Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 22/10/2026

Un de cada quatre joves d'entre 18 i 24 anys no permetria que una persona sense sostre entrés en un bar. I una de cada tres admet que li molestaria tenir una promoció d'habitatge públic prop de casa. Són dades que surten d'una enquesta feta a Catalunya. Per l'Observatori de la purofòbia de l'IQS Universitat Ramon Llull. La purofòbia és una paraula que ve del grec aporo, que vol dir sense recursos, indigent i fòbia, és a dir, mania. Fa cinc anys que la purofòbia consta al Codi Penal com a derogació. A l'hora que la crisi habitacional s'estén i cada vegada afecta més gent, l'altre dia ho dèiem, persones amb feina fins i tot, que després de pagar el lloguer o la hipoteca passen a ser pobres, la purofòbia s'accentua sobretot en les franges d'edat per sota dels 45 anys. I una part dels més joves, els que just acaben d'estrenar l'estatus de majors d'edat, opinen això. Els més joves sembla que manifesten i que atribueixen a les persones pobres característiques molt negatives, molt associades a que la culpa és d'ells, que són ells els responsables de la seva pròpia pobresa. Potser recordareu el cas de Rosario Endrinal, la dona sense sostre, a qui tres joves, un dels quals menor, va ruixar amb dissolvent i va cremar viva dins del caixer del barri de Serria, Sant Gervasi, on ella refugiava a les nits per dormir. Era l'any 2005. La purofòbia, però, no és només aquesta conducta tan extrema, la de l'agressió, la d'arribar a matar algú. La mania els prova, als pobres, també és pensar que no mereixen cap ajuda, que se'ls hauria de prohibir l'accés a certs llocs, que el seu problema és que són uns mandrosos o que no tenen principis morals, com si menys tenir algú que prou pena té a dormir al carrer en fos gaire de moral. Catalunya al dia. De seguida posarem la lupa en el contingut d'aquesta investigació de l'IQS Ramon Llull. Avui també, Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Ens fixarem en quants patinets s'han requisat des que la Direcció General de Trànsit ha començat a exigir tenir registrat el vehicle, que va ser a principis d'aquest 2026.

A Lleida se n'han confiscat gairebé 600, quatre vegades més que l'any passat.

518 a l'estat per manca de documentació. La resta de vehicles per conduir sota l'efecte de substàncies estupefaents, alcohol i circular de manera negligent. I avui,

ara que s'acosta la castanyada, parlarem de pinyons, de pinyons catalans.

La Generalitat impulsa un procés per aconseguir els millors pins pinyers, a partir de la selecció genètica, tècniques d'empelt i noves plantacions. Aquests camps agrícolas més dolents, que hi ha cultius de secar que no estan produint

massa cosa, allà el pinyer pot ser una alternativa productiva molt bona.

La Generalitat, d'altra banda, ha impulsat aquest projecte del Pi Piñé. També passarem per l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Avui debaten estratègies per oferir atenció més pròxima i humana als pacients. S'hi exposen casos d'èxit

com el de l'Hospital del Pallars, a Trem. Aquí, l'equip de llevadores ha aconseguit una reducció dràstica dels parts per cesàrea.

Treure tabús, treure pors, ens van formar amb una obstetricia molt intervencionista i en un hospital petit mirar de canviar aquesta tendència. I des de Girona tot a punt per fires.

I tot a punt perquè torni a desfilar el gegant de Xavier Cugat, en homenatge al cèlebre director d'orquestra, gironí de naixement i el de la seva musa. Gegants que han estat

20 anys tancats en un magatzem i que ara han arribat a mans de la colla gegantera Caixa de Trons.

Por sorpresa nostra. Nosaltres no ens ho esperàvem, no en sabíem res, d'aquests gegants, com dic, ja els havíem buscat.

Anem també cap a les carreteres. Equip viari, Clàudia Serra, com les tenim avui a aquesta hora? Doncs mira, aquesta hora els principals problemes són a les rondes de Barcelona. A la ronda litoral hi ha cua de més de 7 quilòmetres per un vehicle avariat a l'alçada de Montjuïc, que talla un carril en sentit llobregat. També retencions, tot i que menys importants, a la ronda de dalt, a l'alçada de Pedralbes, en sentit Besòs, derivades d'un altre vehicle avariat. I pel que fa al temps, Dani Ramérez, marxen ja les pluges i arriba més fred?

Sí, seria una mica el titular, és a dir, avui aquest cel mig enterbolit. Segurament, respecte al matí, els núvols seran més prims. Estem parlant d'aquests cirros, cirrostrats. Al matí teníem altostrats. Els altostrats ja apaguen una mica el sol, que és el que ha passat aquest matí migdia. Però a partir d'ara, segurament, una mica més de sol, estones espantat, resol, màximes de 18 a 21, 22 les més altes. Avui sí que represca una mica, però no tindrem calor ni tampoc fred. Fred. Demà puja una mica la temperatura. La propera nit, fresca. Demà preveiem un dia marcat per alguns núvols al nord, més clarianes i més sol al sud. De fet, de cara al vespre, tarda i vespre, podria plovisquejar la Vall d'Aran, nord del Pallars sobirà, caure alguna volva de neu cap a 2.000 metres, i dissabte al matí també. Alguna petita precipitació, plugims en aquest sector de l'alt Pirineu, Vall d'Aran, Pallars, Alta Ribagorça, com a molt arribarien al nord del Principat d'Andorra i Alta Cerdanya. Parlem d'un a 10 litres per metre quadrat, per tant, cap temporal, cap tempesta, alguna buidina al matí, i globalment el cap de setmana vindrà marcat per un ambient de tardor, temperatura una mica més alta el diumenge, i en definitiva, que els propers dies no hi ha canvis en el temps.

Molt bé, doncs esports també 6 minuts abans de les 2 del migdia. Amb quins continguts avui, Montserrat? Doncs jornada d'escans al Barça abans d'última, la preparació del Clàssic de diumenge, on tindrà les baixes segures de Dani Olmo i Eric García. El Madrid ja arriba després del triomf balsàmic 4-1 ahir davant el Leipzig a la Champions, però amb inicis en crisi. A l'Eurocà femenina de bàsquet, avui l'Esper Girona juga a la pista del Montana d'Hongria, dos quarts de 8, i amb només 7 jugadores de primer equip disponibles. En equipatins, el Frega prepara una nova temporada en què opta a sis títols i en què serà, com passa amb el Vilassana, candidat a guanyar-ho tot. I en ciclisme, el control, Pac Lasenia, competirà la pròxima temporada com a equipos i continental i farà així el salt al ciclisme professional. Doncs tot això al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer, la sotsa edició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic i Montse Durán, el control central. És la una i sis minuts. Comencem.

Les persones de menys de 45 anys tenen més actituds de rebuig cap als pobres a Catalunya. Això és el que es desprèn de la primera enquesta sobre aporofòbia feta a la població en general per l'Observatori de l'Aporofòbia de l'IQS Universitat Ramon Lloll. Moltes preguntes arran d'aquesta afirmació, d'aquest contingut d'aquesta enquesta. Marriera, bon dia. Molt bon dia. D'entrada, el focus d'aquestes preguntes. En què se centra l'enquesta? Doncs fins ara només s'havia estudiat el fenomen des de la visió de la víctima i ara es pregunta a la població en general a què atribueix aquesta pobresa o quina actitud. Tenen individualment cada persona amb les persones sense llar. I les diferències per edat són claríssimes. Una quarta part dels joves de 18 a 24 anys es canviaria de lloc al transport públic si al costat se seguís una persona sense sostre o directament no els deixarien entrar en un bar. Un percentatge que cau al 10% entre la població de més de 65 anys. Ho ha explicat a 3catinfo Pilar Muró, la coordinadora d'investigació de l'Observatori de la Porofòbia. Els més joves sembla que manifesten i que atribueixen a les persones pobres característiques molt negatives, molt associades que la culpa és d'ells, que són ells els responsables de la seva pròpia pobresa. És a dir, ho tenen associat molt a manca de principis morals, a temes d'addiccions. I ara la pregunta, després de sentir això, Marc, molt clara, a què s'atribueix aquesta actitud? De moment es mostren molt prudents, és el primer estudi que fan, i ja avancen que repetiran l'enquesta els propers anys per veure si aquesta tendència entre els joves és fruit de la seva edat o es manté amb els anys. I quan es considera que es produeix aquest fenomen, aquesta aporofòbia, com dèiem, una paraula que ve del grec aporo, que és gent sense recursos, indigent, i fòbia, que és mania. Quan es considera que hi és? Mouró ens explicava que són un seguit d'actituds o creences que sumen aquesta aversió per la gent pobra i que va molt més enllà del que es pensava fins ara a l'agressió, ja sigui verbal o física. El fet que jo consideri que aquesta persona no es mereix un ajut, que aquesta persona penso o atribueix una idea de que, escolta, les persones pobres són brutes o són el que sigui, clar, això fa que jo tingui una conducta aporofòbica. Per tant, l'aporofòbia va molt més enllà que no només les agressions que han estat mesurades fins ara. L'enquesta s'ha presentat avui coincidint amb la conferència internacional sobre purofòbia que es fa a Barcelona fins demà. Entesos, gràcies. Marriera, bon dia. Bon dia.

5 minuts, arribarem a un quart de dues del migdia. Dimarts que ve s'aprovarà el contracte a programa entre la Generalitat i Renfe per la gestió de Rodalies, fins que l'empresa sigui mixta amb participació catalana d'un 49,9%. Així ho han anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, també el ministre de Transport, Òscar Puente, que avui s'han reunit al Palau de la Generalitat. El ministre ha assegurat que l'avançament electoral no hauria d'interferir en aquest traspàs, en el traspàs de l'ERU, concretament. Anem al Palau de la Generalitat, ha seguit aquesta reunió en Joan Garcia. Joan, bon dia. Bon dia, Estel. Què és aquest contracte a programa que ens referíem i quina importància té?

Mira, el contracte de programa és el document que fixa les obligacions al servei públic que ha de prestar Renfe fins que es constitueixi la nova empresa mixta que la substituirà el 2028. Estava pendent des de fa molt de temps, des del 2010 i d'entrada, augmentarà els diners que l'Estat transferirà a la Generalitat per compensar el dèficit d'explotació. Què és el dèficit d'explotació? És la diferència entre el que realment costa el servei i el que es recapta per la venda de bitllets. Això sovint generava polèmica política. Per tant, aquí es ve a pacificar la relació de la Generalitat amb Renfe. I també fixa que hi ha d'assumir coses com el cost dels reforços del servei o els plans alternatius de transport.

Són aspectes claus i, a més a més, ho hem vist en aquestes últimes crisis a Rodalies que hem tingut. De cara al traspàs i a la millora del servei, Joan, president i ministre, han arribat a algun compromís amb FERN?

Amb els compromisos del traspàs de l'R1 per aquesta tardor i dels nous trens, els més del centenar de trens que han d'arribar a Rodalies pel primer trimestre de l'any que ve, aquí hi ha hagut afirmacions compartides que les dues coses prosperen. Només el ministre, en el cas de la línia del Maresme, ha alertat que les eleccions podrien trastocar una mica la discussió. En tot cas, ha parlat dels últims serrells. El canvi a president ella ha estat molt més contundent.

Hi ha un marc de convocatòria electoral que vostès coneixen, però els compromisos són els mateixos i per tant tot el programa de treball que teníem en aquest sentit segueix els seus passos previstos

i el compromís naturalment que es manté i la feina i els calendaris de treball no es veuen alterats.

I pel que fa a la millora del servei, missatge del ministre Puente als usuaris. Els ho ha pogut expressar directament quan s'ha trobat en plataformes quan ha arribat a Sants.

No les pido paciencia, porque han tenido mucha, pero sí que les transmito esperanza. Llegan nuevos trenes, muchas obras que estamos haciendo de mejora de la infraestructura van a ir finalizando y algunas pequeñas cosas, no grandes, pequeñas, que tienen mucha importancia, como la información, estamos trabajando muy duro en ellas. Puente ha explicat que

s'ha augmentat el nombre de maquinistes, de personal al centre de control, també el nombre de contractes de manteniment i seguretat, i ha explicat que la inversió feta des del temporal Harry al gener ha fet que el d'aquest octubre hagi tingut moltes menys incidències. Tot això s'ha explicat aquí al Palau de la Generalitat. Després, el president i el ministre, amb els seus equips, han anat a veure les obres de la Sagrera, on es treballa perquè l'estació estigui a punt el 2032.

I més enllà d'això, amb la vista posada dimarts, Joan, que és quan s'ha d'aprovar aquest contracte de programa entre la Generalitat i Renfa per gestionar aquest servei, que també inclou aquesta empresa mixta, amb participació gairebé el 50% catalana. Això mateix ho farà el Consell de Ministres i també el Govern. Molt bé, doncs ho seguirem també. Gràcies, Joan. Bon dia. Bon dia. Doncs bé, derivat de la crisi de Rodalies, veïns de Canet de Mar, al Maresme, exigeixen una alternativa de transport públic als trens de Renfa. Demanen autobusos interurbans que els connectin directament amb Girona i Barcelona, on molts van a treballar, estudiar o tenen visita al metge. Anem cap a Canet de Mar. Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Què fan els veïns de Canet quan els trens no funcionen, que és molt sovint? Doncs mira, ho han de fer espavilant-se com poden, però alternatives poques. Cotxe propi o bé algú que els porti. Però a nivell de transport públic podríem dir que no tenen més opcions. Xavier Pinyol, portaveu de la plataforma Canet Connecta Bus. Quan la R1 no funciona,

no tenim cap alternativa real. Tenim un autobús que és el 603, que només passa dos cops al dia a Barcelona o a Blanes. I aquesta és la nostra realitat. Estem completament encadenats i dependents de la R1, que ja sabem com funciona. Incidències diàries, retards, anul·lacions de trens sense cap mena d'informació, i ara a sobre ens trobem amb una supressió de 20 trens per conseqüència d'unes obres que s'estan fent a Calella.

Han recollit en tres mesos 4.000 signatures per demanar el servei d'autobús, han presentat la seva petició a l'Ajuntament de Canet i a la Síndica de Greuges, i el ple municipal va aprovar al maig una moció a favor de la mobilitat dels veïns del municipi en transport públic, amb una línia d'autobús que connectés Canet, Arenys de Mar i Arenys de Munt directament amb Barcelona. Però de moment no hi ha notícies que això tiri endavant. Els usuaris suporten a diari el malfuncionament de la línia de trens del Maresme.

Si tu tens hora a l'hospital de Blanes a les 10 del matí no hi pots arribar i de cap de les maneres perquè no tens cap combinació. Ell que està estudiant ha perdut més dies de classe que no dies que ha cursat perquè arriba amb superretràs, perquè avui no passa, perquè avui ens ho va coure. Tinc clar que no puc anar a recollir els meus fills perquè no sé mai a l'hora que arribaré. O sigui, jo ja sé que tinc clar que no podré recollir mai els meus fills, que no els podré anar a buscar piscina. Igual que jo, molta gent. Jo m'he trobat gent al vagó, una noia em va dir, jo els dies que he d'anar a buscar el meu fill, vaig a treballar amb cotxe. O sigui, la conciliació laboral, familiar, personal, és impossible.

La plataforma ha demanat tres punts. La creació de la línia de bus cap a Barcelona, una línia diària també per Canet i l'Hospital de Blanc a Girona, i millorar la línia interurbana 627, que també circuli durant els caps de setmana. Uneix Canet amb els municipis del seu voltant. De Calella. A la petició d'autobusos directes com a alternativa a la R1, també s'hi sumen herenys de mar i herenys de munt que tampoc no en tenen. Però compte que l'autobús no és sempre l'alternativa més còmoda. Queixes dels usuaris de l'autobús express de Vilafranca a Barcelona, és la línia E6, per les llargues cues que han de suportar tant d'anada com de tornada. Com cada inici de curs, la gran demanda a primera hora del matí els obliga a matinar, i tot i això, els usuaris es queixen que arriben tard a la feina o a la universitat. La nostra corresponsal, la Montse Gené, ha anat a veure-ho, ha parlat amb ells. Montse, aquí, a Vilafranca, l'opció del tren, tot i que hi és, existeix, en aquest cas, es desestima sistemàticament, oi? Bon dia. Sí, hola, bon dia, Estel. Les eternes obres de la línia R4, sumades, no oblidem el desgavell que va provocar l'accident de Gelida en aquesta línia al gener 2019, fan que el tren ni es contempli i tothom vingui aquí, a l'estació d'autobusos. Cal dir que hi ha més autobusos, perquè la línia es va reforçar, però entre 7 i dos quarts de 8 la cua creix i creix sense que puguin donar l'abast. És el que ens diuen aquests passatgers, la Carla, l'Elisabet i l'Oriol.

És molt pesat haver de venir 40 minuts abans del que jo agafaria el bus, llevar-me una hora i mitja abans per arribar a classe justa de temps. Bueno, per entrar a les 9 m'estic llevant a les 6.

Una ruta que en bus serien 45 minuts, jo era convertir-la en una hora i 45 minuts. L'Aida va a Barcelona a treballar i també té problemes.

A les cues espera més o menys, el temps d'espera són uns 30 minuts aproximadament i a vegades costa reclamar-ho

de la feina i al final aquestes hores les has de recuperar. Una altra passatgera, la Marta, fins i tot endevina el que passarà. D'aquí 10 minuts farà la volta fins aquí. O sigui, quasi el primer, jo com l'últim. Sembla tercimundista. I aquí ho resumeix tot plegat poc diplomàticament, com el Joel. És una merda que hem demanit tanta hora per agafar un bus. Però no s'acaba aquí, quan hi ets després has de tornar. A la sortida per la Diagonal hi ha cues a Maria Cristina al migdia i a la tarda,

com diuen l'Àngels i el Lluc. Va passant l'estona, no passa cap autobús, no sabem per què, truquem amb un bus. No agafen el telèfon. És molt pesat. I les conseqüències es paguen amb menys temps personal i menys hores de son.

Ho diu la Mart. Es gasta moltíssim. Genera ansietat, genera nervis. Hi ha dies que no passen els busos. Tu t'estàs esperant,

però no passen i no et donen cap motiu. Hem parlat també amb la Laia, que reconeix una certa millora. No és que no funcionin, perquè sí que és veritat que n'han ficat més, però no són suficients per la gent que som. El que passa a Vilafranca, d'una manera semblant, també passa a Vilanova i la Geltrú,

també hi ha queixes a Igualada, i ara des de Covelles diuen també que la quantitat d'expedicions és insuficient.

I ara seguim parlant de mitjans de transport, tot i que en aquest cas més urbans. A Lleida, en el que portem d'anys, s'han requisat gairebé 600 patinets. Això és quatre vegades més que l'any passat. I a nou de cada deu casos d'aquestes confiscacions els faltava documentació. Anem doncs cap a Lleida. Noelia Casellas, bon dia. Hola, bon dia. A quin tipus de documentació ens referim? Doncs mira, la que marca la DGT des de principis d'aquest any. Això és, estar inscrit al registre de vehicles de mobilitat personal, tenir una assegurança vigent i dur una placa, com una matrícula. Incomplir aquestes normes pot comportar quedar-se sense patinet, com a mínim temporalment. Ho explica el sergent Nicolás Morales, cap de la Unitat de Barris i Proximitat de la Guàrdia Urbana de Lleida.

La Guàrdia Urbana de Lleda ha efectuat entre el gener i el setembre del 2026 un trasllat al dipòsit de 587 vehicles. D'aquests 587 vehicles, 518 han estat per manca de documentació. La resta de vehicles s'ha fet el trasllat al dipòsit per conduir sota l'efecte de substàncies estupefaents, alcohol i per circular de manera negligent.

Aquestes dades contrasten amb l'any passat, quan aquesta normativa no estava vigent i en el mateix període, d'entre gener i setembre, se'n van requisar 132, és a dir, quatre vegades menys. I en el cas de Lleida, a més a més, aquests vehicles han de complir amb l'ordenança que aquí teniu de mobilitat. Exacte, que obliga a portar casc i llums, prohibeix que els menors de 16 anys portin patinet i estableix també, per exemple, per on es pot circular i per on no. I hem de pensar també que hi ha casos en què el patinet acaba el dipòsit per accidents, per abandonaments, per possibles robatoris o també per ordres judicials. Però si el tenim al dipòsit, es pot recuperar aquest patinet. I tant, igual que passa, de fet, amb un cotxe quan se l'emporta a la grua. Però per fer-ho hi ha uns requeriments. Es poden recuperar si s'acredita haver-los inscrit i matriculat i tenir l'assegurança, el que dèiem abans de la DGT. Però has d'haver de pagar, també, no? Exacte, has de pagar l'import de la grua i el pupilatge, d'haver-lo tingut allà al dipòsit. Què passa si no es fa? Doncs que en el termini d'un mes es pot iniciar el procediment per declarar-los abandonats i això pot comportar que acabin sent destruïts. Clar, i depèn de l'import de tot plegat, potser, segons quin conductor, li val més la pena comprar un patinent nou, no? Tot plegat són mesures per augmentar la seguretat d'aquests vehicles. Tenim dades, també, d'accidentalitat, no, Elia? Sí, durant la primera meitat de l'any, aquí a Lleida, Ciutat i Babés, 79 accidents amb patinets elèctrics implicats, la majoria van ser atropellaments, i un d'aquests, que va passar a la Rebella de Sant Joan, va ser mortal. Entesos, doncs, gràcies, Noelia Casellas. Bon dia. Bon dia.

Després dels aiguats de principis de mes, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, està netejant alguns dels punts més crítics del país. A les Terres de l'Ebre, el focus es posa en els barrancs. Aquests barrancs no només travessen pobles, sinó que també impacten en infraestructures bàsiques. Tortosa, Jordi Barranca. Sí, hola Estel, bon dia.

Com és el cas del barranc de la Galera i la C12. En l'enclavament de totes dues infraestructures també passa el canal de la dreta i una carretera de la Diputació. Un mal de cap a resoldre per part de la Generalitat. Miquel Alonso és el director dels serveis territorials. No podem gastar-nos ara 300.000. Ara 800.000, ara un millor, anar renovant la carretera. Cada vegada que tinguéssim un episodi de plogers hem de conèixer el comportament de la conca i encomanem aquest estudi de modelització i el fem nosaltres conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Ho tenim molt avançat

i espero que abans d'acabar l'any ja poguéssim tenir els resultats efectius.

Un altre barrancà provoca un fort impacte quan plou molt és el del Palos, que travessa el municipi de Santa Bàrbara al Montsià. Aquí s'hi farà una bassa de laminació.

Un missatge unànime entre molts ajuntaments és que cal més prevenció. Sentim els alcaldes de Santa Bàrbara, Lluís Jimeno, i de l'aldea aquí al Vegebre, Xavier Royo.

Si faig el mateix, l'any que ve li hauré de tornar a demanar. Per què no em dona diners per fer una escollera? Per què no em dona diners per utilitzar un altre material?

Llavors què demanem? Home, que no només les subvencions

i els plans directors vagin als barrens, sinó que ens donin capacitat als ajuntaments de poder fer pluvials.

Un sentiment compartit per mirar d'adaptar-se a tot el que es pugui a la nova realitat climàtica.

Doncs encara més conseqüències d'aquests aiguats. Em van parlar en el seu dia Lloret de Mar a la Selva. Ha hagut de tancar indefinidament la piscina perquè la pluja de començaments d'octubre ha fet malbé la coberta. La situació afecta uns 3.000 abonats. Lloret de Mar, Laia Claret. L'Ajuntament va encarregar un primer informe que va detectar els danys i està treballant en un estudi més exhaustiu on també vol determinar si va haver alguna incidència en la construcció el 2013 i exigir responsabilitats a l'empresa. Adrià Lamelas és l'alcalde de Lloret. Sí que estem investigant

perquè si l'empresa constructora va tenir algun bici cul, demanar-li la responsabilitat tant de la construcció com també dels danys que ens provoca ara tancar la piscina.

En paral·lel s'està elaborant un projecte per reparar-la que podria estar enllestit a mitjans de l'any que ve. L'Ajuntament està buscant alternatives pels usuaris que hi feien activitats de competició.

Unes pluges torrencials cada vegada més freqüents i que obliguen ciutats i pobles a adaptar-se a aquest nou escenari. Barcelona aposta per accelerar l'ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials, per exemple. Segons l'Ajuntament, aquest últim episodi de principis d'octubre va servir per reafirmar la necessitat de crear-ne de nous. En només tres dies, els 15 dipòsits que hi ha a la ciutat es van omplir dues vegades i mitja i van recollir un total d'un milió de metres cúbics d'aigua. Amb els anys, la intenció és que la ciutat, Barcelona, acabi tenint 29 dipòsits. Avui l'Anna Escura n'ha anat a visitar un. Anna, bon dia, on ets? Molt bon dia, Estel. Doncs mira, estic al dipòsit pluvial de Joan Miró, que, com el seu nom indica, està sota el parc Joan Miró, a Barcelona, molt a prop de la plaça Espanya. Aquí hi caben 80.000 metres cúbics d'aigua, el que equivaldria, perquè ens en fem una idea, a 22 piscines olímpiques. Aquest dipòsit està dividit en dos espais, imagineu-vos. Dos piscines gegants, una molt més gran que l'altra, que és on estic ara, i en les quals, per exemple, avui, jo veig encara la marca d'aigua de les pluges de principis d'octubre. Aquí amb mi, ara mateix, tinc el Gustavo Ramón, que és el cap d'operacions de Becassa. Becassa és equivalent a Barcelona Cicle de l'Aigua, que és la persona que més en sap de tots aquests dipòsits a Barcelona. Sapigueu que a Barcelona en total n'hi ha 15, el 2028 s'obrirà el setzè. Gustavo, bon dia. Hola, bon dia. Perquè ens en fem una idea els que no en sabem. 3, 4, 5 d'octubre, aquestes pluges gegantines que va haver-hi, què va passar aquí? Si estem aquí, què passa? Doncs el que va passar

aquest dia és que aquest dipòsit va haver d'omplir fins a dalt de tot. Aquests dipòsits funcionen de manera automàtica, llavors el que fem és, en funció de que quan comença a ploure i la xarxa de clavegram no pot absorbir tota l'aigua, el que fan aquests dipòsits és retenen aquests volums importants d'aigua per evitar que l'aigua surti al carrer.

Una vegada ha passat l'episodi de pluja, el que fem és buidem els dipòsits, mica en mica, els anem buidant, perquè aquesta aigua

pugui anar a la depuradora abans d'anar al medi receptor i així reduir la contaminació d'aigua a les platges de la ciutat.

Dèiem, a Barcelona n'hi ha 15, estan repartits per tota la ciutat. Entenc que la seva ubicació és important, si estan més amunt, si estan més avall, és important.

Per què? Sí, els dibuixos estan dissenyats i la seva ubicació està dissenyada per evitar inundacions en punts concrets de la ciutat. Estan repartits per tota la ciutat, podríem dir amb la part sobretot més mitja i cap a dalt de la muntanya, per recollir tota l'aigua que li ve de dalt i evitar que la part més del centre de la ciutat i part baixa

es produeixin aquestes inundacions. El 2028 s'inaugura, està previst que s'obri el dipòsit de prim, properament hi haurà el de Vallcarca, hi haurà el de Sagrera, al final n'hem d'acabar tenint 29 a tota la ciutat. Correcte, això és el que està establert

amb el pla director de Clavaganam, amb aquesta previsió en els propers anys, per arribar a aquests 29, perquè tota la xarxa de la Clavaguera, de la ciutat de Barcelona i totes les zones de Barcelona estiguin cobertes per aquest pla i cobertes per aquests episodis

de pluja cada vegada tan intensos. Perfecte. Gustavo Ramón, cap d'Operacions de Becassa, moltes gràcies i bon dia. Moltes gràcies.

3 minuts, dos quarts de dues, un programa del Departament d'Agricultura impulsa l'augment de producció de pinyons del país, pinyons catalans, a partir d'una millora genètica dels arbres. Amb una tècnica similar a la dels fruiters, es tracta d'empaltar un pipinyer al tronc d'un arbre que ja sigui adult. Girona, Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia. I què aconsegueixen amb aquesta tècnica?

Doncs que els nous exemplars produeixin pinyes el tercer any de ser plantats, cinc vegades abans que els silvestres al bosc. Els tècnics de forestal catalana de Sant Feliu de Buixelliu, això és a la comarca de la Selva, controlen el creixement del nou arbre fins que està llest per comercialitzar. Ens ho ha explicat aquest matí el responsable de l'àrea de recursos genètics, Miquel Sagarra.

I a raó de la manca de pinya a bosc que trobem amb el pipinyer i de voler augmentar, tenir aquest recurs disponible per casa nostra, vam iniciar un programa de millora genètica amb l'objectiu d'aconseguir plantes que produïssin pinya, que fossin grans productors i a una edat molt juvenil.

La idea és poder portar al mercat el pinyó de casa nostra de la manera que s'havia fet abans de bosc.

A més de fer abans els pinyons, hi ha un altre avantatge, i és que l'arbre, sigui amb el tronc d'un pi pinyer vell o amb un pi blanc, és més baix que els habituals i això també permet recolectar més seguretat.

Així no s'han d'enfilar tan amunt. Exacte. Hem sentit que un dels objectius d'aquest projecte és tenir més pinyó català, pinyó d'aquí, perquè n'hi ha poc, no, Fèlix? I ara és època de panellets, no ens hem quedat aquí, sinó que hem volgut anar a comprovar, i ara ens faràs un espòiler de què ens trobarem a partir de la setmana que ve, si és gaire car o no. Tu has anat a mirar.

He anat al Mercat de Lló de Girona, primer, però he passat abans per una pastisseria del centre de la ciutat. El panellet de pinyó val avui 98 euros al quilo. És uns 3 euros més que l'any passat ens han dit. Després, com et deia, he anat al Mercat Municipal de Girona, al Mercat de Lló, en una de les parades més conegudes que venen fruits secs.

El preu del quilo del pinyó del país és 20 euros avui, més car que l'any passat. 20 euros? 20 euros, ens ho ha explicat per al Catalunya al Dia la Soraya Balenyà, de Fruits Secs Tulsà.

Bé, els punyons d'aquest any valen molt, molt, molt car. Estan a 107,92, perquè encara que no hi hagi hagut massa collita, s'encareix cada any.

107,92, per tant, gairebé 108 euros. Ben diferent del pinyó xinès,

que és a meitat de preu. Està a 59,90. És quasi el doble, imagina't. És més rodonet i és com una miqueta més àcid. I el pinyó del país és com més suau, quan te'l poses a la boca i això. Es nota la diferència. Al que li agrada el pinyó-pinyó, troba molta la diferència.

Hem aprofitat, hem parlat també amb la Dalina, una clienta que reconeix que ella n'ha comprat menys a pinyons precisament per aquest preu. Sí, sí, sí,

he comprat per fer panellets. Menys dels que volia, sí. Són molt cars i molta gent se'ls fa, eh?

A veure si quan hi hagi aquest pinyó català, amb aquestes noves tècniques, doncs n'hi ha més i baixa una mica el preu.

Això de moment no ens ho han garantit, eh? No, no, clar que no. Molt bé, doncs, escolta, res a veure, certifiquem res a veure el gust d'aquests pinyons que deien el que són la meitat de preu amb els pinyons més sencers, eh? Exacte. Molt bé, gràcies, Fèlix, bon dia. Bon dia, fins ara. Catalunya al dia, amb Estel Batet. Ens quedem a Girona encara, ho acabem de saber, l'audiència de Girona ha condemnat a presó permanent revisable l'acusat d'assassinar i d'agredir sexualment la seva exparella. Parlem del cas de la Carla Fernández, que va tenir, i aquí també hem parlat, molta repercussió a la ciutat. Núria Pereira, bon dia. Hola, què tal, bon dia. Què més en sabem d'aquesta sentència? Doncs mira, també se li imposa una pena de 12 anys per l'agressió sexual i per robatori violent. La sentència recull el veredicte del jurat popular, que va declarar aprovat que la nit del 26 de juliol de l'any 2023. El condemnat va esperar que la víctima tornés a treballar amagat al replà de casa seva i la va abordar per l'esquena. Es considera provat també que la va deixar inconscient amb una clau d'arts marcials i que quan la víctima va començar a tornar en si, la va estrangular fins a la mort, diu la sentència, per evitar ser denunciat i identificat. Abans de fugir, li va robar dues targetes. La sentència també exposa que l'acusat estava obsessionat amb la víctima.

I recordem que arran de tot això, la mare de la Carla ha creat una associació a tot l'Estat de suport a les famílies de les víctimes. Recordo quan va començar el judici va haver-hi una manifestació aquí a les portes del jutjat. Sí, sí, sí. Gràcies, Núria, bon dia. Adéu, bon dia. I un home acusat d'haver agredit sexualment almenys dues vegades la seva fillastre, adolescent, i haver-la deixat embarassada, accepta 11 anys de presó pels fets. Va passar el 2023 i el 2024 a Sant Cugat del Vallès, en aquest cas, l'acusat ha legat avui davant del tribunal que no sabia que tenir relacions sexuals amb una menor era delicte. Audiència de Barcelona, Anna Alfonso, bon dia. Bon dia. Sí, l'acusat ha reconegut tots els fets que ha detallat la fiscal. El 2023, quan ell tenia 41 anys i la víctima, 14, vivien a Sant Cugat del Vallès amb la mare de la nena, que era la seva parella, i dos fills en comú. Aprofitant un dia que la mare no hi era, el padrastre va agredir sexualment la víctima en penetració. Ella es va quedar embarassada i va tenir el nadó. L'any següent, quan ella en tenia 15, la va tornar a agredir, va tornar a quedar-se embarassada i va avortar. L'home ha alegat que les relacions van ser consentides, que estaven enamorats i que no sabia que la relació era un delicte. La fiscal ha recordat

que el consentiment sexual d'una menor d'aquesta edat no té cap validesa. També que l'informe psicològic va descartar que fos un consentiment lliure i voluntari, sobretot tenint en compte la gran diferència d'edat de 27 anys i el fet que la víctima no havia rebut cap tipus d'educació sexual o efectiva. L'acusat ha acceptat una pena d'11 anys i un dia de presó per un delicte continuat d'agressió sexual, i el pagament d'una indemnització de 30.000 euros.

I els equips de recerca han trobat el boletaire, un boletaire mort a Sant Joan de les Abadeses, el Ripollès. L'estaven buscant des d'ahir a la tarda. Era un veí dolot, tenia 72 anys. Va sortir de casa ahir al matí, la família va alertar que no en sabia res de cara a la tarda i el van trobar mort cap a la mitjanit, no gaire lluny d'on havia aparcat el cotxe, a la carretera GI 521, als afores de Sant Joan de les Abadeses, enmig d'una zona de força vegetació. A falta de l'autòpsia, tot apunta que feia hores que havia mort, segurament per causes naturals. Seria el primer boletaire desaparegut que han trobat mort aquesta tarda.

I ara fem un cop d'ull a la web i a l'app del 3Cat Info quan passen 4 minuts de dos quarts a dues. Marc Vidal, què tal? Bon dia. Bon dia, molt bé. Què anem avui d'arquitectura?

Doncs avui anem del 48 Open House Barcelona 2026, que obre aquest cap de setmana. Podreu visitar fins a 63 espais mai vistos. I en aquesta web del 3Cat Info, el que us proposem, en aquesta notícia de la web del 3Cat Info, us proposem que puguis triar quin vols veure de tots aquests. És a dir, no hem fet un mapa perquè era molt complicat, jo crec que hem fet una taula on tu pots cercar, realment, si hi ha algun dels que t'interessen. I també apuntem algunes de les novetats aquest any que s'incorporen. Entre ells, per exemple, la Llotja de Mar, a Barcelona, l'Hotel Arts de Barcelona, però també hi ha espais al voltant de la ciutat, per exemple, a Sitges, les casetes de la platja del Garraf, o a Sant Joan d'Espí, la Torre de la Creu. O sigui que podeu triar aquí la vostra activitat per aquest cap de setmana, és dissabte i diumenge.

Doncs ja ho sabeu, l'Open House Barcelona 2026, tot i que, a més a Barcelona, hi ha ciutats de la Rodalia que també s'hi afegeixen. Gràcies, Marc, fins demà. Molt bé, adéu-siau. I ara el concurs del Catalunya al dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui dijous toca Pregunta de Cultura. I la pregunta d'avui és, Quim? Va de cinema.

L'Acadèmia del Cinema Català és una associació creada el 2008 per aglutinar tot el sector cinematogràfic del país i anualment concedeix els Premis Gaudí. Qui en va ser el primer president? Com sempre, us oferim tres possibles opcions amb la A. Isona Passola. Amb la B. Judit Culell. O amb la C. Joel Joan.

I la resposta correcta quan falti un minut per les dues del migdia.

Catalunya al dia.

Seguim i ho fem parlant ara dels avenços de la medicina. Han desenvolupat un model d'intel·ligència artificial que pot ajudar a predir la metàstasi del càncer de mama en zones properes al pit, que és un dels que provoca més mortalitat, el càncer de pit. La investigació se centra en el comportament de les defenses que té el cos perquè pot donar pistes a això sobre el motiu pel qual s'estén el tumor. Des de Tarragona, Clara Echevarría Domingo, per què és important estudiar aquesta resposta que dona el cos, la resposta immunitària?

Hola, bon dia. Doncs perquè, segons els investigadors, el sistema immunitari pot influir en la capacitat de les cèl·lules tumorals per créixer i estendre's cap a altres parts del cos. Un fet que fa caure dràsticament la supervivència fins al 31% si el càncer s'estén a altres òrgans. És per això que en aquest model d'intel·ligència artificial, a més de les dades sobre el tumor, també es té en compte un nou biomarcador que mostra com treballa el cos per defensar-se. Una de les investigadores, Alba Fischer, en parla.

Estudiar les cèl·lules immunitàries que estan al tumor o que estan als canglis linfàtics axilars pot ajudar a entendre millor quines són les diferències entre pacients amb metàstasi axilar i pacients sense metàstasi axilar. Tot i això, no significa que, per exemple, les CD21 intratumoral siguen la causa, sinó que el que estem mirant és que puguen estar relacionades amb els processos immunitaris implicats.

Aquest nou model d'IA encara s'ha de validar, però s'aspira a poder millorar la identificació de pacients més exposats a la metàstasi i desenvolupar tractaments més personalitzats. Fisher ha desenvolupat el seu treball en el marc del projecte EMMA, vinculat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, que ha treballat en coordinació amb la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud.

Tornem a Lleida ara. L'Hospital Arnau de Vilanova s'hi aborda avui un dels principals reptes que té la sanitat, que és proporcionar als pacients una atenció més pròxima i humana i fer-ho amb personal i recursos que, com sabeu, són limitats. Doncs bé, aquí a l'Arnau de Vilanova s'hi presenten avui una trentena d'experiències que estan en marxa en centres d'aquesta demarcació i una de les més exitoses l'apliquen els llevadors i llevadores de l'Hospital del Pallars, a Trem, on han aconseguit reduir sensiblement els parts amb cesàrea i també altres pràctiques lesives per als cossos de les dones. Lleida Estela Busoms, bon dia. Hola, molt bon dia. De quines xifres estem parlant en aquest cas de l'Hospital del Pallars? Com s'ho han fet? Doncs mira, n'hem parlat amb Juan Miguel López Molla,

responsable de l'atenció a la salut sexual i reproductiva del Pallars i també llevedor des de fa més de 20 anys a l'Hospital de Trem. Pot sorprendre que un home sigui llevedor, no és habitual, doncs que sapigueu que a l'Hospital de Trem n'hi ha dos d'homes llevedors. Ens ha explicat que fa 4 anys la meitat dels infants naixien per cessària i ara només són 2 de cada 10. Un altre exemple, en més de la meitat dels casos es feia un tall al perineu de la dona

per ampliar el canal de part, ara el percentatge s'ha reduït fins al 30%. La clau, escolta i empatia amb les mares i canviar esquemes perquè els parts siguin menys tecnificats i més humans.

Treure tabús, treure pors, aprendre a desaprendre, és a dir, ens vam formar amb una obstetricia molt intervencionista i en un hospital petit mirar de canviar aquesta tendència i revertir totes aquestes accions. I això ha tingut aquest resultat? Hi havia un percentatge no despreciable de famílies que miraven de marxar a d'altres centres a tenir la criatura a que ara la gent vol, s'interessa per venir a París. Inclús hi ha algun cas que ha vingut a París de d'altres zones que no són del Pirineu han vingut a París al nostre centre.

També, el Servei d'Urgències de l'Arnaud de Vilanova està aplicant un projecte humanitzador que inclou, entre d'altres, un equip d'informadores per acompanyar l'espera. La satisfacció amb el servei, segons les últimes enquestes,

ha pujat un punt, fins als 7,4%, però admeten que encara hi ha aspectes a millorar, sobretot per tenir espais més amplis i amb més intimitat per als pacients. Molt bé, doncs gràcies, Estela Busum. Celebrem que es pugui debatre també sobre totes aquestes iniciatives que, paral·lelament als avenços més tècnics de la medicina, conformen també una manera de millorar el que és l'atenció a aquests pacients. Gràcies, bon dia. Bon dia.

Diversos municipis del Camp de Tarragona es mobilitzen per crear el Parc Natural del Gaià. Les localitats situades al llarg de la Conca del Riu volen agilitzar la gestió, ara complicada, d'aquest espai que passa per 23 municipis de 5 comarques i de dues demarcacions.

Clara. Sí, la proposta sorgeix de la taula de governança de la Conca del Gallà i de la implicació dels ajuntaments, els Consells Comarcals i entitats ambientals de la zona. De moment, 5 dels 23 municipis han aprovat una moció amb la proposta presentada per l'Associació Mèdia Ambiental La Sínia, que passa per una gestió integral de la Conca i dels espais naturals protegits, ara molt fragmentats. De moment, els ajuntaments del pont d'Armentera, Carol, Brafe i Maltafulla han aprovat el text i Tarragona ha estat l'últim. Aquí, en Comú Podem, Esquerra Republicana i el PSC van portar la moció al plenari. El regidor de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, revelava la lectura conjunta de la moció. Solicitar al

Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya que redacti i aprovi el projecte de declaració del parc natural del Gallà, incorporant les ampliacions discontinues proposades pels municipis.

A més del seu entorn natural, la iniciativa busca protegir el seu patrimoni cultural amb indrets com la Ruta del Cister o els Castells del Gaià.

Feia dies que no estàvem pendents. Doncs bé, finalment no hi haurà vaga dels conductors d'autobusos de Girona durant les fires de Sant Narcís. Els treballadors i l'Ajuntament han arribat a un acord per aixecar la protesta després que el consistori ha atès les seves demandes, si més no les que són a curt termini, per pal·liar les deficiències del servei. Girona, Clara Jordan, bon dia. Hola, bon dia. I quines són aquestes demandes? Mira, bàsicament tenim més autobusos, perquè ara mateix n'hi ha tres despallats, ho explicàvem l'altre dia, i això és el que altera el servei. Al Consistori s'ha compromès adquirir tres vehicles de segona mà, que han anat a buscar altres municipis i que arribaran a la ciutat el més aviat possible. Un cop siguin aquí, també es compromet l'Ajuntament a reforçar les línies 1 i 2, que són les més tensionades, com ens explicava el regidor de Mobilitat, Isaac Sánchez.

Posant un bus més a dintre de la línia, això faria que es anés una mica més tranquil a nivell de conductors i que les freqüències es poguessin mantenir, que no hi haguessin tants de retards en segons quins moments del dia.

Els conductors es negaven, recordem, a fer els serveis extraordinaris en els festius de fires perquè deien que la precarietat en el servei els afecta directament a ells perquè són els que reben les queixes dels usuaris. Amb aquest acord, doncs, hi haurà el reforç a una autobuscada mitja hora als tres festius de les fires, que són aquest diumenge vinent, Sant Narcís i Tots Sants. Doncs això que a Girona comencen fires.

I pels seus carrers hi tornarà a desfilar, després d'estar 20 anys en un magatzem, el gegant de Xavier Cugat.

Xavier Cugat neix a Girona l'any 1900. Amb cinc anys, la seva família s'instal·la a Cuba, on comença a estudiar música. L'any 1915 es va traslladar als Estats Units, on va fer el salt al Hollywood dels anys daurats i es va convertir en una de les figures més populars gràcies a l'èxit de la seva orquestra de música llatina. Director, pintor i showman polifacètic, Cugat té dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood. Va morir l'any 1990 a Barcelona.

Doncs bé, una de les colles geganteres l'ha rescatat de l'oblit aquest gegant amb l'objectiu que torni a formar part de la colla de gegants capgrossos i figures de l'imaginari de la ciutat. Fèlix, on el tenien, aquest gegant, fins ara? Doncs la història és llarga. El gegant el va fer la colla dels amics dels gegants a Girona el 1993. La presidenta de l'entitat va morir fa un temps i la veritat és que se n'havia perdut el rastre. Resulta que em va fer donació del gegant Cugat i d'una geganta femenina, la Musa, a una família amiga, i ells l'han guardat fins ara en un magatzem. Fa unes setmanes es van posar en contacte amb una altra colla gegantera de Girona, Caixa de Drons, i aquests han rebut els gegants amb els braços oberts, ens ho explica l'Aina Jonola.

Per sorpresa nostra, nosaltres no ens ho esperàvem, no en sabíem res, d'aquests gegants, com dic, ja els havíem buscat. I bé, ens van voler fer la donació dels gegants.

20 anys tancats, però estan molt ben conservats i demà mateix desfilaran en la cercavila d'inici de fires.

Sí, en perfecte estat. De fet, estàvem bastant sorpresos perquè els vam anar a buscar i no sabíem com ens els trobaríem. I, per sorpresa nostra, estan en perfectes condicions que no ens ho esperàvem, després de 20 anys. No saps pas com estaran ni com els hauran conservat o guardat.

El gegant de Xavier Cugat és una figura de 3 metres i mig alçada amb les seves característiques

ulleres de pasta, fumant amb pipa, un violí sota el braç i l'arc a la mà com si fos una batuta. I amb ell, de la mateixa mida, hi ha la geganta de la seva musa, amb vestit de color grana i un petit gosset chihuahua en una mà. Es van passejar en festes majors i cercaviles fins al 2006.

Els han tret la pols i demà tornaran a ballar en l'inici de la festa major de Girona.

Doncs una bona manera també de celebrar Sant Narcís amb la recuperació d'aquesta figura de Xavier Cugat. Passa un minut de tres quarts de dues.

I ara cap a la seu d'Urgell, que podria tenir aviat l'esperat Teatre Auditori Municipal. La Generalitat s'ha compromès a finançar la construcció del que seria un dels principals equipaments culturals del Pirineu. Des de la seu d'Urgell, Joaquim Albalater, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Un teatre, dèiem, reivindicat des de fa anys.

Exacte, el teixit cultural de la Seu fa molt temps que demanava tenir un equipament així. Ara mateix només hi ha un teatre privat, el de l'escola La Salle, i dues antigues esglésies convertides en sales polivalents. Ara el nou projecte preveu una sala de 400 butaques, una altra d'unes 150 i diversos espais d'assaig. Joan Barrera és l'alcalde de la Seu.

Som el municipi més poblat de tot l'Alpina i Nou Llaran. Hem de tenir els equipaments adequats a la nostra posició. Aquest nou teatre auditori, que no només faci teatre, sinó que ha de fer teatre, música, cerca, etcètera, etcètera, i també ha de servir per tenir locals d'assaig de música, de dansa. L'any passat el Parlament

va donar suport unànime al nou teatre, que ja es preveia el 2010, i el febrer passat l'Ajuntament va reservar un terreny a l'Horta de la Valira per fer-lo. Ara la Generalitat s'ha compromès a assumir-ne el cost, que serà d'uns 6 milions d'euros.

El que feia falta ja és avançar la pròpia construcció, en saber quins tempos, quina calendarització podríem posar-hi. Per tant, el que hem arrencat és aquest compromís i que l'any que ve facin alguna acció que permeti tirar endavant la construcció.

I mentrestant, ahir en parlàvem, continuen les converses per mantenir obert un altre equipament al Cinema Esguiu. L'alcalde confia que aviat hi podria haver una solució per evitar que tanquin per la jubilació de les propietàries.

Molt bé, gràcies Joaquim. Adeu, bon dia. I amb el paisatge i la terra com a fil conductor i l'oli com a eix central.

Ai, quina fam, ai, quina fam de pessetes que tinc. Ai, quina fam, ai, quina fam de pessetes que tinc.

Avui arrenca a Torroella de Montgrí la segona edició del Festival Brots, que fins diumenge portarà propostes artístiques i gastronòmiques a diferents municipis del Baix Empordà. L'objectiu, lligar l'art amb el territori que els acull. Girona, Clara, Jordant, lligat a la terra, els protagonistes avui són els pagesos. Sí, Estel, amb un homenatge a Revolta Pagesa i les mobilitzacions del sector aquests últims mesos per reivindicar la necessitat de la pagesia en els temps actuals, la conversa de dos pagesos es combinarà amb una instal·lació artística, un espectacle teatral i un altre de musical que explicava la directora artística del Festival Montse Faura.

Dialoga al mateix temps amb la companyia de teatre Grò, que parlaran del paisatge, faran una acció. Anirem de performance en tres capítols, ens irem movent cap a l'espai terra on la Geosinfonia farà un tríptic sobre obres centrades en la natura i la terra.

Entre les desenes de propostes que hi ha fins diumenge destaquen, entre altres noms, el de Tarta Relena, Raúl Refri, Tot i Soler o Alosa, en escenaris d'Ultramort, Pere Tallada, Monells o Rupià. Tot plegat en un festival diferent, diuen, dels altres, perquè va molt lligat al paisatge.

Els nostres avis i els avis dels nostres avis ens han deixat enllagar i de cop i volta nosaltres ens hem desconnectat d'això, de la terra, i que la cultura en el fons és conrear. I quan parlem de cultura no estem parlant d'una indústria massificada i comercial, sinó que estem conreant allò que passa en el territori.

El brot es tancarà diumenge amb l'actuació del senegalès establert a Catalunya, Mobi Maiga.

L'Acadèmia

de Cinema Català celebra avui el desè aniversari del cicle Gaudí, amb una festa que retreu homenatge a les primeres sales d'arreu de Catalunya que van acollir la programació estable de pel·lícules en català, Òscar Callau.

En aquesta dècada, el circuit ha arribat a 199 municipis i ha programat 104 pel·lícules, amb més de 322.000 espectadors i un milió d'euros de recaptació. La pel·lícula amb més assistents ha estat El Carràs de Carla Simón. Ara mateix, el cicle és present en 137 sales i 11 seus internacionals a Europa, Amèrica i al nord d'Àfrica. Ens ho explica la presidenta de l'Acadèmia i directora de Cinema, Judit Culell.

Xifres de banda, la veritat és que el

Cicle Gaudí ha significat un avanç molt gran per la possibilitat que moltes poblacions puguin veure cinema català que no els hi arriba d'una altra manera. I a més ara ja el tenim a nivell internacional, ara també tenim Cicle Gaudí a Berlín, a Mèxic, al nord d'Europa també,

en el qual es fa una programació regular de cinema català.

L'Acadèmia del Cinema reunirà aquest vespre al Teatral Casino de Rubí les 11 sales pioneres de la xarxa que porten ja 10 anys programant cinema català amb regularitat. La commemoració inclourà la projecció de Balendrau ben salvatge.

9 minuts, les dues del migdia, és dijous, i com que de dijous us proposem un lloc per fer una sortideta de cap de setmana, ho fem amb en Gerard López, director i presentador del programa d'excursions de Catalunya Ràdio No Cal Anar Suïssa i responsable de la web de sortides capdesemana.cat. Gerard, benvingut de nou. Hola, què tal? Avui anem a Oris, ara que s'hi celebra el mercat de la patata del bufet. És un bon moment, no?, Ho coneixes?

No. Ah, molt bé. Doncs mira, t'explico. Oris és força situat al nord d'Osona. Aquest és el darrer cap de setmana que hi podeu anar per això, pel mercat de la patata del Bufet, que es fa allà, que és molt bona. És un núcleo independent, està disseminat, té un núcleo urbà petit, però la resta són cases i masos, d'acord? A quin lloc anem d'Urís? Perquè, clar, pots anar a molts llocs d'Urís. Doncs anem a la rectoria i al castell d'Urís. Ah, pinta bé. Estan una mica elevats i tenen, a més, unes molt bones vistes de la comarca d'Osona. A la rectoria de Sant Genís d'Urís potser la coneixeu per això, pel mercat de la patata del bufet, que es fa una vegada a l'any, o potser la coneixeu també perquè fa molts i molts anys havia acollit tota mena d'animals. Fins i tot lleons. Ostres. Sí, sí, sí, sí. O potser la coneixeu pel restaurant, o per l'església de Sant Genís, que és del segle XVIII, o per l'esplanada amb vistes a la coma, o pel castell d'Urís, que té just a sobre, que és la Gran Talaia.

Val, però la rectoria d'Urís, aquí s'hi pot arribar en cotxe o hem d'anar-hi caminant?

Aquí s'hi pot arribar en cotxe. Ja hem guanyat un punt, oi? Ja ho veig. Depèn, no? Si sortim a caminar, sortim a caminar, no? Correcte, perquè també s'hi pot anar a peu amb bicicleta, de la mateixa manera que des d'Urís torten moltes rutes, també, i excursions que es poden fer. Perquè has de pensar que Urís està, diguem, entre la plana de Vic i l'altiplà del Lluçanès, d'acord? Per si vols anar al Lluçanès. Al nord, ja ho has dit. Correcte, al nord. I, clar, has de pujar. Doncs al mig trobes Urís. I, per tant, pel que està, diguem, a mitja enfilat, tens unes excel·lents vistes. I del castell què en destaquem, Gerard? Doncs destacaríem que cau a. Com tots els castells, però bé, o gairebé tots, oi? De la Catalunya vella. Sí. Però és un lloc que val molt la pena, perquè veureu que s'aguanta dret a una paret, la que dona més al nord, que hi ha unes grans vistes d'aquesta part, diguem, del nord d'Osona i de tota la plana de Vic, i a més a més, sapigueu que allà hi ha molta història, està documentat de l'any 914, i d'ahorís en va sortir el primer senescal del Comtat de Barcelona. Ostres, això són paraules majors. Uau, uau, uau! Doncs sí, perquè el Senescal era, diguem, el conseller major, en aquest cas d'Armesenda de Carcassona, i era un senyor molt important. O sigui, caurís, poca broma.

Doncs ja està, ens has justificat absolutament que mereix una visita, aprofitant, a més a més, la patata del bufet, que aquests dies, ja ens dius, que queda molt pocs dies per fer aquesta visita. Gràcies, Gerard.

Adéu.

Sis minuts i les dues del migdia, com sempre, en dediquem cinc a parlar d'esports en desconexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Montserrat, ja bon dia. Hola, bon dia. Falten tres dies, tres, per al Clàssic de Lliga, Barça-Madrid. I a l'equip blaugrana, ara mateix, dues baixes assegurades. Sí, són Dani Olmo, que té una lesió muscular a l'adductor de la cama esquerra i estarà un mes inactiu. El Terrasen es va lesionar dimarts al camp de PSG a la Champions. Tampoc serà el clàssic Eric Garcia, mentre Cundé, de moment, és dubte. I en la prèvia d'aquest clàssic, Enric Massib, l'assessor a la presidència del Barça i membre de la Comissió Esportiva, ha carregat avui contra les constants crítiques de Madrid pel cas Negreira, que al seu parer només busquen desacreditar el Barça.

Creo que hay líneas rojas que no se deben de pasar. Creo que se han pasado. Se utilizan tertulias como si fueran jurados, informes como si fueran sentencias. Y aquí cada uno se atreve, de alguna manera, creo que está un poco preparado, porque no es casualidad, que en muchos ámbitos va todo en la misma dirección. Cuando uno quiere desviar un problema es fácil acercarse. Aludes a Negreira en titulares o entrevistas que no vienen a cuento y te pones a hablar de Negreira cuando en realidad deberías hablar de lo que te pasa a ti.

I ja arriben les queixes del Madrid, vehiculades pel tècnic Mourinho,

que explica que tindrà menys temps que el Barça per preparar el Clàssic.

Decir que es un partido como los otros, obviamente, es mentir, es completamente fuera de la realidad. Ahí vamos. Todos estamos perdiendo 24 horas de reposo, pero ahí vamos.

Un Madrid que arriba al Clàssic reforçat per la victòria comú de la Champions ahir. 4-1 davant el Leipzig, però amb inicis en crisi. No millora el joc del brasiler i torna a sentir xulets al Bernabéu. Mourinho el va canviar ahir al minut 70 i no serà diumenge al Camp Nou per sanció. Encara en futbol,

l'Espanyol afronta una nova jornada de Lliga a un sol punt del descens i Leandro Cabrera té una solució per aconseguir que els partits no es perdin els últims minuts. El segon capità blanquiblau fa una crida perquè l'equip tingui una actitud diferent al camp. Hay que cerrar los partidos,

hay que tener picardía, hay que ser perros, hay que tener un poco de maldad que no se tiene en muchos momentos y eso va más allá de un planteamiento táctico o de si juega uno o el otro. Ser jugador de fútbol, que al final es lo que somos y del máximo nivel. El buenismo ese que muchas veces tenemos y la nobleza yo creo que hay que tirarla por la borda porque para ganar hay un punto que tiene que ser malo y en eso hemos pecado.

L'Espanyol juga dissabte al camp del Racing. En bàsquet avui el Barça té partit d'Eurolliga. A la pista del Milà, dos quarts de nou, transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio, Alexander Sekulic és el tècnic blaugrana.

En Panther ha sigut un dels nostres millors jugadors a l'inici de la temporada, però els rivals se n'han adonat i redoblen els esforços defensius sobre ell. Per tant, altres jugadors han hagut de fer una passa endavant i aprofitar-ho tal com hem vist aquests últims partits.

Victòria de la Penya i de Benalbón, 76 a 74, la Lliga de Campions FIBA. I avui també hi ha Champions en vol. Barça-Montpellier, tres quarts de nou i en directe per Esport3. Els blaugranes ja estan classificats per a la fase principal de la competició mentre l'equip francès està contra les cordes. I en ciclisme, Paula Blas hi ha fitxat per l'equip Movistar per les tres pròximes temporades. La ciclista d'esplugues del Llobregat de 23 anys ve de l'Emirates. Sentim Blas i en declaracions Eurosport.

No será ninguna sorpresa, que probablemente yo voy a intentar por la vuelta y ella por el giro, y ya de ahí un poco, pues las ardenas sí que es verdad que las tenemos un poco en duda de si va una, vamos las dos, no van como ninguna clara, pero sí, ya te digo, creo que en general. Eso, hay que aprobarlo por el equipo, hay que hablarlo mucho más, pero en general creo que vamos a poder distribuir un poco bastante claro cómo vamos a dividirlo.

I el Control Pack La Senia competirà la pròxima temporada com a equip UCI continental i farà

el salt al ciclisme professional. La gran referència de l'equip del Mundial, el veterà Néstor Biosca, ha arribat a un acord amb un equip romanès i el seu espònsor principal per tal de poder tirar endavant el projecte.

El màxim responsable serà l'hastorià Chente Merino.

Yo era el director general deportivo del equipo Meridian, americano, un equipo continental, con sede en Asturias. A raíz de venir a correr Terras del Ebre hago esa amistad con Néstor, que mantenemos con llamadas telefónicas, porque Néstor tenía esa impaciencia de decir que nos gustaría dar un salto de calidad a la categoría profesional.

Merino, asseguro que es vol donar oportunitats als ciclistes catalans.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. I és la primera vegada que ens passa aquesta temporada que durant el programa hem sentit la resposta a la pregunta que avui us formulàvem del concurs del Catalunya al Dia, que recordem quin era, Quim.

Doncs us preguntàvem qui havia estat el primer president de l'Acadèmia del Cinema Català, que es va crear l'any 2008.

Realment el que fèiem era descartar una de les opcions. Us donàvem tres possibles respostes, amb la A. Izona Passola. Amb la B. Judit Culell. I amb la C. Joel Joan. I la resposta correcta és.

Joel Joan, que va ser del 2008 al 2013, i Zona Passola, va succeir Joel Joan del 2013 al 2021, i Judit Culell, aquí hem sentit donar el programa, és l'actual president de l'Acadèmia.

I és qui ha posat veu a aquesta notícia del cicle gaudí que ens explicava l'Òscar Callau. Fins demà a la una del migdia, que acabeu de passar un bon dijous.