Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 03/09/2026

Són les 3. Fa una hora, a les dues, hem començat el Catalunya Migdia al Congrés, on Pedro Sánchez s'ha quedat sol aquest matí defensant el Marroc. Tota l'oposició, però també els socis de Sánchez, veuen evident la responsabilitat marroquina en la crisi migratoria de Ceuta, però Sánchez resisteix a canviar de posició. De seguida ens preguntem per què. També us hem explicat que definitivament el primer dia de curs escolar a Catalunya hi haurà vaga. Avui ha fracassat l'últim intent de negociació per tal d'evitar-ho. I hem passat també per Brussel·les, el dia en què la justícia europea ha condemnat Espanya per les sentències als activistes que van encertar el Parlament l'any 2011 per intentar evitar el ple en què es van acabar aprovant les retallades d'Artur Mas. Tot això us ho hem explicat al Catalunya Mitjia a la primera hora. Però ara, de cara a la segona, què més podem destacar, Joan Bot?

Doncs que el conseller d'Agricultura i Pesca, Òscar Ordeix, reclama a la Comissió Europea que augmenti el nombre de dies que els pescadors catalans poden aprofitar per sortir al mar. Ordeix s'ha reunit a Brussel·les amb el Comissari Europeu de Pesca per demanar-li canvis a les normes que ara mateix limiten a 143 els dies d'any, que hi ha opció de sortir a pescar al Mediterrani. Anem a Brussel·les, Bruno Fortea. Hola, bona tarda.

El conseller Ordeig defensa que hi hagi més dies de pesca perquè diu que els estocs de peixos s'han recuperat i ha posat l'exemple del que passa amb les gambes.

Hi ha més gamba que mai, no la podem treure perquè acabem la quota i per tant això ens porta una perturbació en els preus de la gamba, unes dificultats per trobar gamba als mercats i un augment de les importacions i un perjudici per aquest sector respecte d'altres.

Diu que el Comissari Europeu de Pesca s'ha compromès a estudiar reformes. A la reunió ha fet front comú amb els consellers de les Illes Balears i del País Valencià. Aquesta tardor, la Comissió Europea publicarà la seva proposta de dies de pesca per a l'any que ve i que després hauran de validar tant els estats com el Parlament Europeu. Els pescadors denuncien que les normes actuals posen en risc la supervivència del sector a Catalunya. Més qüestions.

Ha mort als 92 anys la periodista nord-americana Gloria Steinem, que és referent del feminisme. Va començar la seva trajectòria periodística a principis dels anys 60 a la revista Esquire, amb articles en què denunciava les desigualtats que vivien les dones. Va saltar la fama, però, el 1963, quan es va infiltrar en un club Playboy de Hugh Hefner, vestida de conillet, i va relatar el sexisme que s'hi respirava. I Peter Jackson i Danny DeVito seran alguns dels convidats estrella de la pròxima edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. El director de la trilogia del Senyor dels Anells assistirà a una projecció especial de la seva versió de King Kong i vindrà acompanyat de Rick Baker, el mestre del maquillatge i els efectes especials, guanyador de set Oscars. Per la seva part, DeVito regalarà el Gran Premi Honorífic per tota la seva carrera, on hi ha personatges extraordinaris. Com El pingüí del retorn de Batman. A més, per quart cop en tota la seva història, la pel·lícula inaugural serà un títol dirigit per una dona, i per primer cop una dona espanyola. Serà Found Alive de Carlota Pérez, que és la directora de Cerdita.

Passant tres minuts de les tres.

Catalunya migdia, amb Óscar Fernández.

Des d'ara i fins a les 4 amb el Ferran Casas, director adjunt del Nació, bona tarda. Hola, bona tarda, estrena m'estudi, que bé, no? Estrena m'estudi, sí, sí, aquesta setmana sencera. Ha quedat xulíssima, eh? L'advocada Lourdes Siuró, bona tarda. Bona tarda i ben retrobats. I la consultora de projectes institucionals Mònica Sabata,

bona tarda. Molt bona tarda. Sí, sí, estrenat. Ara més aquest, eh, que el que estàvem l'any passat. Sí, perquè.

Crec que és una opinió bastant generalitzada entre la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio.

Els llums surocs molesten menys, eh?

Clar. És que aquest és més estudi de. Clar, ara estem parlant d'una cosa que els veïns no veuen.

Deixem explicar una mica de context, i és que aquesta temporada, el Catalunya Mitjà, estrenem aquest estudi, que és l'estudi 3 de Catalunya Ràdio, l'any passat el fèiem el 5, i per tant els tertulians van descobrint aquest 3. És per fer radiovisual. Perquè està tot envoltat d'un gran. És el que s'utilitza per fer el Tot Costa, per exemple, i programes que també s'emeten per televisió. És veritat que vam estar allà la temporada passada i aquest any estem al 3, que és un estudi de ràdio. Que hi ha més teles i menys pantalla gegant. Veus? El que està aquí al darrere ho és, de pantalla gegant, en cas de necessitat.

Però el qual és com més informació. Està molt bonic, trobo. Està quedant una casa molt polida i molt bé.

Aquella olor de nou. A veure quant dura l'olor de nou.

No xafem res. Està molt bé.

Podem fer-ho vosaltres mateixos. A les vostres xarxes podeu utilitzar-ho, cap problema. Nosaltres també ho farem amb les nostres. Anem al primer tema.

Que ja sabeu que sempre ens ve des de fora i aquesta temporada retrobem també els dijous a un habitual, la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. No has pogut veure l'estudi nou. No encara, però tot arribarà. I el que vinguis a Catalunya Ràdio ja te l'ensenyarem, ja et farem un tour guiat. Fantàstic. I poca cosa a veure, és un estudi, des de tota la vida. Però és un estudi més d'ara que són més platós? No, no, és el que diuen ells, que és més de ràdio. Aquest no és plató, no, no. I de m'agrada segur, seguríssim que no. De les clàssiques, eh? La ràdio a la ràdio i la tele a la tele.

Em faltaria allò com els programes del José María García,

que se sentia l'encenador. Sí, i tant, sí, sí. Jo recordo, quan jo estudiava al Força Esports de Santi Carreras, sentia el rotulador guixant, un rotulador edding, i a més ja pensava, ja està guixant alguna cosa del guió. A veure, què ets proposes, Llucia?

Bé, jo ja sé que els illacs som una mica pesats amb aquest tema, però aquest estiu a Mallorca, ja sabeu que la gent que va poc a Mallorca, i jo només hi vaig tres o quatre vegades l'any, doncs veuen molt més els canvis, no? Llavors he flipat aquest estiu, he flipat moltíssim amb el nivell de turistificació que hi ha. Ja era molt alt abans, però és que ara és brutal, no? És molt bèstia, no? I demà justament s'estrena a Mallorca el documental Suportant el Paradís, de Marc Gamelià. Més endavant també s'estrenarà aquí. I en aquest documental, persones com l'artista Miquel Barceló, l'escriptora Carme Riera o el director que ja va morir, Agustí Villaronga, reflexionen sobre els canvis que ha patit Mallorca arran del turisme de masses i de la globalització. Aquest documental es va començar a fer fa 15 anys, per tant és un llibre titulat igual que també es presentarà pròximament, i el títol ve d'una frase que Gertrude Stein va dir a Robert Graves i a la seva parella aleshores, la poeta Laura Riding, quan li van preguntar que tal era Mallorca per viure, i Gertrude Stein va dir, que hi havia estat, els va contestar, està molt bé si ets capaç de suportar el paradís.

Podríem dir que ells van ser els primers expats que hi va a Mallorca. Això era cap a l'any 1928, les coses han canviat molt des d'aleshores, aquell paradís ja no existeix, com a mínim no per als residents, i hem vist com la turistificació ha anat abusant més i més de l'entorn i de la ciutadania i ha anat imposant les seves normes que no tenen res a veure amb les normes que han d'aplicar la resta de la gent. Aquest monocultiu basat en el creixement il·limitat no només afecta el civisme sinó també el medi ambient, el PIB per càpita, la qualitat de vida dels illancs, que ha baixat molt els darrers anys, afecta el trànsit, hi ha embussos a tot arreu, problemes d'aparcament, afecta els serveis bàsics, per no parlar del problema de l'habitatge o d'estrecanades, com les que hem vist aquest estiu, com, per exemple, omplir un llac artificial d'aigua en una festa privada de luxe a Eivissa, on hi ha prealerta per sequera, o durant les festes de viniaràs que un bar ocupi tota la plaça, ocupi tot l'espai públic durant les festes populars, per als seus clients. Per tant, no només es tracta d'una molèstia, sinó que és molt més greu que això. A més, aquest mes es publica un llibre titulat Turistopia, El mundo como un souvenir, de Cayo Sastre, però en trobam molt d'altres, com per exemple Temporada Alta, de Josep Maria Nadal Suau, o La desfeta del paradís, d'Antoni Geneto Rens,

aquests dos centrats a Mallorca. I a més, músics com el grup Antonia Font o Maria Jaume o Júlia Colom expressen el dolor, l'angoixa, el desassosat que provoquen les destrosses causades per aquest turisme massiu a les seves cançons. I ja sabeu també que aquest estiu hi ha hagut quatre protestes multitudinàries contra el model turístic actual, a banda d'altres manifestacions més petites, tant a Mallorca com a Menorca o a Eivissa. I és perquè la societat ha fet un clic. Ja fa temps que no es creu que vivim de turisme, com ens han repetit durant dècades, no es creu que aquesta sigui una indústria nata, és conscient de l'impacte que té en la cultura, en l'economia, en la societat, en els recursos naturals, i reclama limitacions, com té limitacions qualsevol altra activitat econòmica. El turisme es comença a percebre socialment com un problema i com un problema devastador. I la ciutadania se n'ha adonat i reclama uns drets bàsics. I què passa quan la societat qüestiona el poder? I ja sabem que el sector turístic té molt de poder. Què passa quan poses en qüestió aquest model de creixement econòmic que beneficia uns pocs i que es basa en el més equival a millor? Doncs que el poder es protegeix, no? Primer ho va fer amb paraules com turismofòbia, que sona a xenofòbia, rebuig a l'estranger però les manifestacions deixen ben clar que no

són contra el turista, que al final compra el que li venen, consumeix el que li ofereixen, sinó que és contra un model, contra una manera de fer que clarament prioritza aquest sector per davant dels residents i de qualsevol activitat no adreçada al turisme. La gent s'ha anat fent forta en aquest sentit, cada vegada hi ha més persones que diuen prou, i ara sembla que toca criminalitzar-les. S'ha intentat desacreditar el moviment social, se l'ha intentat illar d'organització criminal, es van intentar imaginar les manifestacions pacífiques d'aquest estiu amb una càrrega policial difícilment justificable. I mentrestant es vera que bona part de l'hostaleria treu pit i fa demostracions de força faltant al respecte a la ciutadania i a l'entorn. Fa l'efecte que el model turístic actual és una barra lliure per al sector en la qual les copes les pagam els cambrers i a més a més després han de fer net al bar, per dir-ho d'alguna manera. La part positiva, com dic, és que la societat ja ha fet aquest clic i la part negativa és que ara per ara no sembla que s'estigui responent com toca davant d'això.

Doncs a veure és un tema que hem tractat algunes vegades a la tertúlia, a veure, vinga.

Sí, és un tema que n'hem parlat i que I que en parlarem. I que és una urgència que ens atropella constantment. Va sortir el tema de l'impacte de la crisi climàtica i aquest estiu amb un rècord de temperatures i és evident que la situació que tenim ens obliga a repensar el nostre model econòmic, no? I quan parlem de repensar el model econòmic és evident que això també tindrà, per exemple, un impacte sobre el turisme. És a dir, cada cop veiem que hi ha gent. A l'estranger, que posa més perós o que hi ha més problemes perquè vinguin a Espanya per les onades de calor que hi ha. Vull dir que és evident que hi haurà d'haver, que tard o d'hora haurem d'aterrar en un replantejament del nostre model econòmic i, per exemple, de debats com les emissions, com l'aeroport, com l'ampliació de l'aeroport. Al final, tot això està absolutament interconectat.

És un tema que la Lucía sempre el treu, i en parla diverses vegades, com bé diu en Ferran. Lucía, et volia preguntar, perquè jo desconec completament la realitat de Mallorca, no soc una persona que viatgi a les illes, malauradament no m'importa res, diguéssim, tampoc hi vaig a fer turisme. Sí, és preciosa. Sí, sí, però la vida a vegades no t'hi porta, no? I he anat algun cop, però fa molts anys. La cosa és que a nivell social, que evidentment això no ho copses, encara que estiguis un mes, a nivell social la gent se n'ha adonat compte. Llavors, què es planteja? Quins debats hi ha? Quins models es proposen? Què fa la universitat? Què fa el govern? Perquè si en aquestes manifestacions el govern se n'ha interpel·lat el govern de les Illes.

Aquest és el problema, que cada vegada hi ha més plataformes, com per exemple Menys Turisme, Més Vida, que planteja diverses possibilitats d'anar també al Parlament, parlar-ne i tot això, i moltes vegades sembla que com que diuen que escolten, però en realitat no, no? Llavors, tot el que seria, ells demanen el decreixement d'una manera molt clara, i evidentment l'economia no permet aquest decreixement, ara mateix, no? Aquest model que insisteix que més equivale a millor, és molt difícil parlar de decreixement en la situació actual, perquè sembla com que no sigui possible de cap de les maneres, no? Llavors es plantegen moltíssimes maneres de fer, però demanen directament que hi hagi una limitació, una regulació molt més estricta. És que ara mateix sembla de veritat que el turisme tingui barra lliure per fer el que vulgui, o sigui, en casos concrets però també en casos generals. I què passa? Que fa l'efecte d'impotència, que continuem parlant de records de turistes any rere any, com es parla de records de temperatures any rere any, com si fossin, no en el cas de les temperatures, però sí dels turistes, com si fos una bona notícia, no? Quan no és així ja, ja no és així per nosaltres, per la comunitat. La majoria de la gent ja no és així. I de fet aquestes manifestacions són cada vegada més multitudinàries i de tots colors, no només són d'alguns colors polítics, sinó que cada vegada hi ha més gent de tota raó, perquè realment afecta la vida diària de l'illanc. Llavors es demanen moltes coses, com dic, hi ha plataformes, hi ha organitzacions ecologistes que van en aquest sentit, però fa l'efecte moltes vegades que no se'ls té en compte o se diu que sí, que ja faran alguna cosa, però que no s'acaba de fer-les.

Jo diria, Lucía, que no s'acaba de fer res perquè no hi ha l'alternativa. És a dir, durant molts anys el relat ha sigut el turisme és bo i el turisme ens dona riquesa. I els que haurien de donar resposta a les mobilitzacions que hi ha a les illes i que tard o d'hora acabaran havent de donar resposta a mobilitzacions que hi haurà en altres parts de Catalunya, dels països catalans o de l'estat espanyol, no tenen l'alternativa a aquest creixement econòmic. És a dir, ens hem cansat de dir-ho i cada any, quan tornem de les vacances, hem de parlar de com el turisme ha saturat les illes, la Costa Brava, etcètera, etcètera. Però clar, si tu mires, jo no he anat a les illes aquest estiu, però he anat a la Costa Brava, i hi ha molts negocis que viuen de treballar sis mesos. I aquests negocis, ja els va bé, en el sentit que sempre tenen plaer treballen sis mesos, la resta de l'any doncs poden viatjar o poden fer altres activitats i per tant és el que coneixen jo crec que el problema és el canvi de el canvi de model i el canvi d'actitud fins i tot de les persones que han viscut d'aquest turisme durant tants anys i òbviament això ha d'anar acompanyat de polítiques públiques, és a dir. Si el president del govern de Catalunya es manifesta a favor del creixement il·limitat de l'aeroport de Barcelona, o gairebé il·limitat, doncs ens està dient que visca el turisme i vagin venint.

Però és que tot això que estem dient és tot una mena de contradicció. És a dir, ara has dit que el president. M'has donat moltes idees, Mònica, perquè m'has estimulat molt la creativitat. Però, per exemple, el president Salvador Illa, aquest districte va tenir el fenomen de l'eclipsi total. El president va inaugurar tres o quatre eclipsis. Quina és la finalitat de la inauguració aquesta? Perquè jo estava en una zona privilegiada on es podia veure l'eclipsi total, vam estar la gent del meu poble i prou, per tant va ser un paradís, però el poble del costat el van desbordar. Llavors, si el president inaugura l'eclipsi, per dir-ho d'una manera gràfica, quin és l'objectiu? Que la gent vagi a veure-ho? Cridar l'atenció de ciutadania perquè es desplace en aquests llocs? Sí. Una altra.

La realitat és que vam fer de l'eclipsi una operació econòmica. D'acord, absolutament.

Una operació és un turisme d'interior, bàsicament. Dos milions de persones a Balears. Penseu, dos milions de persones a Balears.

Però tenim municipis que tenen molt turisme i que poden viure sis mesos. Perquè tenen molt turisme, i altres municipis de la Catalunya interior o de la Camp de Tarragona, que conec prou bé, que no tenen cap vista atractiva en principi i ells malden per posar-se l'aparador per rebre visites. Per tant, per una banda, denostem el turisme, perquè clar, totes les masses piquen, per altra banda, el primer que se'ns acut o que busquem és que la gent vingui al nostre municipi, alcaldes, alcaldesses.

El problema és l'impacte. Recorda que molts municipis del Sagrià han fet de la floració dels fruiters que ha passat tota la

vida un objectiu turístic perquè la gent de l'àrea metropolitana vagi a veure flors. I catedrals del vi. Però són municipis que no tenen la pressió turística.

És el que busquen estimular gent. I fins a quin punt no se'ls han llenat les mans?

Una cosa és que un dia hi hagi un eclipsi, que és una cosa extraordinària, que passa cada. Em sembla que el proper ens toca d'aquí 150 anys. En què venia una a Andalusia? Que és super extraordinari i que és un dia i l'altre és la pressió turística que per exemple té Barcelona i que té un impacte brutal en el seu comerç, en la neteja de la ciutat, en el preu de l'habitatge, en la seguretat. El tema que tenim és ser atractius. És l'impuls que ens porta. Sí, però quan el turisme, diguéssim, és estructural i és continuat i et converteixes en una ciutat o en un municipi turístic, això té alguns avantatges, però també té externalitats negatives i em sembla que no és comparable amb voler atreure gent de l'àrea metropolitana que faci una excursió d'un dia a veure fruites florits o l'eclipsi. En tot cas, clar, jo crec que. El tema que planteja la Llucia és que és molt de fons, com deia abans, i hi ha paraules com turismofòbia, ella ha citat turismofòbia i ha dit que és una paraula que està demonitzada, i hi ha una altra paraula que està demonitzada, que és el decreixement. Però jo crec que el decreixement de les coses que ens fan mal o de les coses de les que ens estem emborratxant ha de fer por. És a dir, segurament ens hauria de fer por el decreixement del nostre progrés o del nostre benestar. I potser el decreixement, el que ens està dient amb el tema del turisme, és que no podem créixer tan ràpid i que hem d'acompassar aquest creixement o alentir-lo i anar una mica més lents. I hem d'assumir, i el turisme és un sector que jo crec que remet una mica al diner fàcil, no? En el sentit de que necessita poca infraestructura, de que té beneficis, marges empresarials alts, de que requereix una mà d'obra poc qualificada, tot sovint, i per tant és difícil desenganxar-se'n. Ho dic perquè, per exemple, a les Balears o a determinats municipis a Catalunya no ens imaginem que això es podrà fer sense uns costos de transició alts.

Jo, de totes maneres, Ferran, estic absolutament d'acord amb tu, amb el tema del decreixement, però perquè es pugui demostrar que el decreixement és necessari, s'ha de demostrar veient els impactes que tenen, els fluxos turístics brutals que tenen a les illes o el que sigui. És a dir, si a les illes algú pogués calcular què han ingressat els hotels, què han ingressat els restaurants, què han ingressat els operadors turístics, tal i pasqual, i quin és el cost que ha implicat aquesta gent que han anat tots a les illes, potser el guany no seria tan gran. I això, perdoneu-me, portat a l'escala més petita. Sí, però pels empresaris no és. Però també és veritat que cada cop tenim.

Tenen els auriculars posats avui,

però estan aquí en bancat. La Lucía parlava dels poderosos. Però també hi ha moltes xifres que indiquen que els turistes que estan venint a Catalunya i a les illes cada cop gasten menys diners. Per tant, això tampoc no sé si ara ja estan a l'engròs. I el mateix ho podríem portar. A qualsevol fira i fireta que passa a Catalunya, que acaben tenint un impacte molt gros en certes poblacions en un dia concret i no sé si realment és tan beneficiós o no, com algunes vegades ens expliquen.

El concepte de turistificació o el concepte de monocultiu ja és això, fer que qualsevol altra activitat econòmica no funcioni. Llavors, clar, tu has d'invertir sempre en l'activitat econòmica del turisme perquè allò l'has de mantenir encara que vegis que ja és un sistema fallit, perquè ja comença a ser un sistema fallit, però l'hem de mantenir perquè és que no tenim altres opcions. Això d'una banda. La pregunta no és tant quan deixa d'ingressar el que es dedica al turisme, sinó quan deixem d'ingressar tota la resta de persones que no ens dediquem al turisme. Això d'una banda. I després una altra, una de les manifestacions que hi ha hagut aquest estiu consistia en fer sopars a la fresca, o sopars a la llesca. Llavors, un d'aquests sopars va ser a la zona del Born de Palma i el sector de. La restauració estava molt indignada perquè aquella tarda, una tarda de 4 hores, que van ocupar el Born i no van poder treure les terrasses a fora durant 4 hores, van deixar d'ingressar 30.000 euros en 4 hores. Clar, dius, sí que mou molts diners, però llavors no pots indignar-te tant per 4 hores de la teva vida, o sigui, de la teva feina, no?

Però no és només el cost, diguem-ne, el que deixen de guanyar els altres habitants de les illes. Jo crec que aquí s'ha de mesurar el cost ambiental, l'impacte que té en el preu de la vivenda pels illencs,

etcètera, etcètera. El desgast. Com totes les coses complicades de la vida, requereixen d'un debat serè. No es tracta només de manifestacions, es tracta d'aquest repte d'endreçar el patrimoni al seu entorn, al seu territori, perquè considera que hi ha una massificació turística que perjudica en definitiva els ciutadans, El que convindria engegar amb aquest tema i amb tants, com el de l'habitatge, són debats constructius i de fons, i de mirada llarga, perquè estem acostumats a voler resolucions immediates i quan són problemes que, en aquest cas a les illes, manifestes reiteradament, Lucía, que és molt greu, Però no he vist que hi hagi debats de. No m'he arribat, eh? Perdoneu, eh? Que dius que hi hagi una voluntat. Al contrari, el que sembra que es busqui és desestacionalitzar el turista i el turisme. Gran error aquest, també. Però aquesta paraula de desestacionalitzar, quantes vegades no l'hem sentit? Quantes vegades no maldem moltes municipis perquè hi pugui anar gent sempre i tot l'any? Hem començat desestacionalitzant els torrons i acabarem I això ja està passant.

Que s'està fent temporada alta tot l'any, clar.

Exacte. Però després hi ha una altra cosa. Cosa que deia la Llucia. La societat sembla que ha fet el clic. B, depèn, perquè al final, és a dir, deia el Ferran, el president de la Generalitat considera que s'ha d'ampliar l'aeroport. No ha enganyat a ningú. El PSC es va presentar amb un programa electoral que deia que l'aeroport el volia ampliar. A Mallorca, els que guanyen les eleccions són el Partit Popular, que ara mateix està al govern de les Illes, que no ha amagat que la seva aposta és aquesta, el turisme. Sí, però també quan van guanyar els altres tampoc van fer l'aeroport. L'alternativa no dona més, però vull dir que que si la gent que està en contra del turisme fos majoritària, doncs a les eleccions hi hauria un altre resultat, i en canvi, no ho sé, eh?

Jo crec que hi ha d'haver més moviments polítics més enllà de les eleccions, no? Jo crec que s'està demostrant a les balears que hi ha més moviments polítics que no són estrictament

alterectorals. Però que no tenen la força representativa, Lucía, ens agradi o no? El que han de fer és.

Anar a presentar-se i poder-los votar. Organitzar-se de manera que puguin tenir representació al Parlament de les Illes i, per tant, influir en les polítiques públiques, perquè si no, és veritat que tens tot el dret a manifestar-te, òbviament, i tens segurament tota la raó moral, però després, si els consellers del govern el que fan és polítiques per potenciar el turisme, perquè és la seva carta de presentació que els ha fet guanyar les eleccions, doncs llavors la feina és més complicada, però vaja. En tot cas, és veritat que hi ha més manifestacions, que hi ha més gent que és conscient de la cara B, podríem dir, del turisme. Veurem si aquesta cara B, diguem-ne, és prou important com perquè la gent es mobilitzi i, per tant, d'aquesta manera es canvien les polítiques públiques. Lucía, gràcies. Bona tarda. Gràcies. Que vagi molt bé la ferrada. D'aquí a sis minuts seran dos quarts. Fem una pausa i de seguida anem a Madrid. Ha acabat ja la compareixença de Pedro Sánchez, perquè l'havíem deixat encara en marxa. No ha canviat gaire la seva versió. Ara us contem i ho analitzem.

El 19 de setembre torna a la Ignasiana l'itinerari autoguiat per BTT Gravel Bicicleta Elèctrica que recorre els darrers quilòmetres del Camí Ignasià fins a Manresa.

Escoll entre la modalitat que surt d'Igualada, de Verdú o la nova ruta des de Fraga i gaudeix de l'esport, el patrimoni i la gastronomia del camí.

A la França ocupada, una noia jueva fuig dels nazis. Sara, sé com sortir d'aquí. Només per ser amable, el Julien és molt valent.

Perquè quan l'amabilitat et pot costar la vida, és com un miracle.

Visca la humanitat. A les Blanques és la

gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Catalunya, migdia.

Ja fa unes quantes temporades que cada dissabte i diumenge intentem explicar què passa al món a través de testimonis que ens atrapen. Més que sentències o no sentències, nosaltres el que volem saber és la veritat. Però encara ens queden moltes històries per descobrir.

Doncs mira, em quedo amb la primera nit que vaig poder esplayar-me i fer l'amor amb la persona de qui estava brutal i terriblement enamorat. Perquè les preguntes

mai són tan importants com les respostes. Com el vas aprendre, tu, a aquella època, el català? Amb el cotxe. Quan anava en el cotxe, posava sempre Catalunya Ràdio, la veritat. Torna al suplement. Com sempre, a Catalunya Ràdio. Com que et veig.

Ara ens agafa un atac

de riure a tots, oi? El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Som Trescat. Som Trescat. Som Trescat. Som Trescat.

Som Trescat. Som Trescat. Som Trescat. Som Trescat. Som Trescat. Fins demà!

Hemos demostrado en reiteradas ocasiones que miramos de igual a igual a todas las potencias extranjeras, también a Marruecos. Pero tampoco tenemos la más mínima intención de desencadenar un conflicto diplomático de primer orden con un país vecino sin tener datos sólidos para hacerlo, señorías. ¿Por qué tiene miedo a Marruecos?

¿Qué sabe Marruecos de usted? Señor Sánchez. La va a pagar ante la justicia y ante el asunto.

Marruecos debe dar explicaciones. La política de apaciguamiento de Marruecos ha fracasado. Las dos opciones son muy graves.

La inhabilitan para continuar gobernando. Mohamed VI es un asesino y ustedes, señorías del gobierno, son unos pusilánimes.

Paula Brujats, Madrid, bona tarda. Bona tarda. Tot el dia has estat pendent del Congrés dels Diputats. Si algú esperava que després dels informes policials que es van conèixer ahir Pedro Sánchez mouria una mica la seva línia, no, ell continua instal·lat que el Marroc, que no hi ha cap prova que el Marroc estigui al darrere de la invasió.

Exacte, que no hi ha cap prova sòlida a dia d'avui per implicar el govern marroquí en l'origen, en la planificació, en l'organització o en l'execució, ha fet servir totes aquestes paraules, d'aquesta crisi. Per tant, ha tornat a desvincular Rabat. De l'origen de la crisi, diu que és aviat per saber què va passar, diu que és aviat per buscar culpables i per saber qui ho va organitzar, però és veritat que avui venia, com tu deies, amb la pressió d'aquest informe policial d'ahir, i Sánchez ha reconegut una cosa que no havia fet fins ara, i és que la policia marroquina va permetre l'entrada de milers de persones a Ceuta, per tant, dona per bo. L'informe que explicàvem ahir de la policia. Ha dit també que la cooperació amb el Marroc ha de ser diferent, perquè el que demostra aquesta crisi és que alguna cosa ha fallat, però no ha anat gaire més enllà. Sí que ha arribat a dir que si no té més proves, el que no pot fer és posar en risc la relació diplomàtica amb el Marroc, perquè assenyalar-los sense tenir indici seria una imprudència, però clar, en el mateix temps que reconeix que la policia marroquina va permetre l'entrada, Queden preguntes per respondre, per exemple, quines ordres obeia la policia marroquina i si van anar per lliure en deixar entrar tots els migrants.

I s'ha quedat sol perquè no només l'oposició, que això ja d'altra banda era previsible, sinó també els seus socis de la investidura i fins i tot els socis dins del govern de Sumà i Margarita Robles, amb els seus gestos, l'han deixat sol.

Sí, això t'anava a dir, sol per part de l'oposició, també pels socis, però fins i tot hi ha hagut imatges que són interessants de comentar a la bancada dels ministres. Per exemple, Margarita Robles, que fins ara ja sabeu que ha estat la més crítica, entre cometes, amb el Marroc, ha evitat avui aplaudir més d'un cop a Pedro Sánchez, però, per exemple, quan Sánchez ha denunciat que no té res a amagar i que per això el que farà és publicar tots els informes policials de serveis d'intel·ligència que tenien previs a la tragèdia per demostrar que res advertia del que podia passar. Diu que això es farà públic la setmana que ve, que es desclassificaran fins i tot informes del CNI. Doncs aquí Margarita Robles no ha aplaudit, a diferència de la resta de ministres que sí que ho han fet. I fins i tot ara, a la sortida, perquè això acaba d'acabar fa molt pocs minuts, Doncs també Pedro Sánchez s'ha creuat amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, i pràcticament no s'han saludat. Marlaska, que també està al punt de mira, després d'aquest informe d'ahir filtrat a la premsa, sense que ell en sabés res. Més enllà dels ministres, absolutament ningú fa costat a Pedro Sánchez, ni l'oposició, òbviament, però tampoc els socis de govern sumar ni els socis de l'investidura. Ningú es creu el relat que ha fet avui Pedro Sánchez, per tant, surt aquí tan sol com ha entrat. Tots els grups diuen que el govern marroquí està, sí o sí, darrere d'aquesta crisi, i gairebé tots, socis inclosos, pronostiquen que Ceuta serà al final de Pedro Sánchez. Per exemple, Rufián li deia que Ceuta serà el seu 11M. Feijó li ha dit que ho pagarà les urnes i també la justícia. Un cop més, Feijó, doncs, advertint o pronosticant que Sánchez o algun dels seus ministres acabaran imputats. I ha estat interessant perquè el fantasma de Pegasus i de l'espionatge ha planat sobre la compareixença, no s'hi ha entrat a fons en cap moment, però sí que el PP i altres socis han preguntat si és que el Marroc té material sensible de Pedro Sánchez o té alguna cosa amb la que el pugui amenaçar i expliqui aquesta prudència del president del govern espanyol a l'hora de dirigir-se i de referir-se al Marroc.

Ara us escolto sobre tota la derivada política, però deixeu-me saludar l'Eduard Soler, que és professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'IBEI. Professor Soler, bona tarda. Hola, bona tarda. Utilitzant la pregunta que li ha fet Feijó, Feijó li ha demanat a Pedro Sánchez per què té por del Marroc. És creïble que el govern espanyol tingui alguna mena de por o massa respecte al govern del Marroc?

Home, jo crec que és creïble. És a dir, de tots els veïns que té Espanya, les relacions amb el Marroc potser no són les més importants, alguns potser inclús dirien que sí, però en tot cas són les més sensibles políticament, perquè entren dos elements que estan en el cor de de la política sempre, però especialment en el context actual, i és la qüestió migratòria, però també els elements de sobirania, que són dues qüestions en les quals les accions o les omissions del Marroc poden posar qualsevol govern espanyol, qualsevol, del color que sigui, contra les cordes i havent de gestionar una crisi que evidentment podria consumir tots els esforços i totes les energies que altrament es dedicarien a altres coses i que té un risc d'erosió política i de legitimitat molt alta.

Ja l'any 2022 Sánchez va cedir davant de Rabat, va canviar la posició diplomàtica que havia mantingut històricament en la qüestió del Sáhara Occidental i ja en aquell moment es va dir que el govern espanyol renuncia, va defensar el Sáhara a canvi de reformar les relacions amb el Marroc per la importància que li donava en la política migratòria. Ara ha passat una cosa semblant?

No, jo crec que hi ha una diferència fonamental entre 2021, que és quan es produeix la crisi de ceuta d'aquell moment, i l'actual, 2026. No només la dimensió, estem parlant probablement de deu cops més de persones en el mateix moment, però per mi allò que és fonamental és que en la crisi del 2021 la qüestió del Sahara estava en l'origen de la crisi. És a dir, el govern, del Marroc de forma molt pública i molt transparent va voler castigar Espanya per el que considerava una oposició poc amigable, no haver fet el que havia fet Donald Trump, és a dir, canviar de política respecte a la sobirania del Marroc. Sobre el Sàhara i, a més a més, va aprofitar, diguem-ne, com a excusa, jo crec que és més una excusa que l'origen de la crisi, l'hospitalització del líder del Polisario, Logroño, per justificar que ells van dir en aquell moment que les relacions amb el Marroc no són unes relacions a la carta. Espanya no pot triar si vol col·laborar amb el Marroc en migració i terrorisme i alhora està en posicions completament hostils amb el Sàhara. Per tant, en aquell moment va ser una crisi. O sigui, o va ser una ofensiva contra Espanya que es va articular des del govern i amb presència clara, per exemple, del ministre d'Exteriors i que buscava com a reacció un canvi de política en relació al Sàhara. Jo crec que la crisi del 2026 sobre la que encara tenim molts buits d'informació és molt més complexa, serà molt més difícil d'interpretar que no pas això. Poden haver-hi connexions amb la qüestió del Sàhara? Poden haver-hi, però no és ni el motor de la decisió, ni ens explica qui és exactament qui ha pres aquesta voluntat de castigar Espanya o fer-li mal, tot i que potser fins i tot se'ls va escapar de les mans a qui ho hagués. Obtenir un canvi de política en relació al Sáhara. En tot cas, no s'ha expresat així i no hi ha índices que aquest sigui, diguem-ne, l'origen o l'explicació fonamental d'aquesta crisi.

I l'excusada, Pedro Sánchez, que aquí hi ha la internacional d'extrema dreta i que hi ha Rússia i Israel al darrere, aprofitant el Marroc i la qüestió de Ceuta per debilitar la Unió Europea i Espanya. Això és creïble? Els Estats Units i Israel poden estar al darrere dels interessos del Marroc també per ajudar-los a desestabilitzar Espanya o la Unió Europea?

Mira, abans de respondre la pregunta, un element, una puntualització bastant important. Estem parlant tota l'estona del Marroc com si fos un actor unitari. I a vegades parlem fins i tot del govern del Marroc. Jo estic bastant segur que el primer ministre del Marroc, que en aquell moment estava de vacances a Mallorca i que va ser obligat a tornar. No en sabia gaire res d'això. En sabia res. Hi ha sectors que dins d'una maquinària molt més complexa i molt menys transparent com és el sistema de poder al Marroc, i aquí entren les persones que poden estar en posicions de poder al Palau. Els serveis d'intel·ligència, que estan dividits, en el cas del Marroc, el sector de seguretat està molt compartimentat. És molt més difícil de copsar. No és el Marroc, és alguns actors dins del Marroc. Evidentment han tingut un paper, perquè això no succeeix sense que hi hagi actors dins del Marroc que vulguin que això succeeixi. Aquests actors que Pedro Sánchez abocava i que tu també posaves ara sobre la taula, alguns dels quals ens atrevim a anomenar, o Pedro Sánchez s'atreveix a anomenar, Israel i Rússia, i altres que no s'anomenen però que estan allí. Perquè quan parlem d'internacional reaccionària és impossible no pensar en l'administració Trump als Estats Units, oi? Doncs bé, jo aquí sobre aquests tres actors diria potser dues coses. No sabem, no tenim informació sobre el seu grau d'implicació. Per tant, ens limitem a especular.

Segon, el que sí que sabem és que tots tres actors, Israel, Estats Units i Rússia, es caracteritzen per tenir molt bones fonts d'informació i molt bon accés a la informació. Per tant, independentment de si han tingut algun paper en la gestió d'aquesta crisi, és barçamblant pensar que tenien o podien tenir algun tipus d'informació que aquesta crisi podia produir-se. I per tant que poguessin preparar estratègies d'aprofitament, independentment també de si la qüestió se'ls ha anat de les mans a qui decidís prendre aquestes decisions. I de fet, i aquí és on ve l'argument de Pedro Sánchez, i per això Pedro Sánchez fa aquestes explicacions, primer perquè li serveixen per solidificar o per ser més legítim davant del seu partit, Es una part de veritat, però és només una part. Tant des de mitjans de desinformació russos com des de xarxes socials, declaracions públiques de representants israelians i de l'administració Trump, hi ha hagut una estratègia d'aprofitament d'aquesta crisi. Europa està sent assetjada per la immigració i que cal un tram a Europa, que ha sigut el relat que venia des dels Estats Units, i que Pedro Sánchez, per tant, no era aquest tipus de governant que necessitava Espanya o Europa, i en el cas d'Israel, per intentar treure-li contradiccions, i és evident, Israel voldria que Pedro Sánchez caigués. Això no hi ha cap dubte. I segur que la Casa Blanca també preferiria un govern més amic a Espanya. Però d'aquí a inferir, com em semblen algunes declaracions,

que són els responsables, els artífics, els autors intel·lectuals, jo crec que és anar molt enllà. Si sobre la implicació del Marroc no hi ha proves, tampoc tenim proves en aquest cas. Però el que sí que sabem és que són tres actors que normalment haurien de poder haver tingut aquesta informació, perquè tenen molt bon accés a la informació, i segon, que sí que han desplegat estratègies d'aprofitament o de revenja cap a un govern, el de Pedro Sánchez, que no consideren gens amiable.

És l'Edward Soler, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'IBEI, i aquí agraeixo especialment que estigui amb nosaltres perquè crec que l'estem fent fer tard a una reunió. Professor Soler, gràcies i bona tarda. Gràcies a vosaltres. 20 minuts per arribar a les 4. No sé si voleu comentar o bé el que deia el professor Soler o bé el que ha passat avui al Congrés i aquesta demostració d'una banda que Pedro Sánchez no es pensa moure ni una línia de la seva argumentació i que ha quedat molt clar que està ben sol.

Sí, jo crec que sobre el que ha dit el professor Soler i sobre aquest allau que hi va haver d'immigrants a Ceuta, sabem el què i sabem quina va ser l'actitud del Marroc, perquè està documentada i en aquest informe que ahir vam publicar amb els mitjans i vam explicar d'una unitat de la Policia Nacional, doncs jo crec que quedaven clares, es recollien moltes evidències. Amb imatges, fins i tot. Amb imatges fins i tot, exacte, i amb identificació de persones i d'agents policials marroquins, però no sabem el per què. És a dir, no sabem quin és el motiu que aquest cop ha portat el Marroc a provocar aquesta situació de tensió en Espanya. Això per una banda. Ara, aquesta crisi ha deixat en evidència o ha fet notar les costures del govern de Pedro Sánchez. Jo crec que ha estat poc diligent el govern espanyol, que s'ha notat també la divisió interna que hi ha dins del govern entre el Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Defensa, que s'ha notat també que hi ha unitats policials que segueixen fent la seva i que segueixen absolutament insubordinades. El poder polític, i en aquest cas, doncs, el ministre de l'Interior, que està a veure les venir, i que ja no sap què és el que li passarà demà, i després jo crec que la compareixença avui al debat, doncs, fa evident una mena de final de cicle, i jo crec que Pedro Sánchez, des que va passar. Jo crec que el punt clau, el punt d'inflexió és quan esclata el Castapatero. Sembla un president no queixat. Ni és empàtic, ni lidera, ni fa propostes i sembla que l'únic. Que té a favor, el seu únic punt fort és que l'alternativa és pitjor i efectivament té raó l'alternativa jo crec que és pitjor i només cal sentir avui si Pedro Sánchez ha anat allà sense cap proposta només calia sentir a Alberto Núñez Feijóo i a Santiago Abascal les propostes tampoc n'hi ha moltes i les poques que hi ha són incomplibles i pitjors.

Hi ha una cosa que trobo que se'n parla poc i és el com és que ha passat això. Perquè més enllà de saber el per què, quins són els actors, quins interessos internacionals, la geostratègia, la geopolítica, etcètera, hi ha una qüestió que per mi és capital, que és que l'estat espanyol és incapaç de controlar les seves pròpies fronteres. Almenys això és el que s'ha evidenciat. Per tant, ha arribat un allau d'immigrants a Ceuta, una ciutat autònoma, ningú ho ha detectat. Ni el CNI, ningú tenia cap tipus d'avís, ningú tenia cap tipus de prospecció, ningú tenia un avís de dir, escolta, atenció perquè pot passar això. Per què no podria haver tornat a passar si en van entrar 70.000? Només feia falta, sembla que es proposessin d'entrar-ne 70.000 més cada 48 hores i que hagués passat. Per tant, s'ha demostrat una ineficiència en la detecció d'una possible amenaça d'una irrupció massiva al territori espanyol. Dos, no ha passat res amb cap dels responsables d'aquests òrgans que tenen, com bé diu el Ferran, gent insubordinada a les ordres i no passa res. Per tant, tens un president del govern que sembla que tampoc qüestioni la tasca dels seus ministres encarregats de vigilar amb les seves competències quins són els moviments que posen en risc, inclús, el propi territori. I, finalment, no hi ha una legislació específica capaç de donar resposta. Perquè volem dir que tenim un govern que ha d'actuar i s'ha de conduir de conformitat amb la llei per donar resposta i garantir la seguretat a les fronteres i sobretot també la vida dels saudis, que s'han vist com de cop i volta han hagut de parar la seva rutina perquè hi ha hagut un allau de persones que els ha creat sensació d'inseguretat, ja no parlo d'inseguretat, parlo de sensació d'inseguretat, de màfies que poden estar actuant amb tràfic de persones, de violacions de nenes, de negocis que han hagut de tancar. Per mi és una derrota en tota regla i aquí no ha passat res. I el president compareix avui al Congrés dels Diputats. Després d'haver intentat crear una mena de cortina de fum de la qual Cosa no és especialista aquest cop amb el rei, en la seva visita a Ceuta. Per tant, per mi, el que hauria de fer ara mateix el senyor Sánchez és dimitir, demanar responsabilitats.

Però no podem dir que. Jo crec que no es pot dir que l'estat espanyol no és capaç de controlar la seva frontera. Home, jo crec que és evident. L'estat espanyol no és capaç de controlar la seva frontera com toque, perquè quan es diu s'hauria d'haver impedit això, com? No, no, jo dic no impedir, detectat. Perquè tu has de poder fer la diagnosi i veure com actues. Això és el que has de fer. Però un cop tu tens 70-80.000 persones amb una frontera com la de Ceuta que volen entrar, tu no ho pots impedir. No ho pots impedir sense. Sí, digues, Paula, digues. Respectant els drets humans.

El Ferran ho ha dit molt clar. Un cop van arribar 77.000 persones, la policia espanyola, si hagués actuat, això hauria estat una matança.

Ell ha dit que van haver de triar entre defensar

la frontera o salvar vides.

Actuant amb dignitat respecte als drets humans. En 2014, Tarajal, una entrada a Ceuta, a la platja del Tarajal, em sembla que eren 400 immigrants. Allà la Guàrdia Civil sí que va defensar la frontera. Què va fer? Va començar a disparar pilotes de Golmà. 15 morts. 15 morts. Ara n'hi ha hagut 140. És a dir, quan jo sento la dreta i l'extrema dreta dient que s'ha de defensar com sigui la frontera, què vol dir? Que posin tancs i comencin a disparar els tancs? És que has de poder preveure, Ferran. Defenses la frontera, així si vols. De detectar el fenomen.

Amb tacs, gasejant o amb un portaavions. Però no tenim uns nens d'intel·ligència? No hi ha una gent que està encarregada de vigilar. Com és que el president del govern el que fa, i acabo, és criminalitzar la polícia que ha fet un informe i posar-la en qüestió? És que això sembla. No hi ha cap. Però les

explicacions de Sánchez sobre els informes, a la vegada està també assenyalant el Marroc, perquè ell dona dades de com van anar augmentant les entrades a Ceuta des de l'1 de juliol fins al 29, que els informes anaven avisant d'un repunt d'entrades, però que el Marroc estava responent frenant-les. És que no pot negar, Paula. Exacte, però vull dir que Sánchez diu que nosaltres teníem uns informes que deien unes coses i no vam fer res més en base a la cooperació que estàvem tenint de Marroc, que ho anàvem frenant. Llavors, què passa el dia 29? Que entren 77.000 persones a partir del 30 i ells diuen que nosaltres ens veiem desbordats i no havíem tingut cap avís previ que fes pensar que del 29 al 30 les coses canviarien. Pregunta, hi havia convocatòries que corrien per les xarxes socials, és a dir, la convocatòria s'estava coent, és a dir, la veia tothom. El que passa és que Sánchez aquí sí que ha dit no tinc res a amagar i vull ser tan transparent que faré públic tots els dossiers, tots els informes de la policia, dels serveis d'intel·ligència, perquè tothom se'ls pugui mirar i tothom vegi què és el que ens deien. Els nostres serveis d'intel·ligència. Aquí si el CNI va a fallar o no, és una cosa que haurem de veure més endavant.

Jo crec que hi ha una cosa clara, que és que, o per activa o per passiva, sembla molt evident que el govern del Marroc ha contribuït a aquesta situació. Jo crec que això és evidentíssim. Estic d'acord amb el que diu el Ferran, que quan entren 70.000 persones de cop, que estan fugint segurament de situacions molt complicades, si la policia actua hi ha una matança o hi ha una catàstrofe enorme. Per això cal la prevenció, que no arribar a aquesta situació. Per això cal la prevenció, no? Abans dèiem, la Lourdes deia, no ha passat res. Jo recordo que l'any passat el Ferran en aquesta tertúlia deia, eleccions al Congrés dels Diputats el febrer vinent, deies. Jo crec que sí que ha passat una cosa, que és que Sánchez està més a la vora de les eleccions avui que fa uns mesos. Sánchez ha jugat a. Tot va bé, perquè al principi de la seva intervenció ha anat explicant, els funcionaris ho han fet bé, tothom ha treballat bé, aquí no ha passat res, etc. Però la realitat és que ha passat un mes, que els ministres van informar poc, i que ell avui ha fet un relat de tot el que ha anat passant, però s'ha quedat sol defensant que el Marroc no ha fet res. Que el Marroc és un veí complicat és més que evident, no? Que per la natural. No és un país democràtic. Clar, sobretot per la naturalesa del règim del Marroc. I perquè, per tant, la diplomàcia ha d'actuar, etcètera, etcètera. Però jo crec que Sánchez, jo quan l'escoltava, pensava, aquest senyor està negant. Una evidència que tothom sap i que tothom ja sortirà en els paperets i em recordava molt el govern del PP negant l'evidència dels atemptats islamistes a Madrid quan ells continuaven dient que era ETA i ja hi havia moltes proves que eren atemptats islamistes. M'ha fet la mateixa sensació. Crec que la pregunta clau és. Per què Sánchez s'està entestant a defensar aquesta versió quan ni els seus no se la creuen? I què és el que vol aconseguir? És Pegasus? Potser sí. Perquè no vol gestionar els costos diplomàtics i polítics de dir la veritat. Però els costos els tindrà igual. Perquè tindrà eleccions abans. És un senyor que l'hem vist, diguem-ne, ressurgir de situacions molt complicades, però avui realment en tenia una de molt complicada. Jo crec que no l'ha passat amb nota.

Més que l'origen, que també el que acorrala també Sánchez ara mateix és la gestió que han fet a posteriori de la tragèdia. És que fa un mes d'un mes i la situació continua sense estar controlada del tot, en segons. I això, els votants d'esquerres i els partits d'esquerres i fins i tot el PSOE, que sempre fa bandera d'aquesta faceta, aquí estan anant tard, no ho dic jo, ho diuen fins i tot gent de les files socialistes, que no s'ha gestionat bé la tragèdia i no s'ha gestionat bé la gent que queda a Ceuta en devolucions, que ja sabem que és molt difícil en molts casos, però en atendre la gent, perquè és que no ens oblidem que a dia d'avui encara hi ha gent que va arribar a Ceuta i segueix al carrer i no té una plaça d'acollida més de 30 dies més tard. Bé, doncs veurem.

Anava a preguntar-te, Paula, per acomiadar-te, quin és el següent capítol d'aquesta crisi, però ara mateix no el sabem, no? Perquè, clar, aquest d'avui de la compareixença de Sánchez al Congrés sí que estava pautat, podríem dir, però quan hi apareix un informe de la policia, aquesta no estava pautada. Per tant, no sabem demà en què ens podem.

El que sí que sabem és que la setmana que ve el Consell de Ministres desclassificarà aquests informes o alguns com a mínim del CNI que és quan es començaran a fer públics tots aquests informes que tenia i avui he pensat una cosa que si no m'equivoco Sánchez va acabar el curs el juny al Congrés en una comparació extraordinària per donar explicacions pel Castapatero i el primer cop en tornar-hi és avui inici de curs per donar explicacions per Ceuta per tant de crisi en crisi i que no acaba de sortir-se'n. I avui amb corbata verda com el monarca. A veure.

I una cosa, és a dir, sisplau, no gastem tots els esforços i energies en dir tot el que jo no sabia, no vaig poder fer, no vaig poder detectar ja el per què, sinó que s'esmercin els esforços en poder donar solucions, com dèiem, més d'un mes després. Perquè el retrovisió, crec que hi ha moments que és el moment de parar-lo i mirar endavant a veure com es soluciona el problema. Paula Brujats, des de Madrid. Gràcies. Bona tarda. Abraçades. Adéu.

Vuit minuts i seran les quatre. Pausa i saludem el Garriga. Cataluña, migdía.

El Club de la Mitjanit, des de 2009 a Catalunya Ràdio. Estàvem buscant un nom i no l'hi trobàvem,

i al final vaig pensar, alguna cosa que tingui a veure amb els esports, un club. L'horari de programa de la Mitjanit, doncs el Club de la Mitjanit.

I vinga, pues sona, no? A mi ja se'm va encarregar una nova mirada del Club de la Mitjanit, que li donés el teu to, però havíem aconseguit que la marca Club de

la Mitjanit s'establís. Per mi el Club de la Mitjanit és el més semblant una sobretaula amb amics, parlant de futbol, parlant d'esports, una bona estona amb gent que m'estimo.

El Club de la Mitjanit. Els diumenges a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio amb Xavi Campos.

Perquè escoltar la ràdio, sentir-la com a mínim, sempre és una gran manera d'acabar la setmana.

Amics, bona tarda a tothom. Saludem els nostres ulls des de l'estadi del Barça.

50 anys de transmissions de futbol en català. Des del 5 de setembre del 1976.

I a Catalunya Ràdio ho estem commemorant. Presentem el podcast Puyall 50, un viatge en el temps per descobrir els secrets que van envoltar aquella primera transmissió en català, les gestions polítiques, els personatges clau, la reacció de l'audiència.

Puyall 50, una edició especial dels rècords a l'app i al web de Catalunya Ràdio.

I a més, aquest dissabte coincidint amb el 50è aniversari, des de les 8 del matí, recuperem íntegrament algunes de les transmissions més importants de la trajectòria d'en Puyall.

Som Trescat. Catalunya Ràdio. Som Trescat.

6 minuts i serà a les 4 de la tarda, 6 minuts i arriba la tarda de Catalunya Ràdio, els blocs informatius del 3Cat Info. Abans de saludar el Garriga, que ja em sembla que el tenim a punt, no sé si esperàveu que avui en la reunió del Departament d'Educació amb el sindicat hi hagués sorpresa i que per tant es desconvoqués la vaga pel dimarts que ve primer dia, però no feia pinta i al final no ha passat.

No feia pinta i no ha passat, efectivament, i sembla que la cosa va per llarg perquè el problema. No estem davant d'un problema estrictament laboral d'un complement o un trieni. El problema és més de fons i o s'aborda d'una forma més integral, àmplia i ambiciosa i amb tota la comunitat educativa o difícilment ens en sortirem, crec jo.

Jo em va sorprendre aquest error tan garrafal que s'ha cometre signant amb els dos sindicats, que per molt majoritaris que siguin i que tothom coneix, no són els del sector. I a partir d'aquí per mi crec que plora la criatura perquè no va donar la resposta esperada i es continua en por de guerra. Però a més a més la cosa pot ser completament imprevisible perquè el sindicat negociador, recordo que va arribar en un principi d'acord que les seves la comunitat educativa li va a tombar. Per tant, actualment, la representant del sindicat majoritari del sector tampoc és representant del sector, perquè el sector li pot votar en contra, com ella mateixa va dir. Bé, jo puc dir alguna cosa, però sotmetrem a votació. Per tant, és una cosa que està molt enquistada, molt enverinada, amb un tema molt sensible, com és l'escola, com és l'ensenyament, com és l'educació, com és el que són les criatures del país. Jo crec que la Conselleria té un marrón va tenir un marrón que encara està paït de Pisa, ara això és i jo crec que urgiria una voluntat manifesta i clara d'arribar a un acord perquè el país necessita que la gent comenci classes amb garanties i que es pugui començar avall.

Jo crec que és evident que, aquí si parlem de fons i forma, en la forma és evident que el primer dia de reprendre les reunions cap sindicat aprovarà o sortirà dient això ha anat estupendo, entre altres coses perquè primer a l'Austec, després havia de passar a la CGT, etcètera, etcètera. Per tant, per forma segur que no passava, per fons tampoc passarà fàcilment, perquè a més a més ara, d'una banda els sindicats no estan, ja no ho estaven abans, però no estan en la mateixa línia, uns van aprovar-ho i els altres no, I jo crec que hi ha un altre factor que cal tenir en compte, que és que la comunitat educativa, per seguir aquestes vagues, va fer un esforç molt important l'any passat, un esforç d'hores de manis, un esforç econòmic, perquè els va implicar un. Un esforç econòmic molt gran i, per tant, veurem també si aquestes mobilitzacions continuen, quina resposta tenen per part de la comunitat educativa. Evidentment, el que diu la Lourdes és que té tota la raó del món. Tot això acaba. Afectant a la canalla que el dia 8 han de començar l'escola i seria desitjable, diguem-ne, que no tinguéssim un començament de curs. I una abraçada als pares, que venen de dues setmanes, perdó, de dos mesos de vacances, que es trobaran fent malabarismes.

Poden portar els nens a l'escola. Portar-vos els cossos podran portar, perquè hi haurà d'haver serveis mínims. Però vull dir que la logística familiar no es veurà afectada. De moment. Desitgem. El que veurà afectat és l'educació dels nens. Dos minuts i seran les quatre.

Dos minuts i arriba el Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga, bona tarda. Hola, com estàs? T'has posat els auriculars ahir 57. Sí, perquè sé que. Si abans d'ahir 57 t'hagués saludat, no m'haguessis contestat. Home, en principi jo compto que tu compleixes el que pactem, que és els dos últims minuts, per tant. Tu em vas dir, a cinc minuts jo estaré preparat. És veritat. I avui, a cinc minuts, ni hi eres a l'estudi. Això de tenir càmeres és dramàtic. I la Montse Barderi ha arribat una mica més tard que tu. Però molt poc i has saludat algú a través del vidre jo a la línia seva m'han dit a les 4 aquí tu ho fas bé, perquè tu no t'havies compromès amb mi ell sí que s'havia compromès amb ell sí hem saludat el Manel Alías sobretot educats això no ho perdrem això no ho tens tu els meus pares no tenien molts diners però per pagar-me una educació un home educat

on els hi hagi a Catalunya Ràdio a tu t'han operat mai? Sí. Amb anestesia o sense? Amb local. Doncs avui parlarem amb algú que el van operar i l'anestesia no va funcionar. I va sentir tota l'operació.

M'ha semblat molt bèstia. He vist el cas i dic, ostres, i que no fes parar l'operació. No podia.

No podia. No podia actuar.

M'ha semblat. Vols que te'l cedeixi Garriga als tertulians? Sí, sí. Que vagin, paga l'Òscar l'extra. Escoltem, la Lourdes i el Ferran, escoltem, estan molt al dia de tot. Jo també l'he sentit. Ah, molt bé.

És un senyor que li va passar a l'hospital de Granollers.

Ho explicarem bé i també parlarem amb un anestesista que ens expliqui què pot passar, què no. Que ens doni una mica de tranquil·litat, que això és un cas bastant poc habitual, però ha passat.

No agafis el micròfon, Ferran, perquè si no trepitjaràs les quatre. Ferran Casas, Lourdes Ciuró, Mònica Sabata, gràcies a tots tres, fins la pròxima. Fins la propera. I de seguida, el Garriga, amb la Tarda de Catalunya, radio o els blocs informatius, si esteu a 3catinfo. Nosaltres tornem demà a partir de les dues. Fins llavors, bona tarda de dijous a tothom.