Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 30/09/2026

Continuem amb la sessió d'aquest matí del debat de política general al Parlament de Catalunya. Salvador Illa està responent ara al Grup dels Comuns.

Doncs potser sí que ofereix alguna oportunitat, no per fer tanques. Entre altres raons, si m'ho permet, i no voldria tampoc obrir un capítol amb això, però deixem-ho dir perquè jo no estic segur que avui la guerra vagi de tanques. Crec que va de tecnologies duals. Jo crec que un dels majors vés que a vegades hem donat per descomptat i avui no ho tenim per descomptat és la pau. És la pau. I estic a favor, radicalment a favor de la pau. Ara, necessitem polítiques dissuassives. Justament per defensar la pau. És el meu pensament. És el meu pensament. I en aquest sentit, és veritat que hi ha, diguem-ne, una situació en el contexte europeu que cal seguir amb atenció i deixem constatar que l'únic país, i crec que amb això vostè i jo considerem que ens en podem sentir orgullosos, que ha dit no al 5% del PIB europeu. En l'àmbit de la OTAN ha estat Espanya. Ha dit sí a complir els compromisos, però no a una xifra que no m'explica en vostès i que tampoc sé per què servirà. Perquè sap vostè que Europa gasta set vegades més que Rússia en defensa i tres vegades més que Xina en defensa? Però potser que comencem a parlar de com que estem coordinadament, no? Perquè, efectivament, els que diuen, alegrement, sí, sí, el 5%, vol dir que això hauran de retallar-ho o d'un altre costat,

o hauran de pujar a fiscalitat, veurem aquí, o no sé com ho faran. O els hauran d'endeutar, no? Però aquest és un debat que tampoc podem defugir. Jo, almenys, no vull defugir. Això és el món en què vivim. I si volem formar part d'un espai públic compartit que es diu Europa, ahir ho deia, hem de ser-hi presents, hem de voler influir, però això també ens compromet a ser responsables. Per això el nostre viatge amb el conseller Duc a l'Ucraïna. Perquè pots dir A mi que. No, no, sí que ens hi va. Ens hi va molt. Com el desenllaç que hi hagi en aquest conflicte, en aquesta guerra, ens hi va molt. Com ho estan constatant dia a dia a Polònia, a Alemanya, a Estònia, a Lituània, a Betònia, a Àustria, Suïssa, a Finlàndia I aquí també ho notarem. Podria parlar-li també, i voldria parlar-li que sigui deument, d'educació. Efectivament, hem de referir un pacte. Jo li agraeixo que vostè vingués. Sap que aquí tenim una. Crec que no tenim la mateixa posició. Tenim una posició diferent en matèria de l'escola d'iniciativa social o escola concertada. Jo crec que en aquell moment fan un paper també que us hi vull reconèixer. Però també amb altres coses crec que estem d'acord en repensar el model i vam tenir l'altre dia una reunió i hi ha un camí de treball que veurem on ens porta. En tot cas, jo agraeixo la seva disposició a ser-hi.

Vaig estar l'altre dia a Sabadell. Millora el dia a dia de la gent de Sabadell quan fem una cosa que portava 20 anys treballant-s'hi i que no havia acabat d'esmorzar, que és que la caserna de la Guàrdia Civil passi a l'Ajuntament i l'Ajuntament o a la Comissió Viva Taral de la Generalitat per poder empujar el Parc Taubí. Home, demà un ciutadà de Sabadell no veurà cap canvi en la seva vida en el Parc Taubí. D'aquí uns anys, sí. Veurà que s'ha empujat a part d'avui amb la caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. Bueno, això per això ja parlo de futur. Ara, també hi puc dir jo avui que si vostè se'n va a Almenar, com vaig anar jo l'altre dia, bastant com estava als de Balguep, us veurà que els ciutadans d'Almenar i dels municipis covindents sí que han vist millorar la seva vida perquè tenen un nou centre d'atenció primària. I treballen 37 professionals. És el que té millor valoració, atenció, senyores diputats, a les Terres de Lleida, millor valoració de tot Catalunya, al cap d'Almenar. Deixin-me dir una cosa, no per mèrit meu, per mèrit de. És espectacular. És espectacular. Vagi vostè, vagin vostès al manar i mirin el centre d'atenció primària que hi ha allà. Quin és el repte? Que això es republiqui a tot arreu. Però això ho estem fent amb 57 centres d'atenció primària. Però és espectacular. És senzillament I miri que jo,

de sanitat, home, no hi entenc tant com la consellera Paner, però una mica hi entenc. Perquè ha sigut miss en un moment determinat, perquè. És el país que jo vull. Algú em deia el projecte de país. És això. Que al Manar tinguin el centre d'atenció primària que tenen. És això. I que això ho pugui tenir tothom. Gent ubicada, amb unes valoracions bones, aplicant teràpies modernes, connectats amb hospitals I millora la vida de la gent el que estem fent amb el clínic? Avui no, però d'aquí 10 anys sí, perquè hi haurà un nou clínic. Que si no fem els passos que estem fent avui, no hi serà o el Trueta, o Joan XXIII, o Berja de la Cinta, o no l'Hospital de Tortosa. Bueno, això és el que deia el senyor Jové abans. Comencen uns, i a mi m'agradarà alguna d'aquestes coses, veure-les acabades, veure-les, espero veure-les, en fi, ser president quan estiguin a bas, però si no, escolti'm, haurem fet el que hem de fer. Hi haurà qui decideixi Ciutadans de Catalunya, però haurem tirat el país endavant i haurem avançat, no? I jo sé que amb tot això. Vostè hi està d'acord i li agraeixo que, a més a més, no només hi estigui d'acord, sinó que hi contribueixi. I vull reconèixer això, perquè hi contribueixen facilitant que hi hagi un pressupost a Catalunya. Vostè m'exigeix que ho comprim ràpid. Té raó. Té raó. I ho estem intentant fer amb els ritmes que

comporta l'administració. Però, bé, deixi'm dir també que el dia a dia va millorant. Què està passant amb el cos de la vida? Quan governen els referents polítics d'aquests extremistes, trenquen el món. Trenquen el món. Trenquen el món. Per què puja el preu de l'energia? Doncs perquè el 30% de la capacitat de refinament de petroli a Rússia ha quedat enhorreada pel conflicte amb l'Ucraïna, i perquè les CES d'Hormuz ara sembla que torna a estar oberta per uns preus molt bancarits, per les asseguradores, i perquè hi ha un conflicte bèbic, i la CET de BAPE o BANDEP el mateix. Per una guerra. Per una guerra. Per una guerra. Per una guerra. Una guerra que, a més a més. En fi, no vull estendre-m'hi, perquè llavors em diuen. Per una guerra que sabem on està portada. I, a més a més. A Venezuela, que m'ho quedo tot i em quedo el petroli mirint que tampoc no està resolvent res. Això efectivament porta a un increment del preu de l'energia i com em diu a mi el meu company amic Josep Borrell, cada vegada que parlo amb ell, aquí tindràs benzina cara, però tindràs benzina. Aquí tindràs aliments cars, però tindràs aliments. Però a molta part del món, pel increment del preu del fertilitzant, no tindran res per menjar. No tindran res per menjar. I això a mi que m'importa si visc a Catalunya, m'importa perquè si no tenen res per menjar faran el que faríem nosaltres

si no tinguéssim res per menjar, que és anar a buscar el menjar on hi és. I desencadenarà. Per tant, això, per això és tan important aquesta que compartim amb vostès i amb molts altres grups d'aquesta cambra, aquest combat contra aquestes posicions d'extrema dreta que porten destrucció, retrocés i involució al món. Això és el que porta. Mmm. El meu ànim és amb vostès demà extesa, especialment en matèria d'habitatge. Ho dic sincerament. I per tant, aquí, jo crec que el més immediat que tenim, veurem també com queda divendres, veurem també què incorporen aquests d'aquests, ho estem analitzant en matèria de compra especulativa, que algunes disposicions he pogut veure aquest matí ràpidament que incorpora, i veurem com això ho podem adaptar a Catalunya. Però la meva voluntat és, amb això, ser un cop més pioners i anar per davant de tothom. Moltes gràcies.

Ha acabat la intervenció del president Salvador Illa. Esperem si Jéssica Albiach fa la rèplica corresponent.

Per fer la rèplica té la paraula la senyora diputada Jéssica Albiach Satorres del Grup Parlamentari Comuns.

Presidenta, parlaré de molts temes. Jo m'ensenyaré alguns, però començaria dient que després de la seua intervenció sembla que vostès s'adonen que pot ser l'entrada a l'OTAN no era massa bona idea i podem recuperar els cartells d'OTAN no. També li diré, jo crec que n'hi ha temes que evidentment porten el seu temps, n'hi ha temes que triguem, però també n'hi ha temes que vostès dilaten. Podrien haver posat més de 12 multes, que per cert eren zero dissuasories, als que fan frau amb la llei d'habitatge i no ho han fet. 12 en dos anys. Podrien haver posat en marxa la unitat antidesnonaments fa un any. Que hauria d'estar en marxa. Podrien haver impulsat el Pacte Nacional per l'Educació quan van arribar al govern, perquè la situació de crisi educativa no és d'ara, és que ve de fa anys. Podrien garantir, jo crec que és un mínim, que la informació dels retards i dels trens fantasma de Rodalies arribi puntual, i això no està passant. Podrien revertir els processos de mercantilització de l'aigua, i no ho fan, al contrari, vostès privatitzen la gestió de l'aigua. I podríem destinar 430 milions que vostès posen a la variant Dolor de les preses a climatitzar les escoles del nostre país i que els infants no estiguen a 35 graus cada dia quan arriba l'estiu. Per tant, n'hi ha coses que sí que és cert que necessiten el seu temps, però n'hi ha altres que vostès mateixos estan dilatant.

Habitatge. Doncs mira, al final en la política d'habitatge se necessiten quatre pilars. El primer, sí, ampliar el parc públic. Això a vostès sembla que li agrada molt. La segona és rehabilitar. La tercera és fons d'emergència. Ahir vostès van anunciar que li posaven 25 milions, però és que li he de dir que ara mateix tenim a Catalunya 2.500 famílies que han estat desnonades i estan en les llistes d'esperada d'emergència. Per tant, si fem els números, és que surten a 10.000 euros per cap. I la tercera pota és lluitar contra l'especulació. I aquesta, president, és la que a vostès més els costa. Però també li he de dir, sense aquesta pota, sense plantar cara als fons d'inversió, sense plantar cara als rendistes, la taula és cau. Per tant, construir està bé, comprar està bé. Però també li dic, en els últims cinc anys ha augmentat el preu de compra-venda a Catalunya un 30%. Si vostès, directament, el que fan és, sense que el preu de compra-venda estiga topat, es dediquen a comprar, estem posant-li més diners a la bombolla. Un altre tema, esperança tota, però també realisme. I la realitat és que en el nostre país no van millor els trens, no va millor la pobresa infantil, no va millor l'educació i no van millor les llistes d'espera en salut. Per tant, jo crec que també necessitem un punt de realisme. I també m'agradaria recuperar una idea que vostè.

Ha situat avui, va situar ahir, pugna transcendental entre democràcia i autoritarisme, li va dir, la recupero perquè a més és que ja ens afecta directament, ens afecta en les nostres vides. Coincidim que n'hi ha un desafiament del nostre temps que és guanyar el dia a dia aquells que treballen per dominar la voluntat política de cada país, destruint la democràcia. I a més li diuen civilització, ja ho hem explicat abans. I quina eina utilitzem? La porra. Estan creant un clima de terror i crec que faríem bé de no alimentar-lo. Perquè quan no escoltem que la intel·ligència artificial ens podria matar en deu anys, veiem un genocidi en directe, ens parlen d'invasions i de gran reemplaçament, de rearmament, de com ens hem de preparar per la propera catàstrofe climàtica, per la propera pagada, per la propera pandèmia, i alhora ens desposseeixen d'allò més bàsic, que és l'alimentació i la casa. A més, l'algoritme també va fent de les seues. Jo crec que aquí tots sabem que el que ens va apareixent a través de les xarxes socials no és casual. L'algoritme premia uns missatges i castiga uns altres. I què és el que premia? Doncs el qüestionament del vot femení, la defensa dels nacionalismes identitaris, l'odi a la migració, si ets pobre és perquè no t'esforces, els rics estan fent búnkers a la Patagònia per poder escapar. Això és el que cada dia estem veient i estem

rebent els catalans i les catalanes i m'atreviria a dir que la ciutadania del món. President, i amb tot aquest còctel, cansats i sense temps, la salut mental va passant per la trituradora. La salut mental dels catalans i de les catalanes va passant per la trituradora. I a més alguns venen i diuen, no, no, és que n'hi ha molt d'absentisme laboral. Quan el que n'hi ha són dos milions i mig d'hores extra sense pagar un frau als treballadors. I quan a més tenim un 34% de treballadors i de treballadores que no podem fer ni una setmana de vacances l'any. I ens diuen, gestiona la teua ansietat. I si no, ahir tens l'orfidal. I converteixen en individual un problema que és col·lectiu. I la salut mental torna a passar per la trituradora. Però clar, president, què passa quan aleshores tu dius, no? Vaig anar al psicòleg. Vaig anar al psicòleg públic. I què és el que te trobes? Dos mesos per una primera visita. Sis mesos entre visites. Per anar al psiquiatra, què hem d'esperar? 45 dies. I pels casos greus? Setze dies. Pels casos greus que necessiten vore un psiquiatra. Jo no sé si entenen lo que significa haver d'esperar setze dies. Què fem, per tant? Perquè no tothom té 140 euros per dues visites al mes. Que es lo que te ve recomanant un psicòleg. Per tant, què li diem?

Que s'espavile, que aguante, que es prengui alguna cosa. Perquè la realitat és que el seu govern està naufragant en les llistes d'espera en general i en salut mental de manera descomunal. I ja s'ho he dit, al final la gent s'està sentint sola donant la batalla. Per arribar a final del dia, per arribar a final del mes, i el que necessitem no són búnkers per escapar a la Patagònia, el que necessitem és un govern que agafe la gent de la mà i li diga no estàs sola en aquesta batalla i anem a guanyar aquests fons. Per tant, necessitem un país del que no vulguem escapar, sinó que tinga comunitat i un govern que posi la salut i la gent per davant. I torno a insistir, guanyar el dia a dia, I aquesta és la veritable batalla, no és migrant contra autòcton, són drets i treball contra especulació i privilegis. I per això, com deia Benet, a qui viu a Catalunya no li diuen estranger per sempre, no li diuen convidat, és que són nous catalans. I a més n'hi ha una frase de Paco Candel que m'agrada molt, que jo crec que ho va resumir d'una manera molt potent. La catalanitat no és una qüestió de naixement, sinó de voluntat. Perquè Catalunya no és propietat privada i perquè és un projecte col·lectiu i en construcció. I per això davant d'aquells que diuen que Catalunya

no és un sol poble i no ho ha de ser, o sea que aquí va lo fort, alguns diuen que Catalunya no és un sol poble i no ho ha de ser i que només saben fomentar l'odi, jo sí que voldria dir que els comuns estem orgullosos de la diversitat catalana. I que a més a les nostres llistes de les municipals, a les properes eleccions municipals, els nostres candidats també ens semblin d'orgull. Encara que els diguen Moja, senyora Oriols, i fas el favor de deixar de criticar el Moja de Figueres, perquè nosaltres estem molt orgulloses del Moja de Figueres, de la Júlia, del Vilal, de la Montserrat o del Mamadou, perquè al final això és Catalunya, persones. Catalans i catalanes amb orígens diferents, amb colors de pell diferents, amb religions diferents, que treballen per fer millor Catalunya i que més la volen inclusiva, feminista i pròspera.

Entre més temes, president, perquè ha parlat de moltíssims, però abans d'acabar sí que m'agradaria donar la benvinguda i agrair tota la feina que fan a les entitats que defensen el dret a l'avortament i també les entitats que defensen els drets sexuals i reproductius. I aquí el que necessitem és un govern i un Parlament que estiga del vostre costat, que vos agraïsca la feina i, sobretot, que vos defensa i vos protegisca. Moltes gràcies.

Veurem si hi ha rèplica de Selva de Guira.

Té la paraula el president de la Generalitat.

Moltes gràcies, senyor president, per agrair-se el sentit de país. El que ens fa grans a Catalunya és el que compartim. Aquí ens hi trobarem. Moltes gràcies.

Abans de suspendre.

Doncs és aquí la sessió del matí del debat de política general que es reprendrà a les 3 de la tarda amb les intervencions dels representants de la CUP, el grup mixt i el grup parlamentari del PSC. Després els grups registraran les propostes de resolució que es votaran demà dijous a la tarda. Anem ara amb altres qüestions.

Informa't a l'instant de tot el que passa a Catalunya i al món. Segueix-nos al WhatsApp i al Telegram de 3catinfo.

Junts i el PNB no mantenen la incògnita sobre si donaran suport al decret amb les principals mesures d'habitatge que es votarà divendres al Congrés. Cap de les dues formacions revela encara què pensa fer, però el número dos de Junts, Jordi Turull, apuntava al Matí de Catalunya Radio que li cal més temps per veure els detalls del decret.

Nosaltres ens movem pel rigor, no pels tòpics. I per tant, què estem fent ara? Mirant tota la lletra petita que pugui haver-hi, perquè és molt que ens estem jugant amb això.

I Junts per Catalunya

ha inclòs coses al decret que tenen valor i que són importants i que s'hi poden sentir reflectits.

Qui sí que ha deixat clar que votaran és Esquerra. Oriol Junqueras apuntava també al Matí de Catalunya Ràdio que donaran suport, tot i que el seu cap de fil és a Madrid. Gabriel Rufián ho refredava.

Són propostes que nosaltres votarem a favor, però són propostes clarament insuficients.

Sé que desde Barcelona se dice eso. Junqueras ha dicho eso hoy a la mañana.

Vamos a revisar hasta la última coma. Me da igual a quién contradigo, yo voy a leerlo hasta la última coma.

I avui també s'ha vist Junts, Fèlix Bolaños i Aitor Esteban, un símptoma que les coses poden acabar sortint bé pel governar espanyol. El primer dels decrets que s'ha publicat avui al Bollet Oficial de l'Estat, cosa que permet conèixer la lletra petita i concretar els conductes, els voltants dels anuncis fet en el Consell de Ministres, acote, per exemple, com s'aplicarà la prohibició de la compra especulativa dels anomenats fons voltor, que no serà generalitzada, sinó que es limitarà a determinats casos voluntaris. O en el cas de la suspensió dels desnonaments, les comunitats autònomes hauran de pagar el deute que els llogaters tinguin amb petits propietaris. La definició del decret per als fons voltor és la de tota entitat amb o sense personalitat jurídica que inclogui al seu objecte social l'adquisició d'habitatges. Aquestes entitats no tindran del tot prohibit comprar pisos, només els impedirà fer-ho per un preu inferior al 70% del valor de taxació. Aquesta mesura s'aplicarà fins al 31 de desembre del 2028. Aquests fons seran també els que no podran desnonar persones vulnerables durant els pròxims 4 anys sense cap mena de compensació. En canvi, sí que en rebran les persones físiques o jurídiques que es dediquin al lloguer accessible. El Govern Autonòmic de Torn haurà de pagar-los el deute dels inquilins si no els ofereix una alternativa habitacional i l'Estat compensarà després les comunitats. El decret també recupera la pròrroga extraordinària dels contractes que acabin abans del 31 de desembre de 2028. A més, es congelen les pujades de preu anuals dels pisos que tinguin un lloc superior a l'índex de referència estatal. Si no els superen, les pujades estaran limitades a un màxim del 2%. Demà està previst que es publiqui el segon decret, el que preveu anar més enllà les pròrrogues dels contractes i penalitzar els propietaris que no les compleixin amb indemnitzacions de 12 mensualitats. I mentre estan un centenar de persones en passar la primera nit acampats a la plaça Catalunya de Barcelona pel dret a l'habitatge, la seva intenció és quedar-s'hi com a mínim fins divendres, que és el dia que el Congrés baixa d'aprovar els dos decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres, que us acabem d'explicar, i que consideren que es queden curts. També volen que els escoltin des del Parlament, on avui, ho heu sentit, continua el debat política i general. Anem a la plaça de Catalunya,

Anna Escura. Pel centenar de persones que han passat la nit a Plaça Catalunya, el problema de l'habitatge va molt més enllà del decret Mari Carmen. En Marek ens ha explicat quines són les seves reivindicacions per Catalunya.

Volem que el govern activi un pla d'emergència habitacional per la gent que viu al carrer, igual que si hi hagués una dana o hi hagués un Covid, que aquesta gent tingui un pla d'emergència que els hi posi al centre.

L'Arteco també ha passat la nit aquí i té la intenció de quedar-se fins al final, que a hores d'ara no sabem quan serà. Té un missatge molt clar pels 135 diputats que ara mateix són al debat de política general al Parlament.

Que deixin de fer papers mullats, que deixin de donar-li vida als especuladors. No creiem en les solucions que ens estan plantejant des del Parlament, des de la Generalitat, des del Govern. Ens diuen moltes paraules i ens intenten dir mentides i ja no ens les creiem. Ara al migdia està previst

que se celebri una assemblea que ha de servir per definir objectius i establir grups de treball per repartir-se tasques com, per exemple, la neteja.

Justament l'habitatge és el punt més feble dels drets socials, segons una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques. Només una de cada deu persones creuen que està garantit per a tothom, a diferenciar de l'educació o la salut, que per més del 60% dels enquistats arriben a tots els ciutadans. Alhora, gairebé un 70% creuen que l'accés al primer habitatge empitjorarà en un futur. L'enquesta es va fer el 10 i el 17 de setembre, abans, per tant, del moviment social arran del desnonament de Mari Carmen i dels decrets del govern espanyol per intentar pal·liar la crisi de l'habitatge. I a tot això l'Euribor es dispari al setembre i assoleix el nivell màxim en dos anys, cosa que tornarà a encarir les hipoteques. I la cosa no acabarà aquí, segons els experts. De moment, el principal indicador del mercat hipotecari tancarà aquest mes en altres, com a 2%, més d'un punt per sobre. Fins demà! Ni haurà més, els experts vaticinen que l'Euribor pugui acostar-se al 4%. Ricard Garriga, fundador i director general de la plataforma hipotecària Trioteca.

Segons Garriga, els bancs estan apujant els tipus de les hipoteques fixes justament perquè preveuen que l'Euribor continuï a l'alça. Gairebé falten uns 7 minuts per arribar a dos quarts de dues del migdia. Una de cada quatre persones que viu al carrer va ser insultada o agredida per la seva situació de sensellerisme el 2025, fet que es coneix com aporofòbia al rebutge a la pobresa. Ho diu un informe de la Fundació Reals que apunta que aquestes discriminacions han augmentat els darrers anys en part per l'auge dels discursos d'Odi, Barcelona Marriera.

Viure al carrer comporta de per si discriminacions o agressions. El 80% dels encastats expliquen que alguna vegada han patit insults, amenaces o cops, i en alguns casos els agressors fan explícit que ho fan pel sol fet que la persona viu al carrer. Un exemple és el que va viure el José Luis Miralles, que ha estat 18 anys vivint al carrer. Pero bueno,

un día en la guagua entraron cinco chicos y bueno, empezaron a insultarme, que si eres un mendigo de mierda, que si todas estas palabras mecias y eso, ¿no? Que te dicen, bueno, ¿y por qué no? ¿Por qué simplemente no? Eso te dicen, porque a mí no.

La directora de RELS, Bea Fernández, alerta que molts d'aquests casos no es denuncien per por o simplement perquè les víctimes creuen que no serveix de res. Per això, demana a les administracions mesures per protegir el col·lectiu. Tots aquests delictes i agressions es produeixen a l'espai públic, sobretot. Es produeixen perquè les persones estan vivint al carrer, no tenen un allotjament on estar. Per tant, donar respostes a la situació de sensellerisme d'aquestes persones és també prevenir la purofòbia i la victimització. Asegura que arran del cas de la Rosario, la dona assassinada en un caixer automàtic el 2005, es va conèixer aquest tipus de violència i ara cal tenir més dades reals sobre el fenomen.

A Odal Serra, bon dia. Bon dia. El davanter Balaurana Rafinha torna cap a Barcelona i no jugarà amb el Brasil el proper emistós previst per dissabte davant l'Índia per evitar riscos. Al brasileu li faran més proves a l'arribar per saber la base exacta del que es va fer el partit d'ahir davant Austràlia quan va haver de ser substituït a la mitja part per culpa d'unes molèsties a la cuixa. Els primers pronòstics parlen, però, d'una dema a la cuixa dreta. Mentrestant, el Barça femení afronta avui la segona jornada de la Champions jugant al camp de la Roma. Pere Romeu recupera diverses jugadores, com ara la neerlandesa Fana Asten, que ahir va rebre l'alta mèdica, o les jugadores que estaven jugant fins fa poc amb la selecció espanyola sub-20. El tècnic se centra només a guanyar a la Roma i no pensar encara en el clàssic del cap de setmana.

Però si demà guanyem a cap rival contra la Roma, que és un gran equip, ja serien sis punts a Champions, que ja és una passada endavant, evidentment, important, i si després afrontem amb garanties i energia el clàssic del diumenge de Spotify Camp Nou amb la nostra gent, segur que serà una bona manera de tancar aquest primer període.

El partit entre la Roma i el Barça començarà a tres quarts de set i el podreu seguir en directe a la transmissió que en farem a la TDG de Catalunya Ràdio a partir de les sis. La Minyama les va exhibir ahir a Sevilla amb dos gols i una assistència en la victòria de la selecció espanyola de futbol sobre Croàcia per 4-1 en partit de la segona jornada de la Lliga de les Nacions. El Balagrana va ser elegit a més millor jugador del partit.

Hace un mes me decíais que estaba mal, que era esa idea que me pasaba, entonces estoy tranquilo, estoy siguiendo disfrutando, sé que en cualquier momento voy a empezar a decir lo mismo, entonces tranquilo.

A més de la minya mal que va ser substituida a la meitat del segon temps, ahir també van ser titulars Pau Covarsí i Fermín. També va formar part de l'11 inicial espanyol els catalans Marco Corella i Marc Povill, que va marcar un gol. I a la segona part també van jugar els blaugranes Pedri i Rodri i el català del Liverpool, Víctor Muñoz. Mentrestant, l'Ivakovic va ser el porter titular de Croàcia. També ahir, a la Lliga de les Nacions, República Txeca 0, Anglaterra 2, amb un gol del blaugrana Antony Gordon. I Eslovenia 2, Macedònia al nord 0. El defensa de l'Espanyol, Derkozic, va ser titular amb Eslovenia i va jugar 85 minuts. En bàsquet, el Quintzenàs Manresa s'estrena aquesta tarda a l'Eurocup jugant a la pista del Pau de Salónica a partir de dos quarts de set. Del rival d'aquest vespre en parla el tècnic manresà Diego Ocampo.

Saben de la dificultad, del nivell de l'equip, però no és qüestió de. De plorar. Es cuestión de que es un repte, hem de jugar molt millor que el dissabte, sobretot defensar, defensar bé la transició, el 1x1, i després en la defensa del perímetre, que hem d'entendre que no podem jugar al fall.

I a l'Eurolliga femenina, aquest vespre, a partir d'un quart de nou, l'Uni Girona juga a Fontajau la classificació per la fase de grups de la màxima competició europea. L'equip que entrena Roberto Iñiguez s'enfrontarà a l'Enlab Konut de Turquia, a partit únic.

Estamos verdes, faltan mecanismos, pero sabiendo que el partido de miércoles es muy importante y da igual en qué momento del proceso estás, habrá que dar más y dar un paso adelante en las cosas que aunque no las tenemos, intentarlo con más corazón y sobre todo competir mejor de lo que hemos hecho en los últimos partidos.

D'altra banda, el Barça, que ahir va patir la primera derrota de la temporada a l'Eurolliga, després de perdre la pista del Dubai, viatja avui cap a Turquia, on divendres torna a tenir partit de competició europea a la pista del Besiktas d'Istanbul. Anem vol al fracking granollers, debut aquest vespre a partir de 3.47 a la Lliga Europea. Ho farà a la pista del Flensburg-Calamany, en parla el pivot ballesà Adrià Figueres.

Aquí hem de lluitar per estar entre aquests dos primers. Sabem que el Flensburg és clarament favorit. De fet, és clarament favorit a guanyar la competició. I nosaltres haurem de lluitar, evidentment, els punts que puguin contra Flensburg, però sobretot amb els altres dos rivals per estar per davant d'ells.

I amb Aterpol aquest vespre a dos quarts d'avui, l'Atlètic Barceloneta jugarà davant el Marsella a la final de la Supercopa Europea a la piscina de Sant Sebastià. Sentim el tècnic Fran Fernández.

Conseguir un título europeo que tiene mucho mérito y que vienen aquí sin ningún tipo de presión. Vamos a ver, vienen con bajas y nunca sabes si eso es bueno o no. Nos obliga a pensar en qué nuevas situaciones van a tener que buscar para suplir estas ausencias. Es lo bonito del deporte, que te sientas y no sabes lo que va a pasar.

I en futbol sala, aquest vespre, a tres quarts de nou, es jugar el partit avançat de la Lliga entre el Barça i l'Operrulo Gallec.

Bona nit. Mentre estan Esquerra Republicana manté la col·laboració a Milla, si compleix, PP i Vox l'han acusat de demonitzar la dreta i l'extrema dreta, i els comuns l'han acusat de formar part més del problema que no pas de la solució en la qüestió de l'habitatge. El debat arrepentirà a les 3 de la tarda amb la intervenció de la resta de grups que queden pendents, la CUP, el grup mixt i el grup parlamentari del PSC, i ho podreu seguir en directe aquí a 3catinfo. I avui el Boletí Oficial de l'Estat publica el primer dels dos decrets d'habitatge aprovats pel Consell de Ministres i l'anunciada prohibició de la compra especulativa i queda limitada a determinats casos. Només s'aplicarà quan els fons immobiliaris vulguin comprar habitatges per un preu inferior al 70% del seu valor de taxació. Però bé, junts no han desvetllat el sentit del vot. A partir d'ara també us explicarem que el Tribunal Suprem autoritza l'administració Trump a reprendre la deportació de migrants a tercers països abans no emitir una sentència definitiva al desembre. Un tribunal inferior havia alertat que les deportacions vulneraven el dret dels migrants. I un concert de l'escola de Montserrat, de l'Escolania de Montserrat, amb l'orgue que tocava el pare de Pau Casals, és un dels actes centrals de la celebració del 150è aniversari del naixement del músic que impulsa la fundació que porta el seu nom i l'Ajuntament del Vendrell. I en Esports Audal, Rafinha torna cap a Barcelona i no jugarà el pròxim amistós amb el Brasil.

El davanter brasilell li farà més proves a l'arribar per saber quina lesió es va fer en el partit d'ahir davant Austràlia, en què va haver de ser substituït el descans. Els primers pronòstics parlen d'un adem a la cuixa dreta.

Tardà amb roixots irregulars localment d'intensitat moderada en punts propers a la muntanya i a l'extrem sud. La inestabilitat no s'ha acabat i serà protagonista en augment els propers dies. Avui hi haurà temperatures més altes al nord del país.

Doncs bé, en aquest debat de política general que hem anat seguint, el president Salvador Illa ha proposat modificar el Codi Penal per endurir l'atinència i l'exhibició d'armes de foc que comportaran sempre penes de presó efectiva. La reforma es presentarà a les Corts Espanyoles com una iniciativa legislativa del Parlament i la defensaran tres diputats de la Cambra Catalana. Ho ha anunciat, com dèiem, durant aquest debat de política general. Segons els Mossos d'Esquadra, el primer semestre d'aquest any s'han registrat una setantena d'incidents amb armes de foc. És un 45% més que en el mateix període de l'any passat. Aquests fets han provocat 6 morts i 27 ferits. Segons dades del COS, entre el gener i el juny s'ha intervingut unes 180 armes, un 15% més que l'any passat, la majoria curtes. Això s'explica perquè tenen un preu més assequible i perquè hi ha més desinhibició a l'hora de fer-les servir. En aquest context, dèiem, el president Illa proposa duplicar les penes previstes fins ara i imposar les penes de presó per l'exhibició tant si es disparen drets com si no, ja que s'elimina la rebaixa d'un grau si es demostra que no es volia fer servir amb finalitat il·licitar. Ho anunciava aquest matí.

Saben vostès que la normativa vigent al nostre país, a Espanya, estableix unes penes que al nostre entendre han quedat desfasades respecte del risc que comporta la tinença i la visita d'armes. Efectivament, tenim un increment de debictes relacionats amb la tinença i la visita d'armes i molt relacionats també amb la salut pública, amb el tràfic de drogues. Fons de la presidència

han explicat altres que tenen foc al tràmit per portar la iniciativa legislativa a Madrid hauria d'estar enllestida durant el mes d'octubre. Canviem de qüestió, continuem parlant però d'habitatge. Junts i PNP mantenen la incògnita sobre si donaran suport al decret amb les principals mesures d'habitatge que es votarà divendres al Congrés dels Diputats. Cap de les dues formacions revela encara què pensa fer, però el número dos de Junts, Jordi Turull, apuntava al Matí de Catalunya Radio que li cal més temps per veure els detalls del decret.

Nosaltres ens movem pel rigor, no pels tòpics. I per tant, què estem fent ara? Mirant tota la lletra petita que pugui haver-hi, perquè és molt que ens estem jugant amb això.

Des de Soma, el ministre Ernest Hurtasón picava el ullet a Junts, qui sí que ha deixat clar que votaran a Esquerra. És Oriol Junqueras que apuntava al matí que hi donaran suport, tot i que el seu cap de fil és a Madrid. Gabriel Rufián després ho refredava.

Són propostes que nosaltres votarem a favor, però són propostes clarament insuficients.

Sé que desde Barcelona se dice eso. Junqueras ha dicho eso hoy a la mañana. Vamos a revisar hasta la última coma.

Me da igual a quién contradigo, yo voy a leerlo hasta la última coma.

L'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis vaticina que els decrets aprovats pel govern espanyol en habitatge comportaran la desaparició dels pisos de lloguer. Els promotors qualifiquen de voràgine legislativa al marge del sector privat les últimes iniciatives de l'executiu Barcelona-Joan Garcia.

Dures crítiques dels promotors o el govern espanyol a qui acusen de legislar només per a uns quants i no per a tothom. Dels últims decrets, bàsicament consideren que compliquen la vida al 90% de propietaris del parc de lloguer. Per això, Xavier Vilajoana, president de l'associació, fa aquest vatici. La gent aguantarà que s'agravin els contractes, posarà aquests pisos a la venda i poquet a poquet, o ràpid o molt ràpid, doncs aniran desapareixent els pisos de lloguer. Sabeu què passa? Que s'està legislant per intentar corregir els efectes d'aquells que ostenten el 4% del mercat de lloguer d'aquest país. Els promotors reclamen solucions estructurals com ara modificar la llei del sol per desbloquejar planejaments a mig fer que segons diuen contenen gairebé la meitat de l'oferta per habitatge protegit.

L'associació farà els dies 7 i 8 d'octubre a Barcelona un congrés de l'habitatge amb la participació tant del sector públic com del privat.

Més coses, el Ministeri de Defensa Espanyol ha remès a la Fiscalia i al jutjat de Guàrdia de Ceuta un informe d'Amnistia Internacional on es denuncien tortures i vexacions de militars a migrants. L'ONG considera que hi ha un patró de conducta per part dels soldats consistent en pallisses, assetjament, humiliacions, robatori de diners i confiscació i trencament de mòbils. En alguns casos, els militars ho van justificar dient que tenien ordres per fer que no se sentissin còmodes. Amnistia assenyala, sobretot als membres de la Legió, per intentar aclarir els fets, el departament que dirigeix, Margarita Robles, ha obert una investigació interna. L'informe, que arriba quan fa dos mesos de l'entrada massiva de finals de juliol, es base en entrevistes a 65 estrangers i reunions amb organitzacions, la fiscalia i l'administració local. Amnistia considera que cada vegada es tendeix més a deshumanitzar els migrants mentre augmenten els discursos de l'odi i la desinformació. De fet, la delegació d'Amnistia explica que va rebre insults i assetjaments.

En l'àmbit internacional, Israel confirma que on vol amb destinació a aquest país, procedent dels Emirats Árabes Units, s'ha desviat cap a l'Aràbia Saudita després de metre senyals d'emergència arran d'una baralla física entre els pilots. L'aparell que transportava uns 150 passatgers israelians hauria fet un descens sobtat i ràpid de 4.000 metres en menys de 30 segons abans de llançar un primer senyal d'emergència. Poc després ha enviat un segon senyal que indicava una possible interferència il·lícita. Una passatgera ha explicat després de terra que s'han sentit crits abans que un home armat amb un ganivet hagi obligat un dels pilots a estirar-se a terra. Segons aquest testimoni, hi havia sang arreu de l'aeronau. Una declaració consistent amb la fotografia difosa a les xarxes socials i suposadament feta des de l'interior de l'avió que mostra la camisa d'un passatger amarada de sang. Els senyals d'emergència han desencadenat un important dispositiu de seguretat a Israel, país que no manté relacions diplomàtiques oficials amb l'Arabia Saudita. El govern israelí assegura que la situació està sota control, que tots els passatgers es troben bé i que es treballa hores d'ara per repatriar-los. I l'administració de Donald Trump pot reprendre la deportació de migrants a tercers països mentre els magistrats del Tribunal Suprem examinen els arguments ilegals i emeten una sentència definitiva al desembre. La resolució emesa aquesta matinada per un tribunal dividit al respecte suposa una victòria provisional per un element clau de l'estratègia de deportacions massives del president nord-americà.

Els magistrats han anunciat que revisaran a partir de la setmana que ve la sentència d'un tribunal inferior que determinava que les deportacions vulneren els drets del procés dels migrants. Però, de moment, aproven la petició que els va fer la Casa Blanca la setmana passada perquè suspengués d'immediat l'aplicació d'aquella sentència. El Departament de Seguretat Nacional ha enviat des del febrer de l'any passat més de 25.000 migrants a terceros países, sobretot a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, segons els registres judicials. Catalunya al dia.

T'expliquem el que passa més a prop teu. De dilluns a divendres a la 1 a 3 Cat Info.

La pujada del nivell del mar s'accelera a tot el món i ja és de més de 4 mil·límetres anuals. És una de les dates del desè informe sobre l'estat dels oceans de Copernicus, segons el qual el fenomen és especialment greu al Mediterrani Occidental, on hem passat dels 3 mil·límetres de pujada a l'any a gairebé 6,5 mil·límetres. Més del doble en dues dècades. La pujada del nivell del mar s'explica, entre altres factors, per l'increment de temperatura que fa que l'aigua s'expandeixi i ocupi més espai. En aquest sentit, l'informe constate un augment excepcional de la calor que absorbeixen els oceans, calculant que el 2025 va ser l'equivalent a multiplicar per 40 tota l'energia que es va consumir el món aquell any. Aquest escalfament alimenta les onades de calor marina, provoca alteracions als ecosistemes i pot intensificar la potència de les tempestes. Marc Proom és el cap de Climatologia del Meteocat.

Quan tenim un oceà o un mar molt càlid, augmenta l'evaporació i quan hi ha condicions de. D'inestabilitat, pot ser una dana, pot ser una depressió mediterrània, doncs el que fa és que té més energia. Per tant, pot créixer els núvols amb més vigor, amb més energia, i poden provocar aiguats.

L'escalfament global i en concret les onades de calor d'aquest estiu també expliquen un increment de la contaminació per osor a tot Europa. Fins al punt que s'han superat els valors límit per protegir la salut. Un informe que Copernicus també ha publicat avui a l'Arte, que gairebé la meitat de la població d'Europa ha estat exposat aquest any a nivells alts d'aquest contaminant. Catalunya és un dels indrets on el problema és més greu. Fins ara ha afectat sobretot la plana de Vic i el Prepirineu, però s'està estenent, com ens explica l'investigador

del SESIC, Xavier Querol. Quan la marinada no és potent, que en les onades de calor sol passar, aquesta massa d'aire que normalment se'n va cap a la plana de Vic i cap al Prepirineu, se queda estancada aquí. I llavors, l'impacte de l'ozon.

Com a resultat d'això, s'estan detectant nivells elevats d'ozó troposfèric a Badalona, Mataró, Algarraf i a la mateixa ciutat de Barcelona. Les reserves d'activitats de lleure i colònies escolars han caigut un 80% en aquest curs arran del conflicte entre els mestres i el Departament d'Educació. L'Associació Catalana d'Empreses del Llegure, l'Educació i la Cultura, avisa que aquesta caiguda farà que alguns negocis hagin de tancar i calculen que tot plegat provocarà prop de 3.000 acomiadaments. El gerent de l'associació, Pep Montes, demana un esforç al govern i als mestres per resoldre aquest conflicte. Són declaracions a 3catinfo. Ens han convertit en

espectadors impotents d'aquesta situació. Nosaltres no entenem que reclamar millores al sistema educatiu, que efectivament compartim, que són necessàries, s'estigui afectant d'una manera tan greu. Per tant, una acció de pressió com aquesta tan radical el que fa és abocar a les empreses en risc de fallida.

A hores d'ara més de 1.300 centres educatius s'han adherit a la iniciativa de no fer colònies ni tampoc sortides escolars. I aquest migdia Lleida, davant de la delegació d'ensenyament, s'ha pogut sentir això.

Sortides i colònies en condicions dignes. Sortides i colònies.

Són delegats sindicals d'USTEC, la CGT i la Intersindical que han denunciat pressions de les direccions dels centres educatius i del mateix departament per revertir la decisió dels claustres de no fer sortides ni colònies. Lleida Pere i Joan Álvarez.

En concret, els sindicats asseguren que han tingut coneixement de centres on algunes direccions estarien promovent noves votacions dels claustres de professors o buscant altres vies per revertir les decisions presses pels mestres. Sentim Rosa Aguilar d'USTEC a Lleida.

Les direccions ara estan pressionant perquè els mateixos mestres i professors que han decidit no fer sortides de colònies reconsiderin fer-les. Reben també consells per part de la inspecció per tal que pressionin a dintre els claustres perquè reconsiderin i a més a més hi ha una pressió mediàtica.

Els sindicats que han accedit a l'interior de les oficines per registrar la denúncia reclamen a la Direcció dels Serveis Territorials de Lleida i a la seva inspecció que donin instruccions clares a totes les direccions dels centres recordant l'obligació de respectar els acords dels claustres. La Fundació Pau Casals

i l'Ajuntament del Ventrella han revelat quines seran les dues actuacions centrals dels actes del 150è aniversari del seu naixement. Són, d'una banda, un concert de l'Escola Nia de Montserrat amb l'orgue que tocava el pare de Pau Casals i, de l'altra, la interpretació de l'oratori al pesebre. Corresponsal al Baix Penedès, Montse Gené Riba.

Les veus de l'escolania de Montserrat es fondran amb l'orga de l'església parroquial del Vendrell el pròxim 23 d'octubre al vespre. Les entrades es poden comprar a partir d'aquest divendres online i presencialment. Té un significat especial el fet que és l'orga barroc del segle XVIII, el qual Casals tenia molt afecte i el va arribar a tocar sent un nen perquè el seu pare en va ser l'organista. A banda d'aquest concert, el 29 de desembre, que és el dia en què Pau Casals va néixer, l'any 1876, hi haurà un gran concert a la mateixa Església del Vendrell. En dóna els detalls el director general de la Fundació, Jordi Pardo.

S'interpretarà Moratòria al Passebre, interpretat per Orga i Cor. Una versió que vam revisar amb l'autorització i supervisió de la Marta Casals i a la que l'Antoni Rosmarvà, que és el legat dels directors d'orquestra d'Espanya, que té 90 anys, però que està com una màquina, dirigirà amb l'assistència del Daniel Mestre, que és el director de la Coral Càrdina, que interpretarà la part coral.

El solista serà la soprano Mireia Tarragó, la mezzo-soprano Gemma Coma, el tenor David Alegret, el baríton Ferran Albric i el baix Germán de la Riba. L'organista serà Mercè Sánchez.

Tres quarts de dues del migdia, obrimària de servei. Comptura la situació del trànsit i del transport públic. Equip Viari, Mireia Sara, bon dia. Bon dia, Carme.

Ara mateix hi ha retencions a l'AP7 a Vellaterra en direcció a Girona, a la C17 a Parets en sentit Barcelona i al Baix Gebre hi ha un vehicle variat a l'AP7 a l'Empolla que talla un carril en sentit sud. A més, a la carretera C14-15, la que connecta Cerdanyola amb Barcelona per Collserola, se circula en pas alternatiu per una esllevissada a Montflorit. Pel que fa al transport públic, hi ha retards a les línies de Rodalies R2, R2 Nord i R4 per diverses incidències ja resoltes. Això és tot. Fins aquí la informació viària.

Amb el Francesc Mauri. Entrem en una tònica

d'alta incertesa en el pronòstic. Els mapes ens donen diversos elements que ens faran recomanar que el pronòstic segueixi a 12-24 hores com a màxim. De moment, aquesta tarda, roixats irregulars, nubolades a molts indrets, a l'extrem sud de Catalunya i a punts de muntanya és on la probabilitat de roixats serà més alta, tot i que no la descartem a qualsevol punt del país, sempre de forma local. I de cara a demà, tindríem un matí semblant aquesta tarda o amb menys possibilitat de roixats i d'algunes clarianes més, Però de cara a la tarda, nit i matinada, els roixats guanyarien intensitat, sempre irregulars i locals, i aquesta intensitat, l'abundància i la persistència es podria fer important de cara al vespre i la nit al Terç Sud de Catalunya.

Els Mossos d'Esquadra, que han analitzat les imatges del cas de Roger Espanyol, asseguren al judici que l'escòpete que li va buidar l'ull va disparar una bala de goma, però que ho va fer apuntant a terra i amb poca visibilitat. Audiència de Barcelona, Anna Alfonso.

Els agents dels Mossos que han analitzat les gravacions d'aquell dia també constaten que l'impacte que va buidar un ull a Roger Espanyol ho va fer a una distància molt curta, de poc més de 14 metres, i que un mateix agent, que han pogut identificar, va disparar fins a tres trets a la mateixa zona. Però a preguntes de la Fiscalia ja han afegit que el tret va ser apuntant a terra i que l'escopeter no tenia visibilitat. En el momento de efectuar

el disparo que termina lesionando a alguien, el bocachero tiene a alguien delante que le pueda tapar parcialmente el campo de visión.

Sí, en su parte derecha. Tiene otro bocachero que está justo pegado a la pared, dos agentes más.

Això podria servir a la defensa per posar en dubte que l'atac fos intencionat contra Espanyol, una intencionalitat que és una de les claus per condemnar l'escopeter i els altres tres agents jutjats aquests dies. A la sessió d'avui també ha declarat com a testimoni el fotògraf del Nacional, Sergi Alcázar, que era molt a prop de Roger Espanyol, quan els agents van disparar i que assegura que va sentir perfectament el tret. També nega que hi hagués un context de guerrilla urbana a la zona. I diu que no va veure llançament de tanques ni d'objectes cap als agents de policia. El judici s'acabarà demà, precisament 1 d'octubre, tot just 9 anys després dels fets.

Un home de 93 anys ha reconegut avui a l'audiència de Lleida haver agredit sexualment una dona amb discapacitat a Juné de les Garrigues i l'han condemnat a dos anys de presó. També li haurà de pagar 6.000 euros d'indemnització. Lleida, hasta la vosomsa.

Els fets es remunten al desembre del 2022. Els tocaments de caràcter sexual van passar quan l'home va acompanyar la víctima fins a l'estació de trens després d'haver coincidit en un bar de Joneda. La condemna de dos anys de presó i cinc més de llibertat vigilada ja és ferma perquè hi ha hagut un acord de conformitat entre la defensa de l'home, les acusacions exercides per la víctima i una fundació social, i també la Fiscalia, que abans del pacte pel qual l'acusat admés els fets, demanava cinc anys de presó. Amb aquesta rebaixa, l'home de 93 anys i que no tenia antecedents, amb tota probabilitat no haurà d'entrar en un centre penitenciari. En tot cas, la sentència també li prohibeix acostar-se a menys de 500 metres de la dona i comunicar-se amb ella durant 3 anys i que li pagui 6.000 euros d'indemnització.

L'Ajuntament de Barcelona demana a la DGT una moratòria en l'aplicació de la nova regulació semafòrica que ha d'entrar en vigor demà 1 d'octubre. La norma prohibeix el semafor groc intermitent que fins ara permetia el pas de vehicles coincidint amb el vert per a vianants. Barcelona, David Àngela.

L'objectiu de la DGT és reduir els conflictes i la sinistralitat entre vehicles i usuaris vulnerables, com són els vianants i ciclistes, però l'Ajuntament de Barcelona adverteix que la seva aplicació congestionaria el trànsit rodat i també afectaria la fluïdesa de vianants i ciclistes. Segons el Consistori,

a Barcelona hi ha 1.500 semàfors d'aquesta tipologia

i 500 interseccions per bicicletes d'aquestes característiques. D'altra banda, la nova normativa de trànsit també estableix que els motoristes han de portar guants de protecció i calçat tancat. A diferència de la resta de l'Estat, el Servei Català de Trànsit manté la negativa de permetre la circulació de motos pel voral. Ramon Lamiel, el seu director, ho justifica en declaracions a aquesta emissora.

És un espai importantíssim de seguretat. En autovies, si bé això es permet fer en autopistes i autovies, en autovies circundants o del perímetre de Barcelona, al voral també hi circulen els ciclistes. Per tant, aquesta barreja de trànsit ciclistes amb motoristes no ens sembla adequada. La normativa finalment permet que els motoristes

utilitzin també intercomunicadors.

Cada dia

trobaràs un nou capítol del Radar al web i lab de 3catinfo perquè l'escoltis on vulguis i quan vulguis.

Els arqueòlegs descobreixen un segon conjunt armal de luxe a la vila romana del collet de Sant Antoni de Calonge. Les campanyes fetes fins ara al jaciment havien permès descobrir una important i luxosa vila romana habitada des del segle I abans de Cris. Girona Pau Bartroli.

Els arqueòlegs han trobat noves evidències que certificen el luxe i la categoria de la vila romana ubicada en un turró de la vila de Sant Antoni de Calonja, a l'extrem nord de l'abadia de Palamós. Al sector oest, els arqueòlegs han desenterrat dues piscines que formen part d'un segon complex termal de la vila. El codirector de les excavacions, Roger Balzàs, en destaca la bona conservació.

A part dels tubs de plomes, conserven els bancs per seure en aquestes piscines, en aquestes grans banyeres, potser per dir-ho així, i també l'alçada de les parets, que conserven ben bé un metre i escaig d'alçada, estan molt ben conservades.

Per a pròximes campanyes queda pendent saber els usos d'aquestes piscines, si servien per contenir aigua freda, calenta o tèbia, i veure si el complex tenia més estances, com un vestuari. Els descobriments consoliden la idea que el jaciment, molt més gran del que es veu avui en dia, és el que s'anomena una vila mare, una gran vila residencial encara de mar, on el luxe era molt important.

Pamplona acollirà la gala dels Femis Goya 2027, el 6 de febrer. Així ho ha anunciat aquest matí el president de l'Acadèmia de Cine Espanyola, Fernando Méndez Leite. La capital navarresa agafarà el relleu a Barcelona, que va ser la seu de l'última edició dels Guardons. La cerimònia manté el seu caràcter itinerant per portar la gran festa del cinema espanyol a diferents punts del territori. Durant l'anunci, Méndez Leite ha tingut un record pel cineasta Gonzalo Suárez, mort ahir als 92 anys, ha destacat el vincle de Navarra amb el cinema espanyol com a escenari de pel·lícules com Tassio o Ocho Apellidos Vascos i com a terra natal de professionals com Alfredo Landa o Naya Nimri. El 15 de desembre es faran públics els nominats als pròxims Premis Goyen, que la bola negra parteix com a màxima favorita, seguida de prop pel cercle editor de Rodrigo Sorogoyen. I ara parlem de música.

Imatges que no se'n van.

Goso s'arrencarà una nova gira al Festival Estrenes de Girona per celebrar els 20 anys de la cançó Corren i actuaran el 30 d'abril a les escales de la Catedral i amb un concert doble a dos quarts de vuit i a les deu. Nacho Terrés destaca bé que tenen un bon motiu per tornar a pujar als escenaris. Aquesta cançó és una de les clàssiques de Gossos. Com ja va avançar Catalunya Ràdio, la gira de celebració dels 20 anys de Corren els portarà a 12 localitats, però serà un tour puntual que no suposarà un disc nou ni una tornada indefinida als escenaris. Les entrades per als concerts de Gossos al Festival Estrenes es posaran a la venda demà a les 7 de la tarda. I encara us afegirem una altra qüestió, i és que el musical Mamma Mia! arriba al Teatre Tívoli de Barcelona després de tres anys d'exhibició a Madrid i més de 800.000 espectadors. És una producció en castellà de gran format, amb música en directe i un repartiment ple de noms catalans. Marc Ribas o Mireia Portes, que interpreta la Tània, una de les amigues de la dona. Mamma Mia! estarà uns mesos al Teatre Tívoli i ja ha venut 60.000 entrades abans de l'estrena. I d'aquesta manera arribem a la informació esportiva. Audel Serra, bon dia. Bon dia.

El davanter Blaugrana Rafinha torna cap a Barcelona i no jugarà amb el Brasil el proper amistós previst per dissabte davant l'Índia per evitar riscos. Al brasiler li faran més proves a l'arribar per saber la base exacta del que es va fer el partit d'ahir davant a Austràlia, quan va haver de ser substituït el descans per culpa d'unes molèsties a la cuixa. Els primers pronòstics parlen d'una dema a la cuixa dreta. D'altra banda, el Barça femení afronta avui la segona jornada de la Champions jugant al camp de la Roma. Pere Romeu recupera diverses jugadores, com ara la neerlandesa Van Asten, que ahir va rebre l'alta mèdica, o les jugadores que estaven jugant fins fa poc amb la selecció espanyola sub-20. El tècnic se centra només a guanyar la Roma i no pensar encara en el clàssic del proper cap de setmana.

Però si demà guanyem a camp rival contra la Roma, que és un gran equip, ja serien sis punts a Champions, que ja és una passada endavant, evidentment. I si després afrontem amb garanties i energia el clàssic del diumenge de Spotify Camp Nou amb la nostra gent, segur que serà una bona manera de tancar aquest primer període.

El partit entre la Roma i el Barça començarà a tres quarts de set i el podreu seguir en directe a la transmissió que en farem a la TDG de Catalunya Ràdio a partir de les sis. La Minyama les va exhibir ahir a Sevilla amb dos gols i una assistència en la victòria de la selecció espanyola sobre Croàcia per 4-1 en partit de la segona jornada de la Lliga de les Nacions. Alba Lagurana va ser elegit millor jugador del partit.

Hace un mes me decíais que estaba mal, que era esa vez que me pasaba, entonces estoy tranquilo, estoy siguiendo disfrutando, sé que en cualquier momento voy a empezar a decir lo mismo, entonces tranquilo.

A més de la Mingiamalta, que va ser substituït a la meitat del segon temps, ahir també van ser titulars Pau Covarsí i Fermín. També van formar part de l'onze inicial espanyol els catalans Marco Corella i Marc Povill, que va marcar un gol a la segona part. També van jugar els blaugranes Pedri i Rodri i el català del Liverpool, Víctor Muñoz. Mentrestant, l'Ivakovic va ser el porter titular de Croàcia. També ahir, a la Lliga de les Nacions, República Txeca 0, Anglaterra 2, amb un gol del balaurana Antoni Gordon, i Eslovènia 2, Macedònia del Nord 0, el defensa de l'Espanyol Derkozic va ser titular amb Eslovènia i va jugar 85 minuts. En bàsquet, el 15 anés Manresa s'estrena aquesta tarda a l'Eurocup jugant a la pista del PAUC de Salónica a partida dos quarts de set. Del rival d'aquest vespre en parla el tècnic manresà, Diego Ocampo.

Sàpiguen de la dificultat, del nivell de l'equip, però no és qüestió de. De plorar, es cuestión de que es un repte, hem de jugar molt millor que el dissabte, sobretot defensar, defensar bé la transició, el 1x1, i després en la defensa del perímetre, que hem d'entendre que no podem jugar al fall.

I a l'Eurolliga femenina, aquest vespre partit d'un quart de nou, l'Uni Girona juga a Fontajaula, classificació per la fase de grups de la màxima competició europea. L'equip que entrena Roberto Iñiguez s'enfrontarà a l'Enlab Konut de Turquia a partit únic.

Estamos verdes faltan mecanismos pero sabiendo que el partido de miércoles es muy importante y da igual en qué momento del proceso estás habrá que dar más y dar un paso adelante en las cosas que aunque no las tenemos intentarlo con más corazón y sobre todo competir mejor de lo que hemos hecho en los últimos partidos.

D'altra banda, el Barça, que ahir va patir la primera derrota de la temporada a l'Eurolliga després de perdre la pista del Dubai, viatja avui cap a Turquia, on divendres torna a tenir partit de competició europea a la pista del Besiktas d'Istanbul. En embol, el Freikin Granollers, debut aquest vespre a 3-4-7 a la Lliga Europea, jugant a la pista del Flensburg alemany. En parla el pivot ballesà Adrià Figueres. Aquí hem de lluitar per

estar entre aquests dos primers, sabem que el Flensburg és clarament favorit, de fet és clarament favorit a guanyar la competició i nosaltres haurem de lluitar, evidentment, els punts que puguin contra Flensburg, però sobretot amb els altres dos rivals per estar per davant d'ells.

I en Waterpolo, aquest vespre, dos quarts de vuit, l'Atlètic Barceloneta jugarà davant del Marsella a la final de la Supercopa Europea a la piscina de Sant Sebastià de Barcelona. Sentim el tècnic dels mariners, Fran Fernández.

Conseguir un títol europeu que tiene mucho mérito y que vienen aquí sin ningún tipo de presión. Vamos a ver, vienen con bajas y nunca sabes si eso es bueno o no. Nos obliga a pensar en qué nuevas situaciones van a tener que buscar para suplir estas ausencias. Es lo bonito del deporte, que te sientas y no sabes lo que va a pasar.

En futbol sala, aquest vespre, tres quarts de nou, es juga el partit avançat de la Lliga entre el Barça i l'Operrulo Gallec. I tornant al futbol, el Terrassa juga aquest vespre al Camp del Sesteo, partit dels quarts de final de la Copa Federació. Qui guanyi aconseguirà la classificació directa per la Copa del Rei, on s'enfrontarà a un equip de primera divisió. I el Rally del Marroc, avui es disputa la segona etapa de 300 quilòmetres, amb sortida i arribada a Zàgora. El nord-americà Ricky Brabe, que ha sortit com a líder en motos, mentre que el català Edgar Canet era tercer a la classificació. La general de cotxes l'encapçala el portuguès Joao Ferreira. Nani Roma i Àlex Aro són nobents.