Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 05/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia amb dos grans focus d'atenció que continuaran a les d'ara. El nou episodi de pluges torrencials que ha escombrat tot el litoral i el prelitoral central aquest matí, amb el Vallès Oriental i especialment Granollers com zona més afectada al país, i la convocatòria. I que queden fixades pel dia 29 de novembre. Ara mateix, l'actualitat continua passant per aquests dos temes, Joan Bota. Si ho hem pogut sentir

en directe durant aquesta primera hora del Catalunya a migdia, a mi m'ha sol·licitud directora de Protecció Civil, que ha explicat que a partir de la tarda preveuen que la situació sigui més tranquil·la i, de fet, han aixecat a partir dels dues totes les restriccions. Tot i això, Protecció Civil, òbviament, continua demanant molta prudència, especialment ara a la zona del Baix Empordà, de desbordament de rius i rieres. Tot això mentre tenim encara una situació complicadíssima a Rodalies. A aquesta hora la línia R1, la del Maresme, continua aturada, no funciona en cap punt i també hi ha problemes. De fet, tampoc circulen trens a la R2 i la R2 Nord cap al Vallès Oriental. A més, la R4 no dona servei cap al Vallès Occidental. També hi ha afectacions cap a Girona. Tot plegat fan fedar els usuaris de Rodalies que s'han trobat a les andanes i sense informació. Anem a l'estació de Sants, Joan Garcia.

La veritat és que a aquesta hora passen molt pocs trens per Sants i els que ho fan circulen fora dels horaris marcats. Si s'ha d'anar cap al sud, encara bé, perquè tant l'R2 sud com l'R4 arriben a Sant Vicenç de Caldés, i també als regionals, però si s'ha d'anar cap al nord, No hi ha servei, com dèieu, ni de l'R1, ni de l'R4, ni l'R2, i l'R2 nord cap al Vallès Oriental es queda a Sant Andreu. I tampoc no hi ha els trens de l'R11 cap a Girona. El fet que el túnel de Plaça Catalunya estigui fora de servei complica molt les operacions. I encara afegir d'última hora al metro un altre tall. Ara l'Ela 4, la groga, entre Maragall i Via Júlia. S'afegeix el de l'Ela 3 entre Passeig de Gràcia i Vall d'Hebron i els darrers línies 9 i 10 nord. I un últim apunt.

Els exconsellers de Salut, Alba Vergés i Josep Maria Argimon, han estat absolts per l'Audiència de Barcelona. Us en recordareu en aquell judici sobre el retard a la vacunació dels policies i guàrdies civils destinats a Catalunya durant la pandèmia de la Covid-19. Als cossos policials se'ls va endarrerir la vacunació. El Departament de Salut esgrimia arguments pesats en la necessitat de posar un calendari que anés protegint la població segons les capes de més necessitats, i va haver aquest judici perquè els sindicats de la Policia i la Guàrdia Civil no estaven d'acord amb aquest canvi de criteri, i ara l'Audiència de Barcelona els acaba d'absoltar.

Passant 3 minuts de les 3.

Catalunya a migdia, amb Òscar Fernández.

Des d'ara i fins a les 4, amb la Júlia Reguer, cap de política del periòdic, bona tarda. L'escriptor i advocat Jordi Cabré, bona tarda. I la psicòloga i divulgadora Alba Alfageme, bona tarda, Alba. Hola, bona tarda. La tenim a Girona perquè, quan ha vist com plovia aquest matí, ha pensat, escolta'm, més val que no ens movem. Quatre gotes, home. Escolta, els que vam haver de venir dissabte i estar-nos fins a les dues de la matinada i que aquest matí hem estat pendents de granollers, no ens diguis quatre gotes, cabré, perquè acabarem malament. I creuem dits i toquem fusta perquè aquesta tarda no es compliqui, perquè ja Protecció Civil ha aixecat les restriccions, però mantindran allò, estaran a la guai. Perquè especialment ara a la zona de Platja d'Aro, Sagaró, estan pendents del riu d'Aura, que no hi hagi cap ensurt. I part de la setmana, a més a més, es veu que continuarà sent passada per aigua. Tindreu molta teca sobre això i sobre eleccions anticipades, 29 de novembre, però abans fem un parèntesi.

Ja sabeu que els dilluns comencem la segona hora del Catalunya Mitjà amb l'Elisenda Pineda. Bona tarda. Què tal? Bona tarda, Òscar. Espero que no em parlis de pluges ni de lesions anticipades, que després hi anirem, eh?

Ara hi anem, ara hi anem, però fes-me un parèntesi. Un parèntesi, no, l'únic que volia dir és que quan hi ha pluja, el transport públic, el que funciona, és a dir, si tu tens accés i pots viatjar, es fa com un baf, un. Sí. És molt molest. Per tant, demanaria si hi ha algú que pugui posar uns ventiladors,

alguna cosa, saps? Un invent, perquè no s'embafi aquell vidre. Una unidad que surts amb els cabells arrisats. No caldria, no caldria. Ja està, és una crida que volia fer. Molt bé, escolta'm, el defensor de l'oient. Exacte. Molt bé, escolta'm.

Què més? No sé si segue el cas del safareig que va generar la sortida de Leire Martínez a la banda de Poble Abreja i Van Gogh.

Bé, la substitució de l'una de l'altra, si la van deixar tirada o no, una mica d'embolix una

cosa molt llege, a més hi va haver molta opacitat va reengany a l'hora d'admetre'ls només el conjunt i la mateixa Maia si tornava o no tornava van deixar la pobra Leiria abandonada en una benzinera, pobretameva i els seus seguidors també. I recordem que ells van negar categòricament fins al final el retorn del cantant original. Amaya Montero va tornar i actualment l'Aureja de Van Gogh està oferint uns concerts de dubtosa qualitat.

Ara, ara veuràs. Fa allò que quan arribes a la nota. Fas un Bruce Springsteen i. No, no, ja ho sé, ho sé, ho sé.

Acabarem malament, eh? Acabarem malament.

Amb el Springsteen no me'l toquis. Vull dir una cosa, Òscar Fernández. Jo era de les que pensava que em feia un gramassa, tots els que sou seguidors de Bruce Springsteen, cada cop que Bruce Springsteen arribava a la ciutat

de Barcelona i acudia. Sí. I quan el vas anar a veure et vas convertir a la fe veritable.

És que no es pot explicar el que passa allà. No es pot explicar. Ho dic seriosament.

De fet, no cal que corri molt la notícia, perquè si no ja és impossible trobar entrades, per tant.

Sí, però a més, vull dir que tenen un aforament molt controlat, perquè et pots moure tranquil·lament per pista, vull dir que ho té. Sí, sap que està tocant per gent gran i que necessitem tenir un nostre espai, no? Sí, sí, sí, escolta'm. No, no, una meravella. Bé, no és el cas de l'oreja de Van Gogh. No és la casa d'Aurel Hango.

Vaig veure un concert d'Aurel Hango, que no hi vaig anar, vaig veure a través de xarxes, que no els hi funcionava aquella plataforma per aixecar-la i que per tant hi va haver un moment que no se la veia i que es veia només el caparronet.

Molt bé el caparronet. Ara ella molt professional no va parar de cantar. No, no, i es mirava així els músics, i els músics la miraven amb ella fent així, amb el cap, seguint el ritme.

Jo no sé si el professional és seguir cantant.

La gent no la veia, sentia la veu i veia només allò, el serrallet, perquè no sortia del terra. Exacte, exacte.

I va haver aquella corrua d'acudits a Twitter, que n'hi va haver un que a mi em va encantar, que me'n dic, sembla la morena, saps? La morena, vull dir la morroide, la morena meva, i vaig pensar o aquella oferrada enmig del plat i tot, bueno, va ser, ens va. Amaya Montero jo crec que ara mateix és un mem, saps? S'ha convertit en això, perquè cantar, cantar, fa plorar el nen Jesús quan ella canta. Algú podria pensar que amb aquesta qualitat anirà als concerts de l'Aure Harit a la cantaora. Però no, els estadis estan plens, el públic està entregat, hi ha una catàrrega emocional, esmails, trucades als 112, saps, una cosa. Quan parles amb algun o alguna seguidora de la banda et diuen que són molt conscients de la qualitat vocal que actualment té Amaya Montero, que és digna d'intervenció policial, però, clar, és que és ella, és que és la Amaya. I l'Aurelia de Hadda Van Gogh ha estat, és i serà sempre Amaya Montero. Bé, us recordo que Amaya va estar a la banda els 11 primers anys i que la Leire en va estar 17. Vull dir que si hem de comparar-ho per temps invertit, la Leire se'n porta la palma aquí. Leire Martínez hauria de ser més Oreja de Van Gogh que Amaya. De fet, anem a un altre tema. Això ho deixo aquí. Ara esborrem la pissarra. Us sona aquesta banda sonora?

Bona nit.

Home, a casa nostra vam patir un fenomen molt semblant amb els Lex Ambusto. Sí, van canviar de cantants. Aquí està, el Froman. En Pemi va dir que plegava i després va estar 20 anys a la banda i es va incorporar en Salva Raffero, que en Salva és una veu que al principi, clar, deies que toca una miqueta rocker, però no acaba de ser en Pemi, però en Salva va fer cançons com aquesta. És un himne, això. Fas un sopar romàntic, i després sí que arrenca un. Saps? Fa aquella cosa. Però ja està bé. Tu imagina't-ho. Monjeta, tendre i patates i això.

És bonic. La monjeta, tendre i patates no la pots passar?

És una cosa molt trista perquè almenys identifica molt els catalans. No pots tenir una nit romàntica amb. Exacte.

O una cosa que et passi factura després. Això és lleugeret. O beure més de dues copes

de vi que després sues molt al llit, saps? És horrorós. No us passa? I t'aixeques i dius, és que he suat aquesta nit, ja he suat el vi. Bueno, però això es passa quan ja tens. És una edat, la gent jove que té 20 anys que begui el vi que vulgui, que s'ha de sostenir el país. Bé, per molta gent en Salva no va ser el mateix que en Pemi, evidentment. Si jo us dic Aleix Rangel, sabeu qui és? Ah, veus? L'Aleix és l'actor que va fer de David Pérez després que en Quim Gutiérrez deixés el cor de la ciutat. Fins i tot la Margarida Minguillón ja no feia els petons igual. Se li acostava a l'Aleix i feia. És com un cosí germà, saps? No com un fill, era així. Catalunya no tenia res en contra de l'Aleix, que ho feia molt bé, però en David Pérez sempre serà en Quim Gutiérrez. En programes d'entreteniment, qui no recorda això?

No ho recorden els joves, perquè això ho recordem els que tenim una edat.

Exacte. A la primera nota ja hi érem.

Ja hi érem, sí senyor. Has tornat. Aquelles nits de divendres, evidentment. Ha estat tota una generació de persones que ara tenim entre 40, 50 anys, 60 anys, que no els parlis de l'1, 2, 3 presentat per ningú més que no fos ella.

Hola, buenas noches y muchas gracias también a todos ustedes por estar de nuevo en 1, 2, 3. Quina estil, eh? Això és una elegància.

Quines os i quines esses més ben dites, eh? Després de la Maira va venir l'estimat i enyorat Josep Maria Vax. Només va estar un any en Josep Maria Vax, perquè es veu que no ho va aguantar, perquè va estar com molt hostil l'1, 2, 3 del Josep Maria cap en Josep Maria. I va plegar. Després va arribar en Jordi Estadella i després algun invent amb gasosa que van fer els anys 2000 i que no va veure ni la botilda, saps? Bé, aquell 1-2-3 dels anys 80 amb les tacanyones, la Ruperta, la Bombi, que feia. Era meravellosa, la Bombi, eh? Quina dona més espectacular. Hi havia l'Arevalo, mal ens pesi, que sempre explicava codits, que ara mateix no us podíeu explicar. I per molta gent l'1-2-3 sempre va ser la Maira. I si us poso l'exemple del teatre, l'Àngels Guanyalons va fer de Blanca la primera temporada de Maricel. De fet, no va acabar ni la primera temporada. Va plegar abans, que la va substituir la Carme Cuesta, a qui més tard veuríem fent de Rosa o Flor Benit. La temporada 2004-2005, la Blanca va ser l'Helena Gadel. I la 14-15, l'Anna Santmartín. La 24-25, l'Alexia Pasqual. Quan la gent tanca els ulls, amigues meves, i pensa en la Blanca de Maricel, la primera que alivia el cap és aquesta.

Quin passi que l'ànima, eh?

No era conscient que no acabés ni la primera temporada. Jo pensava que va fer uns quants anys i que per això va quedar en la memòria col·lectiva com la protagonista.

I en canvi no, eh? Va fer menys d'un any, eh? Sí, sí, va plegar abans. Se'n va anar a fer un altre musical, crec que amb el Ricard Raguant, i ja està, i va marxar. Bé, en canvi, el Carlos Gramaghi, que va fer el Seid, va fer el Seid tres temporades, menys l'última, però clar, ningú diu, ostres, el Seid del Carlos Gramaghi no té res a veure amb el del Garreta, que és l'últim, no? Aquí ja és aquella comparació que dic, potser ja no és tant la nostàlgia, sinó que ja és una batalla entre actrius, que dius, ens la podríem estalviar. Bé, i us vull presentar un últim tema, és aquest. Bé, no sé si sabeu que aquest Nadal la cadena HBO estrena una sèrie en la que tornarà a revisar la saga de Harry Potter, de J.K. Rowling, i clar, tots tenim les interpretacions del Daniel Radcliffe, l'Emma Watson, el Rupert Prince, fent del trio aquest meravellós que lluiten contra les forces del mal, eh? Calcem-nos perquè les comparacions ja han començat, eh? I això que estem parlant de nens actors, vull dir, nens a qui realment els pot afectar moltíssim l'opinió que es doni a les xarxes sobre la seva actuació, la seva feina. Vaig acabant. Quanta gent segueix dient, no hi ha polítics com en Jordi Pujol, no tornarem a tenir un alcalde de Barcelona com en Pasqual Maragall, Izquierda Unida es lamenta que no tornaran a tenir un Julio Anguita. Estic convençuda que a la dreta espanyola hi ha gent que troba a faltar una figura com Manuel Fraga, amb aquella silueta de bombona de botano que deia la trinca. Ens costa molt acceptar els canvis, perquè poques vegades la cosa surt bé, com a la saga d'Spiderman o la saga de Batman, que els van canviant i dius, bueno, mira, aquest el compro, m'agrada més el segon, m'agrada més el tercer, però què hauria passat si ens canvien el Harrison Ford a Indiana Jones? L'hauríem acceptat, no l'hauríem acceptat? La pregunta és. És evident que hi ha un pes de la nostàlgia idealitzat, però això per què ens passa? És a dir, per què sempre pensem que temps passats van ser millors? Tendim sempre a fer això? O és l'opinió general i en diferents àmbits de la vida? Jordi, tu tens una pinta sempre nostàlgic de guardar-ho tot.

Tu ens has vist com estem? Has vist com estem? Has mirat el teu voltant com està tot? Clar, aquí és on vaig. És nostàlgia només o és que realment. No, a vegades és nostàlgia i. Perdona, no has esmentat un? Quin? Només hi ha un i veritable superman. Bé, bueno, perquè, clar, els altres, és que ja les pel·lícules eren tan menors. No, no, no hi són. No, no, 100%. Eclipsats totalment des que va existir. Sí, senyor, sí, senyor.

En canvi, hi ha personatges que van canviant, ara m'ho recordaven també, i és veritat, de 007 n'hi ha hagut diversos, i ja es dona per fet que hi haurà una mena de cursa de relleus, i ja es dona per fet que no, en fan dos o tres pel·lícules i després ja el canviaran,

perquè això es dona per fet. Sí, sí. No, de vegades és nostàlgia, segur, segur, i a més a més, a mesura que ens hem fet més grandets, doncs allò. Tot semblava més fàcil aleshores, més prometedor, tot era possible, i per tant pot haver-hi un punt de ficció i d'il·lusionisme amb tot plegat. Però de vegades era objectivament millor. O de vegades era objectivament millor i no em facis parlar massa, però ho deixem amb el Superman.

I abans d'això, he dit alguna cosa que crec que penses realment, no? Hi ha hagut alguna frase que he sentit un riure i he pensat, mira, aquí en Cabré, de cop i volta, se t'han negat els ulls, de cop i volta, i he pensat, vital, ja està, t'he tocat la fibra i t'he passigat el cor. Ja ho has vist.

Sí, sí, sí. Tu, Júlia, què penses? Jo és que crec que s'idealitzen molt els lideratges un cop, entre moltes cometes, ja no ho són, o ja els donem per amortitzats. I no per això vol dir que en el moment en què estaven en actiu els valoréssim. Per tant, crec que és una cosa que passa molt, però que alhora també és cert que jo crec que vivim en una ciutat molt de tap. És a dir, jo penso ara en la política, no? Has dit a algunes persones que han liderat aquest país, però és que ara si ens fixem en els candidats que hi haurà o que hi poden haver en les properes eleccions, ja no només. Per això ho dic.

No només generals, sinó també penso en les municipals

o fins i tot en les catalanes. La majoria són persones que ja han estat al capdavant d'aquests partits. Per tant, sí que hi ha una falta de relleus i jo moltes vegades tinc la sensació que és perquè no se'n deixa ascendir de nous. No tant perquè siguin uns lideratges que ara mateix tinguin les capacitats que la societat necessita.

Sí, i això és veritat. Hi ha aquest sostre de vista, vidre segur, hi ha mena de. Davant del lloc conegut, millor agafar el que sempre ha funcionat, etc. I de vegades és una mica insultant. Si ha funcionat per sempre, enhorabona, gràcies per tot i adéu. I girem full, no? És a dir, anem a fer que altra gent pugi. El que passa és que la gent que puja nova ha de saber fer un Superman com cal, i amb cara i ulls, i que realment pugui estar a l'alçada del que els agrada de bo.

Però se'ls ha de permetre que ho intentin. Jo crec que ara mateix a dins de molts partits això no es permet. Per tant,

crec que aquest és el problema. I pot ser també que hi hagi, per exemple, molta gent que pensi que alguns líders polítics que hem anat cap aquí, que en el seu dia, parlo pels anys 70, anys 80, que eren gent jove, relativament jove, seran 20 anys, la seva trentena, ja tinguessin un carisma especial i una força i unes idees molt clares, i que avui en dia potser hi ha gent jove que ja no puja amb aquestes idees, amb aquest carisma i amb aquest pes específic

dins dels partits. Això, o que segurament. Ja no hi ha aquesta participació política, que jo crec que això encara em preocupa més. Si mirem les bases dels partits o mirem l'edat que tenen les persones que estan al capdavant de les joventuts, crec que ens sorprendríem de l'edat que tenen.

Alba, quan estàs a Girona avui, els costa tenir-te present.

Digues, digues. No, a veure,

jo crec que el tema de la memòria, jo crec que al final el nostre cervell normalment el que fa és que tendeix a relativitzar o apagar bastant el record d'aquelles coses que ens han sigut desagradables o problemes i es reforça molt tot allò positiu amb el que es construeix també la nostàlgia perquè es construeix sobretot a partir de vincles emocionals que establim en determinades figures. Per exemple, ara parlaves de la la Maya Montero, els primers o les primeres amb qui tu vas a establir un vincle emocional per a algo que et va agradar i allò es queda com falcat en la teva memòria i això és el que i és la nostàlgia que és algo com molt bonic, hi ha gent que li pesa massa. Però també hi ha una altra part que jo penso que és important i abans ho comentàveu, quan ets jove sembla que el món el veus des d'un altre lloc, menys responsabilitats, és com que vius les coses amb més intensitat segurament i això també fa que recordis tot allò com a algo molt més positiu i per altra part també crec que hi ha un altre element i és que els problemes passats que ara semblen ja resolts, o fins i tot oblidats, és allò que dèiem, és com que tens la sensació que allò ja es va resoldre i es va fer bé, tot i que en aquell moment potser va ser molt crítica, però amb la distància, aquell problema disminueix molt la intensitat. Llavors jo crec que al final és un mecanisme, i hem d'anar molt amb compte, perquè a vegades si no podem ser com una mica injustos, de dir que abans tot funcionava millor quan realment potser no és cert i és més el nostre record i la nostra memòria com puja o baixa la intensitat de les afectacions o de com vivim les coses i a vegades hem de recórrer a part de la nostra experiència coses una mica més objectives perquè si no el cervell funciona així, està molt bé que funcioni així i aquests vincles emocionals també però a vegades és poc objectiu per realment decidir si un tema més polític o social està millor o pitjor.

És cert, és cert, és a dir, tu pots ara agafar en perspectiva, i normalment, no sé si hi ha un mecanisme psicològic amb això, Alba, que és que acabem agafant el millor, la bona nota ens quedem amb aquesta, i si agaféssim la meroteca d'aquell mateix dia, d'aquell mateix personatge, veuríem totes les crítiques, tota la brutícia, tota la part fosca, etc. I després, el pas del temps, fa que això quedi esborrat, sota la pols.

I després també quan hi ha aquests canvis, ara que parlàveu de canvis de lideratges o canvis de grups de música, el frontman o la frontwoman, gent aquesta que està al capdavant, també és cert que això genera molta els canvis en generen inseguretat, llavors normalment. Dius, segur que no ho farà. O sigui, el nostre cervell també ens passa que davant dels canvis ens frena. I en lloc d'intentar ser positius, vinga, vas a una oportunitat, saps allò de dir, bueno, a veure com ho farà, no? Llavors són aquests mecanismes que tenim, aquestes inseguretats, que a vegades acabem donant més valor a aquell vincle, perquè va ser la primera, com ara estava fent una exposició objectiva entre la Maya Montero i la Leire, que ara no recordo com nom. Martínez. Martínez, llavors.

És que Martínez, és com vas a parar. Bueno, clar, t'ha tocat un cognom.

Escolta'm, algun problema? Jo sóc de Rana, eh? Escolta'm, escolta'm. Perdona, perdona. Escolta'm, quin problema hi ha? No escoltem el cognom que té. I ben orgullós, eh? I ben orgullós, escolta'm, eh? Això no se'n recordarà, Jordi, molt temps, l'Òscar.

Jo, un apunt del tema Oreja de Van Gogh, que abans ho parlàvem amb la Pineda de fora. En el fons, els que tenim entrades per l'Oreja de Van Gogh, que jo soc una d'elles, i anem per veure que canti malament, ens és igual com canti. Al final anem purament per nosaltres i rememorar el que hem viscut amb aquestes cançons. A mi, jo ja dono per fet que cantarà malament. De fet, agraeixo si fa playback, m'entens? Al Barça no hi vas per això, eh? No, depèn del concert. Hi ha altres concerts, per exemple el de la Rosalia, que ho passaria molt

malament si no cantes bé. Clar, a ella ja li dónes per fet que això passarà, a banda dels problemes que ha tingut Amaya Montero, psicològics, físics, etcètera, etcètera, no li podem demanar que evidentment canti com cantava fa 30 anys enrere o 20 anys enrere. Però sí que és veritat que, bueno, el que demaneu és aquesta performance i aquest viatge al passat, que és el que ens connecta amb aquesta zona de confort, Alba, també, no? Vull dir, supervivència, moltes vegades, de com que tinc por al desconegut, allò que no sé què passarà, si aquest canvi m'afectarà, si em farà anar pitjor, doncs m'arrelo a una cosa que. És allò que et diu el rovelló.

Allò que et diu el rovelló dient vull tornar a casa.

Sí, exacte. I ara que parlàveu de cantar bé o malament, a veure, a més, soc de Girona, al Sopa de Cabra, no?, en Gerard Quintana. Sí. Has desafinat tota la vida. Clar, llavors, però sí que és cert que et porta en un lloc que tu vas construir aquell món en aquell moment que era tan fantàstic estar allà, que és que encara que canti malament, desafini i tinguin no sé quants anys més, allà et connecta amb això que dèiem, aquest vincle emocional que vas fer en aquell moment, no? Sí. I és fantàstic perquè et porta en un estat emocional que, com que tot el dolent que tenies no te'n recordes, només és el bo, és que és brutal.

Clar. Bueno, i a banda del moviment pèlvic de Gerard Quintana, que això era una cosa molt performàtica, que agraïm profundament les senyores que aleshores comptàvem uns 15, entre 15 i 25 anys, i aquesta forquilla, vam pujar molt agraïdes per aquells moviments i aquell. Aquella energia. Bruce Springsteen fa una cosa, Gerard Quintana fa una altra totalment diferent. O sigui, Bruce Springsteen ja no està per remenar els malucs.

No, home, no. Pobre, ja l'han de treure gairebé. No, no creguis, eh? Sí, sí, sí. Pels malalts d'Springsteen, ja per acabar l'alèria, hi va haver un moment de dubte quan va morir el saxofonista mític Clarence Clemons. Què farà Springsteen amb Clarence Clemons? Com el substituirà? Primer vam pensar que no el substituiria i que faria una mena de secció d'avents. I el va substituir pel nebot Jake Clemons, que l'ha suplert força bé, tot i que se li veuen les costures quan s'ha d'improvisar. No és el tiet. Ara, quan pot assajar la cançó, escolta'm, perfecte. Ara, després. Una certa, una certa.

I hauríem de parlar també d'això, dels nebots i els fills i tot això. El pobre fill del Mozart, que va compondre no sé quantes sinfonies que no coneix absolutament ningú.

Ah, els fills fracassats. No fracassats. Per la setmana que ve, els fills fracassats. A la política catalana

també en tenim uns quants. I tant, i tant. Fes-ho sense entrar en política. Sis minuts i seran dos quarts. Lisenda Pineda, gràcies. Gràcies a vosaltres. Una pausa i de seguida actualitzem. Pluges, sembla que el pitjor ha passat, tot i que encara hem d'estar pendents, i ens preguntem què ha passat aquest matí.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica mai no havia estat tan fàcil.

L'OBC i els Homes Clàssics et donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe.

Entrades a auditori.cat. Arriba Robots, una exposició amb 70 robots diferents per descobrir l'evolució i les aplicacions de la robòtica.

Des dels autòmats de Leonardo da Vinci fins als humanoides del futur. Explora i viu la tecnologia al

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

9 lletres. Fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres. Què deu ser una fira de cotxe? Expocasió, home. Que clar. Expocasió. On hi ha cotxes, furgonetes i autocaravanes. Boníssim. Expocasió.

Torna a Expocasió, Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva.

I som per informar-te i per escoltar-te. Massa aigua. Aquesta vegada ha sigut terrible.

I som sempre.

Som Trescat.

D'aquí a tres minuts seran dos quarts de quatre de la tarda. Som a Catalunya Mitjà amb la Júlia Reguer, en Jordi Cabré i l'Alba Alfagema. En dia en què hem tornat a tenir una situació complicada amb les pluges que han caigut de manera intensa i sobtada al litoral central i al Vallès Oriental, amb Granollers com a ciutat especialment afectada, avui l'expressió plou sobre mullat la podem dir amb tota la literalitat, perquè han descarregat fort sobreterrenys que encara no havien engolit els aiguats del cap de setmana. Ara la situació està una mica més tranquil·la, Tot i que encara queden efectes, per exemple, a la zona de Platja d'Aro, Segaró, amb molt pendents del riu d'Aurà. Saludem la Gemma Puig. Gemma, bona tarda. Bona tarda. Ara mateix i en les pròximes hores hem d'estar tranquils. No es preveu una situació com la d'aquest matí o la del cap de setmana? No es preveu una situació

ni del matí ni del cap de setmana, però hem de mantenir l'alerta perquè tenim aquesta perturbació, aquestes línies de tempestes que encara descarreguen dins el mar. Poden anar entrant no amb la mateixa intensitat ni amb la mateixa violència que ho ha fet aquest matí, Plou, com deies tu, sobremullat i, per tant, qualsevol d'aquestes roixats o aquestes tempestes que puguin créixer i puguin afectar les mateixes comarques, doncs pot tenir les seves afectacions, sobretot en rius, rieres o barrancs. Per tant, no es preveu que torni a passar el que ha passat, però igualment no hem de baixar aquesta prudència, sobretot en aquests sectors. Ara mateix plou una miqueta, doncs cap a l'alt, baix en Pordà, una mica a la selva, al Pla de l'Estany però també aquesta tarda poden créixer algunes nubulades cap a comarques interiors i alguns d'aquests roixats de dins del mar també poden tornar a fregar la mateixa línia de la costa.

Els aiguats del dissabte els vau veure venir i això va fer que el govern, vosaltres mateixos, aviséssiu en els dies previs i per tant es va poder actuar amb molta previsió. En canvi, els d'aquest matí us han sorprès,

no s'esperava a tant d'hora, no? Sí, no s'esperaven. No s'esperaven tant d'hora ni amb tanta intensitat. És a dir, els models meteorològics que es fan servir per fer aquestes previsions i per fer després aquests avisos, doncs no mostraven ni la intensitat ni l'hora tampoc. S'esperava que a partir de les 10 o 11 sí que hi haguessin aquests roixats que entressin de mar cap a terra. No s'esperava que fossin tan intensos, tan persistents. Per tant, aquesta situació que tenim darrerament. Que tenim un mar Mediterrani amb una temperatura molt alta, que això és molta energia, i aquestes situacions diferents a les que estaven més habituats, doncs avui sí, aquesta previsió no eren roixets que no eren previstos, la veritat.

Normalment, els que no hi entenem, de mapes, quan mires, veus en el radar i veus un front que va de nord a sud, o de sud a nord, o d'és a oés, i el veus venir, i per tant pots, diguem-ne, que avançar-te a quin recorregut farà. En canvi, aquests episodis apareixen de cop, com una mena de bolet, i a més es desenvolupen amb una bestialitat, que quan veus la foto final dius, com pot ser, no el veus a venir. És totalment diferent, i per tant això deu fer molt més difícil la previsió. Sí, són.

Clar, el nom és com m'estranya, i encara s'ha d'anar veient a veure què ha acabat sent. És un sistema convectiu més escalar. Què vol dir això? Doncs un grup de tempestes de grans dimensions que es desenvolupa ràpidament, que l'aigua del mar el que li fa és aquesta calor latent que li va donant energia, i que té. No ha acabat de ser rotatori, el que es deia el cap de setmana que podria ser un mini huracà o un huracà mediterrani, no va acabar de tenir la rotació d'un huracà, però sí que era una franja de precipitacions molt amplia que anava entrant des del mar cap a terra i afectava moltes comarques.

I això ens hem d'acostumar, no? Perquè, clar, si tenim uns estius que cada vegada són més calorosos, que cada vegada s'allargan més en el temps, que escalfen més el mar Mediterrani, clar, tota aquesta escalfor del mar és el que xoca, diguem-ne.

Sí, és l'energia, exacte. A la tardor sempre ha passat, és a dir, a la tardor sempre han tingut aquestes tempestes, aquestes pluges intenses. Què està passant ara? Doncs que tenim un mar Mediterrani molt, molt més càlid. Podríem dir tropicalitzat. Per tant, aquells fenòmens que nosaltres no estem acostumats, aquells fenòmens que es desenvolupen a les zones tropicals, doncs ara, no amb la mateixa intensitat, però també s'estan desenvolupant aquí a casa nostra. I això és el que és la tendència degut a aquest escalfament global i sobretot a l'escalfament del Mediterrani.

No sé si us heu plantejat que hauré de canviar els models, en el sentit que els models deuen estar desenvolupats en base a una tradició que feia que el mar Mediterrani no estigués tan calent, i si això s'ha tropicalitzat, com tu dius, no sé si caldrà canviar els models. Sí, els models el que fan

també és mirar el que està passant ara mateix i llavors van rectificant, és a dir, no només tenen en compte la situació, l'atmosfera que tenim en aquell moment, sinó que també van rectificant i per tant aquesta serà la tendència. És a dir, que a vegades una situació que no s'havia previst, la següent simulació del model ja ve una mica cap on anirà aquestes tempestes. Però sí que hi ha aquesta part d'incertesa en aquests darrers episodis. De veure com anirà augmentant, on es quedarà potser una mica més estancada, on la pluja serà més intensa i això s'haurà d'anar aprenent-s'hi.

Doncs és la Gemma Puig, no sé si o el Jordi o la Júlia o l'Alba teniu alguna pregunta o algun dubte perquè realment ara estem acostumant aquests dies a no mirar el cel sinó mirar les previsions i mirar el radar del Meteocat per

veure I mirar la pantalla del mòbil, és a dir, jo. Que parlem de nostàlgia i de temps passats jo no hauria pensat mai que arribaria una època en què s'activaria una alarma per tota la població per un tipus determinat de pluges que són com inèdites que realment el clima ha canviat tant i que ens hem d'adaptar a tots i ens hem d'activar a tots això sí que ho vas comptant i vas veient com va pujant de freqüència i a més a més li has de posar tot el respecte. I t'adones que realment el continent, el mar en què vivim i el planeta sencer, realment ja no és el que era. Jo crec que precisament és això,

és a dir, el canvi climàtic ens aboca a condicions extremes, però el que fa més por és que són inesperades. Aquest matí, tot el que ha passat a Granollers, sense que hi hagués aquesta alerta, també és perquè hi havia una falta de prediccions en aquest cas. Per tant, això és el que realment crec que fa por. És a dir, jo crec que en el moment en què rebem una alerta, A mi en certa manera el que em dóna és seguretat de dir que, bé, mesures d'autoprotecció sí, sempre, però no les podem tenir si no tenim la informació. Per tant, crec que el debat avui és aquest. Si no hi ha aquestes prediccions, com podem actuar? És molt difícil. De fet, sincerament, crec que s'ha actuat prou bé des de les administracions per la que ha caigut.

Perquè ara que hi ha la Gemma aquí, i que evidentment jo com a psicòloga no en tinc ni idea, o sigui, quina diferència hi ha entre aquells fenòmens que podeu predir i que, per tant, els veieu com es van formant, i què passa amb aquests altres fenòmens que apareixen de cop i que són, el que dieu, pràcticament imprevisibles? I què passa aquí? Quins models diferents hi ha? O són fenòmens completament diferents? O què està passant amb això?

El que ha passat és que els models meteorològics per aquest matí no hi havia una previsió que es formessin aquestes tempestes tan fortes. Estaven previstes més de cara a unes hores més tard i per tant, clar, nosaltres ens guiem en aquests models meteorològics. Nosaltres els servem meteorològics de Catalunya, és a dir, tots els meteoròlegs. Hi ha molts de models, és a dir, i a vegades sí que pot passar que un dels models no ho casa, però un altre sí, perquè cada model té la seva pròpia física darrere. I en aquest cas, avui, no hi havia cap model que havia previst aquesta possibilitat o aquesta possibilitat que hi haguessin aquests roixats, perquè si hi haguessin sigut només en algun dels models, segurament potser no hi haurien hagut avisos vermells, però sí que hi hauria hagut algun avís, una situació, i més a més, després del que ha passat el cap de setmana. Per tant, avui la situació aquesta, això té molt a veure. S'haurà d'anar veient, en el que deia abans, en aquestes temperatures tan altes del mar Mediterrani, que això és molta energia. Llavors, només que hagi arribat una miqueta d'aire fred, que potser no estava previst, és una situació de tota l'atmosfera, no estem parlant que arribi un front, només, sinó que és una situació d'inestabilitat molt marcada, la que tenim aquests dies, i que encara continuarem tenint, i llavors això ha fet que es formessin aquestes tempestes tan intenses, que anessin entrant de mar cap a terra i, per tant, aquestes intensitats i aquestes acumulacions tan destacades.

Tenim algun pare que ens diu que s'estan suspenent les extrascolars d'avui, quan potser la situació era més delicada al matí que no pas a la tarda. En teoria, les extrascolars no haurien de córrer perill, no?

No, no haurien de córrer perilla. El que passa és que després d'una situació així, la gent intenta que no hi hagi molta mobilitat. No, la tarda ha de ser força, força estable. És a dir, pot haver algun ruixat, però no tindrà res a veure amb el que ha passat. Però suposo que la decisió ha vingut per intentar que la gent es mogui el menys possible, perquè encara hi ha algunes afectacions.

Doncs és la Gemma Puig, que juntament amb els nostres companys maturòlegs estan tenint uns dies de feina extra. Ànims, Gemma. Bona tarda. Gràcies i bona tarda. Passen 6 minuts de dos quarts, si us sembla, ho deixem aquí, anem a publicitat, i en tornar, eleccions anticipades, 29 de novembre. Ara ho analitzem.

Catalunya, migdia.

D'aprofitar la força de l'aigua per generar energia el 1922, aprofitar els residus orgànics per generar gas verd el 2026. Més de 180 anys buscant altres energies més sostenibles cada dia. Naturgi. Cada dia. Everyday. El millor dia del món?

El tenim nosaltres! Ha arribat el dia sensiba de Mediamarkt! Només avui, 5 d'octubre, et descomptem el 21% diva en la millor tecnologia. Ja a la teva botiga a mediamarkt.es i a l'app!

El cinema fantàstic torna a Sitges. Del 8 al 18 d'octubre

viu la 59a edició del Festival de Sitges, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Cinema, estrenes, grans convidats, terror, ciència-ficció i molt més t'espera a Sitges.

Prepara't per 11 dies de pel·lícules, emocions i experiències úniques.

Festival de Sitges. El cinema fantàstic comença aquí.

Catalunya, migdia.

Aigua que raja de l'aixeta. Bosos que van i venen. Nens jugant al parc. Estudiants entrant i sortint de les biblioteques municipals. Un cel clar i net. A l'AMB, fa més de 15 anys que treballem per donar-te la millor normalitat del món. Àrea Metropolitana de Barcelona. Fem el que es dona per fet.

Hay mucho nivel sobre el terreno de fondo en ocasión, Cruz David. Esto promete, mano. Claro que veo. ¿Con qué facilidad resolvió? Sin complicaciones. Venga por más. Venga.

Som Trescat.

Passant 8 minuts de dos quarts de 4 de la tarda, no podem dir que hagi estat sorpresa. Ja durant el cap de setmana ho donaven perfect, des que divendres van caure els decrets d'habitatge. Però avui a les 9 del matí Pedro Sánchez compareixia i deia això.

He decidido convocar unas elecciones generales que se celebrarán el domingo 29 de noviembre de acuerdo a los plazos que establece la ley. Ha llegado el momento de que decidáis qué futuro queréis.

Pedro Sánchez, doncs, que ha donat per acabar de la legislatura nou mesos abans del que hauria tocat, avui ha demanat a la ciutadania que triï entre un govern progressista o una coalició d'extrema dreta dit de PP i Vox. Finalment, ha estat la crisi de l'habitatge, doncs, el que ha fet decidir Pedro Sánchez, que segurament ha vist un moment més propici pels seus interessos, els interessos socialistes, amb un tema cap d'alt per la ciutadania que li dona lideratge entre les esquerres, que confronta ideològicament els partits de la dreta conservadora i l'ultradreta, I que, a més a més, li permet deixar en un segon pla casos de presumpta corrupció al PSOE, les cites judicials de la seva dona, del seu germà. Potser per això, a més a més de convocar eleccions, ha fet una jugada, per cert, legal, tot i que, si ho voleu, un punt discutible, que és aprovar els decrets d'habitatge a través de la Diputació Permanent del Congrés, que és un organisme que segueix funcionant un cop s'han dissolt les Corts. A la Diputació Permanent hi ha una majoria justa dels partits que van votar sí al primer decret d'habitatge divendres passat, és a dir, el govern no necessita aquí el vot de Junts per Catalunya i, per tant, sembla que aquests decrets podrien tirar endavant en aquesta diputació permanent. No sé com veieu la jugada, tots tres. D'altra banda, ja esperable, des de divendres, més o menys, donaven per fet que avui podia haver convocatòria electoral.

A veure, jo sempre crec que en el moment en què això depèn únicament del president, és normal que triï la situació que més li convingui, és millor marcar tu els temps que te'ls marquin, i més amb l'horitzó que tenia per davant, que era bàsicament els judicis, la corrupció, el PSOE, que ara parlaves, també el tema de Ceuta, que està enquistat, i per tant això a nivell de campanya electoral. No és un bon símptoma pel PSOE, i també les eleccions als Estats Units, que crec que ell buscarà confrontar directament amb Trump, veurem si li funciona o no, si Trump fa algun missatge en aquest sentit, però jo crec que aquí també voldrà que jugui la campanya, bàsicament per anar en contra del PP i la seva possible aliança amb Vox. Ara bé, el que comentàvem de la Diputació Permanent és un mecanisme que és vàlid, però és cert que estèticament és lleig, i és lleig perquè ell farà servir aquests decrets per entrar en campanya, i entrar en campanya defensant. Una votació que en el Congrés no va sortir endavant però és cert que ara com a mínim els pot aplicar i entrar en vigor i crec que això també s'ha de valorar en el sentit que ajudarà molta gent a que de moment no la facin fora de casa.

És veritat que entrem de nou en un intent de dinàmica de blocs i, vaja, sempre s'acaba intentant, però sempre tot això és molt matisable i sempre acaba depenent d'altres factors. És a dir, és molt curiós com ara se'ns convidarà a parlar de l'Espanya progressista contra l'Espanya fatxa. Que en efecte això existeix, aquestes dues espanyes hi són, però després a l'hora de buscar un pretext, de buscar una excusa per poder convocar, doncs el factor català sempre hi és, o molt sovint hi és. L'any 95 Felipe González convoca perquè Pujol li deixa de donar suport, el 2019 és Esquerra Republicana qui no aprova els pressupostos de Sánchez i es convocen eleccions, i ara és Junts que no aprova un parell de decrets, I això serveix d'excusa o de patex per convocar eleccions. És a dir, el factor català o el factor. Aquests partits que són frontissa, que acostumen a ser partits territorials o nacionalistes o sobiranistes o independentistes, doncs juga molt a l'hora de dir, escolta, doncs continuo o plego, etcètera. Aquesta part més que ells anomenen perifèrica. Ho dic perquè a l'hora de convocar eleccions i a l'hora de fer un programa i de parlar de dues Espanyes i de dos blocs, sembla que de cop, i escoltant l'Ivan Redondo i escoltant també altres periodistes propers al PSOE, el factor plurinacional de sobte ha desaparegut. Carta que semblava que volia jugar Pedro Sánchez, de dir, no, ara farem una mena d'eleccions constituents en què posarem al dia la Constitució Espanyola, el factor territorial, el reconeixement nacional, etcètera, etcètera, etcètera, de sobte tot això desapareix en nom de la Mari Carmen. Que està bé, però no deixa de ser un pretext que em sembla que oblida una bona part del tema, que és allò endèmic de l'estat, que soc molt escèptic, i gairebé més que mai que aquesta vegada s'acabi agafant de debò.

Clar, jo crec que també ara Pedro Sánchez, per començar, ha demostrat què és, no?, aquest tipus de personalitat que té, que és una persona que risca, no?, sempre, i és com allò, aquells que diuen que fan el salt aquell, com diuen els hombre pájaros, no sé com es diu, eh?, el nom tècnic d'aquella gent que salta, no?, que diuen, ara hi ha una finestra d'oportunitat dels béns, perquè puc passar per aquí al mig, i és superarriscat, però és que si t'hi fixes en tota la seva història personal i professional també, ha sigut una persona que sempre arrisca i sempre va al límit. Llavors, jo crec que davant d'una possible finestra d'oportunitat en la que s'alinea, que les esquerres tenen un embolic entre podem sumar, els enganxo una mica contra peu. Hi ha tot el tema de l'habitatge que semblaria que es podria d'alguna forma poder aprofitar d'aquesta corrent, si més no les esquerres, que és també com una finestra d'oportunitat davant d'un relat constant que s'està imposant per part de l'extrema dreta. I a més a més jo crec que també hi ha tota una part també de desgast personal i emocional per tot el que ha anat passant, perquè tot i que ella ha escrit el manual de la resistència, al final tot això també et va, jo crec que internament et va perjudicant, no? Tot el tema de la judicialització de la seva dona i per tant jo crec que està en un moment en el que si tu ja estàs veient que totes les enquestes apunten, que sembla que no podràs repetir, que a més a més emocionalment estàs devastat perquè la teva dona està en un procés judicial, el germà, no sé què. Llavors, hi ha gent que diria, bueno, doncs escolta, anirem morint a poc a poc i ja està, però ell jo crec que té la necessitat de fins a últim moment, allò que diuen, acabar com a mínim, però lluitant fins a l'últim segon, no? I jo crec que encaixa molt amb la seva personalitat, el fet de dir, mira, ho provo ara. Igualment, si m'espero, sembla que la cosa acabarà malament, doncs, per tant, hi haurà una finestra d'oportunitat i em llenço. I aquí també hi ha tot aquest punt, una mica, que sembla que hi ha com aquesta debilitat més de legitimitat política. Parlàveu de la confrontació amb Trump, ell necessita d'alguna forma també, jo crec, el fet de si realment vol exercir aquest contrapoder davant de l'extrema dreta i d'aquests lideratges que estan apareixent a nivell internacional i es vol erigir com una mica el portaveu de les esquerres, jo crec que necessita també posar a debat, realment clarificar davant d'aquesta polarització la gent realment què vol. Llavors, bueno, jo crec que dins de tot no sé què passarà, però entenc perfectament i encaixa molt amb la seva manera de fer i de funcionar aquesta decisió.

Deixem-ho incloure a la conversa el Toni Rodón, és politòleg, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Toni, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Amb el Toni li hem demanat fer com una mena d'anàlisi de cada partit, com arriba o què ha de fer cada partit abans de les eleccions. És evident que aquest curs polític, diguem-ne, havia d'haver-hi eleccions, és a dir, com a màxim podies tirar fins al mes d'agost, setembre, depèn de quines fonts, però vaja, fins a l'estiu. És evident que li interessa al PSOE, si pensem en el PSOE, Toni que el debat vagi d'habitatge, més que no pas de ceuta, d'immigració i tot plegat. Per tant, l'objectiu ara de Pedro Sánchez és que el debat continuï aquí, encallat amb habitatge?

Sí, sí, i també no. En quin sentit? Fixeu-vos que en la declaració institucional convocant les eleccions Pedro Sánchez no ha mencionat el tema de l'habitatge. Òbviament l'habitatge és una qüestió que entronca amb el missatge que vol enviar el PSOE i que, com sempre, ho intenta aconseguir. Enmarcar en les qüestions més ideològiques de dreta esquerra, però també som conscients, molt probablement, que parlar d'un únic tema d'aquí fins a finals de novembre serà difícil de sostenir. I, de fet, haurà de mantenir. Una mica això que ara dèieu a la tertúlia, que és que malgrat que potser molts votants consideren que hi ha hagut un cert desgast en aquests últims anys i que no s'ha aconseguit tot el que es voldria, l'alternativa a això és molt pitjor i per tant convé que el tornin a votar. Aquest seria una mica l'emmarcament que desitjaria el PSOE fins que hi hagués les eleccions.

Per tant, repetiran allò de, o jo, o. Si no hi vas, ells tornen, eh? Que van utilitzar, per exemple, fa molts anys.

Sí, jo, de fet, ja no ho anomenaria, si no hi vas, ells tornen, sinó diria més que bellop, no? Perquè té un component emocional potser més important. Aquí el principal dubte que jo tinc és si seran capaços d'aconseguir-ho. Per què? Doncs perquè un cop ja ho has fet diverses vegades, i després d'un cert temps en el govern, aquests missatges acostumen a perdre credibilitat. De fet, el PSOE, com sempre en aquest tipus d'eleccions, haurà d'intentar aconseguir una mica la quadratura del cercle, que és, primer lloc, que la participació es mantingui elevada, en les últimes eleccions va ser d'un 66,6%, si no recordo malament, I, per tant, tot allò que estigui al voltant d'aquesta xifra, al PSOE li pot beneficiar més que no pas perjudicar. I després l'altre és que totes les altres peces convinin. Això vol dir moltes coses, tant aconseguir que l'esquerra alternativa, que de moment no té candidat, i de fet té nom des de fa poc, aconsegueixi un resultat prou bo per potencialment arribar a pactes, com també cap a la dreta, malgrat no poder agafar-ne votants, que Vox augmenti d'escompt, si tingui un per relatiu més elevat, perquè això provocaria no només deixar el PP en una situació més debilitada, sinó que, encara que perdés les eleccions al PSOE, recordem que l'any que ve hi ha eleccions municipals i autonòmiques i, per tant, una mica amb la vista llarga posada que si les coses ens van malament a les generals, com a mínim recuperar cert terreny en aquestes municipals i autonòmiques. El Partit Popular i Vox

no se n'han amagat. Avui mateix han dit una mena de gena hora, per fi. De fet, a la seu de Génova, a la seu central del Partit Popular, ha aparegut una pancarta enorme, tota la façana, que diu això, por fin, i una urna. Això ho han petjat aquest migdia. Què ha de fer el Partit Popular i què ha de fer Vox des d'ara i fins al 29 de novembre?

Bé, hi ha una cosa que han de fer des del seu punt de vista, que és mantenir l'electorat mobilitzat. De fet, com vostès saben, el PP i Vox ja han sigut molt valigerants cap a l'executiu des del principi, estan en precampanya o en campanya permanent des que pràcticament va començar la legislatura, i si on mira les enquestes el que veiem és que el grau de mobilització de la dreta, centre-dreta i extrema-dreta és molt elevat. Això costuma passar habitualment. De fet, les esquerres acostumen a mobilitzar-se més aviat tard cap a prop de les eleccions. Veurem si això és així. Però aquesta vegada aquestes diferències les veiem amb més intensitat. Després, l'altra gran qüestió estratègica que hi ha sobre la taula, doncs, ja tu ho vas al meu entendre, Una és en relació al PP. El PP va estar en molts districtes molt a prop d'aconseguir alguns escons que li haurien donat un escenari diferent. Per exemple, si no recordo malament, a Girona, per poc més de 360 vots, Junts va aconseguir l'últim escó. I a llocs com, per exemple, Cantàbria, Vox li va guanyar algun suport. O a. O Zamora va estar a punt de fer la sorpresa. Per tant, aquestes batalles, si aconseguís guanyar-les i li aportés un escó aquí i allà, com una mica va fer Rajoy en el seu dia amb Lleida, que en va aconseguir un centi prou campanya, doncs li donarien un pèl relatiu, un pèl més important. Per part de Vox, i això és el segon punt d'importància, Vox en les últimes eleccions, a nivell electoral, de fet va treure un prou bon resultat. Potser una de les coses que més el va perjudicar és que té un vot prou repartit en districtes petits que acostumen a penalitzar aquestes qüestions. I veurem si és capaç de tornar a agafar aquesta implementació, perquè òbviament a la dreta es juga una altra elecció en particular. Ells dos saben que serà l'única manera que poden governar però el pes relatiu de cada actor serà important a l'hora de configurar un potencial

govern de coalició. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. De moment, Gabriel Rufián ha anunciat que s'agafa uns dies de reflexió. Ell sempre s'ha mostrat partidari d'una unió de partits d'Esquerra per tal d'aglutinar tot el votant que hi ha a l'esquerra del PSOE, però s'ha agafat com uns dies de reflexió per veure si ell encapçala la llista o no, si s'ofereix al partit o no per encapçalar-la. I Junts per Catalunya. Està també esperant de si es concreta la possible tornada de Carles Puigdemont abans del 21 de novembre. Què ha de passar amb tots dos?

En el cas de Rufián és una qüestió interessant perquè Rufián, tal com hem sabut aquests dies en una enquesta que s'ha publicat recentment, el que veiem és que té una àmplia valoració entre l'electorat de molts partits. De fet, hi ha electors que valoren millor Rufián que no pas el seu propi candidat o candidata. Aquí veurem què fa. Suposo que en properes entrevistes ho anirà indicant. Però a mi la intuïció em diu que tot dependrà una mica de què s'articuli amb l'esquerra alternativa, que si se'm permet l'opinió en aquest cas personal i no de politòleg, a mi em dóna la sensació que ha fet una miqueta tard, no en relació a configurar una coalició al voltant de Rufián, sinó que ja fa molt de temps que es diu que aquestes eleccions podrien arribar i diguéssim que encara no tenen candidat o candidata i el nom d'aquesta potencial coalició encara acaba de sortir de del forn, com aquell que diu. Per tant, va una mica tard. Sí, frente a Amplio va una miqueta tard, i per tant sé que ha passat altres vegades i han acabat remuntant, però de moment el que ens diuen les enquestes és que hi ha certa fatiga en aquest espai, perquè recordem que el PSOE i Sumar, o l'esquerra alternativa, porten uns quants anys governant, i per tant hi ha certa obra de govern que a molts, pel que veiem a les enquestes, els agradaria que hagués anat més enllà, i això no s'ha produït. I Junts? Bé, Junts és un altre misteri que tenim sobre la taula. Aquí hi ha dos factors, al meu entendre. El primer factor és que si els últims moviments que han fet, sobretot arran de l'habitatge, però no només, aconseguiran resituar una mica Junts cap a aquest espai de centre o centre-dreta. Recordem que Aliança Catalana no es presentarà. Que sapiguem, i segons han confirmat, però vés a saber en polític, ja ho saben que passarà tot, a les eleccions del Congrés dels Diputats, per tant, hi ha un cert potencial de vot que pot anar cap a Junts. Tot i que, en compte amb això, perquè. Algú podria dir que aquests moviments de l'habitatge només beneficien o beneficien sobretot a Junts, però el que veiem sobretot en les enquestes és que aquest electorat de centre a centre d'ETA està preocupat més aviat per la immigració. Sé que l'habitatge i la immigració estan molt relacionats, però no és tan clar que hagi de tenir un guany net clar. I després, l'altre segon factor és la qüestió del lideratge. Potser algú podria dir que ara mateix els tribunals espanyols podrien estar interessats en accelerar la tornada de Puigdemont perquè això pot, diguéssim, erosionar el PSOE. Algú pot especular que seria el candidat a Junts per Madrid. Jo, sincerament, no ho veig, però vés a saber què passa.

Doncs no, n'hem d'estar pendents, queda una mica més d'un mes perquè comenci la campanya electoral, un parell de mesos perquè siguin les eleccions, per tant, no va a la badà i hauran d'anar molt ràpid. 6-8 punts de diferència que hi ha ara mateix en favor de les dretes, són recuperables en dos mesos?

Tot és recuperable, en certa manera. No seria la primera vegada que ho veiem. Sí que és veritat que és molt difícil. En tot cas, aquí cal considerar que les eleccions, els partits, les poden guanyar de moltes maneres. Recordem, de fet, que actualment el PSOE no va guanyar les eleccions. En termes d'escons, de vot tampoc, de fet, i tot i així governa perquè en un sistema parlamentari com el nostre ha sigut capaç d'arribar a pactar, o d'aquella manera, però de forma govern com a mínim, amb set formacions diferents. Aquí una bona part de si això és possible o no ho veurem, sobretot en les dues, tres últimes setmanes abans dels comissis, quan comencem a detectar quina és la mobilització per part de l'esquerra. Que, com deia, a l'esquerra li costa decidir molt fins al final, en termes generals, i és més aviat apàtica fins que no s'acosten el dia de les eleccions.

Doncs estarem pendents de tot plegat. Toni Rodón, politòleg, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador del suplement amb el Roger Escapa. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Que vagi bé a tothom. No sé com ho veieu.

La veritat és que molt d'acord amb ell. Només un factor a tenir en compte, el 2023 Sánchez ja va fer aquest tipus de campanya, és a dir, jo crec que no l'altarà gaire, amb una diferència que en aquell moment Vox no estava en un creixement com el que veiem a dia d'avui i per tant és possible que al passar per les urnes el PP sí que necessiti a Vox per governar i això implicaria. Entrar a govern. També hem de veure que hi ha hagut un canvi d'estratègia de l'extrema dreta. Primer van intentar condicionar des de fora, van entrar després els governs, en van sortir per trencar amb el PP i marcar una aposta pròpia i jo crec que ara Abascal el que vol és tocar poder i crec que aquí és on podrà condicionar encara més el Partit Popular.

I tot i així, tota la campanya també ens indicarà una mica què hem d'esperar dels dos partits centrals espanyols. És a dir, el PSOE sí que sembla molt disposat a menjar-se l'espai electoral a la seva esquerra, que el veig francament desaparegut, i que no veig tampoc ni tan sols Rufián disposat a liderar una mena de front ampli ni coses d'aquestes. Més aviat, la CUP de los Sánchez vol erigir-se com l'esquerra mateixa, ell sol, I per la part del PP també m'intriga veure fins a quin punt es volen deixar absorbir per l'extrema dreta, fins a quin punt volen, tant PSOE com PP, quin comportament volen tenir envers allò que anomenem el centre i la moderació. És una cosa que ara mateix no la veig, no sembla que hi sigui, però diria que en termes de campanya electoral podria aparèixer.

Bueno, i agafar una mica el que deia el Toni, que deia la idea aquesta dels socialistes de vell llop, que hi havia aquest component molt emocional, jo crec que serà una campanya, i ara en Jordi parlava del to, crec que serà una campanya molt dura, molt agressiva i violenta, fins i tot crec que serà desagradable, perquè si tot ha de sobretot la dreta, l'extrema dreta, al voltant de la immigració, crec que es diran autèntiques barbaritats. I que serà, no sé, pensar una mica, crec que més que debats polítics veurem realment accions violentes, a nivell verbal, i es pot fer molt llarg. I també una mica, a veure què passa això que dèiem, les esquerres, el Toni Rodón, a veure si realment hi ha aquesta mobilització, ni que sigui cap al final dels dies, quan s'apropi el 29 de novembre. Però també en les experiències preves que hi ha hagut entre Vox i el PP, en moltes ocasions han sigut un fracàs, perquè ha sigut impossible que poguessin governar plegats. Llavors, a veure tot això també, si realment aconseguiran, si guanyessin, fer algun pacte i com funcionaria un govern entre Vox i PP.

Doncs veurem, no ens ha donat molts ànims, no el va dir que serà desagradable la campanya natural. Francesc Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. No hi ha manera de donar-te un relleu optimista, eh? Home, és que avui és un dia molt accidentat en tots els sentits. Ho dius o m'ho expliques? Què t'he de dir? Què fareu a la tarda?

Doncs mira, per exemple, preguntar-nos què passa amb la gent que avui havia d'anar a veure el concert d'Horques Grasses. De dijous els han passat, eh? Els han passat de dijous, però així no poden. Com s'ha pres aquesta decisió? Mires el balcó ara i hi ha sol.

Doncs ara en parlarem. Molt bé. Doncs ara de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio, acomiadant la Júlia Reguell, Jordi Cabré i Alba Alfagema. Gràcies a tots tres. Gràcies. Continua el Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio i els blocs informatius del 3CAT Info. Tornem demà a les dues. Adeu, adeu.