Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 06/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb la decisió del jutge Pablo Llarena de permetre finalment el retorn de Carles Puigdemont després de nou anys d'exili. Un gir que s'ha precipitat després que el Tribunal Constitucional hagi avalat, aquest mateix matí també, l'aplicació integral de la llei d'amnistia que demanaven els líders del procés. També hem passat per la Moncloa, on Pedro Sánchez ha comparegut l'endemà de convocar eleccions per explicar els decrets d'habitatge que ha tornat a aprovar el Consell de Ministres, tot i que divendres el Congrés els va tombar. I hem connectat també amb el Centre de Coordinació d'Emergències, perquè avui tornem a estar molt pendents de les pluges torrencials. Se n'esperen aquesta tarda, especialment a tot el litoral i al prelitoral. Especial perill a les Terres de l'Ebre. Tot i que fa una hora, un parell d'hores, n'hi ha hagut un primer tastet, podríem dir, al voltant de la ciutat de Tarragona. Hem tornat a veure imatges de carrers negats d'aigua, inundats a la ciutat de Tarragona per un xafa que ha deixat 50 litres per metre quadrat, això sí, en molt poca estona. Això ha provocat aquestes imatges de carrers inundats. Fins demà!

I de fet està plovent fort al nord de Cervera, a la Sagarra, aquí és on la precipitació està caient ara amb més força, i també està plovent al Berguedà, però en tot cas, en aquestes zones, i també a la Vall d'Aran, en aquestes zones no són pluges de gran intensitat de moment. En tot cas, alerta, perquè tenim aquests avisos de nivell 4 sobre 6, sobretot, insistim, centrats en la façana litoral i també a tota la zona nord-americana. Més qüestions. O una universitat. Borràs estava pendent de complir dos anys de presó després de l'índol parcial que li va concedir el govern espanyol a finals de juliol. Inicialment, el Tribunal Superior de Justícia la va condemnar a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la institució de les lletres catalanes. A Alemanya han detingut l'excap dels serveis secrets August Hanning entre el 1998 i el 2005 sota sospita d'alta traïció. Se l'investiga per espionatge, per obtenció de secrets d'estat i per activitats com a agent d'espionatge per un servei estranger. També s'ha detingut un còmplice al càrrec quan ell treballava per l'estat que, segons la Fiscalia, Li hauria proporcionat informació classificada com a confidencial destinada a ús intern i a la cancelleria. No s'ha especificat per quin país ho estaria treballant Hanning, però hi ha alguns mitjans que descarten que fos Rússia. Els Mossos d'Esquadra han detingut a l'Hospitalet de Llobregat tres persones per la seva suposada relació amb la mort d'un home el 28 de març per arma de foc. Els fets van passar al Parc de les Planes. Els detinguts formarien part de la banda dels Trinitarios, tot i que la policia descarta que la víctima en formés part. I a l'Audiència de Barcelona s'ha suspès el judici que s'havia de celebrar avui contra quatre persones d'una mateixa família acusades d'agredir de manera continuada la dona d'un dels seus membres a Cerdanyola del Vallès. El 2016 crida l'atenció que aquesta vista s'ha ajornat perquè el traductor no dominava el dialecte de l'àrab que parlaven els acusats. Anem a l'Audiència de Barcelona, en Alfonso. Bon dia.

La intèrpret d'àrab assignada no parlava el mateix dialecte que els acusats, tot i que la petició s'havia fet correctament. A més, la defensa ha demanat la recusació d'una de les magistrades perquè ja havia format part de l'anterior judici sobre els mateixos fets. Tot va passar fa deu anys a Cerdanyola del Vallès. Segons el fiscal, A la víctima la van maltractar física i psicològicament, el seu marit i la família d'aquest i el seu sogre i un cunyat la van violar diverses vegades. El fiscal demanava fins a 21 anys de presó per a cadascun dels membres de la família. De fet, al judici de fa uns anys, el marit ja se'l va condemnar a 18 anys de presó, una pena que no va complir perquè va fugir del país.

Passant 4 minuts de les 3.

I amb la Neus Tomàs,

directora adjunta del diari Oponés. Bona tarda. Bona tarda. La Gemma Calvet, advocada. Bona tarda. Hola, bona tarda. I el Miquel Àngel Escobar, consultor de comunicació. Bona tarda. Bona tarda. Com esteu? Molt bé. Bé, bé. Vull dir un bon dia. La Gemma i el Miquel Àngel han respost molt bé. La Neus m'ha mirat i ha fet un sospir. De solidaritat. Un suspir periodístic. Sí, sí. Els que estem amb l'actualitat, portem uns dies que al matí ens acomiadem de la família i els diem, no sé quan et tornaré a veure, si de cas no m'esperis, desperta. Deixem-ho amb entretinguts. Sí, sí, distrets, distrets, però vaja. Va, posem-hi un parèntesi en l'actualitat.

I els dimarts, qui ens ajuda a posar aquest parèntesi i a allunyar-nos una mica de l'aboràgine és el David Carabent. Bona tarda. Molt bona tarda. De gairebé et preguem, m'ajuda, la Neus i jo. Sí, però no sé si t'allunyes molt dels especials i això que hem fet aquests últims dies. És que l'interessant és que,

una mica, en el món dels informatius i de l'actualitat, els esports i la meteorologia passaven a ser una mica les assignatures Maria, en el sentit que eren relaxades, una mica, encara que faci mal dir-ho, atemporals, en el sentit que, bueno, parlar del temps ja és relaxar l'actualitat, però avui dia ja sembla que no. Això era el passat, això és la prehistòria, ara no. I la meteorologia, de sobte, s'ha convertit en una cosa que, lluny de relaxar-nos, ens posa una mica contra les cordes. I llavors aquest canvi de paradigma, que fins fa un any o dos encara era una curiositat, encara era una cosa de la qual podíem riure. Jo recordo fer una secció al suplement dient panellets a la platja, perquè hi ha aquests desajustos. Però ara resulta, i t'ho dic perquè vam tocar amb Mishima, vam tocar el Cruilla, i el Cruilla a l'hora que vam tocar nosaltres, que era a les 7 de la tarda, fotia una calda terrible i era impracticable. És a dir, no s'hi podia anar, no es podia estar allà. Era absurd estar allà. Jo vaig parlar amb la Reruella i vam dir, hòstia, és que probablement els festivals haurem de canviar el període de l'any en què es fan. L'estiu és inviable, amb la calorada. I sobretot en una superfície de ciment. Que allò encara es rascalfa més. Era tardible. I llavors, clar, comences a veure coses com que els meteoroles et van dient, és que és molt difícil fer prediccions ara mateix, els models no ens funcionen, el clima, no només pel canvi climàtic, sinó perquè les estacions ja no seran exactament com seran. I llavors tu comences a veure les conseqüències que tindrà tot això, que ja no només són les nostres festivitats, la nostra cuina, els productes que tindrem disponibles per menjar, sinó que també és la moda, és tot. En realitat és descobrir la sopa d'all, dir que el temps ens afecta. Però, ostres, és que ens hem format i ens hem educat amb una certa previsibilitat de l'any. I llavors això és el que em té una mica al cap. Estic capficat una mica en aquesta idea. Ui, aquí hi ha algú que ja xica el dit,

ja. Jo crec que el que passa és que el temps s'ha afegit en aquest món de la incertesa en què vivim. Fins ara semblava que les coses eren predictibles i veiem que tampoc en les qüestions meteorològiques ho són. Però bueno, no fa més que afegir un element d'incertesa a un món ja provocat. I per tant, segurament, des d'aquest punt de vista, encara ens complica més la vida. Perquè, a més, el que passa ens afecta, i molt directament, hi ha coses que sembla que no ens fan d'afectar. La política, que a voltear-la sembla llunyana. Però aquestes coses les veiem cada dia.

Cada dia prenem decisions en funció del temps que fa. Mira, nosaltres amb la banda hem anat moltes vegades a gravar els discos a Cadis, al Porto de Santa Maria, i llavors allà, fa 10 anys quan hi anàvem, encara fardaven que tenien tot l'any bon temps. I en realitat ara estem tenint aquí aquesta temperatura, però ho vivim com un drama. I llavors aquesta és la qüestió, saps? Ells venien pisos allà i experts anaven a viure allà i tal perquè tenien un any allò fantàstic i ara quan ho tenim nosaltres ho veiem com un drama i llavors no sé,

estem encara una mica descolocats La nostra cultura és la que ens diu que aquí no tocaria això és a dir, allà potser tocaria en el seu moment i ara segurament tenen potser massa calor i que per tant ja el que era tot l'any bona temperatura ara ja en alguns mesos és insuportable allà i aquí clar, no tocaria.

Sí, jo crec que hi ha un tema, no? Amb geopolítica ara està molt de moda parlar de brúixola geopolítica i fan cursos a les escoles de negocis. Jo crec que cal ja començar a parlar de brúixola climàtica, perquè això que dius tu, David, obliga, òbviament, a fer un canvi de prioritats en pressupostos, a córrer molt en donar reforç a dispositius, perquè realment hi hem d'agrair com estan reaccionant els treballadors i treballadores públics aquests dies, que sembla que no es veu, però hi són i contínuament estan fent feina, no?, Però clar, caldrà augmentar la dotació de recursos a les policies locals, en fi, i sobretot amb bombes pel tema de l'aigua. Això és fonamental. El tema de la climatització de les escoles. Doncs sí, tots aquests temes que, com deies tu, no formen part de la nostra cultura climàtica, crec que són prioritàries a l'hora dels pressupostos i les accions de govern perquè hi va la salut de la gent i va també l'angoixa una mica d'aquesta incertesa que comentaves tu. Bauman va escriure el llibre de temps líquids, doncs aquests dies més que mai temps líquids amb tanta aigua.

De què es parlarà a l'ascensor?

Això que deies dels festivals, nosaltres que organitzem cada any un al diari i que normalment és en places dures perquè és en ciutat, nosaltres hem hagut de modificar-ho i de fet, perquè normalment sempre és l'última setmana de juny o primera de juliol, i de fet el que fem és més coses en interior. I a més a més, per exemple, el que fem és els concerts només a la nit, i tot i així, i deixant una franja molt àmplia al migdia, perquè és impossible, però quan vam començar-ho a canviar ens deien que a França, per exemple, hi ha festivals de teatre, hi ha festivals d'aquests de cultura, que estan, a França, que estan menys acostumats que nosaltres, com vam veure aquest estiu, doncs també estaven modificant els horaris. Jo feia la broma aquest estiu que abans, o encara ara, Tens el suplement de terrassa, arribarà un moment que el suplement el tindràs a l'interior, perquè ningú voldrà seure a dinar a la terrassa amb aquestes calorades. El que passa és que quan tu deies això dels pressupostos, tant de bo, però hem tingut els bombers voluntaris fa quatre dies manifestant-se perquè estan amb les mateixes condicions que abans. Hem vist el govern d'Aragó, amb l'entrada de Vox, s'ha retallat tot el que fa referència a projectes d'ajuda mediambiental. Per tant, jo crec que encara falta molta consciència i, sobretot, veiem que quan els partits negacionistes entren en els governs, es tradueixen pressupostos, però malament.

És que la sensació que anem tard com a societat, perquè que això arribaria ja fa anys que se'ns està dient, i llavors sembla surrealista que arribem a aquest punt en què les escoles no estiguin climatitzades, en què quan cauen, és veritat que ha plogut molt, però llavors el túnel de Rodalies de Plaça Catalunya queda negat d'aigua i durant dos dies no poden passar els trens i les infraestructures no les tenim preparades. Per una realitat que ja fa anys que ens deien que estava venint, i que ja sabíem que faria més calor, que les tempestes serien més bèsties, que desapareixeria el fred, que pràcticament no hi haurà neu al Pirineu, tot això ja fa anys que ens deien, i en canvi fa la sensació

que no s'ha fet la feina prèvia. En el món de les organitzacions hi ha un axioma que diu que les organitzacions no canvien si no hi ha més remei. I això és aplicable a les persones. Per tant, encara que hagi 30 anys que ja ens estan avisant d'això, fins que no comences a adonar-te en primera persona, per l'experiència directa que puguis tenir al teu entorn, que això ja és urgent, realment no t'acabes de creure. Per què? Segurament per pur instint de supervivencia, perquè el canvi ha d'estar associat a alguna cosa que identifiquis com a positiva. I com que hi ha qui ho diu que sí, i alguns que diuen que no, tot i que és evident, al final anem buscant aquest refugi de, bueno, ja veurem si passa. I arriba un dia que passa, i aleshores corre, corre. Però hi ha un entremig per. Per això aquesta tasca pedagògica en el fons l'han de fer. Les institucions. Un cop estan amarades d'això que està passant, no?

És que justament en aquest punt. És a dir, fa. Des dels anys 2000, no? Estem a la societat del risc. Un re-back. Ja no parlem dels temps líquids. Ara, societat del risc. Ens han posat al sector privat 10.000 tècniques de prevenció a riscos laborals, penals, energètics, de tot tipus. Mecanismes per adelantar-se i per monitoritzar i avaluar, avaluar, avaluar. I en canvi, en termes de polítiques públiques, clar, com que no hi ha ningú, pràcticament ningú, que es pugui atrevir a avaluar, perquè si avalues massa et treuen del taulero, doncs què està passant? Justament el que estem parlant. El dissabte em comentava un amic meu, que és enginyer de camins i ponts, Un dels problemes que hi ha hagut, per exemple, a la Ronda de Dalt, és que per on ha de sortir l'aigua, com que no es neteja, queda plena de fang. Per exemple, allà al Parc Güell cau la sorra. Què hauria d'haver-hi? Doncs protocols que cada mes allò s'ha de netejar. Cada mes, cada mes, cada mes, plogui o faci sol. Tècniques d'aquestes. Per exemple, una cosa, aquí ho dic en positiu, eh?, La previsió del clavegueram de Sant Andreu, que arriba tota l'aigua, ja s'ha explicat bé, de Nou Barris i del Carmel i de tot el que hi ha a dalt, és la que està fent saltar les clavegueres i que hi hagi inundacions. Doncs ara ja han aprofitat la construcció de la Sagrera. Per fer un gran dipòsit d'aigua a sota de tal manera que pugui solventar aquest problema. Això vol dir que hi ha hagut que s'ha avançat i que han dit que això és un tema que hem de solventar i em sembla que estarà a final d'any. No,

i amb això que dius dels dipòsits, és una cosa que alguns diaris han fet un reportatge molt xulo, fer baixar els grans dipòsits que hi ha a Barcelona, que això un dels que més ho ha potenciat va ser Pasqual Maragall, i és una cosa que molta gent no sap que existeix.

En aquest episodi de pluges, ahir la Ilaia Monet deia que els dipòsits de Barcelona s'han omplert i buidat dues vegades i mig. I són enormes, perquè són com catedrals. Devien ser divendres una i l'altra potser dilluns, però es va omplir, els van buidar,

es va tornar a omplir. I això d'aquests dipòsits

que no passen més coses a Barcelona. I és veritat que no estem preparats, però jo per això citava l'exemple de França, perquè aquest estiu a Brussel·les, a França, és a dir, no estem preparats. Aquí, o sigui, a Europa, per entendre'ns, no? I el que volia només afegir és que a mi el que em preocupa més dels discursos aquests de, bé, no passa tant, bueno, sí que és un episodi, són els anomenats retardistes, que són molt pitjor que els negacionistes, perquè els negacionistes diuen, això no és veritat, i ja està. Però els retardistes són aquests, com dius tu, de, bueno, com que. D'aquí 100 anys, eh? Com que jo ja no hi seré, com que jo ja no hi seré, doncs ja s'ho trobaran, no? I que és una mica la política que està fent Trump i altra gent, no? I a mi això sí que em preocupa més, perquè com que ser negacionista està mal vist, per sort, no? Diguéssim, majoritàriament mal vist, doncs hi ha aquesta figura entremig de. Sí, però encara no. I precisament jo crec

que era previsible que hi havia el canvi que venia, el canvi climàtic, el que passa que on han narrat les prediccions és en lo ràpid que ha vingut. O sigui que seria aquest desajust el que fa que ens haguem de calçar les botes immediatament i començar a fer.

El que passa és que hi ha un element afegit aquí que té a veure en certa mesura també amb la cultura política que fa uns anys que s'instala, que és afectista. I per tant està associat ja no a les grans obres típiques, històriques, que són més o menys vendibles electoralment, sinó a no invertir en allò que no es veu. En aquest àmbit, tot el que té a veure amb el manteniment de les infraestructures passa a ser percebut. Tu pots inaugurar una cosa cinc vegades, però mantenir-la ja t'oblides. Això està passant a les infraestructures com Rodalies, al metro, i que te n'adones que fallen, ja no perquè siguin velles, sinó perquè no. Hi ha una política de manteniment que faci que les coses durin.

I per tant la política s'ha instalat molt a la curta volada. És a dir, escoltam, jo em puc treure rendiment d'aquesta obra? Doncs la faig. No en trauré jo rendiment perquè trigarà més de quatre anys i per tant potser acaba traient rendiment qui vingui al darrere meu?

Aquesta és la clau. Tindré jo. Amb la construcció de

l'habitatge a tota la pinta que ha sigut per això Rodalías fa molts anys que està deixat de la mà de Déu i qui s'hi posi segurament començarà a invertir però generarà molts problemes i no en traurà el rendiment perquè trigaran molts anys.

Un tema de voluntat política i tenim el problema Catalunya-Madrid, eh? És a dir, la inversió en Rodalies a Catalunya és molt inferior a la del resta de l'Estat. I això, sempre acabem, ens agradi o no ens agradi, amb el mateix problema. A la presó, acabem. A la presó, però ja saltarem al següent tema suposo, però jo crec que és un tema d'inversions la gent, això sigui independentista o no ha de ser conscient que amb els nostres impostos no se'ns està cuidant adequadament. Tal i com tenim dret, per seguretat, per tot. O sigui, el tema de Rodalies aquests dies, hi ha una paciència, jo he hagut d'agafar el tren, i una paciència a la gent, una paciència agafant els autoparts.

Però aquests dies, si m'apures. No, que a mi m'agrada, eh?

No, no, jo no ho entenc. Si m'apures aquests dies, jo poso un valor. Però si m'apures,

aquests dies està justificat. És a dir, hi ha hagut unes pluges brutals i ha passat el que ha passat i, per tant, té una explicació física, podríem dir. Hi ha hagut esllavissades i tal. El problema és quan fa un sol espaterrant, no està passant res i no funcionen. O cauen quatre gotes.

Que dius, home, no és suficient motiu, o quan cau l'aigua que ha caigut aquests dies, és normal que passin coses. Però és que passen quan no passen aquestes coses tan bé. Per tant, alguna cosa falla i no és només que si són noves són velles. És que no es mantenen. Les coses s'han de mantenir.

Home, a Endesa està passant que veu donar la notícia que hi havia moltíssima gent sense llum i, escolta, és perquè no hi ha manteniment

a la xarxa. No us en recordeu que t'hi diu a la sequera aquella canonada que es va descobrir a Badalona que no deixava de reixar? Sí, sí. Però feia molts anys que rejava. I feia molts anys que rejava, en plena sequera, i diuen, tan difícil és detectar-ho, arreglar-ho, perquè quanta aigua es deu perdre. Amb la sequera és un altre exemple.

No en aquesta, en l'anterior es van dissenyar tota una sèrie d'obres que havien de fer front a les sequeres, com que va ploure, va acabar-se la sequera, no es van fer les obres, llavors ara hem tornat a tenir una altra sequera, i un altre cop hem tornat a tenir el mateix problema. Si s'haguessin fet les obres en el seu moment, ara, la segona, potser hauríem tingut més eines per combatre-la.

Hi ha un poeta, que és el Alderlin, que diu que no tothom és capaç de ser un home que pot agafar un llamp amb les seves mans. Al final, necessitem persones que agafin el llamp, que diguin, escolta, jo m'hi poso aquí, sigui de l'escala, sigui de treballador públic, prestadora de serveis, el que sigui, però t'has de complicar

la vida per sorgir aquests temes. Agafar responsabilitats. I els ciutadans també. Últimament es veu que assumir responsabilitats és només una cosa de dretes. T'hauria d'haver dit una cosa de dretes.

Sí, sí, sí, tothom, eh? No, és a dir, a lo públic diríem, però igualment abans tenies això que tenies, que hi havia polítics que miraven el futur i feien projectes a 10 anys, a 15 anys, a 20 anys, i no el veurien potser. Ara no, ara tot és curt termini, curt termini, curt termini, i clar, això a part d'una miopia enorme. Al final passa que els problemes es van arrossegant i no soluciona cap, al contrari, s'agreu ja, no?

I per recuperar el fil del David, ja per acomiadar, aquests episodis de força aiguats com els que estem vivint aquests dies generen por i fins i tot fòbies a persones que de base ja són altament sensibles o tenen algun tipus de trastorn obsessiu o d'ansietat. Ens ho han dit des del Col·legi Oficial de Psicòlegs i diuen que és una tendència creixent per culpa del canvi climàtic. La gent viu amb angoixa aquests episodis perquè se senten això, doncs. Indefensos davant de la natura. Per tant, problemes que continuaran a repetir-se per cert aquesta tarda, que s'anuncien pluges intenses al litoral i prelitoral, potser una mica més al sud dels que hem tingut els últims dies, però ja n'estarem pendents també a Catalunya Ràdio. David Carabén, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Passant 20 minuts de les 3, una pausa i de seguida entrem en totes les decisions judicials. N'esperàvem una i n'hem tingut dues.

Notícies, vídeos, podcasts, jocs i passatemps, alertes en temps real. Tu tries la manera d'estar al dia. Descarrega ara l'app de 20 Minutos i accedeix gratis a tots els seus continguts. 20 Minutos, més a prop que mai.

81-352-469-C, de casa. El tens gravat al cap i saps que mai no l'oblidaràs. Però saps també que pots resoldre les teves reclamacions de consum gratuïtament i sense anar a judici? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com el DNI. Troba més informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Aquest any amb Rosa dels Vents viu un Halloween terroríficament divertit en família. Reserva a turismeenfamilia.com i gaudeix d'un cap de setmana d'infart en què tremolaràs de riure amb el nostre túnel del terror, el ball de zombis i moltes més activitats en família. Pensió completa, activitats i animació tot inclòs. turismeenfamilia.com Tot allò que realment importa.

Nou lletres, fira amb més de mil vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. Nou lletres, nou lletres. Què deu ser una fira de. Ets pocació, home. Que clar, Expocasio, on hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim, Expocasio.

Torna a Expocasio, Girona, els dies 16, 17 i 18 d'octubre, a Fornels de la Selva.

Catalunya migdia.

La Tarda de Catalunya Ràdio, sempre amb tu. Rosita, bona tarda. Hola, bona tarda. Com es troba, Rosita? Anem pirant. T'has trobat que t'estàs gastant molts diners per poder veure la tele,

no?, a l'hospital. Això mateix, sí. Bueno, tenim habitació compartida i llavors faguem la meitat cada un. També escoltes la ràdio, tu, de tant en tant, eh?, a les nits. La nit dels rinorants, el de matí, Ricard és un llestrell.

Un llestrell, un llestrell. Sí, home, està molt bé, eh? A la nit, al matí i, esclar, també a la tarda. La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Rosita, quan et recuperis vine a veure un dia a la ràdio,

aquí a la tarda. Vaig amb taquetà, però ja miraré de venir.

Us convidem a viure una experiència amb un mercat accent lleidatà. Us presentem l'experiència podcast del divan de Sílvia Coppolo. Serà el dissabte 10 d'octubre a partir de les 11 del matí a l'Institut d'Estudis i Lardens. Veniu per viure Lleida i la seva llengua, la seva història i patrimoni, la seva manera de ser. Serà una edició especial del divan de Sílvia Coppolo Lleida, un país dins del país per parlar de la seva rellevància, la seva cultura i el seu univers particular. Per participar-hi, registreu-vos al web catradio.cat Les places són molt limitades. Us esperem a la primera experiència podcast de Catalunya Ràdio amb el divan de Sílvia Coppolo en viu.

D'aquí a cinc minuts seran dos quarts de quatre de la tarda. Som a Catalunya Mitjà amb la Neus Tomàs, la Gemma Calvet i el Miquel Àngel Escobar. El dia en que el Tribunal Suprem ha aixecat l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Els tres exiliats ja poden tornar a Catalunya. Això sí, a l'espera que el Tribunal Suprem apliqui la llei i tanqui definitivament la causa. Pablo Llarena ha retirat les ordres de detenció pocs minuts després que el Tribunal Constitucional hagi aprovat la sentència que obliga el Suprem i tots els altres tribunals a aplicar la llei d'amnistia. L'obliga a aplicar-la també pel delicte de malversació, l'excusa que havia trobat el Suprem per mantenir d'una banda. La sentència del Constitucional toca el crústal suprem. I li diu que s'ha excedit en la interpretació de la llei i que s'han vulnerat drets fonamentals dels sentenciats, com, per exemple, el de participació política o el dret de tutela judicial. Per tant, un revés per la sala segona de Manuel Marchena. Per tant, aquesta legislatura, que va començar amb la llei d'amnistia, haurà acabat, finalment, amb l'aplicació de la llei. No sé com ho veieu. Com un primer tastet d'opinions.

Art, però bé, que arribi, no?

Home, han sigut nou anys de lluita jurídica, de resistència i de sacrifici per les persones que estan afectades. La part humana jo crec que va per davant. I també d'anomalia democràtica, perquè en definitiva aquesta sentència del Tribunal Constitucional està reconeixent uns drets que han sigut l'objecte de tot el procés també del Tribunal Suprem en termes repressius. És una paradoxa, benvinguda sigui la resolució i esperem que d'aquí en endavant la democràcia espanyola hagi pres nota de què diu l'alt Tribunal Constitucional. Dit això, em sembla que tampoc hi havia massa marge tenint en compte la sentència del Tejúe. Per tant, hauria estat molt estrany, en termes de prestigi jurisdiccional, que l'estat espanyol, a través dels seus tribunals, girés l'esquena a l'orientació jurídica que plantejava Europa, i més en els moments que estem ara, després de tants anys. Arriba tard i hem de prendre nota de què han passat durant aquests nou anys aquestes persones, amb independència de la ideologia de cadascú. Crec que totes les persones de Catalunya i de l'estat espanyol han d'estar convençudes que el que és el pluralisme polític, que és l'article 1 de la Constitució, el dret a la participació. I les conseqüències que això s'hagin de portar en termes democràtics, en termes institucionals, és a dir, que s'han de buscar solucions pel que surti de les votacions futures, és el deure que tenen els polítics espanyols, catalans i els que no saben molt bé a quin lloc es situen.

El fet és que, aviam, quan comença el procés, jo crec que hi ha molts que pensem que Espanya és un estat d'una qualitat democràtica més que raonable. I, per tant, qualsevol debat polític pot dir d'una canalització. Més o menys abrupta, però dintre dels canals, diríem-ne, normals. I ràpidament, part de la política, sobretot del Partit Popular, trage d'això l'àmbit judicial. I aleshores, el que esperem que faci la justícia, que és fer de impartir justícia, des del punt de vista de les garanties democràtiques, el dret a la participació, que has dit, Gemma, resulta que no, que es posa de part. I aleshores converteix en un succedant i per dir-ho així de l'exèrcit espanyol per garantir la unitat d'Espanya com a valor suprem. I a partir d'aquí ja comença a passar tot el seguit d'arbitrarietats que hem assistit. Per tant, el que ha passat és molt greu per les persones, però és molt greu també en termes de deteriorament de l'aparença com a mínim democràtica de l'estat espanyol, que un dels seus pilars, com és la justícia, ha jugat un paper que no li tocava. I acaba malament per la justícia, sobretot perquè el Constitucional acaba d'esmanar. De manera rotunda, tota aquesta doctrina del Tribunal Suprem. Que no és que no entengui una llei perquè li pot semblar que no sigui constitucional, que fins aquí podria ser raonable. És que s'aixeca en rebel·li en relació a una decisió que es pren al Congrés dels Diputats, que és l'àmbit de legitimitat suprema, diríem, a efectes, diguem-ne, regulatoris, normatius, a efectes legislatius. I no passa res fins que no arriba una sentència al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Que aleshores, suposo que per vergonyeta, observen que el que avisa els fa una mica estret. Des del punt de vista del que crec que és el comportament de la justícia. Després podríem fer altres analisis en relació a l'oportunitat política. I per què aquesta rebel·lia ara. Per això ja li deixo la Neus, que crec que és la que té la tesi més formada. No, la clau jo crec que és

la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta és la clau, perquè tu, Gemma, que ets jurista, si aquest Tribunal Constitucional, en lloc de tenir la majoria que té, que és progressista, i tenir un president com el Conte Pompidou, que està bastant convençut que aquesta llei és correcta, hagués estat una altra majoria i un altre tribunal, doncs veuríem què haurien fet, no?, i de fet veurem si hi ha algun vot particular però és interessant perquè no els hi deixa marge la justícia europea i això crec que de tot és el més interessant i respecte, com dius tu, al moment doncs jo vull dir que jo crec que és una bona notícia i a més vull pensar que és una bona notícia per a tothom, hauria de ser una bona notícia per a tothom i no només per suposar, també allà dels temes personals que és evident. Per tots els partits, és a dir, perquè jo no sé si el procés revifarà, no revifarà, no en tinc ni idea, però des del punt de vista democràtic el que no es podia acceptar és que hi hagués uns jutges que no volguessin aplicar una llei. I en aquest cas, doncs, jo crec que ho accepten ara també, primer, perquè no té recorregut judicial, i segon, a veure com ho diré, perquè el mal ja està fet. I perquè, a més a més, ells confien una part d'aquesta magistratura molt, molt conservadora, que com que estan a punt d'arribar als seus, doncs ja està.

Sí, jo crec que aquest panorama és així, en el sentit de la correlació de forces polítiques dintre la justícia, tenint en compte que la justícia es basa en els principis d'independència i neutralitat, i que hi ha una associació de juristes, que és la de Francisco de Victoria, històricament, que quan tu veus un magistrat que no està ni amb uns ni amb els altres, dius, bé, ara aplicarem el dret. Perquè en definitiva és això el que és ser jutge i magistrat però jo crec que aquí també hi ha l'element de la lluita jurídica que s'ha dut a terme jo com a jurista que tu dius la veritat aquest matí m'he emocionat recordant la lluita persistent constant de molts advocats molt liderat pel Gonzalo Boye això no es pot negar però també molts d'altres advocats que han posat el millor de la seva tenacitat jurídica i creativitat jurídica aquí i a fora. Jo conec, per exemple, el Christophe Marchand, el Wolfgang Kaleck. És a dir, hi ha molts advocats europeus que, gràcies a aquesta visió d'orquestra, que aquí hem de dir que avui va ser clau, han estat treballant amb els drets, i amb el dret, i amb la llei a la mà. Jo dic això perquè, de vegades. Sabem que la medicina és una ciència, sabem que hi ha moltes ciències i el dret també ho és. És a dir, la ciència jurídica té unes regles de joc que aquí s'han trencat des del primer dia. I dic això perquè jo crec que si ara poguéssim fer allò del Woody Allen rebobinar i tornar-ho a viure, jo crec que, per exemple, al PSC algunes coses les faria diferent. Per construir un camí del mig, per no criminalitzar el que en aquells moments eren resolucions que jo podia no estar d'acord. Jo vaig escriure abans de la DUI que no estava d'acord amb la DUI, que creia que s'havia de convocar eleccions. No vull parlar en termes personals, Era molta gent que pensàvem que allò no era correcte, però allò no era un delicte, allò era una resolució del Parlament de Catalunya que no va ni deixar veure quins efectes tenia. Era una resolució d'autoafirmació col·lectiva. Doncs, escolta, el gran error va ser sobredimensionar això i fer un pleit i una repressió com la que es va fer. Que no s'havia vist a Europa en una Europa contemporània. Això només passa, diguem, en els països totalitaristes. Per tant, això, aquest anàlisi sobre. Jo crec que ha d'haver-hi autocrítiques. Ha d'haver-hi autocrítiques, ha d'haver-hi un anàlisi sense rasgar-se les vestidures de dir si tornés a passar una cosa així, perquè imaginem-nos que l'escenari polític dona unes majories independentistes en un determinat moment. Què hem de fer, aleshores?

Doncs haurem d'haver pres la lliçó, no? Jo crec que en el cas del PSOE l'amnistia no li ha donat ni un sol vot. Al contrari. Parlo del PSOE.

Jo crec que sí que li ha donat a Catalunya. Parlo del PSC. Ah, PSC, perdona.

Parlo del PSOE. El PSOE no li ha donat ni un sol vot. I de fet, l'ha desgastat molt. Perquè això el que fa, entre cometes, també és despertar a la bèstia. I entre altres, la bèstia són els vots de l'extrema dreta. Per tant, Pedro Sánchez. Jo no estic tan d'acord amb això. Bueno, ho diuen les enquestes, eh? No, no, no. En fi, a més a més, les manifestacions que hi ha hagut i això. No és només per això, però això és un argument que utilitza l'extrema dreta al seu favor. I ho ha utilitzat i, en fi, no li ha anat malament. Pedro Sánchez, arribar. Primer als indults i després a l'amnistia obligat. Una altra cosa és que pugui vendre, que jo crec que ho pot vendre, que s'ha pacificat, que no hi ha l'atenció que hi havia, això ho pot fer. Però Pedro Sánchez és el mateix que va dir que ell portaria Puigdemont, que al final l'haurà portat, però no com deia en aquell moment. Exacte, no a la Fiscalia.

El que ens falta per sentir ara mateix és la reacció de Carles Puigdemont. Aquest matí, en el programa especial que ha fet el Matí de Catalunya Ràdio amb el Ricard Oster fins a les dues, hem pogut sentir a Jordi Turull, hem pogut sentir a Oriol Junqueras, hem pogut sentir a Josep Rull, algun també dels polítics que són tant a l'exili com Toni Comín, com també d'alguns que estan inhabilitats, però a Carles Puigdemont encara no l'hem sentit. El sentirem a partir de les 6 d'aquesta tarda a Waterloo. Allà hi tenim ja el Bruno Fortea. Bruno, bona tarda. Hola, Òscar, bona tarda. Perquè a les 6 de la tarda està prevista aquesta compareixença, per la qual, deies a la primera hora del Catalunya Mitjà, que l'expectació va creixent a mesura que passen els minuts. Sí, sí, sí, sí.

Ara mateix ja som un bon grapat de periodistes, els que som a l'esplanada del davant de la Casa de la República, esperant aquesta hora, esperant que arrenqui la compareixença sense preguntes del president Puigdemont, on també hi serà. Estarà acompanyat dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. De moment, el que us puc dir és que hi ha força moviment en aquest parell d'hores que es educa aquí, amb cotxes que han entrat i sortit, persones que han arribat a peu a la casa, un parell de persones, un d'ells col·laborador de Puigdemont, però per ara, desconeixem. Si el protagonista del dia, si Puigdemont i els exconsellers com Inipuig són dins o fora de la Casa de la República. Per això ja hi ha aquí diverses càmeres de televisió que estan plantades enfocant la porta per captar qualsevol imatge.

El format de compareixença, sabem quin serà? Els tres a la porta de la casa o encara això no ho sabem?

No ho sabem encara, no desconeixem. Ara, quan estava just aquí a punt d'entrar en directe, sé que ha vingut una persona de l'equip de premsa de Puigdemont a parlar amb els periodistes, que estaven amb la resta de periodistes, suposo que haurà aclarit aquesta mena de detalls amb ells, però a mi ja m'ha enxampat pendent. En qualsevol cas, serà una compareixença on. Ah, són dins, són dins, em confirmen que són dins. En qualsevol cas, en aquesta compareixença, Puigdemont haurà de dir si va una mica més enllà del que ha dit avui Gonzalo Boye en l'especial informatiu de Catalunya Ràdio, en què s'ha mostrat que ha allunyat la possibilitat d'un retorn. I ha apostat perquè l'expresident torni un cop al Tribunal Suprem ja li hagi aplicat de forma definitiva l'amnistia. I també veurem si fa una lectura també en clau política amb l'actual convocatòria d'eleccions anticipades a l'Estat i si avança quin serà el seu paper un cop torni a Catalunya.

A les 6 de la tarda estarem pendents d'aquesta compareixença de Carles Puigdemont amb Lluís Puig i Antoni Comín. En aquesta casa a la República, a Waterloo, amb el Bruno Forte. Fins ara, Bruno. Gràcies, fins ara. I el dubte és què pot estar pensant Junts per Catalunya. Jordi Corbalán, bona tarda. Bona tarda. Perquè de moment hem sentit la celebració per part de Jordi Turull, de Josep Rull, per la decisió del Tribunal, però de moment, com deia el mateix Bruno, pels advocats, i especialment Gonzalo Boya, que ha estat qui ha pilotat, podríem dir, l'estratègia a nivell europeu de Carles Puigdemont, allunya el retorn immediat, tot i la decisió d'avui de Llarena, fins que l'horitzó no estigui més clar, podríem dir.

Sí, una cosa és el que ha passat avui. De fet, ens explicaven que aquest migdia a la seu de Junts per Catalunya s'han destapat ampolles de cava per celebrar una notícia que estaven esperant des de feia anava a dir dies, però feia anys. No obstant això, i no obstant el fet que Jordi Turull, quan ha comparegut, no ha amagat que fins i tot hi havia un punt d'emoció. Aquest matí també hem sentit a l'antena de Catalunya Ràdio Toni Comín també amb aquest punt d'emoció no es pot amagar, però que al costat de tota aquesta emoció, diguem-ne, continguda, hi ha continuament molta prudència. Molta prudència perquè. Si bé consideren que el d'avui és una victòria política, cal acabar d'executar aquesta amnistia. La mateixa sorpresa de l'aixecament de l'ordre de detenció.

Sí, perquè es donava per fet que Llerena l'aixecaria, però no amb 40 minuts de diferència respecte a la decisió constitucional. Ha sorprès molt els companys. Esperava que potser fes demà, demà passat, però no amb 40 minuts.

Ha sorprès molt els companys que fan la informació judicial a Madrid aquesta salarietat, però després mires la lletra petita i veus que d'alguna manera el que està fent és curar-se en salut i traspassant la pilota a la taulada de la sala segona, que és qui en definitiva ha d'acabar aplicant l'amnistia.

És un aixecament provisional. Ell és instructor i qui ha de prendre la decisió és la sala segona i ell el que diu és això, de moment, fins que no tingui la lletra petita de la decisió del Constitucional i fins que la sala segona no prengui la decisió.

Correcte. Aleshores, d'aquí s'explica aquesta prudència absoluta i, per tant, les mateixes fonts de Junts amb qui hem parlat a les últimes hores i, de fet, els últims dies, no veuen una tornada, diguem-ne, imminent del president Puigdemont i dels exconsellers a Catalunya. De fet, el mateix Boia ho verbalitzava aquest matí dues vegades a l'antena de l'Espacial de Catalunya Ràdio, dient-li que amb el temps que fa que estan esperant ja no vindrà d'unes setmanes per acabar de certificar que la tornada es pot fer en condicions. Aquest és l'element fonamental que pot marcar quan torna el president Puigdemont i els exconsellers. Ha d'acabar de resoldre el Tribunal Suprem, i per tant, doncs, és evident que això és determinant. I després hi ha un altre element, que és l'element del momentum polític, per dir-ho d'alguna manera, no? És evident que aquests dies, en un ambient escalfat per la convocatòria imminent d'eleccions, per la pressió social al carrer amb el tema de l'habitatge, etcètera, etcètera, etcètera, doncs, aquí jo crec que hi haurà també. Un acompassament polític sobre el moment exacte que es decidirà la tornada. Tenint en compte que aquí a la cantonada tenim una campanya electoral en què aquest tocar i olorar el país que Puigdemont va dir fa uns dies a la premsa britànica pot ser tocar i olorar el país fent mítings en una campanya electoral de Miriam Nogueras, per altra banda. Entenem una mica el que vull dir, no? És a dir, veurem si tot això, si aquests calendaris s'acaben acompassant o no, però jo diria que, a banda que el president Puigdemont és qui té l'última paraula sobre el moment de la tornada, aquí hi ha un element determinant que és la seguretat jurídica en què es podrà produir aquesta tornada. No sé com ho veieu. Des del punt de vista legal,

l'amenaça és que hi hagi un ordre d'atenció vigent. És a dir, que en el aire hi ha molts procediments per moltes persones dels polítics, no? I van circulant. Jo crec que el fet que Llerena hagi anul·lat les ordres de detenció predetermina la sentència del Tribunal Suprem, perquè estan totalment alineats i el que no faran és el ridícul. Que el jutge Llarena deixi sense efecte unes ordres de detenció en base a una sentència al Tribunal Constitucional que té l'obligació de fer-ho. En aquest sentit ha actuat diligentment perquè no pot persistir materialment en un ordre de detenció que és una resolució que afecta directament a la llibertat de mobilitat de les persones que estan afectades per aquestes ordres de detenció. És bàsicament prevaricador en termes constitucionals, dic materialment, o sigui, després s'hauria de discutir jurídicament. Però el Tribunal Suprem no pot sortir tampoc de la línia del Constitucional. Que el calendari de la resolució del Tribunal Suprem estigui sotmès a escenaris polítics, aquí podem especular. Podem especular. Jo crec que el més digne seria que s'afanyi a fer la resolució i tanquin l'expedient d'una forma mínimament elegant, si és que encara es pot parlar d'això.

Veurem quines decisions prenen. Per cert, sobre la tornada de Carles Puigdemont, han aixecat molta polseguera unes paraules de l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, avui en una entrevista a Televisió Espanyola, quan li han demanat parlar a possible tornada de Carles Puigdemont. I ella ha vingut a lligar-ho amb el posicionament de Junts per Catalunya amb el tema habitatge. Vaja, ja ha fet una frase que ha generat molta polseguera.

Tindrà problemes per caminar. Carles Puigdemont tindrà problemes per caminar per Catalunya perquè es trobarà amb una ciutadania molt emprenyada perquè el partit de Junts ha tombat dos decrets que ha deixat a milions de persones desemparades, milions de persones amenaçades per desonament, milions de persones amb contractes de lloguer que acabaven i no seran prorrogats per dos decrets que ha tombat Junts. Per tant, crec que ara Carles Puigdemont celebro que pugui tornar a Catalunya perquè s'acabi l'excepcionalitat jurídica. Però tindrà problemes perquè haurà de respondre i crec que la ciutadania està molt emprenyada i no entén. De fet, més de la meitat dels votants de Junts estaven a favor d'aprovar aquests decrets i no entenen que no s'hagin aprovat. Per tant, crec que tindrà problemes amb el tema de la veritat.

Que va venir en camí del jutjat per declarar-la, per fer l'anúncia per delicte d'odi, gairebé, perquè al final no sap si és que ho vol dir, però no s'acaba d'entendre tant d'odi, la veritat, i tanta mania. És una bona notícia, torna, li diu excepcionalitat jurídica, que també és un concepte una mica curiós, quan són tan contundents amb les paraules com parlen altres realitats, i d'alguna manera està justificant. Que si el president Puigdemont torna i algú li diu alguna cosa pel carrer perquè el seu partit ha votat una cosa o una altra, justificar-ho, com fèiem els escraches fa molts anys. Aquella idea que algú, en funció del que havia votat, se li podia fer un escrache a casa seva. És aquesta mateixa lògica, que estava molt bé pels demés, però quan et passa a tu no t'agrada tant. A mi em sembla terrible, jo no només desafortunat, terrible, pel que representa de perfil fins i tot antidemocràtic. És igual, si votes una cosa que no estàs d'acord, no tens per què ser perseguit pel carrer per ningú, encara que estiguis absolutament en contra del que han votat.

Jo crec que s'ha equivocat, però l'ha marcat en una frase de campanya electoral. És a dir, jo crec que tots els partits estan. Sempre hi estan, però clar. Sempre hi ha precampanya, però ara especialment es calentació. Però ara especialment, no? En el cas de la Colau, a més, tampoc està molt clar quin paper acabarà jugant, si és que n'acaba jugant algun des del punt de vista literalment electoral, no? I després, clar que a Carles Puigdemont es trobarà molta gent emprenyada, tots els polítics es trobaran al carrer molta gent emprenyada. I jo entenc que la gent que volia que s'aprovessin aquests decrets estiguin enfadats amb Junts. També penso, i això no ho justifica, però crec que ajuda a entendre-ho, Els votants de Junts, això que deia l'Ada Colau, els votants de Junts no estan a les places aquests dies. I per tant, equivocadament o no, perquè és veritat que li van donar a entendre al govern que li donarien suport als decrets i després els van tombar, ells han pensat en el seu públic, en el seu electorat, que és el que fan tots els partits, tampoc que això no és molt diferent. Quan expliques això hi ha gent que diu, no, però els secretaris eren molt importants. Sí, sí, sí, això ningú nega. Ara, des del punt de vista de l'estratègia de Junts, i en coherència amb el que ha anat votant al Congrés durant tota aquesta legislatura en l'àmbit econòmic, I amb la diferència del PNB, que ells no governen amb els socialistes aquí, com el PNB que sí que governa amb el PSC, doncs hi ha una sèrie d'arguments que, equivocadament o no, els poden esgrimir i defensar en la seva votació. Llavors, jo crec que l'expressió, evidentment, de la Colau, em sembla incorrecta i, a més a més, estic d'acord que afegeix una atenció que crec que és innecessària. Perquè ens agradi o no, als parlaments la gent vota. I ens agradi o no, a vegades voten coses que no t'agradaran i que no estaràs d'acord. I per això està bé que la gent ompli les places i protesti i es manifesti. Personalitzar-ho d'aquesta manera és arriscat, sí.

A mi em sembla que s'ha creuat una línia vermella la de Colau avui ha creuat una línia vermella des del punt de vista del context que generen les seves paraules perquè ella mentre feia escraches es dedicava a la desobediència civil i era societat civil i se li poden demanar una sèrie de coses podies estar en acord o en desacord però formava part d'una lògica. Ara, ella és exalcaldessa de Barcelona, ha hagut de conviure amb altres forces polítiques, sap el que és la pluralitat política i les institucions i sap també el que implica accelerar o crear escenaris perillosos per la integritat física d'una persona. Perquè estem parlant d'això el tema de l'habitatge és un altre tema són dos coses diferents quina necessitat hi ha? a més a més, quin mal gust emocional el dia que s'aixeca la llosa dels 9 anys d'exili. Fer servir la figura del president Puigdemont i la seva integritat física pels carrers de Catalunya per criticar, com tu dius, una posició d'un partit polític que sempre ha estat en la mateixa línia pel que fa a com s'ha gestionat aquest decret de 96 planes i que avui s'ha tornat a recuperar d'una altra manera. O ens creiem la pluralitat política o no ens la creiem. I, malauradament, i sé que és gravíssim el que diré, malauradament, La frase i la manera de justificar aquesta frase que ha tingut l'Ada Colau és més pròpia del que ells acusen normalment a la Sílvia Oriols de feixista que no pas a demòcrata. I això espero que les seves pròpies files li facin reflexionar i que baixi el to.

Veurem què és el que passa. Jordi Colbalán, gràcies, bona tarda. Queden 10 minuts per arribar a les 4, fem una pausa i de seguida reparem una notícia que el cap de setmana ja es va començar a intuir i que avui. De fet, ahir es va confirmar i avui ha estat ja oficial i és que el govern espanyol. Tot i que ha dissol les causes espanyoles i ha convocat eleccions, ha tirat endavant els mateixos pràcticament decrets que el divendres passat van de caure al Congrés dels Diputats, aprofitant que ara no hi ha plens i el que hi ha és una Diputació permanent en la qual el vot de Junts per Catalunya ja no és clau. Ara ho expliquem.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica mai no havia estat tan fàcil.

L'OBC i els Homes Clàssics et donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe.

Entrades a auditori.cat.

D'aprofitar la força de l'aigua per generar energia el 1922, aprofitar els residus orgànics per generar gas verd el 2026. Més de 180 anys buscant altres energies més sostenibles cada dia.

Arriba Robots, una exposició amb 70 robots diferents per descobrir l'evolució i les aplicacions de la robòtica.

Des dels autòmats de Leonardo da Vinci fins als humanoides del futur. Explora i viu la tecnologia al

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya ens inspirem en la tradició per crear avantguarda. Compartim roses i llibres, fem pinya, ens anem a córrer focs i celebrem els genis d'ara i de sempre. Aquí la creativitat ens empenya a construir impossibles i a viure la cultura més autèntica al carrer. Sent de la nostra cultura, viu Catalunya. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

9 lletres, fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres. Què deu ser una fira de. Ets pocació, home. Que clar, Expocasio, on hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim, Expocasio.

Torna a Expocasio, Girona, els dies 16, 17 i 18 d'octubre, a Fornels de la Selva.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris, sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència Sanitària. La dels metges. I la teva.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només aquesta setmana. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Solidaris. Catalunya Ràdio. Amb Mercè Folch. Als Solidaris parlem de drets humans,

de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

Solidaris. Amb Mercè Folch. Dissabte a les 10 de la nit.

Som Trescat.

7 minuts i seran les 4, 7 minuts i donarem el testimoni al Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio, per tant, haureu de ser molt breus, però Sánchez vol que l'habitatge centri les eleccions generals el 29 de novembre, ja l'amnistia segur que també jugarà un paper, però l'habitatge ha donat al PSOE un motiu ideològic per portar l'iniciativa electoral i ara cal veure si pot mantenir aquesta idea durant tota la campanya. 24 hores després d'avançar les eleccions, Pedro Sánchez ha comparegut en roda de premsa des de la Montcloa, per deixar-ho clar, Evidentemente,

si queremos llegar más lejos en el ámbito de la vivienda y queremos llegar antes, necesitamos una mayoría que respalde lo que no hemos visto en este Congreso el pasado viernes y es una intervención contundente del mercado de la vivienda.

I com que el que va passar al Congrés als diputats no li convenç, han tornat a aprovar pràcticament els mateixos decrets, amb alguna petita modificació, aprofitant que ara qui decidirà sobre aquests decrets no serà el ple del Congrés, sinó la Diputació Permanent, en què la majoria és lleugerament diferent i no cal el vot del representant de Junts per Catalunya per tenir majoria per aprovar-ho. Veiem què fa el PNB, que el PNB diu que s'ho està estudiant,

perquè el divendres va votar a favor. Alguna cosa pillarà, perdoneu-me, d'aquesta manera. I ja està, no passa res.

Aquí hi ha una jurista, i tindrà l'opinió més fonamentada, però jo he vist juristes progressistes, gens sospitosos de ser de l'acord de Llarena, per resumir-ho, que tenen dubtes que aquesta fórmula sigui correcta, perquè al final aprofites una majoria diferent. No estàs, saps? I després justificar l'urgència. Clar que és urgent parar els desnonaments. Fa molts anys que és urgent parar els desnonaments.

Jo m'ho he estat estudiant aquest matí, una mica, perquè no soc constitucionalista de formació, però ho he estat mirant i, efectivament, han aprofitat una expressió de la Constitució que parla en situació d'emergència d'extrema necessitat. I això els dona una petita prerrogativa. Però clar, estem parlant d'una situació que portem anys vivint-la. L'extrema necessitat és el cas de la Mari Carmen, que ara s'està canalitzant i buscant solucions, però l'estructural de l'habitatge fa anys que està produint-se i no han fet un ús d'una concepció d'extrema necessitat i urgència per regular-ho fins ara. És extrema necessitat d'urgència política aleshores aquest ús de la Diputació jo estic amb els juristes que tu has consultat crec que està no m'atreveixo a dir que no és legal perquè és legal i no és negal s'ha d'interpretar però m'agradaria saber què diu l'informe del lletrat de les Corts sobre aquest tema quan ha d'aprovar l'ordre del dia de la Diputació permanent perquè si algun grup ho demana ha d'haver un informe jurídic del lletrat de les Corts. I a veure com ho justifica legalment. D'on surt el fet punyent que justifiqui l'extrema legalitat. Això es va fer, em sembla, si no recordo malament, i puc equivocar-me, quan es va fer allò del dèficit de la reforma del Constitucional. No, allò es va fer. Sí, es va fer en la Diputació Permanent perquè eren vacances. Sí, era l'agost. I llavors sí, perquè hi havia la. Jo el que no entenc és.

Quan convoques unes eleccions vol dir que políticament la partida pel govern s'ha acabat, no? I per tant ja no pots continuar legislant perquè has convocat unes eleccions per tornar a demanar la confiança als ciutadans o per perdre-la. Perquè si hi hagués vola extra pot ser tan fàcil com no convocar les eleccions i tornar a negociar amb les parts del decret. Que hi havia 30 dies. Jo trobo que s'havien d'haver votat aquests 30 dies. Per què el govern, si tenia tanta necessitat d'aprovar aquest decret, per què no el torna a portar a la negociació per comptes de fer-ho per la porta del darrere? Segurament és legal. El que no és democràtic o no té un molt bon estil, perquè la partida s'ha acabat i, per tant, ja no pertoca imposar coses. Quan ja ha acabat el debat polític sobre la qüestió, perquè una majoria ha decidit i ha decidit que tothom va. I per això fins i tot has convocat les eleccions. Això és estil trillarisme polític. Això és bastant. Com que l'objectiu,

podríem dir, és bo, costa. Bueno, és bo des d'una perspectiva. Ningú pot dir que tothom vol frenar desnonaments. En principi, no. En fi. Una altra cosa és. Hi ha qui diu que aquests decrets no frenen els estacionaments i que continuen a venir. En alguns casos sí, altres no. Demani algun previst que està pendent precisament d'això. El que passa és que que l'objectiu sigui bo, resumim-ho així, no ha de fer que no ens preguntem si el camí és correcte.

Dos minuts per arribar a les 4, dos minuts per donar el testimoni al Francesc Garriga a la tarda de Catalunya Ràdio. El Garriga aixeca els braços perquè tothom a l'estudi calli. Imagina't qui pot haver a l'estudi perquè hagi de fer aquest gest. No, si l'estic veient. A més a més, com que porta aquella roba que és cridenera, se l'ha veu a la vista. Bona tarda, eh, primer de tot, Garriga. Bona tarda. A veure, roba cridenera no és l'única que la porta. No, no, també, sí, sí. Veig que hi ha aquí duelo, eh.

Però la que porta la motxilla que sembla que tingui un abot, Que ens tem imatges. Tinc imatges, sí. Tinc imatges, Llobera. Hi ha un canal de YouTube que publica el que passa a l'estudio quan no hi ha res. Això tindria audiència. Això tindria audiència.

És veritat, però llavors jo procuraria, perquè ara no sabia jo que l'Òscar Fernández. Sí, vesteix-te bé, Llobera, sisplau. Posa't bé la caputxa. Me porto el chubasquero.

L'he vist abans també, perquè ja saps que ella passeja per totes les instal·lacions de Catalunya. La tenim aquí a vegades fent la partida del basquet. Fa la ronda, fa la ronda. I ja l'he vist tant la roba com la motxilleta aquesta que porta petita. Que a més se la penja al davant i no al darrere. Si no, no em mires.

Quan me'n vaig ja no em mires, m'entens? Llavors així ja ho has vist tot del primer impacte. Apa, me'n vaig. Adéu.

Ella fa el seu programa. Sí, però ella continua aquí asseguda, eh? Perquè, clar, si tinc imatges, ella diu. Déu, i poseu l'efecte de la porta, però jo la veig aquí assegudeta.

La ràdio està àgia. Avui no et toca.

Avui ens toca a pluges, ens toca a Puigdemont, que parla a les 6 de la tarda i ho seguirem en directe. Ens toca estar atents a aquesta jornada tan intensa que t'he d'explicar, Òscar. Sí, sí, un altre dia de ràdio, eh?

Ja en portem uns quants. Tarda de ràdio. I tant, i tant. Doncs, escolta'm, de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga, amb la Montse Barderi, també la Lloveres, perquè no se l'han dit. Tu no vols que entri, però ella no marxa, per tant, aquí la tindràs, ella anirà parlant, ja ho sabem, això. Adéu. Neus Tomàs, Gemma Calvet, Miquel Àngel Escobar, gràcies a tots tres, fins la pròxima. Adeu, bona tarda. I com dèiem, de seguida a la tarda de Catalunya, Ràdio Malfrancesc Garriga o als blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornem demà a partir de les dues en una nova edició del Catalunya a migdia. Fins llavors, bona tarda de dimarts a tothom.