Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 22/09/2026

Els patinets elèctrics podrien estar a punt de tornar a pujar al transport públic. Ho està debatent l'autoritat del transport metropolità. El febrer farà 4 anys que es van prohibir, amb l'amenaça de multa de 200 euros si enxampaven algú que s'assaltés la prohibició. Primer, aquesta prohibició va ser temporal, inicialment per 6 mesos. Després, a l'octubre del 2023, va passar a ser indefinida i la norma va acabar sent d'àmbit estatal. I aquest sine die ara podria passar a ser un ad diem, si és que s'acaba fixant una data per aixecar aquest veto. Què ha canviat? Potser us preguntareu per què ara sí i abans no. Haurem d'esperar a saber quines justificacions ens donen. Els patinets al transport públic es van prohibir després que alguns d'aquests aparells s'incendiessin a causa de les bateries de liti que porten. Cert que els que van cremar escandalosament dins de convois de tren havien estat trucats. A més, ara, des d'aquest 2026, és obligatori inscriure tots els patinets elèctrics al registre de la Direcció General de Trànsit. Cal tenir un certificat de circulació i també és obligatori contractar una assegurança de responsabilitat civil. Remfa, a més a més, ara ha tornat a permetre l'entrada dels patinets elèctrics a tots els seus trens. A tots, no, excepte els de Rodalies de Catalunya i els d'Euskadi. Els comuns a l'Ajuntament de Barcelona han fet pressió per aixecar aquesta prohibició amb l'argument que no hi ha cap evidència científica que els patinets elèctrics homologats, homologats, hagin provocat cap incendi. Veurem quan tornaran i amb quines condicions per conviure amb la resta d'actors, passatgers, cotxets, carros de compra, cadires de rodes, que hi ha massa sovint amb zero espai vital dins dels busos dels trens, dels ferrocarrils i dels tramvies. Catalunya al dia. Avui és dimarts, és 22 de setembre. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. També recollirem el programa d'avui l'inquietud que hi ha al sector de l'arròs. Els productors reclamen a la Unió Europea que deixi d'importar-ne del sud-est asiàtic perquè els preus s'han desplomat un 40%. Algú ha de descobrir aquí a Europa,

de comprar barat o fort a Europa, i vendre cara aquí a Europa. Ens trobem en esta situació de l'arròs a 30 cèntims com fa deu anys.

Calculant que s'hauria de pagar a 45 cèntims per no tenir pèrdues.

Avui, per contra, tenim bones notícies pel que fa a les dificultats que sovint tenen els pobles per cobrir serveis essencials. D'una banda, Bausent, a la Vall d'Aran, ja ha aconseguit poder contractar el seu primer i únic administratiu per al seu ajuntament.

Feia 13 anys que no hi treballava ningú, al consistori. Les operacions del dia a dia, es queixava l'alcaldessa, les havia de fer l'equip de govern.

Honestament ha sigut molt frustrant estar-te trobant constantment d'embloqueig, perquè tots els ajuntaments hi ha molta burocràcia, hi ha multitràmits. Les administratives de l'Ajuntament ho hem estat nosaltres.

I la Seu d'Urgell ha pogut reobrir l'oficina de la Seguretat Social. Que portava setmanes tancada per falta de personal. I menys pastilles i més art. Això és el que es proposen els metges dels CAPs del Baix Empordà. En comptes de receptar medicaments, recepten visitar museus.

Sí, amb una audioguia pensada perquè la visita el serveixi

per millorar el benestar emocional d'aquest tipus de pacients. Persones que poden hiperfreqüentar els serveis sanitaris, persones que puguin experimentar soledat no volguda, persones potser nouvingudes en el territori que no puguen necessitar aquesta vinculació.

Mirem també cap a les carreteres i al transport públic, especialment ara a aquestes hores que hi ha vaga d'abusos a Barcelona. Mariduz Garcia, Equip Viari, com ho tenim? Doncs sí, per la vaga dels autobusos de Barcelona fins a les 5 de la tarda funcionen amb serveis mínims del 20% fins a les 4 i del 40% de 4 a 5 de la tarda. A Rodalies, afectacions als trens regionals del Corredor Sud, R13, 14, 15, R16 i R17, que circulen per via única entre Altafulla i Torredembarra perquè hi ha una incidència a la infraestructura. I a les carreteres destaquem només la corcua a la Ronda Adal entre Sarri i la Vall d'Hebron, direcció Besòs per un accident. I pel que fa al temps, Francesc Maurí, avui temperatures una mica més a ratlla que ahir, perquè Déu-n'hi-do la calor, eh?, una altra vegada.

Sí, bon dia, Déu-n'hi-do, ens va sorprendre, ho hem de reconèixer, el vent rescalfat i va ajudar, i l'aeroport de Reus, Constantí o l'Observatori Fabra van batre rècords. En el cas de l'Observatori Fabra, La veritat és que en climatologia pràcticament no ens hi havíem trobat mai, batre 9 vegades un rècord en un mes, o el que portem de més costa de creure. Doncs bé, sí, com molt bé deies Estel, avui frena un parell de graus la calor, el que no frena és la presència del sol, avui i demà ens acompanyarà. I aquesta nit, novetat. No ho diria ningú, però oficialment l'astronomia ens porta al canvi d'estació. Arribarà a la tardor.

Doncs encara que sembli mentida, ja ho deies, arribarà a la tardor, però encara amb temperatures pràcticament d'estiu. I els esports també, com sempre, puntuals a la 1 i 54 minuts, en desconexió per les 4 demarcacions. Amb quins titulars avui, Montserrat?

Doncs amb el Barça femení de futbol, que a aquesta hora ha de començar la roda de premsa de Pere Romeu, el tècnic, i de la davantera Eva Peyor. Prèvia a l'estrena d'aquesta temporada, la Champions. Les blaugranes comencen la defensa del títol, rebent demà el París Futbol Club. Aitana i Paredes, absents divendres contra l'Alavés per lesió, s'han entrenat avui amb el grup. Tindrem tots els detalls amb Marcos García, que és allà al Johan Cruyff. Després de dos anys d'absència, la tenista de Blanes, Marina Bassols, torna a l'equip espanyol femení per afrontar a partir de demà a la Xina la Copa Billie Jean King. L'equip espanyol s'enfrontarà als quarts de final al Kazakhstan. El reuseng Julen Calbó s'ha convertit en una de les referències a casa nostra de les curses de muntanya després de la medalla de plata al Mundial d'Sky Ultra, una modalitat que es disputa en altituds superiors als 2.000 metres. I el Pons Lleida, ja mira, primer partit oficial de la temporada, aquest dijous contra el Vilafranca, en l'estrena del conjunt de Carlos Cortijo a la Lliga Catalana d'Hockey Patins.

Tot això al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer a la XIV edició, amb l'Aurora Guindo a la producció, amb Dani Jiménez al control tècnic i amb Miquel Jario al control central. És la una i sis minuts, comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

I comencem amb aquesta informació que us pot avançar el Catalunya al dia. Els patinets elèctrics tornaran al transport públic. Un canvi normatiu impulsat per la Direcció General de Trànsit que obliga els patinets a estar homologats i registrats i tenir, a més a més, assegurança obligatòria, hauria millorat la situació per replantejar la prohibició, una prohibició que es va decretar el gener del 2023. I tot això ho han explicat a tres catinfofons d'aquest sector. Joan Garcia, bon dia.

Bon dia, Estel. Sí, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ho va donar per fet ja ahir en un acte dels 25 anys de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, l'AMTO, i aquest migdia el govern, l'Ajuntament de Barcelona i l'àrea metropolitana analitzen les condicions per tornar a deixar pujar patinets a trens, metros, tramvies i autobusos. Ho fan al sí de l'ATM, l'autoritat del transport metropolità. Tots els usuaris dels patinets elèctrics s'han d'adaptar a unes noves obligacions, i això és a partir de l'1 d'octubre. La reforma del Reglament General de Circulació per a aquests vehicles fixa l'edat mínima de 15 anys per conduir un vehicle de mobilitat personal, l'ús obligatori del casc i no superar els 25 km per hora, entre d'altres. Fa uns dies, Renfe ja va anunciar que tornava a acceptar patinets elèctrics als seus trens. Ho va fer a tot l'estat, excepte, però, a Rodalies de Catalunya i a Euskadi. Recordem que la prohibició aquí es va detectar, que després va tenir àmbit estatal, es va decretar després que la bateria d'un patinet trucat es va sobrescalfar dins un tren de ferrocarrils de la Generalitat i es va acabar incendiant sense víctimes.

Molt bé, doncs gràcies, Joan Garcia, per aquesta última hora, el retorn dels patinets elèctrics al transport públic. Bon dia. Bon dia.

El govern, mentrestant, vol prohibir l'ús de la intel·ligència artificial als alumnes de fins a 14 anys. Ho acaba d'anunciar la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en ple debat sobre com millorar el rendiment a les aules i a les portes que, demà al matí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, comparegui al Parlament pel fiasco que va passar a les proves PISA. Anem cap al Palau de la Generalitat, seguint aquesta roda de premsa posterior al Consell de Govern, i tenim l'Albert Prat. Albert, bon dia. Què tal, Estel?

Bon dia. Sí, no és la primera vegada que el govern s'ho planteja, però adverteix que l'addicció a les pantalles ara ja sí és un problema de salut pública. I per començar a posar-hi mà, la Generalitat vol restringir per llei l'ús de la intel·ligència artificial fins a segon d'ESO a mitjans de l'any que ve, tal com ha anunciat Sílvia Paneque.

I en aquest sentit, la Generalitat també ha pensat que potenciarà les lectures obligatòries a les escoles. Tot això propostes que el govern de Salvador Illa està posant sobre la taula dels experts que en els propers mesos han de repensar el sistema educatiu i alhora que el president, recordem, ha convocat els partits polítics divendres al matí aquí al Palau de la Generalitat perquè també li facin arribar les seves propostes. Molt bé, gràcies, Albert, des del Palau de la Generalitat. Bon dia. Que vagi bé, bon dia.

Doncs retards en el desenvolupament del llenguatge, dificultat d'atenció i d'aprenentatge, augment de pes o insomni són alguns dels efectes de l'ús abusiu de pantalles en infants i joves. El govern ha fet un diagnòstic de l'impacte dels mòbils en la població pediàtrica, ha elaborat una guia de bons usos per cada etapa vital fins a l'adolescència. Mònica Mas, bon dia. Bon dia. Sí, durant dos anys s'han revisat fins a 700 articles científics que constaten que aquests efectes ja comencen en la primera infància. Entre els 0 i els 6 anys ja apareixen problemes relacionats amb l'aprenentatge, com deies, la miopia, l'augment de pes o les càries. I aquests símptomes s'amplien encara més durant l'adolescència. De fet, un de cada quatre adolescents té addicció a internet. Luisa Conejos és la subdirectora d'Addiccions de la Secretaria de Salut Pública. Aquest ús problemàtic té un impacte a veure. Amb la son, amb l'activitat física, amb la salut mental, amb l'autoimatge, amb les relacions socials, amb l'exposició de continguts inadequats, amb la privacitat també a desenvolupar conductes de risc. La conducta és de risc, com tot, el problema és l'abús, no? De quins temps d'ús de pantalla estem parlant? Doncs, segons aquesta guia, els joves passen de mitjana 5 hores diàries connectats i al cap de setmana fins a 7. Només a les xarxes socials hi dediquen unes dues hores al dia i el mòbil cada vegada arriba més aviat. Abans dels 11 anys, més del 80% dels nens i nenes ja en tenen. El Marc Planes ara té 16 anys i ha superat l'addicció a les pantalles. Ha explicat com ho vivia el matí de Catalunya Ràdio.

Al principi no sabia el que era una addicció al mòbil. Un cop estàs amb el TikTok hores i hores, doncs t'adones que sí, és una addicció. Més bé el mòbil, sí el mòbil, però el TikTok també, saps? Estar tot el dia amb el mòbil sense fer res, perdent el temps. Clar, en comptes d'estar mirant el TikTok pots estar fent altres coses com estudiant, fent activitats amb tu i els pares.

Aquesta tarda el govern presenta una acció conjunta amb mesures i recomanacions per l'ús més saludable de les pantalles. I això acompanyat del que ara sentíem des de Palau, aquesta prohibició de l'ús de la intel·ligència artificial als alumnes de fins a 14 anys. I d'altra banda, també sobre educació, el sindicat USTEC, majoritari al sector. S'ha carregat el debat obert al Consell d'Educació per millorar el sistema i els resultats acadèmics. Ha acusat el govern de dilatar la solució del problema i desactivar les mobilitzacions de mestres i professors. Aquest sindicat reivindica que el diàleg es faci en el marc d'una taula negociadora amb els sindicats. Barcelona, Montse Poblet, bon dia. Bon dia. USTEC no descarta participar al debat del Consell d'Educació,

però avisa que no permetran que això substitueixi

la negociació col·lectiva. Andreu Montbrú és un dels portaveus del sindicat.

Aquest derivar el debat cap aquí el que pretén és, d'una banda, dilatar els terminis, desactivar el conflicte i diluir la veu dels treballadors i de les treballadores,

i especialment d'usted com a sindicat majoritari que hem estat encapçalant els últims dos anys les mobilitzacions.

Reclamen la creació d'una mesa marc de negociació centrada en millorar les condicions d'escoles i instituts públics i fan la llista de temes a tocar. La concreció de quan es destinarà el 6% del PIB a l'educació, quan i com es climatitzaran els centres, la reducció de jornada i el blindatge del sou dels docents o la revisió dels currículums en base al que consideren els mestres que han d'incloure. En una línia similar a la d'auster,

que el Sindicat de Professors de Secundària també ha expressat avui la seva desconfiança amb el que es pugui aconseguir amb el debat obert al Consell d'Educació de Catalunya.

Doncs aquest sindicat, Professors de Secundària, ha calculat justament com hauria estat els resultats de PISA sense el fiasco que va deixar fora un 23% d'alumnes i, per tant, no són vàlids els resultats recopilats a Catalunya. Montse.

Exacte, la simulació dona per fet que el 23% d'alumnes que es van excloure de la mostra de PISA estan a la franja dels que obtenen pitjors resultats acadèmics.

Amb ells inclosos, i segons els càlculs del Sindicat de Professors de Secundària, Catalunya se situaria en dotzena posició de l'Estat pel que fa a les matemàtiques i en onzena en ciències i lectura.

Mig minut haurem arribat a un quart de dues. La Sagrada Família proposa construir l'escalinata de la façana de la Glòria enderrocant un únic edifici. Els veïns afectats del bloc de Núñez i Navarro se'ls indemnitzaria o se'ls reubicaria en un solar pròxim del carrer Mallorca. Aquesta és l'opció de mínims que fa la Junta Constructora, que calcula, Marriera, bon dia, que la basílica podria estar acabada d'aquí una dècada. Així és, per primera vegada la Sagrada Família dona detalls de la proposta que plantegen per desencallar les negociacions amb veïns i Ajuntament. Proposen que els veïns amb pisos de propietat que hi viuen siguin reubicats en un nou edifici que, com deies, es faria amb un solar. Del carrer Mallorca, propietat del temple,

i els que tenen visos turístics o de lloguer se'ls indemnitzaria. Ara és l'Ajuntament que ha de moure fixa, fitxa, diuen, i esperen que ho faci ben aviat, abans de les eleccions municipals. Xavier Martínez és el director de la Junta Constructora del temple.

Nosaltres el que hem demanat és que per acabar la sala de família aquest edifici no pot estar perquè no ens permet acabar. Nosaltres la solució que proposem, nosaltres tenim un lloc, un espai a la ia del costat on aquest edifici perfectament es pot traslladar i nosaltres finalitzar. El que no desconeixem en aquests moments és quin abast de solució vol donar l'Ajuntament més enllà de les nostres pretensions que és finalitzar l'escala. Els pròxims anys,

els principals treballs de la Sagrada Família es concentren en aquesta façana de la glòria i l'any que ve ja podrien començar a aixecar les columnes que aguantarien les torres. Pel que fa a l'impacte que va tenir la visita del Papa, asseguren que s'ha notat un increment de visitants espanyols al davant dels Estats Units, que encapçalaven el rànquing, i prop de la meitat són catalans i de la mateixa ciutat de Barcelona. Per tant, la visita del Papa hauria tingut un impacte més a nivell local, no?, de visitants de proximitat. Que ja no poden aglutinar més visites. El temple ja no pot suportar més visitants i els que tenen sí que cada vegada són més d'aquí. Molt bé. Gràcies, Mar. Bon dia. Bon dia.

Parlant de nombre de visitants, els hotels catalans han rebut aquest agost el nombre de turistes més elevat de la història. Més de 2.800.000 visitants i s'han superat els 9 milions de pernoctacions també per primera vegada. Xifres de rècord que demostren la fortalesa del sector malgrat la calorada i els elevats preus que tenen els allotjaments turístics a la ciutat de Barcelona. La Iortega, bon dia. Hola. El que més ha crescut és el turisme estranger, que ha augmentat més d'un 6% en relació amb fa un any, en concret n'han vingut prop de dos milions, però el turisme de la resta de l'Estat també ha marcat un màxim. Si ho mirem per demarcacions, les que més han augmentat el nombre de turistes són Tarragona i Barcelona. A Girona les xifres són similars a les de l'any passat, tot i que el turisme estranger. Aquí sí, ha baixat lleugerament. Lleida és l'única que ha perdut visitants. Pel que fa a les pernoctacions, l'estada mitjana als hotels catalans ha estat de 3,14 nits, una xifra lleugerament inferior a la de l'any passat. Catalunya és la segona comunitat que més n'ha concentrat. Les Balears lideren el rànquing pel que fa al nombre de nits que hi han passat els estrangers i entre els punts turístics amb més pernoctacions, a banda de Barcelona, destaca Calvià. L'Ajuntament de Barcelona augmentarà justament la taxa turística als creuaristes d'escala fins als 24 euros, això de cara al 2030. L'increment, que s'anirà aplicant de manera gradual, s'ha aprovat aquest matí provisionalment durant una comissió extraordinària d'economia. En canvi, el que no s'ha aprovat és augmentar l'impost de béns immobles, aliviar els hotels amb més valor cadastral. Ana Escura, bon dia. Bon dia. Mira, aquest matí es votava la modificació de dos punts de les ordenances fiscals. El que deies ara, es volia incrementar l'IBI, els hotels de luxe o més grans, l'impost sobre activitats econòmiques i l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Però això no ha tirat endavant, entre d'altres, perquè els comuns s'han abstingut i la proposta només ha rebut el suport del PSC i Esquerra. Sentim Jordi Valls, el regidor d'Economia, i Marc Serra, portaveu dels comuns.

En un context on les valoracions patrimonials dels hotels augmenten, on dues terceres parts d'aquests hotels que estan afectats no són propietat dels hotels, sinó de fons d'inversió, i on els actius hotelers en aquesta ciutat s'han multiplicat a vegades per dos, i també s'ha multiplicat el preu de l'habitació d'una forma substancial, no és de justícia social augmentar la fiscalitat

d'aquest sector? L'alcalde de Collboni ens porta unes ordenes fiscals sense negociar-les, sense parlar-les, sense incorporar cap de les propostes que el nostre grup ha posat sobre la taula.

Per tant, s'ha tombat aquest IBI pels hotels de luxe, però sí que s'ha provat l'increment de la taxa turística pels creuaristes, eh, Anna? Exacte, són els creuaristes d'escala, és a dir, els que fan una parada de menys de 12 hores a la ciutat. De manera progressiva, passaran de pagar els 5 euros, que és el que paguen ara, fins a 24 el 2030. Jordi Valls ha insistit que l'objectiu és reduir dràsticament aquest tipus de creuaristes i sobre això ha recordat l'acord amb el Port de Barcelona de reduir les terminals de 7 a 5. Ha anunciat que el 30 d'octubre deixarà d'operar la terminal C del Molle d'Osat i que el 31 de desembre deixarà d'operar la del World Trade Center.

Però relacionat amb la mobilitat, fins a les 5 de la tarda ja vaga als autobusos urbans. Ara els serveis mínims són només del 20%, de 4 a 5 de la tarda seran del 40%, i el temps d'espera a les parades supera de moment la mitja hora, segons quines línies. També molts usuaris s'han espavilat a buscar alternatives de transport, sobretot al metro. Alguns afectats veuen a venir que la mobilitat se'ls complicarà a mitja tarda.

Jo recullo nets a les tardes i hauré d'anar caminant a molts llocs. N'hi ha que surten a les 4 de la mitja.

L'aturada l'han convocat tots els sindicats del comitè d'empresa perquè la negociació del conveni, sobretot la demanda d'una reducció de la jornada laboral a 35 hores, està aturada.

Parlem del sector de l'arròs. Ara, Unió de Pagesos reclama que s'aturin les importacions d'arròs del sud-est asiàtic pel dany que ha causat el sector a casa nostra. A partir de l'any passat, el 2025, les compres d'arròs es van duplicar i el preu aquí ha caigut un 40%. Tortosa Jordi Barranca és una mesura que, si es fes, hauria de ser, però a nivell comunitari, aquesta prohibició de les exportacions. Sí, Estel, bon dia.

Bàsicament, per què és que ha signat els acords comercials amb països com Mianmar, Landiga, Birmania? Uns acords que, per cert, inclouen aquesta clàusula per aturar les importacions si queden valeses les conseqüències negatives per a sectors europeus, en aquest cas, el de l'arròs. Josep Antoni Vidal, responsable d'Unió de Peixesos.

Una és parar les importacions, perquè, clar, el importador s'ha tocat el mercat i l'ha destrossat. I la segona qüestió és que, degut a la destrossa de la incompetència dels nostres dirigents polítics, se n'hi ha una sèrie de diners que estan emprisament i no estan. Per tant, ja serien per rampa el 2027. Uns acords comercials que asseguren posen en dubte la sobirania alimentària. I què va passar l'any passat, Jordi?

Per què es van duplicar aquestes importacions d'arròs del sud-est asiàtic?

Doncs mira, per la sequera que el 2024, recordem-ho, va afectar en aquest cas el conjunt de l'Estat, la falta d'aigua que va fer va fer baixar les produccions i, per tant, el preu que es demanava va augmentar. Veient que faltava arròs, es va optar per importar-ne de països extracomunitaris, un producte que es venia a un preu molt inferior. Tot plegat ha fet que ara, en lloc de cobrar 45 cèntims al quilo, els productors en rebin 33, per tant, que treballin a pèrdues. Per traslladar les reclamacions, ja han demanat reunir-se tant amb el conseller Ordeig com també amb el ministre d'Agricultura, Lluís Blanes.

La 1 i 22, anem cap a Bausent, ara a la Vall d'Aran. L'Ajuntament ha contractat el seu primer i únic administratiu, el primer en 13 anys. Ja havíem parlat de la situació límit, el límit del col·lapse que vivia aquest Ajuntament, que havia fregat aquesta situació molt i molt delicada, sense personal. Sofia Cabanes, quines gestions no es podien fer en aquest cas, en aquest consistori, per falta de personal? Bon dia, Estel. Doncs pràcticament cap de les que permeten fer millores al poble. Fins que la Diputació de Lleida no va proporcionar una figura de secretari interventor que presta el servei de forma puntual, no es podien convocar ni plens. Però és que abans ha calgut també posar al dia tota la documentació econòmica del poble. La paràlisi era tal que no es podia pagar proveïdors o rebre subvencions. Una situació que l'alcaldessa del municipi, Alida Sanz, descriu així. Molt frustrant.

Estar-te trobant constantment d'embloqueig. Hi ha molta burocràcia, hi ha multitràmits. Però, a més, d'anviar muntanya d'expedients retrasats, amb cunts desbloquejats. Les administratives de l'Ajuntament ho hem estat nosaltres.

Un cop posada al dia tota la documentació de l'Ajuntament, s'ha pogut convocar una oposició pública d'administratiu, una plaça que a més ha guanyat un veí que s'ha instal·lat fa poc en este poble d'una setantena d'habitants. Gràcies a este administratiu, ara els veïns gaudeixen d'un servei d'atenció al públic. I l'Ajuntament pot atendre i avançar en les qüestions més bàsiques del dia a dia. Gràcies, Sofia, i bones notícies també per la seu d'Urgell, que ha pogut reobrir l'oficina de la Seguretat Social. Dos mesos i mig ha estat tancada per falta de personal. Avui ha tornat a obrir després de les queixes d'Ajuntament i d'usuaris. Des de la seu d'Urgell, Joaquim Albalate, bon dia. Bon dia, Estel.

Sí, denunciaven que per fer els tràmits presencials havien d'anar a Puigcerdà, a Trem o a Lleida, per exemple. Tot plegat perquè l'oficina s'havia quedat sense personal. José Crespín és el subdelegat del govern espanyol a Lleida.

Fruit d'un trasllat d'un dels treballadors que va demanar un trasllat

i fruit de la baixa d'un altre treballador, això ens va obligar a haver de tancar l'atenció presencial.

Per tant, en primer lloc, correspon demanar disculpes a tots els inconvenients que això ha pogut generar als ciutadans i ciutadanes.

La solució ha arribat perquè un funcionari de Lleida ha decidit traslladar-se a viure aquí a la seu.

I un empleat públic de la direcció provincial de l'INS ha decidit traslladar-se a viure a la seu d'Urgell i és aquest el funcionari el que, hores d'ara, ens permetrà obrir a la seu d'Urgell.

Aquests primers dies atendran sense cita prèvia i amb un reforç de treballadors d'altres oficines. Els propers mesos intentaran cobrir el segon lloc de feina de l'oficina per evitar més possibles tancaments.

Molt bé, gràcies, Joaquim. Bon dia.

I atenció, perquè l'última setmana han pujat les infeccions respiratòries i destaca un augment dels casos de Covid. Això segons les dades que ha fet públiques el Departament de Salut, Mònica. Sí, els últims set dies el virus de la Covid ha estat el més predominant, amb més de 1.800 casos registrats a les urgències, 800 més que la setmana anterior, una xifra lleugerament superior si ho comparem amb la mateixa setmana de l'any passat. En la població infantil, les infeccions més freqüents han estat també per SARS-CoV-2, el virus de la Covid. La grip també repunta en 800 casos més que la setmana passada, tot i aquesta tendència a l'alça, el nombre d'infeccions tant de Covid com de grip està en nivells basals, és a dir, dins del rang baix de transmissió. I en els últims 5 anys, gairebé 800 persones han rebut un trasplantament de medula ósea. Són pacients afectats per malalties greus de la sang, com leucèmies o linfomes. Tenen una edat mitjana de 56 anys. Aquests trasplantaments han estat possible gràcies al registre de donants de medula ósea creat per la Fundació Josep Carreras el 1991 i que està connectat amb registres internacionals. Miquel Jarqué, bon dia. Molt bon dia, Estel. Avui justament és el Dia Mundial de la donació de medular òssea. Tu has pogut recollir la petició del Banc de Sang i de Teixits que reclama donants, però molt específicament joves. Joves, sí.

40 cap a baix, millor 30. La fa la directora del Banc de Sang i Teixits, la doctora Laura Mèdina.

El mayor acte solidari que tu pots fer al llarg de la teva vida és donar vida. Fem una inscripció al Registre RETMO per fer-se donants de molt d'oses. Això, salvar vides i donar l'oportunitat a un pacient que ho necessita i que no troba un familiar compatible,

disposar d'aquesta opció per curar la malaltia.

I per donar medula, com es fa? Perquè, així aparentment, els que no hi entenem sembla molt complicat.

Sembla molt complicat i a més tenim aquesta idea que es necessita una punció lumbar. Doncs no, el procés d'extracció de les cèl·lules mares es fa en quatre hores amb una extracció de sang. Només el 5% de donants ho fan amb una punció lumbar i anestèsia total. Només el 5%. Sí, per tant, és el procés més ràpid. Això sí, abans t'han de punxar una injecció que és cutània, que t'activa les cèl·lules mares que passen a la sang i així te les poden treure. Però és un procés molt, molt ràpid i pràcticament indolor. Segons el Banc del Teixit, la probabilitat de trobar un donant és del 90% en front del 82% que hi havia l'any 2022. Per tant, ha anat creixent quan es va iniciar el Pla Nacional de Madura-Òsia i la mitjana de temps de cerca s'ha reduït a 26 dies. Per tant, tenim un coixí, però se'n necessiten més.

Doncs vinga, per tot plegat que s'animin, sobretot la gent jove, que és el que més necessiten. Gràcies, Miquel. Bon dia. Bon dia.

I encara en l'àmbit de la salut, el moviment veïnal del Vallès Occidental denuncia l'abandonament de les institucions davant del col·lapse de les llistes d'espera a la sanitat pública. Només a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell hi ha més de 68.000 pacients que esperen una operació, és una prova o una visita amb un especialista. Per tant, llista d'espera, 68.000 pacients esperant una operació, una prova o una visita amb l'especialista. Des de Sabadell, Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia. I aquest moviment veïnal ja ha anunciat accions per fer pressió. Sí, són les associacions de veïns de l'est del Vallès Occidental. Fa dos mesos que van enviar un document a 13 institucions per demanar transparència i també un pla concret per reduir les llistes d'espera a la sanitat pública. Ho van rebre el president de la Generalitat, Departament de Salut, els grups del Parlament, els ajuntaments de Sabadell i Terrassa, els hospitals Parc Taulí i Mútua i Hospital de Terrassa. Només han contestat els síndics de Greuges de Catalunya i de Sabadell. La resta, silenci. Això indignat el moviment veïnal que sosté que les xifres són escandaloses. Més de 68.000 persones al taulí esperant una intervenció, una prova mèdica o una primera visita amb l'especialista. 700 dies d'espera en urologia, per exemple. A Terrassa, 24.000 pacients estan pendents que els facin una prova diagnòstica. Ens ha explicat el seu cas Eduard Corominas de l'Associació de Veïns de Badia.

En el mes de maig vaig tenir dos pancreatitis agudes. Em diuen que estic esperant quiròfan. Estic a dia 20 de setembre. Inestimosament ningú s'ha posat en contacte amb mi per dir-me res en absolut. Que esperen que em doni un patatús? Això és el que nosaltres volem. A mi l'únic que em diuen és que no hi ha quiròfan.

El moviment veïnal presentarà una moció als ajuntaments de la seva àrea perquè els partits polítics s'hagin forçosament de posicionar i expressioni alhora les institucions de salut pública. Per intentar evitar aquest col·lapse i aquestes llistes d'espera que ara ho sentia Marta gairebé, per tant, dos anys per una visita d'orologia. Exacte. Gràcies, bon dia. Bon dia.

Passa un minut de dos quarts a dues del migdia. Podem concretar un dels plans que també anunciava la setmana passada el govern, que era el de climatitzar, d'una banda, les aules, les escoles i també les residències de gent gran. Doncs bé, més de 58 milions d'euros s'hi destinaran en els pròxims anys, fins al 2031, per això, per climatitzar residències de gent gran. El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha visitat aquest migdia la residència assistida Ramon Baranguer, a Santa Coloma de Gramenet, on s'hi ha fet ja una inversió de dos milions i mig d'euros que s'havia promès fa dos anys per climatitzar aquest espai. Des de Santa Coloma, David Àngela, bon dia. Hola, bon dia.

Amb tota aquesta inversió s'han climatitzat tots els espais del centre, fins i tot les habitacions. Una situació que el conseller Raúl Moreno vol replicar a totes les residències de Catalunya.

La nostra intenció és que l'any 2031 totes les residències públiques de la Generalitat de Catalunya tinguin aire acondicionat, tinguin climatització. Per una cosa molt clara, les persones han d'estar ben cuidades a les nostres residències. Fins a la normativa aplicava una temperatura a les zones comunes, però, evidentment, el canvi climàtic i l'increment de temperatures fa que també aquest aire hagi d'entrar a les habitacions i, per tant, aquest és el nostre compromís, tant a les residències públiques com a la resta

de residències privades del país. Davant del canvi climàtic, Moreno contempla la possibilitat de modificar horaris escolars i laborals. Per exemple, de serveis en els moments que l'exposició comprometi la salut, però es té en la mà els agents socials i econòmics per contemplar i treballar junts en aquest escenari.

Doncs encara relacionat amb la climatització, és una de les potes, un informe jurídic de l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Enginyeria Sense Fronteres defensa que els comptadors socials són viables i que la Generalitat té marge legal per garantir l'accés a l'electricitat de les llars vulnerables. Barcelona, Toni Fortesa.

L'estudi proposa als comptadors socials com a mesura immediata Josep Babot, representant de l'Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres.

En cap cas el comptador social posa en disputa els drets sobre aquell habitatge i, per altra banda, tot el tema de la seguretat. La majoria de famílies punxen la llum i això, lògicament, té un risc per a elles i també per al veïnat. Llavors, el que obliguen els comptadors socials són també d'evitar incendis,

d'evitar incidents. L'informe planteja una regulació específica que no depengui de convenis puntuals ni de la voluntat de les companyies.

I sobre un altre dels plans del govern, que de fet s'ha aprovat avui al Consell Executiu, que és el Pla Regenera, Manresa vol dignificar el centre històric, que és la part més degradada de la ciutat, amb una injecció pública de 6 milions d'euros per rehabilitar habitatges. Uns diners que surten, com us dèiem, de la Generalitat, en part també de l'Ajuntament, en l'altra, i que es fan al marc del Pla de Barris. Comptant la part privada, en total es preveu mobilitzar com a mínim 9 milions i mig d'euros. Manresa, Natiadell. Quan entraria en vigor aquest pla?

El pla d'aquest dijous s'aprova en les bases i es calcula que a finals d'octubre ja es donarà el tret de sortida per demanar aquestes ajudes. El pla, que dura fins al 2030, inclou de manera retroactiva les millores que s'hagin pogut fer des del març, des del 2 de març d'aquest any. El passantatge d'ajudes va en funció del que es vol rehabilitar i del perfil del sol·licitant. Es tracta del programa d'ajuts per a la rehabilitació d'habitatge més important que s'ha fet mai a Manresa, des d'arreglar una façana, posar un ascensor o renovar la cuina, premiant l'eficiència energètica. L'alcalde Marc Eloi confia que aquest pla, que ha tingut molt en compte components socials, marqui un abans i un després al centre històric.

Som davant d'un tren que no podem deixar escapar. Per tant, convidem a tots els propietaris del centre històric a sumar-se a aquestes ajudes per tal que sigui un atac adhòlic que ens permeti començar a revertir la situació dels habitatges del centre històric.

D'origen medieval, el centre històric és una de les zones de la ciutat amb més problemes d'infrahabitatge i edificis buits. A diferència d'altres poblacions, les classes benestants van anar abandonant aquesta zona per instal·lar-se a l'Eixample Manresana, fet que al llarg dels anys ha contribuït al seu deteriorament i abandonament. Ara l'Ajuntament vol revertir la situació amb aquestes ajudes per la rehabilitació que veu com una eina clau per a la transformació urbana, social i econòmica de la zona.

Vinga, va dos quarts i cinc de dues. És moment del concurs, aquest Trivial sobre Catalunya, que cada dia us proposem una pregunta. Els dilluns toca Història, els dimarts toca Geografia. I, com sempre, llancem la pregunta, us donem tres opcions i aneu donant voltes. I avui la pregunta és.

Quin és el municipi català més petit en extensió?

Mira, fa una setmana preguntàvem la comarca amb més extensió. Avui, el municipi amb menys, eh? Més petit. Amb l'opció A. Amb la B. I amb la C. La resposta a la 1 i 59 minuts.

I ara marxem cap al Baix Empordà. Això que sentiu de fons són motosserres. Uns operaris estan treballant a peu de carretera per tallar els arbres. Aquest matí han començat els primers treballs d'urgència per treure els arbres cremats pel foc de les Gavarres del mes de juliol. S'estan netejant un total de 12 hectàrees de terreny a banda i banda de la carretera de la Ganga per evitar que alguns d'aquests arbres puguin caure al vial, perquè estan molt malmesos perquè es van cremar. Des de l'Abisbal d'Empordà, Pau Bertrolí, fins quan s'han d'allargar aquests treballs?

Bon dia, doncs mira, s'haurien d'allargar uns dos mesos. Com deies, són uns treballs en un total de 12 hectàrees, això és l'equivalent a 17 camps de futbol, i s'estan efectuant a la carretera que es la coneix la Bisbal d'Empordà amb Calonja, uns metres més amunt d'allà on va començar el foc. És una superfície molt petita en el context de les més de 2.000 hectàrees que es van cremar.

Perquè, Pau, quant temps pot passar, si és que ho sabem, fins que tornem a veure aquest bosc de les Gavarra tal com era? Doncs força temps.

N'hem parlat amb en Quim Gumbau, que és gerent del Consorci de les Gavarres, i ens explicava que poden passar ben bé 30 o 40 anys. De moment, el que ha començat és la redacció del pla de restauració de tota aquesta zona afectada per definir què cal fer els propers anys. El sentim.

En alguns casos serà la tallada, quan són pinedes o els dinars. En altres casos, si són suredes, s'haurà de valorar. Si l'arbre pot rebrotar i sobreviure o s'ha de tallar, també hi afavorirà el rebrot. I a partir d'aquí, els propers anys, puc fer aquestes actuacions primeres de tallada i selecció de rebrots.

S'està treballant perquè no quedi cap finca de la zona sense gestionar i, per tant, sense prevenir incendis.

Molt bé, gràcies, Pau. I sobre incendis, i sobretot de la gent que treballa en la seva extinció, després de 7 anys de gestions, finalment posaran al dia la seu dels bombers voluntaris de Sant Ilari i Sa Calma a la Selva. Girona, Fèlix, Martín, què hi faran aquí a Sant Ilari, exactament?

Sobretot adaptaran la part superior de la nau actual per tenir un espai digne per a les guàrdies com dormitoris, cuina i menjador i diferenciaran les parts netes de les brutes,

que són el punt d'entrada quan arriben, per exemple, a apagar un incendi. La Generalitat ha aprovat destinar-hi 300.000 euros. Les obres han sortit a concurs i l'alcalde de Sant Hilari, Jordi Rullant, confia que l'estiu vinent ja estiguin enllestides.

Ara estan de manera precària una mica ocupant una cuina rudimentària i ocupant per dormir les zones de vestidors. Per tant, estan en una situació precària que això ha de resoldre. Entenc que en el primer mitjà any de l'any vinent hauríem de tenir les obres fetes. A Sant Hilari Sacalm

hi ha més d'una vintena de bombers voluntaris que treballen tot l'any i que complementen la feina dels professionals que hi ha a la seu de Santa Coloma de Farners.

Les entitats a favor del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena reclamen mantenir els límits inicials de protecció. També sol·liciten més recursos i un Consell Rector amb menys membres. Des del CUBEM, Manel Sastre, quantes entitats ho demanen i per què?

Sí, en total són 23 les entitats que agrupa aquesta plataforma. Aseguren que l'administració ha retallat un 11%, les 43.000 hectàrees inicials projectades, bàsicament per pressions de projectes de renovables al sector de les Garrigues, però també de l'escalada Cornudella. Xavier Jiménez, del grup ecologista JPEC, anuncia una bateria d'al·legacions perquè es mantingui el planejament inicial.

No, no, hem esclat els grans sectors de territori. Perquè tenen interessos que són contra ells la conservació. Per tant, farem al·legacions pel que fa a l'extensió, farem al·legacions pel que fa a la composició de la Junta Rectora, farem al·legacions pel que fa a les activitats que es permeten o es prohibeixen entre el parc natural. El col·lectiu creu que,

tot i les limitacions del parc natural, es poden compatibilitzar activitats, però demana també un Consell Rector amb menys membres en lloc dels 35 que se'n previsi una dotació de recursos suficient. La creació del parc natural de les muntanyes de Prades inclou més de 20 municipis de diverses comarques en un projecte que ha de culminar dècades de reivindicació per blindar la biodiversitat de la zona, des dels seus boscos fins també als rius i la fauna autòctona. També hi ha un sector, però, opositor de propietaris forestals privats, sectors agrícoles, ramaders, caçadors i algun ajuntament, com el de Corro d'Ella, que diuen que limitarà els usos generant impactes negatius en l'economia de la zona.

Quatre minuts i tres quarts de dues. Troballa inesperada al jaciment del castell de Cervera, la Sagarra. Hi han localitzat vuit petjades de fa 30 milions d'anys. Podrien ser d'un avantpassat dels cavalls i dels ases. Lleida Noelia Casellas, bon dia. Hola, bon dia. El més singular, però, és que té un bon estat de conservació, aquestes petjades, no?

Sí, tot i que s'han trobat en un espai que s'ha anat modificant al llarg dels segles. Ara s'analitzaran per saber amb més detall quina espècie les va fer. Àngel Galobart és paleontòleg i director del Museu de Conca d'Allà.

Podria ser un paleotèrit, que és un tipus de van passat dels cavalls, d'una mida més petita que un cavall. Es veu perfectament l'amplada que té aquest rastre i també l'amplada que té el pas de les passes. Això està bé.

Clar, unes petjades de fa 30 milions d'anys, aquesta zona de la Sagarra era, m'imagino, molt diferent a com la coneixem actualment, no? Totalment, però molt, molt, eh? I mira, imagina't-ho, ens hem de remuntar a l'època de l'oligocer,

i llavors bona part d'aquest territori estava cobert d'aigua, i això explicaria que hi quedin petjades.

Tota la part de l'est de la Noguera, nord de l'Urgell, la Sagarra i també el Solsonès, doncs era la vora d'un llac, d'un mar interior, a l'Oligocer, i que quedaven aquestes vores on podia quedar marcada el que seria el pas dels animals. Algunes es perdien perquè després es tornaven a mullar i d'altres, com en aquest cas, quedaven fossilitzats.

Les petjades estels s'han trobat en un jaciment que és d'època medieval, sobretot, de manera que ja us podeu

imaginar la sorpresa quan la troballa remunta a milions d'anys enrere. Doncs tu diràs, en aquest cas, aquestes petjades d'èquids, per tant, cavalls i ases que han sorprès en aquest indret de la sagarra. Gràcies, Noelia Casellas, bon dia. Bon dia. I ara tornem al Baix Empordà, però no per parlar d'incendis, sinó per parlar dels metges del CAP. Han començat a receptar visites als sis museus de la comarca amb audioguies adaptades per millorar el benestar emocional. És una iniciativa innovadora que es fa amb l'objectiu de reduir les dosis de medicaments que prenen els pacients i ajudar-los a tenir vincles amb el seu entorn. Ens ho explica la Maria Rovira.

Per què es fa amb audioguies adaptades?

Perquè permeten al pacient fer una visita amb un ritme pausat, activar els sentits i connectar amb l'entorn i amb un mateix. I cada museu té una audioguia pròpia.

Laura Raquena, directora del Museu del Sur, un dels sis que participa en el projecte. El pacient rep la prescripció, arriba al museu, rep unes instruccions amb unes audioguies, amb una locució que li va explicant com ha de fer aquest recorregut pel museu, li va indicant els espais on ha de passar i es van tractant els diferents sentits. Un cop ha fet això, la part final és una part també de recolliment, d'introspecció, de pensar una mica, de sentir, d'emocionar-se i de poder transitar pel museu d'aquesta manera buscant aquest benestar, que és el que creiem que és necessari i interessant.

A quin tipus de pacient va dirigit?

Sobretot els que van freqüentment al CAP. Mariona Xifré,

referent de benestar emocional de l'àrea bàsica de salut de Torrella de Montgrí.

Els perfils d'usuaris amb els quals nosaltres enfoquem tota la part de la prescripció social són persones que poden hiperfreqüentar els serveis sanitaris, persones que puguin experimentar soledat no volguda, persones potser nouvingudes en el territori que no coneixen els recursos que existeixen i per tant poden necessitar aquesta vinculació i sempre amb això, enfocat a aquelles persones que necessitin enfortir la xarxa social.

Es vol potenciar el binomi

salut i cultura. Carme Andreu, coordinadora de recerca

dels serveis de salut integrals del Baix Empordà. Nosaltres, la part d'innovació, hem gestionat l'execució del projecte, les reunions, fer que el projecte caminés, i hem aconseguit aquesta proposta superinteressant, unes audioguies guiades, per a que la població del Baix Empordà es pugui beneficiar dels museus com un actiu en salut i que el puguin tenir al seu abast.

Catalunya al Día.

Són tres quarts de dues. L'empremta de la història de l'art en la creació contemporània és el fil conductor d'Una força del passat. És la nova exposició que s'inaugura demà al Caixa Fòrum de Barcelona i que es podrà visitar fins al 10 de gener. Clàudia Roses, bon dia. En total són 37 obres, 32 de la col·lecció pròpia

i 5 procedents de préstecs, entre pintures, cultura, fotografia, vídeo i instal·lació. Artistes com Sandy Sherman, Mike Kelly, Robert Mangold o Tacita Dean.

Reprenen imatges d'obres anteriors i les fan seves. Carlos Martín, comissari de l'exposició, explica per què la tradició encara alimenta la creació d'avui.

Són artistes contemporanis, dels anys 60 fins al present, que llegeixen el passat. Es permet veure l'història de l'art com mai l'hem vist perquè és la mirada que els artistes projecten sobre la història de l'art, que és diferent d'ella dels historiadors o dels professors. No està fixada. Són una mena de torrent que continua mostrant diferents facetes. És des del present que lleguem el passat i això vol dir que el passat és una cosa imprevisible.

Cada obra va acompanyada d'una imatge de la peça original que l'inspira perquè el públic descobreixi per si mateix el diàleg entre el passat i l'art d'avui. L'exposició forma part de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa. Clàudia Roses, moltes gràcies i gràcies també per aquests temps avui que acabes el teu període de pràctiques aquí a Catalunya Ràdio. Sort i encerts a partir d'ara. Moltes gràcies a vosaltres.

I ara parlem del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, és el MACBA. El seu nou director, Valentín Roma, s'ha proposat augmentar l'afluència de públic al museu amb un equipament que tindrà una veu pròpia, progressista i basada en els continguts. El curador d'art ha presentat avui el seu projecte per al museu, que dirigirà durant els pròxims cinc anys. Barcelona, Òscar Callau. Els membres del patronat

del MACBA han presentat Valentín Roma com un intel·lectual de barri per la sofisticació del seu pensament artístic i alhora la seva capacitat de connectar amb la societat i el públic de l'art contemporani. El fins ara director de la Virreina Centre de la Imatge ha reivindicat la feina de les anteriors direccions, però no s'ha estat de criticar les xifres de visitants que té el MACBA. Des del MACBA hem d'afrontar

seriosament l'ús que es fa de nosaltres. El 2025 el MACBA ha estat visitat per 200.000 persones. 150.000 persones han vingut a veure el nostre programa expositiu. Això és clarament insuficient.

El nou director del MACBA ha parlat avui de l'orientació general del seu projecte sense concretar els eixos temàtics i els continguts que explicarà en els pròxims mesos.

Avui, demà, vigília i dia de Santa Tecla, a més del seguici, els valls parlats envaeixen els carrers del centre i els barris de Tarragona.

En total, la ciutat compta amb mitja dotzena de valls, entre els quals el de Serrallonga, que aquest any celebra el seu 40è aniversari. Des de Tarragona, Clara Chavarria Domingo. Originariamente el vall es remunta al 1854,

però va desaparèixer fins la seva recuperació el 1987. De fet, el grupenguany celebra els seus 40 anys. En motiu de l'efemèride, s'ha volgut posar en valor el paper de la dona a través del personatge de Joana Macisa, que es diu que era la parella de Serrallonga. Molina és presidenta del Ball. Volem trobar aquest fil

conductor de posar en valor la figura de la dona a la cultura popular, perquè sí que és cert que en un principi les dones estàvem a la part del darrere.

Però arrel, per exemple, de la inclusió de la recuperació del Vall de Sarallonga, i poquet a poquet hem anat trencant sostres,

i ara mateix la cultura popular no s'entén sense el paper de la dona. Molina destaca que la dona ha tingut una presència constant al vall i que ha anat guanyant pes al llarg dels anys. A més del vall de Sarallonga, d'altres, com el de Dames i Vells, el de Diables, Gitanes, Pastorets i el de Sebastiana del Castillo, es podran veure en diferents punts de la ciutat entre avui i demà.

10 minuts i les dues del migdia. Avui tornem a parlar del teatre lliure. Ens situem al 1979, que és quan a Lliure de Gràcia va estrenar La vella Helena, de Jacques Offenbach, protagonitzada per Anna Lizarant, Imma Colomer, Carlota Soldavila o Quim Lessina.

La història d'amor entre París, el formós príncep de Troia, i la vella Helena d'Esparta. Un idili marcat per un destí fatal. Nois! Eh, eh! Perdó, perdó, perdó! Ja sé que el meu personatge és una merda, vale?

Gairebé 50 anys més tard i dins la celebració de l'aniversari del Teatre Lliure, el col·lectiu Miserable, liderat per Miquel Masfiol, estrena aquest vespre una versió molt especial d'aquesta obra a Lliure de Gràcia. Ens ho explica la Marta Vives. Tot i que l'encàrrec que Masfiol va rebre de Lliure era aquest

que agafes la vella lana i la passes per la túrmits, que és un poc el que faig sempre.

El director teatral no s'ha limitat a la relectura de l'obra, sinó que l'ha volgut convertir en una experiència per descobrir què queda d'aquell esperit dels inicis 50 anys més tard. Aquell moment tot estava per fer,

era l'època de les associacions, els sindicats, les cooperatives, i llavors intentar tornar a recuperar aquest esperit cooperatiu és delirant.

És per això que des de fa dues setmanes la companyia viu literalment al teatre, entre matalassos inflables, coixins, maletes obertes i neveres plenes de menjar per alimentar un regiment.

En el principi va ser molt dur perquè no teníem manera d'organitzar mos, mos organitzàvem fatal i va ser tot molt intempestiu en tendes de campanya. Però és vera que a poc a poc estem aprenent a conviure, que això també crec que és molt guapo.

La mateixa idea serveix de punt de partida per l'espectacle que es veurà a partir d'avui. Un grup de nostàlgics que pensa que el teatre actual és un desastre i farà mans i mànigues per recuperar l'essència dels anys 70-70. I muntar l'opareta d'Ofenbach amb música en directe. El repartiment està format per Gerard Frank, que tindrà el repte d'encarnar el personatge d'Helena, interpretat originalment per Annalisa Arant, també Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Carmen Milán. Tot fent la vella Helena és una producció del Teatre Lliure i el Teatre Principal de Palma. S'estrena avui i ocuparà el Lliure de Gràcia unes quantes setmanes més fins al 18 d'octubre.

I encara abans dels esports, tres informacions més breus. D'una banda, han desarticulat una organització de narcotraficants amb seu a Barcelona dedicada a distribuir cocaïna a gran escala cap a la resta de Catalunya, també a Madrid, Ciudad Real i Granada.

Ho feien en cotxes modificats amb dobles fons i amagatalls. La Policia Nacional, que ha coordinat l'operatiu, calcula que podrien moure fins a 50 quilos al mes. Hi ha 12 persones detingudes i se n'han intervingut 5 armes de foc i 127.000 euros en efectiu. La investigació policial ha revelat que l'organització tenia dues branques, una a Barcelona formada per persones d'una sola família i una segona a Madrid que assumia la direcció, el transport i la distribució de la droga.

Investiguen un segon segrest en 48 hores a Catalunya.

Va passar la matinada de dilluns al barri de Sant Martí de Barcelona. Segons avança el diari Ara, i ha confirmat 3Cat Info, diversos encapotjats van introduir un home a l'interior d'un cotxe per la força al carrer de Huelva. Diversos testimonis van donar l'alerta i a primera hora d'ahir el van trobar a prop d'una benzenera de sal al Gironès. L'home presentava signes d'haver patit violència.

I Cudorneu es prepara per ampliar el seu negoci del vi a Espanya amb l'adquisició de cellers a Galícia, Andalusia i a la Deo Rueda. Aquest any ha tornat a batre rècord de vendes sense pràcticament cap afectació per les turbulències que hi ha hagut al mercat nord-americà. Reventós Cudorneu és líder absolut al mercat del cava d'Espanya, vol créixer ara el sector del vi i arribar a zones on encara no havia entrat fins ara.

Sis minuts i les dues del migdia en dediquem cinc als esports, com sempre en desconexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Montserrat, bon dia. Hola, bon dia. Avui comença la fase de grups de la Champions femenina de futbol amb els primers partits de la primera jornada de competició. El Barça, que defensa el títol, debutarà demà a casa contra el París Futbol Club.

Es farà estrany veure el Barça sense Alexia, Mapiona o Salma i ens fixarem en les cares noves. Estem pendents de l'estat d'Aitana. Bon matí, Irene Paredes, que abans va baixar l'últim partit per lesió. A la una ha començat la roda de premsa prèvia amb el tècnic Pere Romeu i amb la davantera Eva Pallor. Entrem a l'estadi, Johan Cruyff. Marcos García, bon dia.

Bon dia, Montse. Doncs sí, el Barça femenino comença demà. La defensa del títol ho fa contra el París. Aquí, el Johan, aquest títol guanyat al match a Oslo. Pere Romeu, el tècnic, entoma el repte de tornar a ser candidat a tot.

No sé si hem sigut favorites o no, però el que hem fet és preparar-nos per guanyar i aquesta temporada ho tornem a fer. Així que aquest és el missatge que jo crec que s'hauria de traslladar, que seguim tenint molt, molt, molt bon equip, seguim sent un equip referència en el món, seguim sent un equip que té un estil de joc, una identitat super, super marcada. Tenim jugadores de primer nivell, per no dir les millors del món, així que tornarem a lluitar per tots,

segur. I ara ho deia, si teniu temps i ganes amb l'Estel, preneu nota, la infermeria del Barça està pleníssima, tot apunta que Pere Romeu podrà recuperar Irene Paredes, aquesta és la notícia positiva, però no estan descartades encara que apunta que no jugaran Kika, Vicky ni Aitana, i són baixa segura Alexandri i Van Asten.

Doncs n'estarem molt pendents. A Barça-París, de la Champions, serà demà a les 9 del vespre el Joan Cruyff, amb transmissió en directe de la TDG a Catalunya Ràdio. Ja es juguen avui alguns partits de la primera jornada d'aquesta fase de grups. Destaquen el Bayern de Múnich, Manchester City a tres quarts de set, el Juventus Benfica, i a les 9 del vespre, el Madrid-París Saint-Germain.

Com ja deveu saber, el futbol masculí de Primera Divisió s'atura, pràcticament tres setmanes per la convocatòria de partits internacionals. Els jugadors de la selecció espanyola de futbol es concentren avui a les Rozas, a Madrid.

Entre els convocats per Luis de la Fuente n'hi ha set de les comarques barcelonines. Són els barcelonins David Raya i Víctor Muñoz, els terrassencs Dani Olmo i Marc Povill, els maresmencs Lamit Llamal de Mataró i Marco Corella de Lella i el de Martorell, Eric García. Pel que fa als clubs, el Barça perd 17 jugadors en total en aquesta aturada internacional i l'Espanyol perd 3 jugadors. El primer partit d'Espanya serà aquest dissabte contra Anglaterra a Wembley. També jugarà contra Croàcia a Sevilla el dimarts que ve, contra la República Txeka-Oviedo el 3 d'octubre i, novament, contra Croàcia el 6 d'octubre a Split. L'aturada coincideix amb la renovació de Luis de la Fuente com a seleccionador espanyol fins al 2032.

Nosotros no nos conformamos con lo que hemos conseguido hasta ahora. Es un sentimiento de todo el grupo de nuestro. Lo mejor está por llegar. I encara en futbol,

l'Europa destitueix el tècnic Josep Maria Jané després d'una mala arrancada a la primera federació.

L'equip de la Vila de Gràcia ha sumat un punt en quatre jornades i es troba 19 a la classificació. La directiva i l'àrea esportiva del club consideren que s'ha produït una pèrdua de confiança que ha motivat aquesta decisió. Es d'on el cas que Gené havia rellevat a la banqueta de Benítez aquest mateix estiu, després d'haver estat el responsable esportiu de l'Europa els últims quatre anys. Luis Blanco, que va dirigir l'Atlètic Balears i l'Espanyol en diferents categories, és el nou tècnic de l'Europa.

I festa grossa ahir a Badalona per celebrar el títol de la Supercopa de bàsquet que van aconseguir diumenge pel Joventut.

Els aficionats verdes i negres van omplir ahir la plaça de la Vila Badalonina per celebrar un títol que no aixecaven des de feia 18 anys. Els més aclamats, Enrique Rubio i Nicola Provítola, ha escollit millor jugador de la final de la Supercopa.

Yo quiero que tomemos esto como un impulso, que Badalona siga creciendo, que La Peña siga creciendo y que volvamos otra vez a disfrutar de esta fiesta. Vamos por más. Visca La Peña y visca Badalona.

La pròxima cita del joventut és el debut a la Lliga CB de bàsquet, diumenge al migdia, quan jugarà a la pista del Breogán-Gallec. El Barça debutarà dissabte a la CB, rebent el Coruña. I en ciclisme, a Montreal, al Canadà, avui continuarà el Mundial de Ciclisme en carretera, la crono mixta, i participarà la ciclista d'Esplugues del Llobregat, Paula, Blas i el funcionament és el següent. Primer surt el trio masculí i quan el segon d'aquests tres creu a la línia de meta, arrenca agafant-li el relleu al trio femení, on hi ha la Paula, Blas i Espanya. Surt a quarts de quatre de la tarda.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Doncs vingarem ara per la pregunta del Trivial. Avui tocava la pregunta de geografia. Recordem quina pregunta era, Quim? Quin és el municipi català més petit en extensió? I us havíem donat tres possibles respostes, amb la A. Castellfollit de la Roca. Amb la B. Caldes d'Estrac. I amb la C. Puig d'Àlvar. I la resposta correcta és.

Doncs mira, no hauria dit que Caldetes tenia 0,74, que era tan petit.

I encara hi ha un municipi, Badia del Vallès, que té menys d'un quilòmetre quadrat.

Doncs, forçat, quantes coses que s'aprenen. Demà, més històries del Catalunya al dia i més preguntes, que acabeu de passar un bon dimarts.