Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 02/10/2026

Són les 3.

En condicions normals, aquesta hora us diria que a les dues hem començat el Catalunya Migdia pendent del que passava al Congrés dels Diputats. No seria veritat, perquè de fet estem pendents del que passa al Congrés dels Diputats des de primera hora d'aquest matí. De fet, ara encara estem pendents d'això. Paula Brujats, bona tarda, Congrés dels Diputats. Bona tarda de nou. A punt de començar la votació després d'una última crida de Pedro Sánchez d'intentar convèncer els socis i els no socis que algú li convalidi els decrets d'habitatge.

Sí, perquè ha estat una imatge realment inèdita, però que demostra la transcendència del debat d'avui al Congrés, en què en depèn el futur de la legislatura, com venim explicant. Pedro Sánchez, que ha pujat al faristol a defensar els dos decrets i molt dur contra Junts per Catalunya, els ha demanat que rectifiquin, que s'oblidin del càlcul polític d'argumentaris de partit i que rectifiquin durant la votació.

Y me gustaría pedirles que cuando lo hagan se olviden por un momento del cálculo político. Del argumentario de su partido. De las presiones que les llegan de arriba.

Sánchez ha anat encara més enllà, responsabilitzat a Junts, però també al PP i Vox, de que si avui tomben aquestes mesures seran els culpables dels danys que patirà la ciutadania.

Si hoy decaen, el daño a nuestro país será inmenso. Y ese daño, si se produce, señorías, esta vez, la culpa no la tendrá la troika, ni la prima de riesgo, ni los bancos la tendrán aquellos que voten no desde su escándalo.

I acabava dient que facin el que és correcte, si no, la història els jutjarà abans del que pensen i amb més contundència del que imaginen. Un Pedro Sánchez du en aquest discurs contra Junts per Catalunya. Aprofitat aquest últim torn de paraula, just ara comença la votació. Recordeu que hi ha dues votacions, la del primer decret i després la del segon, que Sumà i el PSOE han forçat que sigui una votació nominal. És a dir, s'anirà anomenant un per un els diputats i hauran de dir si estan a favor, en contra o s'abstenen. El que vol el govern espanyol és retratar tots els que hi voten en contra.

Empezaremos las votaciones. Està explicant com van a ser les votacions. Señores secretarios, cuando quieran. I ara, durant una bona estona, no, Paula? Perquè això durarà ben bé mitja hora cadascuna de les dues votacions, perquè els secretaris aniran cridant un per un als diferents diputats que hauran de dir sí, no o abstenció.

Exacte. El que es fa és que es treu un nom per sorteig de la llista dels diputats i llavors es segueix l'ordre alfabètic. Començarem per la V en el cas del primer decret, després en el cas del segon també, i el que calcula, no jo, perquè m'equivoco sovint amb els càlculs, El que calculen a fons de la mesa del Congrés és que durarà uns 30 minuts cada una de les votacions. Comença, la primera en fer-ho és la diputada Laura Vergara de sumar i així ho faran successivament tots els diputats en una primera votació i en una segona. Els ministres voten al final i Òscar té de dir que no és diputat però acaba d'aterrar que venia des de Galícia el vicepresident Carlos Cuerpo. El que demostra també aquesta imatge és que el govern espanyol ha cridat tothom, tots els ministres, a ser avui en aquesta votació.

Vols dir que no estava previst que hi fos, eh? Com que teníem un acte, unes jornades a La Toxa, a Galícia, en principi no hi havia de ser el Congrés dels Diputats i davant de la situació que s'ha generat durant el matí l'han cridat perquè hi fos.

Ha canviat de plans perquè la seva agenda no estava prevista. Ha començat el matí exactament a Galícia i l'hem vist arribar fa molt pocs minuts. Carlos Cuerpa, que arribava corrent, arribava suat, fins i tot ens reconeixia que anava molt de bòlit, però que no ens ha dit que Pedro Sánchez, però que sí que li havia demanat ser al Congrés ara mateix per assistir a la votació. Molt bé.

Sentim el que està passant al Congrés. Agüera, Gago, Cristina. Agüera, Gago, Cristina, vota no. Aguirre, Gil de Miedma, Rocío. Igual t'agafo el taula, però si estan votant per la A, el primer o primera diputat de Junts per Catalunya que ens faci confirmar el no de Junts, Pilar Calvo pot ser? Pilar Calvo,

després Josep Maria Cruzet seria, després Isidre Gavín, no, Josep Maria Cervera.

Calvo seria la primera, aquí sentirem, i per tant podrem confirmar que efectivament Junts manté el no que han anunciat en el discurs. El més lògic és que votin que no, però per confirmar-ho.

També t'he de dir, Òscar, que hem estat fa una estona parlant amb fons de Junts i el que ens diuen és que durant el matí han tingut intents per terra, mar i aire, des del govern espanyol, també des del Partit Socialista, per contactar amb ells. I per intentar que s'ho repensessin i canviessin d'opinió, però junts ve amb el vot decidit, no pensen rectificar, diuen, i res, serà qüestió de minuts de veure com certifiquen aquest vot en contra el primer i després el segon dels decrets.

Alvarez de Toledo, Peralta, Ramos, Cayetana, Bota, no. Alvarez, Fanjul, Beatriz, no. Vaja, doncs continuen amb ordre alfabètic, estan per la A. Quan arribi el moment de la C, tindrem a Pilar Calvo, que serà la primera veu de Junts per Catalunya, que confirmarem amb el no i que, per tant, confirmarem que no hi ha hagut canvi de posició, que, d'altra banda, el més probable és que no hi sigui. I que, per tant, els decrets decauran. I a partir d'aquí, Paula, entrem en dimensió desconeguda, perquè durant el matí m'ha estat explicant com Pedro Sánchez i el seu nucli més pròxim valorava la possibilitat de convocar eleccions, però això no està confirmat ni de bon tros. Veurem què és el que passa.

No, perquè una cosa és el que diuen en privat, l'altra cosa és el que diu la Moncloa, no volen avançar escenaris, diuen que el que és important ara mateix és la votació, és que tothom vegi què vota cada grup, i a partir d'aquí Pedro Sánchez decidirà quins són els propers passos. És veritat que té en ment aquest possible avançament electoral. És veritat que li demanen també molts dels ministres del seu govern que li diuen que no pot esperar més, que ara és el moment, però esperarem que acabi la votació i després Pedro Sánchez decidirà si convoca eleccions avui mateix, si ho fa el cap de setmana, si s'espera dilluns, si no ho fa, i en cas de fer-ho aquest cap de setmana, el que ens diuen dirigents socialistes és que la primera data de les possibles eleccions seria el 29 de novembre.

Recordem que en són dues, però. Evidentment, la segona, tothom ja donava per fet des del primer moment que el segon decret no prosperaria. Hi havia dubtes sobre el primer, fins que ahir a la nit Junts per Catalunya va anunciar el seu no i, per tant, el primer és el que té una mica més de morbo, entre cometes.

I estem ja per la B, per tant, no faltarà molt per passar a la C i començarem a veure què voten els diputats de Junts. Això que dèieu ara dels càlculs, sempre i quan no s'equivoqui ningú, també. Perquè recordeu que aquestes votacions a vegades hi ha qui es confon i després hi ha debat perquè fins i tot es va valorar una reforma del reglament perquè si algú s'equivocava com es podria rectificar el que havia dit en un primer moment.

Ara viurem en directe tot això, però passen 8 minuts de les 3 de la tarda. Deixem saludar el Pere Rosinyol, periodista, soci, redactor d'Alternatives Econòmiques i de Mongòlia. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. També el Marcos Lamelas, periodista del Confidencial. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bernat Surroca, cap de Política de Nació, bona tarda. Bona tarda. I la Mònica Sabata està en camí, està a punt d'arribar, consultora de projectes institucionals, per tant, també la tindrem aquí durant la pròxima hora per analitzar el que passa, mentre que el Congrés està a punt de votar Pilar Calvo, sentim. Pilar Calvo ha votat no, per tant, confirma el no de Junts per Catalunya, per tant, el decret de caure. Paula, et deixem pendent d'aquesta votació i, òbviament, de tot el que passi al Congrés dels Diputats.

Sí, perquè la votació, si no hi ha sorpresa, sabem com acabarà. El que és més important és el que passarà després a passadissos i si Sánchez mou o no fitxa.

I això no sé si caurà a Catalunya a migdia o em fa l'efecte que caurà més aviat a la tarda de Catalunya Ràdio, que també amb el Francesc Garrigan estaré des de tot plegat. Ara tornem, anem de tant en tant per certificar que la votació continua evolucionant sobre el ritme previst. Fins ara, Paula. Fins ara. A l'estudi, pendent de tot el que passa, a banda dels tertulians que ja he saludat, l'Empar Moliner, bona tarda. Bona tarda. Que els divendres ens fa la dèria i que estaves pendent del que passava al Congrés dels Diputats

i el que estaven comentant aquí. Perquè aquestes retransmissions que feu, deixant lloc a la veu del que està votant, són molt trepidants, són com un partit de futbol. I després també fa gràcia veure com s'han vestit els diputats el dia que saben que sortiran per la televisió. Per exemple, hi havia una diputada que portava una samarreta que deia Catalunya és no ets siu. Sí, Aina Vidal. Aina Vidal, que fa riure perquè, clar, siu ja no existeix, I és aquesta síndrome que tenen molts taxistes de Barcelona, quan en un dia com avui, que hi ha embussos, que tots diuen, però jo n'he agafat un avui, i que ho ha dit, fucking colau, per dir-ho finament. És a dir, parlen d'una cosa que ja no existeix, però que encara té efecte.

Reminiscències. Però tenies dèria pensada? Sí que la tenia. Sobre què?

Doncs d'una dona que no està acampada a la plaça Catalunya, però que segur que està pendent d'aquesta votació, la Susana Griso, que diu que ha trigat quatre mesos a trobar pis a Barcelona. L'ha trobat i no és fàcil. Segur que li van demanar la nòmina i si és autònoma les últimes tres declaracions de la renda, perquè allà no se'n refien. I la pobra Susana va haver de fer allò que es fa, que dius que deixaràs els mobles i que la rentadora ja estava allà i que quan acabi el contracte venen a mirar si funciona o que no l'hagi robat, que naturalment ella no ho hagués fet. No sé si té topall, no sé per quin temps ha aconseguit el contracte, però que sàpiga que la pròrroga és automàtica, segurament. Ja veurem, ja veurem. Jo tinc por que la Susana no pugui aconseguir l'estabilitat que necessita i en aquest cas podria passar l'estatus de persona vulnerable. I com a persona vulnerable la Susana necessita de la nostra ajuda. Hem d'anar a campar per la Susana i hem d'anar avui encara que plogui. No dic que hi vagi ella perquè jo no la veig vestida de qui s'ho flauta encara que plogui. I us dic una cosa, quedaria molt bé. I us diré per què. Si la Susana no troba pis o és desnonada. Haurà d'anar a viure amb la de Colau i el seu familiar. I no crec que siguin totes dues gaire compatibles a l'hora de repartir-se els calaixos de la nevera i a fer cua al lavabo. Ara bé, tenen una sèrie. El Decret Mari Carmen té un nom bo. Si hagués sigut un senyor que es digués Borja Mari, que hauria pogut ser possible perfectament, el Decret no hauria estat tan popular. I no oblideu, sisplau, el Decret Susana.

Doncs no sé si els. Potser has de fer algun

comentari a fer el Pérez Rosiñol Riu, ja, de sortida. Sí, perquè em fa gràcia, però no sé molt bé què dir, no?

Estàvem rumiant. Jo avui discrepo, jo sempre. Un, m'encanten els periodistes que guanyen molts calés, perquè són motiu d'esperança, diguem-ne, pel col·lectiu. I, per tant, escolta'm, jo a favor de la gent que guanya calés. T'estàs fotent d'una periodista catalana que guanya molts calés i tu vens a fotre't. Doncs què vols que et digui? A mi m'encanta que com a mínim hi hagi un periodista català que guanyi molts calés. Hem de creure que un

dia ens arribarà la oportunitat de nosaltres. Si va malament el capitalisme, Marcos, que fins i tot guanyant molts diners li costa trobar pis. Es que de quatre mesos no és res. El tema és aquest.

Està tot tan malament que fins i tot a algú com Susana Grisol li pot costar trobar pis. No sé de quin pis estaríem parlant, quin pis està buscant Susana Grisol.

A veure, no sé, no sé què dir-te, no sé què dir-te. Jo una vegada vaig anar a veure una persona d'aquestes, una persona de les que aspira, i jo també el Marcos sé, i em van confondre, i em van fer entrar per la porta de servei, que no havia entrat mai, i vaig entrar, vaig entrar, que donava la cuina, m'agradava molt.

Probablement és més fàcil trobar pisos d'aquest alt standing, suposant que busqui pisos de l'estanding, que no ho sé, que no pas pisos senzills, que aquest és el gran drama, no? La dificultat de trobar pisos.

Si tu creus que no busca un ideal parejas, que vol dir que no té ascensor, i que és petit. Ho desconec completament. Jo m'atreviria a pensar que no, eh? No, no. O, per exemple, a muy tranquilo, aquells que estan al costat dels cementiris, lluny del. Molt tranquil.

També en català hi deu haver també gent, diguem que catalans, que busen també. Sí, jo crec que el gran problema de totes formes són els pisos assequibles per a la gent, que això realment no se'n troben i és el gran problema que tenim. Si algú de l'estànding no troba un pis, és un problema molt menor que el que afecta el 80% de la població.

És que aquest és, com dius, el principal problema, perquè si tu fas una repassada per les webs d'immobiliàries i tal, és que no hi ha, entre cometes, una gama mitjana de pisos. És a dir, hi ha o autèntics zulos o pisos que ja se'n venen els migmillor 600.000 euros, que és una absoluta animalada. Llavors, clar, que Susana Gris no tingui problemes, no ho sé, però potser els pisos aquests tan cars, doncs aquests sí que hi són. Quan diuen, no, no, hi ha pisos, sí, sí que n'hi ha, el que seran preus completament inassumibles per la gran majoria de la població. I en tot cas, pel que ha dit l'empar,

he deduït que la resol el problema, no?

Sí, ha dit que sí, que sí. Li va costar quatre mesos, perquè si no és això, hauria hagut d'anar a viure, potser, a compartir amb l'Ada. Que hauria estat bé, eh? Jo t'ho diria. Ho haguessin petat.

És el patiment de l'Empar Molini per la persona gris. Gràcies, Empar. Bona tarda. Falten 30 segons per arribar a un quart.

El Congrés dels Diputats continua votant.

Granollers, Cunillera, Inés. Sí. Guardiola, Salmerón, Míriam. Sí. No.

És una altra secretària i, per tant, ja no diu perquè Gerardo Pizarro repetia tot el nom de qui havia votat. I, en canvi, aquí no, aquí només repeteix el vot, sense repetir el nom. Per tant, això no sé si farà anar més ràpid o més lenta la votació. N'estem pendents, òbviament, i tant bon punt tinguem decisió sobre el primer dels dos decrets. Ho explicarem i analitzarem les possibles conseqüències, però d'aquest moment, de tot el que està passant el dia d'avui, durant el matí, de fet, ahir ja a la nit, quan vam saber la decisió de Junts per Catalunya, el que pot passar a partir d'ara amb aquesta decisió, hipotètica convocatòria d'eleccions. No sé com ho esteu veient i què n'opineu de tot plegat.

Són dues coses. La primera és el tema de l'habitatge com a tal. Si els decrets acaben, tot i acceptant que, òbviament, no són decrets perfectes i que les coses fetes en pressa són complicades i que és molt difícil satisfer tothom, hi ha una primera conseqüència, que és que els desnonaments poden tornar-hi demà mateix. I segur que n'hi ha una pila. En espera, i per tant això sol em sembla una molt mala notícia, del tema central, a parer meu com a mínim, d'aquest país, perquè l'habitatge n'explica molts altres. Des del creixement de l'ultradreta, les dificultats de les cases populars per arribar a final de mes, etc. És un tema realment central, de veritat. I, òbviament, el segon tema que té una conseqüència d'això, que no té O sigui, no hi ha una relació necessàriament que estiguin vinculats, però que en la pràctica, per suposat que ho és, que és la legislatura, jo crec que està abocada, efectivament, a acabar. I mai no es pot dir amb tota seguretat res, i menys tractant-se de Pedro Sánchez, però els elements, els ingredients que estan a sobre la taula per un avançament electoral, jo crec que el fan inevitable. I, per tant, són dues coses que en teoria són diferents, però que òbviament estan vinculades i que penso que no hi ha altre escenari possible per aquest govern que convocar eleccions.

Sí, Pedro Sánchez porta molts mesos buscant un moment, un moment en què sigui propici per convocar eleccions. Jo crec que, sense dir que aquest és un bon moment, perquè crec que la situació de Sánchez no és bona en cap cas, aquest potser és el moment menys dolent per una anticipació de les eleccions, bàsicament perquè el debat ara mateix és sobre la crisi de l'habitatge. I d'entrada, aquest marc afavoreix el PSOE i mobilitza l'esquerra. Això, evidentment, però també té riscos. Pedro Sánchez pot presentar-se com el defensor de l'habitatge, pot presentar-se com o atiar la por a la dreta, a l'extrema dreta, també a Junts, pel que han fet avui o pel que faran avui amb els decrets, però també és veritat que és molt fàcil dir que Pedro Sánchez fa 8 anys que governa. I que si estem en aquesta situació a dia d'avui, vull dir, aprovant decrets de correcuita, és també senyal d'un fracàs, de no haver estat capaç de posar pedaços o resoldre de fons la crida de l'habitatge o, si més no, frenar desonaments. És cert també que les majories al Congrés són les que són, però Sánchez jo crec que hauria pogut fer alguna cosa més. I l'altre element a tenir en compte, que jo crec que és. És un risc per Pedro Sánchez si convoca ara eleccions, és com té la seva esquerra. Al final agafarà sumar a contrapeu, sense un candidat i en ple replantejament de com es presenta. I és cert que Sánchez potser podria resistir, però per revalidar la Moncloa necessites aliats.

Deixem-nos a la Mònica Sabata. Mònica, bona tarda. Parats des de Moncada. Tens una mica de problemes de trànsit.

Cau en quatre gotes. Surts abans. En tren R3 és molt esport de risc. Però cau en quatre gotes, surts abans de casa i tot i així a Moncada parats. Però avui eren quatre gotes.

He estat informat, he estat informat que arribava a estar, però cap problema, cap problema. T'hi afegeixes a la conversa. També la Paula Brujats, que la tenim a Madrid pendent de la votació, tot continua segons el previst, eh, Paula? Tot sobre el previst. Tothom vota el que es preveia que votaria, eh?

Sí, no hi ha cap sorpresa. Han votat ja 5 dels 7 diputats de Junts per Catalunya, tots han votat que no. Ara mateix falta que voti Míriam Nogueras i Josep Pagès i, per tant, ja haurien votat els 7 diputats de Junts. Per tant, vot el que havien anunciat, vot en contra. El decret caurà i sobre el que comentàveu ara de si és un bon moment o no per anar a eleccions. El xup-xup dels passadissos al pati del Congrés va més durant el dia perquè gairebé s'ha parlat poc d'habitatge i poc dels decrets i el que estem parlant avui aquí tot el dia és de si Sánchez després d'això convoca o no eleccions. Amb tots els riscos que té, perquè hi ha bastanta divisió, fins i tot dins del Partit Socialista, de si ara és bon o no bon moment. I, a més a més, tenint en compte també el que dèieu, que Suma no té encara un candidat i que això pot ser que s'hagi de fer una organització de l'espai precipitada i que no sigui una bona decisió.

El problema, que això és el que ha de decidir Sánchez, és que si sumar no té un candidat i no està en un bon moment per anar a eleccions, pot fer que Sánchez acapari alguna part del votant que podia haver anat a aquest espai, però és que el PSOE necessita un espai a la seva esquerra amb prou múscul com per poder sumar, perquè si no, un PSOE, per molt fort que sigui, no podrà, o ara mateix sembla absolutament ciència-ficció, arribar a una majoria absoluta, per tant necessita algú amb qui pactar, i per tant necessita una esquerra. Que estigui amb prou múscul com per això, com per ajudar-lo a sumar.

I d'aquí potser la reunió d'aquest matí, eh, amb els ministres de sumar. És veritat que sabem poc del que han parlat, ens han dit que han valorat els escenaris, que han intercanviat sensacions, però no descartem que Pedro Sánchez els hagi preguntat com esteu vosaltres, esteu preparats o no per anar a eleccions i si teniu candidats. Sumar reuneix diumenge per intentar, doncs, reorganitzar l'espai. Internament diuen que si cal proposar un candidat ara o candidata. Ho tenen preparat. De moment hi ha diverses travesses, Ada Colau, Mónica García o altres noms que han anat sonant. Però, esclar, Pedro Sánchez té totes les enquestes en contra, ara mateix. I és veritat que hi ha qui diu que amb el tema de l'habitatge pot tenir un impuls. També té un context internacional que el pot ajudar en aquests propers mesos, amb eleccions als Estats Units, a Israel, amb aquest ascens de la onada reaccionària que diu Pedro Sánchez que li pot jugar a favor, però dins el PSOE no tothom té clar que estiguin prou forts per anar a les urnes i donar per esgotada a la legislatura si és que perden, com diuen totes les enquestes, sis mesos abans que s'acabi oficialment.

Tot això al final va molt malament perquè Sánchez sempre ho ha estat enfocant molt des de la frivolitat i ja el plantejament de primer fer el decret no importa, no pactar-ho en junts i ho planteja amb els seus socis i no s'atreviran a votar-me en contra. Tot aquest plantejament és molt frívol en un tema que, com ha dit el Pere, es cap dalt. El principal factor de desigualtat a Espanya i a l'economia espanyola és la vivenda. Hem desaprofitat el cicle econòmic més espectacular dels últims anys, on portem des del 2021 pràcticament creixent a una mitjana del 3%, i on hi ha feina, diguem-ne, i la gent no ho està notant per culpa de la vivenda. Que l'accés a la vivenda s'ho menja tot. Tot, tot, tot. Llavors, és un tema prou greu per no haver de fer les coses tan malament com s'han fet. I ja la darrera frivolitat serà convocar eleccions pels dos decrets de la vivenda i no convocar eleccions perquè no has aprovat quatre pressupostos en quatre anys, que és el veritable escàndol d'aquesta legislatura. Llavors, independentment que Pedro Sánchez sigui d'Esquerra sí progressista, que a mi m'encanta, els polítics d'Esquerra i progressistes també han de fer les coses bé. I tot això s'ha fet molt, molt, molt malament. I el principal responsable que la situació estigui així ho sento molt, és Pedro Sánchez.

Mònica. Jo crec que una mica tot va sobre el previst, no? Divendres passat dèiem aquest decret és molt difícil d'aprovar. És molt difícil que tots els que van votar per la investidura de Sánchez es posessin d'acord en qüestions tan capdals com les que hi ha en aquest decret, no? És molt difícil i també sobre el previst això, que puguin estar d'acord, diguem-ne, junts, sumar el PSOE, el PNB, etcètera, amb les mateixes qüestions sobre els fons voltor i sobre els petits propietaris. És evident que la vivenda i la crisi de l'habitatge és una crisi brutal a l'estat espanyol i a Catalunya, però. I en general a Occident. I en general a Occident. Però jo crec que hauríem de ser capaços d'anar una mica més enllà. És a dir, és una crisi de l'habitatge, però és una crisi del benestar, de l'estat del benestar, que sempre hem entès que era el nostre, diguem-ne, context comú. Perquè al final és molt greu que una persona que cobra un sou. Mínim no pugui pagar una vivenda però és que en ciutats com Barcelona gent que no cobra un sou mínim també està tenint problemes per trobar un habitatge o en moltes ciutats de la conglomeració de Barcelona això està esdevenint molt difícil per tant crec que. La classe política s'ha de plantejar el tema de la vivenda però s'ha de plantejar que amb els sous que tenim la gent no pot viure perquè està pujant la vida i veiem la inflació com va disparadíssima però

en canvi els sous no pugen però Mònica, aquest govern ha pujat el salari mínim interprofessional a 3 vals és a dir, si hi ha hagut un govern que s'ha preocupat dels salaris vals és a dir, i a més a més i això ha d'anar en els actius del govern és una cosa que el govern espanyol ha fet bé i desafiant molta doctrina econòmica que deia que això seria una catàstrofe, no ho ha estat i ha funcionat bé i feia falta. Però Marcos,

tot va sobre el previst, diguem-ne, quan sabem que hi ha molta gent que té sous de 1.000 euros i escaig nets al mes i no pot viure a Occident, perquè el menjar continua pujant, perquè la vivenda continua pujant i perquè no hi ha manera de poder sobreviure

en aquest sentit. Per això, aquest és un tema, perdona un segon, Mónica, que tu Marcos deia, és frivolitat del govern. Jo no ho tinc tan clar ni molt menys, perquè té una majoria parlamentària de dretes, un govern d'esquerres, però en tot cas, digue'm un país que ho hagi resolt, això. O sigui, a Nova York, que és l'epicentre del capitalisme i on hi ha Wall Street, tenen un alcalde socialista. És increïble. Com a conseqüència de l'enorme crisi de l'habitatge. A Berlín ha guanyat una comunista. A Berlín. On encara no estan vacunats de tants anys de dictadura comunista. Òbviament és un partit reformat, democràtic, però els estralls que ha portat aquest enfocament de l'habitatge en què els fons tenen carta blanca per fer grans negocis amb una cosa que tothom necessita per tenir una vida que aquest és el model occident, no és Espanya, doncs no hi ha ningú que hagi sigut capaç de poder-lo aturar. I menys en un govern progressista de majoria de dretes. Per tant, jo no sé si és de majoria parlamentària de dretes. Jo no sé si és frívol, no sé com es podia fer. El que sí que sé és que ha col·locat un marc electoral completament diferent del que hi havia. O sigui, no sembla que les eleccions vaguin sobre ceuta, sobre la corrupció, sinó sobre l'habitatge, i aquí hi ha un decret que és un programa.

Un moment, anem al Congrés dels Diputats. Paula, perquè ja està votant el govern.

Està votant ja els ministres que són diputats. Ha votat Pedro Sánchez, també jo l'han de dir. I ara ja estem amb la mesa del Congrés. Voten i, per tant, ja estem al tram final de la votació. No sé si el vot l'ha clavat o no amb els seus càlculs.

Sí, veu-n'hi-do. Però no li diguis molt perquè si no s'ho creu.

El que dèiem abans, no hi ha hagut sorpreses amb els vots de Junts per Catalunya. Tots set diputats han votat que no. També el PP i Vox han votat que no. Armongol pregunta si ha votat tothom i anunciarà

el resultat de la votació.

Doncs el primer dels dos decrets que sotmetien a votació ha quedat derogat. No s'aprova el decret, per tant, de cau, per tant, queda derogat, i s'han complert les expectatives després del que va anunciar ahir Junts per Catalunya. Sapiguem com ha caigut aquesta decisió. Digues, digues, Paula.

No, que t'anava a dir, òbviament, sense sorpreses, amb els vots que ens esperàvem, i Pedro Sánchez, que el sentíem abans, que ja anticipava aquesta derrota, i que deia a Junts, PP i Vox, que la història els jutjarà. Ara comença ja la votació del segon, eh, que sí? Sí. Sí, immediatament passem al segon decret, aquest mai ha tingut opcions de prosperar, també caurà, per tant, el que triguin a votar, segon decret que caurà, i després ja passarem a la sortida del Congrés, que és el que més ens interessarà mateix, per veure quins són els propers passos de Sánchez, dels ministres, aquesta tarda o els propers dies.

Queden dos minuts per arribar a dos quarts. Doncs ha quedat derogat el primer dels dos decrets que se sotmetien avui a votació. No s'aproven les mesures. I com dèiem, volem saber com ha caigut aquesta decisió en dues concentracions que hi havia ara mateix, una a Madrid, l'altra a Barcelona, pendent del que passava al Congrés dels Diputats. De fet, a la porta mateix del Congrés hi ha una concentració de gent, molts d'ells que estaven a la concentració de la Puerta del Sol. Allà hi tenim la Montse Mir. Montse, bona tarda. Bona tarda. Ja ho saben, que ha quedat derogat

aquest primer decret? Sí, sí, sí, ho saben. Suposo que els podeu sentir de fons. Fins fa un moment tothom estava molt callat, tothom ha segut al terra esperant que seguim pels mòbils aquesta votació. Ara mateix tothom dret a pencar-te's en l'aire i continuen creidant la paraula que més repeteixen, sobretot. És vergonya i també, com podeu sentir ara de fons, vaga general.

Doncs la crida a vaga general a les portes del Congrés dels Diputats a Madrid. A plaça Catalunya de Barcelona també hi ha una concentració des de fa dies. De fet, durant el matí s'han mogut fins al davant de la seu de Junts per Catalunya. Pendent d'aquesta concentració a Barcelona hi tenim el Joan Garcia.

Joan, bona tarda. Bona tarda. Doncs aquí la frase que es coreja és no s'entén gent sense casa, casa sense gent i no són suïcidis, són assassinats, sentiu-ho. Doncs les primeres. Digues, digues, Joan. No, no, que aquí, doncs, una vuitantena de gent, potser, s'havia plegat fent pinya sota una carpa per resguardar-se de la pluja, anaven seguint les votacions, i la consigna, doncs, era fer exterioritzar aquesta reacció un cop acabés la votació del primer decret. En aquest quart dia de mobilització, que va començar sent espontànic, a mica a mica es va organitzant.

Molt bé, doncs tenim la reacció de les dues concentracions que hi ha ara mateix, una a Madrid i una altra a Barcelona. El que acaba de passar al Congrés dels Diputats, i deia la Paula, ara es comença a votar el segon decret i després el que passi als passadissos, un cop s'acabi la votació, i comencem a tenir alguna notícia de què pot passar quan acabin les votacions, perquè seguim al Congrés, però amb la Tània Tapia. Tània, bona tarda. Què tal, bona tarda, com esteu? Perquè tens convocatòries fins i tot, eh?

Sí, per exemple, el Partit Popular, Feijó, que avui no ha intervingut en tot el ple o han fet altres diputats que són els que porten els temes d'habitatge, doncs ens han dit que compareixerà aquí en el Congrés dels Diputats a la zona de l'escriptori per fer la valoració del Partit Popular un cop acabi. I també acabem de rebre una altra de les declaracions que hi haurà posteriors a aquesta votació. Serà Pablo Bustinduy, qui farà declaracions quan acabi aquest ple. Diuen que l'acompanyarà la vicepresidenta Yolanda Díaz i els ministres també. Ernest Hurtasun, Mónica García Irarrego, Paula Agustín Dui, que ha estat l'encarregat de defensar en el plenari el segon decret, el de les pròrrogues automàtiques. Aquest, ho hem estat explicant, no tenia visos de prosperar, mai els ha tingut, però serà la persona encarregada de defensar aquesta posició, aquesta derrota per al govern de coalició. Ha estat també molt dur Paula Agustín Dui contra Junts. Diu que fan bandera dels rentistes, dels fons especuladors i que no han pensat en la gent de Catalunya amb aquest vot en contra.

Doncs cap a les 4 de la tarda, que és quan calculem que acabarà aquesta votació, potser faltaran uns minuts per les 4, i ara hi ha convocatòries de Núñez Fijó, dels ministres de Suma, tots ells, segur que també compareixen des de la part socialista del govern, per tant, home, si no és convocatòria d'eleccions, s'hi assemble molt al final d'una legislatura. Passant dos minuts de dos quarts, fem una pausa i de seguida continuem analitzant el que ha passat i el que pot passar a partir d'ara.

Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

Grans batutes, grans emocions.

Ludovic Morlot, Jordi Saball, Gustavo Dudamel,

Adam Fischer, Klaus Maquela, Teodor Correncis i molts més.

T'esperen grans referents internacionals de la direcció d'orquestra a l'Auditori.

Entradesauditori.cat.

Només fins diumenge el Corte Inglés ha estalviat l'Ivan electrònic, electrodoméstics i de tot i més. Amb finançament 100% per clients amb targeta al Corte Inglés. Televisors, mòbils, portàtils, neveras I electrònica esportiva, tecno-salud, mobles de cuina i bany. Fins al 4 d'octubre per compres superiors a 200 euros. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés si s'objecta a la seva aprovació.

Consulta en les condicions i exclusions al corteinglés.es.

No és només un reality. Aquest vincus aquí. A guanyar! Tampoc una cursa més. Espera! És la travessa que posarà els nostres vips al límit. Vaig al límit amb tu.

La travessa Expedició Tramuntana.

Cada dimarts, nous capítols. En exclusiva a la plataforma 3CAT.

Mamma Mia! Mamma Mia! El musical arriba al Teatre d'Íboli amb una nova producció per convertir Barcelona en la gran festa d'ava. Música i emoció s'uneixen en un espectacle únic on no podràs deixar de cantar i ballar. Compra ja les teves entrades a Mamma Mia! El musical Punes i uneix-te a la festa de l'any.

La Fundació Metalquímia i la Fundació Lluita contra les Infeccions presenten Mare Mundi,

un concert solidari en favor de la recerca contra l'Alzheimer i l'envelliment.

Amb la Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya, Bet, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, Arjau i la Polifònica de Porreig.

Dimarts 13 d'octubre a l'Auditori de Barcelona.

Estàs tot el dia amb el mòbil i no has vist aquest descompte? Obra ara l'app de MediaMarkt. Perquè només del 30 de setembre al 3 d'octubre i només a la nostra app

et donem un 15% de descompte en la millor tecnologia. I si encara no la tens, descarrega-te-la i gaudeix de tots els avantatges d'unir-te a mi MediaMarkt.

Més nits tropicals, més sequeres, més nits tòrrides, més escalfament global, més morts climàtiques, més nits ruins. Tot Catalunya es taca crema.

Per primer cop, una generació humana és testimoni d'un canvi de clima. Cada estiu fa més calor que l'anterior.

Si no fem els deures, podem tenir temperatures de 4 i 5 graus per sobre de l'actualitat.

Com ens hi adaptarem? 30 Minuts. Morts de calor. A TV3 i a la plataforma 3K, diumenge a la nit.

Hola, tenim 20 segons per recordar-vos que. Ostres, ja n'hem perdut 3 explicant això dels 20 segons. Molt malament. Tornem-hi. Bàsicament volem dir-vos que. Ai, bàsicament sobrava.

En resum, que aquest cap de setmana se celebra a Besalú el Liber is Liber, el festival de l'edició independent que desperta més simpaties del país. Perdre-se'l no s'hi val. Aquest cap de setmana, Liber is Liber, a Besalú.

Aquest dissabte 3 d'octubre, la cultura popular torna a omplir l'entorn de la Sagrada Família. De dos quarts d'onze del matí a les dues de la tarda, vine a gaudir dels falcons, gegants i esbars en una festa oberta a tothom. Serà una mostra de la diversitat del patrimoni festiu del país.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris

Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés. Arriba Robots, una exposició amb 70 robots diferents per descobrir l'evolució i les aplicacions de la robòtica.

Des dels autòmats de Leonardo da Vinci fins als humanoides del futur. Explora i viu la tecnologia al

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Fem el que es dona per fet.

Buena entrada en la Champions de los Seminuevos, David. Gran ambientazo, Manu. Pasada, todo listo para un gran encuentro en Ocasión Blues. Primer acercamiento, estudia la jugada.

Entra en el área, se la ha quitado sobre la línea.

Qué barbaridad. Increíble. La asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Muchas gracias, Seminuevo Manacasa! Venga por más. Venga. Ocasión Blues. Cada setmana, Blai Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. I sempre hi sonen les teves cançons preferides. Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'altre barri amb Blai Mercè.

Som Trescat.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Passant vuit minuts de dos quarts de quatre de la tarda, som al Catalunya Migdia, pendent del que passa al Congrés dels Diputats, amb la Mònica Sabata, el Marcos Lamelas, el Bernat Sorroca i el Pere Rosinyol. Ja s'ha produït la primera de les dues votacions i ha quedat derogat, no s'ha aprovat el primer dels dos decrets, el que tenia algun número de ser aprovat quan es va aprovar en el seu moment el Consell de Ministres, quan podia passar la votació. El segon, que és el que s'està votant a hores d'ara, sentim el que està passant al Congrés dels Diputats. Roberto. Aquest des del primer minut va semblar que estava condemnat al fracàs i que aquest pràcticament en cap moment no va entrar en les travesses que pogués passar la votació Paula, tenim convocatòries de diverses compareixences quan acabi la segona votació no n'hi haurà de Pedro Sánchez.

Exacte, confirma't a aquesta hora. Pedro Sánchez no esperarà a la sortida de l'hemicicle, no farà declaracions als mitjans de comunicació. El que ens diuen és que ja ho ha dit tot des de la tribuna, que el que havia de dir aquí ha quedat dit i que si ha de dir alguna cosa més ja ho dirà des de la Moncloa. Així t'han dit? Si és així, és que anticipa eleccions. Això, de moment, insisteixo, la Moncloa no avança cap escenari, tots estan oberts ara mateix, i si Sánchez ho fa, s'haurà de veure si ho fa aquesta tarda mateix, si ho fa demà, si deixa passar el cap de setmana i ho fa dilluns, o si finalment no surt perquè opta per no convocar com a mínim eleccions anticipades per ara. És veritat que el discurs que ha fet Sánchez a les 3 al Faristol. Tenia algun missatge que pot fer pensar que té ganes d'anticipar eleccions, perquè el que ha dit PP, Vox i Junts és que la història els jutjarà abans del que creuen i que la resposta serà més contundent del que pensen. Per tant, aquesta frase d'abans del que creuen haurem de veure si era un missatge ja anticipant quines són les seves intencions en les properes hores o no anava tan enllà, però sí que ha estat una frase que no ha passat desapercebuda, ha estat un discurs molt curt però molt contundent contra PP i Vox, però també contra Junts per Catalunya, que ha rematat. D'aquesta manera. Per tant, no li podrem preguntar a Sánchez ara quan surti per què ho ha dit, o ho intentarem, però no crec que s'aturi. Se'n va directe cap a Moncloa, i després ja atents de si hi ha moviments o no al Palau de la Moncloa.

Molt bé, doncs això és el que està passant al Congrés dels Diputats, i el que passarà al Congrés dels Diputats quan acabi aquesta votació no hi haurà compareixença de Pedro Sánchez, ja ha parlat del Faristol, i per tant es considera que ja no ha de dir res més al Congrés dels Diputats, i aquesta frase, que el Marcos em mira encara, perquè el Marcos estava convençut que no hi hauria convocatòria electoral, però aquesta frase del que hagi de dir ho dirà Montcloa,

Jo no en sé, jo ho sento bé. Jo tot això sempre ho miro amb molta perplexitat. El micròfon tancat estava preguntant al Bernat si hi havia eleccions.

Explico una interioritat dels vietes. El Bernat i el Pere Rosiñol estan bastant convençuts que hi ha eleccions i que no hi ha gaire més sortida. El Marcos, en canvi, era més escèptics sobre el fet que no hi hagi més sortida i per tant ella encara estirava la legislatura tumònica, no he pillat que deies entrar.

Avui haurien pogut passar dues coses, que s'aprovés el primer decret o no s'aprovés. Si s'ho hagués aprovat el primer decret. Li hauria donat una mica de pidilla a Sánchez, però la justeta, perquè en breu hauria hagut de convocar aprovació dels pressupostos i per cinquena vegada no els hauria aprovat. I aleshores hauria hagut d'anar segurament també a eleccions. Més tard o més d'hora Sánchez convocava eleccions segur. L'any passat en aquestes tertúlies fèiem la hipòtesi del febrer, segurament serà novembre. Jo aposto que l'única cosa que pot fer en aquests moments és convocar eleccions. Si ho fa avui, des de Moncloa, ho fa diumenge, quan els de Sumà hagin acabat la seva reunió i ja tinguin candidat, doncs veurem què passarà, però. Crec que, i mentre arribava, mentre feia cua, us sentia, crec que l'escenari és millor ara que el que hauria pogut tenir fa uns mesos o que el que pugui tenir en un futur. La mobilització al carrer, en definitiva, el pot ajudar? Segurament. Les mobilitzacions poden créixer cap davant de partits que se'ls pot intentar assenyalar com a culpables que aquests decrets hagin caigut. I fer-se seu el tema de l'habitatge, abans quan el Pere m'ha tallat així carinyosament. Disculpa. És el que anava a dir, no? És molt millor que parlin d'ell per habitatge que no pas per corrupció o per ceuta. I per tant, Sánchez, que sempre intenta sobreviure a tot, ha avaluat, malgrat alguns del seu partit, li diuen que no, que en aquests moments té millors cartes que les que pugui tenir a segons on. També caldrà veure què fan els altres partits, perquè inevitablement anirem sabent com han anat les discussions a dins dels partits sobre aquests decrets i com estan o no estan preparats per unes eleccions al mes de novembre.

Som al Catalunya Menys i estem pendents del que passa, per exemple, al Congrés dels Diputats, on Tània Tàpia s'estan escalfant, podríem dir, les compareixences que hi haurà quan acabin les votacions.

Sí, aquí tothom ja està preparant el seu relat posterior en aquesta derrota que tindrà el govern espanyol. Us hem explicat abans que compareixeria al Partit Popular. Doncs bé, abans que sentim Feijóo fent aquestes valoracions, fons de la direcció del partit diuen que han fet el que calia, que estaven satisfets perquè amb el seu vot en contra el que han fet és estalviar un problema a petits propietaris que tenien pisos llogats i els hem preguntat també sobre com veuen aquest possible avançament electoral que sobrevol aquí al Congrés i diuen que estan encantats, que estan preparats, que posi data.

Molt bé, doncs el Pepe que segur està preparat. No sé com s'ho han agafat a mesura que van passant els minuts les concentracions que hi ha de protesta. Un al davant del Congrés dels Diputats, Montse Mir, estan en moviment ara?

Sí, mira, els que estaven aquí al Congrés dels Diputats se'n van ara cap a sol. I aquí què passa? Que hi ha una mica de desconcert, perquè han marxat i ens havien citat en els mitjans a unes declaracions, precisament, al costat del Congrés dels Diputats. Llavors, aquí hi ha una gran quantitat de mitjans que ho estem seguint, i estem intentant decidir si és que hem d'anar cap a sol o si ens hem de quedar aquí, cosa que ha generat doncs aquest desconcert. Suposo que ara sentiu aquest silenci de fons i és que tots els manifestants que hi havien aquí se n'han anat ja cap a la Puerta del Sol on hi eren els altres, on per cert tenen intenció de continuar aquesta acampada. Actes també aquest vespre a les 6 i a les 8 i la manifestació de demà. Ara falta esbrinar aquesta cosa que ens afecta més aviat als mitjans, és a dir, si hem d'anar cap a sol o ens hem de quedar aquí perquè ens atenguin i ens expliquin les seves reaccions.

Això a Madrid. I a Barcelona, a la plaça Catalunya, també hi ha convocatòries per tal de decidir què és el que fan a partir d'ara, Joan Garcia.

Sí, aquí la primera reacció ha estat de ràbia i de mobilització permanent, amb crida de diverses consignes a favor del dret a l'habitatge. Ara s'han plaçat tothom aquí a les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda aquí hi ha d'haver una assemblea. Per decidir a curt termini tota l'organització de la manifestació de demà, la participació d'aquest col·lectiu, i més endavant ja aquí tothom parla d'anar creant l'ambient per una vaga general. Per tant, ara, moment d'impàs aquí a la plaça de Catalunya, s'emplaça tothom a les 6 per parlar d'aquest escenari en aquest quart dia de mobilització aquí al centre de Barcelona, que va començar sent espontània, però que, de mica en mica, hem vist com ha anat creixent i s'ha anat organitzant. Molt bé, doncs aquest és l'ambient

que hi ha a les dues grans concentracions que hi ha ara mateix, una a Madrid, l'altra a Barcelona, de primer pressió per intentar tirar endavant els decrets i ara que ja se sap que no s'ha aprovat el primer i que el segon tampoc no s'aprovarà, doncs ja s'està convertint en una protesta en contra de la decisió dels partits i escalfant l'ambient en aquesta actualitat preelectoral amb eleccions a l'horitzó encara no confirmades, però com ho veieu?

Jo seguint el fil del que deia la Mónica, no és que sigui un bon moment per Sánchez, és que és el moment menys dolent per convocar eleccions. Sense cap pena de dubte. Clar, exacte. Llavors, el que ha passat avui a ell li permet fer una cosa que a Sánchez li agrada molt, que és assenyalar el bloc de la dreta. I en aquest cas és PP-Vox i també Junts. El qual fa enfocar tota la crítica i erigir-se a ell com a defensor del dret a l'habitatge i capitalitzar tot aquest malestar que veiem als carrers i que haurem de veure si realment té una traducció en una vegada general i quin suport. Jo crec que la decisió d'avui també és un problema per Junts, perquè al final crec que, per exemple, el PNB ha estat més hàbil, segur que no li agrada gaire aquest decret, però ha prioritzat altres coses i ha decidit sortir de la fotografia amb PP i Vox i Junts no. I el que comentàvem abans, que el problema de l'habitatge és que no afecta només aquesta gent que està manifestant-se a sol. És que és un problema que afecta a gent que no té un salari mínim, que té un salari més alt, que té un salari molt digne i que no pot trobar un pis a Barcelona. És a dir, afecta a molta gent, també a votants de Junts. Per tant, aquest raonament de no, el rigor legislatiu, vaja, em sembla poc creïble, o els petits propietaris. Sí, però crec que no han calibrat bé, no han calculat bé el cost que els pot suposar haver tombat això i també sortir la fotografia amb la dreta i l'extrema dreta espanyola, perquè al final Pedro Sánchez té molt bona entrada a Catalunya. Pedro Sánchez agrada molt a Catalunya, també agrada als votants de Junts, molt més que a Feijóo o a Bascal. I si es fa aquest vincle de les eleccions es convoquen perquè vosaltres heu tombat un decret i això dona peu a un govern de PP i Vox, això jo crec que tindrà conseqüències per Junts per Catalunya.

I jo crec que el marc sobre el qual es fan unes eleccions és de les coses més importants que hi ha, sempre, no? Es convoquen unes eleccions, de què van aquestes eleccions? Si van, com deia abans la Mònica, de corrupció, el PSOE està perdut. Si van de l'habitatge, ja sé que porta molt temps governant, però és un problema mundial, en què aquesta legislatura ha tingut les mans completament lligades, perquè hi ha una majoria de dretes, com s'ha vist avui mateix en el Congrés, i la realitat és que és un tema fonamental en el que tenen les de guanyar, sobretot perquè el PP i Vox, Jo no dic tan junts, que avui s'ha retratat voluntàriament, però el PP i Vox tenen aquí un track record que diríem esgarrifós. Jo vull recordar, esgarrifós, he dit, no estic exagerant, que a Madrid hi havia un parc d'habitatge públic que van regalar en els fons voltors fa una dècada, quan hi havia l'Anna Botella de presidenta. Regalar. Perdona, sí, d'alcaldessa. Mal vendre. Mal vendre, però es podria qualificar de regal, perquè si a mi em deixen comprar els habitatges amb un descompte del 80%, es pot considerar un regal, no? I a més a més, el parc públic d'habitatge social. O sigui, aquest és el model del Partit Popular. Vox, totalment descol·locat, i per tant el marc, l'establiment del marc és. Quasi el més important en unes eleccions. I per això és el que em fa pensar, no només el moment d'oportunitat, sinó el moment de poder triar el marc i, diguem-ho clar, la legislatura ha complert el seu paper.

De totes maneres, Pere, jo crec que. És evident que, com deia el Bernat, és el millor dels pitjors escenaris que podia tenir, però també crec que aquests decrets que s'estaven proposant tampoc haguessin resolt els problemes de l'habitatge que hi ha a l'estat espanyol i a Catalunya i a Occident en general. Aturar la possibilitat de que els fons voltors no compressin fins a l'any 28 és com pecat a minuta, no? És molt dur, eh? Sí, sí, però són dos anys. Tampoc dona per gaire, eh? Dona pel que dona. Llavors, jo crec que. Unes eleccions amb l'habitatge de fons també implicarà que hagin de parlar de què fa l'administració pública per fer habitatge social i com totes les promeses, per exemple, Illa va arribar a govern dient faré 50.000 habitatges i de moment estem com estem.

Un segon, ja van en marxa. Ha fet molt més si hi ha dos anys que Sánchez en vuit.

Un moment, anem al Congrés dels Diputats perquè ja està votant la mesa, per tant és a punt de conèixer el resultat de la segona votació.

Francine Armengol està a punt d'anunciar el resultat perquè han votat tots els diputats. Si us sembla, l'escoltem com abans, a veure si no hi ha sorpreses i també acaba aquest segon decret.

El resultado de la votación es el siguiente. Votos emitidos, 350. Votos a favor, 166. Votos en contra, 184. Ninguna abstención. En consecuencia queda derogado el Real Decreto Ley. Muchísimas gracias y

se levanta la sesión. Doncs s'aixeca la sessió. Dues derrotes, Òscar, que poden canviar el futur de Pedro Sánchez, que poden ser el punt i final de la legislatura i que veurem ara ja tota la pressió sobre Sánchez, tot en les seves mans. Sabeu que fa temps que calcula quin és el millor moment per anar a les urnes, si era amb una derrota pressupostària, si era esgotar fins al final, havia descartat el Superdiumenge al maig amb municipals i autonòmiques. Ara, amb aquest nou tema de l'habitatge, pot tenir una nova oportunitat que fins ara no contemplava.

Doncs han acabat les dues votacions. Pedro Sánchez sortirà rapidíssim. Hi ha protesta al

Congrés dels Diputats, no? Sí, hi ha protesta des de la tribuna. Diversos convidats que no puc dir qui són estan llançant pamflets sobre els diputats que van abandonant l'hemicicle. És veritat que entre la votació d'un primer i el segon decret, Francine Armengol ha expulsat.

Tenim imatges de Pedro Sánchez que ja està a l'exterior del Congreso de los Diputados, ja l'està esperant al seu cotxe, ja ha pujat el president del govern espanyol al cotxe i, per tant, surt com de. Ens havies dit, Paula, sense fer declaracions, i rapidíssim, ja des del pati del Congrés, que enfila ja la sortida. Per tant, Pedro Sánchez ja és fora, no només de l'hemicicle, sinó de les instal·lacions del Congrés dels Diputats. No sé si tinc la Tania Tapia en línia, als passatissos del Congrés.

Sí, sí. Hola, hola. Doncs mira, ara ha acabat de sortir Santiago Abascal. Intentarem posar també, si voleu, sentir la seva valoració, perquè ara és moment de moltes valoracions dels polítics que estan sortint. Endavant.

Los alquileres, que ha subido el precio de la vivienda. Este es el gobierno, en definitiva, que ha traicionado a los españoles en todos los aspectos y hace mucho que debían convocarse a las elecciones,

pero no tenemos ninguna confianza.

Señora portavoz, señora Iapar, disculpe. Hay 80.000 españoles amenazados de desahucio en Ceuta, de los que nadie se acuerda. En España hay desahucios hace mucho tiempo y de repente se han puesto en la palestra para tapar la corrupción y la traición de gobierno, sobre todo en Ceuta. Muchas gracias. Doncs el Diego Pascal

que abandona el pati del Congrés és el moment que us dèiem, que us relatàvem abans. Estan sortint per la porta tots els diputats. Estem veient també ara Gabriel Rufián, que s'acosta a la zona que hem habilitat aquí als periodistes per captar les primeres declaracions. Se'n va, se'n va una mica als micròfons. En cinc segons el podrem sentir en directe. Senyor Rufián, crec que és el moment d'avançar les eleccions.

A mí las cuentas no me salen, ya lo he dicho muchas veces. Entiendo la euforia o cierta euforia que puede suponer hoy machacar a la derecha, que todo el mundo vea la maldad en la que se sustenta, sobre todo Junts. Pero me parece que no hay nada a la izquierda del PSOE votable. Hay mucha gente de izquierdas en este país que no quiere votar al PSOE y no tiene a quién votar. Yo lo que pido es que se le eche un poco más de cabeza esto. ¿No es el momento, por tanto, de avanzar a elecciones? Cabeza fría. Doncs Rufián Cava

està arrafada en aquesta possible avançament electoral. Azul Elmasaiz, portavoz del govern, què tal? Creu que és el moment d'avançar eleccions? No ha respost, a marxes, està muntant la meva esquerra una traslació. Félix Bolaños, en directe. El ministro. Evita els micròfons. Marxa sense fer valoracions, és veritat que ha parlat Pedro Sánchez, per tant és difícil que la banda socialista faci més valoracions que les que ha fet el president des de la tribuna en un discurs molt clar en què veia que el que voti que no condemnarà el futur del seu partit durant molt de temps. Ara s'estan organitzant algunes altres declaracions, recordem, les havien anunciat el Partit Popular, també els administres ha de sumar, parlaria Pablo Bustindú i aquí al pati del Congrés. Surt també Òscar López, el veiem ara, intentarem posar-li el micròfon directe, a veure si vol fer algun tipus de valoracions. Senyor López, ¿cómo valora usted?

Gracias, ahora no, ahora no vamos a hacer declaraciones, gracias. Gracias, gracias, gracias. Un momento para avanzar elecciones. Calma, calma. Lo que es un desastre es la votación que hemos visto.

Captar lo que es un desastre es la votación que hemos visto hoy, es la valoración de Óscar López en sortir aquí del Congrés de los Diputados.

Fins demà!

Realment, Òscar, és dels debats més tensos que recordem aquí, amb aquesta pressió i amb aquest clima realment preelectoral. Hi ha hagut retrets entre la bancada del PP i de Vox, amb la bancada, sobretot, de sumar. No sé si s'han arribat encara amb diputats del Partit Socialista, però sí de sumar. I, per tant, ara, doncs, els diputats que van sortint. He vist que saturava Tània, no sé si la tens, Isabel Rodríguez. No, Isabel Rodríguez no l'hem vist sortir, jo l'he vist la reciclatora si voleu sentir les seves valoracions en directe.

Todos los meses, que caiga y que se vuelva a aprobar al día siguiente. Si se quiere, se puede. El problema es que el PSOE ha demostrado durante toda la legislatura que está del lado de los fondos buitre y de los rentistas y no de la gente. Yo veo mucha campaña electoral. ¿Está preparada para unas elecciones? Podemos estar listos para estas elecciones o cualquier otra elección que se presente. A mí lo que me parece es que la gente no quiere elecciones, quiere soluciones. Lo que la gente está pidiendo en la acampada es que se frenen los desahucios, que se expropien las viviendas de los fondos buitre, que bajen los alquileres por ley y eso se hace con el BOE. Ahora mismo el gobierno tiene el BOE. Puede aprobar ese Real Decreto Ley ambicioso y que lo aprueben todos los meses. No han forzado la máquina. Decían que la ley de amnistía era inconstitucional un mes y al mes siguiente lo estaban aprobando porque necesitaban los votos de Junts. Pues que hagan lo mismo, que fuercen lo institucional al máximo porque la gente está al límite y yo creo que quien no puede pagar este pato es la gente. Muchas gracias.

M'havia semblat sentir que no hi ha fijo, recordo que està anunciada una convocatòria.

Tenim a Míriam Nogueras al nostre costat. Senyora Nogueras, com valora la votació que ha passat avui, aquesta tarda, en directe per Catalunya Ràdio? La decisió la té ell. I creu vostè que és un bon moment? No ha respost aquesta segona pregunta, no sé si heu sentit, la decisió la té ell. La decisió la té ell, parla de Pedro Sánchez sobre eleccions. Sí, de la convocatòria electoral, sí.

Sentia la Paula de fons, no sé si hi tens algú, Paula, al teu costat. Perdó, perdó, no m'he colat en antena, però. Ara mateix Paula i Tània són els nostres ulls en el Congrés, per tant, endavant, cap problema.

No, perquè justament volia rematar el que estava dient Míriam Nogueras, perquè ara deia que tota la pressió la té Pedro Sánchez i el que ens explicava junts aquest matí.

Ho intentem amb Saraguesen. Vicepresidenta, creu que és un moment per convocar eleccions? Perdó.

És significatiu que cap ministre del Partit Socialista vulgui fer declaracions. Sánchez ha marcat el relat, ho ha deixat molt clar dins l'hemicicle i per tant ara tots els ministres socialistes, alguns sí que han parlat al matí quan arribaven, però a la sortida ni una paraula. Rellevant també que Podem s'assuma amb Esquerra Republicana a no demanar eleccions anticipades i Junts, que és el que us deia abans, que tota la pressió és per

Pedro Sánchez. Sí, sí, el sento. Y por eso en primer lugar quiero dirigirme a los españoles, a los españoles preocupados por el resultado de este debate. A todas las personas vulnerables que saben que iban a ser perjudicadas porque tendrían más dificultades para alquilar. A más de tres millones y medio de propietarios que tienen alquilada una vivienda. Y sobre todo a los jóvenes, a los jóvenes que estaban esperando poder alquilar una vivienda a un precio asequible o incluso poder comprarla a través de un préstamo. A todos ellos les podemos decir que el resultado de las votaciones de hoy al menos garantiza que la situación de la vivienda no esté peor que ayer. Eso no significa que vaya a estar mejor que mañana. Lamentablemente no será así hasta que en este país no se adopten las medidas adecuadas. Y por eso, como han explicado nuestros portavoces, también quiero que sepan que hay una alternativa concreta, creíble y viable, que si nos dan su confianza la implementaremos y que llevamos reiterándola desde el año 2023 y actualizándola constantemente. Les aseguro, perdón, lo que es seguro es que por el camino en el que estamos no podemos seguir.

Senyals horaris.