Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 26/10/2026

Catalunya al dia Amb Estel Batet. Una trentena de comerços saquejats, 30 focs, 300 identificats i 128 detinguts. Avui és dilluns i el comerç del centre de Barcelona prova de tornar a la normalitat, però molts d'aquests negocis encara trigaran a poder tornar a aixecar la persiana amb condicions. Parlem dels comerços que s'han emportat la pitjor part dels disturbis de dissabte. Botigues d'informàtica, òptiques, joieries i establiments de roba esportiva. Passaven per aquí i, bueno, deien que volia.

Són les greus conseqüències dels aldarulls de dissabte a la tarda, vespre i nit, al cor de Barcelona, a la plaça de Catalunya i Rodalia. La derivada de la protesta de joves que van ser convocats pel dimoni de sempre, TikTok i altres serveis de missatgeria. Ara toca que passin comptes també a aquestes plataformes, normalment més còmplices dels delinqüents, gràcies a la seva opacitat, que no pas col·laboradores a l'hora de combatre'ls. Una vegada més, les xarxes socials van ser el niu des d'on es va incitar a aquests joves, la meitat menors, alguns fins i tot de només 14 anys, a la violència lúdica, als desordres públics a moda de festa, als atacs de la policia, com a divertimento. El panorama sociopolític i econòmic d'aquesta generació és magre, magre. Ja no per lluitar, sinó per sobreviure al futur que els espera, necessitaran alguna cosa més que un telèfon, unes ulleres de sol o unes bambes noves robades. Necessitaran arguments, valors i principis, ja sigui per protestar o per votar, perquè tot això, sense ideologia, és simplement delinqüència. De seguida fem balanç de les destrosses i també de les conseqüències judicials, econòmiques i polítiques que han tingut aquests greus aldarulls de dissabte, que es podrien tornar a repetir, a més a més. Avui també estem molt pendents, però, de l'accident que va haver-hi ahir a la tarda a Fogàs de Monclús, al Vallès Oriental. Un autobús va caure per un talús de 10 metres en una carretera estreta i amb molts rebols. Quim Balaguer, bon dia.

Bon dia. L'últim balanç és de 7 persones en estat greu, una trentena menys greus i una cinquantena de ferits lleus.

La veritat és que ha estat un miracle.

Segons les primeres investigacions, el bus circulava a la seva capacitat màxima, 90 passatgers, 65 asseguts i 25 drets.

El govern obre la porta a prohibir que els passatgers viatgin drets en autobusos interurbans. A banda d'això, avui també us hem preparat diversos temes d'aquells viscuts, de primera línia, des de dins. Un, la Laia Claret ha acompanyat un equip del Centre d'Atenció Primària de Bàsquera a l'Alempordà. Què fer? Doncs aprovar un nou sistema per facilitar l'arribada dels metges o de les ambulàncies a cases o masies aïllades i evitar que passi això.

Es desviaven i no sabien on anar. I quan han arribat a trigar, més o menys algun dia? Poder una hora o poder més. I anaven trucant, mentrestant? Trucaven i ja, som aquí o som allà, i llavors encara els havies d'indicar on eren.

El CAP de Bàsquera cobreix més de 5.000 pacients de tres comarques. Alguns viuen en cases disseminades que ni tan sols tenen adreça postal.

L'objectiu final és aconseguir que el cantó de les dades, la nostra història informatitzada del pacient, tinguem una zona per col·locar un QR perquè tothom ho pugui localitzar. També hem acompanyat informadors del Pla d'Impuls del Català al Comerç de Barcelona.

L'Anna Escura ha estat amb ells al barri de Gràcia.

Van porta a porta per informar de la normativa sobre l'ús del català i quan és el cas animar a corregir els aspectes que no compleixen la llei.

Li farem unes preguntes sobre si els treballadors parlen català.

I una altra prova pilot és la que estan aplicant a l'Institut de Roda de Ter a Osona. Socialitzar, aprendre el català i fer immersió en la nostra cultura gràcies als versos de Miquel Martí i Pol.

Una vintena d'alumnes nouvinguts, des del Magri fins a l'Amèrica Llatina, han decorat els aparadors de diverses botigues i serveis de Roda de Ter, de la farmàcia a la biblioteca, inspirant-se en els aforismes de

Martí i Pol. Doncs m'he après moltes coses que jo abans no sabia què vol dir aparador.

Així aprenem molt català i parlem més bé.

Ha estat un matí força de dilluns a les carreteres amb alguns embolics de trànsit. Com ho tenim a aquesta hora? Clàudia Serra, bon dia. Bon dia. El punt més complicat a aquesta hora és a la P7, a la Mella de Mar, per l'accident d'un camió que ha volcat part de la càrrega i talla un carril en cada sentit de la marxa. Hi ha lentitud quan s'arriba en aquest punt, sobretot en sentit sud. I pel que fa al temps, temperatures molt confortables i sol en general. Cap canvi a la vista, Francesc Mauri?

Bon dia. Canvis importants no, petites variacions sí. Una d'elles és que demà encara pujarà més la temperatura, sobretot a muntanya. Valors de 23-24 graus de màxima al Pirineu. Per exemple, s'arribarà als 25 a la zona de la Ribera d'Ebre. I valors de 19 a 23 graus seran habituals a Catalunya. Màniga curta, per tant, a molts indrets demà al migdia. Contraste amb les nocturnes. I entre dimecres i dijous i fins tots els anys, el diumenge, doncs probablement tindrem temperatures més raonables per l'època. I de moment, sense precipitacions a cap indret, demà al matí amb més boires a l'interior.

És aquella època de l'any francès molt divertida que veus de tot, eh? Gent que ha fet el canvi d'armari, gent que no, gent que encara va com l'estiu, gent que hi ha posat el nòrdic. Sí, sí, sí, sí, sí,

i sovint roba que dius no toca,

però bé, el calendari i les sensacions són el que són.

I refredats, també, molt refredats, que comporta aquest temps així. Molt bé, gràcies, Francesc, bon dia. Bon dia. I en esports, ressaca dolorosa del clàssic d'ahir del Serra. Doncs sí, el Barça perd per una a dos contra el Madrid amb dos gols d'Mbappé i ara només té tres punts d'avantatge sobre els blancs a la classificació.

Mentrestant, aquest vespre a les 9 s'entrega la pilota d'or a Londres. La Minya Mal és un dels principals aspirants a guanyar-la. El Girona acabarà la jornada de segona divisió

en quarta posició i a quatre punts de l'ascens directe, abans de debutar demà a la Copa al camp del Quarte Aragonès. Derrota sonada de l'Ilerna Lleida al Barri Snort

contra el Madrid, 86-122. És el quart partit consecutiu que pera el Lleida davant d'un Madrid que va aconseguir el rècord de triples en un partit de l'ACB amb un total de 24. I primera golejada de la temporada del Nàstic de Tarragona a la primera federació. Ahir es va imposar l'Hèrcules per 4-2 i estan empatats

a 14 punts amb l'Alcorcón, l'últim equip en zona de play-off de centres. Doncs tot això i més coses. El Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer a la sotsa edició, Aurora Guindó a la producció, Dani Jiménez al control tècnic i Andrea Martínez al control central. És la una i set minuts. Comencem.

Catalunya al dia amb Estel Batet.

Els Mossos d'Esquadra demanen autorització judicial urgent per investigar els administradors i tancar els perfils dels comptes de TikTok i de missatgeria a través dels quals es van convocar els joves que van protestar, que van provocar els aldarulls de dissabte a Barcelona. Ho ha explicat la consellera d'Interior, Núria Parlón, fa poca estona. A través dels canals jurídics adequats demanarem poder identificar les persones reals que estan darrere d'aquests missatges massius que s'han enviat des de les dues plataformes que ja coneixeu quines són. I per altra banda, també aconseguir que es tanquin aquests grups on s'està incitant els joves a la violència de forma clara, sense cap altre fi que cometre desordres públics i actuar amb violència. Doncs de nou, xarxes com TikTok en el punt de mira. Miquel Jarque, bon dia. Molt bon dia, Estel. Què estan investigant els Mossos d'Esquadra? Quines certeses tenen per ara?

Segons fonts consultades, saben els Mossos que no va ser una acció espontània. Perfils de TikTok i Instagram

en fonts obertes es veien que la setmana passada hi havia un cert moviment, hi havia una desena de perfils identificats

amb el nom de blocos. Aquests perfils dirigien els seguidors cap a grups tancats de Telegram i WhatsApp. La dificultat és que no hi havia una convocatòria oficial i, per tant, no se sap la procedència ni la motivació d'aquestes convocatòries que van quedar, van acabar amb aquests aldarulls a la ciutat de Barcelona.

Això, per tant, deu complicar molt la investigació policial d'això, no? Si al darrere no hi ha una causa clara, una convocatòria clara.

Exacte, és el que s'està investigant perquè els que convoquen no necessàriament són els perfils que hi pot haver al darrere. A més, les convocatòries estan fetes amb molta cura perquè no es puguin atribuir les autories d'aquestes convocatòries. En aquests grups tancats s'haurien donat, i això ho hem vist també en fonts obertes, instruccions per l'acció que es va fer i fins i tot per com havien d'anar vestits o què és el que havien de dur en aquestes accions a Barcelona. Però com de negre, en passamuntanyes. Efectivament. One, sí, que és el que es podia fer, que és el que no es podia fer. Marcelino Madrigal és expert en seguretat i xarxes i ha denunciat la falta de transparència de les plataformes de missatgeria instantània i ho ha fet en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Ha explicat que les tàctiques d'ocultació d'identitat que han fet servir aquests comptes són molt sofisticades i que molts d'ells, ara, aquests comptes, ja estan desactivats. Ja estan fora.

No se sabe porque no hay colaboración dentro de lo que son las redes sociales para que son finalmente los que tienen que decir quién está detrás de las cuentas. Lo que sí tenemos son los índices suficientes en el sentido de que tuvieron mucho cuidado en utilizar cuentas recicladas, cambiando las identidades.

En total hi va haver, recordem-ho, robatoris amb violència a 23 comerços i els bombers de Barcelona van intervenir en l'extinció de 30 focs. Gràcies, Miquel, bon dia.

De seguida ens centrarem en aquests comerços que van patir la pitjor part d'aquests saquejos de dissabte, però. La Fiscalia ha demanat que almenys 6 dels menors detinguts pels aldarulls de dissabte siguin internats en centres de justícia juvenil. També reclama que a una vintena se'ls prohibeixi assistir a més manifestacions i protestes. Anem ara a la Ciutat de la Justícia. Allà hi tenim l'Anna Alfons. Anna, bon dia. Bon dia. Sí, aquest matí els Mossos d'Esquadra han elevat a 130 la xifra de detinguts dissabte, entre els quals hi ha 76 menors d'edat, 74 nois i dues noies. Només dos d'aquests arrestats tenien antecedents. Fons de la Fiscalia asseguren que seran contundents amb la petició de mesures cautelars pels aldarulls i saquejos, i ja ho estan sent. De moment, el Ministeri Públic ha demanat que 6 dels menors siguin internats en centres en règim tancat d'aquests menors, n'hi ha tres que van compareixer ahir i tres més que ho han de fer avui i faltarà saber què decideix finalment el jutge. A més d'aquests sis internaments sol·licitats, la Fiscalia de Menors també ha demanat llibertat condicional per una vintena de detinguts amb la prohibició d'assistir i acostar-se a menys de mil metres de reunions o manifestacions. S'intentaria evitar d'aquesta manera que aquests joves participessin en noves concentracions similars, com la que s'està gestant per aquest dissabte a Barcelona. La majoria de menors detinguts van compareixer ahir i els que falten estan citats durant aquesta setmana a raó de 8 diaris, com a mínim fins demà passat. Pel que fa als detinguts majors d'edat, una quarantena han passat aquest matí a disposició judicial. Molt bé, doncs gràcies, Anna Alfonso, des de la Ciutat de la Justícia. Bon dia. Bon dia.

Dos minuts i mig, ja haurem arribat a un quart de dues. Ara sí, ens ocupem dels comerciants afectats per aquests aldarulls de dissabte a Barcelona. S'han reunit aquest matí amb l'alcalde, amb Jaume Collboni, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el conseller d'Empresa, Miquel Samper, i el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlla. Ha sigut, Jordi Canal, una reunió porta tancada, però els comerciants sí que han parlat a la sortida.

Què han dit? Doncs mira, els comerciants em diuen que el missatge que els ha transmès l'Ajuntament i la Generalitat és de tranquil·litat. Lluís Sanz, que és president de l'Associació de Comerciants de Passeig de Gràcia, ha explicat que s'estan prenent mesures perquè incidents com els de dissabte no es tornin a repetir.

És difícil saber les que són certes de les que no ho són. I, per tant, aquí no teniu un missatge de calma. Jo crec que tant els Mossos com la Guàrdia Urbana estan fent labor d'investigació. Ara tenen més informació de la que tenien fa una setmana, justament perquè s'estan fent investigació amb els detinguts que hi ha hagut ara. Per tant, es disposa de més informació i realment s'està fent una feina policial molt bona i creiem que donarà els seus fruits.

Al matí, als establiments afectats la majoria han pogut obrir amb certa normalitat, però els comerços més afectats no ho han pogut fer. I treballaven. Per fer-ho possible hem parlat amb una botiga de roba i amb un dels floristes de la Rambla. Passaven per aquí,

pel carrer, i bueno, deien, a un se li va escoltar que volia videojocs. I un altre deia que el que agafés era per la seva parienta. No sé si volia joies o perfums.

I afegim encara una veu més, n'acaba de parlar la regidora de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona, és Raquel Gil, unes declaracions que ha pogut recollir l'Anna Escorana. Bon dia. Bon dia. Doncs sí, mira, l'atinenta d'alcaldia ha sortit, la cinquena atinenta d'alcaldia ha sortit fa dos minuts a explicar com ha anat aquesta reunió. Entre d'altres coses ha explicat que si no s'ha convocat els restauradors i els de Pimec, per exemple, que s'havien queixat que no havien estat convocats a aquesta reunió, és perquè avui s'han reunit amb les persones afectades, les persones que han rebut algun tipus de desperfecte en el seu establiment. S'han arribat a una sèrie

d'acords i això és el que ens ha explicat.

Re, fa un minut. Espanyament personalitzat per part dels equips municipals, centrats en Barcelona Activa, amb aquests comerços que han patit aquest tipus d'alderulls i les seves conseqüències. Aquest està al costat d'ells amb les denúncies, tant des de la part política, pròpia de l'Ajuntament, com amb l'acompanyament amb les anúncies que ells puguin fer, amb millores als canals de comunicació, i això hem estat treballant, han funcionat raonablement bé, però creiem que tenim marge de millora de com fem arribar la informació també a comerciants i a les persones que estan en l'entorn quan passen aquestes coses.

Com són les declaracions de Raquel Gil, la regidora de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona, i mentre s'investiga qui hi ha al darrere, la crida de fer actes vandàlics, avança també la feina dels Mossos sobre el que va passar dissabte i a tot plegat s'ha convertit en arma política en plena precampanya per les eleccions del 29-N. Doncs sí, el candidat del PP per Barcelona a les eleccions generals, Xavier García Albiol, acusa una part dels immigrants de ser-ne els responsables, tot i que a interior no ha donat cap dada oficial sobre l'origen dels detinguts.

I una part important d'aquests detinguts són persones que, o bé. Venen del Magret o bé són segona generació de persones que van vindre del Magret. I això el que posa en evidència és que tenim un problema molt seriós d'integració.

He demanat revisar els protocols de les forces de seguretat perquè puguin actuar amb més contundència. Des de Junts, Míriam Noguera reclama a Interior que s'afanya a aclarir qui hi ha al darrere i per què les forces de seguretat no hi van intervenir abans i sabien que hi havia una crida. Donem 48 hores a aquest govern perquè doni explicacions i si efectivament, com sembla, confirmem que tenien tota la informació i que, malgrat tenir tota la informació, van ser incapaços d'aturar el que va passar a Barcelona, òbviament demanarem responsabilitats i cessaments. El portavó d'Esquerra, Isaac Albert, creu que va faltar prevenció i que els aldarulls beneficien l'extrema dreta. Que s'investigui,

que es faci la feina, que s'analitzin clarament tots aquests fets estranys que han passat, que evidentment beneficien, sense cap mena de dubte, a la dreta extrema i a l'extrema dreta. I també demana la compareixença al Parlament de la consellera Parlón.

Doncs fins aquí, per tant, aquesta derivada policial, comercial, judicial i política dels greus aldarulls de dissabte a la nit al centre de Barcelona.

És Inquari, dos minuts de dues del migdia, canviem de tema ara. El govern estudia endurir la normativa perquè els viatgers dels autobusos interurbans no puguin anar drets. Això arran de l'accident d'ahir a Fogàs de Monclús, al Vallès Oriental. L'últim balanç d'aquest sinistre 3 de 7 persones han estat greus, 31 han estat menys greus i 49 ferits lleus. Les primeres investigacions també apunten que el vehicle circulava per sobre de la seva capacitat màxima, amb 65 passatgers asseguts i un màxim de 90 ocupants. Sara Cañete, bon dia. Hola, bon dia. Sí, sobre aquest canvi de normativa que implicaria evitar que els passatgers puguin anar de peu en aquests autobusos interurbans, s'hi ha referit la consellera d'Interior, Núria Perlón, que també ha parlat de

la gravetat de l'accident i qualifica de miracle que no hi hagi més ferits.

La idea és que es puguin plantejar mesures per evitar que, sobretot en els busos que fan trasllats interurbans, busos que fan trasllats interurbans en zones de muntanya, com era el cas, evitar que les persones vagin tretes i, per tant, hagin d'anar seient i cordades amb cinturó. Això aquest matí s'està abordant. I mentrestant, estarà en aquesta zona on va passar l'accident, que és una carretera estreta, amb molts revolts. Encara no s'ha retirat, no, aquest autobús? La carretera que diuen popularment que és la que puja cap al Montseny a Santa Fe, que anava, en aquest cas, a sentit ascendent de Campins. A Santa Fe, exacte. Avui el que estan fent és encara treballant en aquesta zona. El més immediat és que preveuen que avui mateix podran retirar aquest autobús sinistrat. I des de primera hora també s'ha ampliat la zona de recerca, malgrat que les indicacions d'aquests serveis d'emergència també indicarien que tothom ha estat rescatat. Fàcils que no l'aixequin no podran comprovar. S'ha ampliat una mica més la recerca en aquesta zona, exactament. També es treballar per determinar les causes de l'accident de l'autobús que es va precipitar per un talús de 10 metres. Enric Granero és el subinspector de trànsit a la regió metropolitana nord dels Mossos d'Esquadra.

A la parada podem confirmar que el conductor de l'autocar ha donat negatiu en alcohol i drogues i la resta de dades estan pendents, passen d'investigació. La nostra unitat d'investigació i transport estan treballant. I estan descarregant les dades per tal de poder determinar quines són les causes.

L'accident va passar en aquesta carretera BB-5114 i va afectar a un autobús de l'empresa Sagalés. Els Mossos descarten que hi hagués cap altre vehicle implicat en aquest accident.

Ens fixem ara en l'alerta que llencen diversos municipis de les comarques de Girona pel robatori de cable de coure de l'allumenat públic. Els delinqüents operen en zones poc transitades, estiren el cable directament de les caixes de registre dels fanals i això provoca un greu perjudici per a aquests municipis. Girona, laia claret, quines actuacions s'han trobat amb aquests pobles? Doncs hola, bon dia, mira, amb situacions que es repeteixen. L'alcalde de Vilobidunyà, a la selva, és Lluís Albi.

El dia 27 de setembre

ens van enrobar 400 metres de cablejat. El 13 o el 14 d'octubre ens foten mil metres més. Una altra carrera, una altra carretera. Mossos, denúncia, ens comencen a arreglar tot això que ens havien sostret. Avui ens aixequem. Ens han tornat a robar el que havíem posat divendres.

A quart, als gironers els ha passat el mateix amb el tram de Via Verda que connecta amb Girona l'alcalde Sferran Rodero.

Van treure una vegada, el vam tornar a posar i ens el van tornar a treure, fins que al final hem desistit tornant-ne a ficar, fins a trobar una solució, perquè en un ajuntament petit com el nostre no podem estar reposant el coure.

O, per exemple, també va passar a finals d'agost a Figueres, a l'Alembordà. I per què? Per què el roben, aquest coure? A veure, un dels possibles motius l'explica el cap dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners,

un partany bilobí, Miquel Domínguez. L'elevat preu del coure, què fa? Que sigui molt atractiu per la gent oportunista, i no només organitzats, que també, eh? Ara mateix està a 10,59 euros el quiu, i pesa molt, el coure.

Des dels Mossos ens expliquen que fan controls a entrades de poblacions, també patrullatge a algunes zones, a més d'avisar empreses gestores de residus per fer pedagogia perquè no compren aquest coure robat.

Anem cap a Tarragona ara. L'Ajuntament celebra aquesta hora un ple extraordinari per aprovar un recàrrec de fins al 150% de l'impost sobre béns immobles als pisos turístics, seguint l'exemple del que ha fet també l'Ajuntament de Barcelona. La mesura vol desincentivar l'ús turístic dels habitatges, afavorir que es puguin incorporar al mercat de lloguer residencial, però els empresaris del sector demanen proporcionalitat. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, és una proposta que preveu aplicar els percentatges màxims de la nova legislació estatal, amb recàrrecs que van des del 50% a l'IBI pels propietaris d'un pis turístic, al 100% per als que en tenen dos o tres, i un màxim de 150% d'increment per als que en tenen més de quatre. La regidora d'Hisenda, Isabel Mascaró, està donant ara mateix les explicacions de per què es vol aplicar aquest increment, assegurant que no és una acció recaptatòria i que només busca incentivar que els habitatges es destinin a viure-hi. La resta de grups també han demanat ús de la paraula per posicionar-se. La presidenta de l'Associació de Departaments Turístics Costa Daurada i Terres de l'Ebre, Olena Tokarenko, qüestiona, però, tota aquesta proposta i reclama que el consistori en justifiqui la necessitat i la proporcionalitat. I ha assegurat que Tarragona no és pas Barcelona i que aquesta mesura no ajudarà gens al turisme.

Tarragona no és Barcelona. I aquí Tarragona no té prou oferta turística per mostrar tot lo que té Tarragona en general. De veritat que jo no crec que aquí tenim tanta massificació per demonitzar el nostre sector.

Sector d'allotjaments turístics a Tarragona és un complement necessari

a l'oferta hotelera que hi ha poca, sobretot per les famílies.

L'Ajuntament preveu ingressos de més d'un milió d'euros amb aquesta modificació, que també inclou, però, una bonificació del 95% per als pisos destinats a habitatge social.

I l'Ajuntament de Girona congelarà l'any vinent els grans impostos i rebaixarà la taxa d'escombraries a qui faci un bonus del sistema de recollida. Això s'ha aprovat aquest matí en un ple municipal també extraordinari aquí. Félix Martín, quin descompte implica recollir bé les escombraries? Hola, bon dia, doncs. De fet, és més simbòlic, podríem dir que res més, entre 4 i 8 euros. Aquest descompte s'aplicarà als gironins que hagin fet un ús habitual del sistema de recollida de residus, com els contenidors intel·ligents o el porta-porta, i que cada vegada són més, ha concretat en el ple la tinent d'alcalde, Sílvia Liu.

Els habitatges que complien aquest criteri eren, finalment, en el padró, un 72%. Bé, a dia d'avui, aquest criteri, l'estimació que ens plantegen des de l'àrea, és un 84% per aquest 2027. Des de l'oposició han

retret que es vengui com una rebaixa i han recordat que Girona té la segona taxa d'escombraries més cara de l'Estat.

Un 70% dels ciutadans de les Terres de l'Ebre estan en contra dels espectacles amb bous. Són dades d'una enquesta que ha presentat l'entitat Prou Correbous, que tornarà a portar al Parlament l'eliminació del bou embolat i el cap llassat. Tortosa, Jordi Barranca, com han obtingut aquestes dades? Bon dia, Estel. Doncs mira, a partir d'un estudi fet amb 600 enquestes a majors d'edat de les quatre comarques abrenques, a banda d'aquest 7 de cada 10 ciutadans que estan en contra, gairebé la meitat, segons aquest estudi, també rebutgen el finançament públic que fan diversos ajuntaments abrencs. Sentim Tania Capafons i Joaquim Morales,

veterinaris de la plataforma Prou Corrobous.

És una notícia molt esperançadora que comprovar que l'immensa majoria de la població del nostre territori fa el pas ètic a rebutjar aquest tipus de modalitats.

Queda clar que és un mite fals, que a les Terres de l'Ebre hi hagi una majoria de gent que defensa aquesta tradició dels bous. Els animalistes també avancen que tornaran a portar al Parlament la supressió d'aquestes modalitats. Josep Franc porta veu de tot son poble d'Emposta.

I nosaltres el que prendrem de prou corrobots és tornar a presentar el mateix al Parlament, les dues modalitats aquestes que es puguin eliminar.

Uns corrobots que, recordem-ho, es fan sobretot al Montsià, a bona part del Baix Ebre i a tres municipis de la Terra Alta.

I s'allarga el tancament dels quiròfans de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Us ho explicàvem divendres, van quedar afectats per una fuita d'aigua. Es preveu que no es puguin fer servir durant tota aquesta setmana i això està obligant a ajornar operacions per poder garantir les que són més urgents. Lleida, Noelia, Casellas, aigua ja no en queda en aquesta planta de l'Arnau de Vilanova, però el problema ara són els possibles fongs que es puguin derivar d'aquesta inundació. Sí, bon dia. Derivats de la humitat que va entrar en un espai que ha de ser del tot estèril. Fins ara s'ha fet una neteja sectoritzada dels sis quiròfans de la segona planta i ara es farà una nova batuda de neteja que s'estendrà als passadissos, als quiròfans i als sostres. L'objectiu l'explica el gerent de l'hospital, Oriol Lloguero.

Treballant per intentar evitar la colonització per fongs, que és el microorganisme que amb condicions d'humitat és la que més pot créixer i la que és més difícil d'erradicar i estem pendents de començar a fer els cultius que ens permetin reobrir amb seguretat l'activitat quirúrgica.

Amb els vuit quiròfans que queden oberts s'està mantenint la cirurgia urgent i l'oncològica o de gran complexitat clínica. Això sí, s'han hagut de reprogramar altres operacions no tan urgents que esperen que es puguin començar a fer a partir de la setmana vinent. Molt bé, gràcies, Noelia. I afegirem encara que la línia Llobregat-Anoia dels ferrocarrils de la Generalitat ha recuperat avui el servei habitual, un cop s'han acabat els treballs de reparació del túnel del Gurnal, després del desprendiment de pedres que hi va haver a la via superior de DIF. Des de dimarts s'havia de circular per via única entre Gornal i Plaça Espanya, això limitava molt el servei, i ara els trens d'Igualada i Manresa tornen, per tant, a completar el recorregut i acaben i surten de l'estació de Plaça d'Espanya.

Des de mitjans de setembre s'està aplicant al barri de Gràcia de Barcelona el Pla d'Impuls del Català al Comerç i a la Restauració. És una prova pilot que servirà la comissionada d'ús del català per decidir si l'estén a la resta de la ciutat. Un equip de persones es desplacen porta a porta a 850 establiments per informar de la normativa i instar, si cal, a corregir els incompliments que es puguin detectar. L'Anna Escura ha acompanyat dos d'aquests informadors.

Doncs ara entrarem a la botiga, farem una part de Mystery Shopper per a veure quina és l'ús del català sense cap tipus d'input. I després, un cop analitzat aquesta part,

explicarem quina és la normativa.

Són l'Adrià Garcia i en Marc Ferrandis. Entren a la botiga i fan una consulta que els permet comprovar si els atenen o no en català i alhora fan un cop d'ull a la cartelleria del local. Després s'identifiquen i expliquen que col·laboren en un programa de promoció del català als comerços del districte de la Comissionada d'Ur Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona. I entreguen un fullet que té molta informació sobre la normativa.

Un petit refresc de quina seria la normativa sobre el català, en particular en la cartelleria. Com que els dos establiments

a què hem anat ens han atès en català, els proposen adherir-se a algun dels programes que hi ha al Consorci per la Normalització Lingüística, com donar-se d'alta com a establiment col·laborador.

La idea seria que les persones no vingudes que estan apuntades als cursos de català del Consorci l'estan aprenent, són veïns i veïnes del barri també i volen consumir.

El comerç de barri i en particular la xarxa Establiment Col·laborador, com que ells encara estan aprenent l'oralitat i la quotidianitat del català, doncs podran venir aquí a Arquiris a practicar.

I com el reben els comerciants?

Gent vinguda de fora de Catalunya que sí que està interessada en aprendre català ho fan des del sentit de la integració, no?

I que sí que entenen que és una cosa que és com normal, però sí que hi ha algunes algunes reticències en alguns locals. Hi ha persones que sí que encara tenen el tema del català com una miqueta pel i agut.

En David, comerciant, hi afegeix.

Hi ha comerç, per exemple, que sí que s'adapta. N'hi ha gent d'Argentina que sí, o de Venezuela. N'hi ha molta gent que és conscient. I al final, pues, és una mica el vulguer. Però els comerços que venen més d'altres països, que els costa més, m'imagino, perquè és que ja no parla ni el castellà molt, molt. Has treballado, sobretot. Costa, costa, la integració costa.

A finals d'octubre s'acabarà la primera ronda d'aquesta prova pilot. Es deixaran passar unes setmanes i poc abans de la campanya de Nadal, l'Adrià i en Marc tornaran als comerços on han detectat que s'incomplia la normativa del català a veure si han pres mesures per corregir-ho. Aquesta serà la informació que servirà a la comissionada d'ús del català, Marta Salicru, per decidir si aquesta

campanya funciona i s'estén a la resta de districtes de Barcelona.

¿Pero això posaran multas o no posaran multas? Porque eso es la cuestión.

Ens ho respon la mateixa comissionada. Durant el 2027 afegirem el compliment de la normativa de política lingüística al consum en la inspecció ordinària a Barcelona, cosa que no s'havia fet fins ara. Això vol dir que sí, que a partir del 2027 es podran començar a posar sancions. Moltes gràcies. No, a vosaltres. Que vagi molt bé, que tingui bon dia. Adéu. Doncs aquesta és una de les mesures per millorar l'ús del català. N'hi ha d'altres, també.

Que a més també persegueixen millorar la integració dels alumnes nouvinguts dins i fora del centre educatiu. Això és el que ha aconseguit una prova pilot impulsada a l'aula d'acollida de l'Institut de Roda de Ter, a Osona, a partir de textos del poeta Miquel Martí i Pol. Sona així.

El temps és un ocell que mai no altura el vol. El temps passa a través del sol. Múltiples millones y estrellas.

Salveme los hues cuando ya no hay vida. Llora, va y muere, solo en la mirada.

En fin, colmón a las buchacas y encara en sobras pay. Solo el chafax purifica el aire.

És un projecte d'immersió de la llengua i la cultura catalana a través de versos del poeta Osonen, que es podria replicar també en altres centres. Des de Roda de Ter, Nati Adell. Hola, què tal, bon dia. Els resultats del projecte es podran veure a les jornades Miquel, Martí i Pol, que són a tocar ja. Exacte, del 5 al 28 de novembre, Estel, podrem veure la decoració i el muntatge que han preparat una vintena d'alumnes de Roda, que venen des del Magrib fins a l'Amèrica Llatina, en diferents botigues i equipaments del poble, a partir de l'obra del poeta, i participa des de la farmàcia fins a la biblioteca. La clau és que durant el procés han hagut d'utilitzar el català no només dins de l'aula com a llengua de recerca, de debat i de negociació, sinó que han sortit al carrer, han parlat amb els veïns i amb els botiguers. Montse Caral, directora de la Fundació Miquel Martí Pol.

El que ens diuen sobretot és que hi ha una molt bona recepció d'aquest sentit de formar part de la comunitat a través d'una mateixa llengua i a més a més que identifiquen aquests símbols com seria Miquel Martí Pol

o que saben ja que és un art conreat de la nostra llengua com és la literatura. Per la Marta Rodet, autora de l'aula d'acollida, hi ha un abans i un després del projecte.

És un tema de socialitzar, de treure emocions. Hauríeu d'haver vist com van agafar aquests aforismes que al principi no sabien què eren, i quan els vam anar interpretant, tot el que van ser capaços d'extreure'n i plasmar-ho amb la decoració d'un aparador. És espectacular.

I els alumnes, Nati, com ho han viscut? Doncs mira, els escoltem amb ells. Comencem per la Lídia, de 13 anys, de gana.

Doncs m'he après moltes coses que jo abans no sabia què vol dir aparador, però ara sí que saps què vol dir. Bueno, de poc a poc. La Maïsa, que ve del Marroc, fa cuart d'esso.

Així aprenem molt català i coneixem més gent i aprenem moltes coses més. Música.

I a banda d'aquest projecte que vincula poesia amb educació, amb llengua, amb territori, què més inclou en aquestes jornades, Miquel Martípol? Doncs d'activitats n'hi ha moltíssimes. Parlem de música, espectacles, literatura, rutes i activitats familiars diverses, no només a Roda, també a Vic, a Torelló i a Barcelona. Una excusa per recordar i acostar l'obra del poeta a públics ben diversos. Gràcies, Nati. Passen pràcticament cinc minuts de dos quarts de dues del migdia. Fem-nos ara per al concurs del Catalunya al dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui és dilluns, avui toca Pregunta d'Història.

I vinga, dispara, Quim Balaguem.

El 1926, un polític català va planificar una invasió militar de Catalunya des de Prats de Molló amb l'objectiu de derrocar la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República Catalana. Qui era aquest polític?

Teniu, com sempre, tres possibles opcions. Amb la A. Francesc Macià. Amb la B. Francesc Cambó. O amb la C. Lluís Companys. I la resposta correcta ja ho sabeu quan falti un minut per arribar a les dues del migdia, l'últim minut del programa.

El Centre d'Atenció Primària de Bàsquera a l'Alempordà engega una iniciativa pionera, geolocalitzar amb codis QR les cases o masies aïllades per si ha d'anar una ambulància o algun metge de guàrdia que no es coneix la zona. I és que és un àrea rural, amb camins de terra i sense indicacions moltes vegades. La Laia Claret hi ha anat per comprovar com és el seu dia a dia i com està anant la implementació d'aquest sistema. El Cap de Bàsquer engloba una àrea bàsica de salut on hi viuen més de 5.300 persones de pobles de tres comarques, l'Alt Empordà, el Vall d'Emportà i el Pla de l'Estany. La superfície que cobreix és de 174 quilòmetres quadrats. En aquests municipis hi ha grups de cases disseminades i algunes masies aïllades. El personal mèdic va tenir la idea de quan fa atenció domiciliària registrar les coordenades de GPS i processar-les en un codi QR únic i intern que es vincula a la història clínica del pacient. Entrem al CAP. Ens hi espera Neuric, directora de l'equip d'atenció primària Bàsquera. Tenen una visita programada. Ella obre l'ordinador, busca la fitxa de la pacient i obre el codi QR amb el navegador. Anem a veure un domicili d'una senyora que viu aquí a Orfes, busquem la seva història, el QR de la seva ubicació del seu domicili, ho marquem amb el mòbil en el navegador i, mira, sis minuts tenim el seu domicili. Avui l'acompanya Iolanda Farinha, infermera, que és qui condueix. Primer, però, s'ha de geolocalitzar una masia d'un pacient on Iolanda Farinha no hi ha estat mai. Ara aquí, trencant d'aquí, que posa ullers cap a mà dreta.

Més estreta encara. Sí. No, encara tires més avall.

Després anem a casa de la pacient Lola Alzina, que té 97 anys. En rep la Conxita Puignau, la seva filla. Ens explica que en més d'una ocasió s'ha trobat que havia de donar indicacions ambulàncies que no venen des del cap quan ha tingut alguna emergència. I anàvem trucant mentrestant.

Bueno, trucaven i ja som aquí o som allà, llavors encara els havies d'indicar on eren i si ho sabies.

Fan la visita i tornem cap al CAP. Violenta Fariña passa la geolocalització de la primera casa on hem anat a Josep Serra, que és personal d'atenció a la ciutadania del CAP i és qui ho transforma en Codi QR Interns.

Agus Caballés, mira, aquí tenim com a referència l'església de Sant Martí d'Ullers. Vinga, anem per aquí.

Anem gran, mira, és aquest camí, en aquesta casa que es veuen aquí.

Aquest codi QR l'entra en l'historial de cada usuari i la intenció és que acabi introduint-se les seves dades perquè s'hi accedeixi a primer cop d'ull, com explica Neuric. L'objectiu final és aconseguir que en totes les dades del pacient que tenim, la nostra història informatitzada

del pacient, tinguem una zona per col·locar un QR perquè tothom ho pugui localitzar i sigui fàcil d'accessible tant sigui pel gent del CAP, del SEM o de qualsevol altre servei que va a domicili.

Una iniciativa que va ser premiada en l'última jornada científica organitzada per la Fundació Salut Empordà, un espai de recerca i difusió, i ara ha rebut molt d'interès.

Nosaltres vam fer-ho per una cosa interna nostra que ens semblava que era fàcil perquè tothom pogués fer aquesta accessibilitat. I ha resultat que de cop i volta gent del CEM, d'altres zones, també de rurals, estan interessades en aquest projecte del QR per poder fer a gust aquesta eina. Un benefici a més en un moment delicat pels pacients. Ens diuen que ara no han donat tantes indicacions que en moments d'emergència, de crisi, que la gent està nerviosa, és molt més ràpid que realment el pacient no hagi donat aquesta informació.

Doncs gràcies, Laia Claret, per aquest fantàstic reportatge fet amb el muntatge tècnic de Josep Lluís Blázquez.

La DOP siuran arrenca la collita d'oli amb unes perspectives de fins a un 40% inferiors a l'any passat. Avui s'ha presentat la campanya Riu d'Oms al Baix Camp, apadrinada pel grup de música Els Pets. Des d'allà ens n'informen Manel Sastrà.

Les pluges dels últims dies han maquillat una mica les pèssimes perspectives derivades de la sequera d'aquest estiu.

Amb tot, es preveu una producció d'oli que es quedarà més a prop dels 4 milions de quilos que no pas dels més de 5 que hi va tenir en la passada campanya. Segons explicava Pere Albà, que és president de la D.O.P.C. Urana.

L'entrada de l'any passat, la 10 iurana, va entrar 5.380.000 quilos d'oli. I en guany calculem que estarem entre 4.000.000 i 3.500.000. Un 35, un 40% per sota seu. La qualitat, però, és excel·lent.

Els productors, però, també hauran de patir la reducció de preus imposada pel mercat andalús i també per les importacions d'oli, que deixaran el preu de la garrafa de 5 litres d'oli extraverge per

sota dels 40 euros. Nosaltres creiem que

un any estarem per sota de 40 euros, però encara no hi ha un preu decidit a què farem, perquè el que no podem fer és deixar caure el valor, perquè si no, darrere nostre no quedarà ningú. Aquí hi ha bastants factors. Primera, la caiguda de preu que hi ha de la part d'Andalusia de l'oli que ve, i segona, els olis que venen d'importació.

El va fer una crida a augmentar el consum de l'oli a Catalunya i sobretot a comercialitzar-lo millor per fer que tingui més valor afegit. L'acollida d'aquest any ha estat apadrinada pels PETs, el conjunt de roc català que ha recordat els seus orígens en el roc agrícola vinculat directament a la terra.

Marxem a Castelldefels, ara que veu amb bons ulls la possible anexió del barri de les botigues de Sitges. L'alcalde del municipi, el popular Manu Reyes, manté que una eventual consulta seria un win-win per a tothom. Reyes manté la mateixa postura que defensava el 2018, per tant, quan els veïns de les botigues de Sitges van fer una consulta amb molt baixa participació i on va guanyar l'anexió a Castelldefels. David Àngela.

Seria bo pels ciutadans de les botigues perquè pagarien menys impostos, el seu ajuntament estaria a prop i tindria igualtat d'oportunitats. Per poder accedir-hi en l'àmbit educatiu, poder accedir a qualsevol servei o tindre la targeta verda per poder aparcar al centre de Castelldefels o a la platja. I, per altra banda, Castelldefels també guanyaria població, guanyaria també importants ingressos i, per tant,

el tema de les despeses i els ingressos que venien equiparats i seria positiu

per tots dos. Tot i això, Reyes adverteix que s'han d'estudiar rigorosament les necessitats, els serveis, les mancances i inversions que s'haurien d'afrontar.

La ubicació geogràfica de les botigues, separada per les costes del Garraf, despista tant que fins i tot, segons Reyes, nous propietaris descobreixen que la propietat pertany al municipi del Garraf en lloc del Baix Llobregat, quan son el notari signant les escriptures.

N'hem parlat força en aquest programa, és una de les conseqüències del canvi climàtic i més concretament dels episodis de fortes pluges que anem tenint. Molts municipis del litoral busquen solucions a la reducció de les seves platges. Un dels que ja ha treballat més és Calafell, que ara inverteix 250.000 euros per recuperar les dunes de Segur de Calafell, en un projecte anomenat Dual, dunes urbanes per l'adaptació del litoral. Es tracta d'un projecte amb finançament europeu que busca solucions naturals. Doncs per això, per no quedar-se sense platges per retenir la sorra, ens ho explica la nostra corresponsal al Baix Penedès, la Montse Gené Riba.

Hola, bon dia Estel. Sí, especialistes universitaris liderats per l'UDGE estan desenvolupant aquest projecte per posar retentors de sorra, que són obstacles perquè la sorra empesa pel vent, xoqui metges i es vagi acumulant, formant dunes. Els resultats ja es veuen segons la investigadora del projecte, la geògrafa de l'UDG, Carla García Lozano.

Els retentors eòlics que s'han implementat han contribuït, conjuntament amb l'acordonament donat, a incrementar el volum de sorra en 5.000 metres cúbics en 5 anys, la qual cosa és moltíssim. Ella assenyala el paper capdavanter de Calafell. Calafell és un cas molt curiós perquè és un espai d'alta densitat urbana amb edificis a primera línia del litoral on hi ha hagut voluntat política i valentia política per perdre espai de sorra per les tovalloles i apostar per un desenvolupament d'una art sostenible a través de solucions que aprofiten mecanismes o processos naturals com és l'acció del vent i el transport de la sorra per desenvolupar dones de forma natural.

El regidor d'Ecologia Urbana de Calafella, Aaron Marcós, té clar l'objectiu. Es tracta d'això de la creació de dones urbanes per ajudar a mitigar els efectes dels temporals.

A la zona del port de Segur de Calafell es poden veure malles de canyes que aturen el pas de la sorra en pesa pel vent i amb el temps es van formant dunes. Molt bé, gràcies Montse.

Janer arriba des de Calafell i ara marxem a Lleida per parlar de l'escola normal.

Que és com es denominava el centre on es formaven els mestres entre els anys 1841 i 1950. Doncs bé, Lleida ha digitalitzat el fons documental de l'antiga Escola Normal. L'actual Facultat de Ciències de l'Educació, el campus de Cap Pont de la Universitat de Lleida, aprofita aquest llegat i la metodologia d'aprenentatge per formar els professors del segle XXI. Pere Joan Albert, explica'ns amb més detalls què era aquesta, el que es coneixia com a Escola Normal.

Doncs el que antigament es coneixia com a magisteri, és a dir, la formació de mestres de l'època, és un concepte d'origen francès que adopten també diferents països, entre els quals l'estat espanyol. La demarcació de Lleida, per cert, va ser de les primeres a adoptar aquesta metodologia. Ho explica la cap de l'arxiu de la Universitat de Lleida, Pepita Reventós.

L'escola normal és un concepte d'origen francès que realment el que pretenia era introduir la normalització en la formació de persones que en realitat necessitaven com a mínim saber llegir, escriure i transmetre uns coneixements.

Una escola normal on, per cert, entre els alumnes predominaven més les dones que els homes. I una escola que va ser

testimoni de les idees de la Segona República.

Exacte, en aquest sentit, l'arxiu, ara digitalitzat, compta 11 diaris dels participants en els cursets de selecció professional del 1932. Meritxell Simón, investigadora del Departament de Ciències de l'Educació de l'UDL.

Els cursillistes havien d'escriure al final de la jornada les seves impressions del que havien après aquell dia. Són fascinants de llegir, perquè llavors podem veure què en pensaven ells, com s'atribuïen, si estaven interpel·lats o no, de les idees republicanes en el marc d'unes oposicions.

Una metodologia d'aprenentatge dels mestres de l'època que també ha posat les bases de la formació actual. Sentim Glòria Jové, professora de la Facultat d'Educació de la UDL, que va estudiar a l'escola normal.

De aquí de Lleida va sortir el moviment Batec. El moviment Batec és un dels moviments d'innovació pedagògica més importants a nivell europeu, conegut a tot el món.

Ara, els llibres d'actes, la normativa interna, els expedients acadèmics d'alumnat i molts altres documents d'una època que basta més de 100 anys es poden consultar al portal digital escolanormal.org.

I els treballs forçats van ser una de les eines més importants de la repressió franquista, sobretot als primers anys de postguerra. Un episodi força desconegut que ara es vol recuperar i divulgar. A Solsona, aquest cap de setmana, s'han fet unes jornades que recullen diferents iniciatives. Des d'allà, Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Perquè un dels casos és justament aquí, al Solsonès. Sí, la carretera L401, que van construir presoners del franquisme, però també s'han vist exemples a Torres de Segre o a les ruïnes d'Empúries, a casa nostra, o també a Madrid, Andalusia o Navarra, on s'han estudiat i s'estan començant a difondre tots aquests casos. Jordi Font és el director del Memorial Democràtic.

Posar en relleu la importància que va tenir aquest tipus de treball per reconstruir l'economia i l'ús que en va fer ideològic també amb una voluntat reeducadora la pròpia dictadura d'aquestes persones a les quals considerava enemics i que havia de reeducar en els principis ideològics del feixisme.

I entre altres coses, molt important, la memòria històrica. S'ha parlat de com fer arribar tot això als joves. Exacte, i s'ha explicat un cas d'èxit, un camp de treball justament aquí, al Solsonès. Jordi Guixés, el director de l'Observatori Europeu de Memòries.

Molt important implicar els joves. Aquests joves han après de fer miniarqueòlegs aprenents, excavant aquest batalló, que es diu Cal Negre, que vam trobar en aquesta carretera, que és on hi havien, doncs, hi tenien munició, hi tenien les eines i també hi dormien, òbviament, ells, en unes condicions una miqueta de vulnerables.

Ara la idea és anar repetint aquestes jornades cada dos anys per posar idees en comú i sumar-hi també casos internacionals. Molt bé, gràcies Joaquim, bon dia. Adéu, bon dia.

Poc més de 10 minuts i les dues del migdia.

S'ha acabat perquè sempre s'acaba S'ha acabat perquè ens falta un final S'ha acabat quan encara m'agrada Quan encara volíem ballar.

Doncs aquests que sentim, La Fúmiga, però també La Pegatina, Els Catarra, Ginestau, Alosa, són alguns dels grups i artistes que han estat nominats a la 24a edició dels Premis Arc de la indústria musical del directe. Amb la gala d'entrega de Els Guardons, que es farà a Tarragona, també es commemoraran els 50 anys de l'associació que representa el sector. Anem cap allà a Tarragona, Clara Echevarría Domingo. Hola, bon dia. Els verdons reconeixen 12 categories, entre les quals el Premi a la millor gira, al qual aspiren la Pegatina, els Catarres, Ginestà i la Fúmiga. O el Premi al grup o artista emergent, al qual opten Alosa, Naina, Partiperes i Lecoq. Amb la gana també es comemoraran els 50 anys de l'associació. Raquel Bassas n'és la presidenta. Els que treballem amb la cultura o per la cultura, a vegades s'obvia que també som empreses. Resulta que hi ha una part importantíssima de diners que es creen amb tot aquest nou, perquè veieu, a vegades només al final, no que és el concert de no sé qui, però darrere hi ha tota una indústria que a vegades si no se li dona prou valor, a vegades és difícil. Aleshores jo crec que la part d'això, d'estar associats i d'aconseguir, portar 50 anys lluitant amb això, és perquè això al final és l'única manera que tenim de fer-nos veure, vaja.

La gala es farà el 24 de novembre al Palau Firali de Congressos

de Tarragona i actuaran Roger Mas, Esbet Blana, Norten Xelos i Ciderlanda.

Els museus vaticans porten al Museu Diocesà de Barcelona l'exposició Art Sacre Italia del segle XX, la primera feta a l'estat amb obres que surten íntegrament dels seus fons. Es podrà veure fins al 8 de desembre, Òscar Callau.

Es tracta de pintures i escultures d'artistes com Giacomo Manzú,

Renato Guttuso, Marino Marini, Carlo Carrà o Pericle Fazzini, que ofereixen visions contemporànies d'iconografies tradicionals del cristianisme. Com la Passió de Cris, la Crucifixió o les Pietats.

La directora dels Museus Vaticans, Bàrbara Jatta, ha posat en valor aquestes obres de la col·lecció vaticana d'art modern i contemporani, sovint eclipsades per elements més emblemàtics com la Capilla Sixtina.

La col·lecció d'art modern

i contemporani no la coneix tanta gent. Es pensen que els museus vaticans són només les antiguitats grecoromanes, la capella Sixtina o Rafael. Aquest tipus d'art, però, pels seus valors espirituals i socials, és el que volia Pau VI quan va fundar aquest museu vaticà.

Els museus vaticans fan sovint prèstecs d'obres a museus diocesans de tot el món, però aquesta a Barcelona és la primera mostra dedicada íntegrament a les seves col·leccions.

I Martí Gironell torna a la novel·la històrica amb la publicació de Mala veïna, una novel·la ambientada a l'Empordà del segle XIX que ressegueix el poder senador de les dones ramaieres. Recupera Gironell el seu gènere predilecte, que és la novel·la històrica, i s'endinsa en la llegenda de Mala veïna, una curandera de Garriguella, temuda pel seu caràcter, però a la vegada demandada per la seva habilitat per curar. L'escriptor de Besalú pretén homenatjar aquesta saviesa femenina.

És un homenatge al llegat d'aquestes dones, que van ser mal vistes, que van ser maltractades, que moltes d'elles van ser perseguides i tractades de bruixes, quan l'única cosa que feien era ser dipositàries d'un coneixement, posar-se al servei de la societat, curar.

La història està ambientada a l'entorn del castell de Parelada, de finals del segle XIX, on realitat i llegenda es donen la mà. ¿Va existir, per tant, la mala veïna?

Mala veïna, vull creure que és una dona que va existir, i que si no va existir, com a mínim,

és barreja de moltes que en aquella època, aquí a l'Empordà i altres indrets de Catalunya, existien.

Doncs és una novel·la que reivindica el paper de les dones que van viure als marges de la societat i que van ser perseguides per la seva saviesa.

Doncs vinga, sis minuts i les dues del migdia. Com sempre, en dediquem cinc a parlar d'esports en desconexió per les quatre demarcacions. A Barcelona, Eudald Serra, bon dia. Bon dia, Estel. El Barça perd el clàssic contra el Madrid 1-2 i els blancs se situen ara a només tres punts dels blaugranes a la Lliga. Bon dia.

Dos gols d'Mbappé, el segon i definitiu a tres minuts pel final van donar i la victòria

als de Mourinho davant un Barça que va marcar mitjançant Rafinha, però que no va tenir l'encerc de cara a porteria que havia mostrat durant

aquest inici de temporada. Al final del partit, Pedri reconeixia que no havien estat bé. Són declaracions a deshon.

Sí, bueno, creo que en general no hemos hecho un gran partido, la primera parte no. No hemos sido nosotros, creo que faltaron muchas cosas que podíamos hacer mejor, es verdad que en la segunda hemos empatado y nos encontramos mejor y llega el gol de ellos en una transición que lo sabíamos, nos la hemos defendido bien y ellos tienen calidad de río. Y en la mateixa dirección

se expresaba l'entrenador Hansi Flick.

No, no és una cosa que puguem oblidar,

no són només entrebancs, són dues derrotes i estem decebuts.

La primera meitat no

hem estat bé i la segona meitat, després de l'1-1,

hem estat bé i la segona meitat, després de l'1-1, hem estat millors i crec que hem controlat el partit. Ens ha faltat una mica de sort.

El Clàssic d'ahir també va tenir una altra notícia

negativa pels de Flick, la lesió a la primera part de Xavi Espar. Aquest migdia li han fet proves que han confirmat que té una lesió a la cinta esmosi del turmell dret com a conseqüència d'una acció traumàtica amb un jugador del Madrid. Es preveuen, atenció, unes 7 setmanes de baixa per Espar.

Tot això avui es fa a Londres, la cerimònia d'entrega de la pilota d'or, on un dels principals aspirants a guanyar-la és el mataroní Lamín Llamal.

A més de Lamín Llamal, també són aspirants aquest guardó Mbappé i Harry Kane. L'expedició del Barça, encapçalada pel president Joan Laporta, vola ara mateix en direcció cap a Londres. Lamín Llamal, Rodri i Joan Garcia. I Pere, Romeu, Patri, Guijarro, Kerolyn Graham, Esmi Brux, Eva Peyor,

Clara, Serra, Jordi, Cata Coll, són les integrants del

Barça que seran a la gala d'aquest vespre. Entre tots ells, acaparen fins a 17 nominacions en les 9 categories que hi ha. Doncs veurem què passa. D'altra banda, l'Espanyol, amb el futur del tècnic Manolo González en entredit, demà té partit de Copa al camp del Sextao.

Finalment, la direcció esportiva ha decidit mantenir en el càrrec Manolo González com a mínim fins després d'aquest partit. Un Manolo González que acaba de parlar amb Roda Prensa fa uns minuts. Ciutat Esportiva, Dani Jarque, Sergi Andreu, bon dia.

Bon dia, Manolo ha explicat que és perfectament conscient que la situació és delicada, sap, diu, que ha perdut bona part del crèdit que tenia, ha reconegut que el seu càrrec corre perill, literalment, però que intentarà allargar-lo tot el que sigui possible. Això sí, ha confessat que en aquestes últimes hores no hi ha hagut ni gabinets de crisi ni grans converses amb la direcció esportiva i la propietat.

Bueno, ara per ara no hi ha hagut massa cosa, massa moviment. Jo el que he de fer, el que estic fent, és treballar igual per guanyar demà a Sestao i intentar, mentre estic aquí, donar la cara sempre, treballar al màxim com he fet, amb millors i pitjors resultats en diferents èpoques, però al final fer el que he fet sempre a tots els clubs, defensar el meu club fins al final.

Gràcies, Sergi. Manolo diu que ara és el moment de reforçar la moral dels jugadors de cara al partit de demà de Sestao. No hi haurà rotacions i veurem un 11 potent.

Ara sí, gràcies, Sergi. Encara en futbol, a segona, el Sabadell és ara des

de la classificació de segona, amb 17 punts després

d'empatar ahir a un contra el Tenerife, la nova creu alta. Els de Ferran Costa es mantenen invictes a casa.

És futbol, va d'encertar. Jo vaig dir la setmana passada a Burgos que realment l'equip estava sumant, més enllà de les sensacions que poguessin tenir envers un equip o un altre, i avui és un exemple.

El Sabadell no jugarà el seu partit de Copa fins dimecres al Camp de l'Otebo, aragonès.

I en hoquei patins, el Barça es va adjudicar ahir la final de la Supercopa Espanyola masculina en superar l'Igualada a la final.

A la tanda de penals, concretament, després que el partit acabés a la pròrroga amb empatadors, Nacho Alavar és el capità del Barça.

A pesar d'haver anat per darrere molts moments del partit, ha cregut, ha tingut confiança en tot el treball que hem vingut fent durant tota la pretemporada i crec que el resultat final és aquesta recompensa a tot el treball que portem fent moltes setmanes.

Aquesta és la setzena Supercopa que aconsegueix el Barça i la cinquena de consecutiva. Molt bé, gràcies, Eudald. Fins demà.

Catalunya al dia amb Estel Batet. Tens ara per resoldre el concurs del Catalunya al dia el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Tocava avui és dilluns pregunta d'història. Quina era, Quim?

Quina va ser el polític català que el 1926 va planificar una invasió militar de Catalunya des de Prats de Molló amb l'objectiu de derrocar la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República Catalana.

Us donàvem tres opcions per dir qui era aquest polític, amb la A. Francesc Macià. Amb la B. Francesc Cambó. I amb la C. Lluís Companys. La resposta correcta és. La A, Francesc Macià.

El complot va ser descobert per un espia italià i ell i un centenar de persones van ser detingudes. Macià es va exiliar fins l'any 31, quan va tornar a Catalunya i es va convertir en el primer president de la Generalitat Republicana. Molt bé, gràcies, Quim.

Nosaltres tornem demà al Catalunya al Dia amb més històries i més preguntes que acabeu de passar un bon dilluns.