Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 20/10/2026

Catalunya al dia Amb Estel Batet. Avui havia de ser un dia clau per al col·lectiu de bombers voluntaris, que són 1.700 persones a tot Catalunya. Avui s'havia de fer a Lleida la primera vista oral per la demanda més nombrosa d'aquest litigi. És la que han presentat 108 bombers voluntaris d'aquestes comarques. Suposen una quarta part de les reclamacions presentades, que són més de 400 arreu de Catalunya. I què demanen? Doncs que la Generalitat els reconegui com a treballadors i que, per tant, els garanteixi els drets laborals bàsics.

Igual que ens esgarrifaríem, si veiéssim que un empresari aquí a Lleida té un grup de temporers treballant sense contracte. Què passa? Si aquests temporers es fan mal, no tenen contracte, els deixen tirats a la porta de l'hospital, o si es fan mal, digues que t'ho has fet a casa teva podant les plantes. A Bombers Voluntaris ets exactament el mateix.

Doncs per evitar aquesta situació demanen que se'ls doni d'alta la seguretat social perquè en cas d'accident quedi encoberts, no com ara, que se senten com un fals autònom. Els bombers voluntaris defensen que tenen una relació laboral amb l'administració, però la Generalitat ho nega i diu que actuen sota el règim del voluntariat. Es pot ser altruista i regalar el teu temps i esforç, però no quan t'hi jugues la vida i ets imprescindible per frenar incendis cada vegada més complexos. Catalunya al dia. De seguida marxem cap als jutjats de Lleida, on s'hauria d'estar fent la primera vista oral per aquesta demanda presentada per més d'un centenar de bombers voluntaris d'una vintena de parcs de la demarcació de Lleida, però hem fet servir el condicional tota l'estona perquè finalment aquest judici s'ha suspès. De seguida esbrinarem per què. I també de seguida connectarem amb Madrid perquè avui sí, finalment, el Tribunal Suprem amnistia Turió, els Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. A més a més d'això, Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Sentirem també els productors de cítrics de l'Ebre, que reclamen accions per reconduir un sector que en les últimes campanyes ha perdut la meitat de l'acollida.

Atrevistarem el responsable de cítrics d'Unió de Pagesos per saber què demanen exactament.

Els aiguats dels últims dies no només han deixat conseqüències negatives, la pluja, que per fi ha regat la plana de Lleida, podria salvar bona part de la collita d'oli de la denominació d'origen Garrigues.

Si fa una setmana els productors preveien quedar-se amb 4 milions de quilos d'oli d'oliva, ara, gràcies a l'aigua que ha caigut a les zones de secar, calculen que podran arribar fins als 5 o 6 milions.

Ha canviat completament, o sigui, és un altre panorama que ens ajudarà molt de cara a haver-hi més oli i de més bona qualitat.

I al programa d'avui també sentirem testimonis com aquest.

Jo visc a Alcanar, a les Terres de l'Ebre, i cada dia m'he de desplaçar al Macelles, a Lleida, a 257 quilòmetres del meu domicili.

La Rosa és professora d'anglès a secundària i l'Ariadna, ara la sentireu, és mestra d'educació infantil, viu a Figueres, a l'Alt Empordà, i treballa a Castellbisbal, al Vallès Occidental.

Tres hores i mitja d'anada, tres hores i mitja de tornada. Sortir de casa a les sis del matí i arribar a les vuit i mitja és molt heavy. Són només dos dels casos del periple diari que han de fer els mestres o professors desplaçats.

Amb els prejudicis que provoquen també els centres on treballen, perquè sovint arriben tard a la feina. La Generalitat, però, presumeix que la xifra de professionals que es troben en aquesta situació s'ha reduït dràsticament els últims cursos.

Sabíem també com tenim el trànsit i el transport públic a aquesta hora, si hi ha alguna incidència destacable. Equip viari, Clàudia Serra, bon dia. Bon dia. Doncs a les carreteres, tranquil·litat, el transport públic. Destaquem una incidència als ferrocarrils de la Generalitat, les línies L8 i S3. I S3, volíem dir, de la línia Llobregat a Noia, estan fora de servei per una avaria a les instal·lacions. A canvi, les línies R5 i R6 paren a totes les estacions. D'altra banda, la línia Barcelona-Valleja circula amb normalitat després que fa una hora la presència d'una persona a les vies hagi obligat a suspendre la circulació en alguns trams. I pel que fa al temps, també més tranquil·litat, Francesc Mauri.

Doncs sí, bon dia, una tranquil·litat que es nota, fresca, tot i que la temperatura diurna ha anat remuntant allà on ha sortit el sol, que és en moltes comarques del país, sobretot de la meitat sud. Tarda, però, amb restes d'inestabilitat, el terç nord, algun ruixat dispers, coses poc importants comparades, evidentment, amb la situació de pluges generals i generalistes.

I també tindrem esports, ara, com sempre, 6 minuts abans de les 2 del migdia. Montse Raya, què explicarem avui?

Bon dia. Doncs el Barça pot calibrar avui el seu nivell de joc en el partit al camp del PSG a la Champions masculina de futbol, a partites a les 9 del vespre, amb transmissió de la TDT a Catalunya Ràdio. Gerard Martín estarà a punt avui. El bàsquet Girona rep aquest vespre el Gelona Gura de Polònia, la tercera jornada de la FIBA Europa Cup. L'equip gironí lidera el seu grup, és l'únic imbatut, mentre els polonesos han guanyat un partit i n'han perdut un altre. Avui operen Adrià Rodríguez, base de l'Ilerna, Lleida de Bàsquet, que pateix una fractura al radi distal del canell dret i estarà de baixa uns tres mesos. I setmana completa per a Motor Tarragoní amb el tercer lloc final de Paula Ramos al Mundial Femení de Motociclisme i de Jeremy Alcoba al Mundial de Supersport. Els dos pilots ja tenen pràcticament assegurat

un equip per a la pròxima temporada. Doncs tot això, més coses també. El Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer, la sots edició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic i Montse Durán, el control central. És la una i pràcticament sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia amb Estel Batet.

I comencem amb una notícia que fa ben pocs minuts que s'ha sabut, ara sí que sí, el Tribunal Suprem amnistia Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Anem a buscar-ne a l'última hora d'aquesta decisió. Madrid, Paula Brujats, bon dia. Què tal, bon dia. Sí, dos anys, quatre mesos i deu dies més tard de l'aprovació de l'amnistia, el Suprem acata finalment i aplica la llei a Oriol Junqueras, a Jordi Turull, a Dolors Massa i a Raül Romeva. S'aixeca, per tant, la seva inhabilitació i a partir d'ara podran ocupar càrrecs públics. La decisió del Suprem l'afirmen els tres magistrats que van jutjar i van condemnar els líders del procés per l'1 d'octubre. Entre ells, el magistrat Manuel Marchena. El Suprem acata finalment la sentència del Constitucional de la setmana passada, on s'avalava l'amnistia pel delicte de malversació. Però el Suprem no s'estalvia avui les crítiques, deixen ben clar que estan en contra de l'amnistia, carreguen contra el Constitucional i l'acusen de moure's amb una innecessària grandil·loquència per avalar l'amnistia per la malversació, havent pres una decisió que van contradiuant de decisions prèvies del mateix Tribunal Constitucional i d'haver enveït l'acusant de competències del Suprem en obligar-los a amnistiar la malversació. Tot i això, els tres jutges reconeixen que no tenen més remei que catar, que no tenen més remei que aplicar l'amnistia i, per tant, enterrar la causa del procés pel que fa als exconsellers que van anar a judici, és a dir, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Tots ells recuperen, nou anys més tard del procés, tots els seus drets polítics. A partir d'avui podran obrir-se a la justícia. Ocupar càrrecs públics, per exemple, ser professors d'universitat o presentar-se a unes eleccions si ho volguessin. Aquesta és l'última hora que ens acaba d'arribar. Ara el que queda pendent i queda per més endavant, com us explicàvem ahir, és l'amnistia definitiva per a Carles Puigdemont, per a Toni Comín i per a Lluís Puig. Ells tres no van anar a judici i, per tant, el seu cas, de moment, es fa esperar perquè depèn d'un altre jutge, que és Pablo Llarena. Per tant, de moment, la notícia és amnistia ja plena per aquestes quatre persones. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassà i Raül Romeva. Ho hem explicat des de Madrid. Gràcies, Paula Brujats. Bon dia. Adéu, bon dia.

Desenes de bombers voluntaris vestits amb jaquetes i cascos de serveis s'han concentrat aquest matí davant dels jutjats de Lleida amb proclames com aquesta.

Avui s'havia de fer un judici clau per a aquest col·lectiu, el de bombers voluntaris, que reclama als tribunals que la Generalitat els reconegui com a treballadors i que els garanteixi els drets laborals bàsics. Un judici, però, que a última hora s'ha suspès per qüestions tècniques, que ara de seguida explicarem. Hi ha decepció, perquè aquesta de Lleida havia de ser la primera vista oral per la demanda més nombrosa, que és la que havien presentat 108 membres del cos. I havia de ser especialment important per marcar el camí. Estela, bon dia. Hola, molt bon dia.

Doncs sí, doncs s'haurà d'esperar una miqueta més perquè aquest judici, com dèiem, s'ha suspès.

Bàsicament són qüestions tècniques que volem preguntar al president de la Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya, Miquel Massagué. Després parlarem amb el company. Miquel. Hola, bon dia. No sé si ens pots fer una mica un resum més en temes d'aquests processals, però per què s'ha suspès?

Bé, al final el que ara ha alegat la Generalitat és que hi ha hagut una aportació d'una documentació que ells consideren que la volien tenir abans i per aquest motiu han demanat que podia contrastar-la i poder salvar el judici més endavant. Un tema de reclamacions de quantitats d'alguns dels demandants, eh? Sí, és un tema de quanties. L'abogat de la Generalitat ha declarat que hi ha una indefensió de la Generalitat i que per això volen postergar el judici. Bueno, indefensió de la Generalitat i indefensió nostra, perquè nosaltres, ara tal qual sortim d'aquí, seguirem atenent els serveis i seguirem atenent la ciutadania, i seguirem amb una indefensió. Al final no és un tema de quanties econòmiques, això és una cosa que hem de ser clars en minut zero. No ens ve de 3-4 euros, senzillament és que tinguem els drets que necessitem per poder seguir tenint els serveis.

Josep Maria Alcalá, president de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya. Decepció, però la lluita continua, no?

Sí, la lluita continua i tenim 12 judicis. La setmana que ve, el dia 28, estem a Granollers. És una treta judicial, el tema de per tempos i per unes irrisories quantitats de dos dels 108 demandants que no estaven. No estaven d'acord i sabien quantificar, nosaltres entenem que es podien haver presentat demà perfectament i no tenien per què haver legat motiu d'indefensió per suspendre el judici, perquè al final els indefensos són els bombers voluntaris, mal anomenats bombers voluntaris, que estan sortint a tots els serveis, sense contracte ni exigutat social i sense cap tipus de dret laboral. Això és el que cal protegir des de la justícia i allargar-ho, i això més en el temps. Seguirem batallant, però no és de rebut, no és de justícia, i no és propi d'una administració moderna, no és pròpia del govern de tothom.

El que dèiem, això segueix, i res, els greuges una mica que s'han anat recordant, perquè aquest és un poseu una mica en context i això, o sigui, què reclameu també als tribunals que voleu que us reconeguin?

Senzillament, torno a insistir, no és un tema de quanties econòmiques, és un tema de drets bàsics per poder-se fer la nostra feina. Si ens fem mal en acta de servei, doncs computarà com a contingència comú. Jo mateix em vaig fer mal aquest estiu en un incendi i a nivell documental ha constat com a contingència comú. I a mi em va donar va ser un incident fent de bomber. Llavors, demanem això, no només pels accidents, pel tema dels possibles canses que ens puguin sortir el dia de demà per fer la tasca de bomber, i també no ens enganyem. Tots aquests diners que s'estalvien la Generalitat de contribuir a la seguretat social també repercuteix directament a les pensions dels que avui estan jubilats. Llavors, al final és aconseguir unes garanties socials que. I de volars que ara mateix no tenim. I el que demanem, si hi ha oportunitat, és dir-los ben clar al govern, sisplau. Som bombers, no reclamem res que no sigui totalment lícit. Per tant, que se sentin a negociar i buscar una solució. Allargar el tema judicial és fer-nos perdre el temps a tots i postergar una cosa que políticament ho poden arreglar en una setmana o tenen resolt.

Moltes gràcies. A vosaltres. M'imagino, Estela, que a hores d'ara no tenim ni idea de quan serà la pròxima data de judici. Sapien els tempos que hi ha? Aquí a Lleida no ho sabem, no els han donat data. Sí que sabem que el pròxim, recordem que és la setmana que ve a Granollers. Correcte, a Granollers. Pot passar com a Terrassa, que també s'esperin. Això ens pregunten des de l'estudi, si pot ser que la setmana que ve facin com a Terrassa, que diguin també que s'esperin a que es faci el de Lleida. En principi no hauria de ser així,

perquè hi ha hagut uns records de reposició a la decisió del jutge de Terrassa, perquè entenem que els abogats entenen que no està d'acord amb la llei, la suspensió, i entenem que no ha de produir-se ni fer aquest efecte.

Veurem què passa, Estel. Ara mateix és una incògnita. Estarem pendents de Granollers i a veure si avança aquesta demanda del col·lectiu de bombers voluntaris contra la Generalitat d'aquests més de 400 bombers que demanen que se'ls equipari en drets amb els bombers que són professionals. Ho hem explicat des dels jutjats de Lleida, on finalment a última hora s'ha suspès aquesta vista oral que hi havia. Estel, a vosaltres, gràcies. Bon dia. Bon dia.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Mig minut per arribar a un quart de dues del migdia. Gairebé mig milió de treballadors a Catalunya són pobres després de pagar el lloguer o la hipoteca. Això és el que revela un estudi d'Oxfam Intermont que posa xifres a la dura realitat dels preus de l'habitatge. Tot i la bona marxa de l'economia, s'ha disparat la pobresa laboral. És a dir, persones que tenen feina, que no estan a l'atur, però tot i això són pobres. Dani Sainteaja, bon dia.

Bon dia. L'economia ha estat màxim, l'atur registra la taxa més baixa des de la crisi, però hi ha un fenomen que s'enquista, la pobresa laboral. És a dir, treballar ja no garanteix no ser pobre i això es dispara quan es paga la factura de l'habitatge. Els més perjudicats són els que paguen lloguer. El nombre de treballadors considerats pobres creix del 8 al 13% i s'enfila al 28 només en el cas dels llogaters a preu de mercat. Ho revela l'informe d'Oxfam i Alejandro García Gil n'és l'autor.

Lo cual evidencia que el mercado del alquiler, sobre todo en las grandes ciudades de Catalunya, está tensionando y ahogando a muchos hogares inquilinos, que a pesar de tener trabajo, de esforzarse y hacer lo que el sistema les ha dicho que tienen que hacer, pues su alquiler se lo lleva todo y se sumen en la pobreza.

Catalunya, però també Madrid, són les comunitats on més s'agreuja la pobresa perquè els preus són molt alts i no permet als treballadors estalviar. És un peix que es mossega la cua i els impedeix accedir a un habitatge en propietat.

No tienen capacidad de ahorro por sus bajos salarios y por su mala situación del alquiler

y no pueden comprarse una vivienda que sería la solución para esa precariedad en la que

suma el alquiler. Les persones que més pateixen la pobresa laboral són les d'origen migrantes, sobretot dones, amb fills a càrrec i amb feines precàries. Per això, des d'Oxfam, Intermont reclamen millors salaris, ajudes a la criança, però també lloguers indefinits i més habitatge social.

Gràcies, Dani. Doncs queda clar que aquí es barreja una crisi de l'habitatge amb una crisi de salaris i les dades que avui han aportat els sindicats ho corroboren. Atenció, perquè en els últims 13 anys el preu de compra d'un pis ha pujat un 100% i el del lloguer més d'un 50%. Els sous, en canvi, just han incrementat un 26%. Els sindicats majoritaris, que avui han registrat formalment la vaga general per al pròxim 11 de novembre a Catalunya, denuncien que, en general, poca gent arriba a final de mes. Sara Riera, bon dia. Bon dia. Els sindicats defensen que aquesta convocatòria de vaga general és contra la patronal, que està bloquejant l'aprovació d'alguns convenis en què ja és imprescindible pujar els sous, i també assenyala els partits a qui reclamen una intervenció profunda del mercat immobiliari. Sentim Belén López, secretària general de Comissions Obreres, i Camil Ros, de la UGT.

No ens arriba amb el que guanyem i, per tant, necessitem, d'una banda, incrementar salaris, però, de l'altra, necessitem intervenir al mercat de la vivenda

d'una manera decidida. Si no, aquesta societat, i especialment la part més majoritària, cada cop pot entrar en una situació de crisi major.

Ahir la COE precisament va confirmar que impugnarà la vaga general perquè la consideren electoral. Doncs bé, els sindicats hi han restat importància, diuen que ja ho han fet en anteriors protestes i no tenen cap dubte que, després d'alguns recursos, la vaga general sortirà endavant.

Mentre tant, s'ha suspès el desnonament previst per aquest matí a la Riera de Gaià, al Tarragonès, que afectava uns veïns que havien pagat un promotor durant anys que no pagava la hipoteca. El banc de la Sareb ara els vol desnonar. Una de les afectades és la germana de Lluís Gabaldà, el cantant dels Pets, que ahir va demanar suport ciutadà per ajornar el llançament en un vídeo a les xarxes socials. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia.

Bon dia. Sí, l'anunci de la suspensió del desnonament, de fet, l'ha fet el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, i ho atribuï en un principi al decret d'habitatge.

Amb el contacte que vaig tenir ahir darrere Ori aquest matí primera hora amb el conseller és que aquest desnonament, gràcies al decret que alguns no voten, i és una ocasió que tinc per tornar a demanar-los que els donin suport, s'ha pogut aturar, no?, El cert,

però, és que la resolució dona 60 dies d'ajornament per poder abandonar les cases, com havia demanat l'Anabel Gabaldà, de fet, germana del líder dels Pets, Lluís Gabaldà, que en declaracions del mateix programa reconeixia aquest matí que és una víctima més d'una estafa, acceptava el desnonament, però no entenia les presses judicials.

Nosaltres estàvem esperant la comitiva i bé, l'única demanda, com que demanàvem, era aquest temps prudencial, perquè portem tres dies que ja no sabem ni com ens diem. I intentant treure-ho tot. I per això havíem demanat aquest suport, per poder negociar amb aquesta comitiva judicial perquè ens donés una miqueta més de marge de maniobra.

El desnonament afecta quatre habitatges de la vintena d'aquest conjunt de cases unifamiliars de la Riera de Gaià al Tarragonès. Es tracta d'unes famílies que durant 13 anys han estat pagant el lloguer al promotor, però que no sabien que l'empresa havia fet fallida i que aquesta no pagava l'hipoteca al banc. A quatre famílies del complex els han ofert un lloguer assequible durant cinc anys, però hi ha altres immobles que tenen lloguers vigents i alguns també que estan ocupats.

Molt bé, gràcies, Manel. Bon dia. Bon dia. I aquesta hora continua l'intent per desnonar una família monoparental a Barcelona. La Gariba, que viu amb el seu fill de nou anys, consta com que ha estat ocupant l'habitatge durant els últims dos anys, però el cas és que durant aquest temps ha pagat la seva part del lloguer al seu company de pis. Un home, però, que no ha donat els diners al propietari, que és un gran tenidor, i que té desenes de pisos a Barcelona. I encara sobre la crisi de l'habitatge, el govern de la Generalitat ha ampliat els criteris per ajudar els joves que es volen comprar un primer pis. I ha augmentat també l'aportació al pla de barris per rehabilitar les zones urbanes del país que estan més degradades. Anem al Palau de la Generalitat. Albert Prat, bon dia. Què tal, Estel, bon dia.

Sí, anem a PAMS, perquè el govern ha canviat la lletra petita per donar més marge a les persones de fins a 40 anys que puguin accedir a l'ajut de la Generalitat per emancipar-se. A partir d'ara, també podran demanar fins a 50.000 euros, no només per fer l'entrada d'un primer pis, sinó també per pagar la reforma d'un habitatge vell, tal com ha explicat la consellera portaveu Sílvia Paneque.

A partir d'ara es podrà finançar també les obres de rehabilitació, no només la compra sinó també la rehabilitació. Això és especialment important en nuclis antics, entorns degradats, potser més rurals on la compra de l'habitatge és molt assequible però es requereix d'unes obres de rehabilitació que no estaven finançades que són molt importants.

I d'altra banda, el govern també ha decidit destinar 100 milions d'euros més a la segona convocatòria del Pla de Barris. És el pla que serveix per subvencionar reformes urbanístiques i posar al dia els equipaments públics de diverses ciutats que ja van quedar fora de la primera convocatòria. Doncs bé, aquesta vegada el govern hi destinarà 300 milions d'euros i no acaba d'aclarir quan podrà arribar als 400 milions que va prometre en l'acord de pressupostos. Molt bé, gràcies, Albert. Bon dia. Que vagi bé, bon dia.

La una i 21 minuts.

Bé, abans parlàvem de la mobilització de la vaga general convocada per l'11 de novembre. Uns dies més tard, el 15 de novembre, Mora d'Ebre, la Ribera d'Ebre, serà l'escenari d'una altra mobilització. Aquesta contra els diferents macos projectes energètics que es volen dur a terme a diversos punts del país. La protesta l'ha convocada 55 entitats d'arreu. Tarragona, Clara Xavarría Domingo, per què s'ha triat justament Mora d'Ebre per sortir al carrer?

Hola, bon dia, perquè molt a prop d'aquí, a Mora la Nova, s'ha projectat una gigafactoria, un centre de dades. I aquest espai l'han triat com un lloc simbòlic que representa els perjudicis que per a aquestes entitats estan provocant aquest i altres projectes de caràcter energètic en què les zones rurals, segons diuen, en surten perjudicades. Gerard Batalla forma part de l'entitat Pobles Viusponent.

Entenem que en l'espai rural estem vivint una onada simultània de macroprojectes i d'atacs a les nostres condicions de vida i de treball, d'atacs a la biodiversitat, a la natura,

a tot això que per nosaltres engloba la idea de ruralitat i que d'alguna manera també ens cal una resposta de conjunt. Igualment forta contra aquesta onada de transformació.

El moviment denuncia que les zones rurals s'acaben convertint en espais per proveir recursos i beneficiar econòmicament altres àrees del país. Els convocants són entitats contràries al plàter o a projectes eòlics, solars o de biogàs, a més del projecte de llei per la simplificació de tràmits ambientals i urbanístics que, segons ells, facilita la proliferació d'aquestes iniciatives.

Unió de pagesos reclama mesures per recuperar la viabilitat del sector dels cítrics. Això després de les dues últimes campanyes en què s'ha perdut el 50% de l'acollida. Anem fins al canal, a comarca del Montsià. Jordi Barranca, bon dia.

Hola, Estel, molt bon dia. Sí, aquí amb nosaltres tenim el Toni Ortiz, que és el responsable de Citrix, del Centricat d'Unió de Pagesos. Toni, molt bon dia, moltes gràcies primer per atendre'ns.

Hola, molt bon dia. Explica'ns una miqueta, no?, perquè a la roda de premsa que acabeu de fer heu parlat d'aquestes pèrdues significatives.

Aquests dos últims anys estaríem parlant de pèrdues d'un 50% de l'acollida, és a dir, la meitat de l'acollida s'ha perdut,

tot plegat a que és 10%. A veure, degut a la climatologia que hem tingut aquests dos o tres anys, la floració hi ha anys que s'ha produït o hi ha anys que no s'ha produït. Per exemple, un any la floració sí que s'havia produït, va fer el collat i a causa de la climatologia, de la forta calor que va fer, als mesos de maig i juny va agafar el fruit molt petit, bàsicament lo que és la mandarina, t'ho han joventat més, però va agafar el fruit molt petit i el va sucarrar i el va tirar a terra. Després també l'envelliment dels arbres, l'envelliment d'estos arbres, que tenen de 25 a 30 anys, fan que baixi la rendibilitat i la producció, i a causa dels forts aiguats també que han anat sofrint, el que sigui afecta a baix a la fitòctora, a les arrels dels arbres, i fa que esmorguen i que baixi la producció. Toni, bon dia des de Barcelona, també. Bon dia, diguem. Suposo que també demaneu

ajudes directes al Departament d'Agricultura, a la Generalitat. Per tant, no sé si teniu quantificades de quan haurien de ser aquestes ajudes.

Estem demanant unes ajudes d'uns 17.000 euros per a pal·liar les despeses que han anat sofrint els agricultors i les pèrdues possibles que tenim.

Recordo que en Jordi, una de les últimes vegades que va parlar amb vosaltres, posàveu sobre la taula també la necessitat d'un pla de reconversió per introduir noves varietats de cítrics aquí. Això per què? I no sé en quin moment del procés està.

Bueno, això vam estar l'altre dia al Departament d'Agricultura, vam estar parlant-ho amb els responsables i jo crec que està la cosa prou avançada. És un pla de reconversió barra renovació varietal pel tema, sobretot, del que és la mandarina. La mandarina, a part de la baixa producció, no aguanta prou. Se fa molt bé de la pell també i estem mirant de reconvertir els arbres que tenen 25-30 anys. Llavors estem intentant mirar de posar varietats més resistents a les calorades i als aiguats. Aquestes són les problemàtiques. A banda, també hi ha el tema dels productes que venen de

països extracomunitaris. En aquest cas serien referència directa a tots els productes que han entrat de Llatinoamèrica amb el tractat del Mercosur. I que aquests productes sí que poden aplicar

uns productes fitosanitaris que aquí, en aquest cas a l'estat espanyol, no es poden aplicar. Per tant, diguem-ne, el que seria una tempesta perfecta que afecta el sector dels cítrics, molt important aquí a

les Terres de l'Ebre. Doncs n'hem parlat avui amb Toni Ortiz, responsable de Cítrics, d'Unió de Pagesos. Gràcies, senyor Ortiz, per atendre'ns i gràcies també, Jordi Barranca. A vosaltres.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Seguim encara parlant del primer sector. Les pluges que han caigut en els últims dies han fet molt mal en diverses zones de Catalunya, però en canvi hi ha parts del país, com el Pla de Lleida, on les precipitacions han estat més moderades i on l'aigua ha beneficiat el camp, que arrossegava una sequera prolongada. És el cas de les Oliveres, que amb aquesta aigua tindran més producció i de més qualitat. Lleida, Pere Joan Alvarez, en aquest territori, per tant, la pluja ha estat molt benvinguda.

Exacte, i és que si fa una setmana les provisions de la denominació d'origen Garrigues parlaven d'una producció de 4 milions de quilos d'oli d'oliva, ara l'aigua que ha caigut a les zones de secar fa elevar les expectatives fins als 5 o 6 milions. Tot dependrà de com evolucioni l'arbre en els pròxims dies, però el que queda clar és que hi haurà més collita i que serà més bona. Enric Dalmau, president de la Deo Garrigues.

Penso que és positiu i que ens ajudarà molt encara a haver-hi més oli i de més bona qualitat. Ha canviat completament, o sigui, és un altre panorama, el que passa que tampoc no hem de veure com evoluciona i tot, no, però el panorama és completament. I fred és molt millor, l'aigua aquí sempre és bona.

I és que cal tenir en compte que, a diferència d'altres zones del país on la pluja ha fet molt mal, aquí a la plana de Lleida l'aigua ha caigut d'una forma més moderada i ha beneficiat uns camps molt assedegats. Aquí perfectament,

ens està caient de la millor manera, tot cau molt bé, l'aigua es va xupant tota, no corre gens, i també la terra fa com una esponja, perquè està molt seca. Però això sempre és bo i ens ajudarà en aquesta campanya que sigui millor.

Si s'acaba confirmant una producció d'entre 5 i 6 milions de quilos, s'assolirà la mitjana dels últims anys, tot i que, en comparació amb la dels anys més marcats per la sequera, l'acollida es pot qualificar de bona. Cal tenir en compte que el 70% dels camps de la Déu Garriga són de secar. La denominació compta actualment amb 21 cooperatives i empreses que representen un total de 27 municipis.

A punt d'arribar fa el 10 minut i mitja, dos quarts de dues del migdia, el Departament de Salut investiga tres casos de nadons maltractats que, presumptament, no van ser detectats a temps pels serveis sanitaris. El govern assegura que està revisant els protocols de detecció perquè no hi hagi més casos. Quatre en el que portem d'any. Mònica Mas. Sí, segons ha avançat el periòdic aquest matí, hem confirmat a 3catinfo, tots aquests casos han passat aquest any i en tots hi ha indicis que els protocols de detecció de maltractaments en centres sanitaris podrien haver fallat. El govern no dona detalls d'aquests casos, però segons la portaveu del govern, Sílvia Paneque,

treballen perquè no torni a passar.

No podem donar informació sobre casos que en aquests moments estan sota investigació, sí que podem afinar protocols i el Departament de Salut està revisant efectivament aquests protocols per tal que es puguin activar tots els mecanismes possibles perquè aquests casos primer no es produeixin i en tot cas es puguin detectar de la manera més ràpida possible. La consellera portaveu, Sílvia Paneque, que no ha volgut donar detalls d'aquests casos, però sí que en sabem alguna cosa, no? Segons el periòdico, un dels casos el van detectar a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. El nadó va morir i els seus pares estan empresonats, sospitosos de fer-li unes sacsejades, diuen mortals. Un segon cas seria d'un nadó maltractat detectat al Joan XXIII de Tarragona al mes de juny i el tercer seria una nena de pocs dies que va ingressar dues vegades a Sant Joan de Déu on se li va detectar primer una lesió a prop

dels genitals i després unes costelles trencades que llavors sí van fer saltar totes les alarmes. Són casos que s'assumen. El cas ja sabut del nadó que va ingressar a Vall

d'Hebron el març i que va fer que la Conselleria sancionés els centres que el van atendre abans per no actuar a temps. I s'ha suspès fins la setmana que ve, a l'espera d'un possible acord de conformitat, el judici a un professor de karate del Centre Esportiu Claret de Barcelona. Se l'acusa d'haver agredit sexualment almenys 5 alumnes menors d'edat i la fiscalia li demanava més de 40 anys de presó. Audiència de Barcelona, Anna Alfonso, bon dia. Bon dia. A l'espera dels detalls, la conformitat implicaria que l'acusat reconegui els fets i que acceptés una pena, probablement menor de la que li demanen, i les víctimes se salviarien el tràngol del judici. L'home, que ara té 67 anys, era professor de karate al CET Transportiu Claret de Barcelona des del 2013 i també feia classes en altres gimnasos. Als alumnes li professaven una gran admiració i tenien plena confiança i segons l'escrit del Ministeri Fiscal se'n va aprofitar per abusar d'ells. Les víctimes, almenys 5 menors d'entre 11 i 17 anys, van rebre tocaments, abusos i en alguns casos també agressions sexuals en penetració. Quan la policia va escorcollar casa de l'acusat hi va trobar vídeos de les agressions que ell mateix havia gravat. El van detenir el 2023 i des de llavors està en presó preventiva. La fiscalia l'acusa de tres delictes d'abusos sexuals, dos d'agressió sexual i un detinença de pornografia infantil. Li demanen més de 40 anys de presó i més de 120.000 euros en indemnitzacions. Per arribar a la possible conformitat s'ha fet efectiu un pagament a les víctimes, però la quantitat no ha transcendit. Entesos, doncs, gràcies, Anna Alfonso. Bon dia. Bon dia.

Parlem d'educació ara. Els sindicats de l'ensenyament, representants de les famílies i entitats en defensa del català lamenten que una vegada més l'ús de la nostra llengua a l'escola entri en campanya. Qualifiquen de electoralisme l'anunci del líder del PP, Alberto Núñez Feijó, que va dir que volia reforçar el castellà a les aules catalanes si acabava governant a Espanya. Sara Cañete, bon dia. Hola, bon dia. Sí, a més assenyalen que aquestes declaracions van de fet en contra de la legislació vigent. Yolanda Segura és la portaveu d'USTEC, el sindicat majoritari. Cada comunitat autònoma té unes competències en matèria educativa. Nosaltres tenim la llei d'educació de Catalunya que ho deixa molt clar, el català és la llengua vehicular, s'han d'aplicar els programes d'immersió lingüística i per tant això està legislat per una llei pròpia que és vigent i que s'ha de complir sí o sí. I afegeixen que la llengua que necessita suport en tot cas és el català, com també apunten des de Plataforma per la Llengua. Mireia Plana n'és la vicepresidenta. Tots els infants han de sortir amb un domini suficient a les dues llengües i ara mateix la llengua que necessita un reforçament és evident que és el català, perquè estan sortint joves de l'escolarització obligatòria que no saben ni tan sols parlar català. El problema està aquí i qualsevol política lingüística ha d'anar en aquesta direcció. Diuen que el model d'immersió lingüística genera consens entre la societat i que, si cal, el defensaran. Gràcies, Sara Cañete. Bon dia. Bon dia.

I amb l'inici de curs volem tornar a parlar en aquest programa d'aquells mestres i professors que no tenen plaça fixa i a qui els han adjudicat un destí temporal molt lluny de casa seva. Trajectes que en alguns casos poden arribar a les 3 hores, 3 hores cada dia, en un sol trajecte. Us expliquem ara, posant noms i cognoms, alguns d'aquests casos. Ariadna Cuadrado, mestra d'educació infantil. Va cada dia de Figueres a Castellbisbal en transport públic. Triga 3 hores. El fet d'anar en transport públic comporta que vagin bé els trens, que vagin malament. Bueno, sortir de casa a les 6 del matí i arribar a les 8 i mitja. O així de la nit, llavors és molt heavy. Elisabet Culell viu a Ripoll i té la plaça Sant Cugat del Vallès, 100 quilòmetres. Aquests desplaçaments forçosos no beneficien a ningú, perquè quan truques a

l'escola i els dius que véns de dues hores, ja veuen a venir que hi haurà problemes,

perquè o arribes tard o pots trobar-te un accident. Rosa Barrancó, professora d'anglès, fa cada dia 257 quilòmetres per anar del Canà al Macelles.

Tinc tres fills. Menors d'edat, tinc un pare en situació de dependència i clar, fer un desplaçament així o fins i tot plantejar-me traslladar-me a Lleida és insostenible.

El Departament es defensa, Clara, assegurant que la xifra d'afectats és testimonial si la comparem amb el gruix de mestres i professors que hi ha al país. Doncs segons diuen Estel, aquest centenar suposen un percentatge molt petit respecte dels 84.200 que hi ha a Catalunya. A més, asseguren que han aconseguit reduir dràsticament els casos perquè fa només dos cursos els afectats eren 3.000. Pels sindicats, però, calen solucions ara. Una de les propostes que fan és justament poder canviar de destinació si un cop començat el curs surten vacants més a prop de casa. David Aguilera és el responsable del sindicat CECIF a Girona.

Que es pugui atendre aquests casos més sensibles a partir de places que puguin anar sorgint, apareixent al llarg del curs, fruit de jubilacions o resultes d'altres condicions que es vagin donant.

I també insisteixen que la principal causa d'aquesta situació és l'existència de places perfilades d'especialitats que permeten al centre reclamar professors concrets i, per tant, places que queden fora del repartiment pels qui han passat les oposicions.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Dos quarts i sis minuts de dues, fem ara un cop d'ull als continguts de la web i a l'app del 3catinfo. Marc Vidal, bon dia. Bon dia. Avui anem de bicicletes.

Doncs sí, mira, avui anem de bicis perquè la idea és que hem publicat una informació que explica quins aparcaments segurs per bicicleta hi ha a Catalunya, que s'han duplicat, i on els podeu trobar. Això encara, com et pots imaginar, són molt pocs. Trobareu un mapa amb els punts i també una taula on podeu buscar el vostre municipi. M'ha sorprès en el mapa, per exemple, el cas d'Olot, que en té moltíssims, gairebé un centenar per la població que hi ha. Però també ho explicarem, ho trobareu explicat en aquesta web del 3catinfo, la història del Palau d'Anglesola. Que és un municipi que gairebé duplica la taxa d'aparcaments segurs perquè tenen implantat la bicicleta, per exemple, per anar a l'escola o a les famílies, i allà hi ha justament aparcaments segurs, que també veureu que té diferents tipologies. I, en fi, és un cas també molt interessant.

Doncs aquelles notícies que ens sorprenen, perquè pots pensar una cosa i després pobles

relativament petits estan força més avançats. Cap al sud del país n'hi ha molts menys, eh? Per tant, assignatura pendent. Assignatura pendent. Molt bé. Gràcies, Marc. Fins demà.

Doncs vinga, ara temps pel concurs del Catalunya al dia, el nostre Trivial, amb preguntes sobre el país. Avui és dimarts, avui toca pregunta de geografia. I vinga, dispara, Quim. Mira, el Lluçanès és l'última

incorporació al mapa comarcal de Catalunya després del Moïnès, el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagor, comarques que no figuraven a la divisió del 1936 adoptada per la Generalitat el 1987. Volem saber qui va ser el responsable d'aquest mapa comarcal del 36. Aquesta és la pregunta.

Com sempre, teniu tres possibles opcions amb la A. Doncs ja ho sabeu, aneu-hi donant voltes i quan falti un minut per les dues del migdia, l'últim minut del programa, sabreu la resposta correcta.

Catalunya al dia.

El Partit Popular de Catalunya ha portat al Consell de Garanties Estatutòries la futura llei de memòria democràtica que s'havia d'aprovar demà al ple del Parlament. El grup que presideix Alejandro Fernández creu que la llei podria ser inconstitucional, vulnerar drets fonamentals i envair competències d'altres administracions. Ara el Consell de Garanties Estatutàries té un termini d'un mes per fer un dictamen i valorar si la norma s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut. Tot i que el seu informe és consultiu i no vinculant, el recurs del PP endarrerirà, això sí, la votació de la llei i ja no es podrà aprovar demà. La llei de memòria democràtica, recordem-ho, recull entre altres qüestions l'obligació de retirar tots els símbols franquistes de Catalunya en dos anys, tot i que en el cas del monument de Tortosa aquest termini es reduiria a un any. La llei també preveu la incorporació de la memòria democràtica als currículums. Educatius, prohibeix els actes d'enaltiment de la dictadura que menys preïn o humilin les víctimes. La futura normativa incorpora un règim sancionador, més a més, amb multes de fins a 150.000 euros per les infraccions molt greus. I bé, Sobre memòria democràtica, memòria històrica, avui tornem cap a la Vall d'Aran per tornar-nos a referir a l'operació Reconquesta, la incursió armada dels maquis l'octubre del 1944, que petenia derrocar el règim franquista i a partir de la qual ara hem descobert que hi havia una dona, Sònia Malkine, que va tenir un paper clau en aquesta operació. Avui us parlem de la descoberta d'una nova fossa relacionada amb aquells fets al poble de Vilach. A tocar de viella. Va, explica'ns-ho, Sofia Cabanas, bon dia. Bon dia, Estel. Doncs sí, un treball inèdit encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica ha permès descobrir noves dades sobre les fosses comunes de l'operació Reconquesta i concretament l'enterrament d'un maquis trobat al voltant del poble i que mai va arribar a ser identificat. Ha estat gràcies a l'estudi dels arxius parroquials de Vilach i al testimoni del seu exalcalde que se n'ha pogut corroborar l'existència. L'autor del treball és l'investigador de Bussos, Joan Carles Riera i Soca Sau. Li trobaren també una faixa tricolor.

Aquesta l'enterren en Vilach, en cementeri, d'amplir-se, ampliar-se aquest cementeri, i el que passa aquí de just, d'ampliar-se.

A més de la descoberta d'esta nova fossa, l'estudi documenta i contrasta la informació de tres fosses més de les quals ja se sabia l'existència. Són les d'Esbordes, Viella i Uña, on s'han comprovat almenys 22 enterraments. Amb este treball, Riera Socasau descarta que hi pugui haver més fosses en cementeris a l'Aran.

Possiblement ja són en muntanyes, però concretament en aquests cementeris jo em sembla que ja no n'hi

queda cap. El treball de fet ha permès descartar, per falta de proves, l'existència d'una fossa a Tredós.

Els veïns del barri de les botigues de Sitges votaran si volen continuar a Sitges o pertany a Castelldefels. Fan vida, ells, a Castelldefels, perquè ho tenen al costat, a la banda nord del massís del Garraf, mentre que el centre de Sitges està a 15 quilòmetres a la banda sud. Qüestions com el transport públic urbà o escolar o l'accés als serveis municipals són els eixos de la protesta que han engegat per aconseguir que els deixin votar. L'Ajuntament ha anunciat que la votació es farà a través d'un procés participatiu. Corresponsal al Garraf Montse Janerriba. Bon dia, se sap quan es farà aquesta consulta? Hola, bon dia, Estel. No, encara no. L'Ajuntament diu que ara comença els treballs per preparar aquest procés a partir de la iniciativa presentada pels veïns perquè tingui totes les garanties. Serà un procés consultiu, per tant, no vinculant, i encara no sabem a partir de quina data els 2.600 habitants de les botigues podran votar. Per entendre'ns, les botigues és la zona on hi ha el port Ginesta, abans d'entrar als túnels del Garraf, venint de Barcelona. Si t'hi passeges pots veure pancartes penjades que diuen les botigues també som sitges o a sitges paguem i no rebem. És la mostra d'una reivindicació que fa anys que s'arrossega i que últimament ha agafat més força. Javi Valdés és el president de la Federació d'Associacions Veïnals.

Portem molts anys rebent les típiques respostes polítiques de que sí, ho farem, ho estudiarem.

Ja no hi ha confiança en que les promeses es compleixin. Volem canvis dràstics. És que tampoc estem demanant res que sigui extraordinari, que això és el trist. Portem tants anys sent ningunejats que el que volem ara és que ens ateixin als carrers, que tinguem unes claves que no s'inundin.

Montse, i recordem-ho, ja es va fer una consulta, que no va ser vinculant, fa vuit anys. Recordem, però, què va passar aleshores? Aleshores, hi van anar a votar dos de cada deu veïns majors de 16 anys i no es va arribar al mínim del 35% de participació que l'Ajuntament va fixar per tenir en compte el resultat. Però dels que van anar a votar, la grandíssima majoria, un 88%, va votar marxar de Sitges i formar part de Castelldefels. Allò va quedar en un no-res. Ara l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, explica que per fer-ho ben fet cal demanar informes jurídics, territorials, ambientals i econòmics perquè es pugui votar amb tota la informació. El que es vol saber és la voluntat real que hi ha a les botigues. Per si volen anexionar-se a Castelldefels o quedar-se a Sitges. Evidentment, després, depenent del resultat, aquesta tramitació ja ha d'anar a institucions superiors, com és la Generalitat. L'Ajuntament de Castelldefels es mostra obertament partidari de l'anexió de les botigues de Sitges perquè creu que tothom hi sortiria guanyant.

Les festes de Sant Narcís de Girona, la festa major, començaran divendres i una de les activitats tradicionals és la Fira de Mostres. És una fira multisectorial que arriba a l'edició número 64 i que és el gran aparador de l'activitat econòmica d'aquesta demarcació. Aquest migdia n'han explicat detalls d'aquesta nova edició de la Fira de Mostres. Fèlix Martín, quines novetats hi ha?

Hola, bon dia, doncs que hi tornen els expositors de cotxes, especialment els elèctrics, són els que ocuparan més espai, encara que les empreses més nombroses seran les de construcció,

decoració i alimentació. Jaume Fàbrega és el president de la Cambra de Comerç de Girona.

I van canviant el tipus de productes, per exemple, que hi ha aquest any o que és el protagonista. Aquest any, per exemple, d'acord amb la tendència natural, doncs quin ha de ser el protagonista dels cotxes elèctrics? En total hi haurà 284 expositors i per l'espai ja els va bé, assegura la directora de Fira de Girona, Corali Cunyat.

Però sí que fer una sala ens obligaria a instal·lar una carpa extra i no sabem si l'ompliríem, per tant, ens estem movent en aquest punt d'equilibri, per això hi ha llista d'espera.

La Fira de Mostres de Girona es farà els últims quatre

dies de festa major del 29 Sant Narcís a l'1 de novembre. L'any passat hi van anar unes 60.000 persones.

I atenció amb el que us explicarem ara, d'una sortida a nous industrials buides o granges en desús per cultivar-hi bolets, des de gírgoles fins a xampinyons. Aquesta és l'essència del projecte Boletus, que s'ha presentat aquest matí a Vic per diversificar el model productiu d'ozona i no posar tots els ous al mateix cistell, és a dir, al sector porcí, diversificar, per tant. Una nova oportunitat de negoci per a emprenedors i pagesos de la comarca on hi ha els coneixements i la demanda necessàries perquè això funcioni. Des de Vic, Nati Adell. Hola, què tal, bon dia. Doncs mira, a Osona hi ha 2.000 granges

buides que podrien arribar a cultivar bolets. Un tipus de negoci complementari que no requereix massa

tecnologia ni una gran inversió, diuen els experts. Amb 30-40 metres quadrats, per començar, ja sortirien uns 1.000 quilos de bolets al mes. Només caldria adequar les instal·lacions per poder controlar la ventilació, la temperatura, l'humitat i la llum. A Osona ja s'està treballant en granges pilot. La idea és crear un sistema estructurat per sortir

amb força al mercat, explica Carme Sainz, assessora del projecte. Que no sigui només una granja, sinó que sigui un ecosistema, que sigui un sistema organitzat que permeti sortir al mercat amb garanties. Però tot i ser un país micòfil, depenem molt de la Xina, que concentra el 90% de la producció mundial. Parlem de bolets frescos, bolets gurmet i cada cop més bolets medicinals, extractes com a complements alimentaris. En aquest últim cas, una demanda local creixent que no està coberta. Un dels primers productors participants és Jordi Bausells.

M'agrada una mica la idea de canviar el model productiu actual, de la producció massiva de les poques empreses produint molt, passar a tornar a fer xarxes de petits i mitjans productors que produeixin productes agrícoles de molta qualitat i molt lligats al territori. I els bolets és una oportunitat

per fer-ho. Un altre productor que està començant és l'Ignasi Oms. Ve del sector porcí intensiu. Va decidir fer un canvi de model perquè ja no s'hi sentia còmode.

Volia fer una cosa més sostenible i amb menys impacte al territori. Em semblava que ja el

model del porcí el trobava molt agressiu. Jo em sentia ja una mica escaldó el producte i no m'hi trobava bé.

El projecte Boletos el coordina l'Agència d'Emprenedoria Creacció i la Mancomunitat La Plana amb el finançament de la Diputació de Barcelona i el SOC, el Servei d'Ocupació de Catalunya. Tres quarts i tres minuts de dues. Els Neandertals van ser a la Cerdanya fa com a mínim 40.000 anys. És la descoberta que s'ha fet en les excavacions d'una cova d'Olopta, al municipi d'Isòbol, on s'han trobat eines fetes per a aquesta espècie humana desapareguda. Des d'Olopta, Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Però sembla que aquestes resses podrien ser encara més antigues.

Doncs sí, perquè fa 40.000 anys és quan van desaparèixer els Neandertals, però hi podrien haver passat fa fins a 250.000 anys. Això és molt abans que la presència humana més antiga descoberta fins ara a la Cerdanya, que era de fa 23.000 anys. Xavier Mangado és el responsable de l'excavació.

Són unes restes inèdites. La presència de neandertals a Cerdanya fins ara no havia estat documentada. Coneixíem l'existència d'altres poblacions prehistòriques, però no dels neandertals.

La principal troballa n'ha estat unes eines de pedra fetes amb un mètode que només utilitzaven els neandertals. Per això se sap que van celles. I em permet saber també que aleshores la Cerdanya ja era un lloc de pas per travessar els Pirineus.

Les eines de pedra, almenys una, està realitzada amb un tipus de pedra que es coneix amb el nom del jaspi del canió. Aleshores sabem. Aquest material el van haver de pujar cap a Cerdanya per poder-lo utilitzar. I segurament, si no hi vivien de manera més o menys permanent, sí que devien visitar el territori de manera recurrent.

Ara s'estan estudiant aquestes restes per determinar exactament la seva antiguitat. També s'han trobat restes d'animals i d'una llar de foc que permetran saber com era el paisatge fa desenes de milers d'anys.

Molt bé, gràcies, Joaquim, bon dia. Adéu, bon dia. I ara anem fins a Lleida per recordar com era la ciutat als anys 60 del segle passat. I és que la vida social, cultural, comercial i esportiva de Lleida van quedar retratades pel fotògraf Joaquim Cobo Coma. Ara, més d'un centenar d'aquells rodets de fotos han passat a formar part del fons fotogràfic de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs, l'IEI. Lleida, Noelia Casellas, bon dia. Hola Estel, bon dia. I quina mena d'imatges contenen aquests rodets? Doncs mira, situacions del dia a dia, i això és justament el que les fa importants per retratar com era la ciutat i la seva gent en aquell moment. Te'n poso exemples concrets. Mira, per exemple, actuacions de grups musicals com Los Clippers o Los Linces, la inauguració del cinema Granados, la Fira de Sant Miquel, o fins i tot una boda agitant amb la presència del cantant Paret. Fins ara, totes aquestes fotos les guardava Enric Rodríguez, que va començar a treballar deprenent amb Joaquim Cobo quan només tenia 16 anys.

Em va fer entendre que li seria molt greu que això es perdés. I em va dir, Enric, jo te'l dono, però sobretot que no ho donis a ningú, únicament a una institució.

La majoria són de la ciutat de Lleida,

però també n'hi ha de llocs com les Borges Blanques, Balaguer, Montgai i Pons,

i totes són d'entre el 1961 i el 1972. El president de la Diputació de Lleida, Joan de l'Arn, del qual depel l'IEI, ha destacat la importància de guardar aquests records.

Els anys 60, en què hi va haver una transformació en molts nivells, i ell, a través de la seva càmera, ho va expressar, ho va explicar, ho va deixar lligat, de manera que avui en dia nosaltres ho podem tenir. Aquest material acabaria desapareixent, i aquesta és la feina que tenim les institucions, doncs, conservar-lo.

Ara, doncs, l'IEI assumeix la custòdia, conservació, el tractament i la difusió del fons

Joaquim Cobo Coma, que quedarà a disposició de la ciutadania i també dels investigadors. Que hola!

La 080 Barcelona Fashion arrenca avui amb un programa que fins divendres oferirà 26 desfilades de moda en un nou espai industrial de la Marina Vela del Port Vell, a Barcelona. Al sardaman difondrà la cultura de moda amb les xerrades i performance, les activitats de la nova plataforma Plek. Òscar Callau, bon dia. Hola, bon dia, Estel. La 080 es va estrenar a l'abril, aquest nou escenari marítim, però ja ha canviat l'espai on es faran les desfilades, oi?

Doncs sí, han canviat la gran carpa efímera, desmuntable, que hi havia sobre l'espigó per l'espai industrial, de la Marina Seca, on es guarden i mantenen els valers d'aquest port esportiu, perquè, ens entenguem, té com desenes d'aquests bressols de varada, on es guarden alguns vaixells o es mantenen. Il·luminat i condicionat per acollir les desfilades, s'ha convertit en un espai espectacular, com ens explica Moisés Rodríguez, director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat.

Segurament una de les coses més destacables d'aquesta edició. Un espai desconegut, un espai brutalista, que ens aporta una visualització de la passarel·la molt més encertada, molt llarga, on les marques podran lluir veritablement la seva plataforma i la seva moda, el seu disseny, i continuarem al port, però descobrim un nou espai.

Com sempre, el programa de la 080 combina firmes de projecció internacional, marques de dissenyadors independents i talent emergent. En aquest grup hi ha debutants a la 080 com Antonio Acuario, Voltat, Cripta, Lamar o Barret o Surcana.

I molt breument, Òscar, dèiem que la novetat d'aquesta segona edició al Port Vella és la plataforma Aplec i he pensat a veure això ben bé de què va, en què consisteix.

És un festival de continguts de moda, amb imatge, música, art, performance, podcast i xerrades que es fa als tinglados del Port Vell. Com a curiositat, i això ho notarem als carrers, inclou el Plex 080 en pantalla, que passejarà la moda arreu de la ciutat amb una pantalla itinerant, amb un streaming d'algunes de les desfilades.

La gent migra, la roba també migra. Podem trobar peces d'una altra part del món a una botiga de segona mà aquí a Barcelona, un kimono. El que han fet és, han posat una cinta reflectària de treball per donar-li una lectura diferent. Ho combinem amb unes bermudes, amb una sudadera, que això pot ser a Nord-Amèrica, unit amb sud-est asiàtic.

Doncs això és la 080 Barcelona Fashion. Arrenca avui i durarà fins divendres amb 26 desfilades.

Tres minuts, arribarem a les dues del migdia. Parlem d'esports, ara, com sempre, en desconnexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Montserrat, ja, bon dia. Bon dia. Avui desfilada a París, què et sembla? Doncs em sembla que és un duel de nivell, avui, no?, el que es veurà a les Champions de futbol masculina. Sí, sí, sí, sí. El Barça juga al camp del PSG, els dos equips més en forma ara mateix.

El futbol europeu s'enfronta a anar primer, PSG, i el Barça, segon classificat de la fase lligada, la Champions, a la tercera jornada de la competició.

Els dos equips estan empatats a 6 punts, amb un sol gol a favor de més per a l'equip francès.

El migcampista canari, Pedri, té clar que és un bon test per calibrar el nivell de l'equip ara mateix.

Lo tomamos como un partido muy difícil contra un rival complicado, pero bueno, un partido que queremos ganar. No lo tomamos como una final, todavía para las finales queda mucho, pero un partido que queremos ganar, que queremos seguir con la buena dinámica y un rival que creo que es muy bueno para eso, para ver dónde estamos, el nivel que tenemos en Europa.

Gerard Martins sembla que estarà a punt per jugar avui. Hansi Flick, l'entrenador, compta amb el central del filial Alex Campos davant les baixes de Koundé i Eric Garcia. Flick va dir que Rafinha podria ser titular avui. Nuno Méndez és baixa al PSG, baixa destacada. I fa aproximadament una hora ha parlat el president de Barça. Joan Laporta, just abans d'entrar al dinar de directives, previa aquest PSG-Barça.

El partit del diumenge és molt important perquè ens juguem, com sempre, molt a la Lliga. I aquest també és important perquè crec que aquí, en aquest partit d'avui, cadascun dels equips podrà copsar el seu veritable nivell respecte al futbol europeu. I crec que, ja et dic, són els dos millors equips avui per avui, som els dos millors equips a Europa, o que estem practicant millor futbol.

El PSG Barça comença a les 9 del vespre amb la transmissió en directe de la TDT a Catalunya Ràdio, com sempre, des d'una hora abans. L'equip comptarà amb el suport d'uns 2.000 aficionats, entre socis i penyistes, que seran avui a les graderies del Parc dels Prínceps.

L'equip del Bages afronta la quarta jornada de la competició amb

un triomf i dues derrotes. Nacho Juan, segon entrenador del Manresa, explica com arriba l'equip al duel.

Bueno, el grup és conscient de la situació, hi ha moltes ganes i determinació per revertir la situació i ara mateix això és el més important perquè podem fer un pas endavant davant de la nostra afició.

El partit Kitsanas Manresa-Roma és a dos quarts de nou del vespre i el joventut Bugui Elis pateix una lesió a l'abductor de la cama dreta que es va fer diumenge en el partit contra el Barça. Encara no hi ha una data de retorn del jugador vert i negre.

I ara parlem del Mundial de Gimnàstica Artística i de la participació de la gimnasta de Sant Joan d'Espí, Alba Petisco. Casa, classificat per disputa a la final individual del concurs complet al Mundial que es fa a Rotterdam.

A les classificatòries, Petisco va aconseguir ahir la onzena millor puntuació i, per a parells, la de Sant Joan d'Espi va acabar com a tercera reserva en terra. D'altra banda, l'equip espanyol femení de gimnàstica, amb Petisco i les també catalanes Laia Font i Marina Escudero, ha tancat la seva participació a Rotterdam en tretzena posició.

En motor, el Manresa resident de Manlleu, Gerard Ferrer, es prepara el seu vintè Dakar. Qui li hagués dit fa uns mesos que tornaria

a fer Dakar amb moto nou anys després? Ferrer és un habitual dels buguis, en els darrers anys és ambaixador de la marca de motos Magboard. Amb ella empren un nou projecte Dakarià per al qual ja es prepara físicament i és que després de córrer a la Xina i pensar que faria el Dakar amb un vehicle 4x4 d'origen xinès, Ferreti explica al 3Cat Info com s'ha gestat aquest canvi de programa. Tot una mica a última hora,

aquest any havia de participar amb G.W.M., una marca de cotxes xinesa, però a última hora el projecte no ha tirat endavant i comentant tot aquest problema amb el Jordi i l'Albert Bordoi, amb qui soc ambaixador de la marca Magboard, de la seva marca, doncs diuen, Gerard, potser és el moment d'anar al Dakar amb motos, retornar al Dakar, Ja ho havíem parlat, era una cosa que teníem pendent i que em fa molta il·lusió, i al final s'ha adonat, serà el meu vintè Dakar, nou anys per això, des del meu últim Dakar en motu.

Ferrés és ara al Marroc per acumular 4.000 quilòmetres de preparació i és que no és descartable que el Marroc pugui formar part del calendari del pròxim Dakar, donada la situació de guerra a la zona de l'Aràbia Saudita. I encara amb motor, el circuit de Catalunya està a punt d'arribar a un acord amb la Indycar per incorporar una cursa de la competició nord-americana al seu calendari. A falta de confirmació oficial, la primera cursa se celebraria el juliol de l'any que ve.

Últim minut del programa, últim minut per resoldre la pregunta del concurs del Catalunya al dia. El nostre trivia l'han preguntat sobre el país. Avui dimarts tocava pregunta de geografia. Recordem quina, Quim?

Doncs mira, us preguntàvem qui va ser el responsable del mapa comarcal del 1936.

Amb tres opcions, amb la A. Pau Vila. Amb la B. Joan Coromines. O amb la C. Martí Boada. I la resposta correcta.

És Pau Vila, l'à, l'insigne geògraf sabadellenc, és considerat el pare de la geografia catalana moderna. Joan Coromines és l'autor del diccionari etimològic de la llengua catalana, mentre que Martí Boada és conegut, sobretot, com a divulgador científic ambiental.

Doncs ja ho sabem, hem après una cosa nova. Demà tornarem al Catalunya al dia amb més històries i més preguntes que acabeu de passar. Un bon dimarts.