Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 27/10/2026

Catalunya al dia Amb Estel Batet. Fa dos dies, fa dos dies, l'accident d'un autobús a fugas de Montclus, al Vallès Oriental, que miraculosament no va provocar cap víctima mortal i encara no sabem quanta gent anava a dreta. Ho sap l'empresa propietària del bus, que és Segalés. Els Mossos ho estan investigant per comprovar si portava més passatge dret del que permet aquest model de vehicle. Ja ahir el Govern obria la porta a revisar si cal prohibir que pugui haver-hi gent dreta als busos que fan viatges interurbans per muntanya, va matisar. Cert que a la carretera un diumenge va haver-hi l'accident, l'acabada a Sant Salón i fins a Santa Fe del Montseny és estreta i amb molts revolts, però què els diem a la gran quantitat de passatgers que dia rere dia viatgen drets en trajectes interurbans, per autopista, a 100 km per hora? Un accident aquí o una simple frenada pot tenir un desatllast fonés per als usuaris que van drets, també per als que van asseguts però sense el cinturó de seguretat, que no tenen tampoc tots els busos. Però això ja és un altre debat. O no? Perquè en el fons és el mateix, hem d'actuar sempre a cop de desgràcia, hem d'esperar que hi hagi més víctimes, que hi hagi morts, per endurir les condicions de seguretat amb què milers i milers de persones es desplacen cada dia. I és que, a més, això no es pot quedar en una prohibició i prou.

Jo trobo que anar a dret és perillós, per tant em semblaria bé que ho prohibissin, però clar, llavors s'hauria de suplementar amb molts més busos perquè realment no donen abast.

Tampoc és qüestió de substituir gent dreta dins dels busos amb gent dreta a les parades, però en tot cas, tant de bo que l'accident de Fogàs de Montclús serveixi, encara que sigui una vegada més, com a reacció a una desgràcia per plantejar un model de transport públic segur i eficient per a tothom. És dimarts 27 d'octubre, seguirem parlant avui també dels actes vandàlics que va haver-hi dissabte passat al centre de Barcelona. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Perquè, segons l'informe de l'empresa tecnològica Golden Owl, aquests aldarulls no van ser espontanis, sinó que van ser organitzats i coordinats.

L'informe detecta que tenen similituds amb els que han actuat en altres ciutats europees, difonen instruccions molt precises per saquejar comerços i ho fan de manera que sigui molt difícil de detectar qui hi ha al darrere.

Empiezan a organizarse por Telegram y por WhatsApp,

pero con la particularidad que tienen un QR y son enlaces de grupos cerrados.

La investigació que ha fet aquesta empresa també pronostica que per la castanyada, per tant, de cara a dissabte, hi haurà més convocatòries a Catalunya. Sobre un altre tema recurrent del programa, que són els robatoris de coure, n'hi ha tants que a DIF s'està quedant sense existència, sense estoc, fins al punt que han hagut d'anar a buscar, de coure, altres obres que té en marxa l'Estat per portar-lo cap aquí.

I els fabricants d'aquest cable de coure es queixen que també això els afecta la resta de comandes.

Sí que ens afecta amb la qüestió que de vegades ens demanen urgentment el cable. Ens genera un convenient perquè fem enredariment de les comandes que estan en marxa. I alerta amb l'avís que llença la

Societat Catalana de Cirurgia Plàstica. Aumenten els casos d'homes que demanen ajuda per les complicacions derivades d'una intervenció estètica

al genital. El problema és que aquestes intervencions no sempre les fan mitges experts, que són els que han d'acabar arreglant la mala praxi d'altres. Recordo un pacient que tenia un problema estètic important perquè va tenir

unes plaques de necrosi o de teixit que es va perdre i es van haver d'aplicar uns injers cutanis. I almenys recordo un altre cas que va tenir un problema important de la funció sexual.

I us explicarem també que la Generalitat està aprovant com pot millorar la seguretat i el manteniment de les estacions de muntanya amb l'ajuda de drons.

Per això Ferrocarrils de la Generalitat ha començat a formar els seus treballadors en un curs pilot a la vall de Núria. Els drons poden ser molt útils a l'hora, per exemple, de localitzar algú que s'ha perdut en una estació d'esquí.

És molt diferent moure dos o tres o cinc písters i inclús de vegades haver de trucar als bombers o poder donar un vol de dron i que et pugui trobar aquesta persona.

Mirem també cap a les carreteres com tenim el trànsit a aquesta hora. Clàudia Serra. Bon dia. En general, tranquil·la, sense incidències ni retencions destacades. Sí que hi ha més problemes al transport públic. A banda dels retards habituals a Rodalies, hi ha demores d'uns 10 minuts a les línies R2 Sud i R1 derivades d'incidències. I als ferrocarrils de la Generalitat, on varia les instal·lacions, afecta els recorreguts i les freqüències de pas a la línia Llobregat-Anoia. I pel que fa al temps, Francesc Mauri, bon dia. Bon dia. Que tenim un estiuet de Sant Martí avançat a l'octubre en

comptes del novembre. Sí, a més a més, demà ha de continuar la zona de la costa prelitoral, però en canvi aquest estiuet anirà desinflant-se demà a l'interior i Pirineu, i arribarà aquest desinflament en dies posteriors a tot arreu. Fins i tot sembla que aquest cop sí el calendari hagi, o com a mínim la meteorologia s'hagi posat amb el calendari, d'acord? Perquè dissabte i diumenge, el cap de setmana de la castanyada per excel·lència, sembla que farà una mica de fresqueta i fins i tot una mica de fred a les nits, i això convidarà, evidentment, a les castanyes i als boniatos. Una rebaqueta per anar a comprar les castanyes. Sí, en algunes zones de Catalunya, sí. Allà, a les zones més habitades, que és la costa, és on sembla que el fred de veritat de les últimes dècades ha desaparegut.

I aquells temps que anàvem a comprar castanyes i amb la paperina ens escalfàvem

les mans del fred que feien. Sí, sí, sí. També les condicions de vida. Eren una mica diferents i, clar, també teníem una mica més de fred a l'interior de les persones. I tant. Molt bé, gràcies, Francesc. Bon dia. Adeu, siau.

I els esports que arribaran puntualment quan faltin 6 minuts per les dues del migdia, què prepareu per avui, Eudald Serra? La futbolista de Mollet del Vallès, Alexia Botelles, guanya la tercera pilota d'or de la seva carrera i el matronil Amin Yamal. S'endú per tercer any el de millor futbolista jove, però no aconsegueix el guardó absolut a l'acabar per darrere Harry Kane i Mbappé. El Girona, debut a la primera eliminatòria de la Copa de Futbol davant el quart aragonès, equip de la tercera federació. Els de Quique Álvarez hi arriben amb bona dinàmica, dues victòries seguides a la Lliga i sis partits sense perdre. El que dir la seu afronta la setmana amb la tranquil·litat que li dona haver aconseguit la primera victòria de la temporada fora de casa. Les urgellenques ara es troben a la meitat de la classificació de la Lliga Femenina de Bàsquet amb un marge de 3 victòries respecte al descens. I a la demarcació de Tarragona, el Salou i el Club Bàsquet Tarragona són líders dels seus grups a la tercera federació. Aquest vespre el CBT juga el partit pendent que té de la primera jornada amb el Tecla Sala. Tot això i més coses al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer, la sotsa edició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic, i Víctor Lorenz, el control central. És la una i set minuts. Comencem.

Catalunya al Dia, amb Estel Batet.

Us dèiem ja que tornaríem a parlar d'aquests greus aldarulls, actes vandàlics que va haver-hi dissabte al vespre al centre de Barcelona. Doncs bé, l'última hora és que el govern de la Generalitat iniciarà accions judicials i es personarà com a acusació particular en tots els procediments que es derivin de la investigació d'aquests aldarulls. El govern constata que s'han produït danys a l'espai públic i també lesions. Miquel Jarqué, bon dia. Hola, molt bon dia, Estel. Lesions a agents dels Mossos d'Esquadra.

Sí, ho ha anunciat la portaveu del govern, Sílvia Paneque, en la compareixença dels acords de govern després del Consell Executiu. Encara parla, l'estem seguint des de la redacció. El govern també ha acordat instar a una regulació més restrictiva de les plataformes de missatgeria instantània perquè no es converteixin, ha dit textualment, en espais d'impunitat. Paneque ha explicat així el que ha estat el primer acord del govern que s'ha pres avui. Hem impulsat l'exercici

d'accions judicials, per tant, la Generalitat es personarà com a acusació particular en el procés o en els processos judicials que es derivin de la investigació i, per tant, de tot el procés judicial d'aquests aldarulls.

Aquí la portaveu també ha demanat temps perquè els Mossos avancin en les seves investigacions.

I avui hem conegut també, Miquel, un informe de l'empresa tecnològica Golden Owl. És, per exemple, la que va predir la sala a la frontera de Ceuta, que va haver-hi a finals de juliol, i que ha estudiat ara els aldarulls de dissabte a Barcelona. A quina conclusió han arribat?

Doncs l'informe determina que no van ser espontanis, avisa que desvelar les identitats dels organitzadors serà molt difícil, perquè estan molt ben emmascarades. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, la investigadora Mar Guerrero ha explicat que es va fer a través de grups privats de WhatsApp i Telegram. Prèviament, els joves d'aquests grups havien estat captats i triats a través dels missatges de propaganda a les xarxes obertes, com ara Instagram o TikTok.

Hay una coordinación que es como, de alguna forma, empiezan a organizarse, que además son por Telegram y por WhatsApp, pero con la particularidad que tienen un QR y son enlaces de grupos cerrados, que son los que están promocionando el verdadero objetivo, que es el saqueo.

Això és com s'organitzen, però un cop passen a l'acció, com actuen? Doncs, segons Herrero, amb instruccions molt precises. Vestir de negro, taparse la cara, quemar contenedores, ir a por tiendas de lujo, dispensarse y revender el producto robado. I la pregunta del milió, Miquel, un dia més ens la fem. L'autoria, eh? Què hi ha darrere d'això?

Qui és l'autor? Aquí el que es descarta, o el que sembla de moment, és que qui coordina i qui planifica les accions sigui un estat, però sí que es detecten similituds amb els saquejos d'altres ciutats europees. I per acabar d'esbrinar tot això és fonamental la col·laboració d'agències, de plataformes com ara TikTok. Segons ha avançat l'agència EFE, aquesta plataforma ha creat un grup de treball especialitzat que segur està eliminant vídeos, bloquejant comptes, el que passa que en bloquegen un i en surt un altre de nou, i suspenent retransmissions en directe. Les retransmissions en directe, això és important, perquè moltes vegades es poden monetitzar, o sigui, poden guanyar diners amb aquestes retransmissions. L'informe de Golden Owl pronostica que coincidint amb la castanyada hi haurà més convocatòries a Catalunya, a la resta de l'estrat i també en ciutats europees.

Molt bé, doncs ho anirem seguint. Gràcies, Miquel. Mentrestant, hi ha preocupació a Barcelona per això, justament, perquè aquest cap de setmana es puguin repetir els aldarulls que va haver-hi dissabte passat. Anna Escura, bon dia. Bon dia. En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, l'alcalde Jaume Collboni ha demanat calma i normalitat de cara a les celebracions de la Castanyada i Halloween i ha reiterat la seva confiança en els cossos de seguretat.

Guanyar la batalla de la normalitat és guanyar la batalla d'aquells que presumptament estan darrere d'aquests moviments, perquè el que volen justament és això, és trencar la normalitat, trencar la convivència. Però podreu anar amb una màscara de Halloween pel carrer a Barcelona dissabte? Per les recomanacions que facin les policies, però jo el que faig és una crida a la normalitat i a celebrar el que estava previst i que, quan hi hagi uns avisos, es faci cas a la policia.

Ana, i d'altra banda, Collboni ha aprofitat també aquesta entrevista al matí de Catalunya Ràdio per fer un anunci sobre, en aquest cas, l'estació de la Sagrera. Sí, ha proposat al govern espanyol que es digui estació Pasqual Maragall en honor a l'exalcalde de Barcelona.

Va ser el primer alcalde que va somiar amb aquesta entrada a nord que mirava Europa. Que és l'estació de la Sagrera, era molt conscient que el futur del transport públic és el ferroviari. La nova estació Pasqual Maragall simbolitzarà aquesta Barcelona que fa també un canvi i un salt qualitatiu importantíssim en matèria de connexió ferroviària.

Molt bé, tenim nom de l'estació i calendari. Ell confia que les obres de l'estació estiguin acabades el 2031. 2031, d'aquí a cinc anys, per tant. Quatre, que estem quasi. Quatre llargs. Tècnicament estem a 2026. Gràcies, Anna, fins ara. Fins ara.

Catalunya al Día.

Un parell de minuts, haurem arribat a un quart de dues. La Generalitat hauria de poder controlar millor la gestió que l'empresa Renfe fa del servei de Rodalies amb el nou contracte programa que avui han firmat les dues parts. Aquest document fixa les condicions econòmiques i tècniques amb què Renfe ha de prestar el servei ferroviari a Catalunya durant els pròxims anys. Anem cap al Palau de la Generalitat. Joan Garcia, bon dia.

Hola, bon dia. Estava pendent des del 2010, quan es va fer el traspàs parcial, i fixa't les obligacions de Renfe i la governança

que pot exercir la Generalitat fins al 2028, quan començarà el nou operador Rodalies de Catalunya. Els diners pels serveis prestats els posa l'Estat, que els transfereix a la Generalitat, i és el govern qui pagarà Renfe. Abans Renfe cobrava de l'Estat, tot i ser la Generalitat la titular. Això tanca anys de litigi sobre qui havia d'assumir ampliacions de servei. Renfe ha d'oferir una resposta adequada a les incidències i ha de tenir prou personal. El contracte inclou 5 milions anuals destinats a penalitzacions. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, n'ha fet aquesta lectura.

Però del tot indispensable comptar amb un marc que fins ara no teníem estable de relació que delimita els marges, que delimita les condicions del servei, de la producció de servei que ha de fer Renfe Viajeros i també de tots els mecanismes de control i de supervisió que tindrà la Generalitat sobre el servei.

El dèficit per la prestació del servei, que és la diferència entre el cost que té i el que paguen els usuaris, s'ha calculat en 1.400 milions entre els anys 26 i 28 que donarà l'Estat.

I mantenim en Joan García en línia per aquest tema que us avançàvem tot just començar, que és en referència a l'onada de robatoris de cable de coure a les vies de tren, que està deixant a DIF sense estocs de material. L'administrador d'infraestructures ha hagut de recórrer a portar coure d'altres obres que té en marxa a l'Estat, segons ha pogut saber Trescat Info de Fons del Sector. Els fabricants a tot això expliquen que, a més a més, les comandes que els arriben de DIF, que són comandes urgents, els fan endarrerir altres encàrrecs que tenen. Joan, com és que Adif ha hagut de recórrer a portar-ne de fora? No n'hi ha.

No, perquè quan s'encarrega el subministrament de cable de coure, la comanda triga uns quatre mesos a arribar. Ja té un estoc, però el té com si diguéssim pel dia a dia, no per atendre aquestes urgències derivades dels robatoris. I el que ha hagut de fer és portar material d'altres obres que té fora de Catalunya. Això en el cas de l'R3, on es fa el desdoblament, s'ha hagut de portar d'altres obres que es fan a l'Estat, tot i endarrerir-les per no comprometre el calendari.

I també dèiem que havia recollit l'opinió dels fabricants. Què hi diuen, ells?

Doncs que els alteren els processos de producció. Ho ha explicat a 3Cat Info Rafael González de la Aleja, que és el responsable comercial de venda de cables del sector ferroviari de Prismian, Espanya, que té plantes a Vilanova i la Geltrú, Santa Perpetua, Mogoda i Abrera.

Ens afecta la qüestió que de vegades ens demanen urgentment el cable i hem de posar al mig de la nostra producció el cable ferroviari per solventar aquest robatori i donar servei el més abans possible. Ens genera un convenient perquè fem enredament de les comandes que estan en marxa.

A la majoria d'accions, els lladres s'han emportat cable de comunicacions, que és el que troben arran de terra i que no té alta tensió, encara que es pagui menys que el de la catenària.

El cable que més es demana és el de comunicacions i de senyalització, perquè és un cable que té baixa tensió, són 250 volts, per tant, és més fàcil de robar que el de catenària,

que té un risc més gran. Ara bé, el de catenària, el que sí que és més car i és més passat i més voluminós, per tant, es paga millor, té més quantitat de coure.

Hi ha una gran quantitat de robatoris de cable de coure en alguns trams de manera molt continuada, n'hi ha hagut pocs en poc temps, diguéssim. Per tant, els Mossos van reforçar la seguretat amb el que anomenen Pla Via. De totes les accions que han dut a terme policialment, què se'n sap?

Doncs que aquestes últimes setmanes la situació ha millorat una mica. El pla via, amb càmeres i tancaments a excessos de vies, ha permès fins ara fer 44 detencions, dos ingressos a presó i s'han cursat 6 denúncies. L'estació de França, la de l'Hospitalet i Sant Vicenç de Caldés són uns dels punts on s'ha reforçat la vigilància. Molt bé, doncs gràcies, Joan Garcia. Bon dia. Bon dia.

I parlant de robatoris, els bombers de Barcelona en denuncien tres en quatre mesos al parc de Montjuïc. L'últim va ser el 16 d'octubre. Els lladres van forçar taquilles personals i també van robar una bicicleta, Miquel.

Sí, pot semblar poca cosa, però és que en els robatoris de juny i setembre es van robar dues eines hidràuliques d'escarceració, les que es fan servir, per exemple, per treure persones atrapades en un accident de trànsit de la carcassa del vehicle. Els bombers alerten que aquestes eines es poden fer servir per forçar caixes fortes o entrades a establiments. En un comunicat, el sindicat CSIF denuncia que cap parc de la ciutat té sistemes de vigilància com ara càmeres de detecció d'intrusos o alarmes. És per això que reclamen un pla de seguretat a Barcelona per tots els parcs i més vigilància. Una mica com allò de Casa del Ferrer, eh? Sí, sí.

Sembla una mica mentida que els parcs de bombers no tinguin cap tipus de mesura de seguretat. I els lladres atreveixen amb tot, realment. Sí, noi. Gràcies, Miquel, bon dia. Fins ara.

I ara fem seguiment d'un cas que també la setmana passada en parlàvem aquí al Catalunya al Dias, el del professor de karate de Barcelona acusat d'agredir sexualment cinc alumnes menors que ha confessat els fets i ha acceptat 26 anys i mig de presó. El jutge també li imposa una indemnització de 140.000 euros per les víctimes que l'acusat ja ha pagat. Anem cap a l'audiència de Barcelona. En el fons, bon dia. Bon dia. Sí, avui les parts han ratificat aquest pacte de conformitat que implica rebaixar les penes i que l'acusat reconegui els fets. L'home, que ara té 67 anys, impartia classes de karate al Centre Esportiu Claret de Barcelona. Ha reconegut que entre el 2015 i el 2023 va abusar i agredir sexualment 5 alumnes d'entre 11 i 17 anys, que eren nens i nois que tenien plena confiança en ell. A una de les víctimes la va violar diverses vegades. També gravava algunes de les agressions amb una càmera que havia instalat al gimnàs i la policia va trobar-li els vídeos a casa. La fiscalia li demanava més de 40 anys de presó, però la sentència ho rebaixa a 26 anys i mig, perquè l'home ha confessat els fets i ha pagat aquests 140.000 euros a les víctimes. Se li atribueixen tres delictes d'abús sexual a menors i dos delictes continuats d'agressió sexual, un d'ells amb penetració, a més d'elaboració i tinença de pornografia infantil. Dels 26 anys i mig de presó, en complirà com a màxim 18, i també se li han de restar els 3 anys i mig que ja ha complert de presó preventiva.

La Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Estètica assegura que han augmentat els casos d'homes que demanen ajuda per complicacions després d'haver-se fet una intervenció estètica als genitals. Els últims anys aquest tipus d'intervencions han augmentat un 25% i les més demanades són l'allargament i l'engroiximent del penis. A veure, Mònica Mas, bon dia. Hola, bon dia. I per què hi ha més complicacions després de sotmetre's a aquest tipus d'intervencions? Doncs perquè de vegades es fan en clíniques d'estètica on els professionals no tenen la formació específica en medicina estètica genital masculina. Ho explica el doctor Oriol Bermejo, que és el president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Reparadora.

Recordo un pacient que tenia un problema estètic important perquè va tenir unes plaques de necrosi o de teixits que es va perdre i es van haver d'aplicar uns ingerents glutanis.

I almenys recordo un altre cas que va tenir un problema important de la funció sexual perquè quan hi havia l'erecció hi havia una desviació molt important del penis que li ocasionava dolor

i això li va donar problemes a nivell íntim de relacions sexuals.

I és que qualsevol injecció als genitals o sobretot al penis és molt delicada perquè es tracta d'un teixit molt vascularitzat

i en el pitjor dels casos, si no es fa bé, pot migrar allò que injectes a qualsevol part del cos i provocar, per exemple, una trombosi. I per què hi ha més demanda d'aquest tipus d'intervencions, ara? Doncs el doctor Bermejo creu que l'auge d'aquestes operacions pels genitals masculins es podria explicar per la influència del porno, per exemple.

Sol ser gent que té un cert complex, perquè té un genital més petit del que esperaria,

o menys gruixut del que esperaria, i que li pot ocasionar algun problema a nivell relacional i social amb les parelles. Que això a vegades sigui una expectativa distorsionada pel cinema porno, pot ser que tingui influència en les xarxes socials.

L'estètica genital masculina suposa prop del 2% de totes les intervencions de medicina estètica.

La 1 i 22 minuts, ara sí podem parlar sobre l'accident d'autobús d'aquest diumenge passat a Fogues de Montclús, al Vallès Oriental. S'hi acaba de referir la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque. Ha pensat que estudien limitar la velocitat d'aquests vehicles interurbans que poden portar passatgers drets. Asegura que una norma internacional regula que es pugui anar dret als autobusos i que en funció de la investigació de l'accident prendran mesures en funció de les conclusions que en extreguin d'aquesta investigació. Marriera, bon dia. Bon dia, Panec. He explicat que ja s'han reunit amb Segalés, l'empresa operadora d'aquest servei de bus, de l'autobús que es va accidentar. Asegura que estan col·laborant plenament amb la investigació donant imatges internes del vehicle, informació tècnica de les inspeccions fetes els passatgers que hi havia a dins de l'autobús i també dades del tacògraf que es va recollir de l'accident. Una informació que servirà per determinar les causes de l'accident i en funció d'això prendran mesures, sobretot per garantir la seguretat viària. Podrien pensar en una regulació més severa d'aquesta velocitat. Per tant, els hi dic un ventall de possibilitats, però no traslladarem cap decisió fins que no tinguem aquest anàlisi tècnic, no només del motiu, sinó sobretot si podria haver-hi millores, efectivament, que es poguessin fer en àmbits concrets, potser amb alguna carretera concreta, amb algun servei concret, per millorar en termes de seguretat viària. Ahir ho deia la consellera d'Interior, Núria Parlón, parlava de miracle per referir-se al fet que no hi hagués cap víctima mortal, però sí que hi ha ferits, se'n són 29 els que continuen ingressats. Una dotzena, a més a més, segueixen mar en estat greu. Sí, hi ha tres persones ingressades a la unitat de cures intensives de Can Ruti, dos menors a l'UCI pediàtrica de la Vall d'Hebron i dues persones més a l'Hospital de Sant Pau. Una d'elles ha estat molt greu, segons dades de Salut. També hi ha ferits a d'altres centres hospitalaris, com el Trueta de Girona, el Parteolí de Sabadell, l'Hospital de Granollers o la Mutua de Terrassa.

El Prineu viu també la crisi de l'habitatge amb factors afegits com l'aïllament, l'abandonament, la falta de serveis o la pressió turística. Alp, a la Cerdanya, acull avui una jornada per debatre com es pot combatre tota aquesta casuística des de les institucions i també des del mateix urbanisme. Des d'Alp, Joaquim Albalater, bon dia. Bon dia, Estel. Sí, és una jornada sobretot tècnica per valorar què permeten les lleis i normatives d'urbanisme, els canvis que hi ha hagut els últims mesos i com es poden aplicar per garantir el dret a l'habitatge. Per exemple, protegint les primeres residències, regulant els usos turístics o facilitant la transformació en pisos d'edificis que ja existeixen.

Sílvia Rodríguez Busqué és la secretària tècnica de la taula de l'habitatge de l'Alpirineu. Ara recentment hi ha

hagut canvis legislatius en relació a l'urbanisme al món rural amb un nou decret que flexibilitza certs instruments i allò ens creiem important i idònic en aquest moment per posar sobre la taula i aterrar com pot afectar això al Pirineu i quines necessitats hi ha al respecte.

Però també s'hi han pogut veure i compartir alguns exemples de bones pràctiques, com ara millorar les connexions de les zones més disperses, promoure i mantenir equipaments o donar ajuts a la rehabilitació.

Paral·lelament també, com per no caure en això que és molt difícil fer les coses, intentem sempre posar experiències de municipis o de territoris que ja estan fent coses amb els recursos i amb les possibilitats que existeixen a dia d'avui. La d'avui ha estat la tercera edició d'aquestes jornades després de les que els últims dos anys s'han fet a sort i a la seu d'Urgell. Entesos, gràcies, Joaquim. Bon dia. Adéu, bon dia.

¿Quins són els principals problemes? Intenteu no volar mai pel dron a un lloc on hi hagi sota.

Pensa que l'esquerra ara va invertida de l'altra banda. Si estàs molt a prop, ves amb cura, que tens obstacles, també. Mira el de Terrassa sobre l'ac, si pot ser.

Ferrocarrils de la Generalitat explora les possibilitats i els avantatges d'utilitzar, de fer servir això que sentiu els drons en la millora de la seguretat i el manteniment de les estacions de muntanya que gestiona. Ja ha començat a formar treballadors per l'ús professional d'aquestes eines, dels drons, en un curs pilot que s'ha fet a la vall de Núria. Des de Girona, Maria Rubirà. De fet, s'estudia si es pot guanyar en eficiència,

seguretat i estalvi econòmic amb l'utilització de drons en àmbits com la seguretat a les pistes, els rescats de muntanya, el manteniment de remuntadors o la comercialització. Segons el director de la Divisió de Turisme de Ferrocarrils de la Generalitat, primer es valoren les potencialitats abans de concretar el projecte.

Buscar amb seguretat, eficiència i al final, òbviament, costos, el tema de volar amb dron per les estacions, que ens pot ajudar a millorar. Si tenim una persona que se'ns pugui perdre per l'estació, és molt diferent moure dos o tres o cinc písters i inclús de vegades haver de trucar als bombers, o poder donar un vol de dron i que t'agafi tot l'àmbit de l'estació i que et pugui trobar aquesta persona.

S'han explorat aquestes possibilitats en una formació per treballadors de les sis estacions de muntanya que gestiona Ferrocarrils. Se'ls van mostrar, per exemple, aspectes de tecnologia, de la normativa que regula l'ús de drons, el medi natural o els usos més pràctics. Un aspecte que valorava Xavier Perpinyà, subdirector tècnic de la divisió de turisme de Ferrocarrils i un dels participants en el curs.

M'imaginava el dron com una eina que et permetria visualitzar, però no m'esperava en aquest detall. Les politxes, que és on va el cable que passa per sobre o per sota, amb el zoom del dron pots veure fins i tot l'espàrrec de la politxa. Pots veure el cargol, si està ben collat o no, pots veure el desgast de la goma, si el cable passa pel mig de la politxa.

També es va explorar el vessant comercial de l'ús dels drons per enregistrar vídeos des de l'aire que permeten imatges impactants en episodis de nevades o també veure en temps real l'estat de les pistes i les infraestructures.

I atenció als que avui hagueu d'anar a la Vall d'Aran, perquè aquesta nit, a partir de les 10, el Ministeri de Transport tancarà el túnel de Viella. I ho farà, Sofia Cabanas, per un simulacre d'incendi. A quina hora s'obrirà? Bon dia, Estel. Doncs, si no hi ha cap imprevist, la circulació pel túnel es recuperarà a partir de les 3 de la matinada d'este dimecres, com bé comentes el Ministeri de Transport. Farà un simulacre d'incendi i, per garantir la seguretat dels treballadors i dels usuaris, estallarà completament el trànsit al túnel. La prova permetrà comprovar l'eficàcia dels protocols d'actuació, la coordinació entre organismes i el funcionament de les instal·lacions de seguretat de la infraestructura. Durant el simulacre es posarà a prova especialment el sistema de ventilació i la coordinació i comunicacions amb els serveis d'emergència externs. En l'exercici participaran equips de protecció civil, els pompiers d'ARAN, els bombers de la Generalitat, el sistema d'emergències mèdiques, ARAN Salut i Mossos d'Esquadra, entre d'altres. Mentre es faci el simulacre no s'habilitaran itineraris alternatius.

Acabem de sentir els senyals horaris de dos quarts de dues del migdia. Parlem ara d'Ull de Molins, això és el priorat, que busca gestor per al casal i bar-restaurant del poble. L'Ajuntament està desesperat perquè és la cinquena licitació que fa del servei. Ofereixen un any de lloguer gratuït de l'espai i un habitatge social per la família que se'n vulgui fer càrrec. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia, Esteve. A veure, i amb aquestes condicions no es pot dir que no s'intenti activar i incentivar que es gestioni aquest local.

Exacte, i a més a més, aquesta, com deies, aquesta setmana el consistori ja ha tornat a treure licitació pública en la gestió del centre. És la cinquena vegada que ho fa, és a dir, que per intents que no quedi.

Com és aquest local i quines condicions té la licitació?

Mira, és un local que fa de punt de trobada entre els veïns i que està totalment equipat per fer de bar i també de restaurant. En el plec de clàusules, el llogater només haurà de pagar un cànon de 250 euros al mes, però el primer any estarà totalment bonificat, és a dir, els hi sortirà gratuït. L'alcalde, Sergi Méndez, espera que després de 10 anys puguin trobar finalment algú que realment impulsi aquest espai.

Que no és capaç d'engegar ni de trobar persones interessades en obrir i tirar endavant aquest negoci. Són 10 anys de feina continuada a licitacions, en inversió per a millora i modernització. Ens preocupa especialment com passen els anys i les licitacions acaben quedant desertes.

D'aquest tipus de casos anem parlant aquí al programa. També ho vam recollir quan vam fer un tema especial sobre pobles abandonats o pobles que intentaven reprendre la seva activitat i es posava molt d'èmfasi en el tipus de gent que va a reanimar una mica aquests nuclis. En aquest cas,

quin perfil estan buscant? Exacte, és així com ho dius. Bàsicament, el que es busca és que siguin gent emprenedora, que busquin, sobretot, integrar-se de debò en aquests municipis, en aquest entorn rural, i que tinguin capacitat de dinamitzar i de ser actius socialment.

Amb capacitat d'iniciativa, amb empenta, que vulgui assumir aquest repte de ser emprenedors o emprenedores en un entorn rural com és Ulldemolins, i que ens ajudi i també a la dinamització d'un espai tan necessari i tan essencial per la vida d'un poble com és el bar, cafè, com és el centre cívic.

Com explicaves al començament, als qui vulguin apuntar-s'hi, també se'ls ofereix aquest lloguer social, un habitatge que és de titularitat municipal mentre duri tot el contracte. Una licitació que, en principi, és per 4 anys i que es pot prorrogar a 5. I els que hi esteu interessats, teniu temps de fer-ho, teniu temps d'apuntar-vos fins al 26 de novembre.

Doncs un meset encara per donar-hi voltes. El d'Ulldemolins, però, Manel, no és l'únic cas que hi ha en aquest entorn, eh?

No, no, perquè això també passa en licitacions d'espais municipals com botigues, serveis generals. A Prades, per exemple, al Baix Camp, també s'han trobat fa poc en una situació similar. Fa més d'un any que estan buscant gestor per al bar del centre cívic del poble i ara, després de diversos intents fallits, l'alcaldessa Lídia Vargas ens explicava aquest matí que espera que algú, finalment, es pugui fer càrrec de forma estable.

Una primera vegada no va sortir ningú, una segona vegada. I realment la licitació va durar un mes i mig

o així perquè no obria. Vam tornar a treure la licitació, va tornar a quedar desert i juro el dia que es va acabar, l'endemà, tres persones que volien optar-hi. S'ha fet un procediment de cridar a les tres persones i estem pendents que s'acabi el termini i a veure si algú d'aquestes tres se'ns presenta. A veure, o sigui, a sort, segons els alcaldes, el gran problema d'aquests pobles amb la població molt envellida és trobar sobretot gent que tingui empenta, que es vulgui arrelar al municipi, perquè diuen que els intents de fer-ho amb gent que no hi viu sempre han fracassat.

I quan parlàvem d'això dels pobles abandonats, també deien que hi ha aquesta cara B d'aquests nuclis tan despoblats que no sempre estan facilitant bucòlic, però bé, ja ho sabeu, si us interessa portar el centre cívic amb el restaurant d'Ull de Molins o de Prades, encara teniu sou a temps a fer-ho i a presentar-vos-hi. Gràcies, Manel, bon dia. Adeu, bon dia. Catalunya al dia, amb Estel Baté. Doncs mira, justament parlant de bars i restaurants, Marc Vidal, bon dia. Que ho haguessin fet expressament avui. Fent un cop d'ull a la web i a l'app del 3catinfo,

parlem de menú setmanal. El menú del dia, que ha pujat a 15-70 euros de mitjana aquest 2026 a Catalunya. És un dels més cars de l'estat, només ens avancen el País Basc i les Illes Balears. En fi, això és un 1,9% més car que l'any passat. Ha pujat menys que la resta de l'estat, però que sàpigueu això, que un menú de mitjana a Catalunya val 15-70, que són 30 cèntims més, del que valia l'any anterior. Doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do l'increment. I això diu aquest article del web i del web del 3catinfo que puja menys que la mitjana de preus de la restauració. Clar, però perquè probablement ja estava molt disparat. Sí, sí, però és el que més conté a les rendes, diguem, dintre del que és pagar en un restaurant. Molt bé, gràcies, Marc. Molt bé, adéu-siau, bon dia.

Dos quarts i cinc minuts de dues, temps ara pel concurs del Catalunya al dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui és dimarts, avui toca pregunta de geografia.

Que avui fa referència a un lloc ben paradisiac. Quim Balaguer, dispara'm.

Pel Congost de Montrevell és un estret pas fluvial d'una gran bellesa que separa Catalunya i l'Aragó a la serra del Montsec. Quin riu hi passa? Quin riu passa pel

Congost de Montrevell? Com sempre, tres opcions, amb la A. El Segre. Amb la B. La Noguera-Pallaresa. O amb la C. La Noguera-Ribogorçana. La resposta sobre quin riu passa pel Congost de Montrevell la sabreu a l'últim minut del programa, quan falta un minut per les dues del migdia.

Catalunya al dia.

Unió de Pagesos denuncia que des de l'any 2000 s'han perdut 17.000 pagesos a Catalunya. Això seria gairebé la meitat dels que hi havia. Aseguren que la situació ha empitjorat amb el canvi climàtic, l'encariment dels costos i el descens dels preus i reclamen mesures urgents a les administracions. Tot plegat seria, per tant, tota la saca de motius que van emprendre les últimes protestes agràries. N'hem parlat aquest migdia des de la Fira Agrobiotec de Lleida i ho ha seguit la Noelia Casellas. Des de Lleida, Noelia, bon dia. Atenció, Noelia Casellas, des de Lleida, bon dia. Doncs bé, en tot cas, podem quedar-nos a Lleida perquè, com us dèiem, s'està fent l'Agrobiotec, la segona edició d'aquesta saló professional que és l'aparador de les principals novetats tecnològiques en l'àmbit agroalimentari. Hi ha present unes 200 empreses i el programa d'actes fins dijous inclou una setantena de ponències i també jornades tècniques. De seguida ens hi passejarem amb l'Estela Busoms. Abans, però, ara sí que intentarem de nou tenir comunicació amb la Noelia. Noelia, bon dia. Quin és el balanç que ha fet Unió de Pagesos amb aquesta pèrdua pel que fa als professionals de l'agricultura de la pagesia ramaderia des de l'any 2000? Estel, bon dia. Em sentiu ara? Sí, et sentim. Endavant. Perfecte. Doncs Unió de Pagesos el que diu és que des de l'any 2000 s'han perdut 17.000 pagesos a Catalunya. Això, entre d'altres coses, els portarà a manifestar-se demà a Madrid. Avui sortiran de Catalunya per part d'Unió de Pagesos. Un centenar de persones i dos camions carregats amb sis tractors. A la línia de la protesta que van fer a Barcelona, ara el que faran és reclamar davant del Ministeri. I l'agravatat d'aquesta situació asseguren que es veu en aquesta pèrdua de pagesos. Jaume Gardenyes, responsable de sectors vegetals.

Hi ha tot el que és falta de relleu i que la gent no s'acaba de guanyar la vida com una. Una altra feina normal. No acaba d'arribar l'any 2000, estem parlant de l'any abans del Covid, 2018-2019, estem parlant que hi ha un increment de costos d'un 300%.

Incrementa costos d'un 300%. Un exemple, treballar tot un dia amb un tractor, diuen que l'any passat costava 50 euros i ara el suposa entre 130 i 140 euros. Per això volen una reacció immediata de les administracions. Avui, en aquesta Fira Agrobiotec, la secretària d'Estat d'Agricultura, Begoña García, el responia. Este país ha puesto 1.174 millones de euros. El país europeo,

quien más presupuesto de fondos propios ha puesto para apoyar al sector en un momento tan difícil, tan complicado como es la guerra de Irán, con la subida de los costes de producción

vinculado al gasolio agrícola y a los fertilizantes. I per acabar, Estel, un altre exemple d'aquest augment de costos, denunciant des d'Unió de Pagesos que, per exemple, en cereals, el pagès repara preus de fa 20 anys, igual que fa 20 anys, però que llavors els costos de producció no eren ni una quarta part dels que són ara. És evident, és una de les principals preocupacions del sector, és aquest cos energètic de la seva activitat, que al final el surt a pagar per treballar, I això també se n'ha parlat en aquesta fira de llei de l'agrobioteca, aquest saló professional que és l'aparador de les principals novetats tecnològiques de l'àmbit agroalimentari. S'hi ha passejat l'Estela Busoms aquest matí. Estela, bon dia. Hola, molt bon dia, Estel. I has trobat innovacions que estan pensades per donar resposta justament a això, a l'increment del cost energètic.

Exacte, de fet, això acapara molts titulars a aquesta qüestió i, per exemple, hi hem trobat maquinària autònoma que, per una banda, treu feines repetitives que s'han de fer a les finques i, a més, és elèctrica i, per tant, redueix l'impacte que tenen les fluctuacions del preu del gasoil. És el cas del robot Bacus, que pot poder també aplicar tractaments a les vinyes i, a més, té l'avantatge que explica Pierre Claron de l'empresa francesa Vitibot.

En el contexto actual sabemos que el gasoil ha subido mucho, entonces va muy bien electrificar las tareas en el viñedo y en la finca en general.

I a la part de la fira dedicada a les start-ups, les empreses que comencen, també hi hem trobat una solució innovadora desenvolupada a València per rebaixar la factura de la llum dels regants, com ens ho explica Emili Golf de Waterguia.

Hem fet un algoritme que actua mitjançant un software que encén les bombes quan el preu de l'electricitat és més barat.

Això són els expositors, els que venen a vendre el seu producte, però els que visiten la fira, és a dir, els pagesos, tenen ganes d'invertir per innovar, Estela? Doncs podríem dir que tenen entreganes i també por,

ho reconeixen, perquè no ho tenen fàcil per tot aquest context que us estàvem explicant. El que sí que tenen clar també és que si aposten per continuar no es poden quedar enrere. Ho hem parlat amb dos joves pagesos del Segrià, el Ramon i el Pau.

O canviem una mica la manera de treballar i som més eficients o estem destinats a poder plegar. És a dir, si voleu continuar, igualment heu dit no. No hi ha alternativa. Ara mateix, d'aquí 10 anys vista, no sabem què serà del sector.

Però tot i així, us veieu una mica, doncs, això.

Ens veiem obligats a continuar fent el que ens agrada i el que ens entusiasma, guanyar-nos la vida d'aquesta manera.

I què busquen ells a la Fira, Estel? Doncs, sobretot, noves eines de gestió per fer front, diuen, a la burocràcia, a la criticada burocràcia, també.

Exacte, anava a dir que és una altra de les principals queixes d'aquest sector. De seguida en seguim parlant. Gràcies des de la Fira Agrobiotec. Estel Agusoms, bon dia. Bon dia.

Ajuntaments i empresaris agraris disposen d'una nova eina pensada per fer més àgil i fàcil la tramitació urbanística de construccions de suport a la seva activitat. Parlem, per exemple, de Coberzo i Barnacles. És una guia del govern que recull què cal presentar per cada projecte segons les seves característiques. Per tant, acompanyar-los en aquesta feixuga burocràcia. Tornem a Lleida, ara amb en Pere Joan Álvarez. Pere Joan, a qui va destinada aquesta nova eina? Doncs és una guia digital pensada tant per a pagesos i ramaders com per als tècnics municipals dels ajuntaments. Fa anys que el sector es queixa de les dificultats de tirar endavant noves construccions per una tramitació complexa en què hi ha diverses normatives i administracions implicades. Els requisits urbanístics i ambientals són els mateixos, però segons la secretària

general d'Agricultura, Cristina Massot, tenir-los recollits i ordenats per cada tipus d'actuació ha d'ajudar a agilitzar el procés.

Sense haver d'anar primer a l'Ajuntament, que el tècnic hagi de preguntar. Totes aquestes anades i vingudes a l'Ajuntament, abans no saps realment el que has de presentar, jo crec que és el que aquesta guia ve a facilitar. Els requisits, però, no es redueixen i per això el sector considera

que es queda curta. Sentim Jordi Vidal, tècnic de l'Organització Joves Agricultors i Ramaders a Catalunya, JARC. El problema que tenim

de la burocràcia no se solvente en una guia, se solvente derogando normas y simplificando.

La guia deixa fora construccions de més abast, com noves granges que tenen exigències més grans. Sí que recull el cas d'hivernacles, coberts per als ramats o per guardapalla, bases d'aigua o de porins, i també clarifica quan es poden instal·lar plaques solars per autoconsum. L'eina l'han elaborada conjuntament des dels departaments d'agricultura i territori i es pot

consultar al web de la Generalitat.

El Consorci d'Aigües de Tarragona ha aprovat un augment de l'1,5% de la tarifa de l'aigua. L'increment es justifica per l'encariment de l'energia. Novament l'encariment de l'energia. El CAT també ha aprovat la incorporació del botarell al baix camp a dins d'aquest consorci. Des de l'Empolla ens l'informa en Jordi Barranca.

Hola, bon dia, Estel. Si aquest matí, de fet, s'ha fet l'assemblea anual, bàsicament el que s'ha decidit és que a partir del dia 1 de gener, del proper 1 de gener, els 72 municipis consorciats i també les 28 empreses que s'abasteixen d'aquí del Consorci pagaran gairebé 57 cèntims al metre cúbic d'aigua. Sentim a Marc Brunet, que és el president del Consorci, justificant la decisió.

Hem tingut un pressupost que hem intentat tindre una contenció de despesa. La tarifa efectiva només augmenta un 1,54%, entenent la situació econòmica que s'està vivint en els preus i en la inflació.

L'engestor de l'aigua aquí a la gran majoria de la demarcació de Tarragona preveu també continuar modernitzant les instal·lacions, començant per l'estació de captació de Cambrador. Aquí a la comarca del Vegebre, i també continuar amb les inversions per reforçar punts de la canonada principal. Concretament, a través del sistema de fibra òptica que es va començar a aplicar el 2023, es monitoritza en temps real possibles trencaments de tot el que és la canonada. Com deies, també a partir de l'1 de gener s'ha aprovat que el municipi de Budarell, al Baix Camp, passi a formar part del consorci i ja per més endavant es deixa el projecte de fer arribar l'aigua a municipis com Bonastre o Roda de Barat.

Gràcies, Jordi. Encara sobre aigua el ple de l'àrea metropolitana de Barcelona. S'ha fet aquest migdia, ha donat el bici plau definitiu a Veolia perquè gestionin els pròxims 25 anys l'aigua de 250.000 veïns de 8 municipis metropolitans, la majoria del Baix Llobregat. La Matriu d'Akbar ha presentat una oferta guanyadora que rebaixa, atenció, en un 60% el preu de les inversions. Es tracta d'una decisió qüestionada per la competència, però també, David Àngela, per la plataforma d'entitats Aigua és Vida.

Hola, Estel, bon dia. Doncs mentre Aiguamet exigeix el màxim rigor tècnic, seguretat jurídica, transparència i garanties econòmiques a l'ent supra municipal, des de la plataforma Aigües Vida, adverteixen que aquest contracte genera incertesa i desprotecció pels veïns que viuran l'encariment del rebut de l'aigua els pròxims anys.

Pel seu portaveu, Dante Masquio, aquest macrocontracte és pervers i arbitrari. Vol dir que durant tots aquests anys, Aigües de Barcelona, que és la mateixa empresa de Veolia, ha estat operant amb uns preus molt inflats, o aquesta empresa,

per voler guanyar aquesta concessió, ofereix una rebaixa brutal que implicarà una pujada tarifària d'aquí a uns anys, perquè o bé puja la tarifa o bé les inversions no es podran fer, perquè tot plegat és molt perillós.

El portaveu d'iWSB de vaticina que les empreses competidores portaran aquesta adjudicació al Tribunal de Comptes i ells estudien si tenen legitimitat jurídica per portar-ho també als tribunals.

Canvi de paradigma en la gestió del clavegueram a la capital de la Garrotxa, Olot. En comptes d'un sistema reactiu, és a dir, de solucionar els problemes quan hi ha incidències, ara s'aposta per la prevenció. Amb un control constant de l'estat de la xarxa de clavegueres a través d'un sistema digital, diuen que serà més efectiu i que podrà evitar problemes quan hi hagi episodis de temps violent i es pugui actuar abans que s'embocin aquestes clavegueres. Girona Clara Jordan, ¿com funciona aquest sistema? Doncs mira, es tracta d'introduir càmeres dins la xarxa de manera regular per examinar constantment l'estat dels 160 quilòmetres de clavegara amb soterrat que hi ha a Olot. Tota la informació s'anirà guardant, s'aniran vigilant especialment els punts sensibles i s'actuarà al moment si es detecta qualsevol deficiència. Ho explicava el regidor de Serveis Urbans, Aníol Sallabona.

Mirar si tenim algun col·lector que està afisurat, que està trencat, algun problema en alguna recollida d'aigua, en alguns emburnals o fins i tot si tenim un tipus d'obturació que davant d'un episodi de pluges molt intenses o pluges molt abundants ens podria generar alguna problemàtica a nivell de funcionament de ciutat o fins i tot de seguretat.

Un sistema que s'implanta per poder fer front als episodis de temps violent que amb el canvi climàtic són cada cop més freqüents.

Nosaltres n'hem estat un dels territoris més afectats, però sí que pensem que és important treballar amb aquesta perspectiva de prevenció, de conèixer bé la ciutat per intentar donar una bona resposta, sobretot amb l'objectiu de minimitzar els danys que es puguin generar pel malfuncionament de la ciutat o, sobretot, protegir els veïns i veïnes.

Aquest sistema ja funciona en diferents punts del país. A les comarques de Girona ja està en marxa, a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

El govern ha reunit aquest matí els grups parlamentaris per començar a debatre com arribar a destinar el 6% del Producte Interior Brut Català en Educació. El president Salvador Illa va repescar aquest compromís, que ve de lluny, que no és gens nou, i ara busca el consens dels partits de l'oposició. Anem a la seu del Departament d'Educació. Albert Prat, encara segueixen reunits a aquesta hora? Què tal, bon dia.

Sí, de fet, n'hem d'esperar poques concrecions. La d'avui és la primera presa de contacte de les conselleres d'Educació i d'Economia per explicar a tots els partits en quin punt està la inversió en ensenyament i quin marge de recorregut hi ha, tenint en compte que el govern va aprovar uns nous pressupostos abans de l'estiu però passar del 4% al 6% del PIB no serà bufar i fer ampolles. A l'espera que d'aquí uns minuts comparegui la consellera Ester Niubó, abans d'entrar als partits, ja no n'esperaven gran cosa, ni propostes, ni un calendari concret del govern, i ara mateix a la taula asseguts els mateixos partits que s'han implicat en la reforma del sistema educatiu. I són tots menys bocs, fins i tot Aliança Catalana. Sigui com sigui, el govern comença a desencallar o diu que vol desencallar un compromís que ella va anunciar fa unes setmanes en l'arrencada del curs polític. I la símila d'avui arriba quan el conflicte amb els mestres no està ni molt menys desencallat. De fet, recordem que demà passat el sindicat d'estudiants ha fet una crida per parar les classes als instituts per fer costat als professors i els docents han anunciat un nou cicle de vagues per a finals de novembre.

Cerca la meva tomba, visita. És a dins del museu. I quan siguis al davant, pronuncia el meu nom.

I ara entrem cap al Museu Egipci de Barcelona. Estrena avui l'exposició INI, l'explorador del faraó, una mostra sobre la vida d'un alt funcionari de l'antiga Egipte de fa més de 4.000 anys. El recorregut inclou, com a gran novetat, la inauguració d'una sala immersiva permanent. Montse Mas, bon dia. Bon dia. La proposta comença amb sis fragments de pedra provenients de la tomba d'Ini, un personatge que va servir a tres faraons diferents de la sisena dinastia, per exemple, organitzant grans expedicions per buscar recursos com plata o fusta, més enllà d'Egipte. El museu Atenció ha trigat més de 30 anys a trobar i reunir aquestes peces que estaven escampades pel món, com ha explicat a Catalunya Ràdio el fundador del museu, Jordi Clos. Bueno, aquesta història comença exactament l'any 1991, imagina't. És a dir, el museu encara no existia, encara tenia la meva col·lecció, evidentment molt més petita de les 1.350 peces que hi ha ara, i vaig trobar a Londres, en una subhasta, el primer fragment de la tomba d'Innie,

que era la falsa porta. En aquell moment, ni jo ni ningú se sabia masses coses sobre Innie, perquè era un personatge clarament desconegut.

Però al plat fort Montse arriba al final del recorregut quan entres a la nova sala immersiva del museu

si és a l'antiga biblioteca on de sobte creues una cortina i et trobes a l'Egipte de l'any 2250

abans de Crist on el va l'ànima Dini et va guiant des de la necròpolis de Saqqara on s'ha trobat la seva cambra funerària fins al riu Nil, on navegues entre les embarcacions dels pescadors i contemples la fauna i la flora de la riba, passant pels carrers bulliciosos i la cort reial de la ciutat de Memphis, un salt temporal que el museu ha fet gràcies a les noves tecnologies, afegeix Clos. Fins ara el museu s'ha

basat sempre en la història, en la història antiga, en les peces que tenim aquí, però ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu en la modernitat, tenint en compte que nosaltres tenim una base importantíssima de nens, més de 35.000 que venen cada any, i de visitants, clar, hem de fer que la seva visió sobre la peça no la vegin solament en una vitrina, en una peça estable, sinó fer-los viure una realitat.

L'exposició, que inclou una seixantena de peces de l'època en què Inni va viure, s'inaugura avui i no té data de sortida. De moment, ens diuen, del museu es mantindrà durant tot un any.

I acabarem amb els tiets que presentaran el seu nou disc al Festival Estrenes de Girona. Serà el 10 d'abril a la sala La Mirona de Sals, segons ha avançat la banda en un comunicat. De moment, però, encara no han concretat ni el nom del disc ni tampoc la data de llançament. L'únic que ha afegit el duet format per Xavier Coca i Oriol de Ramon és que ampliaran el seu univers musical sense perdre l'essència propera, festiva i generacional que els caracteritza. Les entrades per al concert del nou disc dels Tiets es poden comprar avui a partir de les 8 al web del Festival Estrenes de Girona.

I ara esports, aquests sis minuts que queden per arribar a les dues, en dediquem cinc, com sempre a l'actualitat esportiva, en desconexió per les quatre demarcacions, aquí a Barcelona o del Serra. Bon dia. Bon dia, Estel. Comencem parlant de la futbolista de Mollet del Vallès, Alexia Putelles. Continua fent història i al vespre va aconseguir a Londres la seva tercera pilota d'or. I Alexia iguala d'aquesta manera els tres guardons que també té Aitana Bonmatí. I entre les dues, atenció, sumen les sis últimes pilotes d'or de la categoria femenina.

Mai he pensat en guanyar un, menys en guanyar tres i menys en guanyar quatre. O sigui, no penso en aquestes coses. Després venen perquè hi ha hagut una temporada exitosa, perquè ho hem fet molt bé i no ho sé, no ho sabem, no ho sabem el futur, però no hi penso ara.

El Barça va ser també un dels protagonistes

de la gala d'ahir a Londres i va aconseguir fins a 5 guardons. Lamín Yamal i Vicky López van ser elegits millors futbolistes joves de l'any. El Barça, millor equip femení, Pere Romeu, millor entrenador, i Cata Coll, la millor portera. Lamín Yamal es va quedar sense aconseguir, però, la pilota d'or masculina, que va ser per l'anglès Harry Kane, el de Van Den Bappé, i del mataroní. El president del Barça, Joan Laporta Prost, ha convençut que tard o d'hora aquest guardó

serà pel de Rocafonda. En el cas de l'Amin, estic convençut que si no és l'any que ve, segur que passarà per aquí i aconseguirà la pilota d'or com a jugador del Barça. Estem a un punt allò, com et diré. Hi ha un punt de desencís pel tema de la pilota d'or que pensàvem que podia ser pel lamin, però la resta he de dir que ens omple d'orgull.

Més futbol, la banda dels premis. Avui comença la Copa del Rei per quatre equips de la demarcació de Barcelona. L'Espanyol, amb el tècnic

Manolo González qüestionat, juga a partir de les 7 al camp del Sextao. A la mateixa

hora, també a les 7, el Calamotxa de l'Aragó

s'enfrontarà a l'Europa. Sentim el tècnic Gracien,

Luis Blanco. No, sí. Tenim molta il·lusió per passar l'eliminatòria de Copa. Contra un rival, sí que és cert que és d'una categoria inferior a nosaltres, però en un contexte difícil.

Les eliminatòries de Copa són diferents.

I a dos quarts de nou, duel català entre el Manresa i el Sant Andreu. Primer en parla el jugador

del Manresa, Eric Montes.

He tingut la sort de jugar grans partits i també la competició de la Copa del Rei. Tot l'equip està superilusionat del partit, de passar la ronda, que si passem ens tocaria un equip de primera divisió i seria increïble per tota la ciutat.

I ara sentim el jugador del Sant Andreu, Lucas Viña.

A millor ell sí que ho pensa, però nosaltres no ho pensem, perquè sabem que el Manresa és un molt bon rival. Però aquesta motivació que ve a millor extra que poden tindre ell, nosaltres la tenim que tindre en revertir la situació i, sobretot, donar una alegria a l'afició.

La transmissió de tots aquests partits la podreu seguir al Tot Gira a través de l'antena digital de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT des de les 6 i fins a les 11 de la nit. Demà el torn serà pel Sabadell, al camp de l'Utebo Aragonès. En bàsquet, el Barça té aquest vespre partit de la vuitena jornada de l'Eurolliga a la pista del Bayern de Múnich. Els d'Alexander Sekulic

tenen per aquest partit la baixa de Joel Parra, que no ha viatjat amb l'equip.

El Bayern ha guanyat dos partits a fora, però cap a casa. Per tant, el partit d'avui el veuen com una bona oportunitat per inaugurar les victòries com a locals. De l'equip destaco el tir exterior. Tenen Andreas Obst i també Dwayne Washington, que estan llançant excepcionalment bé de drets.

Aquest partit començarà a les 8. El podreu seguir també al Tot Gira pel canal ocasional de vídeo de Catalunya Ràdio i a 3CAT d'altra banda de l'EuroCup. El 15NAS Manresa jugarà a partir de les 6 de la tarda a la pista del Balkan de Bulgària. Partit de la cinquena jornada. Lluís Riera és un dels assistents manresans.

L'equip està tocat, sincerament. L'últim partit va ser molt dur per nosaltres, però l'equip vol aprofitar el partit del dimarts per reivindicar-se i per demostrar que realment no és aquest el nivell que hem de jugar, sinó que hem de jugar en molt nivell superior. D'altra banda, el president del Club Manresa, Josep Maria Herms, ha fet aquest matí una roda de premsa per valorar el mal inici a la Lliga. Ha dit que el club farà un esforç econòmic per

reforçar l'equip encara que hagin de superar els límits del pressupost previst. I en Waterpolo, recordem, avui, partit de la competició europea masculina, Champions, Sabadell, Hannover, aquesta tarda a quarts de set.

Catalunya al dia, amb Estel Baté. I ara resolem la pregunta del concurs del Catalunya al dia d'avui, dimarts, pregunta de geografia, recordem quin era, Quim.

Doncs us demanàvem quin riu passa pel Congós de Montrevell, que separa Catalunya i l'Aragó a la Serra del Montsec. Amb tres opcions, amb la A. Segre. Amb la B. Noguera-Pallaresa. O amb la C. Noguera-Riba-Gorsana. I la resposta correcta. És la C, la Noguera Ribogorsana, el més occidental de tots tres rius, i que durant bona part del seu recorbut fa de frontera natural entre Catalunya i l'Aragó, inclòs el pas pel magnífic baratge del Cugós de Montserrat. Molt bé, gràcies, Quim.

Nosaltres tornem demà amb més històries i més preguntes del Catalunya al dia a partir de la una del migdia.