Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 02/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia a Manresa, on l'Ajuntament demana justícia i també assegurar la convivència després de l'assassinat d'un home de 45 anys la matinada de dimarts. Dos adolescents han estat detinguts pel crim, perpretat amb arma blanca, i la policia busca encara més implicats en l'assassinat. També hem passat per Madrid i per Ceuta, el dia en què la posició oficial del govern espanyol davant la crisi migratòria, que passa per exonerar-ne el Marroc, ha saltat pels aires per un informe de la policia que assenyala precisament el Marroc. Un informe que el ministre Marlaska assegura que no coneixia i ara demana explicacions als seus subordinats de la policia. I hem repassat també les xifres de l'atur que deixa el mes d'agost, un mes que tradicionalment és dolent per l'ocupació. Aquest any 2026 no ha estat cap excepció i l'atur ha pujat tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara què més podem afegir-hi, Natàlia Ramon?

Doncs que enmig de la crisi humanitària a Ceuta, Alberto Núñez Feijó hi ha tornat coincidint amb el Dia de la Comunitat Autònoma i també coincidint amb les manifestacions convocades per aquest vespre. Des d'allà, Feijó ha demanat al govern espanyol que prengui mesures contra el Marroc i ha dit que Pedro Sánchez no pot garantir la seguretat d'Espanya. Enviat especial a Ceuta, Miquel Jarque, bona tarda.

Bona tarda, sí, ha estat en un acta de partit. El president popular ha assegurat que Alda Sánchez és un govern en fallida i ha reclamat que l'executiu demani explicacions al Marroc i que convoqui eleccions.

Pedro Sánchez no está en condiciones de garantizar la seguridad de nuestro país. Hablamos de la obligación más importante de cualquier presidente. La única salida es convocar elecciones sobre las responsabilidades judiciales. Esto no puede quedar impune. Pedro Sánchez no es.

Feijó ha assegurat que el president espanyol sí que coneixia els informes policials i que ho va amagar.

Gràcies, Miquel. I tornant a Catalunya, l'Austec, el sindicat majoritari de l'ensenyament, reconeix que la vaga que manté convocada pel primer dia de curs és arriscada i que pot tenir un seguiment baix. Diuen que és una vaga que escenifica el malestar que persisteix entre els docents, però que per a molts d'ells pot pesar més rebre els alumnes el primer dia de curs. Demà el Departament es reuneix amb els dos sindicats que mantenen la convocatòria, que són l'Austec i la CGT, a petició també de l'assemblea docent. I Holanda Segura porta veu de l'Austec, veu difícil, desconvoca l'aturada i retreu el Departament que no hagi aprofitat l'estiu per seguir negociant.

La vaga del dia 8 és una vaga delicada perquè és el primer dia de curs. Perquè a més no hem tingut temps de preparar-la amb molta antelació i d'anar centre a centre, de fer tota la difusió possible i el treball possible. Clar, és una vegada que és difícil de dir quin seguiment tindrà.

I el nombre de persones beneficiàries del sistema de dependència ha augmentat prop d'un 75% en una dècada segons la memòria del 2025 del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. Actualment, hi ha més de 50.000 persones en llista d'espera del sistema d'atenció a la dependència, un 14% més que no pas l'any anterior, tot i l'augment de recursos destinats a la millora de l'autonomia. La memòria també apunta que la població catalana de 65 anys o més ja supera en prop d'un 50% la població de menys de 15. Per tot plegat, el Consell Econòmic i Social de Catalunya demana una estratègia transversal per resoldre els efectes de l'envelliment demogràfic.

Passant quatre minuts de les tres I

des

d'ara i fins a les quatre recuperem algunes de les veus que estem habituats a sentir els dimeques del Catalunya a migdia. Per exemple, Alicia Puig, experta en polítiques urbanes. Bona tarda. Molt bona tarda. Joan López Alegre, professor de comunicació de la Universitat Abat-Olivaseu. Bona tarda. Jo no soc expert en res. És que sempre fas el mateix. Ho reprèn allà on ho va deixar. I saludem el Bernat Surroca, que és cap de política del Nació. Bona tarda. Bona tarda. Que és més nou en això de les tertúlies. Sóc més nou, sí. Havies vingut algun dia, però no eres dels habituals de les dimecres. No, sóc dels habituals, però molt content. No et deixis acuquinar per aquests dos. Perfecte. Perquè ells ja venen amb un nivell d'excitació.

Ja ho he vist a fora, eh? Però Nació, pel que veig, és com una de les empreses de la càmera. Té una cadira, no? Signada, sigui si sí.

Algún dubte o alguna queixa? No, no, molt a favor, jo.

M'ha fet molta il·lusió conèixer-lo perquè el llegeixo, però no el coneixia i m'ha fet molta il·lusió. A mi també.

Doncs a partir d'ara, cada dimecres, escoltem a veure com us comporteu, diguem-ne. També hi ha un retrobament, tot i que és a mig gas. Sí.

Perquè saludem un altre dels habituals dels dimecres, que és qui ens fa la dèria aquesta temporada. Estem molt contents de poder comptar amb ell tota la temporada una vegada més. Santi Villas, bona tarda.

Bueno, espera't, eh, tota la temporada. Jo crec que vas molt avançat, eh. Què em sents bé? Perquè m'han dit que em sentia apagat i li he dit, pues és com estic. Sí, és una mica sí, eh? El so no acaba de ser del tot net, eh? Apagat. Pues fins i tot tu, que tinc aquí un estudi per mi sol, eh? Un estudi, unes cosetes que colxen, vull dir, no sé com es diu. Unes cosetes que colxen, eh? Bueno, la paret, diguéssim. Ja, ja, sí, sí. A sota casa de la Shakira, per gravar la cançó.

El que tenen els estudis de ràdio, que tenen algun sistema, no? Exacte. Ui, espera't, ara no sé què has tocat. Algú ha tocat un botó? Pues alguna cosa ha passat, perquè ara t'hem deixat de sentir bé. Ai, ai, ai, ja comencem bé la temporada. Però, què està? A la delegació de Madrid? No, no, no, no és Catalunya Ràdio, això. No està Catalunya Ràdio, no està cap instal·lació de

Catalunya Ràdio. Però, escolta, tu deus haver parlat ja amb en Jon Jon, perquè si no ve físicament, li paguin la meitat, no? Ui, ui, ui, ui, ui. Home, clar, això, si no, ja truco jo al Jon Jon i l'hi dic. Em sembla que el tema va haver perdut. Està sent o no? Així no ho he sentit.

Ara, ara, ara, a veure.

No ho sé, jo no sé. Ara se sent millor, eh? Ara se sent millor, potser. Ara es veu que se sent millor. Sí, no toqui res, no toqui res. No, jo no he tocat res. Si tinc aquí quatre micros, si sembro Zapatero.

No, Zapatero era en joies, no micros.

Bueno, pero a la boca, diguéssim, per fer rodes de premsa, tinc quatre micros a la cara ara mateix.

Home, et sents una persona important, ara.

Mare de Déu, sí, important. Mira, no em facis parlar. Bueno, total, a veure, amb aquest del Nació, com és? Hauries de venir, home, el primer dia. Hauré de venir, perquè tots els del Nació, vull dir, és veritat, aquí els van canviant, però clar, no sé, la evolució, diguéssim, lo que seria la evolució humana, no sé. La pregunta és si és el teu tipus. Bueno, jo ara a aquestes edats, ja ho saps, que ara mateix, vull dir. Saps? Santi, m'ha donat records per tu l'Oriol Marc, per cert. Home, per favor, vaig veure l'altre dia una promo. El vaig veure a una promo del matí de Catalunya Ràdio. Sí, sí, sí. Que sortia, ell surt, o sigui, ell, vull dir, és com si fos una moneda, vull dir, ell surt de perfil, saps què vull dir? O sigui, ell es posa de perfil com dient, hi ha més, saps? Però només t'ensenyaré una part, saps? Jo vaig quedar mal, digava, què tal va, però què fa? Bueno, escolta'm una cosa. Què anava a dir? Aviam. Bueno, ja l'heu explicat a aquest noi nou, que jo no sé mai lo que he de dir. Sí. Bueno, i tu saps que ara et pagaran la meitat? No, no, perdona, ja la cosa te vaig explicar. Aquí el tema de les dèries, es veu que es cobra menys perquè no vens. Jo he fet una temporada sencera venint, cobrant com si no vingués. M'explico? Semblo Rajoy. I ara, doncs no vinc. Però, vull dir, ja m'has entès. Efectivament, t'has fet un enredo com Rajoy, estic d'acord. Si puc venir, saps què em passa? T'ho vaig a explicar. Si per jo venir presencialment havia de canviar de dia i no estava disposat, a perdre-us. Veus? Quina declaració d'amor. Primera. Mira, no et creiem perquè a tu no més t'interessava l'olor. No, perdona, jo sabia, vaig tenir la informació que el guapet ja no estaria, perquè ara ja ha fitxat pel Matí de Catalunya Ràdio perquè ell va amunt. L'Alícia em van dir que, bueno, que també fitxava el Mediacatalunya Ràdio, però que potser vindria algun dia. Clar, quan he sentit que parlava ella, perquè jo no sabia qui venia, pensava que tots eren nous, menys tu, diguéssim. He pensat, ai, mira, així podré saber com van les obres de parla, saps? Si no. Em desconecto d'aquesta estructura.

I no podies viure més mesos sense saber com van les coses per Parma.

Bueno, és que, perdona, això es va iniciar aquí i s'ha d'acabar aquí. S'ha d'acabar aquí. Això se li ha de dir a Jon Jon, eh? Aquesta tertúlia no es pot acabar hasta que parla i inauguri lo que ella ha fet. Ah, molt bé. El nivell d'argot que hi ha en aquesta tertúlia. Jon Jon. La gent no sap el guapet.

La gent ha de poder entendre del que parla. El nou no ho sap, Santi. El nou no ho sap. El guapet l'hi deia jo perquè el cosificava. El guapet és l'Oriol Marc.

Això sí que ho sap. Joan és el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda. Exacte.

I ella un dia va trucar que estava passejant per Parla perquè està fent com una intervenció, diguéssim, a Parla. I clar. Em va semblar una fantasia i no sé com van les obres aleshores m'agradaria veure si al final el pont està no sé el que deu ser és una comunitat energètica una comunitat energètica imagina't, però quins col·laboradors té aquest home, una senyora que està fent una comunitat energètica parla. Vull dir, això, això tu vols imaginar i no et surt. No, no, si volguéssim buscar, no el trobaríem. I quedes tu, que jo, clar, jo vaig pensar, bueno, a mi em van dir que tu quedaves, jo vaig pensar, bueno, pues al menos tindré algun lloc on recolzar-me, saps què vull dir? És que jo, com a bon conservador, no vull que res canviï. No, clar, però bueno, jo, és que saps què passa? Que avui és el dia que no puc. Estàs molt sembrat avui, Joan. El que podem fer és dir-li a l'Òscar que ens canvia tots a un altre dia que jo pugui venir. Ah. Saps? Que el dimecres posi uns altres, ara depèn a veure com ho fan, i aleshores que ens canviï tots a un dia, que tots puguem, i llavors, pues bueno.

Però si tu tens una agenda de ministres, era dificilíssim trobar un encaix amb tots els dies, que no puc, que em va malament, que no sé què. Escolta, no toquem res, no?

Saps què passa? Que a mi em va malament perquè no sé ni lo que he de dir. Després, quan ja estic, ja està, saps? Però jo per aquest matí he patit, i a nit també. Avui m'he despertat i he pensat, hòstia, la ràdio, què dic? Saps què vull dir? És que no. Però a mi m'han enviat un tema que tenies, eh? Sí, m'he enviat un tema. Vosaltres tombau anar i no sabíeu. A ell li vaig dir, al presentador del programa, que ara, com que no tinc la pantalla. Com es diu? Anava a dir Òscar López.

El ministre. El nostre Òscar té el cap més petit.

El ministre. El nostre Òscar té el cap més petit. En canvi, el ministre sembla de Mataró, com jo. Mira, saps què passa?

Que jo, abans de les vacances, vaig pensar, com que segurament no faré vacances, vaig pensar, què faig? Doncs em faig una liposucció, saps què vull dir? Això ens ho havia dit. Ah, us ho havia comentat? Ah, vale, doncs no me la vaig fer. No, eh? Em va sortir com una feina que havia de fer abans i tal, i vaig pensar, no puc començar i anar amb una faixa, com si fos jo, una filla de la Campo, saps què vull dir? O sigui, que has d'anar dos mesos, o sigui, la mòmia. I aleshores vaig pensar, bueno, doncs no puc fer-ho. Llavors vaig fer una mica de règim, ara em veureu, estic molt bastant més figurinet. Veus? Vull dir I aleshores, el meu tema avui era, diguéssim, que això no ho vaig poder fer, no us ho podia explicar, si no us haguésse donat tot un luxe de detalls, de la liposucció, de tot i tal. Llavors, he fet un tema que he trobat, que t'encantarà, Alicia, que és una cosa que als Estats Units els americans fan, que s'han posat de moda que es fan, diguéssim, escàners totals per trobar possibles malalties, tumorets, una neurismeta, tal. Paguen 2.500 euros, els hi fan com un pet, diguéssim, de tot el cos, I aleshores van trobant cosetes que puguen ser malaltia a posteriori. Això ho fan les famoses i clar, les riques. I mentrestant tu tens una llista d'espera de 6 mesos. Saps què vull dir?

Els rics poden fer-se aquesta prova i saber si tenen una cosa mínima.

Estudiant-m'ho he pensat, igual si tu ara t'ho troben, mentre desenvolupa, si ja has demanat la cita per operar-te arribes a temps. Saps què vull dir? Si t'ho han trobat. Un any abans, i aleshores tu demanes l'operació i quan arribes ja t'ho pots fer. Aleshores, bueno, era una mica això, diguéssim, aquest era el meu tema d'avui, veig que no, ha de ser d'una merda, o sigui. No, però si encara no han dit res, estan esperant que acabis, estan esperant que acabis. Saps què passa? Que clar, no puc fer gestos amb la cara perquè l'Alicia em tiri un cable.

Però jo ara te'l tiro ara mateix.

Però la teva cadira, davant d'ella, has de saber que està buida. Sí, t'han guardat la cadira. Ah, no, això està molt bé. Estem asseguts tots com si estiguessis tu aquí, amb les mateixes cadires.

Jo crec que aquí el que deu tenir el problema que no deu poder dir l'Andrés, perquè ella deu començar a fer cap de setmana el dissabte a la tarda, ets tu. De qui parles? De l'Òscar López? No, de tu, l'Òscar és d'aquí.

El problema de Tartulia no era amb mi, perquè jo hi soc de dilluns a divendres. El dia que hagués vingut el Santi m'hauria trobat a mi. Sou vosaltres els que canviaveu.

Jo crec que vosaltres. És que no me recordo ara del nom. De qui? De mi? De tu, de tu. Jo també em dic Òscar. Òscar abans Joan. Fixa't tu com és la vida que ara me'n recordo Bernat. Veus? El nou, el nou. Jo ho entenc. Aquest ja se m'ha quedat per sempre.

Mira, tot això que hem guanyat, ja està.

Ja tens un 25%. L'Elit ja vol dir coses. Que et llenço un cable, Santi. No, escolta, però hi ha un altre que no l'he volgut tocar, que ara la gent es punxa greix de mort. Per arreglar-se la cara, saps? En lloc de. Ah, però se m'ha quedat la cara xupada perquè m'he primat molt.

On trobes aquestes notícies, Santi?

En quins cercles et mous? No, perdona, m'encanta que em facis aquesta pregunta. A veure. Perquè saps que per preparar aquesta secció, ara et semblarà que és broma, eh? M'he baixat al New York Times. Carai. Perdona, perquè jo he vist que tu llegeixes al New York Times i als tres dies la mateixa notícia surt al País. O a la Razón o a tal. Llavors, ja me l'he baixat jo abans. Clar, és veritat que no ho estic veient molt bé.

Però, escolta, escolta, i el greix de mort, el greix de mort, d'on te'l treuen i com l'extreuen?

Bueno, pues, xica, escolta, pues a les piscines aquelles de la Facultat de Medicina, que estan flotant tots els morts, pues hi deuen treure llet. Jo què sé. Vull dir, no he aprofundit tant perquè no era el tema d'avui. Si vols, te'l preparo per la setmana que ve.

Avui era l'escàner. Santi, jo crec que realment tu, que et relaciones amb gent d'alt nivell i d'alt poder adquisitiu i tal, tu no sé si ho notes, però jo ho noto molt a les xarxes, que hi ha com una sobrepreocupació amb la salut constantment, i com aquesta cosa obsessiva de. Bueno, que jo ho veig molt amb noies molt joves, com de no sortiu de festa, lleveu-vos d'hora, suc de verdures, vés a pilates.

Una cosa molt individualista de. Bolets, bolets, ara la gent està menjant bolets.

Injecta esperma de salmó, ara la gent s'injecta els ulls. A la cara, sí, també. Llavors, hi ha com una sobrepreocupació i una cosa com superdisciplinada del cos de controlar que tot estigui bé, que mengi superbé, que faci 6 dies d'esport a la setmana, que és com. Superindividualista i també molt com de dir, bueno, escolta, em surto una estona a

fer una canya i I això que abans, ara el que dius tu, que és una mica com estètic, vull dir, hi ha gent, per exemple, que es pren 35 pastilles naturals al matí. Bueno, totalment. Això em surt una quantitat de vídeos a TikTok. De totes les famoses nord-americanes.

I que feliços que estem els que no vivim en aquest món i que, per tant, no entrem en aquestes voràgines.

No, no, jo sé que hi ha una pastilla, per exemple, que te la donen, que és per matar. Cuidao, eh? Les bactèries en trànsit. Saps què vull dir? No ho sé. Per què les vols matar? Perquè no arribin a fer mal, del camí, les mata la pastilla.

Però, escolta, el greix de mor i l'esperma de salmó són compatibles o tenen alguna mena de contraindicació mèdica? No cap, vull dir el greix de mort.

Ah, tu pots fotre tot a la vegada, eh? T'ho explico, t'ho explico. O sigui, això del greix de mort és tota aquesta gent que s'ha punxat 11, piqui tot això per aprimar-se, clar, al final t'aprimes però la cara se't queda com un drap, diguéssim, que també se t'aprima la cara. I aleshores tot això s'ho han de romplir. I aleshores, clar, si tu ja estàs prima, has perdut greix, no te'l pots treure del teu cul per posar-te a les galtes, saps què vull dir? Li has de treure el cul d'un altre, no l'iràs a punxar a una veïna.

A mi m'agrada aquesta barreja en què a la cara t'injectes o greix d'un mort o sement de salmó, heu dit?

No, però el sement de salmó és perquè la cara et quedi bé. Sí, això és com un colatge. Per fer-te la cara. Diguéssim, com una mica més molt sudeta. I ha dit un tercer element greix del cul d'algú altre que no siguis tu. Home, pues de la persona morta.

Bueno, digui jo, perquè deu ser un nen I no ha injectat-te res i deixar que la natura faci el seu curs?

Clar, és que anava a dir, m'esteu donant noves preocupacions, eh? Jo tot això no ho havia pensat i.

Ah, bueno, pues mira, està bé, està bé, ha tingut efecte la secció. És que no saps les coses que arribaràs a pensar després de les de ties del Santi, no en tens ni idea. Tu juro que aquest estiu estava en un sofà, perquè no m'he mogut no fer res, ja ho saps, i vaig pensar, bueno, a veure si li dono un ordre, no vaig saber, a la secció, vull dir, vaig pensar molt a la teva secció, i pensava, bueno, què podries fer i tal, i pensava, i vaig pensar molt, però no, o sigui, segueixo igual, o sigui, jo ja ho sé. També t'ho dic, jo crec que ja, Bernat, farem una cosa. Mira, jo ara li diré al Bernat, Bernat, si tu creus que al final de la meva secció. No ha estat bé, si tu m'ho dius, jo no la cobro. Pobre Bernat, és el primer dia. Em poses una responsabilitat. Jo crec que per aquestes coses, Òscar, per aquestes coses, Òscar, necessito uns ulls de fora. Vull dir, perquè ells al final ja em tenen una mica de carinyo, saps? Crec que és brillant, aquesta secció d'avui. Ha de ser una persona que vingui de fora que digui, pues vaya merda, jo no la passo. Saps que he de fer una factura? Com tu. Pues yo en vez de tres, ne paso cuantos.

L'Òscar no fa una factura, té una nòmina.

No, jo sí, però ell no. No, l'Òscar sí, l'Òscar sí, home, jo. Vull dir que si tu em dius, Bernat, jo crec que avui això, Santi, amb confiança, i m'ho pots dir en directe, perquè això també és contingut. Saps?

No, no, jo et dic, jo crec que ha estat una secció magnífica, un tema que no se m'havia passat pel cap. Aquesta passa-la.

Bueno, i després també ja saps com va això de la ràdio, eh? Bueno, tu estàs al Nació i és un altre món, però vull dir, ara potser la gent està esperant al final de la secció per veure si tu em dius si la cobro o no.

Tu imagina't que ara estem quedant un hype.

Crea una enquesta a X, té que cobrar el centre de la secció, sí o no, i la gent pot votar mentre fem el programa i a les 4 dones el veredicte.

I és vinculant o no, aquesta enquesta?

Bueno, també et dic que ja saps tu que tal com està la ràdio tampoc et treuen de pobre, o sigui que. Ah, ja ens ha tocat el rebre. Podem fer una votació popular i podem fer un crowdfunding, si voleu, també, a la vegada. Però bueno, res, ja m'ho prepararé millor la setmana que ve. Molt bé. Tot l'any passat vas estar dient això i al final la part del teu encàrrec era que no t'ho preparessis. Però heu estat com un Pepe fins aquí.

Sí, però guaita, l'has renovat, eh? Sí, no, no, escolta'm.

No, no, i em va dir que no volia que marxés, que jo vaig pensar, és que no ho faig bé. Bueno, Bernat, la passo, pues. Passa-la, passa-la. A veure, també et dic una cosa, a veure si tu ara te'ls guanyes, a continuació.

Bueno, és que ara m'estàs posant pressió a mi. I és el meu primer dia, no fotem. No, vale, vale.

Bueno, tu diguéssim que amb aquesta cosa que hi ha, aquesta mini-secció que t'he apuntat jo. Ja tens un motiu per vindre. Mira això com t'ho he arreglat. Això està molt bé. Tu has de venir cada dimecres perquè m'has de dir a Piscicobros. Saps què vull dir? No cal que et preparis res.

Santi Villas, gràcies. Bona tarda. Adéu. Passen 20 minuts de les 3. Una pausa i de seguida entrem en matèria.

Bé, ja som a casa. Sí, que ràpid que s'acaba el que és bo. Tot i que torna també té el seu què, el nostre llit, el nostre sofà.

I el nostre escriptori provisional, i l'armari que no tanca, i la paret del passadís que continua demanant una mà de pintura.

Amb Bauhaus, tornar a la rutina és tornar millor que mai. Troba tot el que necessites per posar la teva llar a punt. Bauhaus, bricolatge, reformes, decoració i jardí. 205 cavalls i només 4,3 litres? Sona impossible.

Fins que proves el Nissan Qashqai amb 9 i Power. 205 caballs de potència i un consum de 4,3 litres als 100 quilòmetres soneixen perquè gaudeixis més i t'aturis menys. Emporta-te'l aquest setembre al teu concessionari Nissan o a Nissan.es. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Xato! Xato! Xato! L'estiu s'acaba!

T'agradi o no, l'estiu s'acaba. Excepte, esclar, que tinguis un bitllet de la grossa de la Diada premiat amb 2 milions d'euros. Iuhu! 11 de setembre, sorteig de la Grossa de la Diada. Per 5 euros, 2 milions d'euros. I allarga l'estiu. Loteries de Catalunya. Juga amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Som Trescat. Som Trescat.

En què passaran a disposició de la fiscalia els dos menors d'edat, tenen 15 i 16 anys, que van ser detinguts a Manresa per la mort violenta, un apunyalament, d'un home la matinada passada, mentre aquest migdia s'ha fet un minut de silenci a la capital del Bages. Els fets van passar poc després de les 5 de la matinada. Fins demà! En cap cas són menors no acompanyats, com intencionadament, diu la consellera, han apuntat diversos perfils a les xarxes socials i també a alguns

mitjans de comunicació. Els dos nascuts a Catalunya, un de pares catalans i l'altre de pares immigrats, però els dos nascuts a Catalunya. Els dos són catalans i són menors que tenen famílies, no estan en un centre de menors.

La consellera ha lamentat la instrumentalització, diu que n'està fent d'aquest cas l'extrema dreta, que des d'ahir ha fet córrer diverses falsedats i no ha descartat denunciar tots els missatges que busquen generar odi.

Haurem de denunciar aquestes conductes, haurem de denunciar-les, perquè, òbviament, la manipulació a la població per generar odi i generar enfrontaments socials té una gravetat que és extrema.

El mateix alcalde de Manresa, Marc Eloi, està amoïnant, diu, per la violència que exerceixen alguns joves manresans.

Estem preocupats des de fa temps per aquests joves, estem parlant de joves nascuts aquí que tenen unes actituds molt agressives, violentes, que hi estem fent treball, però que en aquest cas han acabat portant armes blanques i actuant amb una extrema violència.

Aquest migdia, com dèiem, s'ha fet el minut de silenci a les portes de l'Ajuntament de Manresa i hem tingut allà la Nati Adell. Nati, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Òscar. Com ha anat aquest minut de silenci?

Doncs, com ho pots imaginar, emotiu, colpidor, perquè la víctima, com heu explicat, era una persona molt i molt popular aquí a la comarca, feia de jardiner, hi havia familiars seus i també l'alcalde de Castellnou, d'on era la víctima, on, per cert, aquesta tarda també s'ha organitzat un minut de silenci. I just han decretat tres dies de dol oficial. L'ambient que es respirava era una barreja de tristor, de ràbia, per un crim que ningú entén i que l'alcalde ha qualificat de fet excepcional, d'extrema gravetat, de trist, no vinculat estrictament a la festa major, perquè, com dèieu, va passar just quan es va acabar el correcó, però no dins dels actes de festa major. Els missatges que ha llançat l'alcalde són que cal actuar de manera contundent, que cal arribar fins al fons, això ho ha dit als parlaments a la minuta de silenci després, però també ha reflexionat i diu que com a societat alguna cosa deu haver fallat perquè haguem arribat a aquests extrems. Per això parlava d'aquest nivell d'agressivitat que realment li preocupa, aquest nivell d'agressivitat de joves coneguts ja per la policia, ja fitxats, que estarien implicats presentament en aquest crim. Ha dit que calen més recursos i que cal dimensionar efectius amb els increments poblacionals que està vivint la ciutat, però també, i si cal, fer canvis legals, perquè realment qui la faci la pagui. I això, que cal arribar fins al final per escriure els fets.

Com està la ciutat de Manresa? Perquè és obvi que quan hi ha un fet com aquest, és a dir, la mort, assassinat, apunyalat d'un ciutadà, que a més a més és molt conegut a Manresa, això ja colpeix a qualsevol població, però a més a més tota la picabaralla que hi ha hagut al darrere encara ha amplificat més els fets. Com està la ciutat de Manresa?

Sí, sí, per descomptat, com expliques tu, Manresa està tocada, està molt tocada, està tocada i preocupada, i hi ha com aquesta mena de sensació de malestar o de mala maror, perquè hi ha molt soroll al voltant d'aquest crim tan dolorós. Avui no es parla de res més, al carrer, a les botigues, a les cafeteries, tothom hi posa cullerada, tothom diu la seva. És veritat que la gent en general és conscient que per xarxes la IA tampoc ajuda o acaba de complicar s'enduen de tots els colors i que no sempre tot el que està circulant és cert, com això que dèieu, que d'entrada s'explicava que eren migrants, que eren menes, i no, la consellera ja ha aclarit que són catalans nascuts aquí. Alguns partits d'extrema dreta han aprofitat per instrumentalitzar políticament aquest crim, cosa que ha lamentat no només la mateixa consellera, sinó també el mateix alcalde, I perquè feu una idea una mica del que està passant aquí. Ara mateix hi ha moltes convocatòries per sortir al carrer. És a dir, d'entre ahir, avui i demà, jo almenys he comptat sis. I no sé si me n'escapa alguna. Per tant, clar, algunes sí que està clar qui les convoca. Per exemple, el minut de silenci, no? Està molt clar que ho convoca l'Ajuntament. Altres, no està clar, almenys de manera oficial, qui hi ha realment al darrere. Avui, per exemple, en tenim una, que aquesta sí que sabem que són els veïns del barri de les Escudines i de la Sagrada Família, que seria, diguem-ne, la zona on es va cometre aquest crim, que seria la zona pròxima a l'hospital d'aquí, i han convocat una concentració silenciosa a les 9 del vespre amb espelmes. Aquí, l'alcalde, per exemple, ja ha dit que s'hi sumarà. I ha fet la crida perquè la gent també s'hi apunti. I bé, tot això mentre tenim, com dèieu, aquesta investigació que, de fet, és oberta, sota secret d'actuacions, per tant, alguns detalls d'exactament per què ha passat no els sabem. Una de les possibles hipòtesis és que intentés posar pau en una baralla, però no se sap, i no es descarten, com explicàveu, noves detencions, perquè més enllà dels dos detinguts menors, hi havia altres joves que haurien participat en tot això.

Doncs aquest és l'ambient que hi ha ara mateix a la ciutat de Manresa, n'està pendent la Nati Adell. Nati, gràcies, bona tarda. A vosaltres, bona tarda. No sé com ho veieu, perquè la veritat és que el fet té tots els ingredients per ser un còctel explosiu.

Sí, té tots els ingredients per ser un còctel explosiu. Bàsicament perquè ràpidament després que succe. Bueno, primer de tot, en la primera part de l'any a Catalunya es van produir 26 homicidis. Estem posant ara una centralitat i sabem que el noi mort es diu Carles i és perquè aquest tema, l'aixecat d'Aliança Catalana, bàsicament el moment que passa, al cap de sis hores, dir que és un crim perpetrat per menes. Per tant, ja tens el caldo de cultiu de tot un sector de població que tenim a Catalunya que busca qualsevol cosa que els reforci allò que ja creuen que és que ha arribat molta població marroquina que és delictiva, que té comportaments delictius. Surt parlant, després de dir, evidentment, que uns té pares catalans, els altres són de pares població migrada, però els dos són dos xavals nascuts a Catalunya. Però en el fons ja tens el relat fet, que és que tens gent delictiva a sobre 100 menors fent de delinqüents a la teva ciutat. Jo crec que. Bueno, que és un desastre i que estem vivint en una mena de país que ha normalitzat unes coses que fa uns anys seria impensable. El que em sembla rellevant és el que diu l'alcalde de Manresa, que diu que està preocupat per aquestes dinàmiques que es donen entre el jovent de Manresa cada cop ja. No sé si deixa intuir que hi ha com bandes o grups que tenen activitats criminals. Jo el que em plantejo és, si això existeix, llavors això és el problema, perquè això és una cosa que ha existit molt sovint en molts moments de la història, a principis del segle XXI, XXI, molt recordarem les bandes dels Latin Kings, per exemple, que aquest hauria de ser el focus. Si tu realment t'adones que tens una banda operant en el teu municipi, ciutat, el que sigui, tu has de començar una feina com la que es va fer abans. A Barcelona a principis del segle XXI, amb els dating kings, una feina de dinamització, acompanyament, projecció de futur, que va fer que les bandes es desintegressin i passessin a ser persones perfectament integrades en la societat. Per tant, si aquest és el problema, mirem-ho des d'aquí. Si no, tot la resta és en aquest ferme en el que vivim ara, en el que qualsevol excusa, qualsevol cosa que pot fer algú d'origen migrant, ja és allò que reafirma el que diu l'extrema dreta. Perdó. O sigui, la gent migrant està fent. La cançó de moda d'aquest estiu l'ha fet un xaval marroquí del Bages. Però vull dir, saps com que. Bueno, en fi, jo crec que queda clar el que vull dir. Però realment estem en un moment en què fins i tot aquí, sense voler, nosaltres sense voler com seguir alimentant aquests prejudicis, estem parlant d'aquest tema perquè, vulguis o no, s'ha aixecat per part de l'Aliança Catalana i tots com que més o menys hi hem acabat entrant i tots n'hem parlat avui d'això amb companys o amb gent.

Sí, jo crec que aquest és un dels punts que s'hauria d'abordar, és a dir, què porta joves del nostre país a anar amb ganivets pel carrer, perquè això evidentment fa que les baralles que sempre hi han sigut tinguin un potencial de mal, fins i tot mortal. Per tant, hem d'entendre què està passant a la nostra societat, al nostre país, perquè alguns joves surtin armats de casa amb ganivets, i després els treguin i els facin servir. Hi ha un altre element per mi que és rellevant, és que si totes les dades el que ens diuen és que els delictes en general estan disminuint, perquè això no està compaginat amb la percepció d'inseguretat, que la percepció d'inseguretat al nostre país també continua elevada. Jo això és evident que crec que hi ha una intencionalitat política al darrere de quan hi ha fets tràgics com el que hi ha hagut ara a Manresa, doncs amplificar-los, difondre mentides, assenyalar determinats col·lectius, encara que al cap de poques hores ja s'ha vist que els dos detinguts presumptament relacionats amb els fets no són menors acompanyats, per generar aquest ambient, aquest caldo de cultiu de és que no es pot sortir al carrer perquè em passarà. Em passarà alguna cosa i això només cal veure a qui beneficia, quins partits, quines formacions es beneficien d'aquesta percepció, d'aquest ambient, per entendre què està passant aquí.

Aquí esteu, esteu abordant en el fons jo crec que tres temes. El primer tema és el vincle o no. Entre immigració o fills d'immigrants amb delinqüència. El segon tema és quina és la punitat que té que tenir un menor quan comet un delicte de la gravetat d'un assassinat. I el tercer és el tema de si és més important el debat sobre què fa Aliança Catalana o Vox o qualsevol partit polític o el fet amb si mateix. El fet és que. A molts indrets de Catalunya, però especialment a la Catalunya central, quan t'hi peses, jo vaig estar el dissabte a Calaf, per posar un exemple, tens una sensació evident que la majoria de la gent que hi ha al carrer no és com tu. I això no ens enganyem. A la gent, especialment quan és gent gran, doncs li crea una sensació d'inseguretat, perquè no veuen en les altres persones que els hi tenen confiança, I després, més enllà de les sensacions, és un fet indiscutible que el número de persones que en aquests moments estan empresonades a Catalunya que són d'origen estranger està per sobre de la mitja de persones estrangeres que viuen a Catalunya. Per lo tant, és molt difícil no establir per part de la gent un vincle entre la immigració i la delinqüència. I això focalitzar-ho en dir, no, no, és que són nascuts aquí, sí, són nascuts aquí, però tots sabem que a Catalunya estan apareixent guetos, perdoneu si no ho dic ben català o té una altra paraula, es francés ho en diu en baglies, que les pautes de comportament són diferents, que les policies locals, que per cert tenen desenes i desenes d'efectius de baixa a tot Catalunya, i s'hauria de mirar el per què, es queixen que molts barris no tenen el control de la situació, I que, per tant, el que ha passat a Manresa no és un fet aïllat, perquè a Balaguer ha passat quelcom semblant, que la investigació va començar per una via i va acabar per l'altra. I després dic una cosa de la dels menors. Clar, pretenem, i l'Alicia s'horroritzarà amb el que vaig a dir ara, que una menor sense coneixement patern pugui avortar, per a ficar un exemple, però en canvi un menor que comet un delicte té un temps màxim de romandre en una presó. Per lo tant, com que hem anat legislant sobre menors a pedaços, s'ha de fer una legislació. Sobre quines són les responsabilitats, quines són les obligacions i quines són les proteccions que té que tenir un menor des d'un punt de vista integral. Amb el vot, amb el carnet de conduir, amb la comissa d'un delicte, amb temes de salut, reproductiva, etc. I s'ha de tenir una visió de conjunt. No cada vegada que posem un debat sobre la taula amb una tertúlia com aquesta, que acabi apareixent un polític fent un pedaç sobre com s'ha de tractar un menor i quin és el seu nivell de responsabilitat.

Jo, respecte al que dius, sobre. Torna a la teva idea inicial, no?, de que a la Catalunya Central, o a molts llocs de Catalunya,

la gent surt al carrer. Sí, sí, sí. De fet, és un mal força extesa a tot Catalunya, no crec que sigui només de Manresa, sinó que és una força extesa.

Que ha augmentat la immigració els últims anys és una cosa innegable. Que en fem això el fruit de tots els nostres mals és que és un error fàctic, empíric. I el que jo plantejo és, per exemple, a Catalunya, amb l'inici de la immigració als anys 20, quan va arribar moltíssima població murciana per l'exposició universal del 29. Va córrer molt la idea aquesta de els murcians són uns lladres. Això t'ho trobes en documents històrics d'estat català, revistes del moment. Els murcians són uns lladres. Ara, en perspectiva històrica, diem, això és una barbaritat. Què vol dir? Que hi ha un ADN especial que ets murcià i llavors ets lladre. No, és només que població nou. Nou arribada? Aquesta paraula crec que m'ha inventat però que ha arribat en els últims anys i que, per tant, la gent la veu com a forània i que això es correlaciona amb certa pobresa i vulnerabilitat, per tant, és molt fàcil l'estigma. Per tant, per això us dic que aquesta idea d'intentar correlacionar una cosa amb l'altra, a nivell de perspectiva històrica, després es veu ridícul. El que correlacionem sempre a la història és la pobresa amb la delinqüència. I l'altra és, la segona part, que és el que a mi em sembla més interessant. En primer lloc, a Catalunya no estem en la situació francesa de les banliers. O sigui, no tenim aquest nivell de gatització. No, això reconeix-me. No tenim aquest nivell de gatització que a França és molt radical. Ara, és veritat que a nivell urbanístic és quelcom que s'ha d'evitar sota tot cost. Has de tenir barris que tinguin mixtures de classes socials i que, per tant, no passin aquests reductes. I per tant, finalment, en aquest cas concret, fa uns anys, no sé si ho recordareu, l'estiu de fa tres anys, també ens vam escandalitzar tots quan va sortir la notícia de la violació d'una menor per part de sis menors a un centre comercial de Badalona, el Central Màgic o no sé què. I ens vam escandalitzar. Perquè passen fets que horroritzen en el qual veus menors cometent grans delictes i això, evidentment, ens fa preocupar-nos com a societat. Ara, caiem en falses idees si intentem correlacionar això amb orígens i, en el fons, el que hem de poder atacar és que tens problemàtiques socials en societats complexes com en les que vivim i, per tant, s'han d'abordar i s'han d'abordar. Amb més gravetat, quan és el que comentàvem, si tens realment una banda operant a Manresa, home, llavors has de posar allà tota la teva atenció, i l'alcalde no pot només queixar-se, tens un munt de treballadors socials que han de poder anar allà a treballar al terreny. Queixar-nos així en abstracte, jo crec que és molt poc útil políticament.

Sí, hi ha un altre element també, que és que quan passa un fet d'aquestes característiques es corre el risc de voler legislar en calent i de voler donar una resposta ràpida, com comentava el Joan, un pedaç. Jo crec que els fets són els que són, però el debat ha de ser més profund, i ha de ser un debat obert sobre què s'ha de fer amb els menors que cometen aquests fets, presumptament en aquest cas, perquè no sigui un pedaç, precisament, perquè el debat sigui serè, sigui. Sigui de qualitat i no resoldre-ho amb endurir amb el Codi Penal. No, perquè això ja s'ha fet i potser és necessari fer-ho, d'acord, però segur que hi ha molts altres elements que s'han d'atendre perquè amb el Codi Penal corregiràs una cosa o amb posar més policia al carrer, que també s'està fent, doncs en corregiràs una altra. Però la qüestió de fons és què està passant. Perquè hi hagi aquesta percepció que hi ha més inseguretat als carrers, i això s'ha d'atendre des de molts altres punts de vista.

Jo crec que el que passa és evident, que la població d'immigrants s'ha disparat. Jo crec que no té res a veure la migració d'un murciano, per seguir el teu exemple, que és algú del nostre mateix país, amb la mateixa cultura, la mateixa religió, la mateixa llengua, etcètera. I tant, és una persona que parla castellà. Aquest era un conflicte inicial el 1920 a Catalunya. Ja ho has dit tu, diu estat català. Jo no considero que sigui algú diferent, però no té res a veure una persona que vingui del Paquistan o que vingui del Marroc, que té una diferència cultural, religiosa, vivencial immensa comparada amb la gent d'aquí, de casa nostra, amb algú que ve d'un altre costat del nostre propi país. Però hi ha realitats que no podem negar. Que hi ha hagut un allau d'immigració i que les autoritats no han fet res, que això genera problemes en serveis socials, en educació i en salut, que generen malestar, és una evidència. Que apareixen grups de moltes vegades nanos joves que es fan propietaris d'espais públics a l'entorn d'estacions d'autobusos, a l'entorn d'estacions de drens. La gent, per no parlar només de la Catalunya central, a les platges de Catalunya, quantes famílies hi ha a dia d'avui? Jo que visc en un poble de costa, que la gent diu, no, no, és que anar a la platja a dia d'avui és un problema. O sigui, que hi ha espais públics on aquesta gent s'ha fet propietària de l'espai, bé perquè la policia és insuficient, bé perquè no té recursos legals, bé per tot plegat, és una realitat innegable. I aquí és on fas. Diu, millor per aquí no passem, i que això acaba portant, depèn de quina mena de problemes, negar-ho, i només dir, no, no, això és culpa de Vox, o és culpa de l'Aliança Catalana, jo crec que és un mal favor, perquè és no abordar el problema.

Aquest és el tema, Joan. Jo plantejo. Mira, en primer lloc, parla de lleu migratoria i ja utilitzeu els conceptes que voleu utilitzar. És veritat que des del 2021 estan arribant de mitjana a Catalunya 100.000 persones l'any. A la dècada del 2010 vam tenir molts anys de saldo migratori negatiu. Per tant, és veritat que els fluxos migratoris estan molt correlacionats amb els moviments econòmics i ara estem en uns anys de creixement econòmic i tenim un augment poblacional alt. Quina és la resposta d'abans d'això? No ho estem inventant nosaltres. Realment, en aquests moments d'auge migratori, necessites més plans de barris i més recursos que mai. I això és una cosa que ja ens mancava abans que arribés aquest moment de més immigració en aquesta dècada del 2020, després d'estar tota una dècada on pràcticament no arribava ningú. Al contrari, perdíem població. Per tant, per això jo posava abans quan parlava l'exemple dels Latin Kings a inicis del segle XX a Catalunya, perquè eren un moviment. Conflictiu criminal que justament es va desarmar no a base de més policia posar-los tots a la presó, sinó amb projectes socials de dinamització perquè aquesta gent trobés un altre futur que no fos el de la via criminal. Per tant, o sigui. El que jo em plantejo és, quina és la teva solució al que tu dius, Joan? Dir, mira, és que no és el mateix un immigrant que ve d'aquest país que el que no ve i, per tant, els farem tots fora. O sigui, no hi ha una conseqüència política. És quelcom, permet-me dir, una mica demagògic. No és que, mira, els paquistanesos o els marroquins no. En comptes de plantejar qualsevol hipòtesi d'integració, de poder dir, podem conviure igual que s'ha conviscut en mil cultures gent d'orígens diferents, i per tant el que necessitem és que la Renfe funcioni, és que tinguis habitatges públics per molta gent. O sigui, la Renfe no funcionava la dècada del 2010 quan perdíem població, teníem només un 1% del parc públic d'habitatge la dècada del 2010 quan perdíem població, i ara ens voleu fer creure que és per culpa dels migrants? Ho sento, però és que no ho compro.

Si el Bernat m'ho permet, contestaré fàcil. Quina és la solució a això? 1. Expulsió de tota la gent que no té papers. 2. Enduriment del Codi Penal. 3. Exigència a la gent en compliment de les normes per poder accedir, depèn de quina mena de serveis. Et posaré un exemple molt fàcil. Jo tinc ara un familiar que ha anat a viure a l'estranger. S'ha anat a empadronar. Se'n va anar a fer cua a l'Ajuntament, es va empadronar d'una ciutat europea, i li van dir, escolti, molt bé, tal dia estigui vostè a casa seva, que vindrà la policia a revisar que vostè, efectivament, les dades que han equificat són correctes. Quants problemes hi ha hagut aquí a Barcelona els darrers mesos de denúncies de gent, sobretot a partir de la regularització d'immigrants ilegals, que han estat denunciant que havien rebut cartes de gent empadronada a casa seva sense que ells en tinguessin coneixement. Però, finalment, dues coses molt ràpides. Primera, L'Ínea va donar aquest mes d'agost, no recordo el dia, em disculpareu, unes dades en què explicaven la projecció de la població d'Espanya per comunitats autònomes d'aquí a l'any 2041. La dada que a mi més em va frapar és que l'any 2041, per primer cop a la història, la comunitat autònoma més poblada d'Espanya, per davant d'Andalusia, que és la més grossa i la que sol tenir més població, serà Catalunya. I l'explicació que donava el propi INE era el creixement de la immigració que arriba aquí de forma més massiva que la resta d'Espanya. I lo darrer, no és cert que hi hagi una situació econòmica que això ho justifiqui, tot lo contrari. L'economia creix menys que la inflació. Avui hem vist les dades de l'atur, de les pitjors des de l'any 2007. La gent jove cobrant un sou no pot ni tan sols llogar un pis. La vida s'ha tornat impossible. Per tant, dir que hi ha una justificació d'una espècie de boom econòmic que permet que aquí arribi tothom és fals. És que ningú ha d'estar dient això.

La inflació és un fenomen que va per una altra via. I justament, que em diguis això, quan les dades ens diuen que la meitat de la inflació es deu a l'augment dels beneficis empresarials, i això no ho dic jo, ho diu Expansión, l'economista, i que això ho intentes lligar amb la immigració, Fiscalitat, fiscalitat, fiscalitat. No, no, fiscalitat a favor. O sigui, tornem al debat profund, que és el debat del tema migratori. Per mi el tema del debat migratori és que tu planteges una idea que és fer fora a tots els immigrants que no tinguin papers. Ilegals. Ilegals, exactament, els que no tinguin papers. I el que jo et plantejo és, com vols que no hi hagi immigrants ilegals si ara mateix no existeixen vies per arribar de manera legal a Espanya? No existeixen, no existeixen. Tu no pots anar al consulat del teu país i dir m'agradaria treballar i per tant obliguem la gent a moure's de manera il·legal. A mi tampoc em sembla ideal que arribi la gent de manera il·legal, però no oferim cap tipus de via legal perquè això pugui passar.

És que no és el nostre problema.

Són tres quarts de quatre. Estaríeu barallant-vos durant moltes hores, però hi ha més coses. Ara anem a publicitat i de seguida un altre tema que també ha esclatat avui i que, atenció, perquè té capítol nou. És aquest informe policial que atribuiria al Marroc estar al darrere de l'assalt a la ciutat de Ceuta, que el ministre de l'Interior no coneixia, que avui ha demanat informació. Ara anem a Madrid perquè tenim novetats sobre això.

Benvinguts a la renaixença del segle XXI.

Què vols dir, normal? Bueno, que això d'avui no es pas repetit, no? Ah, no. Que s'han passat tot l'estiu repetint programes. És que ets tonto, eh? De veritat, no veus que t'entabanen sempre? Quan era petit ja li robaven l'entrepà a col·legi. Mama, deixem-ho estar, sisplau. Vols alguna cosa o puc anar. Què fareu aquest any? És que n'hi ha un de nou. Ah, sí? En Joel Díaz. Va, sí, no va a passar.

Ah, no? Què vols dir, que és Massal?

La Renascença del Matí de Catalunya Ràdio, amb en Peyu i companyia, de dilluns a dijous a les 12 del migdia. I si ens vols veure,

cada nit al Canal 33 i a la plataforma 3CAT.

Riga, riga, què fots? Que esperen els primers visitants del tour. Quin tour? Què dius? La Tarda Catalunya Ràdio Free Tour. Gent de fora que no coneguin el programa i que així els fem conèixer. You should know now about La Tarda de Catalunya Ràdio. Where can I find it? Participen del nostre programa Esvetlana. Amb Antoni Bassas. Antoni Bassas. Veus que m'ho sap? Amb Lídia Heredia. Uuuh!

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

La millor hora del dia. Hola, maquia. La millor hora del dia.

Passant dos minuts de tres quarts de quatre, som al Catalunya Mitjia amb l'Alicia Puig, el Joan López Alegre i el Bernat Sorroca. Dèiem que s'ha afegit més llenya a la crisi política generada per l'entrada de milers de migrants a Ceuta a finals del mes de juliol. Aquest matí, el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, ha demanat explicacions a la Direcció General de la Policia Nacional per un informe que havia filtrat el diari El Espanyol, on suposadament quedava clara la implicació de les forces de seguretat del Marroc. Gràcies. Bona tarda, com esteu? A veure, cronològicament seria, aquest matí l'Espanyol veia ahir a la nit, l'Espanyol publica aquest informe, que suposadament de la policia nacional, de la policia espanyola, en què atribuiria al Marroc estar al darrere de tota aquella invasió, els ministres no en sabia res, aquest matí Grande Marlaska demana a la policia, escolta'm, feu-me arribar aquest informe que he vist a la premsa, i ara que el tenen, diuen que no diu que el Marroc estigui al darrere?

L'última hora és, Òscar, de fons del Ministeri de l'Interior, i recalco fons, perquè és l'única informació que ens ha arribat a aquesta hora, és que neguen que hi hagi cap informe que apunti a la participació de la policia del Marroc en l'entrada del dia 30. Què fan? El ministre Marlaska arriba a aquesta conclusió després de parlar amb el director de la policia espanyola, a qui aquest matí, com tu deies, li reclamava explicacions sobre aquest informe que Marlaska no tenia controlat, i el que li ha dit el director de la policia espanyola és que ni aquest informe que publica avui l'Espanyol i que apunta a la col·laboració dels gendres marroquins amb l'entrada, ni cap altre informe que pugui tenir a dia d'avui la policia espanyola. Vincula el Marroc amb la crisi. El que no sabem, Òscar, és si Marlaska a aquesta hora s'ha llegit l'informe o només en té coneixement pel que li comunica el director de la policia espanyola, perquè recordar que aquest informe no l'hem vist, l'Espanyol tampoc l'ha publicat sencer, només n'ha publicat fragments, i a aquesta hora només el té oficialment la jutgessa que té una investigació oberta, incipient, sobre aquesta crisi, i la Moncloa, perquè el ministre Félix Bolanyo sí que ha reconegut aquest migdia que se l'estaven llegint abans de treure conclusions.

Clar, tot plegat, és un despropòsit, perquè si existeix aquest informe que té la policia, no s'entén com no avisen a Grande Marlaska, i Grande Marlaska, tots els membres del govern espanyol, de comptar amb aquesta contundència en la que estem exculpant el Marroc, perquè hi ha un informe de la policia que diu que sí. Ara, si l'informe no ho diu, clar, tot plegat, és una embolica que fa fort. Sí, el que diu aquí Interior,

també en aquestes fonts que ens ha enviat Refa fa mitja horeta, és que concreten que la jutgessa de l'Audiència Nacional, que com us dic té aquesta investigació molt preliminar oberta sobre la crisi, va demanar expressament als agents de la policia espanyola que van elaborar suposadament aquest informe de l'Espanyol que mantinguessin en secret la informació que tenien sobre l'origen de la tragèdia, que no s'informés als seus superiors, és a dir, ni al seu número dos, que és el director general de la policia, que és, perdó, el número 2 del ministre Marlaska. Per tant, ni Marlaska ni el director de la policia ho sabrien perquè la jutgessa va ordenar expressament als agents que no els informessin de la informació que estaven treballant. Què diu Interior? Si aquesta informació existeix i és tan rellevant. Com és que el ministre no ho sap, tenint en compte que això és una crisi, que s'ha declarat una crisi de seguretat estatal. Per tant, el ministre ho ha de tenir per actuar en conseqüència. I tu ara ho deies, em volia que agafés fort, perquè realment el que veiem avui és un altre capítol més de versions creuades, de falta de transparència, de molts equilibris en com es diuen les coses. No tenim accés real al que diuen aquests informes i el govern espanyol, que a aquesta hora no ho feien els ministres que han parlat al matí, però a aquesta hora sí, torna a excolpar Marroc d'aquesta crisi?

A veure, Alicia, Joan, Bernat.

És un desgavell, i els problemes de gestió, jo crec, evidents que s'han vist aquestes últimes setmanes al principi, recordem que hi havia qui deia que el CNI no havia avisat, concretament el ministre Marlaska, després la ministra Margarita Robles deia que sí que havien informat, més o menys. Però no de la magnitud. Sí, aquesta és la clau, sí. Exacte. Doncs ara el que veiem és que aquests problemes també continuen amb aquest informe, que, vaja, si ara resulta que, a part que no tenim l'accés, però que no culpa del tot, no responsabilitza el Marroc, bé, no queda clar, doncs, què està passant, i el que està clar és que aquí hi ha algun element que se'ns escapa perquè Sánchez faci aquesta defensa tan aferrissada i contundent de rabat.

No, a veure, és que jo crec que és molt obvi, ho diu tothom. Sí, fins i tot ara el país ha tret una notícia fa res dient que hi ha un ministre del govern que també diu que això és un escàndol i que no s'entén com no s'està assenyalant més clarament al Marroc. O sigui, el primer argument de les màfies internacionals, cap màfia internacional treu cap benefici que entrin 80.000 persones saltant una batlla en un moment donat. L'argument de Sánchez de l'altre dia d'Israel, Rússia i aquest complot, això només ho pots defensar si realment dius mira, el millor aliat d'Israel i dels Estats Units al nord d'Àfrica és Marroc. I per tant hi ha una correlació però que evidentment passa pel Marroc. Per tant jo crec que ara mateix el govern. Que no assenyali al Marroc com a culpable d'això és allargar una mica la tragèdia quan dintre de la societat hi ha un consens absolut en que alguna cosa va passar perquè això, perquè de cop entressin 80.000 persones quan era una cosa que estava sota control del Marroc. Per tant, estan allargant la tragèdia. Tens a dir que les últimes notícies de Marlaska que estan sortint, sembla, no sé si ho esteu pensant vosaltres, però que de cop perilla el cap de Marlaska, com pel descrèdit que està havent i la notícia que ha publicat fa bona estona al país d'un ministre queixant-se del que està passant i de com Marlaska ha perdut el control del seu ministeri. Per tant. I com dèiem abans, això alimenta aquesta teoria, aquesta conspiració popular que el PSOE li té por a Marroc per alguna cosa, pel Pegasus del 2021, per alguna cosa. I per tant, bé, s'ha d'acabar o si s'acabarà.

Fins ara a Montcloa tots els ministeris han sortit en tromba a defensar el Ministeri de l'Interior i han deixat els peus dels cavalls a Margarita Robles, que és defensa i que és el Centre Nacional d'Intel·ligència. Que el govern no tingués informació d'això és absolutament inversemblant, perquè a fi de comptes, tant el president de la Ciutat Autònoma de Melilla, Vives, com el delegat del govern, Ceuta, que és del propi Partit Socialista, i és de fet el primer secretari del Partit Socialista, Ceuta, han explicat que havien tingut converses els dies previs, el 30 de juliol, sobre el que podia passar a Ceuta. Per tant dir que no tenies informació és molt difícil i com molt bé acabes d'apuntar Alicia clar, jo penso imagineu-vos el que és buidar per exemple el camp del Barça o el camp del Madrid o sigui, que poden ser uns 80.000 espectadors en un partit de futbol moure 80.000 persones fins a la porta d'una ciutat que té un terme municipal de 18 km2 i per tant té uns molt pocs km de frontera sense que hi hagi. Un satèl·lit, una antena de telefonia, ningú que ho pugui detectar. És senzillament increïble. És deixadesa, és oblid, és passar de tot, és que t'importi, perdoneu l'expressió, una merda de la vida de la gent que viu allà. Jo crec que és un conjunt de coses i a partir d'aquí t'enganxen i mantens una posició insostenible. I finalment el de la jutge. La jutge. El que ha demanat és un informe, que és de l'Audiència Nacional, i no és. És la jutge que estava de guàrdia, no? És una idea conspiranoica d'algú d'ultradreta i tal. D'escolti, faci'm un informe del que vostès van fer. I ha dit, no li dono jo els informes de la policia al ministre, sinó l'informe que ha fet vostè a mi no el comparteixi amb el Ministeri cosa que és absolutament lògic perquè el que s'està investigant és si l'actitud del Ministeri i del Govern és punible o no no ha dit amagui vostè la informació sinó ha dit amagui vostè o no comparteixi vostè amb el seu superior el paper que m'ha enviat a mi perquè jo estic investigant en el seu superior.

El que passa que el subordinat, que jo sí que demanaria un subordinat meu, encara que no s'assalti l'ordre del jutge, si és que la jutge li ha dit això, no li traspassis aquesta informació al teu superior, però com a mínim sí, avisa'm i diga-li, ministre, no vagin tan forts en que el Marroc no té res a fer i esperis un moment que anem una mica més enllà. Ja està. No cal que li passis l'informe, perquè si tu deixes que tots els ministres surtin amb aquest discurs, el president del govern espanyol surti amb aquest discurs, i tots estiguin dient durant un mes sencer, un mes, no un dia ni dos, no, un mes, el Marroc no va tenir res, el Marroc no hi va tenir res a veure, no hi ha cap informe, res, res, res, el que estàs fent és posar-nos als peus dels cavalls, perquè en el moment en què aparegui l'informe, si és que finalment diu el que deia, inicialment que deia, perquè ara, insisteixo que el ministre, tal com explicava la Paula, el ministre diu que no diu això. Però en tot cas sí que algú els avisés de dir, escolta, no vagin tan forts perquè

quedaran en evidència. A veure quin giro argumental, clar, Sánchez és un expert en dir una cosa i la contrària, però demà té una compareixença al Congrés, i per tant, a veure com defensa el giro argumental.

Sobretot perquè Sánchez està completament sol, excepte amb els seus ministres en la defensa del Marroc. Fins i tot sumar el seu soci de govern li diu que és impossible que al Marroc no hi tinguessin res a veure. Sí que és veritat que l'informe de l'Espanyol no ve dir que el Marroc hui d'és, però sí que ve dir que va fins i tot acompanyar la gent que volia entrar a que passessin. És a dir, que va col·laborar, que va tenir un paper actiu en tota l'entrada. I tinc ganes de veure cap on va la cosa en les properes hores, perquè realment, com vosaltres ara dèieu, el que veiem des de principis de mes és que d'on plora la criatura en gran part de tota aquesta crisi és d'aquesta difícil relació diplomàtica amb el Marroc. I Sánchez s'està embolicant aquí en una crisi internacional, diplomàtica, política, social, i amb ceuta desbordada i amb la crisi pendent de resoldre.

Doncs veurem, demà hi ha efectivament aquesta compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, la seguirem en directe al 3CAT Info i, òbviament, informarem aquí a Catalunya Ràdio. Paula, gràcies, bona tarda. Adéu. Queden dos minuts per arribar a les quatre, queden dos minuts perquè ens agafi el relleu el Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga. Bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Bé, bé, bé. Ja estem embolicats, eh?

Manresa, Ceuta. No, sí. No, el dia no pinta gaire. Si fos només el dia, ja ho feria. Alegre, si fos només avui, eh? Anirem a Manresa, també, a veure com està la cosa, perquè certament ha estat un dia molt complicat. Tinc l'Alba Riera aquí avui, que ve més morena que ningú d'aquestes colateres de l'estiu, no? Sí, certament. I després, crec que Carme Lloberes ja circula lliurement per les instal·lacions de. Oh, ja fa dies, eh?

Sí, sí. Ahir ja la vaig veure per aquí, per la redacció d'informatius, eh?

Amenaça a mi rompre aquesta tarda. No sé què farà. Tampoc és notícia, però no sé què ens farà Carme Lloberes. És que encara que t'hagi dit què farà, després farà una altra cosa diferent. Això és bastant possible. I et faig una pregunta a tu i als teus col·laboradors. Dormiu bé? Jo sí. Jo de pena.

Jo dormo molt bé, la veritat. Jo dormo bé, sí, sí.

Us felicito a tots. No sereu mai clients de l'estiu. Jo ho vaig intentar.

Tinc una cosa, Joan. A vegades els problemes de son arriben amb l'edat. Ho descobrirem avui,

perquè ens visita José Gort, que és psicòloga especialitzada

en salut del son i que ens expliqui per què hi ha tanta gent, vaja, aparentment tanta gent que dorm malament, tot i que la gent del català al migdia dorm tots com nens. Per això t'hem trinxat la pregunta.

Aquí tothom dorm bé, perfecte. Enhorabona. Tenim la consciència tranquil·la. Doncs de seguida, el Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio o els blocs informatius del 3CAT Info. Nosaltres ho deixem aquí, tornem demà a partir de les dues. Alicia Puig, Joan López Alegre, Bernat Sorroca, gràcies, fins la pròxima a tots tres. Gràcies. I tot dèiem, tornem demà a partir de les dues. Bona tarda de Dimitres a tothom.