Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 05/11/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat aquest Catalunya Migdia amb una nova operació anticorrupció de la Guàrdia Civil en el marc del cas Coldo, ara per una peça separada que ha motivat 6 detencions i escorcolls a casa de l'exministre José Luis Avalos i a la seu de DIF. També us hem explicat que el salari mínim pujarà un 5,3% l'any que ve i arribarà als 1.268 euros mensuals. I hem connectat amb Lleida el dia en que s'ha confirmat la reobertura del cas del crim de Capón, 20 anys després, i amb un nou informe de la Guàrdia Civil que aporta més proves. La justícia crida a declarar el principal sospitós d'haver matat Isaac Martínez l'any 2006. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Metsia. Ara què més podem afegir-hi? Joan Bota. Doncs atenció,

perquè la principal coalició de partits àrabs d'Israel ha donat suport a la investidura del candidat opositor Gadi Aizenkot per primer ministre del país, cosa que plenaria el seu camí per substituir Benyamin Netanyahu al capdavant del nou govern. A l'hora d'aquesta formació, Mansur Abbas li ho ha comunicat així al president d'Israel dins la ronda de consultes per formar un nou executiu. Amb aquest escenari, a Aizenkot encara li faltaria rebre el suport d'un altre partit àrab. Fins demà! S'han trobat explosius, segons han anat informant les companyies. Aquest és el segon episodi similar aquesta setmana. Tres dels vols afectats avui han estat a l'aeroport de Barajas, a Madrid, sense que hi hagi hagut cap risc, segons AN i la policia. Avions de combat de França i Itàlia han hagut d'escortar també altres avions que s'han hagut de desviar o aterrar d'emergència per amenaces de bomba. Els fets han afectat sobretot aerolínies de baix cost i també han obligat a mobilitzar les autoritats d'Àustria, Bèlgica, la República Txeca, Romania i Bulgària. El president Salvador Illa s'afegeix a les crítiques contra el PP per haver intentat pagar suposadament un milió d'euros a l'exassessor d'Avalos, Coldo García, perquè declarés contra Pedro Sánchez. Illa ha advertit que no tot s'hi val i ha apuntat quina serà la seva estratègia per convèncer els votants.

Un milió d'euros per comprar mentides, per comprar testimonis, per perjudicar Pedro Sánchez o el Partit Socialista, quan en realitat a qui estan perjudicant és a les rigues de la democràcia. Tota la veritat, a fondo, tota la veritat, nosaltres hem de defensar tota la veritat en qualsevol cas, perquè no tots som iguals, companyes i companyes.

I un últim apunt, els Mossos d'Esquadra investiguen un tiroteig davant l'Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. L'avís l'han rebut al migdia després de sentir-se detonacions a l'exterior del centre. En arribar a les portes de l'hospital, els agents han trobat diverses veines a terra. No consten ferits, els Mossos han obert una investigació per identificar els autors dels trets.

Passant 3 minuts de les 3. Des

Passant 3 minuts de les 3. Des d'ara

i fins les 4, amb la Lourdes Siuró, advocada, bona tarda. Hola, bona tarda. El també advocat Marc Molins, bona tarda. I també el director adjunt del Nació Digital, el Ferran Casas. Ferran, bona tarda. Hola, bona tarda, Òscar. Teniu el Ferran a Madrid. Per tant, Marc i Lourdes, avui és el dia en què no us podeu deixar rebassar el micròfon. Avui desconnectarem. Allò que sempre acusava el Ferran, que quan agafa el micròfon no el deixa anar, doncs avui. Quina mala fama que em dones amb els oients. Em feu un gest i jo li demano al Jordi Galvany que li talli el micro i, escolta'm, s'ha acabat.

Quina mala fama que em dones amb els oients.

No s'havia de donar tots els gestos. Totalment inmerescuda, Ferran. Injustíssima, clar, ja ho entenc. Tot bé per Madrid? Tot bé, tot bé. Perfecte. Ferran, que haurà de fer informació política uns quants dies des d'allà, per tant, escolta'm, a veure el què. Us he canviat la dèria aquest dijous.

En condicions normals saludaríem la Llucia Ramis, però la Llucia la vam saludar el dilluns i per tant avui ha canviat el dia. Elisenda Pineda, Elisenda, bona tarda.

Què tal, bona tarda. Òscar, com estem? Tot bé? Tot bé, tot bé, tot bé, tot bé. Avui canviem d'amics. I què, anava a dir, tens companys nous. Sí, no tan nous, eh, perquè amb la Siuró ja havíem coincidit al matí a Catalunya Ràdio quan feia la Rosel, eh? Exacte. Amb en Ferran Casas també de tant en tant havíem coincidit, que sí, Ferran. Sí. I tant, i amb en Marc no havíem coincidit mai. No, encara no. Però avui serà la primera vegada i potser, potser desitjaràs que sigui l'última, ja veurem. Ja.

Potser li agafa allò tranquil i vol que.

Ara, que vingui sempre. A mi m'aniria molt bé perquè necessito els diners, Òscar, també t'ho dic. Vull dir, soc jove i. Ah, però el cobres això, també. Sí, tot just començo ara mateix. Llavors, clar, jo agrairia que aquí hi hagués un retorn. Molt bé, molt bé. Bé, amics, avui ja poso el pedaç, només començar. I és que em disculpo davant de tota la gent que sigui de comarques perquè avui tractarem un tema una mica barcelonocentrista. Vull dir, ens anem una miqueta a la capital de Catalunya. No sé com us desplaceu vosaltres habitualment d'un punt A a un punt B. Lourdes, no sé si agafes gaire el transport públic amb Ferran o Marc. Sempre, eh? Sempre, sempre. Barcelona sempre. Jo porto la moto. Tu portes una moto, com han dit Marc, que portes una moto que us empapino. No, no.

Una moto elèctrica de lo més normal.

Una moto elèctrica de lo més normal. No, no, no. Una moto de lo més normal. D'acord, i els que us moveu en transport públic, quin tipus de transport acostumeu a agafar?

Per Barcelona ciutat, metro, i busc m'agrada més que el metro. Perquè veus el paisatge, la gent. Exacte.

Jo, com que visc al Vallès, i per venir a ràdio, ferrocarrils. Igual que jo.

Està molt bé, també, ferrocarrils. I estic encantada que el mateix títol pots agafar-ho tot. És preciós, això, és molt còmode. Sí, sí, tot integrat. Inclús el de Sabadell.

Els gos de Sabadell si val tot, com sou els de Sabadell és que sí, sempre poso una falca i en Ferran, com et mous tu?

jo com la Lourdes si puc, sempre amb autobús m'agrada molt més que el metro el metro m'angoixa una mica i no sé no em sembla tan agradable m'agrada l'autobús.

D'acord, doncs bé, espero que feu servir tots aquests trasllats d'un punt A a un punt B en transport públic per, no ho sé, escoltar la ràdio, per exemple, per llegir un llibre, escrollejar addictivament a TikTok, que és una cosa que a mi m'encanta, trobar joies com Maria Bonilla, que ara us ho deia fa un moment, que ha fet una cançó molt maca, busqueu-la. El tema és que el metro, jo em centro en el metro, avui, t'ofereix una diversitat i amalgama, amigues meves, meravellosa, d'artistes, venedors ambulants, predicadors, persones que no es dutxen mai, també, perquè això ho hauríem de vigilar una miqueta, eh? No és exclusiu del metro, això, eh? No és exclusiu del metro, oi? No. No, ja, ja, però clar, set del matí, gent que encara faci un pudor de vinagre o de llit, Saps aquell olor de llit de llençol que fa 15 dies que no es canvia? Doncs és allò que dius, no costa tant una aigüeta, eh? No costa. Bé, últimament però s'ha generat un debat important, sobretot de l'estiu cap aquí. Tot va començar quan aquest vídeo es va fer viral.

Bé, aquesta cançó també es va fer viral, però en el vídeo hi veiem un influencer, al metro de Barcelona, que converteix diversos trajectes en una improvisada discoteca, eh? Posa música a tot volum, dins els vagons, en arribar a les estacions, baixa per ballar i fer salts mortals, els fa de veritat, eh? A l'andana, pam, pam, pam. Llavors, clar, la gent fa, ai, què fa aquest boig ara? Bé, Les escenes es van gravar en estacions del centre de Barcelona, com Passeig de Gràcia, Liceu, Urquinaona, Trassanes. Durant les seves actuacions, alguns usuaris es van mostrar sorpresos i molestos, mentre que en determinats moments les persones que volien sortir de l'andana es van haver d'esperar que l'individu acabés de fer el seu xou. Bé, els seus vídeos acumulen centenars de milers de reproduccions. No és l'únic que genera desconcert. Aquest és un altre exemple. ¡Vamos, vamos, vamos!

Jo sempre m'ho passo bé, és el que han vingut a fer en aquesta vida, Òscar. Bé, aquí veiem uns nois que són ballarins i perpetren una coreografia molt treballada, però dins del vagó. El problema és que fan tombarelles, espagats a l'aire, s'enfilen per les barres, que un dia agafaran el que no tenen, perquè, clar, aquestes barres de metro tenen de tot, eh? Sinés Carles Porta, amb aquell llum de color blau que el passa per Rosàs. No, allò els faltaria més saber, la selva. Adena de l'any 63, eh? Quin horror. Bé, doncs aquesta gent provoquen que els altres, els usuaris, hagin d'apartar-se per no rebre una puntada de peu entre coll i barres, eh? Un altre variant són els que fan música en directe. Aquests músics són un clàssic.

Bé, amb aquests un dia bo, hasta jo els hi faria palmadites, eh? Vull dir, allò, i fer així amb les manetes, i feliç, allà, a sagotetes, sense molestar ningú, m'ho passo bé. El problema és que molts usuaris fan servir el metro per tornar a casa després d'una jornada laboral, o s'hi dirigeixen. Tenen les mateixes ganes d'escoltar el Condor Passa que de rebentar-se la pinata contra la fòrmica de la cuina. Bé, tu vas en metro, amics meus, i ja veus aquelles mirades perdudes, oi? En el buit gent que observa el fons de l'abisme, que es pregunta per què no vaig ser fill de Julio Iglesias i tindria la vida solucionada cada matí a les 7, vinga, amb aquest xou. Bé, si amb aquest marc mental hi poses una flauta de pan o el que sigui que hi posis, se't treuen les ganes de viure més encara. I encara pot ser més incòmoda quan puja un raper que improvisa i ho fa amb el material que troba al metro, vol dir, els usuaris, no? A mi una vegada em va passar, eh? Venga, aquí esta chica que lleva sus cascos, aquí un caballero que me mira con asco, ¿sabes? Jo pensava, a més tots ho fan en castellà, treballa-t'ho una mica, fes servir la llengua de verdaguer. Bé, per últim, ara s'ha posat de moda predicar al metro. No sé si us n'heu trobat de gent que predica. No, encara no. Encara no, eh? Ferran, tu què, a Madrid hi ha més, eh? No, no, no, no ho sé.

L'ha fet aquí al Metro Madrid i de moment I no te n'has trobat cap? De moment no, però sí que n'hi ha.

D'acord, doncs mira, fa unes setmanes I que prediquen dins el vagó. Sí, sí, sí. Aquesta és la gràcia. Clar, clar, que no te'n pots escapar. La gràcia o la no gràcia. Exacte, exacte. De fet, fa unes setmanes es va fer viral un vídeo on, no el posarem per altament desagradable, eh?, vull dir, em va generar una miqueta d'estupor. L'escena té lloc dins el metro de Barcelona, línia 5, a la Sagrera, hi ha un home gran, que deu tenir uns 70 i llargs anys, que predica el vagó, crida la paraula de Déu, parla que el món s'acaba i que hem de redimir els nostres pecats, que diuen no ens perdonarà, etcètera, etcètera. Bé, al costat, un altre usuari de TMB l'increpa, insulta aquest home gran de molt males maneres, eh?, Pel mig s'hi fica una passatgera que entra en escena i increpa l'increpador, dient-li que l'home no fa mal a ningú, que simplement està predicant, però l'increpador encara s'enfila més, insulta la senyora, dient-li coses molt lletges, amenaçant-la de tocar-li la cara amb l'expressió "te voy a meter un galleto", i acaba dient-li "que te pires de Cataluña". Que et dius, bueno, escolta'm, no del metro, no. I estem posant el límit en el que vindria a ser Catalunya, eh? Clar, quan jo vaig veure això vaig pensar, ostres, com es passa que té individu insultant el pobre home que predica, no? Una persona gran no se li parla així.

Però aleshores vaig entrar als comentaris d'aquest vídeo. I vaig veure que hi havia moltíssima gent donant suport a l'insultador. Molta gent afirmant que estan farts de pujar al metro i haver d'aguantar tot el trajecte o algú que els parla del foc etern i que si no es porten bé aniran a cremar-me amb banyeta. A més, hi havia més d'un comentari que apuntava cap a la possibilitat d'interposar una queixa a TMB perquè, segons sembla, amics meus, i aquí és on hem topat, hi ha una normativa que protegeix els usuaris perquè puguin viatjar tranquils al llarg del seu trajecte amb la mirada perduda i pensant que hauria estat millor néixer al Bacete. Per exemple, no? Bé, i jo he buscat aquesta normativa, i efectivament existeix. El metro de Barcelona no és un escenari de lliure disposició, diu. La normativa de TMB prohibeix pidular, distribuir publicitat i efectuacions sense autorització, amb l'excepció dels músics acreditats, que són els que estan, evidentment, quan fas aquell. Els vestígols o els passadissos. Exacte. Allò a Passeig de Gràcia, que no s'acaba mai, doncs allà hi ha un senyor que t'està cantant Eres tu de Mocedades, a favor. D'acord? També obliga a respectar la resta de passatgers. Per tant, si vols convertir un vagó en una discoteca i un andant en un escenari de acrobàcies, potser primer t'hauries de llegir les normes d'ús del transport públic. Preguntes que us faig, amics i amigues meves. Els artistes defensen que t'estan oferint un

entreteniment en aquell moment. El trasllades tot d'un punt A a un punt B amb un espectacle que pots valorar i que pots pagar o no en funció de si t'ha agradat. Llavors pots preguntar-te, bueno, per què no fer-ho, no? En el cas dels predicadors, són gent que simplement parlen molt fort, divulgant la paraula de Déu, cadascú que cregui el que hagi de creure, però l'usuari és lliure de fer-li cas o no. I en el cas dels ballarins, doncs mira, t'has d'amagar una miqueta, però més enllà d'això, el vagó ens converteix en flashdance, també és una fantasia, de tant en tant. Però de cara als usuaris, potser has tingut un mal dia, o potser vols simplement estar en silenci. La música que sona te l'has de menjar perquè dins d'un vagó de metro no tens escapatori, amic meu. Els ballarins fan que no puguis seure on vols, també. Els predicadors no et deixen llegir amb tranquil·litat aquella novel·la romàntica, justament quan està més interessant. Lourdes, que això t'ha passat. Què hem de fer, doncs? Seguim com fins ara, perquè tampoc fa mal a ningú. Recordem també que hi havia un senyor cantant Òpera en Ramon Jolivert a Passeig de Gràcia, a Barcelona. Es va convertir en un símbol de la ciutat. O que tampoc ens va molestar gens quan l'Enzo Vizcaíno, company nostre guionista de l'Està passant, fa 13 anys va saltar la fama perquè va cantar el seu currículum al metro de Barcelona. Escoltem-lo.

Aquí tota la gent que escolta Lenzo està encantada, i tothom riu, i es va formar molt per això, i de fet va trobar feina, gràcies, al seu currículum cantat al metro de Barcelona. Cal que respecti la norma, amigues meves, o hem de demanar d'una vegada que s'incloui a la norma que la gent es passi una aigua a les 7 del matí abans de pujar al metro, que jo és això el que posaria, bàsicament. Què en penseu de tot plegat? Que faran el carrer, agafes tots els matxos o què?

Jo anava a dir que aprofito per posar la moto en venta i ho dic ara aquí, per si algú no la vol comprar. Em sembla fantàstic aquest món que descrius. No, a banda del tema de l'aigua, a mi el que m'entristeix molt és de vegades quan viatges en transport públic, que evidentment ho faig, els dies que plou, quan em moc entre ciutats i de més, i notes la gent una mica agra, una mica trista, de fugint les mirades, sense ganes d'interactuar. Potser és una mica difícil que et forcin aquesta interactuació, que t'obliguin a mirar o que t'obliguin a escoltar, però posats a escollir, m'estimo més un ambient alegre i musical que un ambient silenciós i aplicat.

Ui, ui, ui, a veure, tu senti els tres, perquè potser aquí avui el contrapunt potser el poso jo, perquè estic totalment

a les antípodes de Mar Molins. Jo estic bastant com l'Òscar. Jo reivindico el dret del vagón silenci. Perquè el problema que hi ha és que en aquell espai la teva llibertat es veu completament coartada. A mi em sembla molt bé que cantin, em sembla bé que estiguin pels passadissos, que facin acrobàcies, però cal que sigui a l'espai on està per força la persona tancada, que no pot passar de llarg, i que això de quedar allí t'agradi o no t'agradi, perquè si t'agradi és divertir fantàstic, però i si no, que és, estimats, un 75% dels casos, sent generosa, que no agrada. Llavors, jo reivindico el vagó del silenci, i és més, i reivindico que es faci silenci al vagó del silenci, perquè jo podria ser aquella tresina que diria, nena, bo, està allà, para el mòbil, que hi estem al vagó del silenci, perquè precisament és un espai, tant per publicació, un valor té, és el que pots estar penjat. Pots estar penjat a la parra, pots estar fent les teves coses ningú generalment en veu per res perquè ets un amorfo i a mi m'agrada això aquest espai de reducte de llibertat pròpia de volar la imaginació de fer-me la meva pel·lícula i quan torno a baixar és com reconnectar amb la realitat i vinga a la jubla de Barcelona.

Bueno, és que jo crec que la frontera entre distreure el personal i emprenyar el personal és molt fina, massa fina. I un vagó de tren, un vagó de metro, és un dels llocs on se m'acudeix que pràcticament aquesta frontera s'esborre. Diria que si és una parada, si és a vegades aquella gent que puja i diu algo donant una parada o, per exemple, intenta vendre algo o demana diners o toca un moment música molt poca estona, doncs encara. Però coincideixo molt amb l'opinió de la Lourdes que, al final, la persona que està en un vagó de metro i que té les parades que siguin o amb un autobús no té opció. A moure's o anar a un altre lloc, no? En canvi, si hi ha una persona que està ballant o que està tocant música o fent el que sigui en un lloc de pas, doncs tu tens la llibertat, no?, com a peató, d'aturar-t'hi o no aturar-t'hi o de donar-li diners o de fer el que et sembli, no? Però a mi em sembla que fer això als vagons del metro i tal és una mica.

Abús, diguéssim. Estem apel·lant una miqueta també que cadascú sigui responsable dels seus actes, perquè si realment la normativa recull que això no es pot fer a no ser que tu hagis passat per un càsting, que fan càstings per poder cantar a les parades dels metros, tampoc no hi ha ningú que vigili això, és a dir, hi ha gent de seguretat que tampoc impedeix que això passi. No sé si aleshores estem apel·lant, hi ha un tema d'escoltar que cadascú faci el que vulgui.

No, segurament els de seguretat el que podrien fer és arribar al cas, o si algú es queixa, o si és una cosa que consideren desagradable, doncs tindrien la potestat, gràcies a aquesta normativa a la que et refereixes, Elisenda, de treure aquesta persona del vagó. Però clar, em sembla que hi ha prou coses al metro que hem de vigilar i controlar. Com per estar pels que canten o llegeixen un bocinet de la Bíblia.

De totes maneres, a mi, si em permeteu, si us dic Tracy Chapman, Ed Sheeran, George Michael, Rod Stewart, tots aquests han començat al metro. Però a l'andana o al vagó? Exacte, si posen a l'andana. Que s'hi posin a l'andana.

Són el 25% que és agradable. Si posen allà el transport i tal, doncs bueno, passes per allà.

Tu decideixes si et quedes més o menys estona. Exacte. Sí, això és veritat, és més voluntari,

potser és menys invasiu. Clar, no crec per això que un trajecte de metro, que com a molt, què dura un trajecte de metro? De traslladar-te, no sé, què fas com a molt? Si no, no et menges tota la línia vermella.

Depèn, depèn. Jo faig 35 minuts, i a mi m'agrada llegir. Ah, però Ferrocarrils no puja ningú, eh? És veritat. Sí que pugen, sí que pugen. I després hi ha gent que, escolta'm, i aquí entraríem. És que jo, amb el Jordi Costa, això és ben seriós, hem de redactar encara el projecte per fer un podcast que es digui no a la gent. I estem bastant aquí. O sigui, a mi m'ha arribat a desturbar, jo està. Difícilment trobo saient, però si trobo un saient i llavors vingui un grup i que es posin a parlar amb una veu. Una mica massa alta, diguem-ne. Jo és veritat que no els hi dic res, perquè òbviament ja ho entenc, que no puc prohibir que parlin, però a mi em destorben, perquè jo hi vull llegir. Hi vull seguir el fil de la novela que estic llegint. I per tant, a vegades, estàs més pendent de la conversa que no pas d'allò. Per no parlar ja. Dels vídeos al telèfon sense auriculars, i per tant en veu a tota pastilla, les converses a casa, que a vegades hi ha gent que sembla que esperi el trajecte del tren per tenir una conversa absolutament insubstancial, vull dir, és allò, què tal, com t'ha anat el dia? Bé, jo aquí. No, escolti'm, esperis un moment i quan estigui al carrer truqui, saps? No, no, per tant, jo totalment no a la gent, i no, home, i quan venen aquests ja a cantar o a fer ballaringues allà dins del vagó, no, prou. Clar, m'he ocupat molt d'espai.

El màstil de la guitarra,

després l'altaveu, tot això és un espai. Hi ha una salutació des d'aquí molt calorosa a una companya de cada dia amb el tren de les 7 i 7 que parla per telèfon amb una altra persona a les 7 i 7 del matí.

Deu ser l'amant. És l'hora de l'amant. Com pot ser que hi hagi, primer, tantes ganes de parlar i que la tinguin dues persones en aquella hora? Aquí, Lourdes, saps què et diria? La meva terapeuta sempre em diu, i estic a favor d'en Marc en aquest sentit, observar la realitat que ens envolta moltes vegades també ens dona bones idees per portar bons temes com avui. No es pot millorar. Que us he portat una dèria fantàstica. En silenci.

Senyora Calli, deixi-me anar el braç. Molts dies m'haig d'amossegar molt la llengua. Perquè ja entenc que mínim de civisme i per tant jo no m'hi barallaré ni m'hi discutiré. Ara hi ha alguns moments, algunes escenes i alguns trajectes que dius, escolti'm, prou ja.

Com tot, en el centre està l'equilibri. En el centre està la virtud.

Clar, i a més pot ser també que hi hagi una sobrepoblació de gent que ve a oferir-nos els seus serveis al metro. Potser quan escoltàvem en Ramon Julibert a l'andana de Passeig de Gràcia, ens deia Gràcia perquè era un entre dos mil, però és que ara, clar, hi ha moltíssima gent que cada cop que s'obren i es tanquen les portes al metro, en surt un i t'entra un altre. Llavors és allò, un plat combinat de varietés, cada cop i volta, doncs ja queda saturat, no?, en aquest sentit.

I una altra cosa que passa especialment a la gent jove i és que aquestes converses que tenen envien-se àudios de whatsapp i llavors graven un àudio llarguíssim l'envien i després quan reben llavors posen en veu alta l'àudio que ha rebut com a resposta i tu segueixes tota la conversa però això és una novela, Òscar no, ja, ja, però hi ha algunes converses que dius aquesta conversa jo no l'hauria d'estar sentint perquè és una cosa com molt particular vostra i s'estan explicant, jo què sé des d'amors fins a problemes i malalties també i penses, no, escolti, aquí hi ha un munt de gent que està.

Que està pitjor. Un altre temacle és aquest, si us agrada escoltar els missatges de WhatsApp amb àudio. Això és un altre tema. Depèn de la llargada, clar. Perquè és que tu escrius i et perds una estona. El que t'envia l'àudio. Per la comoditat del que envia,

el que rep té incomoditat. Fins a quin punt? Estic veient que l'Ur de Siro podia ser convidada

a aquest podcast de No a la Gent, perquè estaria bastant a la línia. Secció per l'Ur de Siro. Bastant. Cada vegada més. I tant, i tant.

Pensava que el Fran no va a dir alguna cosa. Ha respirat, per això. Sí, com a mínim sí. És viu. Elisenda Pineda, gràcies. Gràcies a vosaltres. D'aquí a set minuts seran dos quarts. Una pausa i continuem.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Descobreix la ciència a Catalunya.

Del 6 al 15 de novembre viu la Setmana de la Ciència, amb un munt d'activitats gratuïtes a setmanaciencia.cat. Participa-hi. Organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, que fa 40 anys que impulsa la ciència.

I patrocinada per BBVA, Amgen i la Fundació La Caixa.

Pel novembre blac arriben les ofertes Máxim de MediaMarkt. Maximitza la teva vida amb una escombra Dyson B12 Detecta Slim Absolut amb tecnologia laser i tots els accessoris per 479 euros. MediaMarkt.

El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

A la Marató de l'any passat, tots vam fer un gran equip per avançar en el diagnòstic i el tractament del càncer. Una recaptació de més de 14 milions d'euros permetran sensibilitzar i que 91 equips de recerca duguin a terme 38 projectes que ajudaran a millorar la qualitat i l'esperança de vida de milions de persones. La Marató diu molt de tu. Descobreix els projectes seleccionats a www.3cat.cat.marató.

Catalunya, migdia.

Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del

Barça Reservat. Barça Reservat, el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Ahir vaig veure una pel·lícula boníssima. Encara no estàs veient aquesta sèrie? No te la pots perdre.

Però si és brutal. Cada setmana arriben pel·lícules i sèries noves. Però quines valen realment la pena? A la finestra indiscreta mirem, escoltem, discutim i sobretot triem.

Les que et sorprendran, les que no et pots perdre i també les que et pots estalviar.

Perquè davant de tanta pantalla el que necessites és algú que t'ajudi a mirar.

Som Trescat. Som Trescat.

Quatre minuts i seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb la Lourdes Ciuró, el Marc Molins i el Ferran Casas. El dia en què la Guàrdia Civil ha entrat a fer un escorcoll a la casa de José Luis Avalós a València en el marc d'una investigació per suposats pagaments de comissions a través de concursos d'obra pública del Ministeri de Transport, quan ell n'era el ministre. També ha demanat informació a Adif i ha acabat detenint 6 persones. El jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha obert un cas secret i separat d'aquest anomenat cas Coldo perquè sembla que hi ha sospites d'un possible delicte de blanqueig de capitals. Recordem que tant Avalos com el seu assessor, Coldo García, Són a la presó complint condemnes, però encara tenen causes pendents a l'Audiència Nacional. Les primeres informacions apunten que la parella d'Avalos, que era a casa al moment de l'escorcoll, ha estat detinguda. S'informa també de cinc persones més detingudes a València, a Madrid, a Còrdoba i a Sevilla. Una d'aquestes és un militant del PSOE que va fer campanya fa deu anys a les primàries que va guanyar Pedro Sánchez. Tot això just el dia en què Coldo García ha assegurat que l'advocat del Partit Popular en. En el cas Mascaretas li va oferir molts diners, un milió d'euros, a canvi d'informació, encara que fos falsa, que fes caure Pedro Sánchez. El pagament s'hauria fet a través de l'editora de OK Diario, d'Eduardo Inda. Ho ha explicat en una entrevista a la cadena SER des de la presó.

Me planteo una rebaja de pena que supondría el no entrar a la cárcel. Pagar a mi defensa y la cantidad de un millón de euros a cambio de declaraciones que afectaran a personas relevantes del gobierno, al presidente, muy especialmente a su mujer, al expresidente Zapatero, aún mintiendo.

I per lligar-ho tot, i que no figureix el Partit Popular com a pagador, Coldo diu que es va reunir amb Eduardo Inda.

Mantuve un almuerzo con el señor Inda en su casa para coordinar el acuerdo económico. Inda me dijo que el dinero que iba a adelantar se lo devolverían en pagos de publicidad institucional procedente de las comunidades autónomas gobernadas públicamente.

Eduardo Inda, d'OK Diario. Justament fa pocs dies, l'advocada de Coldo va presentar davant del jutge dues factures que confirmarien que els seus honoraris, per defensar-lo, els va pagar OK Diario. Les factures pujaven a 242.000 euros. Bé, aquest cas Coldo, que no deixa de treure suc, podríem dir, de generar titulars, escorcolls, aprofito per demanar-vos ja a tots dos que sou advocats i després han vingut marmolins un escorcoll a una casa particular com la de José Luis Avalos que ja s'ha escorcollat diverses vegades encara pot donar alguna prova o algun serrell del qual estirar o tants mesos després amb col de la presó. Ja s'ha tret el que es podia treure i el que no s'ha fet desaparèixer.

Jo és el primer que he pensat quan he llegit la notícia, si realment tenia, té visos de ser una diligència positiva, l'argot positiva és quan trobes el que estàs buscant. El que passa és que la resposta sí, perquè en una interlocutòria entre registre, el jutge que l'acorda ha d'identificar molt bé quins són els paràmetres i què està buscant, de manera que si trobés documentació que a priori no té a veure o no la pot agafar, perquè podrien córrer inclús amb un bici de nulitat i tal. Per tant, és possible.

Està buscant una cosa diferent dels altres escorcolls, i per tant coses que en els altres escorcolls es van deixar perquè no tenien res a veure amb el que buscaven, ara sí que podria ser això.

Efectivament, aquesta podria ser la raó per la qual es repeteix una diligència que a priori, si no, podria semblar que no té sentit.

El que res obsta és que hi ha previsió, doncs, si hi ha hagut un primer escorcoll, després la persona afectada per l'escorcoll, agafi, diguis que el teu sigui cautelosa. Aquests papers perillosos, saps què? Fes-los desapareixer. O tal, perquè no mos trobin.

Bé, però més enllà d'això, tenim un nou escorcoll, tenim sis detinguts, torna a haver-hi l'ombra de la corrupció al voltant, és veritat, d'una època que ja ha estat molt assenyalada, amb José Luis Avalos, amb Coldo García, etcètera, etcètera, però bé, torna a ser-hi aquesta ombra de corrupció, i en plena precampanya electoral, que sempre té una incidència especial.

I en el Ministeri dels Trànsits, per entendre'ns. Amb la que està caient, per tant, no són notícies que siguin. Ja les sabíem, eh? Avui moltes d'aquestes coses són recurrents, no ens sorprèn, malauradament, no ens sorprèn, però el fet de la corrupció al voltant d'un ministeri tan sensible amb aquestes dates. Jo crec que en definitiva és un despropòsit tot plegat el fet del que pugui estar passant aquesta qüestió avui en dia i com tenim la ciutadania afectada en primera persona per accidents molt greus o per problemes amb reordalies, per exemple, a Catalunya. És una llàstima.

A més, és significatiu que una part de és a dir, hi ha hagut aquestes diligències d'escorcoll i perquisició, les entrades i registres, però a la vegada hi ha hagut unes personacions dels membres de la UCO a DIF, és a dir, aquesta relació que plantejava la Lourdes, és que. És molt lamentable la situació de l'escenari en el que estem que es plantegi aquesta hipòtesi, no? I és que es pot haver desviat diners de contractació pública i és fàcil imaginar que en alguna part podia anar destinada al manteniment de les infraestructures, que s'hagi desviat en mèrits d'una corrupció i és fàcil després fer volar coloms, no? És a dir, que hi pugui haver causalitats entre aquestes formes de corrupció. I el que lamentablement hem viscut posteriorment. I a banda, hi ha una sensació, no sé si la compartiu o no, però una sensació d'una cosa bastant grotesca, tot plegat, és a dir, fa una sensació una mica de ballinclant. Cutre. Exacte, tot plegat cutreja. Aquesta figura d'Inde que efectivament sabem, s'ha pagat la defensa de Koldo, Aquesta és una de sabuda perquè la pròpia advocada l'ha reconegut. Llavors, aquest diàleg en virtut del qual se li ofereix a Koldo rebaixes de penes. És que la rebaixa de la pena, la pena només la pot dictar un jutge. Llavors, no sé, tot plegat dona una sensació com de trencament, a mi, és el que em provoca, en aquest mig camí entre lo grotesc, lo delictiu i lo surrealista. En aquest mig camí de tot plegat, el que se'm trenca és una mica la fe i la confiança, quan t'adones que hi ha diàlegs, situacions, factures i pagaments amb aquests objectes.

Hernán? Jo crec que, com podríem dir això? Jo crec que ja ens afeitem tots. Ja hem vist de tot, quan hi ha pel mig la UCO, l'Audiència Nacional. Jo crec que això no treu cap. Cap ombra de sospita sobre el que pugui haver passat i sobre el delicte, però, a més, sí que grinyolen una mica les formes i els tempos. Ho dic perquè, amb tot això del cas Coldo, i el Marc en sap més de tema procedimental, però van anar molt ràpid en la instrucció i el judici al Tribunal Suprem, tant l'UCO com els jutges instructors, i van condemnar molt ràpid a Ábalos i a Coldo. I ara resulta que. Que, segons sembla, la investigació no va ser del tot completa, van quedar alguns serrells, i per això, doncs, des de l'Audiència Nacional s'estan obrint peces separades. I, clar, tot això coincideix temporalment en el dia en què se sap o que Coldo, també, evidentment, el que digui està sota sospita i s'haurà d'acreditar d'alguna manera, diu que el Partit Popular li va oferir un milió d'euros a través d'un pseudomitjà de comunicació per enfangar tant com pogués al president del govern i a la seva dona, i que s'ha acreditat que aquest pseudomitjà, amb diners de no se sap qui, i jo crec que no pagant un preu de mercat per una entrevista, perquè és evident que una entrevista a Coldo per molts clics que et doni en un diari no val 240.000 euros, que aquest pseudomitjà, com dic, amb diners de no se sap ben bé qui, li va pagar al senyor Coldo la defensa. I en el moment en què tot això es posa damunt de la taula, aquesta corrupció, d'aquests entorns del Partit Popular, doncs passa això, hi ha aquests escorcolls i s'obre una peça secreta. No sé, a mi em grinyola una mica més enllà de creure que, efectivament, doncs pot ser que sí, si acrediten que hi ha casos de corrupció, de blanqueig de capitals o el que sigui, per part de l'exministre Ábalos. Però el PSOE venia avisant en campanya, I venia avisant, perdó, en els darrers temps que en la precampanya, en la campanya podrien sortir coses d'aquestes i que segurament, doncs, es reactivaria d'alguna manera el que pugui fer que haga. I clar, hi ha algun motiu per creure-ho i sospitar-ho, perquè.

Però hi ha eines, eh, Ferran? És a dir, si algú se sent agraujat o se sent faltat o se sent que això que t'he explicat no és cert, ostres, doncs hi ha una reacció immediata, que potser hi ha xarxes de la persona que estigui afectada negant-ho tot immediatament i que t'ha seguit posant una denúncia, una querella, el que vulguis, en el lloc processal oportú. Vinc a dir que. No sé, no sé, vull dir. Ningú crec que posaria la mà al foc per dir si és veritat o si és mentida. Aquest és el tema, aquest és el problema. I de moment no sé si aquestes persones que han estat directament interpel·lades o acusades obertament per part d'aquesta persona que és a presó han fet alguna cosa o no l'han fet, no sé si us consta.

Alguna reacció? A mi no em consta que el senyor Inda, per exemple, el que va sortir una informació al diario d'aquests 240.000 euros i avui ha sortit aquesta informació, crec que a la cadena CERN la publicada, explicant una entrevista al mateix Coldo que parla d'aquest milió d'euros, hagi pres cap mesura. Entenent que evidentment una persona que està presa i que està condemnada i que com es veu se li estan obrint i segurament el que no sabem altres causes doncs moltes d'aquestes coses les pot fer per pura estratègia de defensa però no sé, és que venim d'on venim i amb tot l'acumulat històric que tenim doncs fa que et fa sospitar de tot i de tothom.

El que no sé si això té molta incidència o poca incidència en la campanya, en el sentit que tot aquest cas d'Ábalos, Coldo García, Firito Santos Cerdán, no sé si no està ja una mica amortitzat, és a dir, el mal que li havia de fer al PSOE, no sé si ja l'ha fet tot o encara li en pot fer més,

no sé com ho veieu. Jo crec que segurament està bastant amortitzat i són personatges que estan a la presó i que estan desapareguts. I que si el que s'esbrina o el que es va coneixent és més del mateix, és com una continuació i no hi ha ni vídeos ni coses espectaculars, segurament té poc impacte.

Jo crec que sí que impacta, de ple. Perquè cada vegada hi ha més sensibilitat. O sigui, passen coses cada dia, cap bona notícia, i jo vull recordar que es va començar aquesta precampanya. Però no creus que en tindria més coses noves, per exemple? Sí, però jo vull que es va començar aquesta campanya amb una frivolitat absoluta. El petó de la begonya de la seva senyora, en el broncano, que per cert, algunes manifestacions de líderes polítics són vergonyants, o sigui, són de jutjat de guàrdia, a nivell sexual, a nivell de males paraules, a nivell de falta de respecte. Tot això, l'Urdes forma part de l'espectacle. No, no, és que aquest és el drama. Si tu vas al broncano, no et preguntaran dels decrets, ja saps per què et preguntaran. Per això hi van. Aquesta és l'alçada de les persones que hi van. És a dir, algun dia avui, Abans, a l'esquerra, normalment qui l'apujava era bastant, bastant, bastant el món de la cultura. Gent de totes les formes, de totes les vessants de la cultura, que tenien una tendència, una inclinació cap a l'esquerra. Per tant, apel·lava a un cert nivell, aquest comentari. Avui. Qui els assegueix són influencers. Per tant, el nivell, el desnivell del que hi havia hagut en una esquerra al que hi ha actualment, és que no m'estranya que la gent estigui completament desencantada entre manifestacions, entre corrupcions, entre accidents i males notícies. Jo crec que aquí n'hi ha un tipi d'olla plena.

Sí, la veritat és que estic sorprès. És a dir, des d'una perspectiva política jo penso que sí, que aquest tema està bastant amortitzat. És evident que pot tenir un impacte, però està bastant amortitzat. És a dir, tot el mal que havia de fer, o tot el bé que havia de fer, perquè és important que la ciutadania conegui fins al final de cada acte i de cada contracte. Però tot el que havia de causar, jo crec que ho ha causat. El que passa és que des d'un punt de vista de justícia és imprescindible que totes i cadascuna de les malifetes siguin objecte d'investigació i de sentència. I ens és igual, absolutament igual, si l'autor ja porta una condemna de 24 anys, com si no recordo malament porta l'exministre Ábalos. És a dir, cada fet haurà de donar lloc a un pronunciament i a una condemna. I a més és imprescindible que així sigui, Per tal que aquesta votart, aquesta afirmació grotesca, que algú diu jo t'aconseguiré una rebaja de la pena i tal, això no existeix. És a dir, aquest és un acte jurisdiccional, els nostres jutges no són permeables a aquest tipus de situació, aquesta és la meva experiència, la meva convicció. I per tant és imprescindible que més enllà de l'impacte polític que tingui o no, que hi hagi un tractament judicial exhaustiu, perquè al final el que tenim dret és a saber la veritat, perquè aquesta veritat convertida en una sentència ha de tenir una eficàcia catàrquica. Ens ha de permetre a tots entendre, etiquetar i raonar política i socialment en coherència.

Faltan 20 minuts per arribar a les 4. Farem una pausa i en tornar parlarem de ciberatacs, perquè n'hem parlat molt. En els últims dies n'hi ha hagut a diferents països, per exemple, a supermercats. També l'altre dia parlàvem del Banc de Sang a França, que també ha patit un ciberatac. Ens preguntarem si a Catalunya estem prou protegits o no contra algun hipotètic ciberatac com aquest. No només a nivell particular, cadascun de nosaltres, sinó també com a país, a nivell de poders públics.

Catalunya migdia.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Perfecte, aquí el tens.

Ja? Ja. Sí? És així. De debò? I tant, de debò.

Ei, ens veiem demà, oi?

No, ho sento. De camí a casa amb la moto. Faré zigazagues entre els cotxes. I tindré un accident. Moriré al acte.

Per evitar accidents, anticipa't. Dalt de la motoprotecció, prevenció i prudència. Generalitat de Catalunya.

Motlicru per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com. Doctor Freud. Professor Lewis. Per què soc aquí? Per curiositat. Considero que el que la gent m'explica és molt menys interessant que el que decideixen no explicar-me. Tota la seva vida ha insistit que el concepte mateix de Déu és absurd. Sí. Tots som covards davant la mort.

L'última sessió de Freud és la gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

A migdia.

A Galeries del Tresillo saben que jo no compro res amb descompte. I ara em tempten amb la Yellow Week. Però si ahir vas comprar una Cheslong. M'hi va fer entrar en Beethoven. Jo no hi vaig tenir res a veure. Ai que sí, Beethoven. Yellow Week a Galeries del Tresillo. Sofàs, matalassos i decoració amb fins a un 50% de descompte. Galeries del Tresillo.

Cada setmana, Blai Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. I sempre hi sonen les teves cançons preferides. Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'altre barri amb Blai Mercè.

Som Trescat. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat.

16 minuts i seran les 4 de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb l'Urdes Chiró, en Mar Molins i en Ferran Casas. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya creu que Catalunya, el país, no és especialment vulnerable a atacs contra sistemes informàtics públics i, per tant, no n'estaria tan exposat com s'ha demostrat que està a França, on un ciberatac ha tornat a entrar en el sistema de refrigeració, en aquest cas de tres bancs de sang francesos. Aquest ciberatac ha elevat dràsticament la temperatura dels frigorífics que amagatzemen bosses de plasma destinades a transfusions o a la fabricació de medicaments. El Ministeri de Sanitat Francesa ha informat que l'atac no va causar cap dany sanitari gràcies al sistema d'alerta que va detectar l'anomalia i va permetre la intervenció ràpida dels tècnics. Però és que no fa ni un mes que hi va haver un altre ciberatac a França, en aquest cas contra diverses cadenes de supermercats. Es van fer malbé quilos i quilos de productes frescos i congelats, perquè es va elevar la temperatura de les neveres fins als 50 graus. Les pèrdues van ser milionàries. I aquesta setmana ha passat el mateix en alguns supermercats de diversos països d'Europa, com Bèlgica, Països Baixos, Suècia, Irlanda, Estònia o Finlàndia. De moment ningú no ha reivindicat l'autoria d'aquests fets. A Catalunya, la directora de l'Agència de Ciberseguretat, Laura Caballero, assegura que el país disposa de sistemes de detecció en temps real per protegir els actius digitals de la Generalitat.

En temps real estem escanejant tots els nostres actius digitals per poder identificar aquests forats. Nosaltres, en un temps molt curt, identifiquem aquestes vulnerabilitats i les corregim. I que tenim els sistemes per detectar el moment i per corregir-los, sí que això l'hi puc assegurar.

Són declaracions de Laura Caballero al matí de Catalunya Ràdio, però el fet és que fins ara els atacs que hi ha hagut a Europa han estat contra el sector privat, principalment supermercats. En el cas del Banc de Sang Francès, també, perquè els equips frigorífics els gestiona una empresa externa i no pas el govern francès. Saludem Jordi Serra, que és expert en ciberseguretat, professor i investigador del grup de recerca QuiSón de la UOC. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Quan un sent una frase tan contundent com la que he començat dient jo, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya creu que Catalunya no és especialment vulnerable a atacs contra sistemes informàtics públics, a mi m'agafa un punt de vertigen quan dic una cosa així. Ho és o no ho és, Catalunya poc vulnerable?

Bueno, aquí la directora refereix que hi ha sistemes, o que l'Agència ha desplegat sistemes per detectar aquests atacs, detectar aquests atacs i solucionar-los o preventivament a dants o en el moment que passi. Però que ella refereix a tot el sistema, com heu dit, a tot el sistema públic, al sistema de la Generalitat, però les empreses n'hi ha tantes que seria inviable, no vol utilitzar tot a nivell des de la pròpia agència. Aquí ja entrem a altres mons, el tema de l'empresa privada.

El que hem descobert, els que no estem molt avançats en el tema, és que algú, un hacker, pot entrar en un sistema informàtic que fa elevar la temperatura dels congeladors dels supermercats. Quantes coses es poden fer malbé o malmetre en la distància des d'un ordinador del que regeix la nostra vida en el dia a dia?

Sí, ara ja és tot, totes les cases inclús. Tenim cases domotitzades, tenim les empreses domotitzades, tenim ascensors que estan guardats a internet perquè tenim uns proveïdors externs en terceres empreses que ens controlen que tot funcioni bé. Però el fet de tenir sensors, hi ha actuadors, i en aquest cas les neveres, que són les que actuen per pujar o baixar les temperatures, con altres internet, per poder monitoritzar què és el que està passant. Està passant per si una de les neveres falla. Poder detectar quina nevera és, per què falla i tal. El tenir tot això connectat cap a internet és una porta més. A casa ara ja n'hi ha neveres, hi ha rentadores, hi ha secadores, les aspiradores, les calefaccions, les portes, les llums, és que ho tenim tot ja. Actualment ja quasi tots els autodomèstics surten amb connexió a internet per poder controlar des de fora, des de casa, des de dins de casa, poder controlar la calefacció, poder controlar la temperatura de la casa des de fora. Ja fa molt temps que podem fer-hi les persianes que es pugen i es baixen. Actualment ja és que és tot. No podríem dir ara i actualment tot està connectat a internet i aquest és el problema tenim dispositius contínuament connectats a internet que si no són prou segurs o no podem assegurar-nos que allò està amb una contrassenya o darrere d'una bona configuració podem tenir problemes.

Clar, la cara B d'estar tan hiperconnectats és que no sé si en som prou conscients i, per tant, potser no tenim totes les mesures de seguretat que hauríem de tenir. Sempre fem la broma de les contrasenyes 1, 2, 3, 4, 5 i coses d'aquestes. No en som prou conscients de com de vulnerables i com d'exposats estem?

No, no som prou conscients. En el món real sí que som una mica conscients. Quan sortim de casa mirem que tanquem les portes i tanquem les finestres i tenim unes finestres bones, una porta bona, o reixes si estem en un lloc que siguem a nivell de terra, a punt baix o així. Però clar, marxem i deixem tot enxufat i deixem la wifi oberta i el rotor obert i no hi ha ningú a casa. Llavors ens poden entrar per aquí. Al final és una entrada d'un sistema digital, però estem a dins de casa.

Si algú ara ens està escoltant i diu, un dia jo a través de la meva aplicació puc, no sé, aturar l'alarma o puc posar en marxa la calefacció i tot plegat, què ha de fer? Què és el que hauria de tenir present i, per tant, li recomanaries que fes?

Sí, sobretot, el primer de tot és canviar les contrasenyes que venen per defecte. De vegades posem el dispositiu que ve, el que controla la confecció o el que controla l'alarma, i ja està, funciona, i deixem la configuració per defecte. L'important és intentar canviar les contrasenyes aquestes d'entrada. També la contrasenya de la wifi, la contrasenya del router, intentar adaptar tot allò que puguem al nostre coneixement, al nostre a nosaltres propis. No deixar-ho tot per defecte, perquè moltes vegades aquestes coses són les que s'aprofiten els ciberdenunciants per poder entrar en sistemes que tenen les contrasenyes per defecte, o les contrasenyes no ho fan, si no, no ho fan. El que dèiem abans, és molt fàcil recordar-se el 2, 3, 4, 5, però és que els altres també ho saben. Intentar, sobretot, actualitzar. No intentem actualitzar i molts d'aquests dispositius no ho fan sols. Hem d'entrar al dispositiu des de casa, hem d'entrar al dispositiu per actualitzar-lo, perquè no actualitzar un dispositiu o un ordinador o un router o un dispositiu d'aquests implica que, si hi ha una actualització, el nostre dispositiu, si no actualitzem, té un problema de seguretat. I aquest problema de seguretat és conegut, perquè han publicat la solució. I com que han publicat la solució, els ciberdelinqüents tenen el programa d'abans, el programa nou, per tant saben fer la diferència, tècniques d'aprovació, doncs sabran quin és el problema de seguretat. Per tant, no actualitzar, el mateix que no canviar les escotes senyes, no actualitzar el sistema és un problema molt greu. Per això, perquè. Perquè els forats de seguretat són públics, com aquells que diuen. Si el fabricant publica una nova versió del programa d'aquell dispositiu, per exemple, el que controla la nevera, per dir-te algo, si no l'actualitzem, el ciberdelinqüent sap. Perquè té el programa nou i té el programa antic, quin és el problema que hi havia en aquell moment. Si no ens actualitzem estem completament a disposició d'aquests ciberdelinqüents.

Cada vegada més aplicacions, més estis, ens demanen alguna cosa biomètrica, no sé, el reconeixement de cara, els ulls, l'empremta digital. Aquestes són més segures que qualsevol altra contrassenya o tampoc?

Sí, som més segures. La idea és fer servir dues de les tres possibilitats que tenim. Tenim les contrassenyes, que és una cosa que sabem, tenim la cara, el brete digital, que és una cosa que som nosaltres, I la tercera, que és un mòbil, un SMS que ens envien, una aplicació d'aquestes de gestions del banc que ens envia un número. O sigui, hi ha tres opcions i, normalment, si només fem servir la contrassenya, pues són vulnerables, perquè si algú sap la contrassenya, si algú topa la contrassenya, pues tenim un problema, perquè ens estarà dins dels dispositius. Per tant, és bo fer servir dos, és a dir, la contrassenya i un SMS, o la contrassenya i un gestor de contrassenya, o un gestor de biometria, o sigui, fer servir dues coses, perquè es poden trobar la contrassenya, però si no tenen la nostra cara, o si no tenen les nostres emprentes, serà més difícil de trobar-lo. Basar-lo tot en la biometria, També és el mateix. A la llarga podríem trobar algoritmes per simular les dades que ens guarden de la nostra cara. No es guarda la nostra cara, es guarda la distància entre els ulls, la distància entre els ulls i el nas, entre la boca. No es guarda realment la nostra cara, sinó que es guarda relacions de distàncies. El mateix amb les empreses digitals. No es guarda l'empresa digital, sinó que es guarda la distància que hi ha entre les ratlles que tenim, les unions i tal. Per tant, anem a dues coses, com a mínim aquest segon factor d'autenticació. És a dir, que per entrar, sobretot als bancs, o. O entitats on tinguem un pagament, volem per fer pagaments, doncs aquestes entitats o aquestes pàgines web o aplicacions que tinguem dues d'aquestes factors.

En els últims ciberatacs no hi ha hagut un guany econòmic per qui ho ha fet, no s'ha demanat un rescat, simplement s'ha fet malbé quilos i quilos de menjar o, per exemple, plasma. Què busquen amb aquests atacs? Qui hi ha al darrere? Què busquen? Crear el caos?

Sí, no se sap encara qui hi ha darrere i és molt raro, és molt estrany perquè feia molt temps que no es veien atacs d'aquest tipus, atacs en els quals es busca la notorietat, és a dir, sortir a les notícies i poder dir quan toqui que han sigut tal grup. Feia molt temps que no es veien així, sempre es va buscar fer mal, sempre es va buscar fer mal, ja sigui econòmic, i aquí en el tema econòmic els és igual qui sigui, I en aquests atacs ja feia molt temps que no es veia l'atac per atacar, per dir, a més que siguin estats, els estats sí que ataquen, s'ha vist.

Per tant, podria ser algun estat que hi ha al darrere d'aquests atacs.

Sí, podria ser algú que vulgui fer mal per fer mal, o crear terror, o crear por. Però és molt estrany perquè estan seguint una mica els grups que hi ha i actualment és que només volen diners, es que es mouen absolutament per diners i la notorietat, això ja feia molt temps que no es veia un atac d'aquest tipus només per diners. Per fer mal, per la notorietat, per dir ho hem fet nosaltres i per res més. De fet encara no s'ha fet públic qui s'ha fet, o sigui que és molt estrany aquest tipus de comportament, és molt estrany. És Jordi Serres,

expert en ciberseguretat, professor i investigador del grup de recerca aquí són de la UOC. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. A vosaltres, gràcies. Molt ràpidament, però la sensació que ens queda és com de vulnerables estem, o som, que fins i tot això, les neveres dels supermercats, algú les pot manipular i fer malbé tot el menjar.

Aquestes coses segurament ens portaran a que discutim cada cop menys la necessitat que tenen les empreses i les institucions, les administracions, d'augmentar els pressupostos de ciberseguretat per evitar aquesta mena d'atacs que ara ho estem veient amb això a les neveres, és molt espectacular, però ha passat també, per exemple, en alguns mitjans de comunicació, ha passat en alguna universitat, en alguna administració. Hospitals, sí. Exacte.

Jo afegiria només una reflexió, a l'antiga Roma hi havia una tradició, quan tornava un militar d'una conquesta, d'una batalla, si havia sigut exitós, l'esperava tot el poble a la seva arribada, i hi havia una tradició, i és que et col·locaven un esclau a darrere, que t'anava repetint, memento mori, memento mori, recorda que ets mortal, recorda que ets mortal, recorda que ets mortal. A mi aquesta situació ens emporta una mica aquell record, no? És a dir, ens pensem que som tremendos, no? Som capaços, tenim la IA que ens assisteix, que fa no sé què, podem programar, podem. Però en canvi, cada vegada que ens emborratxem més de les tecnologies, de les artificialitats, cada vegada som més volubles, no? I més vulnerables, més fràgils, perquè al final estem obrint unes portes de darrere a qüestions que són absolutament essencials. No ens aniria malament anar fent un. Algú que ens recordés, no?, que som.

Aquesta última pregunta que li feies, per què? Per què ha passat això? És per semblar el terror, per semblar el pànic? Després, això si ho vinculem amb les notícies d'amenaces de bomba que són falses. 15 només avui. Tot això crea un estat d'ànim, tot això crea una sensació, crea una sensació de vulnerabilitat. I clar, si ho vincules amb el concepte de guerra híbrida, dius, ostres, on acabarem, no? Sí, perquè les capacitats de poder fer ataques de ciberseguretat vinculat amb la intel·ligència artificial i a més a més vincules al conflicte mundial, doncs no sabem fins on pot arribar el desastre, no?

Queda un minut i mig per arribar a les 4, un minut i mig per saludar el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Ben tornat, eh? Moltes gràcies. Quant fa que has tornat? 6 hores. Ah, encara. Sí. Has pogut aclimatar-te, fins i tot. No sé si aclimatar és la paraula, però sí. Què? A lloc, a lloc. Veig la cúpula de Blau Demòcrata, eh? El Tsunami Blau.

El Tsunami Blau. Sí, sí, sí. I tant, i tant, i tant. Jo crec que aquí ho celebrem, eh? Aquesta Europa entenimentada ho celebra.

De què parlareu avui, Garriga? Avui abandonarem els Estats Units. Però parlarem d'avions veus? d'avions, amenaces de bomba o no? doncs per exemple, que quan no són els trens són els avions doncs a veure si posem una mica a lloc la cosa i després l'estrena de la sèptima que tenim un nou canal als nostres televisors i parlarem amb una catalana que la veurem sovint allà i a la segona no t'ho perdis Xavier Bonastre, Arcadi Libes, Imma Pedemonte Jordi Rovirosa, Quique Elvira Alta i Toni Real que estan dinant ara, surten d'un dinar i venen en directe.

Directes del dinar? Ai, ai, ai. Exacte. Els dinars els carrega el diable. Doncs la tarda de Catalunya Ràdio, Malgarriga i companyia d'aquí a 15 segons o als blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres ho deixem aquí. Ferran Casas, Lourdes Ciuró, Marc Molins. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima. A reveure. Gràcies. A reveure. Els del Catalunya Migdia tornem demà a partir de les dues. Fins llavors. Bona tarda de dijous a tothom.