Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 06/11/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb la segona investigació de la Fiscalia Europea a la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla per possible frau de fons comunitaris. Arran de l'accident de Damuz, al mes de gener, ja se'n va obrir una i ara la tragèdia d'Urda ha motivat la segona investigació. També ens hem fixat en les noves amenaces de bomba que han rebut avui diversos vols arreu d'Europa. És el tercer dia en què passa aquesta setmana, després dels episodis de dimarts i d'ahir dijous. I hem parlat també de TikTok, després que la Comissió Europea hagi determinat que infringeix la llei de serveis digitals perquè ofereix vídeos sense límit i centrats en els continguts que interessen els usuaris, fins i tot quan això els fa caure en espirals que posen en risc fins i tot la seva salut mental. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjana. Què més podem afegir, Joan Bota?

Doncs mira, s'ha hagut d'interrompre la circulació ferroviària al tram sud de l'R4 entre Gelida i Sansadorní de Noia, l'Alpenedès, i això és perquè s'ha incendiat una locomotora de mercaderies que, això sí, no transportava mercaderies perilloses. Renfe està intentant posar autocars entre Martorell i Sansadorní per fer el trajecte alternatiu. Protecció Civil ha activat el pla ferrocat en fase de prealerta. Mentrestant, llibertat vigilada per les dues menors de 15 anys detingudes dilluns a Lleida per la seva vinculació als grups blocus. Les va detenir la Policia Nacional en el marc de la investigació arran dels aldarulls a Barcelona el 24 d'octubre.

Anem a Lleida per a Joan Alvarez. Hola, bona tarda. Les dues menors van declarar a la comissaria el mateix dilluns i van quedar en llibertat a l'espera d'anar al jutjat. Un cop ho han fet, la plaça de menors del Tribunal d'Instància de Lleida n'ha decretat llibertat vigilada, les vinculant amb les accions blocus on a través de les xarxes socials promouen aldarulls, robatoris i pillatges. A les comarques de Lleida, recordem-ho, aquestes dues detencions s'afegeixen a la de dijous passat, quan els Mossos d'Esquadra van arrestar un altre jove a Villmunt d'Urgella, a la comarca de la Noguera, que va quedar en llibertat amb instrucció patriarcatica.

Més d'un centenar d'activistes han ocupat durant unes hores el recinte en obres del que serà el nou macrocentre de dades de Microsoft dels afores d'Amsterdam, als Països Baixos. Amb aquesta acció volen denunciar les conseqüències negatives pel medi ambient que implica la construcció a gran escala d'aquests centres de dades necessaris d'altra banda per entrenar i fer funcionar els models d'intel·ligència artificial. I precisament parlant d'IA. Fins demà. I que donen ple suport a ell i a la seva independència de criteri dels membres del jurat. També lamenten la cobertura que va fer el diari El País, que va posar en dubte que l'escriptor hagués escrit la seva novela i la va atribuir a la IA a partir d'un detector de continguts, que és el pangram. Per tant, al final, aquesta notícia, que aquesta novela s'havia escrit amb IA, doncs sembla que no, sembla que l'autor ha pogut aportar tots els manuscrits i tots els guions que ell s'havia preparat i, per tant, ha aconseguit invertir la prova de càrrec. I desfer-se d'aquesta acusació.

Des d'ara i fins a les 4, amb el Pere Rosinyol, periodista, soci i redactor d'Alternatives Econòmiques i de Mongòlia. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. La Isabel García Pagán, sols directora de La Vanguardia. Bona tarda. Molt bona tarda. I la Mònica Sabata, consultora de projectes institucionals. Bona tarda. Molt bona tarda. Però avui, al Catalunya Migdia, hem de fer una excepció. I haig d'explicar el per què. Perquè diríem que m'està marxant de les mans. Seria una mica la conclusió. Vaig a posar una mica de context. Ara fa algunes setmanes, segur que recordareu si escolteu els programes els divendres, Joan Foguet, un tertulià que ve de tant en tant a les tertúlies, va assegurar que li sortia un fricandó espectacular. Cosa que va ser posada en dubte, bàsicament, per Pere Russinyol i també per Isabel García Pagán, que van dir que si no tastaven aquell fricandó no podrien certificar que, efectivament, a Joan Foguet li surt un fricandó bo. S'ho va prendre tan seriosament que ens va portar fricandó, el vam tastar i vam certificar que, efectivament, el fricandó era molt bo. Eh, Pere? Molt bo. Fins aquí anem bé. Una setmana després va venir Marcos Lamelas a la tertúlia. Vam recordar que havíem tastat fricandó i que en canvi aquell divendres no hi havia res a tastar i Marcos Lamelas va cometre la gosedia de davant de Pere Rosinyó dir que ell també feia molt bé el fricandó. Cosa que Pere Rosinyó va dir que, home, s'hauria de poder tastar. I Marcos Lamelas va assegurar que faria fricando i que ens portaria un tastet. El que jo no vaig entendre és que a Marcos Lamelas vindria un dia que no li tocava fer tertúlia només per portar fricando. Marcos Lamelas, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu t'has presentat avui que no et tocava fer tertúlia.

Bueno, és el repte del fricando. Escolta, al confidencial no li podeu llançar un repte i esperar que.

Que s'amagui. I has portat una carmanyola amb una mostra del fricandó que vas fer aquesta setmana. Correcte, efectivament. A més a més, ara el tastarem, perquè hem anat a Correcuita a comprar coberts i tot plegat.

Se l'ha tastat. I ho sabeu de pronunciar. És a dir, aquí no val l'empat bien quedar. És a dir, o Foguet o jo. O sigui, no, Catalunya és massa petita per dos fricandos excel·lents. Jo no és per res,

però recordem que quan tu vas assegurar que el teu fricandó sortia molt bo, hi va haver un company de la redacció d'esports d'aquesta casa, David Clupés, que va assegurar, via WhatsApp, que ell també feia un fricandó espectacular. Estem esperant poder-lo tastar. Si no el tastem, no podrem donar el segell de qualitat del Catalunya Mitjà, aquest fricandó. Hi ha hagut un revólver més ràpid? Sí. A tot això, ara tastarem el fricandó, i al Marcos ja li he demanat que aquell que ha vingut a portar el fricandó que es quedi a fer la tertúlia. Hi ha algú que, sense voler, també remenarà el bigoti.

Empar Moliner, bona tarda. Bona tarda.

Quan érem aquí fora en Marcos m'ha dit que ell sí que promet, no com jo. Per tant, divendres que ve prometo les meves mandonguilles amb sípia o, si ho preferiu, croquetes de rostit de pollastre amb castanyes. Podeu triar una de les dues coses. Les croquetes les estic fent. Les mandonguilles amb sípia, no. Sobre Marcos. Jo em pronunciaré, seré implacable. Ja sé que és lluitar, és a dir, si et pregunten què prefereixes, si lent o no macar-n'hi, és molt difícil, és molt difícil. Però jo he trobat en aquest fricandó potser un excés de tomàquet. Però si no l'has tastat encara. No, però l'he vist, l'he vist. De moment només estàs amb la visual, eh? Tots sabem que la cuina catalana, ja sabem, tothom diu que és marró, per això no surt a Instagram. I aquí jo veig molt vermell, i veig un vermell de pot. Però, però, però, però, però. També haig de dir que la Pagán, que és una persona que en sap, li ha dit, ho has fet amb llata, i la mela li ha semblat més estrany que si li preguntaven per física quàntica, ha dit, com has dit, jo l'he preguntat a la senyora, per un fricandó, per l'Oscar Fernández, que ja l'hi han preparat. O sigui, ara els mercats de Catalunya.

Estan una mica tallant. Com és el segon jord que tenen un preparat d'herbes pel caldo. El picandó de Catalunya migdia.

Hi ha un preparat. Jo he assistit. El tertulià fa dinars, li agrada. He assistit a dinars de tertulians que estan asseguts. El concurs de paelles, i està el tertulià, i diu, Paquita, tirim l'arròs ara. Vull dir que, entén-me, però això ho veig molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.

Em l'has obert, que l'olor, perquè clar, tu, com a bona tastadora de vins, per exemple, has fet la visual, ara la.

L'olfactiva. Has de fer aquell centrifugat

que es fa. Ah, amb el vi, i després olorant-ho per veure el què, no?

L'olfactiva està molt correcta. Entenc que s'hauria d'escalfar, però Foguet ho va fer fred. Per fer igualtat de condicions, jo crec que ha de ser fred. En un tast de cegues la copa és la mateixa sempre. Extraordinari, fricandó, només m'imagino.

Ara el tastarem, ara el tastarem. Vaig, vaig. Abans el Marcos Lamelas ha gosat fer una frase que diu, no, no, escolta'm, exigiré que us mulleu o Foguet o jo, ha estat la frase que has dit, no? Sí, sí. Per al·lusions, Joan Foguet, bona tarda. Hola, bona tarda i de bus guar. T'has trobat en el fregat, podríem dir d'alguna manera.

No, perquè clar, tu poses la ràdio i et trobes aquí, que hi ha gent que t'increpa, gent que a més no ha parlat ni dels moixernons, segur que ha fet la llata, no sabem què ha fet el Marcos, no sabem si l'ha comprat, o sigui.

De la mateixa manera que Joan Foguet va documentar amb imatges durant la setmana l'elaboració del fricanduatge, Marcos Lamelas va documentar la cuina.

No, no, però. Estic quasi per demanar un vídeo, eh?

Penseu una cosa. Abans parlàveu d'aquest escriptor que li han fet la feina en via. Que això és el que abans en dèiem un negre, que era un senyor que t'ho feia, que t'arreglava les frases. Llavors vam veure que ja no calia, perquè el lector tampoc ho notava tant. Saps què et vull dir? Llavors, aquí jo veig que hi ha mà humana. O sigui, que això no està comprat. Això l'ha fet el Marcos.

Jo no vull magnetitzar l'opinió de ningú. Has de. Has d'anar passant el plat, perquè aquí estem parlant d'un moment. Joan, perquè estem parlant, perquè no l'hem tastat. El primer sempre té un punt.

El pioner sempre té un punt. Sí, és veritat. Tira primer, la fitxa tira primer. Però no sabeu I l'empar va ser.

Va ser molt estricte. Amb les lluances. No sabeu que guanyaran les meves mandonguilles.

No, encara no, perquè veig que hi ha molta lentitud aquí en el tema servir aquest fricandó. Hi ha problemes de producció.

Amb uns coberts reciclables que hem anat a comprar aquí al davant, amb uns coberts reciclables.

Escoltam, hem fet el que hem pogut perquè, insisteixo, aquí Pere Rosiñol diu que ell sí que va entendre que avui portaria el frigandó. Jo no, eh? Jo assumeixo que vaig pensar que seria el dia que li tocava tertúlia, no que vendria després.

L'oient sap que és en Pere Rosiñol que ens va manipular.

Ho sap, ho sap i ho he de reconèixer, per tant és així. Aviam, testeu. Tot per dinar gratis, Pere. Algú em va dir que, sense que jo ho sentís, vas dient por ahí que treballo alternatives gastronòmiques.

És un bon acudit. Però acceptes l'autoria, no? Digue-m'ho a la cara.

Bé, en Marcos està servint, veiem que es trenca, es trenca.

Això és un bon senyal, això és un bon senyal, això és un bon senyal, es trenca, sí, sí. El color, el color, podeu explicar el color?

El color ja hi ha massa tomàquet del Marcos, Marcos, que et deia. Ara! Has confessat pot,

has confessat pot, Marcos. Sí, sí, sí, escolta'm, totalment.

Quins bolets ha posat?

Quins bolets ha posat? No sé, a veure,

Quins bolets ha posat? No sé, a veure, Marcos, has posat bolets? Sí, clar. Quins?

Jo diria que champinyons, és que pas. No, mira, mira quin tros de bolet. A veure, home, home, sembla que hi hagi un rovelló, eh? Un tros de rovelló. Ei, atenció que sembla bonic això, eh? Espera, espera, hem de tastar.

Has de dir que podem atribuir l'ensenyança. Tu vas dir que eres autodidacta, no, Joan? Sí, sí, bueno, vaig seguir alguns,

com se'n diu això, alguns tutorials, una cosa del YouTube, sí. Podria haver citat en Pere Tapies o en Néstor Luján, però no, no.

Està servint amb una prestància extraordinària.

No, no, no, això és la recepta de la meva mare. Això és la mare. És la recepta. De fet, alguna persona de producció ha insinuat que s'havia fet la meva mare,

o sigui O sigui, pitjor que tu. Podem parlar amb la mare? Podem parlar amb aquesta mare? Perquè es pronunciï,

que sigui com la mare del mananero? Deixem pobre senyora. La cosa de tipus carrusel, vejam, en part molia ja es porta un tros a la boca. Quina cara fa?

Expliqueu la cara que fa.

Bé, bé, bé. Està com degustant. És difícil, és difícil desempatar. És molt difícil. És molt difícil.

És molt difícil. Això és Catalunya.

Oh, sempre intentant quedar bé. Oh, el pujolisme que queda. O así català. Que els teus són millors jo he vingut aquí a Diana

a reptar jo tampoc vaig tastar el del foguet el Marcos a fora ja m'ha dit ja tinc un vot guanyat perquè només pots votar per mi que manipulador

el Marcos em va donant plats plens de fricandó i no puc menjar més ja en tinc un tros l'Isabel i el Pere sí que van

tastar els dos està molt bo Marcos i gràcies de veritat.

Ara és quan el Pere diu però penseu que està

servint encara i quan algú et porta el dinar amb un tàper d'aquests tan polits és molt bonic moltes gràcies, està molt bo està molt bo escoltar,

són allò que se'n diu dues pistes, dos ambients de fricandó. Perquè la gent que li agrada més amb tomàquet la que li agrada menys de tomàquet i que li agraden més els moixerons o un altre tipus de bolets, però està boníssim està

boníssim la memòria sempre

quedant bé no fos cas, eh?

Ha de ser tendre, i ho és. I ja està. Ell no sabia quina carnera, però la carnissera sí. Que és molt mal. Ternera, però deia molt tall. Tu vas a comprar al mercat? Clar.

Però vaig a comprar, no vaig a pensar. No sé si enteneu la meva vida. Però segur que la carnissera et coneix. El director diu, el dia que et toca, com si jo estigués fent fricador. Ets molt poc carinyo pensa que soc una mena de trat guai que estic

a casa meva segur que vas a comprar si vas a comprar la carnissera et deu conèixer li deus caure molt bé et deu preguntar fuguet tampoc fa servillata. Però són dues escoles es pot fer servillata o no jo no uso llata

això són una cosa que és com l'almandri i el tomà són dues maneres de pensar he patit per la camisa blanca del

Marcos hi ha hagut un moment que un bolet ha sortit disparat del plat i he pensat que teníem

un drama ai pobre només puc que la setmana que ve portar alguna cosa

nosaltres estarem aquí per tastar-ho sense problema. Jo, escolta'm, no portaré res, però jo ho tastaré tot i ja us diré si m'agrada o no m'agrada.

Jo crec que Joc de Cartes

està vedant amb aquest filó. Format radiofònic no se'l pensàvem. Jo crec que té menys recorregut que el televisiu,

el format radiofònic.

No, això no l'hi pots dir. Amb el jurat no l'hi dius, que té menys recorregut.

No, no. El jurat, o sigui, el flicando molt bé, el jurat es pot millorar perquè no s'ha. El jurat no s'ha pronunciat

en absolut. Jo vaig a dir-te una cosa. Compte. Si fred està molt bo, calent seria suprem.

Correcte. És veritat que el del Joan també va ser fred, eh? Ja heu dit que havien de ser en les mateixes condicions. Aquí ja assumeixo la part de culpa perquè això, des de la direcció del programa, hauríem d'haver establert un sistema per escalfar.

Joan, jo he volgut fer trampes i escalfar-me. Portem fogoneta.

Ja sabia que faries trampes, segur. Joan Foguet, gràcies i et fem una mica les dentetes. A vosaltres per fer-me menció. Gràcies i bona tarda. Gràcies, gràcies. Molt bé, escolta'm, seguim fent el programa habitualment. Tu hauries de fer una dèria,

diguem-ne. Hauries de procurar-nos un tema que no sigui el fricandó. No, no, però gairebé. La derrota, Riota, de Donald Trump m'ha fet pensar en un gènere humà. Que cada cop s'escampa més i és més enervant, que són els excusons, que són aquelles persones que abans d'admetre que s'han ficat de peus a la gallera, de peus al fricandó, que l'han vessat, que l'han cagat, si ho voleu més català, s'excusen. El primigeni excusor és el nen al qual el gos se li va menjar els deures. El principal excusor d'avui en dia és el polític, i d'entre ells, Donald Trump. He perdut bous i esquelles, o si ho voleu més modern, he perdut benzina i lubricant, Per culpa de la guerra d'Iran, jo no he sigut. L'excusor mai té la culpa de res, sempre són els altres. Et trobes l'excusor després d'haver escrit el llibre que havia de canviar la història de la literatura i que no s'ha llegit ni sa mare. No, és que la societat no està preparada pel meu geni. Et trobes l'excusor acabant d'obrir un restaurant molecular que no s'omple. No, és que els catalans són uns provincians, tot el dia amb el fricandó i no m'entenen. Et trobes l'excusor al seient reservats de l'autobús. No és que estic cansat perquè he dormit malament, cabrona. Et trobes l'excusor al restaurant on t'has trobat un pèl a la sopa. M'ho no és, deu ser d'algú altre. També te'l trobes a la ràdio quan l'audiència no li va bé. És per l'horari. Oh, no em fan prou promoció. La culpa de les coses que no li surten bé a l'excusor no és mai seva. L'excusor té una característica. Et fa de pare i et fa de fill al mateix temps. Et renya, perquè no has fet el que ell volia, i es queixa quan tu no satisfàs els seus desitjos, que és, per exemple, votar-lo. L'excusor, per damunt de tot. Està sempre molt enfadat. Jo somio en un dia en què l'excusor digui, mira, és culpa meva, no m'ha votat ni el tato, això és perquè no li agrado a ningú i perquè ho faig tot fatal. Excusor, per cert, és una paraula que encara no existeix al DIEC, que demano, com vaig demanar vespreig en el seu dia, i com demano també tieta. Excusor o excusón? El que s'excusa.

No sé com ho veieu, és Donald Trump algú que s'excusa,

un excusón que s'ha de saber perdre, no tothom sap perdre ni tots els que competeixen pel fricandó no, no volia tornar no volia tornar al tema no volia tornar al tema evidentment Trump no és un bon perdedor ja feia pinta d'altra banda. Si envies les teves tropes a prendre el Capitoli, ja se sap que quan has d'enviar les teves milícies a prendre el Capitoli, bon perdedor no ets.

Sí, torno, em sorprèn a mi mateix una setmana més en part donant-te la raó. No, no, no, escolta una cosa, que tinc una malaltia i no ho sé, i no m'ho dieu. Algú dels dos està estrany, diguem-ne. A veure,

o jo estic malalt o tu estàs malalt, Pere Rosiñol. Perquè tens l'error cada setmana. És l'efecte tònic del meu fricandó. Estàs molt de corte amb tot el que diu l'empat. Et farà una crítica a Alternatives Gastronòmiques ara mateix. Fricandó de dies. Tres forquilles.

Per cert, ja que parlàvem de Donald Trump i de les mid-temps, d'aquestes eleccions de mig mandat, volia aprofitar que teníem l'empar per recordar, és a dir, ja és un fet que passa habitualment als Estats Units, que coincidint amb les eleccions, se sotmeten algunes qüestions més domèstiques, podríem dir, a referèndum entre els ciutadans. Doncs, per exemple, a banda de triar qui controlarà la cambra de representants i el Senat, els ciutadans han votat en més de 150 referèndums. D'aquestes eleccions sobre qüestions que en principi els amoïnen. S'han submès a votació qüestions de vital importància com el dret a l'avortament en estats com, per exemple, Idaho, que l'ha rebutjat, Nevada o Virginia, que l'han aprovat, posar un impost als multimilionaris a l'estat de Califòrnia, que finalment. S'ha acabat rebutjant per un 55% contra un 45%.

No ho va dir la de Colau l'altre dia? Calla, que és bona idea.

Bé, que ho heu de dir, perquè hi ha alguns líders dels demòcrates als Estats Units que ho proposen. Però s'han sotmès a votació algunes altres qüestions que m'agradaria la teva opinió. Per exemple, a Washington DC, a la capital, a la ciutat de Washington, els ciutadans han votat vetar el foie gras, per exemple. S'ha aprovat amb el 73% dels vots a favor.

Intolerable. Prohibiran la venda i

Intolerable. Prohibiran la venda i la importació d'aquesta delícia culinària.

És tortura a l'ànec. Que ja s'estan inventant altres maneres de no posar-li l'embut a l'ànec, perquè els ànecs s'ho mengen tot, llavors no cal, de vegades no cal. Jo, de petita, havia d'ajudar a matar els conills amb meva iaia. Et feien agafar les orelles. De l'animal, la iaia agafava la masseta de l'allioli, li fotia un cop al cap i llavors li treia la pell com qui li treu un pijama. Tots els nens traumats no menjaven mai conill. Soc una hipòcrita, jo. M'encanta el foie. No m'agrada veure. És com la matança del porc, que hi he participat. Sóc una hipòcrita. A mi em feia una pena brutal veure com el porc sabia que anava a la mort. És a dir, a mi em passa com aquell cèlebre episodi del Simpson que Homer té aquella llagosta que es diu tenacites. I un dia li fa un bany calent, se li envada a les mans i la cuina. I llavors Homer, plorant, li diu, Teresita, si supieras lo buena que estás, Teresita, si pudieras verlo, si te pudieras probar. Doncs jo soc aquesta, per tant, estaria a favor del foie patint pels ànecs.

I a més coses a Alabama han votat amb un 58% dels vots a favor d'obligar a les escoles públiques a emetre una interpretació de l'himne nacional dels Estats Units com a mínim un cop per setmana i només la primera estrofa que es fotin els nens segurament la més atípica a la ciutat de Portland a Oregon allà s'ha rebutjat que els elefants del zoo siguin traslladats a santuaris perquè tinguin més llibertat i els mantindran per tant en captivitat el zoo de la ciutat ells devien pensar se'n van

allà amb els lames els faran mandales a la pit deixem-nos el zoo,

ja ho entenc no sé com ho veieu aquestes coses a mi m'encantaria votar això que se sotmetin a aquestes coses a votació

popular bueno, perquè són temes això és molt nord-americà, són temes de debat molt local que acaben generant campanyes i s'acaba votant és a dir molt sovint això depèn també d'una determinada cultura molt. Lo dels elefants, per exemple, això segurament és culpa d'una pel·lícula que es diu Llibereu a Guali, la pel·lícula del que tenien aquella vellena que és el que donava aquell salt i tot això, perquè la vellena que estava captiva a Fo de Sant Diego la van alliberar i va ser una catàstrofe, o sigui, va ser molt pitjor alliberar Guali que haver deixat

Guali tranquil, diguem-ne, però. Que tampoc era normal tenir-lo en una piscineta, en una banyera, tota la vida, entén-me, eh?

Bueno, però el problema és que havia crescut en captivitat i quan el van alliberar allò va anar molt malament. És a dir, la cultura nord-americana genera una sèrie de fenòmens que després a Europa ens costa molt d'entendre i d'analitzar des del nostre punt de vista.

La idea del foie està arribant a França i aquí també és.

El Francesc Garriga que ens està escoltant em diu que a Nova York, per exemple, la ciutat de Nova York està prohibit el foie.

I a França ho estan intentant, per això estan intentant alimentar-los d'una altra manera, però és a dir, això arribarà aquí, tot això, eh? Tot el que estan fent arribarà aquí.

Bueno, aquí de moment, és a dir, a mi em meravella que hi hagi societats com. Exacte, és a dir, a mi em meravella que a Suïssa i als Estats Units es puguin fer referèndums fins i tot sobre el foie, no? I a l'estat espanyol, doncs, ja hem vist el que va passar a Catalunya amb un referèndum, no? Vol dir que.

Si tot i que Estats Units no es podria fer un referèndum

per la cessació d'un estat, eh? Ja ho sé que no, però és la base democràtica de dir, fins i tot si parlem del foie, podem decidir entre tots què en pensem, t'agradi o no t'agradi el foie. Però és de base de quin tipus de societat

tenim o no tenim. La qüestió del foie és, estem parlant dels ànecs i d'animals, dels drets dels animals, i això a tot el món en aquests moments és tema.

Però poden fer sobre el foie sobre qualsevol altra cosa a Suïssa van votar sobre els minarets

també és un tema que són temes que semblen més bromistes però que són fonamentals de què pensa la societat però que es faci un referèndum

sobre si s'ha de maltractar o no els ànecs per fer foie que em sembla fantàstic en un país en què hi ha pena de mort. Sí, sí, sí. He citat que no en els mateixos estats en els quals s'està votant això. Aquesta és la gràcia, també. Però és un país en el que es pot sotmetre a votació si no s'ha de vendre foie, perquè això implica, òbviament, un maltractament per l'ànec, i en canvi després O pots portar una pistola al cotxe.

Deu bé néixer Europa que no em deixi portar una pistola al cotxe a mi, perquè si no. Sí, però a l'hora. Vols dir que faries fricandó foradat? Jo crec que Europa fa molt bé en què jo no pugui portar la pistola al cotxe.

A l'hora no ens pensem que és folclòric això, perquè ja ho he dit. Aquest referèndum de Califòrnia, d'aquest imposta en els rics, si hagués sortit que sí, el fundador de Google hagués hagut de pagar 12.000 milions per un referèndum. Vull dir que jo això ho trobo realment encomiable. O sigui, després pot semblar folclòric

i I amb sort després hauria marxat de Califòrnia. Bueno, llavors s'ha hagut de pagar. Això no pot ser, perquè toca marxar. 12.000 milions.

I hi ha hagut un debat molt gran a Meta, també, amb el supermerc.

Meta ha hagut de pagar pel tema d'Instagram i les nenes alimenticis. És a dir, pels papers de Facebook, al final, pràcticament 10 anys després, Meta ha hagut de pagar.

Però si hagués sortit que sí ara en aquest referèndum de Califòrnia, el de Meta hagués hagut de pagar també milers de milions.

Hem de recordar que hi ha estats que la sodomia està prohibida a casa seva. Si vius en un estat fronterer, pots posar el llit enmig.

Bé, en tot cas, el sistema electoral americà, que no deixa de sorprendre'ns quan el mirem amb les ulleres, entre cometes, dels europeus. Empar Moliner, gràcies i bona tarda. Gràcies a vosaltres. No t'ho pensaves, que demà series. 3 minuts i seran dos quarts. Fem una pausa i de seguida ens fixarem en una mesura que ha decretat avui el govern espanyol i que ha sorprès a tothom, que és la retirada del mercat de milions de litres d'oli per evitar que el preu baixés més. I això no ha estat rebut igual per tots els productors d'oli. Ara en parlem.

Catalunya migdia.

El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Mamma Mia! Mamma Mia! el musical arriba al Teatre d'Eboli amb una nova producció per convertir Barcelona en la gran festa d'ava. Música i emoció s'uneixen en un espectacle únic on no podràs deixar de cantar i ballar. Compra ja les entrades a Mamma Mia! el musical Punes i uneix-te a la festa de l'any.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Motley Crue per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol, al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

Sengai, la sensación es que es una ciudad que funciona.

Que crece és la cultura del dia aquí a Xina.

Fa 20 anys, el cantant del Slag Sambusto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Li van posar Cat Radio Barmín, projecte barmín amb limba.

Significa la nostra ràdio. It's the radio, Radio Cat Barmín.

Era fácil llegar a todas las aldeas de los pueblos que se nos ocurría una ràdio. It is the principal radio station, it's well recognized.

I've never thought of being a journalist. Now only listen to Radio Cat Barmín? Yes, sir.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Busto. Inscripcions a catradio.cat.

Som Trescat.

Són dos quarts de tres de la tarda, són dos quarts de quatre de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb Pere Rosinyol, Isabel García Pagán, Mònica Sabata i Marcos Lamelas, el dia en què les denominacions d'origen de l'oli d'oliva catalanes es queixen de la mesura que ha pres el govern espanyol, que per primera vegada ha decretat que es retiri el 12% de la producció per evitar que els preus de l'oli es desplomin. El Ministeri d'Agricultura ho justifica perquè diu que la campanya arrenca amb moltes reserves i amb unes bones previsions que han provocat un excés d'oferta, diuen. Els productors catalans diuen que tot això potser és a Andalusia, però que això contrasta amb l'acollida a Catalunya, que no ha estat especialment forta. Saludem el president de la DOP siurana, Pere Albà. Pere, bona tarda. Hola, bona tarda. Primer, què us sembla aquesta mesura, que és inèdita, que no havia passat mai, en què el govern espanyol decreta que un 12% de la producció d'oli es retiri del mercat.

Bueno, nosaltres estem completament desacord amb aquesta llei, realment perquè se'ns presenta una acollida, la d'OPC Urana, entre un 35 i un 40% inferior a la de l'any passat, i llavors resulta ser que, bueno, clar, ens trobem amb aquesta mesura i a nosaltres es comportarà amb més complicacions que una altra cosa, perquè s'ha de dir tot, primera per aquesta, després la d'avallada, preu que tenim sobre el preu de l'oli d'oliva buit, que també és una treballada molt grossa. I, a més a més, molts trulls i molins d'olis aprofiten quan tenen l'oli del raig o els primers litros d'oli per vendre, que encara té una mica de preu, perquè normalment, en generalitzat, normalment durant l'any va més a la baixa que no pas a l'alta. Llavors, esclar, entre això, collita curta, després els rendiments, estem amb uns rendiments molt baixos, uns rendiments d'un 12-13%, que vol dir que l'any passat també teníem un rendiment d'un 117-117%. Resultarà que no sé si podrem arribar al final, al setembre, que diu que teòricament aquest 12% es desbloquejarà, però no sabem com hi arribarem. A nosaltres es perjudica més que no pas es beneficia. Això és el que pensem. Adéu-siu, Rana.

Us havien fet alguna consulta, us havien avisat, us han preguntat, us han consultat o han tirat pel dret?

Mira, realment això fa ja un any, un any i mig que està sobre la taula. Es van consultar, nosaltres vam fer un plec d'al·legacions, però avui per avui encara és hora que ens han de contestar. O sea, ho han tirat endavant sense consultar nosaltres ni res de bé. Sí que vam fer la consulta, però mai vam contestar.

Entens que la gent, el consumidor, que ha vist que, perquè com hi va haver sequera, hi va haver males collites, i per tant això va fer que el preu de l'oli pugés moltíssim, ara pensi, on hi ha? Ara que el preu havia d'esplomar-se, que és la paraula que utilitza el Ministeri, ara en retiren del mercat perquè no baixi el preu, i que per tant això indigni el consumidor?

Bueno, jo crec que sí, perquè la tendència és que l'oli està a la baixa, per un any hi ha raó, perquè està entrant. Jo crec que, primer, crec que aquesta mesura s'hauria de prendre o per províncies, o per DOs, o per comunitats, sempre sapiguent els moments en què està d'acollida i sapiguent les quantitats de produccions que hi ha cada comunitat o cada DO. Però després, a més a més, es trobem que es mesuren a nosaltres, o sigui, a nosaltres diu que hem de retirar del mercat el 12%, que teòricament al setembre el desbloquejaran, però es trobem que està entrant oli a cara i creu tant de Tunísia com de Portugal com del Marroc, i aquí no prenem cap mesura ni fem res. És el que està fent la competència. Si és que Andalusia té una gran collita i ja té un gran estoc, que estic completament d'acord, però clar, aquesta gent també es troben, com nosaltres, que entra l'oli de tot arreu. O sigui, entra l'oli de l'estranger i aquí no es pren cap mesura. La mesura la prenem a casa, per les paraules.

I el que us demanen, que és que el 12% us el guardeu als magatzems, o que no acolliu l'oliva, que és el que us demanen, al magatzem?

No, no, demanen que de moment el guardem, que el tinguem amb estoc, que a nosaltres això també comporta un gasto, perquè, primer, que mantenir i tenir ple els dipòsits comporta més gasto que una altra cosa, perquè s'ha de mantenir de temperatura, no ha d'haver-hi llenç de claror, clar, això comporta una quantitat de gasto innecessària. I segona, trobem que nosaltres, els molins, Doncs normalment els països o les cooperatives i els trulls també individuals que entren a Olives han de pagar els països. Com podem pagar els països? Ja estem treballant sota preu de cost. Només els falta, a més a més, tindre que demanar un crèdit per pagar aquesta quantitat d'oli que hem de guardar. Això tot es va amb una davallada i complica cada dia més el sector.

Realment. Doneu la batalla per perduda o voleu presentar alguna queixa, alguna reclamació per

tal de canviar la mesura? No, no, presentarem queixes i intentarem fer el que faci necessari i que abans de prendre aquesta decisió jo estic d'acord que prenguin la decisió que diguin que Andalusia o que hi ha deors que poder no es troben en aquestes circumstàncies però primer sembla que s'hauria de fer un estudi i sapiguem bé quan fem una cosa d'aquestes almenys penso particularment que per prendre una mesura s'ha d'estar segura que ho estem fent i en aquest cas sembla que estem cometent un error molt gran.

És Pere Alba, és el president de la D.O.P., denominació d'Origen Protegida Ciurena. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. A vosaltres, bones tardes. És inèdit, no havia passat mai que.

Sí, sobre el paper sembla. Però és soli. Per començar, és soli. L'oli és un sector estratègic. L'oli sempre s'ha considerat un sector estratègic. Les coses que passen a l'oli no són mai normals, sinó que estem parlant d'un sector on s'accepta un nivell d'intervenció estatal. Molt important, que està plenament assumit en un context, a més a més, on Vox ha fet bandera de la protecció del camp, dels agricultors, és normal que passi això, perquè es fe una idea, ahir es va haver-ne la gran OPA sobre el sector de l'oli, dues cooperatives, de COP i ACESURB, van comprar d'oleo, que és coipe, carbonell i 10 o 12 marques més. És l'operació més important de l'oli a Europa. S'ha fet fora els italians pagant menys que les. Els italians posaven 30 milions més i per 470 milions les cooperatives andaluses han aconseguit mantenir el control de l'empresa estratègica d'oli espanyol. És a dir, El problema d'això és que ho paguem tots,

ho paga el consumidor. I que ara, per exemple, durant molts mesos l'oli va estar pels núvols. Es va fer viral la imatge de les ampolles d'oli amb aquella alarma perquè no te les duessis del supermercat, perquè estava a un preu altíssim. Ara que veuen que baixarà el preu, llavors diuen, no, no, escolta'm, no ens podem permetre que el preu es desplomi, per tant, traiem el 12% del mercat per evitar que hi hagi una baixada de preu. I clar, el consumidor deu pensar, coi, quan pujava no es van prendre mesures, o se'n van prendre molt tard, quan ja el litre d'oli estava pels núvols. I ara que veuen a venir que pot caure, llavors ara és quan no els interessa que caigui.

Exactament, això és el que passa amb els sectors estratègics, com per exemple el petroli. Quan la gasolina puja, el dia següent t'han pujat la gasolina al sortidor. Quan la gasolina baixa, triguen un mes, dos mesos, i mentrestant ells. Sí, sí.

Sí, tot i així, a més, em fa molt estrany, per molt que sigui sector estratègic, per molt que sigui el que vulguis, que a les portes d'unes eleccions es prengui una mesura de aquestes característiques. La mesura s'havia aprovat prèviament, eh? Sí, però estem just ara davant d'unes eleccions. Amb un tema que, com ha recordat l'Òscar, quan pujava no es feia gran cosa, però sobretot afecta de ple en el gran tema que s'està convertint en un element central de totes les eleccions, que és el cost de la vida, el cost del que els anglesos en diuen affordability i que el poder adquisitiu, I els aliments aquí juguen un paper central. Per tant, a mi, jo no entenc molt bé la lògica, perquè si estic sempre a favor que en casos estratègics intervenir el mercat si convé, però per reduir que caigui el preu, això, quan el gran problema que tens és de l'augment del preu dels aliments, em sembla una cosa molt estranya. Que s'ha d'ajudar els productors afectats per això? Segur. Però diria que hi pot haver algunes mesures que no passin per, de manera artificial, intervenir perquè no caiguin els preus quan justament el gran problema que tenim i que tenen les classes populars és l'augment descontrolat del cost dels aliments i per tant se'n fa estrany. No acabo d'entendre bé la lògica ni política ni econòmica d'això.

Jo el que diria és que crec que no és el mateix, és a dir, en la línia del que deia el Pere, no ho acabo d'entendre, entenc menys encara que es tracti igual el camp a Andalusia i el camp a Catalunya. I entenc molt poc que es prenguin mesures d'aquest tipus, però es permeti que continuï entrant producte de fora, segurament oli de menys qualitat, de Tunísia o d'on sigui, que en tot cas si tenim producte nacional no cal que estiguem consumint. Segurament un producte de fora. Els Estats Units a Trump l'han esborrat del mapa precisament perquè si una cosa la gent estava preocupada és el cost del carro d'anar a comprar al supermercat i el preu de la benzina. Per tant, també em sembla que no és un bon moment per fer una mesura d'aquest tipus. I d'altra banda, caldria veure què diu la Comissió Nacional de Mercats de la Competència, perquè al final tothom ha de poder tenir els mateixos drets davant del mercat, i no sembla que aquesta intervenció ho permeti gaire.

És una decisió que està emparada en una directiva europea, vull dir que permet fer aquest tipus d'intervenció. Sí que és veritat que la clau, com dieu, està en com la repa el consumidor. Si és per només protegir la viabilitat de les explotacions, d'algunes només explotacions agrícoles, principalment al sud de la península, perquè ja veiem que Catalunya té més tenen un altre tipus de producció, doncs ho haurien d'explicar bé, però és molt complicat que surti algú, un membre d'un govern, a dir retirem tot aquest oli perquè no baixi el preu i perquè vostè continuï pagant un preu que no està al nivell de la despesa que suposa la generació del producte. És complicat, el cistell de la compra, la cistella de la compra, com dieu, és clau en aquestes eleccions i en totes les eleccions que estem veient últimament. I el que sigui és veritat, que no han sortit a explicar-ho, simplement ens ho han trobat al BOE aquest matí.

Bé, doncs aquesta és la mesura i aquesta queixa dels productors catalans que consideren que els perjudica especialment la mesura i que en canvi afavoreix a d'altres denominacions d'origen que han tingut una millor collita i que per tant tenen més quantitat d'oli i que poden, doncs sí, veure's afectats en els seus preus. Veurem si hi ha alguna possibilitat de tirar enrere aquesta mesura o si en canvi tirarà endavant i per tant hauran de guardar aquest 12% de la collita en els seus magatzems. 19 minuts i 18 hores. Seran les 4 de la tarda, fem una pausa i de seguida continuem amb més coses.

Bona

nit.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor.

El novembre blac arriben les ofertes Máxim de Mediamarkt. Maximitza la teva vida amb una tele LG de 65 pulsades amb tecnologia RGB Minilet per 899 euros. Mediamarkt.

Motley Crue per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

El Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant. En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El Foraster al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Nen, va, ajuda'm. Agafa el drap i passa'l per la barana. I vés amb molt de compte de no despertar el drac.

A Galeries del Tresillo saben que jo no compro res amb descompte. I ara em tempten amb la Yellow Week. Però si ahir vas comprar una Cheslong. M'hi va fer entrar en Beethoven. Jo no hi vaig tenir res a veure. Ai que sí, Beethoven. Yellow Week a Galeries del Tresillo. Sofàs, matalassos i decoració amb fins a un 50% de descompte. Galeries del Tresillo.

Som Trescat.

Són tres quarts de quatre de la tarda. Tinc temes per la tertúlia, però a la publicitat heu estat fent-ne un altre de tertúlia, que a més a més és el que segur que molta gent parla a casa nostra. Bueno, una mica el que hem parlat. De l'oli. El que heu derivat a la cistella de la compra i el preu que estan els aliments quan vas a comprar

al supermercat i t'espantes. Mugetes verdes, específicament. Com se'n diu en català? Mugetes tendres. Mugetes tendres. I els ous, bàsicament. Els ous és brutal.

Fa unes setmanes davant de les prestatgeries on tenen els ous en un supermercat, una senyora deia, potser he de comprar les gallines. Llavors li vaig dir, vigili perquè les ha de registrar, per si vol tenir les gallines. I em va dir, ostres, és que al final no podrem ni comprar-les ni produir-les. I és pel preu? Bé, doncs, efectivament,

estan tots caríssims els preus, eh? Vull dir que això ho nota qualsevol que vagi a comprar. S'acosta la vaga general de dimecres que ve i el govern ha fixat en un 25% els serveis mínims en el transport, tant a rodalies com a ferrocarrils, al metro, al tram o als autobusos, durant les hores punta tant al matí com a la tarda. Això és de dos quarts de set a dos quarts de deu del matí i de dos quarts de cinc de la tarda a les nou del vespre. En canvi, el servei d'autobús que connecta Barcelona amb l'aeroport funcionarà al 50%. En sanitat, l'ordre del Departament d'Empresa i de Treball diu que s'ha de garantir el funcionament normal de les urgències, les UCI, el transport sanitari urgent, però l'atenció primària també funcionarà amb el 25% de la plantilla. A l'ensenyament, els centres educatius no universitaris i les llars d'infants tindran assegurada una persona de l'equip directiu i a la primària un docent per cada 6 classes. A l'educació especial, el 50% de la plantilla i a les llars d'infants, el 33%. Per secundària, no hi ha servei mínim establert. Els mitjans de comunicació, ràdio i televisió públiques, anotarem el 50% dels continguts informatius habituals i garantirem, si és que es dona el cas, avisos d'emergència. Aquesta vaga està convocada per defensar el dret a l'habitatge i si comparem aquests serveis mínims amb altres vagues anteriors, com la de l'octubre de l'any passat, en protesta contra la guerra de Gaza, llavors els serveis mínims establerts per la Generalitat van ser clarament més elevats. La Generalitat justifica els percentatges decretats per aquesta ocasió pel caràcter general de la vaga. I des de l'UGT, Camil Ros creu que, efectivament, aquesta vegada serà una aturada general.

I veus que hi ha ambient, hi ha grans empreses que pararan, sents molta gent que pararà, per tant, serà vaga general.

En canvi, el secretari general de la patronal PIMEC, Josep Ginesta, creu que els mínims decretats faran molt difícil que els treballadors que vulguin anar a la feina ho puguin fer amb garanties, especialment pels mínims en el servei del transport.

El que acaba afectant és la possibilitat que aquelles persones que puguin, vulguin treballar aquell dia i no vulguin secundar la vaga, doncs tinguin dificultats per fer-ho, especialment en una qüestió tan sensible com la mobilitat en el nostre país. Som davant d'una convocatòria de vaga general per una qüestió, per una problemàtica que no han provocat les. Les empreses no resoldran en cap cas el problema de l'habitatge, sin el contrari, afectarà la nostra activitat econòmica, la nostra economia. Cada vegada que hi ha una vaga,

els serveis mínims són un punt de fricció, podríem dir, però normalment les queixes són per excessius, i aquesta vegada hi ha queixes per massa curts.

S'afegeix a més a més que el dia anterior i el dia posterior també hi ha vaga de trens i el que suposa que pràcticament et pots trobar per motius de mobilitat en una setmana gairebé perduda. Jo crec que això és el que deu amoïnar més els empresaris que no el fet que el dia de la vaga general tinguin dificultats per mantenir l'activitat en les seves empreses.

Els serveis mínims que s'han posat haurien pogut ser superiors, però jo crec que tenir un debat sobre això no té molt de sentit. Un cop que s'ha declarat la vaga general, podem veure si és un èxit o no, però s'haurà de veure a posteriori. Jutjar o culpar de l'èxit, és a dir, la vaga no tindrà èxit. En funció dels serveis mínims. Jo crec que la vaga no tindrà èxit, però perquè la tasa d'atur en aquest moment és molt baixa. És a dir, no s'ha decretat mai una vaga general amb nivells d'ocupació tan alts com els que tenim ara.

És a dir. Però és veritat que aquesta vaga no es fa per motius laborals, és per el problema de l'habitatge, en què hi ha molta gent a Catalunya que no pot accedir al mercat de l'habitatge. I és una queixa que fa molt de temps que dura, que fa molt de temps que els moviments que lluiten per poder un habitatge més assequible amenaçaven amb una vaga

i que al final. Interpel·la moltíssima més gent que els aturats. Però jo crec, de veritat,

que la vaga no pot aconseguir les vivendes, és a dir, tu estàs demanant coses. I després, el que estàvem parlant de la sistema de la compra, és a dir, jo crec que hi ha una errada estratègica dels sindicats. És a dir, es convoca una vaga, bàsicament, per recolzar les opcions de Pedro Sánchez de guanyar les eleccions, Però, en canvi, és molt possible que l'any que ve, quan la inflació sigui del 5%, les patronals diguin que només puguen un 3% i que el 2% restant se l'han de menjar els treballadors. I llavors sí necessitaran la bala de la vaga general que hauran gastat per apuntalar a un Pedro Sánchez

que és molt possible que no guanyi. Tot això ja ho veurem. Això pot passar perfectament. Si aquesta vaga és un èxit es pot repetir i compta. Aquesta vaga és una vaga que està plantejada bàsicament amb un argument que jo crec que té sentit, que és que han de pujar els salaris. I té a veure amb el que estàs dient. Si es pujessin els salaris, hi hauria més facilitat d'accedir a la vivenda, també. El problema de l'habitatge té dues vessants. Que els preus de l'habitatge estan molt cars, sobretot perquè la gent cobra molt poc. Llavors, jo crec que, en fi, veurem si té èxit o no té èxit, això ja es veurà, però en tot cas, és una vaga general, no hi ha una vaga general cada dia, els serveis mínims són els raonables per una vaga general, lo normal és que a la patronal això no li agradi, no li agradi que hi hagi una vaga general, no li agradi que hi hagi serveis mínims generosos, entre cometes, generosos en el sentit que són restrictius, però bé, és una vaga general i per tant no hi ha més remei per tots els actors d'acceptar-la i veurem quin resultat té, ja ho veurem.

Sí, jo no soc gaire capaç d'imaginar-me quin potser perquè és la primera vegada que es convoca una vaga general en aquests termes, sense tenir a veure amb els drets dels treballadors, amb els drets laborals, amb una mesura. Amb els drets laborals dels treballadors. Estem parlant d'un dret universal, que és el dret a l'habitatge, òbviament. És evident que l'habitatge és un dels grans problemes que tenim en aquests moments i que preocupa, jo diria que pràcticament a tothom, perquè fins i tot hi pot haver gent que tingui habitatge però que tingui fills a casa que sap que no podran viure en el lloc on han nascut o el que sigui. Però a mi se'm fa difícil pensar què passarà dimecres en el sentit que és el primer cop que ens passa, no? I per tant veurem dimecres què passa o què no passa. També ens hauríem de preguntar. Ai, perdona. No, anava a dir, els serveis mínims, doncs, bueno, són serveis mínims, no? Són els que. Els que estem habituats a que hi hagi, i potser hi ha sectors més sensibles, com és els espais de cura a les persones, que un avi dependent continuarà sent dependent, hi hagi vaga o no hi hagi vaga. A mi aquest sector sí que em semblen més sensibles, o els hospitals, o que no pas el transport públic, ja sabem que una vaga afecta el transport públic i pot afectar que hi hagi treballadors que no arribin al seu lloc de treball si és que volen treballar.

O les afectacions al transport públic,

no cal que hi hagi vaga per. No, no, exacte, és que els trens. És a dir, sentia quan baixava, no?, funcionarà un de cada no sé quants trens.

Ja veus que hi ha línies que no funcionen cap, fins i tot un dia normal, no cal que fem vaga. Ja farem el fet. Crec que donant per bo l'argument, o per bona argumentació i la justificació d'aquesta vaga en defensa d'un dret. Constitucional com és el dret a l'habitatge, també potser arriba el moment de preguntar-se per què els sindicats no han sigut capaços de convocar cap altra vaga durant els últims anys davant de situacions laborals o per reivindicar drets laborals, si només ho han fet en un moment molt concret, enganxats en una campanya electoral i amb un objectiu molt concret. En marxa que, efectivament, el dret a l'habitatge és un dret que s'ha de defensar i que s'ha de reivindicar en tot moment.

Ja, però és que, Isabel, en els últims cinc anys, pràcticament l'economia ha estat creixent un 3%. És que l'economia ha anat molt bé.

Sí, sí, sí, però perdona't, fa dos minuts de què estàvem parlant? De que no podem pagar la cistella de compra. L'economia està bé, però no es manifesta

en la butxaca dels treballadors. Però la vaga general es produeix quan l'economia va molt malament i hi ha molt atur. O si hi ha un govern

agressiu amb els drets dels treballadors, perquè això havia passat amb l'Aznar, per exemple.

L'economia no anava malament i hi va haver vagues generals. Sí, i aquella vaga d'UGT contra Felipe González, que va ser. Sí, però allà sí que hi havia problemes econòmics. Però va ser contra la reforma laboral de Felipe González. Però ho sento molt. Aquesta vaga general és molt atípica. Pel context macro, ho sento molt. I jo crec que la motivació. I coincideixo amb tu, és que és política, però no hi ha hagut vaga general abans perquè

l'economia va molt bé. Però si ja no parlem només d'una vaga general, parlem també de mobilització sindical als carrers davant d'altres circumstàncies que potser ho haguessin requerit. Perquè, insisteixo, és que estem dient que no podem pagar les mongetes verdes.

Sí, però alhora jo crec que també hem de sobrellar que el govern que porta des del 2017 governant, Pedro Sánchez i un govern d'esquerres, jo no recordo un govern tan proper a les reivindicacions dels sindicats que aquest. O sigui, no crec que tingui molt sentit.

Però és que amb aquesta vaga els sindicats majoritaris s'hi han afegit després, perquè no neix dels sindicats majoritaris.

Aquesta vaga neix de la senyora

Mari Carmen, perdó. Per recordar-nos d'ell un cop més. Per què no hi havia una vaga abans? Home, perquè aquest govern no ha donat motius als sindicats per fer una vaga general. O sigui, ha aprovat una reforma laboral que és la primera vegada, des que jo tinc memòria, en què els treballadors han guanyat drets. I ha pujat el salari mínim de manera repetida. Ha pujat els ingressos de les pensions, ha pujat les despeses

de les pensions, etc. Però és veritat que els moviments que van començar a jugar i a proposar una vaga general han estat els moviments en favor de l'accés a l'habitatge que han estat molt crítics amb la falta de mesures del govern espanyol. Això sí que han estat. No són moviments que vagin en contra del govern, però en canvi sí que

estaven dient que no han fet prou. En tot aquest camí, quan va ser l'última vaga general? Fa 14 anys. Quan va ser l'última vaga general? 2012? Sí, per això. Estem parlant que aquest govern es procliu des del 2018.

Sí, però una vaga general és molt difícil. Una vaga general ha d'aconseguir coses. Aquesta és diferent perquè no hi ha una cosa concreta a aconseguir. És diferent, aquesta vaga general. És una vaga general que té unes característiques diferents que els sindicats, com ha recordat ara l'Òscar, no és una idea dels sindicats convencionals. S'han afegit davant d'un moviment que consideren legítim i que han trobat la manera de connectar-se a través dels salaris, perquè els salaris són claus per l'habitatge, però no és una vaga clàssica convocada pels sindicats de manera clàssica. Això és una altra cosa. I això no vol dir que no sigui una vaga general i que no tingui possibilitats de tenir èxit, però, objectivament, no és una vaga general convencional, això. Jo crec que no hi ha ningú que ho discuteixi.

És que els sindicats haurien d'estar en una altra dimensió. En quin sentit?

Els sindicats d'aquí han mostrat cintura per acompanyar un moviment que és molt important.

Però l'instrument no és la dient. I a més a més, al polititzar tant la protesta. Acabarà perjudicant els propis sindicats en breu això és el que passarà i ho sento bo si els sindicats volen que n'hi hagi més vivenda. Poden agafar i impulsar cooperatives de vivenda. I ho fan? No, no, perdona, perdona. Sí, sí, sí, ho fan. No, escolta, els sindicats majoritaris el que han fet va ser, el que van fer va ser liquidar les seves cooperatives de vivenda. Perdona,

els sindicats fan cooperatives d'habitatge, en fan, i a més a més la tasca d'un sindicat no és fer cooperatives d'habitatge, però és que en fan, en fan. No, espera. Sí, home, sí. Home, sisplau. No, que sí, en fan, els sindicats fan cooperatives d'habitatge, en fan.

Ara no me'n recordo de quan va. És a dir, sense parlar. Sense parlar del gran problema de la cooperativa d'UGT, aquí a Catalunya, una cooperativa que anava bé, habitatge i entorn, si no m'equivoco, ho parlo de memòria, però fa 10 anys es va liquidar.

Escolta. Un minut i vint, i seran les quatre de la tarda, un minut i vint segons per saludar el Francesc Garriga, que ens ha agafat el testimoni. Garriga, bona tarda. Esteu animats, eh? Home, podríem allargar fins a les cinc, si m'ho poguéssim. No, no, si hi ha alguns moments aquí que. Sí. He pensat que aquí saps que el fan massa, la cosa. Saps per què, no? El fricandó. Hem començat pel fricandó, clar. Ah. Hem començat menjant fricandó. I després heu seguit amb el foie. Sí, però el foie no l'hem menjat. No, però l'hem tractat. L'hem tractat de la prohibició, sí, sí. Perquè tot s'està convertint ja en una tradició i fas mal, eh? Sí, mira, divendres anem menjant. Tu ets especialista en alguna cosa, tu, Garriga? En menjar-m'ho. No, cuinar, no? No us ho recomano. Cuinar programes, és l'única. La truita de patates diu que em surt bé. Ah, sí? A casa diuen això. Espera, espera, atent. Sí, però. Estic fent tot el matí aquí, eh?

Té tota la raó la Idabel. Sí, sí, clar. Has de fotre el prècip, has de fotre el prècip, espera. No em faig fer d'Alfonso Guerra, a mi.

8 de patates amb ceba o 16 de ceba? Voleu seguir fins a les 5? Escolta'm, només que ho demanessis. Jo me n'aniré a fer un cafè i els deixo fer. L'Enric, el tècnic, diu que tirin des de dalt, eh? Sí, home, sí, clar. Mai hi ha un, l'Enric Rai. Si tiressin fins a les 7 també, parlem amb el tot costat, Rai. Vinga, doncs, amb mans del Francesc Garriga. Som-hi, som-hi. Gràcies al Pere Rosinyol, Isabel García Pagán, Mònica Sabata i Marcos Lameras. Fins dilluns. Bona tarda. Bona tarda.