Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 29/10/2026

Avui torna a haver-hi vaga a Renfe dels maquinistes, convocada pel sindicat CEMAF, i la notícia avui és que es compleixen els serveis mínims. La protesta està molt relacionada amb el que va passar ahir a Urda, a Toledo, amb l'envestida d'un tren d'alta velocitat de Renfe a un altre, un Irio, que estava aturat a la via. I aquest tema en comú és la seguretat.

Es va invertir molt en alta velocitat i es va deixar davant del que és la xarxa convencional i ara, efectivament, ja s'estan fent obres, l'únic que és la TAC. I pel que vam veure ahir amb el tema de l'AD també.

Renfa diu que la convocatòria de vaga és injustificada, és discutible, com també ho és la idoneïtat de fer-la avui, aquesta vaga, quan l'impacte físic i emocional del terrible accident encara és tan recent. No fa ni 30 hores. Ahir, un professional del sector, també maquinista, però d'un altre sindicat, de la UGT, feia aquesta consideració.

Creo que bastante se está sufriendo y el dolor que se está viviendo para que mañana encima paremos los trenes.

El sector ferroviari, tots els seus treballadors, està tocadíssim, i la població també, tocada i espantada. Un mitjà de transport que creia en prou segur, amb retards i incidències massa freqüents, això sí. Una alternativa a l'avió, més ecològica i còmoda, l'alta velocitat ferroviària, que ens hauria d'equiparar als països que més admirem. Ara ens planteja seriosos dubtes. I a sobre, la incertesa de sempre, la que no espanta tant però que empipa molt. Passarà o no passarà el següent tren? Catalunya al dia.

Tot això avui també parlarem d'altres qüestions en aquest 29 d'octubre de 2026, com ara aquest pas endavant que s'ha fet per la prevenció dels incendis. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. A l'Alta Garrotxa s'han recuperat espais de pastura amb l'objectiu de crear el que sovint sentim citar que és clau per lluitar contra els focs, que són els paisatges mosaics.

La seva presència als boscos ajuda a reduir la càrrega de combustible, gestionant el sotabosc, i específicament en aquestes zones estratègiques per risc d'incendi fan una funció clau mantenint l'espai obert i amb control de la vegetació.

És un projecte que s'ha pogut impulsar gràcies als fons europeus i que, a més de lluitar contra els incendis, afavoreix la diversitat mediambiental. La Laia Claret ens explicarà com es fan aquests paisatges mosaics. I al Delta de l'Ebre, entitats ecologistes demanen que s'aturi la caça d'ocells aquàtics, que s'apliqui una moratòria, i estan disposats, dir-ho, a portar-ho als jutjats i tots. Fan referència, concretament, al Xivec, als ànecs xiuladors, Coallarg i Griset, al Xarxet i la Fotge Comuna.

Cambi climàtic, manca de zones humides, la caçera agreu gent, a més, a aquesta situació de treballada alarmant.

No es pot seguir amb aquest camí,

Però els caçadors diuen que ni parlar-ne d'aplicar una moratòria per poder caçar aquests ocells. Això seria un desastre. Ja té prou feliç els països. El preu que va l'arròs, el preu que va tot. No ens faltaria que aquesta regulació que es porta en la caça sigui trenquessa. I avui també sentireu la pluja d'idees que hi va haver ja fa el set al Priorat per resoldre problemes del món rural. El despoblament, bàsicament. Quins reptes penseu a veure? La gent que està, que continua poguent ser-hi. I tindre les portes obertes perquè pugui vindre nova gent. El desenvolupament d'un sistema de transport que pugui connectar la gent.

Aquells espais de trobada perquè la gent pugui generar relació i construir des del propi poble. Propostes de gent diferent,

de generacions diverses, de diferents sectors, des de l'administració pública fins al món universitari, l'empresa o entitats del tercer sector. I de diferents llocs, també, perquè fins a falsets hi van desplaçar autobusos procedents de Valls, de Montblanc o d'Amposta. I va ser a Manel Sastre i ens ho explicarà. I sobre idees que persegueixen millorar el món rural i que fan el pas d'idea a realitat, ja s'han començat a vendre els primers tractors sense conductor, fabricats a Catalunya, concretament al Carràs, al Sagrià. Són robots elèctrics que poden fer la mateixa feina que un tractor convencional d'uns 120 cavalls, sense pagès i el mateix preu, 100.000 euros. La feina, diguéssim, monòtona d'estar en un tractor anant amunt i avall per arbres, doncs la substitueixi per, com una tablet gran, amb un mando de la Play, per dir-ho d'alguna manera, enganxat a les vores. I comprovem si la vaga Renfe es nota també a les carreteres.

Hi ha més trànsit aquí a Viari. Clàudia Serra. Doncs mira, a aquesta hora no en general hi ha tranquil·litat a les carreteres. Només destaquem l'antítot a la C33, a Montcada, de sortida de Barcelona, derivat d'un vehicle avariat que ja ha estat retirat, però que encara provoca retencions a la B20 i a la Ronda Litoral, a Santa Coloma, cap al Nus de la Trinitat, i també retencions a la C65, a Llagostera, direcció Massanet, en aquest cas, per unes obres. I pel que fa al temps,

Francesc Mauri, es va frenant aquesta temperatura confortable, no? Avui en alguns punts del país ja amb registres més propis de l'hivern, no? Sí, han baixat clarament de matinada, amb valors lleugerament sota zero,

o clarament sota zero, en algunes valls pirinenques. I, efectivament, registres sota zero, doncs, són més propis d'avançat al novembre, o, com deies, de l'hivern. De moment no es nota encara gaire en les màximes, tot i que avui, per exemple, baixen respecte ahir a la zona costanera, després que toquessin sostre entre abans d'ahir o ahir, depenent de la zona del país.

I els propers dies baixa més la temperatura, sobretot el proper cap de setmana,

coincidint amb amb la castanyada i tots sants, i sobretot la setmana que ve. Però de moment, sense precipitacions, a la vista, tret d'alguns roixats demà potser al terç sud de Catalunya i alguna gotallada al litoral dissabte de manera molt poc important.

Molt bé, gràcies, Francesc. I també tindrem esports quan faltin 6 minuts per les dues del migdia. Què prepareu per avui, Montserrat?

Doncs mira, sentirem el director esportiu de l'Espanyol, Monchi, que assegura que li han donat tot el suport i l'estima a Manolo González, però que al final l'han destituït perquè els resultats no han acompanyat l'equip. Avui hi ha Champions femenina de futbol, Q Barça, a les 9 del vespre. I amb transmissió Catalunya Ràdio. Mollerussa i Atlético Lleida s'enfrontaran en un duel lleidatà a la propera ronda de la Copa Catalunya de Futbol i al vespre els del Pla d'Urgell van superar Vilaseca 1-2. I els jugadors del Nasti creuen que les dues victòries consecutives al nou estadi haurien de ser un punt d'inflexió, sobretot en el nivell de joc que volen aconseguir els grans, estan empatats a punts amb l'últim equip en zona d'ascens.

Doncs tot això al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer, la sotsa edició, l'Aurora Aguindo i l'Alba Monclús a la producció, en Dani Jiménez al control tècnic i en Joan Massana avui al control central. És la una i set minuts, comencem.

Catalunya al dia amb Estel Batet.

De seguida ens ocupem dels efectes d'aquesta vaga a Renfa d'avui, vaga convocada pel sindicat de maquinistes CMAF. Prova'ns un fet insòlit que ha passat avui a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i que el Departament de Salut diu que revisarà arran d'això els protocols de seguretat. Han mort a trets aquesta matinada un home que ja estava ingressat. Ha anunciat la consellera de Salut, Olga Pané, la revisió d'aquests protocols. Ha visitat el recinte. Aquest Hospital Joan XXIII fa tot just una estona i, per la seva banda, els Mossos d'Esquadra estan investigant el cas i la causa es manté secreta. Anem cap a Tarragona per conèixer els detalls d'aquest fet, d'aquest tiroteig que hi ha hagut en una habitació d'hospital, a l'Hospital Joan XXIII. Clara Echevarría Domingo, bon dia.

Hola, bon dia, Estel. Què ha passat? Què en sabem? Doncs, mira, segons els Mossos, els fets han passat poc després de les 3 de la matinada. Han estat alertats que un pacient que estava ingressat a l'hospital havia estat tirotejat, malgrat l'assistència mèdica. Que ha rebut finalment l'home a mort. En el moment dels fets, a més, la víctima estava acompanyada d'una familiar que ha resultat il·lesa. També se sap que la víctima és la mateixa persona que el 16 d'octubre va ser tirotejada a Salou. Per ara, hi ha una investigació oberta i el cas està sota secret de les actuacions. I com deies, la consellera de Salut, Olga Pané, que ha estat aquest matí a l'hospital, ha qualificat l'incident d'inusual i estrany i ha explicat que l'activitat hospitalària no ha quedat alterada i que la seguretat estava activa, però atenent una altra incidència. En tot cas, diu que revisaran els protocols de seguretat.

Cada vegada que hi ha un fet inusual i extraordinari, nosaltres revisem tot el que són els nostres protocols, tant si estem parlant d'aquest tema o no estem parlant d'un altre, per assegurar-nos que són el més adequat possible i insisteixo mantenint aquests equilibris, perquè a tots també ens agrada quan tenim un familiar ingressat poder accedir-hi i poder-hi accedir d'una manera que no sigui difícil.

La consellera ha dit també que s'ha facilitat suport psicològic al personal que era a planta. Pel que fa a la resta de pacients que eren a la mateixa planta, hem sabut d'un testimoni que ha explicat que era amb un familiar a l'habitació aquesta nit i no s'ha assabentat de res.

Dins la crònica de successos, encara recordareu que potser aquesta setmana us parlàvem de la sentència on un professor de karate que va admetre agressions sexuals a menors entre el 2015 i el 2023, doncs bé, s'ha suïcidat a la seva cel·la de Brian Zhu. Miquel Hart, que bon dia. Molt bon dia, Esteve. Dimarts, eh, va ser? Aquest home va reconèixer els fets, els va admetre i va acceptar una pena de 26 anys i mig de presó en el judici que se li va fer a l'Audiència de Barcelona. Sí, va ser una sentència de conformitat. Recordem que l'any 2000 aquest home va ser condemnat per uns fets similars. Aquest matí, en el moment de recomptar la presó, els funcionaris han trobat el cos de l'interna, a l'interior de la seva cel·la, Els serveis d'emergència ja han intervingut, però no han pogut fer res per salvar-li la vida. És el 9è mort en aquestes circumstàncies. Aquest any, a les presons catalanes, el reclus no tenia activada la protecció del programa Prevenció de Suïcidis. Gràcies, Miquel, bon dia. Molt bon dia. Ara passen 11 minuts de la una del migdia.

Doncs com us dèiem, avui hi ha vaga de maquinistes de Renfe i la notícia vindria a ser que els serveis mínims s'estan complint, tot i això hi ha algunes incidències. L'afluència de passatgers és cert que s'ha reduït respecte al que és habitual a Rodalies, però alguns trens anaven plens perquè en passen menys. Ara els serveis mínims determinen que ho han de fer un de cada tres convois dels que circulen en un dia habitual, quan no hi ha vaga. És una aturada convocada, ja feia dies que estava convocada, pel sindicat CEMAF, el sindicat de maquinistes. S'ha mantingut malgrat l'accident de l'alta velocitat ahir a Toledo. Una de les reivindicacions és precisament que volen més seguretat a les infraestructures, a les vies, per poder tenir més garanties de fer-ho amb condicions per a tothom. Anem cap a l'estació de Sants, a Barcelona. Allà hi tenim una unitat mòbil amb en Josep Forns i amb en Joan Garcia. Joan, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Com està anant aquesta vaga avui? Doncs mira, es compleixen els serveis mínims. Efectivament, tret d'algun retard i molt poques cancel·lacions, els trens van passant quan estan programats. També hi ha menys usuaris. A l'hora punta del matí, un 25% menys. I el director de Rodalies, Oscar Playa, ha explicat per què.

S'han anat donant missatges de que, per tant, teníem aquesta jornada de vaga i que, per tant, avui podia ser un dia complicat. I això, clarament, hem vist una resposta per part de la ciutadania i, per tant, sí, hi ha menys viatgers.

Ara només passa un tren de cada tres i això vol dir només un tren cada hora a la majoria de línies. Per tant, dia per planificar el desplaçament, sobretot si s'opta per rodalies, les webs i les apps incorporen ja els horaris amb els moments que han de passar els trens, amb horaris de vaga. Usuaris que arribaven a Sants al matí preveien que se'ls pot complicar el retorn a la tarda per l'experiència d'altres vagues.

En la mañana no, pero en la tarde sí me afecta mucho. A veces espero dos horas o hasta tres. Ya estoy hasta las narices y bueno, esto ya se pasa en tres pueblos. Es más por la tarde.

A partir de les 5 de la tarda, però, i fins a dos quarts de nou d'oves, però els mínims tornaran a ser del 60%. I enmig d'aquesta convocatòria de vaga, d'aquesta aturada, a les 12 del migdia, com s'ha fet a molts punts de Catalunya i de l'Estat també, treballadors ferroviaris han protagonitzat 5 minuts de silenci per l'accident de l'alta velocitat d'ahir. S'ha fet el hall principal d'arribades de l'alta velocitat i han participat treballadors de tot el sector ferroviari enmig d'un silenci respectuós a l'estació de Sants. Ha durat la megafonia i ha acabat d'aquesta manera. Encara avui hi ha mostres de consternació, d'incredulitat per com pot haver passat l'accident. També hem notat ganes que hi hagi una resposta, perquè ens deien que ja en van moltes, que canviïn des d'estructures fins a procediments. En Joan, per exemple, un maquinista de rodalies, ha explicat al matí de Catalunya Ràdio que la xarxa ferroviària paga ara les conseqüències d'anys de retard a les inversions.

No és de nou, sinó que és una cosa de fa molts anys enrere. Amb el seu temps, considero jo que es va invertir molt en alta velocitat, que es va deixar davant del que és la xarxa convencional,

i ara, efectivament, ja s'estan fent obres, l'únic que es va tardar. I pel que vam veure ahir amb el tema de l'AVE, també. A l'alta velocitat dels viatgers veiem que van passant els controls. Ho fan amb respecte pels dos accidents mortals d'aquest any, però també conscients que en el fons hi ha una necessitat de desplaçar-se. Per cert, per la vaga s'han cancelat els aves de dos quarts de dues, de tres i de quatre cap a Madrid. Els viatgers els han recol·locat en trens posteriors. Doncs és la crònica d'una altra jornada molt especial aquesta a l'estació de Sants, d'una banda marcada per aquesta vaga avui del sindicat de maquinistes CEMAF i de l'altra per l'endemà d'aquesta tragèdia entre dos trens d'alta velocitat prop de Toledo. Ho hem seguit amb en Joan Garcia i el suport tècnic d'en Josep Forns. Gràcies, Joan. Bon dia. Bon dia. Així hem arribat a un quart de dues del migdia.

Aquí estem, les antifascistes!

I això és a Vic. Aquest matí ha acabat sense incidents la manifestació d'estudiants a la capital d'Osona. Durant tot el matí ha mobilitzat un centenar de joves. L'amenaça de possibles saquejos a comerços, que ha circulat per xarxes sota l'estètica de blocos, ha posat en guàrdia la ciutat, que ha quedat blindada per un ampli desplegament policial. Anem cap a Vic. Nati Adell, bon dia. Hola, què tal? Bon dia, Estel. Però finalment, malgrat aquestes convocatòries,

tot tranquil, eh? Sí, sí, exacte, tot absolutament tranquil durant tota la manifestació, malgrat la imatge inusual de Vic, una ciutat blindada a nivell policial, com deies, plaça Major, carrer Manlleu, passeig, vaja, on hi ha la majoria de comerços del centre. Només de Mossos, perquè us feu una idea, entre Abrimo i Arro ja hi havia una vintena de furgonetes. La convocatòria per xarxes amb estètica a blocos amenaçant d'aquests possibles saquejos o d'actes violents ho ha sacsejat i alhora ho ha condicionat tot, perquè ha espantat els comerciants, ha desinflat la manifestació estudiantil i ha provocat aquest important desplegament de seguretat, però ja veus, al final, com dèiem, res de res. Escoltem el Martí Escobar, que és de la FAC, la Força Antifeixista Catalana, un dels organitzadors.

Saquejar un comerç local no és progrés, és un retrocés, i sabem perfectament quines forces elitistes d'Extremadret estan organitzant aquestes sortides de blocos.

També hem parlat amb la mare d'una de les concentrades que entén perfectament el malestar dels joves.

Ha estat tot molt malament, inclús pel jovent, perquè els pares pedim pel jovent, en general per tot, perquè quin futur els espera? No es podran independitzar mai de la vida.

La presidenta de VicCommerce, Núria Simón, ha confessat que estaven inquiets pel que podia passar.

Va generant aquesta sensació de que si passa, si passa. Hem vist les imatges de Barcelona, hem vist les imatges de Bilbao. Òbviament, tot el que va passar a França, aleshores, fa por. Llavors, et sents molt desprotegit si et passa una cosa així.

Els estudiants que han sortit al carrer ho han fet no només per demanar millores dins l'aula, sinó per demanar també millores pel futur que els espera fora d'elles. A la pancarta que ha encapçalat aquesta manifestació antifeixista, d'aquest matí, un lema. Un futur digne no és un privilegi.

Doncs aquest ha estat el matí també peculiar que s'ha viscut a la capital d'Osona amb aquesta doble manifestació, una finalment s'ha fet, que és la dels estudiants, l'altra era una convocatòria més d'aquestes que correven per xarxa amb l'estètica de blocos, que finalment i afortunadament també pels comerços, sobretot, no ha anat a més i per tant s'ha viscut una situació prou tranquil·la. Ho hem seguit amb la Nati Adell. Gràcies, Nati, bon dia. A vosaltres, bon dia.

Mónica Mas, bon dia.

Bon dia. Doncs sí, a Catalunya l'ictus és la primera causa de discapacitat de la població. La mortalitat ha baixat molt els últims anys gràcies a les mesures de prevenció i al codi ictus. I és que davant d'un ictus, cada minut que passa sense atenció es tradueix en més seqüeles per a aquests pacients. Justament aquesta ha estat la labor de la unitat mòbil del Col·legi de Farmacèutics. Han avaluat diversos paràmetres de salut de més de 600 persones i n'han derivat 70 a urgències. El doctor Pol Camps és coordinador de la unitat ICTUS de Sant Pau i explica la importància de detectar a temps aquesta malaltia. Que si ens controlem

els factors de risc vascular podem evitar una gran part dels ictus i per tant coses molt senzilles, com dèiem abans, de control de la hipertensió arterial és que pot tenir un efecte molt important. I després també conèixer els símptomes més freqüents d'ictus, que és el que diem aquí dins del camió,

perquè la gent ho identifiqui precoçment, perquè si no ho podem evitar, com a mínim el que sí que hem d'activar és ràpidament els serveis d'emergència. Doncs tot això en el dia de l'ictus. Per cert, Mònica, ahir va començar una vaga indefinida de metges, que va ser convocada pel sindicat majoritari Metges de Catalunya. Quin seguiment ha tingut o té, vaja, perquè és indefinida?

Doncs mira, avui, segons dades del Departament de Salut, l'han seguit un 2,6% dels facultatius i ahir el seguiment va ser del 4,5%.

Vilanova i la Geltrú ha obert el primer centre integral de salut mental de Catalunya per agrupar en un sol edifici tots els serveis d'atenció a la salut mental de la població del Garraf. L'edifici integra els diferents dispositius d'atenció a la salut mental, des de la planta pediàtrica a les d'adults, l'hospital de dia i atenció a les drogodependències. Té 3.500 metres quadrats dividits en quatre plantes i l'impulsa el Parc Sanitari Sant Joan de Déu seguint criteris d'humanització en la concepció de l'espai allunyat de la imatge tradicional dels centres de salut mental. Corresponsal al Garraf, Montse Gené, arriba. Bon dia. Hola, bon dia, Estel. Fins i tot la decoració i la il·luminació s'han tingut molt en compte en aquest edifici. Sí, es busca crear un entorn acollidor amb llum natural que entra pels patis interiors i llum artificial càlida, vistes a l'exterior i integració dins l'espai urbà com si fos un edifici més. Tan o més important és que permet una manera de treballar més coordinada, com explica Antoni Serrano, director de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

La proximitat física entre equips facilita la coordinació entre

professionals i millora la continuïtat assistencial i fa més fàcils les transicions entre serveis quan una

persona evoluciona o quan canvien les seves necessitats al llarg de la vida.

I això és possible perquè reuneix en un sol espai

tots aquests serveis que enumera Alba Brugués, gerent de la Regió Sanitària Penedès.

El nou edifici acull el Centre de Salut Mental d'Adults, l'Hospital de Dia d'Adults, el Servei de Rehabilitació Comunitària, el Centre de Salut Mental Infantojuvenil, l'Hospital de Dia Infantojuvenil i el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències.

Aquest nou edifici, a tocar de l'Hospital de Sant Antoni, representa un salt endavant en l'atenció a la salut mental que fins ara tenia serveis dispersos i amb poca coordinació. Amb aquest nou servei integral es busca també

acabar amb l'estigma que arrosseguen aquest tipus de malalties.

L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa recupera espais oberts amb l'objectiu de fomentar la ramaderia extensiva. És una iniciativa amb el rerefons d'evitar la propagació de possibles incendis forestals perquè ara és una zona amb molta vegetació i això comporta un risc. Des de Beuda, la Ia Claret, què hi estan fent concretament? Bon dia. Doncs mira, hola, bon dia.

Estan treballant en unes 6 hectàrees aquí a l'Alta Garrotxa. Han talat arbres morts o amb poca supervivència perquè no facin competència als arbres sants i així afavorir-ne el creixement. Deixen la zona desbrossada perquè un ramat de vaques de l'Albera conservi aquesta obertura. Una iniciativa que coordina la Fundació Pau Costa dins el projecte de gestió forestal per potenciar la ramaderia extensiva, i la responsable, Ona Lai, especifica els beneficis d'una pastura enmig d'aquest bosc, que és zona de risc d'incendis identificada pels bombers.

Treballem molt amb la promoció de la ramaderia extensiva com a eina clau per a la gestió dels riscs d'incendis forestals. La seva presència als boscos ajuda a reduir la càrrega de combustible gestionant el sotabosc i específicament en aquestes zones estratègiques per risc d'incendi fan una funció clau mantenint l'espai obert i amb control

de la vegetació. Una feina en el marc del projecte europeu Life EcoAdapt 50 que en forma part l'Associació pel Desenvolupament Rural Adrinoc i és que aquestes feines també favoreixen la biodiversitat de la zona. Núria Verdaguer n'és tècnica de Drinoc.

Aumentar els espais oberts, el que es fa és incidir més la llum, baixa la densitat i baixa també la competència. Llavors es tracta d'herbar si té més capacitat i les plantes en flor per créixer i això porta a un augment de la biodiversitat. Doncs això és com una cadena i també la fauna

salvatge se n'afavoreix, hi ha uns ecosistemes més rics. És un projecte, com hem dit, finançat amb fons europeus i també per part del Departament de Transició Ecològica de la Generalitat.

Molt bé, doncs gràcies, Laia Claret. I parlant d'incendis, l'empresa responsable dels treballs de manteniment que van originar l'incendi de les Gavarres aquest estiu, al mes de juliol, assegura que per la feina prevista l'operari podria haver fet servir una serra manual i per això van considerar que no calia aturar l'activitat. Això malgrat l'activació del pla Alfa 3 per altes temperatures. Ho ha explicat en comissió al Parlament, ho va dir ahir concretament la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

I va planificar aquesta intervenció pel 3 de juliol perquè considerava que no hi havia cap restricció incompatible amb la naturalesa dels treballs. És a dir, dit d'una manera més planera, aquest treball es podia realitzar sense radial ni cap maquinària que emetés espurnes i, per tant, el treball es podia fer amb aquestes condicions.

Diverses associacions ecologistes reclamen una moratòria en la caça d'aus aquàtiques per la davallada de les poblacions al delta de l'Ebre. Els caçadors alerten dels perills que comportaria una mesura així i es mostren oberts a millorar la regulació. Anem, per tant, a Tortosa, ara. Jordi Barranca, ¿de quines espècies d'aus aquàtiques parlem concretament?

Bon dia, Estel. Mira, si serien el xivec, l'anac xiulador, l'anac guallar, que el xerxet o l'anac griset, entre d'altres. Alerten els ecologistes que les seves poblacions s'han reduït d'acord amb les dades del Departament de Territori i per això reclamen mesures. Xavi Jiménez és el president del Xepec. Perquè, a més a més, d'altres factors que ja influencien molt negativament aquestes espècies, canvi climàtic, manca de zones humides, la cacera agreu gent, a més, a aquesta situació de treballada alarmant. I és davant d'aquesta situació que el que diem és que no es pot seguir en aquest camí, que la Generalitat ha descomit les seves competències, en aquest cas el Departament d'Agricultura, i que s'ha de començar a posar limitacions i demanem una moratòria. Els caçadors defensen la seva activitat i adverteixen de les conseqüències que tindria José Pedro Tomàs, president de la Federació de Caça

de les Terres de l'Ebre. Això seria un desastre. Ja podem preparar diners, però diners, moltíssims diners, per a subvencionar els pagesos i no els podem deixar els pagesos. Així, d'aquesta manera, només faltaria que aquest control que es porta, aquesta regulació que es porta en la caça, és ser trenquessa.

La Generalitat ara per ara tanca la porta a la moratòria. Joan Castor-Gonell, delegat del Govern.

Nosaltres creiem que ja s'estan fent totes les mesures que es poden fer tenint en compte això, que no són espècies protegides i que s'ha d'analitzar bé per què, si és que és així, realment quina és la disminució del número d'individus d'aquestes espècies al Delta i per quins i per quins motius.

Els ecologistes avisen que si no hi ha mesures

aniran als tribunals. Jordi, ens quedem encara tortós ara per parlar, però, de la descoberta d'una nova espècie de libèlula.

Una espècie de libélula pròpia de l'Àfrica que fa anys que estava establerta al País Valencià i ara se l'ha localitzat al Delta de l'Ebre. Els tècnics del Departament de Territori expliquen la troballa per l'augment de la temperatura i l'existència d'hàbitats aquàtics. ¿A quina zona l'han trobada, Jordi? ¿De quants exemplars estem parlant?

Doncs mira, l'han trobada a prop del mirador de l'embut, això s'ha tocat a l'encanyissada, i se n'han registrat de moment una vuitantena. Adrià Miralles, tècnic del Servei de Flora i Fauna de Territori, ens escriu així l'espècie.

L'ortetum trinacria és una espècie que fa uns 6 centímetres, i com passa amb moltes libèl·lules, els mascles i les femelles solen tenir color diferent. En aquest cas, els mascles són d'un color blau bastant intens, i les femelles són d'un color groguent, o una mica així, tira més a pàl·lid, i les veuen clarament la diferència.

No, a. La zona d'aquí del Delta és idònia perquè hi arribin espècies de libèl·lules. A banda, també hi ha influït l'augment dels termòmetres. No només aquest cas,

és que hi ha, potser, augment de temperatures que s'ha vist també amb altres libèl·lules que afavoreix que es dispersin, especialment aquestes espècies que solen dir termòfiles, és a dir, que els va bé que hi ha calor i amb apassions de calor es poden moure molts quilòmetres. Però que també s'ha vist en aquesta espècie i també en altres espècies que la creació d'hàbitats artificials com basses, pantans, etcètera, també pot afavorir que utilitzin com punts de sal, entre cometes, per anar colonitzant noves zones.

Des del 2012, que no es trobava cap nova espècie de libèlula aquí a casa nostra, per cert, que la gran majoria de les registrades a tota la península, un 85% d'atenció s'han trobat aquí al país.

Un país que té uns boscos que són majoritàriament joves i això fa que els arbres no tinguin prou forats on els animals hi puguin fer un niu. Ara un projecte ha estudiat com crear-ne de manera artificial de forats per poder millorar la biodiversitat dels nostres boscos. Anem a Solsona, ara. Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, bon dia. I les primeres proves han estat molt positives.

Doncs sí, perquè han fet unes 200 cavitats artificials de mides i formes diferents en arbres de tota la Catalunya central. Pol Guardis és tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Tenim una situació on

les estructures forestals encara estan en una situació encara molt tendra, molt jove, i on aquestes cavitats de normal no es desenvolupen, sinó que es desenvolupen en boscos bastant més envellits que ara mateix a Catalunya la major part no estan en aquesta situació. Per tant, el que hem fet ha sigut intentar avançar-nos. En aquesta situació que de manera natural ja generaria, però l'hem començat a generar nosaltres de manera artificial.

I els resultats han estat gairebé immediats. David Guixer és biòleg i investigador al mateix centre.

Quasi bé hem tingut unes 24 espècies forestals, diguéssim, que utilitzen cavitats o forats d'able. Molts ocells, com mallarengues, picots, i han criat raspinells, però també hi han criat, per exemple, altres espècies fins i tot que no ens esperàvem tant, com ratolins de bosc, però també ens interessa molt el fet que si això pot ser una eina per millorar les poblacions o ajudar les poblacions d'espècies amenaçades forestals.

Per fer aquests nius han creat una eina específica que simula el bec d'un picot. Ara ja hi ha diversos gestors forestals interessats a aplicar-ho, per exemple la Paeria de Lleida, que farà aquests forats als arbres del Parc de la Mitjana per fer seguiment i conservar les espècies amenaçades que hi viuen. Fantàstic, gràcies Joaquim, bon dia. Que vagi bé, bon dia.

Hem arribat així a dos quarts de dues del migdia. Les previsions meteorològiques al Pirineu seran molt més acurades i ajudaran a preveure fenòmens com les pluges intenses amb molta més precisió. Serà gràcies a la instal·lació de tres nous radars. Que ha fet el Meteocat. Sofia Cabanas, bon dia. On s'ubicaran aquests radars?

Bon dia, Estel. Doncs n'hi haurà tres i s'instal·laran en tres punts geogràfics que permetran acabar amb les mancances de cobertura actuals. Són la Peulla i el Pic de l'Orri, tots dos al Pallars Sobirà, i la Tossa d'Alp, a la Cerdanya. Ferran Fabró, tècnic de teledetecció del Meteocat.

El repte és que en la xarxa actual de quatre radars les muntanyes al final el que fan és un bloqueig i no veiem darrere. I d'aquesta manera ara la veurem i podrem fer una millor estimació de la precipitació i un molt millor seguiment d'episodis de nevades i de pluges intenses.

Precisament, la capacitat de poder preveure amb més precisió fenòmens meteorològics intensos és una qüestió que el territori reclamava des de feia temps, com constata Carlos Isus, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Ficar aparells d'alerta primerenca ens facilita molt les coses per tot el creixement econòmic que necessiten les nostres comarques. Tenim una afectació important i la tecnologia l'hem de fer servir precisament per donar aquestes alertes i sobretot per minimitzar els riscos.

La instalació d'estos tres nous radars per part del Meteocat suposarà una inversió de 9 milions d'euros. Gràcies, Sofia.

Doncs la importància de preveure aquestes precipitacions fortes i que es pugui pal·liar l'efecte que tenen en certes infraestructures, per exemple en el transport. El servei de la línia 2 del metro entre les estacions de La Pau i Gorg estarà interromput a partir de dilluns que ve, 2 de novembre fins al 3 de desembre, per reparar una fissura a la plataforma de formigós sobre la qual descansen les vies. El problema quim s'ha detectat a l'altura de l'estació d'Artigas-Sant Adrià. Això és el que ha anunciat el conseller delegat de transports metropolitans de Barcelona, Xavier Flores, que ha explicat que la fissura es va detectar en una inspecció tècnica rutinària després de les pluges de principis d'octubre. La detecció del problema es va fer en una inspecció rutinària dels nostres tècnics, que van observar, això va ser posterior a les grans pluges que vam tenir a principis d'octubre, i vam veure que hi havia aquest problema. Allà, aquest és un túnel construït als anys 80, que està en una zona que hi ha aigua en un nivell feràtic i podria estar vinculat amb un increment del nivell feràtic, un increment de la supressió de l'aigua que hagi provocat justament aquest trencament d'aquesta llosa. Inicialment, TMB va limitar la velocitat dels convois al seu pas pel punt de la fissura, però això va generar congestió en hora punta. Ara ha decidit aplicar una solució estructural i reparar l'averia definitivament. Flores ha insistit que en cap moment hi ha hagut cap risc pels viatges.

Vinga, i ara fem un cop d'ull a la web i a l'app del 3catinfo. Marc Vidal, què tal? Bon dia. Avui és festiu a Girona perquè avui és Sant Narcís. Per tant, avui,

això, un article sobre Sant Narcís que podreu trobar a la

web i a l'app del 3catinfo. Les mosques, un article on parlem de les mosques que van salvar Girona. Mira, justament en Quim Balaguer, la setmana passada, ho recollia com a pregunta del nostre Trivial. És veritat, tens raó. Quin era l'origen de Sant Narcís i les mosques?

Sí, doncs, per tant, no em repeteixo mai això,

només recordeu aquella llegenda que explica que les mosques van aconseguir fer fora les tropes franceses l'any 1285, les tropes franceses de Girona. Ara les mosques són un gran souvenir a Girona i és molt curiós. Sí, ho havia de dir, eh? Imants, samarretes, mitjons, arracades, llapis, tasses, ho trobareu tot en aquest article. I pels mexicans, per exemple, els turistes ho troben com molt xocant, que siguin mosques, que allà relacionen bàsicament això amb la brutícia i la putrefacció, diuen.

Bueno, sí, sí, a Mèxic i a altres llocs, no? Una ciutat de contraste, Girona, com veieu. Tenim el cul de la lleona i les mosques. En tot cas, bon Sant Narcís a tots els gironins, eh? Els que ens escolten i tant. Molt bé, doncs gràcies, Marc. Fins demà.

I el trivial d'avui no toca pregunta de tradicions, això ho farem demà que és divendres, avui és dijous, avui toca pregunta de cultura.

I ens la planteja, com sempre, en Quim Balaguer. La Sagrada Família és l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí, tot i que ell no la va començar. Qui va ser el primer arquitecte? Com sempre, teniu tres possibles respostes, amb la. Lluís Domènech i Montaner. Amb la B. Francesc de Paula Villar. O amb la C. Domènech Sobranyes. I la resposta, com ja sabeu, a l'últim minut del programa, a la una i cinquanta-nou minuts.

Catalunya al dia.

Un nou informe de l'Observatorio d'ESCA alerta com el desplaçament forçat de moltes famílies de Barcelona, que no poden pagar el lloguer als seus barris, està transformant la manera de viure a la ciutat. La recerca s'ha centrat concretament a l'Eixample i Nou Barris, on, en les últimes dècades, el model de propietat ha passat de ser de famílies de tota la vida de Barcelona a ser propietat de fons d'inversió, que el que busquen amb l'habitatge és rendibilitat financera, fer-ne negoci, per tant.

Sara Riera, bon dia. Hola, bon dia. L'esquerra de l'Eixample explica aquest estudi. Els fons d'inversió han anat comprant edificis sencers que històricament havien sigut de famílies burgeses de Barcelona. A Nou Barris, en canvi, la crisi del 2008 va fer que molta gent perdés casa seva i aquests habitatges es van transferir massivament a societats immobiliàries i fons d'inversió. Són processos diferents, com veiem, però que han tingut una mateixa conseqüència, que és que l'habitatge ha passat a gestionar-se estrictament sota criteris financers. Desca denuncia ara que això està provocant milers d'expulsions de veïns que no estan quantificades enlloc. Lucía Delgado és l'autora de l'informe.

Un testimoni de Nou Barris, on la seva família viu a Nou Barris, que ha viscut tota 30 anys a Nou Barris, s'ha sentit expulsat perquè no podia ni comprar ni llogar un pis. Aquesta financiarització, aquest capital, ens condiciona la manera de viure a les ciutats. Ens diu que hem de compartir o que hem de marxar a una altra ciutat.

I des que demana que no es naturalitzi que hagis de marxar del teu barri perquè no pots pagar el lloguer.

I de l'alta densitat, d'això que n'hi diem demanda tensionada, a l'extrem contrari, el despoblament.

A Falset, al Priorat, aquesta setmana s'han buscat idees i propostes de negoci per combatre el despoblament rural. La Diputació de Tarragona ha coordinat el primer ideator rural que ha posat a treballar gent de diferents generacions i territoris a la recerca de propostes imaginatives per fer front als reptes de petits pobles per atreure gent o, com a mínim, per no perdre més població. Anem a Tarragona. Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Tu has pogut assistir a aquesta pluja d'idees, a aquesta jornada que s'ha fet a Falset. D'entrada, això que ni diuen ideator rural, què és exactament? Sí,

perquè la paraulota és força lletja, però. Sí, complicada, més aviat, no? En el fons és una jornada que serveix per reflexionar sobre els reptes immediats que té el món rural i on sorgeixen idees per combatre el despoblament. Però si et sembla millor que ens ho expliqui el seu coordinador, el coordinador d'aquest ideator,

que és Àlex Grau. El món rural es visualitzi com un àmbit d'oportunitat. I aquest àmbit d'oportunitat per poder frenar aquest despoblament, fins i tot invertir la corba, el que bàsicament busquem és que hi hagi activitat econòmica. I aquesta activitat econòmica es pot orientar a serveis necessaris que hi ha

amb les persones d'aquests territoris.

I això és el que s'ha fet al Castell de Falset, on s'han reunit aquestes persones. Però, si et sembla, mirem quins són primer aquests reptes.

De l'accés als serveis, estem parlant bàsicament d'habitatge, de mobilitat, i estem parlant també de les infraestructures que possibilitin projectes econòmics o projectes

també vinculats al relleu generacional del sector primari i agroalimentari.

Clar, és que s'està recollint, Manel, al final, tot el que tractàvem en aquell especial sobre pobles abandonats, que és els serveis, la connectivitat, és a dir, generacions que hi vagin allà i s'hi vulguin establir, que no sigui una flor d'un sol dia. Com es fa aquesta pluja d'idees per combatre aquest fenomen? Doncs mira, en aquest cas han estat una desena de taules les que s'han preparat, s'han repartit els més de 80 participants que han vingut a aquesta jornada a diferents punts amb uns autocars que s'han posat expressament i que al principi s'han

fet les preguntes bàsiques per centrar una mica els reptes per després començar a llançar idees per superar-los.

Com a reptes al món rural, què us sembla que s'hauria d'afrontar actualment? Quins reptes penseu a veure? Primer que res, poder consolidar la gent que està,

que continua poguent-hi ser-hi. I tindre les portes obertes perquè pugui vindre nova gent.

Que també és important perquè la gent pugui

Que també és important perquè la gent pugui quedar-s'hi al tema de l'habitatge.

Aquí van apuntant diferents factors, no? Un cop fet aquest primer diagnòstic, quin és el següent pas? El següent pas ho han visualitzat com la ideació. De fet, és el llançament de propostes, d'accions, d'eines o de projectes que s'han presentat al

llarg de la jornada en el que s'ha anomenat un mercat de projectes, donant sortit als guanyadors. I quines són les més votades? Doncs, finalment. Han estat un banc d'oportunitats amb formació, mentoria i suport a l'emprenedoria i facilitar la creació de negocis i també el relleu generacional, una plataforma digital que facilitarà la generació de noves oportunitats econòmiques amb una mena de prova pilot que es vol fer en cinc municipis i un banc del temps per reforçar la participació comunitària i enfortir les relacions entre els veïns.

Era un altre dels aspectes que destacava, tenir un nucli on poder socialitzar, on hi hagués aquest intercanvi, com ahir ho parlàvem, per exemple, en la necessitat que hi hagi centres cívics, amb bars, amb restaurants, que facin aquesta funció. Quin era el perfil dels que han participat en aquesta jornada?

Era molt divers. Mira, hi havia des de joves, com la Maria Pinyol, que venia de Capsanes, al Priorat.

Per poder portar aquestes idees i també el coneixement que tenim com a persones que habitem el món rural. Jo soc dissenyadora gràfica autònoma i des d'allà fa vuit anys que em dedico a millorar la imatge de negocis i entitats ubicades al món rural o que lluiten pel seu desenvolupament i precisament és la mateixa motivació que em fa venir aquí. Les accions que es duin a terme surtin de necessitats reals i no des d'una oficina amb gent de ciutat que pensa les coses que poden servir en un entorn rural.

Però també hi havia molta gent jubilada, com la Misericòrdia Cabús de la Fatarella, a la Terra Alta, que venia amb la intenció de trobar idees per continuar tenint també la qualitat de vida que vol el seu poble.

Als 25 anys vaig decidir que de la Fatarella jo no marxava i que si algú volia alguna cosa que vingués, però clar, han perdut molts habitants i jo estic molt interessada en saber com s'ho fan als altres llocs per poder emprendre els projectes que ells fan, per poder seguir vivint als pobles en qualitat de vida, serveis i feina. El principal és que hi hagi feina. Són algunes de les aportacions que s'han fet en aquesta idea Tor Rural. I a partir d'ara, què, Manel?

La idea ara és traslladar totes aquestes propostes guanyadores en una nova jornada que el projecte multinacional Rural Silver Hubs farà el mes que ve aquí a Tarragona i que connectarà institucions, emprenedors i empreses de serveis per intentar materialitzar-los. Una iniciativa que, recordem, vol respondre a aquests desafiaments que comporta l'envelliment de la població, la despoblació i també la falta d'accés a serveis essencials.

Molt bé, doncs anirem seguint a veure quins d'aquests projectes s'acaba fent realitat. Moltes gràcies, Manel Sastre. Bon dia. Adeu, bon dia. Potser recordareu que fa un any us vam parlar de la presentació del primer tractor sense conductor. L'impulsava una empresa amb seu al Carràs, al Sagrià. Doncs bé, i ara que parlàvem d'això de passar de la idea a la realitat. Llavors era un projecte, ara ja ho és. Ja s'han envenut les primeres unitats d'aquests tractors sense conductor. Anem a Lleida per a Joan Álvarez. La màquina, com dèiem, ja és al mercat. Exacte, l'empresa que el fabrica, Green Pools, ja n'ha venut les primeres tres unitats i n'està fabricant deu. Es tracta d'un robot elèctric de tres tones que substitueix un tractor convencional d'uns 120 cavalls. El preu és similar, de 100.000 euros. Jordi Garcia, un dels fundadors de l'empresa que el fabrica, Green Pools, detalla com funciona. El que volem és, diguéssim,

que la feina monòtona

d'estar en un tractor anant amunt i avall per arbres, sobretot, la substitueixi per comandaments amb un radiocontrol, que ens l'hem d'imaginar com una tablet gran amb un mando de la Play, per dir-ho d'alguna manera, enganxat a les vores. També n'explica algunes de les utilitats. Diguéssim, seria picar, en algunes zones fan cega,

en lloc de, diguéssim, de picar per incorporar matèria a la terra, i després tot el tema d'atomitzar, tant sigui atomitzar

productes fungicides, adobs, com qualsevol cosa que es pogués fer amb una cua, una banyera d'uns 2.000-3.000 litres. L'objectiu és aixecar el maig de l'any que ve una fàbrica al Carràs per produir-ne unes 10.000 unitats l'any. Ara que estem fent les primeres entregues també estem veient l'efecte crida, ja que els que estem donant criden als seus amics, a altres companys pagesos. Ostres, vine a veure. Al final és una cosa novedosa, és xulo, és inclús curiós. I, òbviament, a part de la utilitat real, té un ser atractiu de dir, ostres, és del futur. El robot batejat amb el nom d'AGX s'ha pogut veure a la Fira Agrobiotec de Lleida, que avui tanca les portes. Doncs parlant d'intel·ligència artificial, només un 20% de les empreses del país l'ha incorporada en el seu dia a dia i un 33%, un terç, reconeixen que pràcticament no en fan cap ús. Són dades que es desprenen d'una enquesta aquest any a les 100 empreses que més facturen de les comarques de Girona. Expliquen que són dades molt similars a les que trobaríem al conjunt de Catalunya, però, Fèlix Martín, quines conclusions arriba aquest informe? Som-hi, doncs. El treball de l'empresa KPMG conjunt amb la Universitat de Girona conclou que només dues de cada deu d'aquestes grans empreses tenen una estratègia ben definida en l'ús de la intel·ligència artificial. Gairebé la meitat de les empreses en fan un ús encara parcial i les restes són les que encara no s'hi han posat. El responsable de KPMG Girona, Josep Salvador, ho vincula a la transformació digital i al fet que s'ha de veure com una palanca per fer créixer la rendibilitat del negoci. Són declaracions que ha fet el Catalunya al Dia. Sí que tenim estudis, inclús globals i a nivell estatal, on veiem que efectivament encara hi ha aquesta manca de maduresa de la implementació de la IA,

que hi ha manca de medició de les eficiències o estalvis. O millores en els processos que aquesta IA ens pugui donar. És a dir, que tothom té clar que ho ha de fer, però trobem clarament una mancança generalitzada en la medició d'aquesta eficiència. Segons aquesta enquesta

que han fet a Girona, les empreses que més han incorporat la IA són les de perfil més tecnològic, les que es dediquen també a temes de finances, marketing o vendes. És la primera vegada que l'ús de la intel·ligència artificial s'ha incorporat al treball anual que des de fa 16 anys es fa a les 100 empreses que més facturen de cada demarcació.

Ellos querían que fuera un éxito, ¿no? Pero ni mucho menos pensaban que iba a ser lo que realmente es hoy, que es un himno.

Ayan Forsyte i Jane Pollard inauguren avui el festival inèdit amb un documental sobre Marianne Faithfull, una exploració de la memòria d'una de les figures més fascinants de la història del rock. El Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona s'allargarà, Montse Pujol, fins al 8 de novembre. Bon dia. Bon dia, sí. Què veurà el públic en aquest documental que dona el dret de sortir de l'inèdit? Doncs és un homenatge a la cantant britànica,

gran inspiradora de cançons pels Rolling Stones, i que relata, per exemple, com es va crear un himne de les discoteques com el Flying Free. És un dels 70 films que projectarà el festival i 64 seran d'estrena. La seu del certamen un any més serà els Mubi Arebau i algunes de les estrenes més destacades tenen la firma catalana. El cineasta de Banyoles, Albert Serra, presentarà un documental en què desgrana 16 temes musicals inspirats a la seva vida, mentre que la cineasta Carla Simón farà un tast flamenc a flamenco. I és que l'inèdit es consolida com el gran

aparador de l'audiovisual català. Sempre hi ha diverses propostes que valen molt la pena. En aquest sentit, quins documentals, Montse, tu creus que no ens podem perdre? Hem parlat amb el director de l'inèdit, Toni Caroll, i diu que, a banda dels més coneguts, ella aposta per aquests. Recomendaria, per exemple, Fax Film, que ens apropa a la contracultura folk, hippie, però més gamberra i corrosiva de Nova York. American Pachuco, on descobrirem un dels fundadors del moviment Chicano, i que va crear, per exemple, la famosa pel·lícula de La Bamba. D'una pel·lícula com The Big Johnson, que ens apropa a una figura mítica de l'escena subterrània drag, queer, punk de Nova York. Hex, que ens apropa a un pacte de bruixes entre amigues que s'introdueixen en l'escena black metal noruega. El festival compta també

amb un programa dedicat a impulsar el talent audiovisual emergent, l'inèdit Lab. Té com a objectiu principal enfortir la creació de nous creadors.

Les activitats que englobem dins de la carpeta de l'apartat de l'Inédit Lab estan orientades

a la formació de joves realitzadors i realitzadores. No només volem generar públic, sinó també nous autors.

Són activitats formatives que poden anar des del més pràctic a panoràmiques

de com està la distribució internacional.

I al festival també hi haurà protagonista, protagonisme per David Bowie. I és que l'últim disc de Bowie, publicat dos dies abans que morís, el gener del 2016, amb aquesta cançó que es diu Black Star, ha inspirat un documental que es fixa en l'última etapa del músic.

I la Fundació Joan Miró de Barcelona incorpora 37 obres de l'artista procedents de la col·lecció Katsuta. Aquest important fons privat aporta 6 peces que no s'havien vist mai en aquest Museu de Barcelona, Montse Mas. Bon dia.

Sí, de fet, n'hi ha que ni tan sols s'han exposat mai a l'Estat, com aquesta pintura poema del 1925 que ens destacava la cap de col·leccions Teresa Montaner.

Són dues figures que es fan com un petó i que estan encerclades entre un element que és com una guitarra i com una banderola festiva. És una pintura extraordinària del començament de Miró. La particularitat d'aquesta peça crec que és el fet que Miró afegeix la seva pròpia cal·ligrafia per expressar això, la felicitat d'estimar la seva morena.

L'acord de 10 anys amb el col·leccionista japonès de 87 anys Kasuma Sakatsuta permetrà veure obres com aquesta i enriquir el fons del museu amb peces experimentals de Miró, sobretot dels anys 30 al 50. Tot i això, la seva filla Akiko admetia que pel seu pare no ha estat gens fàcil desprendre-se'n.

El meu pare no podrà venir mai més a Barcelona per veure aquestes obres que tant estima. Ser lluny seu li trenca el cor. Però el meu pare creu que el fet que siguin aquí, a la Fundació Miró, és el que el mateix Miró voldria.

29 de les 37 peces cedides, entre elles 6 escultures i dues ceràmiques, ja s'exposen en quatre de les sales de la permanent. La resta, obres en paper, s'aniran incorporant més endavant.

Va, que ens queden poc més de 8 minuts per arribar a les dues. És dijous i, com sempre, us proposem una proposta per aquest cap de setmana, una sortideta. Ho fem amb el nostre company en Gerard López, director i presentador del programa d'excursions de Catalunya Ràdio No Calana Suïssa i responsable de la web de sortides capdesetmana.cat. Gerard, què ens proposes avui? Què tal? Doncs bé, molt bé. Anar al Congós i l'embassament de Terradets, al Pallars Jussà. Molt bé. La caminada barra bicicletada a l'entorn d'aquest pantà de la Noguera Pallaresa i més enllà. I per què aquesta proposta avui, va? Perquè sí. Molt bé. Perquè s'ho val. Fantàstic. Perquè aborrejar el pantà de Terradets sempre s'ho val. A més a més, aquest pantà sempre sol estar ple, més o menys, eh? El de Sant Antoni. D'aigua, vols dir. Sí, d'aigua, clar. Evidentment. El de sobre, el de Sant Antoni sempre oscila, el de Camarassa també, però aquest no. Aquest sempre està bé. Això sí, el fons està ple de sediments. És dels que té més sediments del país. Uau. Sí, sí. El que passa que l'idea no és anar a recollir la merda del fons, sinó d'anar a borjar l'aigua. Caminarem pel botán del pantà. És que no ens hi podem banyar, els pantans, no? Això també ho hem de deixar molt clar. Els estanys de muntanya. No, els pantans, tu mateix. Tu mateix, no? Tu mateix. Ja és un altre tema, però no perjudiques tant la fauna. En tot cas, aquí la idea, com dèiem, és caminar al voltant del pantà. Per tant, deixem el cotxe a cellers, al costat mateix del pantà. Ho podem fer a l'aparcament de l'hotel del Llac, que és a peu de carretera, o bé a l'estació de tren de cellers Llimiana, que és allà mateix, també. Molt bé. A punt pràctic. A l'estació de cellers s'hi aturen pocs trens, quatre amunt i quatre avall. Per tant, s'hi pot anar amb tren, però hi ha poca. Poca oferta. Per cert, ja has dormit mai a l'estació de Celles, allò Febibac? Doncs mira, no.

No. Doncs mira, no. Recomanar-t'ho, no recomanar-t'ho. Mira, nivell de recomanació, si tens 50 anys, és un nivell molt baix de recomanació. Ara, si en tens 30, també, també és baix. Ah, i si en tens 18,

que dorms a qualsevol lloc, diguéssim. Endavant amb el programa. En tot cas, sortiríem de l'hotel del Llac, no pas a l'imaginari de Celles, i fem una volta molt interessant pel Llac. Escolta, Tarradet, sobretot, busca un allotjament en un altre lloc per quedar-vos-hi a dormir. Gràcies, Gerard, fins la setmana que ve.

Ara, temps per l'actualitat esportiva, com sempre, en desconexió per les quatre delegacions. A Barcelona, Montserrat i a Bon Dia. Hola, bon dia. Comencem amb l'Espanyol. Avui ha explicat els detalls sobre la destitució del que fins ara era el seu tècnic, de Manolo González, i l'arribada del nou, que és Eder Sarabia, com a nou entrenador.

Explicacions que ha donat el director esportiu blanc i blau, Monchi, i que ha seguit des de l'ERC d'Estàdium. Sergi Andreu, bon dia. Bon dia. Bon dia.

Monchi ha defensat les formes i el moment de la decisió de la destitució de Manolo després de la desfeta a la Copa a Sestau. Han volgut mantenir la confiança o van voler mantenir la confiança fins que van poder la derrota a Sestau i ja ho va fer irremediable. Yo lo he hecho, y lo puedo decir desde el máximo respeto, lo siguiente a Manolo, creyendo que era el momento. La varita del momento no la tenemos. Os he puesto un ejemplo de lo que podía pasar

y creo que es irrefutable que podía haber pasado eso y que también podía haberse entrado mal. Cuando uno comunica una noticia tan desagradable como esa, difícilmente se puede encontrar un momento bueno.

Sobre el nou tècnic, Eder Sarabia diu que és l'entrenador idoni per revertir la situació. Diu que l'Espanyol té plantilla per adaptar-se a la idea de joc d'Eder Sarabia i que hi ha temps de sobres per revertir la situació.

La que estamos ahora mismo, llevamos 10 jornadas, quedan 28 jornadas de liga, no estamos desahuciados

ni mucho menos y creo que hay tiempo suficiente como para revertir la situación y que el modelo que Eder quiere aplicar se pueda dar. Per cert, que Monchi ha explicat que Dersarabia arrossega un parell de partits de sanció de la seva etapa a l'Elx i que els haurà de complir entre el de Villarreal de demà, on s'hi asseurà Sergio García a la banqueta, i el de la setmana que ve a casa contra el Depor. Per tant, Dersarabia debutarà a la banqueta de l'Espanyol el dia 20 de novembre davant de l'Atleti Club de Bilbao.

Molt bé, gràcies, Sergi. Bon dia. Bon dia. Avui a Champions Femenina de Futbol,

el Barça juga a Dinamarca. Al camp del Kiu, en partit de la tercera jornada, a partir de les 9, amb transmissió de la TDG a Catalunya Ràdio. Pere Romeu, el tècnic blaugrana, parla del rival.

Un partit molt i molt exigent, perquè ens enfrentava un equip que no et podria dir. Fan això bé, no? Fan la suma de moltes coses bé, no? Per tant, hem d'estar molt alertes i molt atentes.

És baixa d'última hora Irene Paredes, que té una lesió muscular i estarà tres setmanes inactiva. S'assuma la baixa de Vicky López. Pel que fa al Barça masculí, Koundé segueix entrenant al marge. A francès ho té força complicat per arribar dissabte a partit de Lliga Barça-Lavès.

També hi ha jornada de Copa masculina de futbol. Començarà avui amb un minut de silenci a tots els camps per l'accident de trena i a Toledo.

El Prat, de la Tercera Federació, rep l'Atlètic Club de Primera Divisió a les 9 del vespre en transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. El tècnic del Prat és Christian Gómez.

Tengo que construir una mentalidad ganadora desde el primer momento en que he llegado aquí. Lo que quiero es que mañana salgamos por todos. No quiero un equipo que espacule, no quiero un equipo que se ponga detrás para ver qué pasa, pero quiero un equipo

que tenga ambición y que vaya a ganar. Cada temporada hay sorpresas, ya las va a haber ahí. Es un ejemplo para nosotros para saber que mañana, si hacemos un buen partido, tendremos nuestras opciones.

El Barça de Basque trep demà el València

a l'Eurolliga amb problemes a la posició de base. Omoia Gibson és dubte per un cop al genoll esquerre i Juan Núñez es baixa per un esquins al turmell dret. El pivot Joan Mocundo s'entra en el marge i continua descartat. Joel Parra, en canvi, està recuperat i podrà jugar. També avui a Jornada de les Champions d'Embol i el Barça a jugar a Dinamarca. A la pista Valorus, a tres quarts de nou, els blaugranes, ja classificats per a la ronda principal, en ple de victòries, busquen passar amb quatre punts en un grup força igualat. Sentim el tècnic blaugrana Carlos Ortega.

Si pierden contra nosotros, si pierde también Dinamo, se clasifica también. Como lo tienen de manera directa, y sobre todo que pasarían con dos puntos, están ganándonos a nosotros, ¿no? Entonces, ellos van a poner toda la gana en el alzador, sin duda,

¿no? Bona nit. Bona nit. I acabem dient que el tècnic Albert Sánchez és el nou entrenador de les Palmes de la Segona Divisió de Futbol fins al juny del 2028.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Temps ara per resoldre el concurs del Catalunya al dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui dijous tocava pregunta de cultura. Quina era, Quim? Qui va ser el primer arquitecte de la Serra de Família l'any 1882? Perquè tot i ser l'obra més coneguda de Gaudí, ell no la va començar. I podria haver-hi tres possibles respostes, amb la A. Lluís Domènech i Montaner. Amb la B. Francesc de Paula Villar. I amb la C. Domènech Sobranyes. I la resposta correcta és.

La resposta correcta és la B, Francesc, de Paula Villar, que va projectar un temple

neogòtic amb una església de tres naus. El desacord amb el promotor de l'obra va fer que Villar dimitís i un any després el projecte se li va encomanar a Antoni Gaudí. Domènech Sobranyes en va assumir la construcció a la mort de Gaudí ara fa 100 anys. Molt bé, doncs, fins demà a la una del migdia, que acabeu de passar un bon dijous.