Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 04/11/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el CatalunyaMigdia amb la incontestable victòria demòcrata a les eleccions de mig mandat dels Estats Units. Un resultat que deixa Donald Trump lligat de peus i mans de cara als dos últims anys del seu mandat. De seguida hi aprofundim. També hem seguit totes les reaccions a la dimissió ahir a la nit del Ministre de Transports, Oscar Puente. I hem sentit també com el president Salvador Illa continua defensant el seu ex cap de Gabinet, Eduard Ribas, després que s'han filtrat missatges on suposadament maniobrava per arreplegar contractes públics quan era alcalde d'Esparreguera. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Doncs que un ciberatac va afectar dilluns algunes unitats de refrigeració de bancs de sang a França. Ho han reconegut avui les autoritats sanitaris del país, malgrat deixar clar que no s'ha identificat cap impacte a la salut i que no hi ha hagut cap pèrdua de productes sanitaris. Prèviament, el setmanari satíric Le Canard en Genè havia informat que algunes unitats d'emmagatzematge de sang, que normalment han d'estar a 30 graus sota zero van passar a estar programades per arribar a 110 graus. Les unitats d'amagatzematge en fred contenien mostres de sang, així com bosses de plasma destinades a transfusions i a la fabricació de productes mèdics. Fa tres setmanes, França també va patir una altra cadena de ciberatacs d'origen desconegut, dirigint neveres i congeladors de supermercats, i aquesta setmana, en altres països europeus, hi ha hagut accions similars. Més qüestions, la Comissió Europea veu molt preocupant que al estat espanyol hi hagi hagut en menys d'un any diversos accidents ferroviaris amb víctimes mortals. El govern comunitari demana instal·lar a totes les línies de tren la tecnologia ERTMS, un sistema de frenada automàtica que justament no està desplegat a la línia Madrid-Andalusia on hi va haver l'accident de la setmana passada. Anem a Brussel·les, Bruno Fortea. Sí, hola, bona tarda.

El comissari europeu de transports, Apostolos Tsitsikostas, creu que el sistema ERTMS ofereix més seguretat.

Hem de desplegar el més ràpid possible el sistema ERTMS a totes les nostres línies. És l'única manera d'assolir un alt nivell de seguretat.

Fins ara, el govern espanyol sempre ha defensat la solvència de l'altre sistema de seguretat, l'LZB, que ja ha instal·lat a la línia Madrid-Andalusia. Per cert, a petició de les autoritats espanyoles, l'Agència Ferroviària Europea oferirà ajuda tècnica durant la investigació de l'accident de Toledo. El comissari europeu està inquiet tant per aquest accident com pel del gener a Còrdoba. És molt preocupant. És molt preocupant.

Dos accidents en un any no és una cosa que vulguem veure.

Sobretot perquè tots dos casos, diu, han acabat amb tragèdia.

Per cert, parlant de trens, ara mateix els trens de línia R4 de Rodalies s'informaran que poden romandre aturats més temps de l'habitual. Fins demà. Fins demà. Els Mossos d'Esquadra podran utilitzar gas pebre per garantir l'ordre públic en manifestacions, avisant prèviament per megafonia i sense projectar-lo als ulls. La nova normativa substitueix el protocol anterior de l'any 2013, tal com reclamaven els grups d'Esquerra, Cols Comuns i la CUP, després de la polèmica pel seu ús en una protesta contra Israel a Barcelona l'octubre de l'any passat. I parlant dels Mossos, la consellera d'Interior, Núria Parlón, s'obre a plantejar al govern espanyol la delegació de competències a la Generalitat per fer exàmens pràctics de conduir. La consellera ha assegurat que els Mossos en segona activitat, que no poden exercir les funcions operatives habituals per edat o per disminució de les capacitats, podrien fer molt bona feina com a examinadors viaris. Ho ha anunciat durant la sessió del ple del Parlament d'aquest dimecres en resposta a una pregunta del portaveu adjunt de Junts, Josep Rius.

La proposta que vostè feia del decret, li agafo el guant, ho plantejarem, i per tant aquí jo no li negaré que tenim una problemàtica davant la qual no hem aconseguit trobar la solució adequada. Però no desistirem en trobar-la perquè és un tema que no ens podem perdre.

Des d'ara i fins a les 4, amb Joan López Alegre, professor de comunicació de la Universitat Abad d'Oliveceu. Bona tarda. Què tal? El Roger Pida Cabanyes, el periodista delegat de l'ACN a Madrid. Roger, bona tarda. Bona tarda. I Isabel Llauger, experta en relacions institucionals.

Bona tarda. Molt bona tarda. És que estic buscant on hi ha el volum del. Antibaix, hi ha un botonet perfecte. Ho veus? Ho veus, no?, que roda. I a més posa volum.

Sí, sí, jo no volia ser. No vull deixar-te tan en evidència, però si hi ha un botó que diu volum, llavors aquí puges i baixes. Ja, ja, ja. Pots rodar-lo a l'esquerra o a la dreta. Em falta sucre, em falta. Bé, ho deixem així. Avui tens sort que Santi Villas és malalt, ens ha avisat aquest matí, perquè si no ja tindríem el tio de la Dèria. Vull dir que sobre el botó de la Lleuger estaríem aquí dues hores. Bueno, lo de que li diria Lleuger, ho dius tu. No, diria ella, ella, ho vés a saber, perquè no se tenia un de nom.

Jo he de dir que quan m'han dit que no hi havia aèria,

m'han dit, eh, cacis, m'han dit. El trobaràs a faltar, eh? El trobaràs a faltar. És que de debò com sou, eh? Malament si hi és, malament si no hi és. No, jo sempre vull que hi sigui.

Sí, jo també, eh? Ens anima la tertúlia, sempre, i a més ens posa en òrbita.

No, i a més a més, com ell diria, cobreu més barato, perquè clar, parleu menys estona i cobreu igual, vull dir que clar, llavors ell us fa la meitat de la feina. Aquí està la cosa. Ja veig que és un win-win, que diuen. Doncs no, no, avui haureu de tertuliejar més estona. I hi ha dos grans temes de l'actualitat. Un, que ha passat aquesta passada matinada.

És aquesta victòria incontestable dels demòcrates als Estats Units de les eleccions legislatives de mig mandat. Tot i que l'escrutini encara no està tancat al 100%, els demòcrates aconsegueixen la majoria a les dues cambres, amb uns resultats que han anat molt més enllà del que preveien les enquestes. Estats tradicionalment republicans han girat l'esquena al partit de Donald Trump. Per exemple, Texas. O candidats elegits de l'ala més a l'esquerra del partit demòcrata, com per exemple per Michigan, Abdul Al Sayed, que ha derrotat el republicà Mike Rogers. I que es convertirà en el primer senador musulmà de tota la història dels Estats Units. Tot plegat, doncs, una gran derrota pel president Trump. A la cambra de representants, la majoria també és inapel·lable. Quan encara no s'ha acabat l'escrutini, els demòcrates ja tenen 13 escons per sobre de la majoria. I de les 36 eleccions de governadors, 28 han estat pels demòcrates, que han aconseguit, a més, vèncer en estats tan difícils per ells com Georgia o Nou Mèxic. Amb tot això, els pròxims dos anys es presenten difícils pel president Trump, perquè són dos anys en què haurà de fer front a traves que arribaran des del Congrés i des del Senat a les seves polítiques i en què tant ell com la seva administració podran ser investigats. Anem a Washington, saludem l'enviat especial de Catalunya Ràdio per seguir aquestes eleccions, el Xavier Vilà. Xavier, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Bon dia per tu, perquè gairebé t'has llevat com aquell qui viu, perquè heu tingut una nit llarga amb el Francesc Garriga, amb l'Oriol Serra, amb aquest programa especial que durant tota la nit aquí a Catalunya ha seguit aquestes eleccions, que podríem dir que ha complert les expectatives, o no tant, perquè han anat molt més enllà, la victòria demòcrata, sobre el que deien les enquestes.

Sí, mira que estàvem allò basculant sobre si les enquestes les encerten o no, que saps que sempre és un debat que ens ocupa a molts països, a moltes democràcies, i aquest cop podríem dir que no l'han encertat tampoc, però és que només perquè s'han quedat curts, és a dir, l'orientació d'allò que les enquestes avançaven sí que ha acabat sent el que ha passat, però no es preveia que hi hagués una escombrada d'aquestes dimensions precisament per això que comentes, jo crec que. La gran qüestió a determinar aquí i a parlar és que s'ha aconseguit el Partit Demòcrata imposar en llocs on era absolutament impensable fa una generació, no només que tinguessin una possibilitat de guanyar, sinó que no sortissin escombrats. I això demostra ja una primera interpretació de. Del resultat electoral que la coalició demòcrata ha sortit en massa a protestar contra una administració que creu que l'ha lesionat en molts aspectes de la vida i els votants maga s'han quedat a casa.

Ahir parlàvem amb l'Oriol Serra i li deia que el que buscaven els demòcrates és fer allò que va dir-li Clinton a Bush en un debat que es va fer famós, allò de és l'economia. Jo vaig dir imbècil i després ell va dir estúpid, estúpid. Però al final ha estat l'economia, perquè de fet el que sobretot li ha passat factura a Donald Trump és el preu de la benzina, el preu de la vida, podríem dir, amb els preus que estan pujant.

Sí, és que allò detectes, eh, Òscar? Aquí vas a fer qualsevol cosa i és escandalós el que costa comprar qualsevol cosa al supermercat, el que costa omplir un galó de carburant a qualsevol posis. Això és una cosa que hem anat veient durant els últims dies que hem anat passejant pel país. Vam estar, per exemple, a Kansas, que és un estat eminentment rural. I on hi ha un munt de granges que viuen del conreu que necessiten posar carburant per fer anar la maquinària i parlàvem amb gent que treballa allà i diu, escolta, és que a mi m'ha pujat un 40% omplir el dipòsit, poder fer funcionar la meva operació i com et pots imaginar el meu negoci no ha crescut ni de bon tros això durant aquest temps. Això és una de les grans qüestions, la guerra aranzalària. Desencadenada per Trump és una altra, perquè ha dificultat també poder tirar endavant en la qüestió econòmica, i després la sensació de que molta gent anava tirant perquè creia que el país podia anar en una direcció que més o menys podria satisfer-la, però entre que l'economia no funciona i com Trump ha anat justificant la no acció en això, i a més fent-se el mil homes. En contractes familiars, això en podem parlar si vols en un moment, és a dir, que s'ha enriquit d'una manera escandalosa a esquenes de la gent. Quan Trump deia per Instagram a la gent no cal que vingueu a Mar-a-Lago perquè aquí allò més bé de preu que podeu comprar és una hamburguesa 5.000 dòlars, doncs aquestes coses van. Contribuint a que el públic tingui una percepció molt negativa del que està veient que surt de la Casa Blanca i en uns casos canviï el sentit del vot i en altres, com et comentava, directament no vagi a votar. Però aquí una miqueta és com per empescar-se una idea perquè ens quedi al cap del que ha passat és que s'han imposat les tres Ds, que són la diversitat, perquè una gran coalició de diferents persones ha sortit a votar. La decència, que retorna en contraposició a això que et comento, aquest tipus de declaracions, i la democràcia, que està molt en compromís en aquest país i que, si podem llegir a aquests resultats, sembla que aguanta com

a mínim dos anys més. En defensa de Donald Trump, durant la campanya va jugar amb la idea de si les eleccions estarien allò, amanyades, entre cometes, o si hi hauria problemes amb el vot, etc. I en canvi ha acceptat la derrota, ha felicitat els demòcrates, després amb crítiques, òbviament, però ha tingut bon perdre, entre cometes, respecte als demòcrates, gairebé més que als republicans, perquè als republicans sí que els hi ha fet alguna crítica.

Sí, però jo això ho prenc amb una mica de prevenció, perquè que Trump esgrimeixi aquest discurs és segurament una manera d'anar-se preparant el terreny per això que sabem que vindrà el gener, tan bon punt, prenguin possessió les persones que han guanyat aquesta matinada. I és que l'allau de comitès d'investigació que s'obriran al Congrés i al Senat a partir del gener serà. Impressionant. És a dir, que ens passarem, quan parlem dels Estats Units, els pròxims dos anys, ens passarem el dia explicant com Pete Hexek, del secretari de la Guerra, va compareixer a una comissió parlamentària per justificar com és possible que amb diner privat s'hagi comparat a través d'aquest departament armament. A un país del Golf Pérsic perquè vagi cap a Israel. Parlarem de si es desclassifiquen encara més documents vinculats al pedòfil Jeffrey Epstein i la seva relació o suposada relació amb el president Trump. Hi haurà investigacions a propòsit de com és possible que l'exèrcit dels Estats Units bombardegi suposats narcovaixells que van al voltant de les costes del Carib i mati gent sense tenir cap idea de si allà hi ha algun delinqüent o no, cosa que igualment seria una qüestió que no es podria fer. És a dir, una sèrie de coses que s'han anat fent els últims dos anys per obra i gràcia de Trump que els. Els demòcrates, que aquest matí ja estan reaccionant a tot el que està passant, a tota aquesta gran victòria que han aconseguit, ja estan avisant els republicans que vagin contractant bons equips d'advocats perquè se'ls

gira feina en aquest sentit. Ara després, a veure amb tu què pot passar en aquests dos anys que li queden a Trump, què pot passar en les eleccions presidencials, perquè ara els demòcrates, esclar, tenen tota una sèrie de nous líders que hauran de triar, entre cometes, entre tots ells, però deixa'm afegir a la conversa els nostres convidats, el Joan, el Roger, l'Isabel, aprofitant que el Xavier Vilà va ser corresponsal, coneix ampliamente no només els Estats Units, sinó també la política nord de Manigana. Per tant, no sé com veieu des d'aquí aquests resultats.

Jo crec que la sensació que tens és que no només Trump ha perdut cert poder, sinó que els ciutadans han demostrat que poden posar límits a un president sense fer-lo fora. I això és una lliçó de democràcia, jo crec. Una de les coses que. El que passa és que la democràcia fa que no et puguis perpetuar en qüestions que per molt bé que t'ho expliquis o per molt populista que siguis o per molt adhesions que tinguis, hi hagi un moment en què et passi factura. Jo crec que hi ha una qüestió, no? Donald Trump, bona part de la seva comunicació al voltant del lideratge personal, i això ha implicat que semblava que només ell podia resoldre uns determinats problemes, no? Quan resulta que aquests problemes, com són, doncs, arribar a final de mes, el que ens comentaven ara, com s'ha encarit tot, no resulta una realitat, doncs passa una factura. Una factura que segurament no l'havia calibrat del tot Donald Trump i jo crec també que hi ha una qüestió. Que és que la capacitat de dominar el debat públic no garanteix mai que la ciutadania estigui satisfeta amb la gestió que es pugui fer. Jo després també crec que no s'hauria de ser molt optimista amb aquesta primera avis, diguéssim. Crec que el trompisme és un fenomen social i polític que va més enllà d'una sola convocatòria electoral. I crec que d'això segurament n'aprendran i faran una reflexió. Profunda i probablement hi haurà una nova manera d'explicar o de gestionar, no crec que de gestionar, però sí d'explicar que torni a haver-hi una certa adhesió. I després jo crec que també hi ha una reflexió a fer, la democràcia així a nivell conceptual, no és la força només derrotant electoralment un determinat dirigent, sinó buscant que les institucions tornin a ser útils per a persones que en un moment donat havien deixat de confiar-hi. I no sé si aquestes persones que van deixar de confiar en aquella democràcia que tenien o que volien i van confiar en Trump, tornaran a pensar que la democràcia que no representa Trump és la democràcia que a ells els convé.

Ja que estàs allà, jo volia fer-te un parell de preguntes. D'això que acabeu de dir,

per això ja m'agradaria dir dues coses.

La idea és fer la conversa entre els quatre.

Això molt interessant, això que acabeu de dir, però això que les institucions siguin útils i que la democràcia. Estem totalment d'acord, però és que. És que sempre, sabeu què passa? Que ens posem les ulleres de mirar Amèrica amb la graduació europea i no serveix. No serveix.

Fins i tot no serveix els Estats Units que coneixem, els que hi hem anat un parell de vegades i ens hem quedat o bé a Nova York o bé, com a molt, a Los Ángeles, els que hi han anat a Los Ángeles, però des de Nova York no és dels Estats Units.

Exacte. Exacte, exacte. I la qüestió d'això, Òscar, és que, a veure com us ho dic això, Trump, nosaltres l'entenem i l'analitzem i agonitzem a Europa a propòsit d'ell pels seus excessos verbals, perquè és una vulgaritat amb potes, perquè és una persona amb uns comportaments indecents. Podem dir tot això, que ho hem dit moltes vegades, i això no canviarà, perquè és el personatge. Però Trump és el resultat d'un fracàs colossal de la democràcia com d'humana, si em permetó l'expressió que ha tingut aquest país i altres països durant molt de temps, que no ha entès que hi ha gent que li costa molt. Viure en un entorn on, quan la seva opció política no guanya, i ara parlo dels republicans aquí de Kansas, que n'hi ha molts, observen un comportament del, anem a dir-ho així, forces polítiques de l'àmbit més de l'esquerra o més progressistes, que estan molt lluny de les seves necessitats. Parlàvem de, caram, la benzina és molt cara i això preocupa tothom. D'acord, però tu digue-li a un granger de canses que el gros del pressupost determinat se'n va a unes qüestions socials que ells no entenen. Jo no estic dient amb això que aquesta política sigui dolenta, en absolut. Només dic que s'ha fet una mala feina explicant a aquest col·lectiu que ha acabat votant Trump el per què es feien aquestes polítiques. I és aquí on també la democràcia americana ha fallat i hem tingut un efecte pèndol que per això ens ajuda a entendre per què Trump ha passat dos cops. Perquè et pots equivocar una vegada, però la segona no. I llavors determinades polítiques que van sorgir de l'administració Biden van proporcionar gran quantitat de munició als republicans més del morro fort per dir no podem seguir en aquesta línia, no podem seguir pagant la festa a determinades polítiques que només interessen a uns grups reduïdíssims a les costes del país i que no ens interpelen. Per tant, això també és democràcia. El que passa és que això a nosaltres ens costa vendre-ho i explicar-ho perquè no ens agrada que sigui personatges com Trump, que menysprea Europa, que ens menysprea a tots, que és vulgar i horrible, doncs ho guanyi. I al final Trump és el titella de dalt. Aquestes són polítiques impulsades per grans corporacions que han comprat la democràcia americana. Elon Musk, aquesta vegada, aquest cicle electoral, ha posat una quantitat de diners que fa pensar que aquesta democràcia està en venda, no és el primer cicle, però ho fa pensar, i per tant, dintre de tot aquest debat, aquesta desconfiança cap a la democràcia, quan l'esgrimim, que estem d'acord, també hem de posar a la balança aquesta gent que ha votat Trump durant un temps, perquè ho ha fet per aquests motius que us explico.

I que són motius que no s'allunyen molt del que sentim també aquí a Europa, ara que estan en l'auge segons quines opcions polítiques i sentim que la gent les abraça per això, per la incomprensió que tenen pels líders que han tingut durant els últims anys i que no acaben de notar que aquestes polítiques els acabin afavorint de manera particular amb ells i els seus interessos.

460 milions ha posat Elon Musk en campanya. Jo, escoltant-te, no t'anava a fer una pregunta, però del que estàs dient, si em permets, La meva percepció és que jo crec que la gent ha votat contra Trump, però no contra les polítiques que va proposar Trump, que ell en el fons ha traït durant aquests dos anys, perquè si tu t'hi fixes. Trump guanya prometent que controlarà la inflació, que controlarà l'economia, té aquell vídeo electoral que ell està allà fregint patates en un McDonald's una mica per dirigir-se a la white trash, aquesta classe mitja-baixa de raça blanca que viu a Kansas i a Iowa i a tot el Midwest americà. I ara els demòcrates han fet campanya exactament amb el mateix que deia Trump. Hem de controlar els preus, hem de controlar l'economia, hem de fer que la gent arribi a final de mes. El que passa és que jo crec que Trump, primera, ha traït a la gent perquè va dir no us ficaré en una guerra, i els ha ficat en una guerra. Segona, els va dir arreglaré l'economia. I la inflació ha seguit absolutament desbocada. I després jo crec que hi ha un tema del que tu dius de la imatge grullera del personatge. Si la gent ha de pagar 5 dòlars per un cafè, I després veu que ella es gasta una pasta posant literalment or i dorats a tot arreu a la Casa Blanca, en el despatx oval, fent un saló de ball i fent coses que són com horteres però a la vegada ostentoses. Mentre la gent ho passa malament, la gent diu, coi, doncs jo vaig votar una altra cosa i per tant. Patada, i voto en el que em diu el mateix que jo volia, però que aquest no m'ha fet. O sigui, poder és la mateixa recepta, però sense la grulleria del personatge. Però jo volia fer una pregunta, que és, amb el que ens afecta a nosaltres, com a europeus, ara que ells controlaran els demòcrates la Comissió d'Exteriors, Què passa amb la política americana? O sigui, hi haurà un canvi de. Es deixarà d'humillar els països membres de la OTAN? Aquesta espècie com de festeig que tenien Trump i Putin esperarà i Zelensky avui pot estar més tranquil? O sigui, ja sé que no es guanyen eleccions amb la política exterior, però com que això ens afecta més als d'aquí. Ja. Com ho veus?

Home, no es guanyen eleccions, però la política exterior ara passarà a ser la part fonamental de l'Anna Koch, de l'AIMDAC, que és el segon mandat, perdona, els últims dos anys del segon mandat del president, que això li passa a tots els presidents que estan en aquesta situació. Com que ell es trobarà lligat de mans i peus en política interna perquè les cambres no li deixaran legislar allò que vol per molt que Beti pugui governar per decret algunes coses, voldrà deixar llegat. Llavors, es fixarà molt en la política internacional. Pel que fa a Europa, és a dir, canvis respecte a la política envers Europa a curt termini no en veurem. No en veurem. A més, Europa no és una prioritat per a aquesta administració. És un bloc dintre del món importantíssim, però no és una prioritat. Aquí, la prioritat ara, on crec que ens hem de fixar, és en Israel, perquè ahir Trump va anunciar de manera oportunista la fi de l'ajuda de 4.000 milions de dòlars a finals d'any. Això ho va fer per intentar que no guanyés el seriet. Correcte, correcte. Però aquest debat està sobre la taula, és a dir, hauran de fer alguna cosa amb això. L'altre gran tema que vincula corrupció d'aquesta administració amb política exterior, que crec que on ens hem de fixar és Cuba, perquè un dels possibles dofins per aspirar a la presidència del 2028, que és Marco Rubio, que és el secretari d'Estat, té interessos familiars, personals, profuns a l'illa, i hi ha molta especulació a propòsit de la possibilitat que es vulgui donar un tomb a aquest embargament que ja fa més de mig segle que dura i que veiem coses passar, no sé si dir-te l'estil veneçuela, però gairebé. Però en política exterior, és a dir, quan em demanes qüestió d'OTAN i tot, home, no veurem a curt termini uns moviments sísmics dintre de la política exterior americana que ens permetin dir, home, aquí hi ha hagut un gir en aquest sentit.

Una mica en aquesta línia, abans deies que nosaltres veiem la política americana a les ulleres d'Europa, i és cert, i per això et vull preguntar, ell havia plantejat aquestes eleccions com un plebiscit sobre la seva figura, i està clar que el resultat no li és favorable, i per tant, com deies, és un anacos en aquests moments. El que et vull preguntar és si veurem un tram taco, que és aquest tram d'alguna manera, always chicken's out, no? Sempre s'espanta a l'últim moment. S'acaba espantant i anuncia coses que després no acaba executant. O si el fet d'haver quedat al descobert, diguem, el personatge ja no fa gràcia, entenc jo, i el personatge, quan un cop vistes l'aplicació sobre l'economia diària, doncs ja suposo que part dels seus votants ja no estan amb ell. Si aquest personatge, que ja potser no té tant de reglament, si està. Si el veurem que és més agosarat que mai o si es farà enrere. Aquesta és una primera part de la pregunta. I la segona, que també a vegades veiem també el Partit Demòcrata, també des del nostre prisma, i ara hem vist que el Partit Demòcrata ha guanyat opcions, potser en alguns estats, opcions més escarranes. I si això ens pot anticipar que hi haurà una pugna interna dintre del Partit Demòcrata que d'alguna manera pot llestrar les seves opcions de trobar un candidat bo per guanyar les eleccions d'aquí a dos anys, perquè aquest hauria de ser l'objectiu. Que vols dir una pugna

entre els que són més centrats, diguem-ne, o els que estan més a l'ala esquerra dels democrates.

I després això pot tenir afectació perquè, clar, si troben, diguem, candidats molt de l'ala esquerra o si el candidat, diguem, és molt esquerrà, això dificulta potser trobar antics votants del Partit Republicà que facin possible el canvi, no?

Clar, però aquesta, mira, començo per la segona, però és una pregunta magnífica, perquè en la intersecció entre això i el que pot passar. Opcions escarrenoses, el Partit Demòcrata ja fa temps que les circula, perquè hi ha dues ànimes clares. El que passa és que tenen, ho dèiem en l'especial de matinada, tenen un magnífic problema ara els demòcrates, però és un problema, eh? Perquè això està molt lluny d'estar resolt. Fixa't que on han aconseguit les campanades més descomunals, crec jo, aquesta matinada els demòcrates, són en estats on han concorregut amb candidats estretament vinculats amb la religió. Telerico, a Texas, Adam Hamilton a Kansas City. Hi ha una església del pastor metodista Adam Hamilton que sembla el pavelló dels Lakers. És una cosa bàrbara. Us ho dic de veritat. És com aquella sèrie de l'opera Winfrey de Green Leaves. Sí, però és que et queda. Ja sé que, i segur que molts dels oients que han estat per aquí ho coneixen això, però clar, això que dèiem de les ulleres europees, tu arribes a aquest espai i veus un pavelló que pot concentrar 20.000 persones en un aparcament que és com l'eixample sencer, m'exagero, però mig eixample, I penses que aquesta persona que és multimilionària perquè a través dels podcast i retransmetre les seves misses ha fet una fortuna és el candidat demòcrata. Contraposa això amb en Dani o a Ocasio-Cortez o a Abdul El-Sayed mateix a Michigan. Per tant, opcions esquerranes.

Home, jo crec que és molt difícil que Mamdani guanyi a Iowa. O Mamdani vull dir un candidat com Mamdani, saps què vull dir? O Bernie Sanders. Bueno, Bernie Sanders ja ho vam veure. Però Bernie Sanders, permeteu l'esterisc, a Bernie Sanders no el van deixar guanyar, perquè Bernie Sanders va concórrer a unes primàries contra Hillary Clinton i el partit li va fer llit d'una manera escandalosa, perquè l'establishment, l'aparell del partit va decidir que la candidata era ella. Bé, amb això vull dir que hi ha un debat de fons dintre de la formació que ha de resoldre, però el problema que tenen és que ja fa anys que aquest debat està sobre la taula i a hores d'ara no l'han resolt. Per tant, és un dia de celebració, però han de fer els deures per d'aquí dos anys, perquè el que em deies de lo primer, de Taco i la base maga, Taco, ell, és a dir, que Trump sempre es fa enrere, Trump sempre es fanrera des de que ja les seves empreses feien fallida fa 30 anys. És un modus operandi. Aquest senyor és l'art del tracte, que és el seu llibre de capçalera, l'art del dil, no? Ell bascula, denuncia, se'n va a tribunals, sap que això trigarà molts anys a resoldre's, i per tant va jugant, hi ha una expressió que, amb permís de la taula i crec que, Castoro, podem dir, fa la puta i la ramoneta, no?

És a dir, que va sempre basculant des d'aquest punt de vista. Per tant, aquí tenim aquestes dues idees. Opcions escarranoses, doncs, no ho sé, ja veurem, i a partir de Republica, el taco, ell, el Trump, mai ho ha deixat de ser, una persona que es faci enrere, i això continuarem veient fins que acabi.

Ara estaven apareixent alguns noms. Abdul El Sayed és d'origen egipci, ha estat blanc d'atacs islamòfons perquè ell és musulmà i, en canvi, ha guanyat les eleccions com a senador per Michigan. A Texas, un dels grans feus republicans ha guanyat James Tallarico, que és un pastor presbiterià mestre de només 37 anys, per tant, molt jove. De fet, no hi havia senador demòcrata a Texas des del 1988, és a dir, que fa 30 anys a Nova Jersey. Chris Pappas, que serà el primer home obertament gay que arriba al Senat dels Estats Units. A Kansas feia més de 90 anys que no hi havia un senador demòcrata. I serà un altre pastor, en aquest cas metodista, que és aquest que feia referència al seu vilar, Adam Hamilton. És a dir, que ara hi ha tota una sèrie de noves estrelles, entre cometes, al Partit Demòcrata. Per exemple, també Mandani, l'alcalde de Nova York. Vull dir que aquí ara, això que dèiem, no només ha de triar una ideologia al Partit Demòcrata per enfrontar-se a Trump, perquè ara queden dos anys per les presidencials, sinó també un candidat, perquè de moment els demòcrates no tenen candidat. I els republicans tampoc. Tampoc, perquè en teoria podia ser J.D. Vance, el vicepresident, però clar, caldrà veure què és el que passa.

Aquesta és la jugada. Entre abans i Rubio, ara es juguen les garrofes, d'acord amb el que surt d'aquesta idea. I clar, serien dos conceptes oposats.

Però tu no creus que avui surt reforçat més Rubio com a república més clàssic i abans, en canvi, com a maga, surt més trasquilat?

Eh. Arrofonàs. No sé què dir-te. Rubio. Rubio té un problema, i és que parla castellà. Per exemple, és el primer que se m'acut dels molts que hi pot haver, perquè aquesta és una altra qüestió que sempre, aquí per triar el candidat sembla mentida, has d'acabar posant, dintre del laboratori has de fabricar un robot, ves en compte si és afroamericà, ves en compte si és dona, ves en compte si és jueu, ves en compte, clar, i per trobar la persona al final que. Que encaixi dintre dels paràmetres que els partits creuen que el faran atractiu, doncs, en fi, acabes fent un candidat Frankenstein. I amb això els republicans són més desacomplexats, també ho admeto. Però això que em dius que surt més reforçat avui Rubio, no sé si t'ho acabo de comparar. Perquè abans també ha tingut prou cintura durant la seva carrera electoral per anar. En fi, saps? No, t'ho deia més perquè abans. No, no, jo t'ho deia perquè abans

ha perdut Ohio, en canvi Florida s'ha quedat pràcticament com algun únic gran estat que és un feu republicà. Rubio ha tingut més desencontres amb Trump que no pas abans, que jo crec que no a fondo abans el van posar com a contrapès de Trump a la llista. No ho sé, per això t'ho deia.

En fi, que Florida, l'excusa de Florida no te la compro del tot, perquè és el feu republicà que queda i on han abocat més esforços econòmics i d'organització per mantenir aquest feu. En altres no ho han fet perquè pensaven que no ho perdrien en cap cas, com això que estem dient de Kansas o Texas, no? En fi, és un debat que, és a dir, no te'l nego en absolut, però crec que té esteriscos. Jo tinc una altra pregunta, és a dir,

la vinculació i els problemes que pugui tenir Trump amb la justícia pot implicar que es facin estratègies polítiques com perquè, per exemple, el vicepresident pugui acabar sent president perquè pugui indultar després de Trump. És a dir, pot haver-hi moviments que puguin protegir a Trump d'alguna manera, més enllà de les pròpies estratègies que pugui fer servir el president Trump.

Moviments dintre del partit que el puguin protegir a ell d'investigacions determinades. Home, a veure, ja et dic, el missatge avui dels demòcrates i dels republicans és que contractin advocats. Els moviments que farà el partit republicà per defensar Trump serà posar caps d'atur, enviar caps d'atur, és a dir, les comissions convoquen a qui creuen oportú. Per tant, els republicans no és que puguin enviar qui vulguin, però si fruit d'aquestes comissions surt un missatge que demostra clarament que trama delinquit o que surten més proves que el vinculen amb Epstein, per exemple, que seria una cosa que que l'ha lesionat molt políticament internament. Sí, el Partit Republicà trauria tota l'artilleria per defensar el seu líder, però a base de líders d'opinió, els mitjans, i creant un relat dintre del seu electorat maga que mantingui la posició d'un president que dintre de. El gros de la gent que li dona més suport encara el veuen com a líder del partit i aquí em desemboques en l'altre debat que és la gran discussió sobre si Maga acaba amb Trump o no. I aquesta és una cosa que jo abans d'ahir t'hagués dit que Maga està per quedar-se per sempre. És a dir, que ha segrestat el Partit República que havíem conegut de la decència de John McCain o de Mitt Romney, i ara no. És a dir, que aquest moviment ha relat aquí de tal manera que quan tu vas pel carrer ja no hi ha mitges tintes. I aquestes no haver mitges tintes es defensen amb violència verbal extrema. És a dir, aquí és molt difícil tenir una conversa d'ascensor que no derivi en un problema que ja no pots ni parlar del temps, perquè t'acusen de ser un negacionista del canvi climàtic o, al contrari, de ser un boig que no et deixa posar l'aire condicionat. Hem arribat a un extrem desagradable des d'aquest punt de vista i, per tant, crec que això està tan arrelat a l'ADN de la societat ara que no crec que el moviment maga acabi amb el president.

Ja veieu que venen dos anys apassionants per a aquells que entenen, gaudeixen i són apassionants de la política americana, com el Xavier Vilà, que per tant té dos anys per agafar pa i anar sucant. Això serà meravellós. Ja et veig gaudint. En tot cas, patacada històrica dels republicans i concretament de Donald Trump, veurem ara com els demòcrates paeixen aquesta victòria en les dues cambres i com hi ha aquesta cohabitació, podríem dir, entre un president republicà i a més a més d'aquest moviment maga del Make America Great Again i aquestes majories demòcrates i a partir d'ara com evoluciona això en la política pel que fa a Trump i de cara a les eleccions presidencials que són d'aquí a dos anys. Xavier Vila, gràcies. Bona tarda. Vosaltres, bona tarda. Passant 6 minuts de dos quarts, fem una pausa i decidirem amb l'altre gran tema. Ahir a la nit va dimitir Òscar Puente, aquest matí Carlos Cuerpo està anomenat ministre de Transport, com a mínim fins a les eleccions, per tant, 20 dies.

81-352-469-C, de casa. El tens gravat al cap i saps que mai no l'oblidaràs. Però saps també que pots resoldre les teves reclamacions de consum gratuïtament i sense anar a judici? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com el DNI. Troba'n més informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Perfecte, aquí el tens.

Ja? Ja. Sí? És així. De debò? I tant, de debò.

No tenir temps per cuinar ja no és excusa. Vols receptes sorprenents sense complicar-te la vida? Amb el llibre de l'Arnau París, Cuines Pim Pam, ho tens resolt. A la venda a la botiga 3Cat i als punts habituals.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Serem l'altaveu de la societat per acorralar el Francesc Garriga. Anem a la sintonia, vamos. Digues el nom d'un periodista català en actiu que et faci vergonya aliena. Però com em preguntes això? Et sents un segon pla que ni fa olor a la competència? Escolta una cosa. Trump o Bernat Soler? Puyal o Putin? Escolta, que vols que se m'enfadi tothom aquí? Si demà et fessis ric, seguiries en el programa? Què és el pitjor que has fet a la teva vida? Home, però què és aquesta pregunta? Aviam-ho. Home, però a què nens si no a la ràdio?

Mira-ho. La tarda de Catalunya Ràdio, on el xèrif Garriga esquiva tots els duels.

Fa 20 anys, el cantant dels Laxambusto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

I van posar Cat Radio Barmín, un projecte barmín amb limba. Significa la nostra ràdio.

Era fácil llegar a todas las aldeas, a todos los pueblos, que se nos ocurría una ràdio.

I've never thought of being a journalist. Now all you listen to Radio Cat Barmín? Yes!

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Busto. Inscripcions a canradio.cat.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

20 minuts i seran les 4 de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb Joan López Alegre, Roger Pida Cabanyas i Isabel Lleuger el dia en que el vicepresident espanyol Carlos Cuerpo ha assumit la cartera de transports després de l'admissió ahir a la nit d'Òscar Puente. D'aquesta manera ho ha resolt aquest matí el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una compareixença on ha aprofitat per agrair la feina de Puente i per lluar les aptituds de Carlos Cuerpo.

El vicepresidente Cuerpo ha demostrado en esta legislatura una enorme capacidad de gestión e integridad y un talante que nuestra política y nuestro país necesitan. Por eso estoy convencido de que hará un gran trabajo y dará continuidad a las reformas iniciadas por el ministro Puente.

Carlos Cuerpo serà, doncs, també, a banda de ministre d'Economia, també ministre de Transport, fins que es formi un nou govern, previsiblement, a principis de l'any que ve. Puente va anunciar que plegava ahir, passades les 9 de la nit. Va ser en l'últim torn de paraula de la seva compareixença al Congrés, on durant 4 hores va estar donant explicacions de la tragèdia d'Urda. Ho va fer per sorpresa, dimitir. Es diu que el partit no ho sabia ningú i que havia informat només pocs minuts abans a Pedro Sánchez.

Un ministro de transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas.

Saludo al professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Marc Guinjoan. Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. Hem sentit Òscar Puente dir que dimitia per dignitat política. Ara el PSOE té aquest argument per contraposar-se al Partit Popular, que en la gestió de les crisis que li han tocat quan governava ho ha fet d'una altra manera, amb Mazón, per exemple, com a cas paradigmàtic. Serà això el que ens hem de mentalitzar per viure ara? El PSOE intentarà explotar aquesta diferència?

Sí, jo crec que d'alguna manera el PSOE el que intenta en aquest moment és fer un canvi de guió, intentar posar a zero el comptador, si això és possible, evidentment amb 69 morts darrere, i intentar canviar una mica la direcció de la campanya, que sempre, sens dubte. Evidentment, després d'aquest esdeveniment havia quedat tocada. Quan a les enquestes semblava que tot podia començar a remuntar, amb una campanya que semblava que Fijo no acabava d'arrencar i el PSOE semblava que tenia una campanya ben preparada, doncs. Això ho ha troncat o ho va troncar. Jo crec que d'aquesta manera intentem començar una mica de zero i a veure si entre això, aquesta dimissió, i després la que serà la vaga general de l'11 de novembre, que segurament canviarà estratègicament el contingut del que es comunicarà o del que es debaratarà en l'espectre polític o en l'espectre públic, a veure si això pot intentar canviar una mica aquest escenari.

¿I creus que és possible canviar l'escenari o encara que hagi dimitit Puente poca cosa podrà canviar?

A veure, això és molt difícil de dir, però el cert és que l'entorn de Pedro Sánchez i en aquest cas Oscar Puente han vingut amb una estratègia totalment inesperada i que sembla que de nou ho estava intentant. Per tant, ¿és això el que canviarà la direcció de la campanya? Es fa molt difícil de dir perquè evidentment el PP té la paella pel mànec i al PP les enquestes li van a favor i el marge que ens diuen actualment les enquestes o totes les enquestes menys una, l'enquesta del FIS, les enquestes ens diuen que la victòria del PP i Vox hauria de ser ben àmplia. A partir d'aquí es fa molt difícil saber com pot evolucionar la campanya electoral. Ja et dic, jo crec que el PP intentarà tenir aquesta campanya al voltant de la gestió. Sabem que Feijóo és un mal candidat en termes de campanya electoral i, per tant, a aquesta campanya a Feijóo li va molt bé, a aquesta campanya a Pedro Sánchez li va molt malament. D'aquesta manera. És una manera que sembla, i bastant ingeniosa sembla, al final, de poder-ho fer.

Queden 25 dies per les eleccions i encara veurem com l'argument va anar canviant, perquè de moment va semblar que les eleccions podien anar d'habitatge, de fet és el que va provocar la convocatòria electoral. Després va semblar que aniria de pensions. Després va anar de la campanya de l'amor, amb aquell míting en què Pedro Sánchez feia petons a la seva dona. Després els accidents, òbviament, ho trunquen tot. I ara potser la de la gestió. És a dir, que en 25 dies encara pot anar canviant molt l'argument principal de campanya?

O ja al final la cosa canvia poc? Sí, absolutament. Jo crec que pot canviar radicalment. És a dir, 25 dies en una campanya que encara no ha començat és una eternitat. Els periodistes ho sabeu, la feina que teniu durant 25 dies. Això es pot girar com un mitjó i després no oblidem que dos dies abans de començar la campanya hi ha una vaga general convocada amb una temàtica que de fons és l'habitatge. Això, vulguis o no, farà girar el guió, farà girar el debat. Jo no estic convençut que el PP voldrà que el debat no giri i que se centri, es focalitzi en el tema de la gestió. La literatura, a més a més, ens diu que aquest tipus d'accidents, desastres, tenen molt sovint impacte. Negatiu sobre el partit de govern, crec que això el PSOE n'és absolutament conscient i també són perfectament conscients que si volen aquestes eleccions tenir alguna opció han de canviar el tema. Ara bé, quan han de canviar el tema? Doncs segurament no poden canviar el tema aquesta setmana, encara, si m'ho permeteu, amb els cossos calents. Han d'anar-ho fent a poc a poc. Una manera de canviar i de girar pàgina és amb aquesta dimissió d'Òscar Puente.

Tu mateix deies que pràcticament totes les enquestes donen 190-200 la suma entre el PP i Vox, només el 6 és el que diu una cosa diferent. Quan els pronòstics són tan generals i tothom coincideix tant, això és que són més fiables?

Clar, aquí el senyor Tezano, el director del CIS, pot defensar que ell va ser l'única persona que fa les últimes eleccions, la va més o menys encertar, no? I per tant es fa molt difícil de dir, postular-se en contra d'aquesta enquesta. Però el que sí que és cert és que la resta d'enquestes estan molt alineades en una victòria del PP i Vox que aquesta setmana diuen que podrien passar els 200 diputats. Sabem que les enquestes del FIS no són enquestes que estan mal fetes, el que passa és que sabem que tenen certs viaixos al moment de seleccionar les persones que responen. Que pirin l'opinió cap a persones una mica més d'esquerres, cap a persones més obreres, i aquestes persones voten en major mesura els partits d'esquerres. Jo, sincerament, i malgrat el precedent que tenim de les anteriors eleccions, jo crec que a les enquestes és possible, és probable, que estiguin més ubicades on ens diuen el 95% de les empreses demoscòpiques que no pas el que ens diu el FIS.

És el Marc Guinjoan, és professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Gràcies a vosaltres, bona tarda. No sé com ho veieu. Jo crec que aquesta dimissió

que per començar amb el que acabava ara comentant, si pot afectar positivament a la campanya, jo crec que no, és a dir, ja ho veurem, que era una dimissió des de la meva perspectiva institucional necessària perquè tot i que la responsabilitat no vol dir culpa, és a dir, jo estic d'acord que. El tràgic accident de la setmana passada no és culpa del ministre o de l'exministre Puente, però sí és responsabilitat tot allò que passa sota el seu ministeri del ministre. Per tant, crec que és una decisió esperada, necessària, i que no crec que condicioni excessivament la campanya. Penso que si no hagués dimitit sí que hagués condicionat negativament la campanya, però en canvi la dimissió no em sembla que. Afavoreixi en positiu a la campanya. La campanya, segurament parlaves tu, Òscar, de com ha anat variant el focus de la campanya. Hi ha una convocatòria d'eleccions per la vivenda, després tenim pensions, van passant tantes coses i per començar aquesta campanya amb una certa possibilitat d'explicar alguna cosa havia de dimitir el senyor Puente. El que passa que jo crec també que. Aquesta institucionalitat necessària per part del govern també és una institucionalitat que hauríem de demanar i que obliga l'oposició. L'oposició ha demanat una dimissió que és absolutament legítima i amb raó, i ho han demanat els socis del govern, etc. Però un cop s'ha produït aquesta dimissió, I tenim ara un ministre, el ministre Cuervo,

que tindrà molt poc temps, per tant, la seva gestió ha estat, jo crec, des d'una mirada institucional positiva fins ara, però li queda molt poc per demostrar. Però sí que crec que l'oposició, una vegada s'ha produït la dimissió, Ha de haver-hi un debat que continuï amb preguntes concretes sobre seguretat, controls, garanties, eficàcia, gestió, i que la fiscalització democràtica no pot acabar amb la sortida d'un ministre, i també l'explicació governamental o l'explicació del candidat que vol seguir siguent president del govern no ha de només excusar-se amb que finalment ha dimitit el ministre, sinó que ens ha d'explicar i ha de parlar de de recursos, de gestió, etc. Perquè al final, quan pugem el tren o quan pugem en un element que ens ha de portar sota la tutela de la infraestructura estatal, no ens és igual qui sigui governant, necessitem pujar-hi amb seguretat. I crec que la instrumentalització de la seguretat és una mala peça de. Reclam polític entre partits. No crec que sigui una manera de fer campanya en positiu. També em sembla que el president Sánchez té ara mateix una expectativa molt més pobra de la que tenia fa 15 dies.

Les campanyes electorals són estats d'ànim. I crec que amb aquesta dimissió el que ha aconseguit el PSOE és canviar l'estat d'ànim que tenia fa només 48 hores. I per què ho dic? Mira, fa. Mira, abans d'ahir el PP estava fent un acte, una reunió de l'executiva, en què més o menys s'estaven repartint els càrrecs del que serà el seu futur govern. O sigui, tenen molt coll avall que aquesta victòria és inapel·lable i que el PSOE està encaigut de lliure. I més quan des del mateix partit ens explicaven, per exemple, que tenen una transferència de vot des del PSOE cap al PP. Que trenca una mica la dinàmica de que aquestes eleccions només van de transferència entre blocs interna, del PP a Vox o dels socis al PSOE, o del front ampli al PSOE. I el PP tenia ja colla avall que això ho guanyava. Què ha passat? Jo crec que amb la divisió de Puente el que passa és que canvia l'element central de la campanya. L'element central de la campanya fins fa dos dies era la gestió, diguem, nefasta que el PP situava sobre Puente respecte a les infraestructures ferroviàries, l'accident d'Urda, i en aquests moments estem parlant d'un ministre que ha dimitit en un exercici de neteja democràtica i de responsabilitat. I això canvia una mica el paradigma de la campanya i, per tant, permet que el PSOE introdueixi un element nou, que és nosaltres no som igual que ells. I això és un element nou que tenim a sobre la taula. Per això, avui el PP, des de primera hora del matí, ja ha sortit apuntar que el responsable és Pedro Sánchez. Per què? Perquè se'ls ha escapat l'element que tenien fins ara que podien aprofitar. I per tant, doncs crec que sí, canvia la campanya, que la campanya, el PSOE ha aconseguit com a mínim fer un reset, que pot ara, en aquests moments, es pot permetre plantejar els actes que té aquest cap de setmana ja per arreu del territori, i que canviarà moltes coses perquè encara queden 25 dies. Però no dic que l'element sigui màgic, no dic que cap dimissió sigui màgica ni aconsegueixi revertir res en general, però sí que ajuda, com a mínim, que el PSOE afronti amb optimisme el que queda de la campanya.

A veure, una dimissió sempre és un problema al mig de la campanya. Tu tens un programa de campanya previst, el programa de campanya del PSOE era Mari Carmen, l'habitatge i els rics contra els pobres i els que esforraven contra.

Però això era molt naïf, pensar que des del moment en què es convoquen les eleccions fins a les eleccions, que eren més de dos mesos, només es parlaria d'això.

Òscar, molt naïf, però un Sánchez que ens havia dit 50 milions de vegades no hi haurà eleccions fins a l'any 27, quan passa la de Mari Carmen, ho veu tan clar com que dintre de tot aquest món naïf convoca les eleccions. La dimissió de Puente és una mala notícia pel PSOE perquè ell ara juga a la defensiva amb un camp en el que no està còmode i on al final els partits de l'oposició, PP i Vox, tenen un còctel de corrupció, serveis públics, aldarulls al carrer problemes que clarament l'afavoreixen. I la decisió sobre Puente, que jo crec que Sánchez ho sabia, primer per la relació que tenen ells dos, segona, per com es fa, tercera, perquè ell, si veiem el vídeo, està llegint la seva dimissió, quart, perquè és inimaginable que un senyor que és ministre de transports d'aquest país i que ha sigut una mica el que ha fet la feina bruta del sanxisme, prengui una decisió com aquesta sense que no ho sàpiga el seu cap directe. O sigui, tot això és inimaginable i perquè, a més a més, es fa en prou temps com per intentar-se refer, es fa a última hora del vespre, un cop ell s'ha menjat tot el marron del dia, primer amb les rodes de premsa, després amb la Diputació Permanent, i en prous dies, com perquè la campanya que torna a engegar el PSOE divendres, crec que és en un míting a València, tinguin temps de tornar a construir aquest relat de que dolent és Mazón i que dolent és el PP i intentar fer això ara. Jo crec que ho tenen difícil, perquè a més a més la pregunta que t'hauries de fer tu com a PSOE és quina és la pròxima

desgràcia que aquí sortirà. Ja, però Joan, si em permets, jo crec que l'element de la dimissió en si no és negatiu pel PSOE, al contrari, la llibera de la llosa que hi havia i que anava a impregnar tota la campanya. I és més, li permet construir un personatge icònic, una icona de campanya. Que és nosaltres dimitim, nosaltres assumim responsabilitats. I per tant, un cop més Sánchez el que fa és donar la volta a un element negatiu. Ho va fer, per exemple, amb un exemple així una mica tonto, quan li diuen perro, ell agafa i s'acaba fent xapes amb perro Sánchez. Quan ataquen la seva dona, acaba construint la campanya de la fuerza de l'amor. I ara que han atacat Puente, jo crec que Puente continuarà present en aquesta campanya, però, al contrari dels interessos del PP, continuarà present com a exemple de la diferència, que és el que vol construir ara l'imatge del PSOE, Com a exemple de la diferència entre com gestiona el PSOE i com gestiona el PP. I ara, la intenció de Moncloa és agafar i revertir la situació, situar Puente, que per cert continuarà a la llista, perquè ja el poden treure a la llista de Valladolid, situar Puente no com un personatge actiu, no anirà als mítings, perquè està a una altra banda, però sí com un element actiu d'aquesta campanya, almenys durant els pròxims dies. Ens queden quatre minuts

i encara tinc publicitat pendent. Fem-ho ara.

Catalunya, migdia.

Català, perquè vull. Catalana, perquè vull. I amb molt d'orgull. Vinguem d'on vinguem. Fem un país plegats. Amb una llengua que ens agermana, el català. El volem parlar, aprendre i compartir. Amb tothom, a tot arreu. Perquè el català crea vincles. Fes-los créixer amb Òmnium Cultural.

Comparteix el català a català.òmnium.cat. En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre.

Amb l'etat, en John sí i els fa l'alar. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'ha agradat moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Doctor Freud. Professor Lewis. Per què soc aquí? Per curiositat. Considero que el que la gent m'explica és molt menys interessant que el que decideixen no explicar-me. Tota la seva vida ha insistit que el concepte mateix de Déu és absurd. Sí. Tots som covards davant la mort.

L'última sessió de Freud és la gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa. En podcast, així, ben enllaunat, amb tot el seu sabor. Amb el pica-pica, que hi hagi molta variant, i després un bon plat. D'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucapar. I amb unes bones postres. Ah, tot ben amanit.

Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda. I amb productes del territori. Cada dijous, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.

Vinga, va, comencem! Amb el suport de la Federació Catalana D.O.P.I.G.P. i la Generalitat de Catalunya.

Raül, em vull separar. Però què dius? Canviaré el sofà per dues butaques elèctriques de Galeries del Tresillo. Una per tu i una per mi. Separadetes. Això sí, en Beethoven seu amb mi. Descobreix les butaques de Galeries del Tresillo. Una selecció exclusiva amb la màxima comoditat i uns descomptes increïbles. Galeries del Tresillo.

Mama, falta gaire per arribar? Molt poc. Amb el Nissan Qashqai e-Power Hybrid, fins a 1.280 km d'autonomia amb un sol dipòsit. Que bé! Ets imparable! Nissan Qashqai amb tecnologia e-Power Hybrid. Imparable. Descobreix-lo a la xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'Altre Barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. I sempre hi sonen les teves cançons preferides. Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'Altre Barri amb Blay Mercè.

15 segons i seran les 4, gairebé només puc saber si Garriga es despert o no. Garriga. Despertíssim, apuntíssim, preparat. Molt bé, doncs escoltem de seguida. A la porta de la Casa Blanca. Molt bé, doncs la tarda amb el Garriga. Nosaltres tornem demà a les dues. Adeu, adeu.