Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 01/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia amb l'alerta màxima per pluges torrencials les pròximes hores a una franja que cobreix tot el litoral i el prelitoral des del Garraf o el Penedès fins a la mateixa ciutat de València. Preocupa especialment el que pugui passar aquesta nit a les comarques de Castelló i a les Terres de l'Ebre. De seguida ho ampliem. També us hem explicat que Junts per Catalunya decidirà en una reunió executiva extraordinària aquesta nit, a partir de les 9, si demà vota a favor o en contra, o s'absté, del primer decret d'habitatge del govern espanyol. El partit nacionalista basc, el PNB, ha anunciat fa 12-11 minuts que votarà sí crític, de manera que el futur del primer decret depèn ja només de Junts per Catalunya. El segon decret decaurà segur, el PNB diu que hi votarà en contra. I hem sentit avui, que és primer d'octubre, el president del Tribunal Constitucional advertint els jutges del Suprem que molt aviat hauran d'aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont, a Oriol Junqueras i a la resta de membres del seu govern, condemnats o encausats pel malbar sessió. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Categoria Mitjana. Què més podem afegir? Doncs que el govern espanyol no sap a partir de quan

l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid podrà recuperar els 25 minuts que els trens triguen de més arran dels accidents de Gelida i Adamuz. Ho ha dit el secretari d'Estat de Transport, José Antonio Santano, al Cercle d'Economia, des d'on ha assegurat, en canvi, que a partir de l'any que ve es començaran a notar millores a Rodalies.

Santano ha enumerat les tres actuacions que de cara al 2027 ha dit que han de permetre canviar la percepció de l'usuari de Rodalies.

Pero sí que les digo que el 2027 tiene que ser un punto de inflexión clarísimo. ¿Por qué? Porque terminaremos obras importantes como el desdoblamiento de la R3 y algunas más, porque vamos a conectar con el aeropuerto y sobre todo porque vamos a incorporar nuevo material que debe dar más fiabilidad y sobre todo más capacidad a la red.

Nous trens per Rodalies que finalment arribaran a la primavera. El que no ha concretat el número 2 del Ministeri és quan els trens d'alta velocitat recuperaran els 25 minuts de més que ara triguen entre Madrid i Barcelona, amb les limitacions de velocitat que es van posar amb la crisi d'aquest divendres.

Més qüestions, el director de la DGT, Pere Navarro, avança en una entrevista a 3catinfo que faran excepcions a l'aplicació de la nova regulació dels semàfors grocs intermitents mentre creuen els vianants. D'aquesta manera respon a ajuntaments com el de Barcelona que demanaven una moratòria.

Avui mateix hi ha signat la instrucció que diu, escolti'm, excepcionalment, amb un informe tècnic que diu que els inconvenients superen els avantatges i que lo pot justificaria d'alguna manera el continuar amb aquest sistema.

I aquest vespre Google llança a l'espai el primer prototip d'un centre de dades per esquivar el rebut social i les limitacions d'energia. Per això la companyia vol augmentar la capacitat de la seva intel·ligència artificial a centenars de quilòmetres de la Terra. El projecte analitzarà com les temperatures extremes i la radiació afecten quatre microxips. El director general d'Ui Artificial, Aleix Valls, ho explica a Catalunya Ràdio. El projecte és que Google

encara ha moneditzat la veu 15 anys. Per tant, estem davant més d'una prova de concepte que no d'una realitat, això no és gens senzill i no és barat.

Passant 3 minuts de les 3.

I amb el

Ferran Casas, director adjunt del Nació Digital. Bona tarda. Bona tarda i bona hora. El Maiol Roger, periodista i sotsdirector del Matí de Catalunya Ràdio. Bona tarda. Molt bona tarda. I l'advocat penalista Marc Molins. Bona tarda. Bona tarda. Com esteu? Bé. Molt bé, escolta'm. Anar fent com els de Benavent. Perfecte, escoltau. Content que Junts hagi

posat la reunió per decidir el vot aquesta nit. A les 9, no et va bé, no? Sí, no, em va perfecte, perquè així demà al matí ho tenim resolt i no hem d'estar allà, que si sí, que si no. Penseu que deies perquè era massa tard a les 9, perquè tu ja deus dormir. No, jo vaig a dormir, ja m'ho he explicat al matí. Jo deixo els missatges fets i ja els rebré al matí. Jo estic contentíssim.

Sí, també. Tu, Ferran, hauràs de tancar el diari. Per tant, tu no estàs content, vols dir.

A les 9 no ha començat ni a escriure. Això el Maiola em coneix.

Això sí, a dos quarts de deu i acabat. És un tio ràpid. Doncs escolta'm, són les misèries dels periodistes. Però abans d'entrar en matèria amb aquests decrets d'habitatge, ja sabeu, sempre algú des de fora.

I els dijous és la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. Que no sé si a les 9 estarà pendent de tancar una edició d'un diari

per veure la ràdio de Junts. No, segur que no. Jo també ho veuré demà de matí, m'apareix. Molt bé.

Doncs al matí poses el matí de Catalunya Ràdio

i allà tindràs tota la informació. Clar que sí. Segurament t'ho veuré abans, perquè aquestes coses, no?, que m'ho estiren molt. Sí, sí, sí.

Tens una mica ionquis de la informació. Sí. Què ens proposes per començar, però? Mira, avui és el Dia Internacional

de les Persones Grans i m'agradaria parlar de l'informe sobre les condicions de vida de les persones majors de 64 anys a Catalunya que ha elaborat la investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Fernández Piso. I és que el 2026, segons dades de l'IDESCAT, gairebé el 20% de la població residente a Catalunya té més de 64 anys. En total hi ha gairebé 1.640.000 persones grans, s'operen amb escreix la població de menys de 15 anys. Per cada 100 menors de 15 anys hi ha 148 majors de 64. La majoria són dones, gairebé un 57%, davant del 43% d'homes, i això és important a l'hora d'entendre les condicions de vida de la gent gran, a tasca de les situacions de dependència, d'habituïtat, de solitud o la necessitat d'atenció, on deixen de concentrar-se en aquestes edats. A més, si es diferencia entre esperança de vida i anys de vida saludable, és a dir, anys que una persona pot viure sense limitacions derivades de problemes de salut persistents, les dones tenen més esperança de vida, però menys anys de vida saludable que els homes. Els homes poden esperar viure 69 anys sense limitacions per salut. I aquesta edat es redueix a 67-68 anys en el cas de les dones. La qual cosa planteja moltes qüestions sobre l'impacte acumulatiu de les desigualtats de gènere al llarg de la vida i sobre les condicions socials, econòmiques i de salut amb què les dones s'enfronten a l'envelliment.

I a més, elles tenen més diagnòstics d'ansietat i de depressió, sobretot a partir dels 75 anys. Clar, la gent gran d'avui serem nosaltres d'aquí uns anys. Es calcula que l'any 2050 els majors de 64 representin gairebé el 30% de la població. Seran entre 2,36 i 2,77 milions de persones. Ara mateix la majoria de persones majors de 64 anys viuen a les zones més poblades, un milió ho fa a l'àrea metropolitana de Barcelona, però el seu pas relatiu és més gran a regions de les Terres de l'Ebre i dels Pirineus, on representen ja entre el 25% i el 29% de la població, això actualment. I contra els tòpics he vist en aquest informe que entre els 65 i els 74 anys l'ús de l'atenció sanitària no és gaire diferent del que fa la població adulta immediatament més jove, tret al consum de medicaments prescrits, i pel que fa a les pensions, l'import mitjà de la pensió de jubilació a Catalunya es va situar el 2025 en 1.563 euros mensuals. Això fa que la renda mitjana neta per persona entre la població catalana de 65 anys per amunt. Arribes als 20.390 euros anuals, que són uns 3.000 euros més anuals que la mitjana de tota la població catalana, que està en 17.262 euros anuals. Però això respon a una desigualtat molt forta que hi ha entre les persones grans. És a dir, n'hi ha que perceben una renda molt alta i

n'hi ha que tot el contrari, tenen una renda molt baixa. El 14% de les persones grans a Catalunya està en risc de pobresa. I a més, cal tenir en compte que si bé la mitjana de jubilació dels homes supera els 1.800 euros mensuals, la de les dones baixa a 1.222 euros. I elles són les principals perceptores de les pensions no contributives, que són aquestes ajudes per a la gent que no ha cotitzat prou i que estan en 525 euros al mes. Per tant, la nova mostra de desigualtat econòmica que es van acumulant al llarg de la vida, depenent de si ets home o dona. I per cert, que unes 80.000 persones de més de 65 anys continuaven treballant encara que haguessin fet més de 65 anys a finales del 2025. I ara que tothom parla de l'habitatge, a Catalunya, a diferència de la població que té al voltant de 44 anys, que la majoria viu de lloguer, el 85% de la gent gran viu de propietat. Només el 12% ho fa de lloguer. I això explica per què poden mantenir una situació relativament estable, fins i tot amb ingressos modestos. Però, d'altra banda, perdre la casa té efectes especialment greus per a aquestes persones, perquè no només afecta en l'aspecte econòmic, sinó que també afecta a la salut física, emocional, a la xarxa de suport, en els vincles amb l'entorn, etc. Més de 320.000 persones grans viuen soles a Catalunya,

130.000 d'aquestes persones superen els 80 anys, i en dades del 2023 hi ha 61.000. 37 places de residències per a persones grans, això equivale al 4% de la població de 65 anys o més, i dues de cada 3 persones que hi entren en aquestes residències ho fan amb més de 80 anys. Per tant, amb totes aquestes dades m'ha semblat molt interessant veure quin és el panorama d'actualment el 20% de la població a Catalunya.

Aquestes són les dades, aprofitant que és el Dia Internacional de la Gent Gran i fixant-se la Llucia en les diferències per gènere i també en com aquest fet de ser propietaris en la immensa majoria els atenua una mica les dificultats que tindrien encara més si fossin llogaters i que per tant es veiessin lligats a aquestes pujades de preu que hi ha de tant en tant amb el lloguer. No sé com ho veieu, aprofitant que parlem sobre la gent gran i si la tenim prou present o no en el nostre dia a dia.

Home, mai és prou, però crec que la nostra és una societat llatina, de regles catòliques, que té una certa tendència a respectar o a tenir molt en compte la família i, per tant, també la gent gran. Jo crec que no som un dels països que tracta pitjor la gent gran. Sempre es pot fer més, sempre pot ser millor, sempre els podem fer més companyia, sempre els podem escoltar més, però déu-n'hi-do la consideració social que tenim. La gent gran també està sotmesa a un canvi cultural, un canvi cultural que també ve donat per la demografia, envellir més, perquè volem envellir a casa, perquè tenim una bellesa més activa i això també dona peu a un debat que jo també crec que és interessant, que és la gent gran que vol seguir fent coses en l'àmbit professional o en l'àmbit de la creació. I això a vegades topa amb una certa rigidesa legal, no? A l'hora, doncs, de poder compaginar una pensió de jubilació amb fer algun tipus d'activitats. És a dir, hi ha persones que tenen feines, diguem, de professions liberals o feines de tipus més intel·lectual i que als 70 anys o als 71, doncs, estan amb una plenitud de facultats mentals en les que encara podem fer moltes coses i després una cosa que ha dit la Llucia que a mi em sorprèn i m'indigna a parts iguals i que no entenc mai i em costa molt d'entendre de dir ostres com amb

tots els avenços tecnològics que tenim doncs no som capaços per exemple que hi hagi una fiscalitat progressiva i a vegades això ho he parlat amb gent gran que cobra pensions màximes. I potser no és just que la gent gran que cobra pensions màximes i que té una situació econòmica estable, doncs tingui tota una sèrie de descomptes o avantatges amb el transport, amb els viatges, a l'hora d'anar al cinema, que gent. També gran, o per exemple la diferència entre els homes i les dones, que cobren pensions molt petites, doncs igual haurien d'estar més ajudats, és a dir, igual haurien de ser més capaços de tallar una mica diferent, i no de dir, jubilats, pensionistes, doncs tots pel mateix patró, perquè efectivament no és el mateix una parella que els dos estan cobrant una pensió màxima i que tenen un pis en propietat i que per tant cobren una pensió màxima crec que són 2.500 euros al mes, si no ho vaig errat, no em voldria equivocar, que una persona que té una pensió no contributiva, perquè hi ha històries laborals, sobretot en la gent gran, molt diferents, i per tant les situacions són molt diferents, i a vegades tens la sensació que les administracions no són capaços d'atendre aquestes situacions diferents per ajudar qui més ho necessita.

I el que deies que afecta especialment les dones, perquè són generacions en què encara la dona no havia entrat del tot en el mercat laboral, o ho fèiem negre, exacte, o ho fèiem negre o no hi havia entrat. A mi el que em genera la reflexió de la Llucia també és preguntar-nos què entendrem d'aquí uns anys per a gent gran. La dada que donava que entre els 65 i els 75, si no recordo malament, l'assistència sanitària era similar i només hi havia una despesa més gran en medicaments, és que la broma aquesta que els 60 són els nous 40, diguem-ne, o jo que n'he fet 40, són els nous 20, em porta a pensar si d'aquí a poc parlarem de la gent gran com la gent de 75 o la gent de 85, perquè a mesura que l'envelliment i l'esperança de vida va ampliant-se, Ja no veiem l'agenda 65 com la vèiem abans, és veritat que està marcada aquesta frontera per la jubilació, i en cert part és lògica, i espero que no la toquin més i que ens puguem jubilar al 65, o seguim escrivint algun article fins que la lucidesa ens ho permeti, però si d'aquí uns anys començarem a dir la gent gran a partir de quina edat marquem la distància, si és que s'ha de marcar alguna edat, també.

Jo afegiria una reflexió, i és que al fil de tot aquest tema que hem vist aquesta setmana de la Mari Carmen, aquest desahuci, hem pogut assumar-nos a aquella realitat de l'Espanya en els anys 50-60. En definitiva, tot el problema es planteja perquè la mare d'aquesta senyora no va poder signar el contracte de rendiment, perquè en aquell moment la dona no tenia qualitat suficient per poder subscriure un contracte. Per tant, en primer lloc, fer èmfasi en aquesta idea força de la Lucía, d'aquest inequívoc progrés, tendència, hem d'assolir aquesta total igualtat, el fil d'aquesta dicotomia entre l'esperança de vida però la qualitat a la vegada que continua llestrant una mica la dona. Per tant, en primer lloc, aquesta reflexió no pot deixar de ser una lluita cap a aquesta plena igualtat. I en aquesta estació de destí a la que tots voldríem arribar, perquè l'alternativa a no fer-se gran és molt pitjor, per tant, aquesta estació de destí, els dos paràmetres que jo crec que plantejava també la Lucía són aquesta idea, la idea de l'autonomia però a la vegada de la dignitat, no és tant una qüestió de supervivència, d'arribar des d'una perspectiva biològica a determinades edats, sinó fer-ho amb tota la dignitat i amb capacitat de gaudiment dels drets civils, personals, tots els associats en aquest cas a la persona. I aquesta és la lluita en la que ens hem de conjurar.

Doncs posar la lupa en la gent gran. Avui que és el Dia Internacional de la Gent Gran i que sovint no els tenim prou presents i estem pendents de les seves problemàtiques, que moltes vegades són les mateixes que la resta de la societat, però d'altres, en canvi, tenen una molt específica. Lucía Ramis, gràcies i bona tarda. Gràcies, que vagi molt bé, no ferrada. Passa un minut d'un quart de quatre. Una pausa i entrem en matèria. Demà sabrem si tiren endavant o no els decrets d'habitatge. El segon ja sabem que no tirarà endavant. El primer encara té opcions.

Catalunya, migdia.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim. Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer. El futur és aquí.

Tot el que Catalunya posa al teu abast, agent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

La Fundació Metalquímia i la Fundació Lluita contra les Infeccions presenten Mare Mundi,

un concert solidari en favor de la recerca contra l'Alzheimer i l'envelliment.

Amb la Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya, Bet, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, Arjau i la Polifònica de Porreig.

Dimarts 13 d'octubre a l'Auditori de Barcelona.

Grans batutes, grans emocions.

Ludovic Morlot, Jordi Saball, Gustavo Dudamel,

Adam Fisher, Klaus Maquela, Teodor Correncis i molts més.

T'esperen grans referents internacionals de la Direcció d'Orquestra a l'Auditori.

Entradesauditori.cat.

No és només un reality. A qui hem vingut aquí? A guanyar! Tampoc un acorçament. És la travessa que posarà els nostres vips al límit. Vaig al límit amb tu.

La travessa Expedició Tramuntana. Cada dimarts, nous capítols. En exclusiva a la plataforma 3CAT.

Hola, tenim 20 segons per recordar-vos que. Ostres, ja n'hem perdut 3 explicant això dels 20 segons. Molt malament. Tornem-hi. Bàsicament, volem dir-vos que. Ai, bàsicament, sobrava. En resum, que aquest cap de setmana se celebra a Besalú el Liber is Liber, el festival de la visió independent que desperta més simpaties del país. Perdre-se'l no s'hi val. Aquest cap de setmana, Liber is Liber, a Besalú.

Catalunya, migdia.

A Catalunya Ràdio torna l'espectacle casteller més gran de l'any, el concurs de castells. Aquest diumenge, el suplement des de la Tarra Coherent a plaça de Tarragona. Viurem un diumenge intens amb una de les expressions de país més admirades arreu. L'espectacle casteller més gran del món. El sentiràs en directe aquest diumenge des de les 7 del matí fins a les 8 del matí. I emocions per explicar una fotografia que farà la volta al món. El concurs de Castells, el suplement.

Passant 19 minuts de les 3 de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb el Ferran Casas, el Major Roger i en Mar Molins. El dia en què es van esveint els dubtes sobre què votaran els partits demà en la convalidació dels decrets d'habitatge, però els vots perquè el primer decret tiri endavant encara no estan del tot garantits. Ara ja tot depèn de Junts per Catalunya. Perquè fa poca estona hem sabut que el PNB donarà un sí, tot i que crític, al primer dels decrets, dona un no al segon. També Podem hi votarà a favor del primer, en aquest cas, els dos decrets, diuen que seguint les peticions del sindicat de llogateres. Per tant, que tiri endavant o no el primer decret, on hi ha el gruix de les normes, depèn del que decideixi Junts aquesta nit. Dic aquesta nit perquè ha convocat una reunió de l'executiva a partir de les 9 del vespre. El que queda clar és que el segon decret, el que estableix les pròrrogues automàtiques dels contractes de lloguer i preveu indemnitzacions pels llogaters, no tirarà endavant. El PNB no el votarà i, per tant, el govern de Pedro Sánchez no tindrà prou majoria en aquest cas. Els ministres intenten tenir bones paraules cap a Junts, reconeixent les seves aportacions a la norma. També els ministres de sumar, reconeixent la voluntat negociadora i apuntant que tothom ha hagut de fer renúncies. Un exemple al ministre que és de sumar, Pablo Bustindui.

Le auguro a quien se oponga y bloquee estas medidas de sentido común, a quien le dé la espalda al clamor social que hay en este país, que va a pagar un precio político muy caro.

Mentre esperem què passa demà al Congrés dels Diputats, les mobilitzacions continuen aquí a Catalunya. El sindicat de llogateres ha decidit sumar-se a l'acampada que hi ha a Plaça Catalunya de Barcelona, després de les cassolades que estan convocades per aquest vespre a les portes dels ajuntaments, i a Madrid continua l'acampada a la Puerta del Sol. Justament la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que el seu govern presentarà avui un recurs contenciós administratiu amb petició de mesures cautelaríssimes per reclamar la justícia la immediata dissolució d'aquesta acampada a la Puerta del Sol. Anem a PAMS demà al migdia sabrem el què, què us diu el NAS o què creieu que pot passar. Ara tot depèn de Junts per Catalunya perquè Podem aquest matí ja ha anunciat el seu sí i al migdia el PNB sí crític.

El primer, no el segon. Bé, jo crec que Junts segurament s'està movent entre el sí i l'abstenció. Veig sincerament difícil que votin que no al primer decret, perquè el primer decret recull coses.

Tu creus que es mou entre el sí i l'abstenció?

Els missatges que arriben són entre el no i. Jo discrepo del meu estimat amic Ferran Casas, però quan ell acabi discreparé.

Però jo crec que també segurament forma part d'una estratègia negociadora. En la que s'estan negociant altres coses. És veritat que hi ha una reunió de l'executiva i que en aquesta reunió de l'executiva també pot decantar algunes coses. Però Junts té una sortida, diguem-ne que és honrosa per tothom, que és abstenir-se. És a dir, si ara amb els vots a favor del PNB el primer decret, que, repeteixo, té moltes aportacions del que havia demanat Junts i amb el que Junts estava d'acord, tant amb el tema dels fons voltors com amb el tema de deixar fora durant tres anys dels desnonaments a les persones vulnerables, doncs ara amb aquest sí del PNB, si Junts s'absté, el decret surt. No li dona suport, marca distàncies, fa una mica més que el sí crític que fa el PNB i no tomba el decret. Amb el segon decret, que és el de la renovació automàtica dels lloguers, que això s'ha demonitzat molt, però a mi em sembla una cosa molt raonable, la veritat. Amb el segon decret, que és aquest de la renovació automàtica dels lloguers, sí que aquí entenc que Junts votarà que no.

És que els missatges de les últimes hores s'acosten molt al no per diferents motius. Junts inicialment. Tenien la intenció de votar que sí, i de fet, dimarts, abans de l'aprovació dels decrets, estaven bastant satisfets per com el PSOE havia recollit les seves demandes. Amb què es troben quan llegeixen els decrets? Primer, que els costa d'entendre, ara ho comentàvem fora del micròfon amb el Mar Molins, que estaven mal escrits. Després, que han aprofitat, segons diu Junts, el primer decret en què incorporen les seves mesures per incorporar altres coses que, segons la seva interpretació, desprotegeixen els petits propietaris, que és com el. El cos electoral de Junts. Al final, si tu mires les dades, la immensa majoria de votants de Junts són propietaris i, per tant, estan preocupats. Què més els molesta? N'estan cremats, per dir-ho de manera planera, amb la manera de negociar del PSOE. Creuen que és una manera de negociar deslleial, ja hi ha un cansament i un esgotament de tota la legislatura i només els ha faltat trobar aquest decret i aquesta manera de dir, ostres, us entrem per la porta del darrere el que no havíem negociat abans. Dels petits propietaris. A més, consideren que, per exemple, tampoc es protegeix bé dels petits voltors, és a dir, que hi ha diverses coses que, tot i que sí que es recullen les seves demandes, diuen, ostres, això no ho tenim clar. I reben molta pressió, reben pressió del PSOE, però també reben molta pressió dels seus alcaldes, que els diuen, no ho compreu. I bé, estan que no ho tenen gens clar. Òbviament l'estratègia ja gairebé és electoral. De tothom. Òbviament, sí, sí, no només de Junts, de tothom, perquè al final el seu vot, si voten que no, es trobaran cada dia que els acusaran de no aprovar un decret en un moment socialment més sensible, i si voten que sí, es trobaran que els partits amb qui competeixen en la frontera ideològica els diran que han desprotegit els partits propietaris, i aleshores estan bé, doncs amb aquests dubtes.

Perquè a més a més cal tenir en compte que el govern espanyol amb aquests decrets està intentant la quadratura del cercle, perquè sembla impossible fer un decret que acontenti igual a Podem. Que a PNB i Junts, perquè quan negocies amb PNB i Junts et demanen unes coses i quan negocies amb Podem et demanen segurament les contràries. I, per tant, a contentar les dues parts sense que ningú no es despengi és molt complicat, però no dic impossible.

I un altre detall, que és una obvietat, però que també dibuixa el marc de cara a demà. No es pot negociar el decret. El decret es vota tal qual és. És caixa o faixa. No hi ha un moment de dios treses que podem afegir una transacció a última hora. Pots negociar altres coses. Pots negociar que faràs una llei de protecció del petit propietari que el govern no sé què. Això ho pots fer. Però el decret tal com entra és com s'ha d'aprovar. I això també dificulta que hi hagi moviments aquestes últimes hores favorables a cap al sí.

Jo afegir només una nota, és a dir, en la tradició legiferant espanyola, les normes, quan les sanciona el rei, acaben sempre amb una frase, una frase feta, que diu algo així com "a todo el que viera y entendiera mando cumplir", "a todo el que viera y entendiera".

Clar, el tema és que. Tu dius que els decrets estan escrits de manera molt recargolada, a vegades utilitzeu, segons qui, el guatge jurídic.

No, però és viere, però no entendirem.

No, aquest és el tema. És que aquest és el tema, és a dir, no, no, i té una enorme significació, és a dir, el fet, tu pots exigir el compliment d'una norma que no pots entendre. Les normes, aquests dos decrets, que jo confesso que els he intentat llegir, que els he intentat entendre per saber del que parlo, creieu-me, són d'una extrema complexitat.

Sí. Tu estàs acostumat a llegir coses que costen d'entendre. El problema és que no és només una complexitat

I no és només una complexitat formal. L'abús de subordinades o els pàrrafs excessivament llargs, algun problema de puntuació, és que directament. La norma, el decret, està trufat, està ple de conceptes jurídics indeterminats. Un gran voltor. Què és un gran voltor? A partir de quin número? A qui li aplica? A qui no li aplica? De manera que es podria perfectament tenir una posició contrària i desfavorable. Perdó, favorable i desfavorable. Amb el mateix text en funció del contingut que tinguessin aquests conceptes jurídics que, insisteixo, són indeterminats. Per tant, fer pronòstics amb una norma tan laxa des d'una perspectiva del principi de legalitat, de l'exhaustivitat del text, fer pronòstics és especialment difícil. Dit això, jo penso que sí que l'aprovaran, i penso que l'aprovaran més enllà dels condicionants que puguin haver establert i que probablement són aliens a l'objecte de la negociació. Es parlava. De l'impost de successions, es parlava que hi pugui haver altres condicions que estiguin a sobre de taula al final tal com jo els entenc el primer decret és un decret molt programàtic, és un primer decret més col·lectiu és el decret del frau, és a dir la lluita contra el frau, la limitació de l'especulació, la protecció dels molt vulnerables, per tant. És un decret que té una vocació més programàtica, més general, més conceptual, i el segon decret és el que és més particular i que pot afectar més a aquest petit tenedor. I per tant, crec que, havent caigut de l'equació el segon decret, que és el que podia generar més conflicte a ulls d'un perfil jurídic, econòmic, polític i social com el que té Junts, havent caigut el segon decret, jo crec que el primer, o directe o indirectament, és a dir, amb una abstenció o amb un vot favorable, passarà.

Deixem dir que el Marc ha creuat gran tenidor i fons voltor, i ha parlat de gran voltor, que no sé un ocell gros. No, exacte, a todo el que viene ya entendiendo. A todo el que viene ya entendiendo.

No, no, no, que precisament un dels arguments de Junts és que la redacció del decret fa que, per exemple, com que no està molt clara quina és la definició de fons voltor, per una banda no s'aconsegueixi frenar l'impacte que tenen els fons voltors i per altra banda, en funció de la interpretació, s'inclogui dins de fons voltors el que en realitat són petits propietaris. Insisteixo, aquesta és la. Una de les lectures també que em fa Junts i un

dels motius que els porta a allunyar-se de la. Hi pot haver un petit propietari, que és una persona. Que és un voltor. Això és clau. Tampoc tenen tots molt clars què vol dir un voltor. Exacte, que tingui dos o tres pisos i els estigui llogant i que tingui una actitud depredadora d'escanyar el llogater. Que al final estava intentant definir. Una mica les figures, els actors en joc, però hi ha d'haver exigències i garanties per tothom per igual.

El que passa és que quan tu compres el wording, quan compres aquestes etiquetes, voltor, gran voltor, supervoltor, i després no dones un contingut, en primer lloc se't pot escapar. L'actitud, perquè hi pot haver, el que també comentaves Ferran, el propietari d'una vivenda que tingui una actitud terrible, intolerable, ilegal, perquè busca el frau de llei, perquè busca la pressió, amb una sola vivenda, i en canvi pots tenir una fundació pública amb uns estàndards ètics i de pau social. Honesta i 500 habitants 500 vivendes que estigui llogant i explotant d'una forma legítima i coherent amb la legislació, no? Per tant, quan substitueixes conceptes per etiquetes, obligues a assumir uns riscos que jo crec que no són assumibles.

Ninguna cosa més? Ara en punt dos quarts de quatre?

No, jo sí que volia referir-me al segon decret, i ho he apuntat abans, a que es demonitzi tant, d'alguna manera, o que es presenti com una cosa impossible el tema dels contractes indefinits. I d'aquesta pròrroga, perquè jo crec que aquests contractes indefinits tenen un sentit. I tenen un sentit quan estem parlant de la necessitat de donar seguretat i de donar estabilitat al sector de l'habitatge i de fer que la gent aposti pel lloguer. Al final. Jo crec que això té un sentit i que, a més, inclou unes garanties. Inclou unes garanties també per l'arrendador en el sentit de, escolta'm, si tu has de recuperar el pis per tu o per un familiar de primer grau, el pots recuperar. El contracte es prorroga automàticament sempre i quan estigui al corrent de pagament durant els últims mesos, sempre i quan no hi hagi desperfectes al pis. Per tant, hi ha garanties. I jo crec que això té sentit, perquè tots sabem, tots tenim persones al nostre entorn que han estat de lloguer i sabem per una família o per una persona que viu sola tant li fa i que està arrelat en un barri que està a gust a casa seva l'angoixa que té quan li queda només un any de lloguer del seu pis i no sap què passarà no sap si el faran fora o si li augmentaran el preu de forma molt radical i haurà de marxar i s'haurà de buscar la vida i jo penso que això. Ostres, posar solució tampoc ha de ser tan difícil.

Però fixa't una vegada més en el tema dels conceptes. Jo és que a la vista d'aquest segon decret, precisament el que crec que fa és limitar la indefinició, perquè si tu el que dius és el contracte com el de treball, és indefinit, però jo empresari demà et puc acomiadar pagant-te la improcedència, en definitiva el que estàs dient és que l'acomiadament és lliure però car. I això és el que crec que fa el segon decret. El segon decret et diu el contracte es presumirà indefinit però si hi ha unes causes o la propietat t'indemnitza amb les dotze mensualitats et pot fer fora. Per tant. En realitat, això no es ben bé una indefinició, això és posar preu a la definició del període. Una mica el que passa, insisteixo, amb el contracte laboral. A Espanya l'acomiadament és lliure, sí, és lliure, però és car, perquè l'anomenem indefinit, però pagant la improcedència pots acceptar que hi hagi causes d'anul·litat, és una frivolització, és una reducció a l'absurd. Però ni tan sols tinc clar que la tècnica legislativa que es va servir en el segon decret sigui tot lo exquisita com per poder complir, si s'hagués pogut aprovar, amb el propòsit que tenia.

Sí, sí, jo no vull entrar al viere o a entendiera, diguéssim, sinó a la figura, al fet que es pugui fer això, que a mi, ostres, no sé.

I un dels problemes que tenim també és que no hi ha un debat ideològic sobre això. És a dir, hi ha un debat a les tertúlies i entre experts i solucions per la crisi de l'habitatge n'hi ha de dretes, d'esquerres, de munt i avall. Però tu vas al Congrés i no hi són. És a dir. El PSOE ha fet un decret a correcuita, aprofitant un moment social complex, després d'haver aprovat una llei d'habitatge el 2023 que sortia en dient que era històrica, que en part no s'ha aplicat per la manca de voluntat de les comunitats autónomes del Partit Popular. I el Partit Popular està fent, com en diuen en castellà, xascarrillos, sobretot plegat. No hi ha una bateria de propostes, una actitud responsable de dir, escolta, anem a fer un pacte d'estat per l'habitatge, que és el que toca.

L'exemple el vam tenir dimarts, quan encara no s'havia reunit el Consell de Ministres i no se sabia què era exactament el que aprovaria el Consell de Ministres, teníem a Feijó per Catalunya i se li va preguntar, que li se'n va i va dir, votarem que no. Però si encara no sap. Això ho fan tots, eh? Si la proposta ve del teu rival i dius que no, directament, sense ni tan sols conèixer la lletra petita.

Bueno, és que al final és una de les característiques polítiques d'aquesta negociació i per això també cal distingir les posicions dels partits. Jo sempre ho dic, al Congrés dels Diputats hi ha una majoria de dretes. A Pedro Sánchez el va investir una majoria plurinacional, però la majoria que hi ha és de dretes, que no és una majoria operativa per governar, perquè no es posen d'acord per governar, però que sí que ho és. En temes com l'habitatge o en temes com la fiscalitat. Ara, també és evident que no tenen la mateixa aproximació i la mateixa posició política el PP i Vox, que jo crec que en els temes d'habitatge tenen una posició molt dogmàtica i que a més tenen un interès claríssim en fer caure el govern de Pedro Sánchez. I anar amb unes eleccions que Junts i el PNB. I Pedro Sánchez, malgrat que és molt difícil, estic d'acord en posar d'acord tota la paleta de socis de la investidura, però Pedro Sánchez sí que té capacitat de crear incentius amb Junts i amb el PNB amb el que és habitatge i amb el que no és habitatge perquè aquests decrets tirin endavant.

És que quan la proposta del principal partit de l'oposició és sortir i dir no hay un piso para María Carmen porque lo pagaron para Jéssica, que és una de les nòvies d'Avalos que li van pagar un pis, és que quina opció li estàs donant a un partit que va al Congrés a intentar fer alguna cosa? És que no li dones cap altra. Que dir, bueno, ens haurem de llegir lo de Sánchez encara que no s'entengui.

Tenim el principal partit de l'oposició que diu això i el partit que li marca el pas que és Vox que des del seu compte oficial a Twitter fa una piulada dient tots sabem que si en lloc de Mari Carmen els digués Moro Carmen tindria pis aquest és el nivell això és el que ve i després no plorem quan estigui aquí.

Doncs veurem què és el que passa demà. Estarem molt pendents del matí de Catalunya Ràdio, en què veurem què passa. Del matí i del Catalunya migdia, perquè estarem allà, allà. És veritat que avui podem tenir pistes, perquè depenent del que decideixi Junts, podem arribar ja sabent. Tenim un espòiler molt gros. Que la gent estigui atenta a tot, per si de cas. Per si de cas. Per cert, per cert, aquesta tarda també reuneix Coalició Canària. Coalició Canària té un vot. Si Coalició Canària diu no, cal un sí de Junts per Catalunya, no val amb una abstenció. Si Coalició Canària fa un sí o una abstenció,

llavors sí que. Coalició Canària forma

part de la majoria de dretes, diguéssim, mai els esmentem. Però aquí és tan justa

que un vot fa que tot vagi cap a una altra cosa. El més emocionant de la política d'aquest país és quan tot depèn d'un vot de Coalició Canària.

Coalició Canària és un partit. Autonomista, regionalista, conservador, que a més ara, per exemple, està governant amb el Partit Popular.

És la UPN d'una hora abans, diguem-ne.

Per complicar una mica més, d'aquest expedient que li han obert aquesta diputada del PP amb el tema del gas pimienta, perquè li podria costar la inhabilitació. Amb la qual cosa,

la majoria, per això tenim. Però bueno, de justet, escoltam demà que ningú es constipi Madrid avui el Catalunya Nit, que per cert va avui fins a les 12 perquè ja sabeu, ara després ho tractarem que hi ha avisos per pluges molt intenses a les Terres de l'Ebre i al nord del País Valencià i per tant estarem molt pendents, avui el Catalunya Nit l'allarguem fins a les 12, per tant avui el Catalunya Nit tindrem decisió de Junts per Catalunya i demà al matí de Catalunya Ràdio, potser el Catalunya Mitjia tindrem la decisió perquè es votaran els decrets estarem entretinguts passen 7 minuts de dos quarts, una posa i ara continuem.

Catalunya, migdia.

De fer arribar el gas natural al nostre país el 1965 a fer-ne servir el 2026 a 17 centrals de cicle combinat per generar electricitat i que la nostra energia estigui disponible quan la necessitis. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

Aquest dissabte 3 d'octubre, la cultura popular torna a omplir l'entorn de la Sagrada Família. De dos quarts d'onze del matí a les dues de la tarda, vine a gaudir dels falcons, gegants i esbars en una festa oberta a tothom. Serà una mostra de la diversitat del patrimoni festiu del país.

Fins al 4 d'octubre per compres superiors a 200 euros. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés és objecte a la seva aprovació.

Consulten les condicions i exclusions al corteinglés.es.

Un grup d'amics gaudint de les platges netes. El Roger tornant de la feina amb bici pel carril bici. Aigua que surt de l'aixeta. Autobusos i metros que van i venen. Habitatges públics construint-se. L'AMB. Fa més de 15 anys que treballem per donar-te la millor normalitat del món. Àrea Metropolitana de Barcelona. Fem el que es dona per fet.

Hay mucho nivel sobre el terreno de fondo en ocasión, Proust, David. Usted promete, hermano. Claro que sí. ¿Por qué facilidad resolvió? Sin complicaciones. ¡Ven a por más! ¡Venga!

Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan. Els catalans som fills de Grècia, de Roma i de Jerusalem, també. Aquestes tres grans cultures que ens han configurat com a poble mediterrani. I aquí tenim l'exemple més clar, que és Empúries. Manet XVI, per mi, un gran papa, però, evidentment, mai era un home forçat a ser papa. El divan amb Sílvia Coppolo. Aquest diumenge a les 9 del vespre. Catalunya migdia. Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del Barça Reservat. Barça Reservat,

el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

20 minuts i seran les 4 de la tarda, som amb el Ferran Casas, el Major Roger i en Marc Molins. Una situació lamentable, surrealista, la que s'ha donat aquesta matinada en una presó de l'estat de Tennessee, als Estats Units. Després de 30 anys al corredor de la mort, Krista Paik, de 50 anys, ha sobreviscut a les dues injeccions, teòricament letals, que aquesta matinada li han administrat per la seva execució. Ha hagut de ser traslladada a l'hospital, on de moment continua ingressada, per tant, encara està viva. Se li han aplicat dues injeccions letals de pentobarbital, però la condemnada no ha mort. La presó de Nashville assegura que ha aplicat els protocols que estableixen la llei i que per això l'ha traslladat a un hospital. Pike va ser condemnada a mort quan era una adolescent per l'assassinat d'una companya seva de 19 anys l'any 1995. Anem a Washington. Oriol Serra, bona tarda. Hola, bona tarda, Òscar. Aquesta situació realment disbarat.

Sí, sí, és un disbarat, és una situació esperpèntica, esgarrifosa. De fet, els testimonis que ho han presenciat, recordem que sempre hi ha presència fins i tot de periodistes en aquestes execucions. Alguns periodistes, de fet, es dediquen a això, és a dir, ha de ser una feina terrible, vaja, de malsons permanents, i explicaven, per exemple, des d'una ràdio local d'aquí de l'estat de Tennessee, que han vist agonitzar aquesta persona. Mentre li aplicaven aquesta doble dosi d'injeccions letals. La persona en qüestió s'ha arribat a aixecar, ha arribat a demanar si era normal el dolor que estava patint el braç, etc. Per tant, una situació que realment, entre altres coses, ha servit per a revifar aquest debat. Un debat al voltant de la pena de mort, de com s'aplica aquesta pena de mort. I si en circumstàncies determinades, com és el cas d'aquesta persona que ara té 50 anys, però que va cometre el crim quan era un adolescent, major d'edat, això sí, però que tenia 18 anys, doncs s'està també específicament debatent si s'haurien d'aplicar la condemna a mort a persones que eren tan joves en el moment en què el que va passar en aquest cas, que és que la condemnada va matar una companya de formació al costat del seu company i a més a més hi ha la connotació que va ser un crim que va tenir molta repercussió social perquè tenia connotacions satàniques i va esdevenir en el seu moment un crim molt popular, per dir-ho així.

Amb la condemnada, què pot passar ara? Perquè, clar, està a l'hospital, què passa ara? Ho tornaran a concertar una hora per l'execució? Què pot passar ara?

Sí, de moment hem de dir que a l'estat de Tennessee el governador ha aturat totes les execucions per aquest any, s'ha d'aclarir el que ha passat. Després hi ha la qüestió de la salut d'aquesta persona que, com tu deies. Va ser traslladada a l'hospital en ambulància, està hospitalitzada, encara és viva, però a partir d'aquí, si el procés en algun moment es planteja de ser reobert, segurament el que acabarà passant és que la defensa farà una apel·lació davant del Tribunal Constitucional. Aquí la clau una mica és el patiment i l'agonia, que recordem-ho, no estan incloses a la condemna de mort. És a dir, una persona és condemnada a la pena capital, però això no vol dir que hagi de ser torturada. I per tant, com que aquí hem vist aquest patiment i aquesta agonia innecessàries, és molt possible que la defensa esgrimi, que es pot incorre en tortura, i per tant que el Tribunal Constitucional ho acabi aturant. A més a més, hi ha també la qüestió de la salut. Hem de pensar que aquesta persona probablement quedarà tocada per aquesta doble dosi de substàncies químiques que se li han aplicat i per tant pot tenir lesions, per exemple, de manca d'oxigen al cervell. Per tant, la cosa pot anar per llarg i hem de pensar que probablement no hagi de tornar a passar per una execució. Penseu que no és el primer cop que hi ha un desastre a Tennessee. Aquest any ja hi ha hagut un cas, en aquest cas d'un home que es diu Tony Carthers, que va cometre tres assassinats el 1994, i en el seu cas es va haver d'aturar l'execució perquè els funcionaris no trobaven l'adena per aplicar-li la injecció. Està més d'una hora intentant-ho.

I tot això suposo que genera el debat, però no fa replantejar-se als partidaris de la pena de mort d'aquests nyaps.

Bé, sí, sí, com et deia, el governador de Tennessee vol arribar al fons de la qüestió perquè, evidentment, això malmet la imatge i, a més a més, com ell ha dit, el fet de dur a terme una qüestió que consideren seriosa, legal i que s'ha de poder fer tal com estableix la llei. Aquí veurem què passa. Clar, la injecció letal és el, diguéssim, el modus més estès aquí als Estats Units. Als 27 estats on s'aplica la pena de mort. Recordem-ho que a l'altra meitat dels estats no hi ha pena de mort. És a dir, estem parlant d'una mica més de la meitat dels estats nord-americans, però hi ha d'altres sistemes. És a dir, si falla la injecció letal, que, com et dic, és la que existeix a tot arreu. Clar, es poden arribar a plantejar d'utilitzar-ne d'altres. Penseu que hi ha estats on s'utilitza la cadira elèctrica, l'afusellament, fins i tot, a Idaho, a Oklahoma o a Utah. Per tant, en fi, segurament miraran de trobar què els està passant amb aquest sistema. Però d'aquí a l'evolució, en fi, queda molt de temps.

Ferran Mayor, Marc, des de la nostra òptica, és un. Disbarat i no s'entén com pots sotmetre una persona a aquest patiment previ fins i tot a la pena de mòrida. Bueno, jo crec que escoltant

el president actual dels Estats Units s'entenen. Sí, però aquesta mesura no és de Donald Trump. No, no, jo ho sé, jo ho sé. S'entenen en algunes coses d'aquell país i s'entenen, malauradament perquè no canviaran, perquè aquí em sembla una aberració absoluta la pena de mort, i més amb aquests mecanismes tan cruels, sempre és cruel, la pena de mort, però és que no ho puc entendre. Al final, la justícia ha de ser restaurativa, i quan tu condemnes algú, el pots condemnar molts anys de presó, però l'objectiu ha de ser la reinserció. No treure-li la vida a aquella persona i pensar que és un monstre i que si s'equivoca allà, com és un crim terrible, doncs la seva vida s'ha d'acabar o ha d'estar en una cadena perpètua i morirà a la presó.

Clarament no és la filosofia dels Estats Units. A més, en aquest cas, un crim que va cometre quan era adolescent. Si no m'equivoco, el Oriol ha dit una companya. Sí. Sí, sí. Entendem-me quan dic només és un, vull dir que no estem parlant d'una persona que hagi matat 50 persones, sinó que és un crim com un altre. Ostres, segur que no és una persona que no es podia reinserir, no és la filosofia dels Estats Units, segur.

Sí, a més a més aquí hi ha la qüestió de que. Està parlant l'Oriol, és que com que testes els auriculars no digues

que és Oriol. Disculpeu. Heu de pensar que a més a més hi ha la circumstància que aquesta persona havia patit abusos sexuals, havia estat violada quan era una nena petita, per tant aquí hi ha també un factor traumàtic al voltant de de la biografia d'aquesta persona, i a més a més està diagnosticada amb un trastorn bipolar, en fi, que sí que costa molt d'entendre que realment en un cas com aquest, concret, s'hagi dut a terme aquesta execució. Costa molt d'entendre, però hi ha aquest component també que us deia de les connotacions satàniques al voltant del crim, que el va cometre al costat de la seva parella, que en aquell moment era menor, i per tant no va ser condemna de mort, sinó a cadena perpètua. Que quedi clar que per

mi qualsevol pena de mort és reprobable, però que en aquest cas fins i tot ho és una mica més.

Sí, sí, totalment d'acord. Per mi és l'anèxim capítol de la infàmia d'un sistema judicial que contempla una pena que no està a l'abast, que conceptual, ni per raons ètiques ni per raons morals, la pena de mort és una pena que hauria d'estar a l'abast. D'un ésser humà, néixer en capítol de la infàmia i que comença pel fet de tenir-la 30 anys esperant. Estàs 30 anys esperant en un lloc amb persones com tu que esteu esperant tots ser executats. És a dir, és una aberració de magnituds còsmiques, al meu entendre. Però dona lloc a una reflexió que crec que és interessant perquè la pena de mort és una pena que ha acompanyat molts sistemes judicials al llarg de la història de la humanitat i la forma d'executar-la. Diu molt del motiu i de les raons. Per exemple, la lapidació, que és una de les primeres formes que pretenia. Pretenia col·lectivitzar, és a dir, la pena l'administrava tot el poble. La crucifixió pretenia precisament la infàmia, pretenia la desqualificació del subjecte i per això quedava reservada a determinades persones. La foguera buscava la purificació, matarem, però en aquest procés de trobar la mort, et purificaràs. És arrel del pensament de la il·lustració, de la revolució francesa, del pensament il·lustrat, quan neix la decapitació, com una forma, bé sigui per guillotina o bé sigui per destral, però es considerava que el que pretenia el sistema era donar-li dignitat a la persona. Estats Units. S'opta per la forca des de que s'executen a l'inici del sistema judicial nord-americà per la forca és un mecanisme que és especialment infamant i que a més és molt lent de manera que el que es va fer és intentar augmentar la distància de la caiguda per tal que la mort no es produís per asfixia sinó que es produís pel trencament associat en aquest cas a la caiguda a la distància i amb el temps han anat sofisticant els criteris, els mecanismes. Han optat per la cadira elèctrica, han optat per la càmera de gas, com el mecanisme a través del qual es pot matar algú sense tocar-lo, en aquest colmo dels eufemismes, i. En aquesta història de la infàmia, el mecanisme de la injecció letal provoca una paradoxa, i és que, com sigui que la injecció es posa de forma deliberada per provocar la mort, no pots trobar, per raons ètiques i odontològiques, metges, professionals sanitaris, que l'administrin. Per tant, es neguen amb raó a executar, a col·laborar amb aquesta pena, I al final et trobes personal que no té aquesta qualitat sanitària intentant matar amb una persona a base d'injeccions sense trobar els vasos, els capilars, etc. I acabes trobant aquestes situacions que, insisteixo i acabo, són contràries a l'ètica i a la moral més elemental.

Bé, doncs, en tot cas, aquest episodi, absolutament d'entès, que s'ha viscut aquesta passada matinada a Tennessee, a un dels estats dels Estats Units, on encara hi ha la pena capital, la pena de mort. Oriol Serra, gràcies, és de Washington. Bona tarda. Adéu, bona tarda. Falten 8 minuts per arribar a les 4. Tornem a Catalunya. Perquè aquesta tarda, vespre, nit i pròxima matinada haurem d'estar molt pendents del cel, de les pluges, especialment al sud del país. Francesc Mauri, bona tarda. Bona tarda. Per començar, de pluges ja n'hem tingut avui, n'estan tenint, i en tindrem durant tota la tarda, en diferents punts, però sempre de la meitat del país cap al sud i al litoral, no? Sí, aproximadament meitat sud,

també incloses algunes zones interiors, però especialment. I, efectivament, les més importants cap a la costa. Tant és així que, de moment, gairebé 70 litres a l'Abisbal del Penedès, aquesta és l'estació oficial de Meteocat, però, per exemple, a Vilaseca hi ha estacions d'aficionats que han donat entre 60 i 95 litres, que són molts, evidentment, o a Miami Platja, 40 litres, a la mateixa ciutat de Tarragona, 32 litres. Podríem dir que aquest és el primer plat.

Sí, perquè t'anava a dir que quan parles de 30, 40, 90 litres, home, ja són molts. Són moltíssims, però són locals, són locals. Però és que esteu dient d'on el dia de avui, que a l'episodi d'aquesta nit matinada a la Terres de l'Ebre, a nord de Castelló, poden caure 300, 400 litres?

Sí, clar, això és el que ens preocupa sobretot, perquè. El que ha passat, igual que ha passat en dies anteriors, o passarà aquesta tarda, és aquesta irregularitat. Perquè són tempestes, diríem, que no tenen un patró absolutament previsible, clar, i que descarreguen de forma bastant local. Ara bé, aquesta nit i de cara a demà entrem en una situació més clara de pronòstic i podríem dir més amuntagada d'inestabilitat a tot l'entorn del massís del port. Entorn del massís del port, que vol dir des de les comarques de Castelló, passant pel Matarranya i pel que fa a Catalunya, podríem dir que en el podi hi hauria dues comarques, el Montsià i el Baix Ebre, i potser també Terra Alta, però en menor mesura, o la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. A destacar que en aquestes comarques, doncs sí, hi pot haver registres de més de 200 litres i alguns mapes a les zones de relleu, cap als ports, tant del País Valencià com Catalunya, com l'àrea de l'Aragó, algun registre podria arribar als 400. Per experiència, sabem que això. No ho aguanten els barrancs de la zona i que pot provocar danys personals i en els béns de les persones. Per tant, és una situació potencial de risc el que veiem. De tota manera, cal dir que això és un acumulat. No vol dir que plogui 18 hores seguides. Ho ha de fer, ara ho està fent el golf de Sant Jordi, algunes d'aquestes tempestes acabaran afectant la zona comentada i durant la nit. Anirà arrencant tot plegat per descarregar això unes 12-14 hores amb irregularitat, però alguns totals poden ser preocupants.

Potser t'agafo, però a la Dana de València o al Glòria, que vam tenir a Catalunya, els acumulats de quan van ser?

No, me'n recordo, me'n recordo. A prop de 500 a Malglòria, això va ser a la zona de Lliurona. Lliurona és les muntanyes de les Salines entre l'Alt Empordà i l'altra Garrotxa. Allà es van fregar els 500, 400 llargs, si no recordo malament. I en el cas de la Dana de València, Turís, van caure 740 litres en menys de 24 hores, però a mi m'agrada sempre insistir en aquest exemple de la Dana. Desgraciadament, els 230 morts, la majoria van ser per la nefasta gestió de l'emergència. Amb altres situacions d'aquesta mena, l'any 57, l'any 82, l'any 87. Les víctimes mortals van ser de 20 a 50, però no amb xifres de país destartalat.

Doncs en tot cas, la situació que és d'allò més preocupant, o com a mínim sí que és d'alerta màxima, és veritat que ja avui han sonat els desalerts en diverses comarques del sud de Catalunya un parell de vegades, perquè efectivament ja hem tingut les primeres tempestes, ja a més a més molt intenses, en poc temps, però han caigut molts litres i per tant hem d'estar molt pendents. Bàsicament, sobretot al vespre o nit matinada, quin és el moment màxim?

Arrencaria el vespre, però la continuïtat no està garantida. És a dir, des del vespre fins demà al migdia hi pot haver aquestes acumulacions. Per tant, compte amb tota aquesta franja horària que ja ha començat el golf de Sant Jordi, que potser al vespre, quan trenqui el dia, ja podria caure en les zones citades, però és a la nit i matinada quan quan en aquesta àrea hi pot haver el paquet més consistent.

Deixa'm incloure la conversa al Francesc Garriga, que d'aquí a tres minuts s'ha de posar al capdavant de la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga, bona tarda. Bona tarda. Ja t'estic posant deures, perquè estàs sentint el Mauri, que aquesta tarda està

molt pendent de les pluges. Tenim una escaleta molt oberta i amb un forat per anar fent actualitzacions permanents, evidentment, perquè això pinta que es pot complicar. El Garriga li agafarà, Mauri, de 4 a 7? Sí, sí, sí,

són aquests aiguats irregulars. Si ha dit que cauen, el que no li agafarà, evidentment, perquè no crec que treballi la nit, això serà potser la Marta Romagosa

i companyia. O Manel Alías i la. Marqués, els allarguem fins a les 12 per estar-ne pendent. No acabaran a les 11, acabaran a les 12 i empalmarem amb la Marta Romagosa a la nit dels ignorants.

Comencem un programa a les 6, aviam què ens deixen.

Sí, deixarem potser una feinada i sobretot, sobretot, un cop més, zero confiança amb els nostres vehicles, amb les vivendes que tinguem a prop de la Riera, Rius. És a dir, sempre, sempre, sempre precaució i més val equivocar-se, però prevenir.

Per tant, cridem a la prevenció, en efecte, i a la prudència, i si us podeu estalviar un desplaçament, doncs us l'estalvieu, que ja hi haurà temps de fer-lo. Mauri, gràcies, bona tarda. Bona tarda. Garriga, a banda d'estar pendents de les pluges, què més a la tarda?

Doncs mira, seguirem amb bones notícies, parlarem del risc imminent de guerra, que vau parlar també amb el Baraiber l'altre dia, i ens visitarà la Tica Font per parlar d'armes, de rearmament, i. Mirarem també els extraterrestres. Com els explicaries als extraterrestres què vol dir anar a l'escola? Ens ho farà el Marc Artigau, això. Una mica de. De ciència-ficció. De ciència-ficció. Has explicat el decret. No, el decret no se pot explicar, el decret de l'habitatge. No s'ha atrevit. L'Artigau amb el decret no s'ha atrevit. I a la segona hora ha esperat perquè ve la Lloberes.

Home. Atenció! No, ja la tens aquí, perdona. Pel migdia ha passat, també. Esclar. El seu despatxet aquí en un raconet de la taula del migdia sempre la tenim aquí fent deures. Després li demanes pel jersei aquest que porta. El de la Coca-Cola? Sí, demana-l'hi. Que té història al darrere. T'ho deixo aquí. Fins ara, doncs, de seguida. 30 segons per la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga o els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornarem demà a partir de les dues. Ferran Casas, Maiol Roger, Marc Molins, gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Molt pendents avui de Catalunya Ràdio, de 3Cat Info, d'aquesta situació de pluges intenses al sud del país. Demà, a partir de les dues, nova edició del Catalunya a migdia. Fins llavors, bona tarda de dijous a tothom.