Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 07/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb el caos que han provocat aquest matí els maquinistes a Rodalies. Han al·legat motius de seguretat per no pujar els trens i fins a quarts de deu el servei ha estat pràcticament aturat. El govern parla de situació inadmissible. També us hem explicat que aquest matí s'ha trobat el cos d'una persona dins d'una furgoneta en un túnel a les franqueses del Vallès, a la Ronda Nord de Granollers. Hem connectat amb Xerta, també, al Baix Ebre, que és el municipi més afectat pels aiguats que vam tenir ahir. Tot això ho hem explicat a la primera hora de Catalunya Mitjia. Ara, què més podem afegir? I, Joan,

Doncs podem donar continuïtat a una informació de la que hem estat pendents al llarg de tot el matí i també en aquest Catalunya Migdia, que és aquest desnonament de vora 50 famílies del barri de Sant Andreu. I connectem, Unitat Mòbil, José Antonio Rodríguez, Anna Alfonso, bona tarda.

Bona tarda, ara mateix la Guàrdia Urbana ha tallat els carrers del voltant i sembla que l'arribada de la comitiva judicial és imminent. Des de les 7 del matí i durant tot el dia, centenars de persones s'estan concentrant al carrer Llenguadoc per aturar aquest desnonament de 50 persones. Avui mateix, l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Habitatge han demanat que es suspengui el desnonament. Una petició que, segons el corregidor sindicat d'Habitatge de Catalunya, arriba massa tard.

Marta Espriu, portaveu. Segurament, si a les 7 del matí no hi hagués hagut més de 300 persones, la institució no s'hauria activat de la manera que s'ha activat. La resposta ve tard i a més ve forçada per la pressió al carrer de les veïnes organitzades.

Sobre habitatge Esquerra Republicana, mou fitxa i registra una proposició de llei al Parlament per forçar que els lloguers tinguin una durada mínima de 7 anys i que siguin indefinits en cas que el propietari sigui un gran tenidor en la portaveu del grup parlamentari republicà. Esther Capella ha defensat que Catalunya té eines per regular-ho i que els ciutadans no poden

esperar més temps. No podem esperar que Madrid reguli o modifiqui la llei de rendiments urbans. Tenim mitjans propis, tenim l'eina bàsica per poder-ho fer, que és el Codi Civil de Catalunya. El govern es va comprometre a impulsar una llei de rendiments urbans. No ho ha fet.

El jutge que investiga possibles irregularitats en el rescat d'Era Europa cita a declarar a la vicepresidenta tercera del govern espanyol Sara Aguesen sis dies abans de les eleccions del 29 de novembre. En el tram final de la campanya també demanarà explicacions al director del Departament d'Afers Econòmics de l'Executiu, Manuel de la Rocha, i al president de Correus, Pedro Saura, entre altres. El jutge vol saber si va haver prevaricació. Bona nit. Que la situació és tranquil·la i deixen clar que han proporcionat tota la informació necessària a l'Organització Mundial de la Salut, que n'hi reclama però més davant una certa inquietud internacional. Mongòlia, per exemple, augmentarà els controls a la frontera russa. Anem a Moscou, Cristina Solías. Bona tarda.

En un comunicat, l'organisme rus de salut pública destaca que el 90% dels contactes de la víctima ja no estan confinats i que cap d'ells ha donat positiu per malaltia infecciosa. També defensa que Daria Shipilova estava vacunada contra la pesta i que en tot moment es van aplicar els protocols de seguretat corresponents. Ara bé, les autoritats russes continuen sense donar cap pista sobre les causes de la mort de la treballadora. Que va patir una malaltia pulmonar fulminant. Segons la premsa local d'Hercuts, els metges que van tractar la víctima continuen parlant d'un cas de pista pneumònica. En canvi, des del Kremlin, acusen els mitjans d'estar escampant notícies falses i asseguren que mantenen informada l'OMS. Les alarmes s'han disparat després d'una alerta de l'ambaixada nord-americana a Moscou en què aconsella als seus ciutadans que es trobin a Hercuts que segueixin les recomanacions sanitàries i que evitin els hospitals.

Passant quatre minuts de les tres I

des

d'ara i fins a les quatre amb el Joan López Alegre, professor de comunicació de l'ABAT Oliva Seu. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. El Roger Pida Cabanyes, periodista i delegat de l'ACN a Madrid. Bona tarda, Roger. Bona tarda. I la Júlia Mirelles, politòloga i professora de la Universitat UPF. Bona tarda. Bona tarda. Tot bé? Molt bé. Anava a preguntar-vos si veníeu en Rodalies, el Joan ja m'imagino que no, el Roger òbviament no, perquè a Madrid no, tu, Rodalies? Bueno, aquí hi ha cercanies, eh? Ja, sí, sí. Pensava que funcionaven bé. No, anava a dir, com a mínim no arriben notícies aquí que hi hagi caos com els que hem tornat a tenir aquest matí. Jo bicing, normalment,

que últimament també hem de dir que funciona cada dia pitjor.

Amb? El bicing. Ah, també, tampoc no va bé el bicing? No, no, no. I què li passa ara? Per què no va bé això?

No ho sé, deien que amb la calor les bateries no funcionen bé, però cada dia hi ha menys. Ah, perquè tu no pedales. No, jo no pedalo gaire. Oh, clar, clar. Pedalo els caps de setmana, només. Molt bé, molt bé.

Tampoc fa pinta de venir amb rodalies.

Santi Villas, bona tarda. No trepitges uns rodalies, tu, des de fa quant.

És que no. Des que anava a la universitat, pot ser que anéssim rodalies a Vallaterra?

Donant voltes, sí. No, no, no. Allò ferrocarrils és diferent. Perdona, perdona. No, no, no. Es podia anar a. Els que ja estudiaven a Vallaterra fa molts anys, es podia anar de les dues maneres. Els ferrocarrils et portaven fins al mateix campus de l'Autònoma i les rodalies et deixaven a Sardanyola, on havies de fer uns metres i agafar un autobús

gratuït que tenia l'Autònoma al costat del riu sec. Jo anava amb el ferrocarril. Aquestos van bé? Els ferrocarrils? Sí. Van millor. Van millor. Bueno, és que no ho sé. Ves que jo no em moc. Jo ja sóc un Woody Allen, ho tinc tot a la mateixa illa meva, de casa meva, el restaurant, la carnisseria, la vegetària, tot. I no em moc gaire. Jo ara ja no pujo. Bueno, el més lluny que faig és venir aquí. Que és voluntat, eh? Perquè ja sabeu que jo no caldria que vingués. Ho podria fer com el noi aquest que està. Aquest és el que és més xerradoret, no?

El que està a Madrid. El chatxo, la setmana passada.

Però a veure, Santi, ¿tu què dius? El poble del xou de Truman, que dius que ho tens tot en una illa.

No, jo, per exemple, no condueixo, perquè jo, com que soc sec, diguéssim, bastant, aleshores jo ja, primera, que ja no vaig poder fer la mili, perquè ens vam salvar un sordo mutilló, o sigui, només, si és que no te veo. De tots els que vam anar, i després, quasi vaig anar a regulares, perquè clar, la senyora aquella que em feia l'examen de la mili, volia que jo vegués unes lletres i unes tires que no veia, i clar, ara ho diré perquè potser ja no n'hi viu, però la filla de puta, el primer que em va ensenyar era fer-la de baix del tot, i potser n'hi havia 15, clar, jo estic acostumat al barraquer que n'hi ha 4. 15! I va arribar un moment que em va fer tapar un ull i li vaig dir, doncs mira, com que no se veia a usted a la derecha no la veia ni a usted, vull dir-te que no ho sé. I aleshores al final no vaig anar. I per què t'ho deia això? És que se me'n va el cap. Perquè t'he dit

que sembla que visquis en el poble del xou de Trumon.

Ah, perquè jo no conec, jo no condueixo. Aleshores jo vaig a tot arreu caminant. Aleshores vaig al cine caminant perquè el tinc allà, vaig al teatre caminant, vaig a comprar caminant, o sigui, ho faig tot caminant. Vinc aquí, com que sempre arribo tard, vinc amb taxi, això sí, però després me'n torno caminant. Vull dir. És això. Ara, vull dir, allò, per exemple, el tramvia, que no l'he agafat mai, i la. Però jo puc arribar a anar caminant des del Club de Polo hasta casa meva.

El teu radi d'acció va fins al Club de Polo, eh? Més enllà del Club de Polo, no. Vaig caminant. Més enllà del Club de Polo, això, uf, no, eh?

Bueno, yo ya estuve tres, estuve tres. No, a TV3 sí he d'anar en port, ara no en port tan gaire, perquè, clar, aunque soc la competència, pues ara.

Això em recorda el Jordi Estadella en Pau Descansi, Tito B. Diagonal, eh? Sí, una mica, si vols que t'ho digui. Jo tenia un company d'esports que també deia que ell de la Diagonal a Navall no tirava més. Perdona, podem parar?

A veure, qui controla els vídeos d'aquest estudi? Perquè em fot cada susto, surt l'ostrell que sembla això aquí. O sigui, surt l'ostrell darrere d'aquest home amb un cap més gran que el d'ell. Quin problema hi ha?

No m'agrada l'Òscar López. Això és nou. Sí, han canviat les imatges d'aquest de la pantalla de la sempre. Bueno, han canviat les imatges i només en posen una. Vull dir, també podria ser. Però al costat hi ha la del Catalunya Migí, allà.

Ja, però tu estàs parlant amb tu i surten els tres pel darrere, pam, rient amb el cap a sobre l'esquina. Home, no. Tot és perquè vols sortir tu. Jo, aquí? Sí. Jo no, mira, jo.

Avisarem a Jon Jon, perquè potser Jon Jon sap com van les pantalles aquestes.

Home, si Jon Jon això ho ha de fer. Vull dir, no pot ser que em sembla molt. Però veus, mira, tu, has sortit allà. Si és més gran que tu, aquesta foto. Home, no, perquè la pantalla és molt grossa. Doncs per això. Això haurien de sortir nosaltres, que surti la Silvia Còpulo. Encara està. Sí, home, tant. La Silvia, sí, home, sí. Perquè jo ho escoltava els diumenges quan baixo de. Fa temps que no vaig. El divan, encara el fa la Sima. El que se m'ha espallat el cotxe, també. Des de l'agost. Però si es diu que no conduies. Claro, però jo estic casat i tinc una persona que condueix. Jo no condueixo perquè no em donen el permís. O sigui, tu tens un morgue enfriant a la teva vida i tu ets Jessica Tandy. A mi no em van donar ni la mobilet. Saps allò? Que et donaven un amobilet. De 14 anys. De 14 anys, d'això ni m'ho van donar. Em van dir que no podia, que era peligro público, me va dir aquella senyora de l'Òptica. Aleshores, jo tinc un cotxe, que és un cotxe que no volia ningú perquè no ha triomfat amb el que seria el mercat europeu, que és un Cube. Un Nissan Cube, que és com si fos de la pelicula Cars. És horrorós. Veus? Mira, les dues Catalunyes. És un cotxe horrorós, és molt divertit. Què dius? Però si és el cotxe més friqui del món. És una monada. Però què dius? És un cotxe que funciona molt al Japó i als Estats Units. Aquí no va funcionar.

És un cotxe quadrat. Sí, ara el veig. No he hagut de buscar la foto. És aquest.

Tu, perdona, tampoc és. Tu també ets bastant quadrat, vull dir, de més, de més. Que no vareigis ara que jo tinc un cotxe quadrat que tu també. Jo tinc un Fiat 500. Ah, bueno, doncs vale. Si pensa que està a Nàpolis. Ell va per Nàpolis. Ell va amb la finestra d'aixos i la camisa I aleshores es veu que hi ha una peça. Bueno, això també. Vaig a fer una denúncia. Compte. Bueno, vaig.

Ah, escolta, amb aquest cotxe de me no t'haguessin deixat ni aparcar.

Ah, escolta, no vaig anar amb cotxe. Escolta, em van portar, vaig estar al Four Seasons amb aquell gos que podies llogar per anar pels prats. Vull dir, jo, escolta, vaig estar, que mira, em vaig treure una xistera de Miracle. Però anaves amb la denúncia que et falta, una peça que no arriba. Em falta una peça del cotxe. Sí. Perquè clar, és un cotxe que ja no es ve a Europa, aleshores només funciona al Japó a Barcelona, a tres. Clar, a mi em va costar dos euros, ja t'ho dic ara.

Mira, me'n aniré a fer un vídeo al pàrquing del Polo, i ja veuràs com no hi ha cap cotxe ni que s'acosti

a l'acotrada de cotxe que tens tu. No, el meu no, que s'ha d'assemblar, no hi ha ningú. Si el meu, quan passa la gent el miren i la gent riu. Home, no m'estranya. Tu vas a dintre i la gent se'n riu amb el meu cotxe. Bueno, total, que no sé què li passa, li falta una peça d'electrònica. Perquè quan jo el vaig comprar fa molt temps, era un cotxe molt modern. Llavors tenia tot això que tenia. Nada, t'apropava, s'obria la porta, potser fa 15 anys, a no sé quantos el mòbil, a no sé quantos es carregava el mòbil, tenia de tot. Tenia per posar gots, com si fossis borratxo. Vull dir, 8 o 9 llocs per posar gots. És que s'ha d'esperar una mica per comprar-lo. Perdona, el de Madrid s'està entretenint amb la meva narració, clar, com que no el veig aquí, sí. Bueno, em quedo més tranquil. Ja sabeu que a mi m'agrada tenir públic, més igual tres que mil. Bueno, total, que aleshores ens van dir aquesta peça només està al Japó. I aleshores. Fa des de l'agost que la peça no ha arribat i ara ens han dit. Però que la porten caminant o què? No ho sé, però ara ens han dit que ens la comprem nosaltres. Que ja ens passaran un link que comprem la peça al Japó i que quan la tinguem aquí la portem al taller perquè la posin. Jo això no ho sé. A veure si quan arriba a Puigdemont ho arregla tot això. Perquè hi ha coses que no estan funcionant. Digue-li que busqui. No té ni altres temes a la gent de Puigdemont que la peça del teu cotxe. Per tornar-se a col·locar s'ha de començar per la cosa petita.

Le pots dir al Puigdemont que busqui si hi ha un concessionari Nissan a Waterloo i que vagi a preguntar

si tenen la teva peça. No, ja ho he mirat per tota Europa. Només està al Japó i me l'he de buscar jo. Tu imagina't jo que no sé ni canviar una roda. Com he de buscar jo una peça d'un cotxe. Vull dir que just, just, just obro la porta. O sigui, res. Què més havia de dir? No, res. T'han portat un paper.

Ah, sí? Sí, t'han portat un paper, perquè tu mateix. El Santi ha proposat un tema, entenc jo, Però clar, segons comenceu a preguntar. Tu has proposat un tema per l'Aderia. Has seleccionat uns talls de veu. Un moment, un moment. Has seleccionat uns talls de veu i com que no te'n recordes de quins talls de veu has seleccionat, t'han passat un paper amb els noms de les persones

que tu has triat. És que una altra cosa no, però aquí m'ajuden molt. O sigui, els hauria de donar la meitat del sou. Perquè m'ajuden, m'aporten. Uns que no saps ni el nom. Elisenda. Molt bé. El Botas. Botas. Botas. El técnic no me'n recordo.

El Jordi Galvany. Hòstia, m'he de prendre els dos. Jordi Galvany. El Jordi. I la Natàlia també la tinc allà.

I la Natàlia. També me vaig fer un document més a punta. Si una vegada m'ho va posar el mòbil dels col·laboradors, si no me'n recordo, a vegades no me'n recordo ni del d'ell. El meu no se'n recorda gaire. A mi em té mania. El tema meu era aquesta d'aixòs. Que jo no sé si vosaltres teniu la mateixa percepció que jo, però jo trobo que des de que s'han convocat les eleccions, tota la gent que volia que canviés el govern i tota la gent que Pedro Sánchez muy mal, Pedro Sánchez fatal, Pedro tal, estan tots d'una mala hòstia i amb unes cares de mala llet. O sigui, l'Anna Rosa no li ha fet cap il·lusió. Els aquells de l'Iker Jiménez foten els dos una cara que és una cosa que és increïble. Jo no sé si és que veuen que si guanyen els altres hauran d'estar quatre anys més picant pedra, i quatre anys són molt, o que si guanya la dreta ja no podran criticar a Pedro Sánchez. Perquè pobre ja, vull dir, que de dia ja ni estarà. I has portat exemples. Bueno, i he portat uns exemples perquè trobo que ha passat, diguéssim, de nivell i jo trobo que com que estan cabrejats, estan fent coses que abans no feien. Per exemple, una col·laboradora d'un programa de Telemadrid, que tampoc seria Radio Estel, bueno, ahir o abans d'ahir va dir que el president del govern era. Hostiable. A mí me ha escultado.

Fíjate, de todos estos años de Sánchez, lo que me ha parecido más irritante no son sus mentiras, sus marrullerías, ni sus. No, a mí lo que más irritante me ha parecido es la impostación lacerante de su voz, ¿no? Que siempre habla con esa voz como de monaguillo recién confesadito, así, como que es para. Perdón por la palabra, es hostiable. O sea, yo no lo soporto.

Bueno, s'ha muntat la mundial amb aquesta senyora. Qui és? Com és, tio? Aquesta és, tio, Carla de Lala. Ah, i d'on te l'han tret? Bueno, pues l'han tret de. Bueno, que estàs una periodista, que ara està a Telemadrid. És que ara a Telemadrid, vull dir, això ho haureu de mirar, perquè és una cantera, eh? Ara a Telemadrid. Això el Roger el deu controlar, que viu a Madrid. Qui és el Roger? Ah, Roger. Qui és el Roger? Roger, Roger, escolta'm una cosa. Tu que vius a Madrid, tu no trobes que ara a Telemadrid estan fent una cantera de presentadors que els surten tots de The Objective o de OK Diario, els donen a tots programa de presentador i estan fent com la cantera per saltar després a la U?

Bueno, l'altre dia hi havia un article al País que explicava que el PP ja està repartint o parlant d'administrables i per tant és normal que tota aquesta gent de mitjans d'extrema dreta també estiguin olorant a veure

on te poden anar parlant. Però té a dir. En veritat hem de dir que Di Objectiv és un mitjà d'extrema dreta, en sèrio?

Jo no he dit res d'Objectiv. No, jo no he dit res d'Objectiv.

Bueno, Telemadrid. Podría ser.

Bueno, Telemadrid. Podría ser. Si tu creus, jo no. O sigui, tots els que han estat col·laboradors de programes que he anat jo a discutir amb Antonio Naranjo. Bueno, Antonio Naranjo venia fins i a vegades, jo crec que ha vingut fins al. Havia vingut amb una bada al fax i tot. Bueno, aquests. Tots aquests estan presentant programes, eh? Vull dir, són incibles en xaurrondo de Telemadrid. Tenen el seu programa, xatartulles, són presentadors, i han saltat de col·laboradors de programa de tarda a presentadors, perquè jo crec que estan fent pràctiques i cantera. Bueno. Aquesta senyora després s'ha disculpat, perquè clar, ja se li ha muntat la Mundial. S'ha disculpat d'aquella manera.

Su voz me resulta irritante hasta un extremo que para decirlo de manera chavacana, rápida e hiperbólica podría decirse hostiable. Pero eso ha despertado en las personas, en los sentimientos de algodón de algunos zurdos en Twitter, que yo estoy incitando a la violencia contra nuestro presidente, una especie de magnicidio. Entonces he tenido que disculparme y lamentarme públicamente, cosa que ya he hecho últimamente. Me resulta llamativo lo sensibles que son al humor que tenemos algunos periodistas y, sin embargo, la poca importancia que le dan, por ejemplo, al tema de las amenazas que presuntamente ha recibido la jueza Viedma, que a lo mejor fue encargado de darle más que un susto, ¿no? A mí eso me parece.

Ya la pensé, Jordi. Ya te probo. No, sembla que la volien matar. Bueno, però vull dir, a veure. Però aquí, a la llotgessa. Sí. Sí, però estava dient de los sentimientos de algodón de algunos zurdos. M'ho he apuntat, m'ha agradat aquesta frase.

No, vull dir, parlar parla bé. Una altra cosa, però totes aquestes noies, aquestes que venen de la premsa escrita, jo crec que a vegades venen de la premsa de moda, Clar, com que la premsa de moda cada any se lleva el rojo, i si no al cap de tres actes, has de ser molt. És com a los 40 principales, que sempre has de presentar el mateix disc de manera diferent. O sigui, tu acabes tenint moltes paraules per dir el mateix. I aquestes són una mica així. Bueno, aquesta és la primera. Després, ahir, també un altre programa, un altre col·laborador, que a mi m'encanta. Que trobo, que és una meravella, que es diu Arantxa Sánchez, que és una noia que va. No, aquesta seria Arantxa Sánchez Vicario. Aquesta es diu Arantxa Sánchez, no sabem d'on ha sortit, era comercial, va dir, amb tots els respectes pels comercials, però ara està de col·laboradora de política als programes de tarda, i ella opina. De tot, és de la part del PP, però a més a més és molt interessant perquè ella sempre pren notes de tot. No sabem si pren notes del que està dient l'altre o d'alguna cosa que li estan dient a l'orella, perquè van totes amb unes malenes molt treballades, vull dir, unes malenes que no es veu res l'orella, cap orella es veu, i les punxen mentre prenen nota. Ella, per exemple, va dir ahir que el president era cabrón.

Porque Pedro Sánchez no es ni la V de vivienda, obviamente, ni la B de buitre. También se puede votar al macho de la cabra, al cabrón. Hombre, Arantxa, yo creo que.

Está la cosa, yo veo, eso es lo que di que trobo. Tú no, no, tú eso no lo trobas. Ahora le preguntaré al Roger. No, el Roger sí. Ah, Roger, mare de Déu, mira, posa'm com un. Un paper, t'has de fer. Sí, no, però posa'm com. Una fanfarría que ho ha encertat. Saps? Com si fos un concurs.

Una campana quan encertis, no? Sí, una campana quan encertis. No, jo crec que tot això favoreix a Sánchez. Ell. Avui no fem. Cony, t'has tret un tema molt seriós. I realment. Sánchez, quan va fer el discurs d'investidura, va dir que ell, aquesta legislatura que ara acaba de formar abrupta i abans de temps, pensava fer un mur, que dividís els espanyols en dos blocs. Aleshores, Ell ha fet exactament el mateix que fa Donald Trump, que és dedicar-se a insultar durant molt de temps a una part de la societat espanyola per complir amb la seva paraula de construir aquest mur, que genera polarització, i cada vegada que algú de l'altre costat del mur cau a la trampa de Sánchez, des del costat de Sánchez s'aprofita això. O sigui, són les cinco y no comido, se quieren ayudar, ¿qué le piden? Esto pregunta, ¿se lo vivas? Ell tot això. Jo crec que ho fa expressament. Ho fa expressament per provocar. A una part de la societat espanyola hi ha gent que comet errors que són impropis d'una persona que participa en un mitjà de comunicació com el que tu acabes de posar, que després ells es fan els ofendiditos, com ha dit algú d'aquesta gent que tu has posat, i a sobre ho capitalitzen. Però jo crec que Sánchez A mi Sánchez és una persona que personalment m'ofèn i em molesta. No diré cap d'aquests insults, però reconec que a mi com a ciutadà que paga impostos en aquest país, reconec que el seu esforç i el del seu entorn per molestar-me ho aconsegueix, o sigui, reconec que ho aconsegueix i que tinc que fer realment un esforç de contenció. Per no dir les coses que han dit aquestes senyores que jo. Per la tele, eh? Per la tele pública. No les diguin aquest micro perquè a més. És la tele pública, són les dues televisions espanyoles. A Sánchez l'acaba afavorint. Un moment, Roger.

Jo crec que tens raó que Sánchez això l'afavoreix i crec que és un mal negoci pel PP carregat en les tintes contra el personatge. És veritat que ja portem anys amb la construcció deshumanitzada del perfil de Sánchez, el perro, l'antipolític, el populista, li han dit de tot. I crec que això al final l'afavoreix. Ja va passar el 2023 que en plena campanya ell molt hàbilment, quan ja li estaven dient perro, la segona setmana de la campanya d'aquella volta, els seus mítings van començar a sonar perra de Rigoberta Bandini, la cançó perra. I al final li va acabar donant la volta a la cosa. I ara crec que està passant una mica el mateix. I crec que és mal negoci pel PP. Per què? Perquè el PP ha anat tan enllà que al final aconsegueix polaritzar. Però el negoci de la polarització afavoreix a Sánchez i afavoreix a Vox, però no afavoreix precisament al PP. I només cal mirar les enquestes. Vox està superdisparat i Sánchez està aglutinant el vot de totes aquestes esquerres despistades que encara no s'estan sabent organitzar. I per tant, tot el negoci, diguem, el fet que durant tants anys el PP hagi carregat tant contra el personatge, al final el beneficia. I crec que també aquesta convocatòria electoral, si us hi fixeu, segur que n'heu parlat molt, i tothom n'ha parlat molt del moment en què convoca. Però hi ha una clau que és que convoca en un moment en què Vox està bé a les enquestes. Per què? Perquè el pla A de Sánchez, diguem, seria reeditar el govern de coalició. El pla B és tenir bon resultat. El pla B millor és guanyar les eleccions per poc. Però per tenir un bon resultat, el concepte de bon resultat és que el PP s'estigui partint els vots amb Vox. O sigui, que Vox estigui fort, que el PP no pugui pujar tant i ell tenir un resultat que li permeti salvar els mobles.

Jo sobretot quan surc a la televisió pública, com dèiem, en aquest cas de Madrid, hi ha algú que li diu hostiable, cabrón, sigui Pedro Sánchez president del govern o qualsevol altra primera persona. I després encara més una institució pública democràtica com és el president que al final ha sortit d'una votació. El primer que em ve al cap és dir que és indignant i del tot inacceptable que la gent insulti a qualsevol i molt més que insulti a institucions públiques de la democràcia a la televisió pública. Dic. El salt que fem no ha d'aquí acabar en un minut criticant a Pedro Sánchez. La veritat és que m'he perdut una mica, però és una mica el que està passant en aquest país, que cada cop, jo crec que ho deia el Roger, la polarització fa que no hi hagi mitjans tintes, que sembli que pràcticament és més justificable insultar algú perquè ens irrita la seva política, que no pas dir.

Bueno, que hi cal tirar-se això, que això ho fan periodistes.

Com hem arribat a criticar Sánchez a partir dels insults? I crec que, jo com a mínim sé com hem arribat a criticar Sánchez parlant dels insults, que és, jo crec que hi ha, des del minut 1 d'aquesta legislatura, una estratègia prematitada de assenyalament i d'estigmatització d'una part de la societat, que arriba a extrems com dir, escolta, és que no comprenc per què l'oposició no vota un decret, en aquest cas el de l'habitatge. Doncs home, com que no comprenc? És que això és la democràcia. Que uns senyors que governen tenen una ideologia i proposen un paper i uns senyors que no governen tenen una altra ideologia. El que passa és que aquest argument es plongerà en el sentit que des del minutu de la legislatura també hi va haver una campanya en la que es venia a dir que el govern de Pedro Sánchez no era legítim perquè no havia guanyat les eleccions. Que resultes igual que, efectivament, en un sistema democràtic, l'oposició et pot votar en contra d'un decret, només faltaria en una democràcia i pot haver-hi un pacte que faci que dos partits que no han quedat primers a les eleccions, però sumin més que el que ha quedat primer i que, per tant, acabi sent un govern igual de legítim. I és veritat que des del primer moment, no tota la dreta, però sí una part de la dreta, va acusar a Pedro Sánchez d'estar en un govern il·legítim. I fixa't el que deia el Roger des de Madrid, que diu, el pla B és quedar primer i aguantar. Doncs el pla B consisteix en que Sánchez es converteixi en Feijó, perquè Feijó va guanyar les eleccions i no va governar. I, perdoneu, amb totes les coses que hem après, la majoria d'elles, des del meu punt de vista, gens positives de Sánchez aquests darrers anys, n'hi ha una que jo la tinc molt clara. Que és, no importa qui guanya les eleccions, importa qui suma en un bloc. I per tant, Roger, discrepo de tu, jo crec que Sánchez només té un pla, que és intentar guanyar com sigui, el preu que sigui. I no crec que el seu pla B sigui convertir-se en Feijóo, no ho crec.

No, però fixa't que Feijó, quan ell va guanyar les eleccions, o sigui, Feijó va guanyar les eleccions i després va dir que no era president perquè no volia i va criticar que Sánchez fos president, doncs, havent perdut les eleccions. Doncs ara, segurament, si hi hagués aquesta situació, si el PSOE treu un sol escó més que el PP, Sánchez li recordarà durant tota la legislatura que ell va perdre les eleccions. La mateixa moneda que li va fer pagar a Feijó i que el va estar crucificant durant els primers els primers mesos dels seus mandats.

Però fixa't que jo penso que ell està fart. O sigui, no pot més. Qui? A Pedro Sánchez. I aleshores, si no surt bé, bé, i si no, fantàstic també. Jo no ho crec.

Home, si estigués fart, podria haver fet un pas al costat ja fa temps i haver triat un del Fi que li queda.

Perdona, però tu ja saps que jo ara aquí on em veus tu saps que jo ara tu ja saps que jo ara fa una temporada que estic connectat amb la casta vull dir que jo he passat d'anar a dinar amb Maria Patiño. Saps què vull dir? Amb tots els meus respectes he tingut. Has passat a anar a dinar amb qui? Bueno. Gent important, gent important. Sí, bater reservat. Toc a poder, toc a poder. Reservat, eh? Vull dir, jo ara ja vaig a reservat. Vull dir, no havia anat mai, més que al vàter, diguéssim. Bueno, per tant, que jo no parlo a la babalà. Aquesta és catalana? Bueno, he d'acabar, perquè m'he d'anar que he de gravar un programa, filmeu, i jo no puc més, m'allargo molt. Però digue'ns com els cadines en aquest reservat, home. No t'ho puc dir. Home, has vingut aquí, ens ensenyes? Jo ja és que jo ja estic és que un altre nivell. No sé per què no em treuen en aquesta pantalla, però m'haurien de treure amb una forquilla i un tenedor,

a la mà. El reservat. Com si fossis un vivendum de Michelin.

Michelin no. Bueno, y la última, porque m'agrada, que és un senyor que es diu José Cabrera. És un senyor que és psicòleg, que és, per explicar-vos-ho bé, és el primer psicòleg que van contractar al primer gran hermano. Saps quan era un experimento sociològico? Sí. Pues van trucar a aquest senyor, i aquest senyor era el psicólogo de gran hermano. Ara. És analista polític i analista psicològic. Diu que Pedro Sánchez és bipolar, no sé, quantes aquestes coses. El van convidar aquesta setmana perquè a més d'analista polític també deu ser. Saps aquests que hi havia que va haver una temporada que la gent t'analitzava segurament a la cara? No me recordo com es deien, que eren tots, estaven tots torrats. Veien la cara i deien, pues tu eres un poco tal, l'articista. Bueno, sí, molt bé, sí. Jo també l'atre dia parlava amb una. Mira, jo l'atre dia també parlava amb una, Todei Cansario, parlava amb una molt famosa, molt famosa. Que no és de reservar.

Escolta, jo tinc un amic meu aquí que té un despatx al Passeig de Gràcia que es diu Jordi Fuset, que és expert en aquestes coses. Jo l'altre dia parlava amb una molt famosa, molt famosa. Porta-ho, porta-ho, tu dius tot de tu només

mirant-te la cara. Aquesta em va dir que, bueno, és igual, em va dir en un moment determinat, em va explicar mira Santi, te voy a decir una cosa. Hasta todos los elementos del agua nos los han quitado. ¿Y cómo? El agua ya no hidrata. Y ya nos han quitado todos. Los elementos nos los han quitado. Y la pregunta va a ser, ¿y dónde los han llevado? Pues eso está así. Bueno, aquest senyor va a hacer un análisis de Pedro Sánchez y te agradará, porque yo creo que tú piensas. Que es verdad que tiene eso. Atención al análisis de un programa de Matí, lo que van a descubrir de Pedro Sánchez, la maqueta Análisis.

A él le traicionan siempre los maseteros, que son los músculos con los que masticamos. Aprieta los dientes, tendrá brusismo por la noche, espero que se ponga una férula porque si no se le van a desgastar los dientes. Y entonces ese brusismo, esa contractura, es donde él tiene toda la agresividad. Está en campaña ya, ojo, eh. Este hombre ya está en campaña y controla el escenario, mira. O coloca las manos, aquí estoy yo, nada agresivo, no señala con un dedo, junta las manos en plan piadoso.

No sé cómo no tens un colaborador així en aquest programa.

Jo crec que tu estàs perdent, no estàs perdent visto nada. Dir que ja està en campaña, vull dir, ho pot dir de tots, perquè fa mesos. I és que tots estan en campaña. Sánchez, Feijó, Abascal, tots.

Vaig a decebre. No, no. Discrepo del senyor Cabrera.

Bueno, discrepo. Jo crec que Sánchez és un personatge sobrevalorat que no té al davant un adversari al seu nivell. Molt bé.

I tu trobes, per exemple, que no és una frase per acabar la meva col·laboració, que són i mitja. I ja estic cobrant la meitat, perquè jo al quart m'hauria d'embarassar. O sea, yo ahora ya, en comienzo, está perdiendo dinero. ¿A Pedro Sánchez le traicionan los maseteros? Venga, hombre, por favor. ¿Cuántos anys portes aquest programa? Massa. 10. 10 anys. ¿Qui t'ha portat una frase com aquesta? Cap ni una. A Pedro Sánchez. Le traicionen los maceteros. Recién arrancada la elección.

Sort que en el document que has portat expliquen què són los maceteros. T'havies pensat que era de la terrassa, no? No sabíem que era la gent que viu a la meseta.

No, serien los maceteros. Podríem ser. Lo traicionen los maceteros de la terrassa. Tinc la terrassa i deu tenir plantes. Tinc molt mal de cap. Roger, com estàs? La mar de bé. Ara us deu tocar, que els hi toca amb ell. Ara fem una mica de rodalies. Després de tu, me'n vaig a publicitat i anem a Rodalies. Ah, però això has fet el link d'abans. I has dit que jo no venia a Rodalies. Clar. Ah, perquè fas guiós. I el que és pitjor, guió improvisat. Bueno, però escolta, d'improvisat. Si hi ha una base, improvisar, és el millor. D'acord. O no, però va sentida. Feu el favor. Mira, le vaig a dir a Jon Jon, aquí se t'enfadarà el personal, no pot sortir només uno. Els has de posar tots a la pantalla, hombre. Soc jo la de la solució i entro al despatx, però vamos, el primer. Per favor. Bueno, me'n vaig, adiós.

Gràcies i bona tarda. Passa un minut de dos quarts. Pausa i anem a Rodalías. Catalunya migdia. Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica mai no havia estat tan fàcil.

L'OBC i els Homes Clàssics et donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe.

Entrades a auditori.cat.

El cinema fantàstic torna a Sitges. Del 8 al 18 d'octubre

viu la 59a edició del Festival de Sitges, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Cinema, estrenes, grans convidats, terror, ciència-ficció i molt més t'espera a Sitges.

Prepara't per 11 dies de pel·lícules, emocions i experiències úniques.

Festival de Sitges. El cinema fantàstic comença aquí.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Cataluña, migdia.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Hem decidit que a partir d'ara farem realitat al teu somni i La Tarda de Catalunya Ràdio tornem a començar en anglès. Vírtex, a point where two or more lines. Welcome to the best hour of the day. It's four o'clock. This is Francesc Garriga. It's the moment to believe in the project. Mira quina sintonia que ens hem fet. A la intel·ligència artificial li han dit que convertís en anglès la nostra sintonia.

The Afternoon of Catalunya Ràdio. Amb Francesc Garriga. Som 3CAT.

Catalunya Ràdio. Som 3CAT.

Passant quatre minuts de dos quarts de quatre de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb Joan López Alegre, Roger Pida Cabanyes i Júlia Miralles, el dia en què Rodalies ha tornat a ser un caos, un mal que sembla que no té remei. Ara els trens circulen, tot i que parcialment, després que els maquinistes que s'han negat a agafar els trens, al·legant que no hi havia seguretat a les vies, han rebut els informes de seguretat que els ha enviat Renfe per tornar a circular. Ara bé, el mateix president Illa i la consellera Sílvia Paneque asseguren que els maquinistes del sindicat majoritari de CEMAF. Han aprofitat les pluges, diuen, pels seus interessos laborals i que per això, diuen tots dos, han paralitzat el servei.

La seguretat de les vies no és una qüestió subjectiva. I aquest matí, jo respecto tots els drets laborals, per descomptat, hi ha hagut un sindicat que no ha fet funcionar els trens.

Si ahir la xarxa era segura, avui la xarxa era segura. Però correspon a un conflicte que té res a veure ni amb la seguretat de les vies ni amb el procés que s'està treballant per la millora de Rodalies.

També el director de Rodalies, Òscar Playà, assegura que darrere de tot aquest calvari hi ha un conflicte amb els maquinistes del sindicat CEMAF, que de matinada han enviat una carta en què deien que no asseguraven que els trens sortissin perquè no es podia circular de forma segura. Playà ha assegurat que ahir al vespre es va revisar tota la zona entre Vilanova i la Geltrú i Cunit, que és on va caure un arbre i un talús, i que els tècnics de DIF i de Renfe havien decidit que s'hi podia circular. Per tant, diu Playà, la seguretat estava garantida. Avui, però, els maquinistes demanaven més seguretat, segons què diu Òscar Playà.

Que són uns informes adicionals, i avui això vull deixar-ho molt clar. És a dir, la seguretat, ahir van circular els trens, de forma segura, un cop es van aplicar els procediments de seguretat. La seguretat no és subjectiva, la seguretat és molt objectiva, basada en certificats de l'administrador de la infraestructura i de Renfe, i això ho vull deixar molt clar.

Doncs podem saludar Joan Rodríguez, que és portaveu del Sindicat Ferroviari. Joan Rodríguez, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Vostès han paralitzat el servei pel seu conflicte laboral, com diu el govern, com acabem de sentir?

No, ostres, jo aquest matí sentia aquestes declaracions del Carplayà i ara estava escoltant la consellera i el president de la Generalitat i em sembla una mica irresponsable fer aquestes declaracions. No es tracta d'un conflicte laboral, es tracta de la seguretat, no només de la plantilla, sinó de totes les persones usuàries.

Què ha canviat? És a dir, ahir Rodalies funcionava amb problemes per culpa de la pluja, això és entendible, hi va haver una tempesta, el túnel de Catalunya a Barcelona ha estat inutilitzat durant moltes hores, però més o menys els trens funcionaven, i en canvi avui no han funcionat. Què és el que ha canviat que ha fet que els maquinistes consideressin que avui no podien agafar els trens?

Correcte, mira, això ve de quan vam tenir a principis d'any el malaurat accident de Gelida, arrel d'aquest tràgic accident en el que va morir un company. Es va elaborar un procediment de com actuar en aquests casos. Aleshores, en aquest mateix procediment, que el va acceptar l'empresa i va ser en col·laboració amb les organitzacions sindicals, es deia que en cas que succeïssin aquest tipus de situacions, que un cop es realitzessin aquestes marxes blanques que han d'assegurar la seguretat en tots els recorreguts de la xarxa, se m'atreu un informe a la representació legal de les persones treballadores i els propis treballadors que garantís la seguretat. Aquest informe no ha arribat fins avui a les 6 del matí. Per tant, jo crec que aquí estem parlant més aviat d'una mala gestió per part de l'empresa que no passa a propi voluntat del col·lectiu de conducció, de les persones, dels maquinistes i les maquinistes.

Però tant des de Rodalies com des del govern es diu que Adif i Renfe garantien la seguretat de la infraestructura. Vostès diuen que no la garantien per escrit.

Clar, el que contempla aquest procediment que els parlaves, això, que un cop es realitzin aquestes marxes blanques, que en el cas de Rodalies es van realitzar entre el diumenge 4 i ahir dimarts 6, un cop estiguin realitzades, s'elaboraran uns informes i aquests informes s'enviaran a les persones treballadores perquè tinguin la seguretat que poden realitzar el servei amb seguretat, no només per elles, per les persones treballadores, sinó pels usuaris. I com els dic, aquests informes no han arribat fins aquest matí.

I no en tenien prou amb els informes verbals, és a dir, consideraven que calia complir el protocol i, per tant, que arribés l'informe escrit.

Clar, els maquinistes i les maquinistes el que estaven demanant era que tinguessin aquest informe. Sense l'informe no es veien amb cor de posar en risc la seva vida i, com dic, les persones usuàries. No ha estat, per tant, una vegada encoberta? Ens ho assegura, això? En cap cas. El primer que volen garantir a les persones treballadores és la seguretat a la circulació.

Tenien constància que hi hagués algun problema de seguretat a les vies? Hi havia algun punt en el que vostès consideressin que no hi havia prou seguretat o simplement era la necessitat d'aquest paper?

No, a veure, en el cas de després d'un episodi de pluges com els que estem vivint en els darrers dies i que malauradament té pinta que això anirà més amb tots els efectes que està produint el canvi climàtic, el que volíem és que es complís aquest procediment, que després d'un episodi tan fort de pluges. Per assegurar-nos, sabent o no sabent, si hi ha algun problema a la infraestructura, que ens asseguréssim que la seguretat ha de ser la garantida.

Entén la frustració dels passatgers, dels viatgers, que avui han anat i s'han trobat que no anaven als trens?

Completament, perquè la frustració que senten les persones usuàries de Rodalies és la mateixa que sentim les pròpies persones treballadores. És frustrant per totes dues parts. Jo ho entenc completament.

Entenc que es puguin sentir hostatges d'una mala relació entre l'empresa Renfe i els sindicats, com se m'ha fet amb vostès?

Clar, però és que, com els hi dic, no hi ha aquí un cas d'un conflicte laboral. A mi el que em sap greu de tot això és que, novament, l'empresa i la part política intenten posar la diana a les persones treballadores. I les persones treballadores el que estan demanant és més seguretat.

I no la consideren garantida la seguretat amb l'estat actual de la xarxa?

L'estat actual de la xarxa és molt millorable, sí, evidentment, i no es considerava segura fins que no es va elaborar, fins que no es va procedir a fer aquestes marxes blanques i fins que no es van elaborar aquests informes on especifica tot el que es va trobar a les marxes blanques i que garantien que era segura la circulació. Quan hem de tenir en compte que durant l'elaboració, durant la realització d'aquestes marxes blanques, tenim casos com, per exemple, el despreniment de pedres de roques que es troba a la R1, una retirada d'arbre a la R2, una tala d'arbres a la R8, una altra tala d'arbres a la R11. És clar, era necessari fer aquestes marxes blanques i és necessari que les maquinistes i els maquinistes tinguin la total seguretat que poden sortir amb el tren.

Ara mateix els maquinistes estan tots treballant i tots agafant el tren i es pot garantir una certa normalitat del servei en els pròxims dies?

A veure si no tenim un altre episodi d'aquests de pluges fortes ni torna a passar cap incident de cap mena. Sí, el que passa és que segurament durant el dia d'avui encara trigarem a tenir una circulació amb normalitat després del desgavell de l'inici de servei d'avui i que és frir, com deia, de la mala gestió per part de l'empresa.

Perquè aquells que no estem familiaritzats amb el sistema de rodalies, des del moment en què arriben aquests informes, que són les 6 del matí, segons que vostè mateix deia, quan es triga a avisar tota la plantilla perquè tothom estigui a lloc per poder fer funcionar els trens amb normalitat?

No li sabria dir una hora determinada, però sí que hem de tenir en compte que no és només tenir la plantilla, totes les capçaleres, des d'on surten els trens, on tenen origen i finalització els trens, sinó tenir els trens en aquestes capçaleres. En el moment en què s'acaba el servei, posem que han quedat trens penjats per totes les estacions, normalitzar tot això en un moment de tant de caos amb l'episodi de tempestes que vam viure ahir i, a més, és complicat. Per això el que s'ha vist avui aquest matí i estem arrossegant encara els efectes.

¿Vostè té alguna explicació de per què els maquinistes com vostès, Adif i Renfe, saben que no hi ha normalitat al servei? Els informadors, les pantalles, el cartell que tenen els trens a la capçalera, no donin la informació que vostès, Renfe i Adif, sí que tenen als usuaris, que al final arriben a l'estació i quan arriben a l'andana no saben si el tren que està allà és el que toca o el que no, o de quina hora i de quina destinació és?

He de dir que des de les organitzacions sindicals, això ho tenim denunciat precisament a Barcelona, que hi ha un problema molt greu de manca d'informació cap a les persones usuàries. Però és més, afegiré, en moltes ocasions ni la pròpia plantilla té coneixement de moltes d'aquestes informacions. Hi ha un problema d'informació, inclús dins de l'empresa. Hi ha maquinistes que es troben aturats davant d'una senyal i tenen problemes per aconseguir la informació del perquè, el quan arribaran i manca d'informació. Anunciat a Barcelona.

Si ens està sentint algun usuari de Rodalies, demà què faria vostè si fos usuari de Rodalies? Aniria a la seva estació a esperar el tren o buscaria un camí alternatiu?

Jo demà aniré com cada dia a l'estació de Rodalies. I els usuaris haurien de fer això? Es trobaran trens? Jo espero que sí, a veure. Si tot segueix com està anant avui, que s'està intentant recuperar la normalitat del servei, demà no hi hauria d'haver cap problema. No hi hauria d'haver cap problema, no sé, que tornem a tenir un episodi de pluges, algun tipus d'incidència derivada d'aquests. Hauria d'haver normalitat al servei, també.

Esperem que sigui així, però comprendre que els usuaris més aviat són escèptics, perquè quan és una cosa és una altra, quan és un all és una ceba, però la veritat és que el sistema de roba-lies fa mesos, per no dir anys.

És completament comprensible. Hem de tenir en compte també, hi ha una dada que a mi m'agrada, és bastant clara i malauradament real, que és el tema de les inversions. Hem de tenir en compte que des dels anys 90 fins al 2018, que són les dades que tenim actualment de la GREF, l'autoritat independent de responsabilitat fiscal, diu que en aquest període de temps les inversions a l'alta velocitat van ser de 55.888 milions d'euros i en convencional 3.679 milions d'euros. I d'aquests 3.679, el 50% va anar al nucli de Madrid i l'altre 50% repartit entre la resta de nuclis de Rodalies a tot l'estat. Aquí tenim també part del problema.

És Joan Rodríguez, és portaveu del Sindicat Ferroviari. Per cert, que s'acabi la legislatura és que s'acaba el traspàs? O amb el nou govern que arribi a Moncloa, tant si és del PSOE com si és del PP, es torna a començar de zero?

Penso que això seria treure una bola de vidre que malauradament no disposo.

Joan Rodríguez, portaveu del Sindicat Ferroviari, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Gràcies a vosaltres, bona tarda. Doncs els uns diuen que és una vaga encoberta, els altres diuen que no hi havia garantia de la seguretat i que no s'han complert els protocols que es van pactar després de l'accident de Gelida i que per això s'han negat a conduir els trens fins que han arribat aquests informes a les 6 del matí. Des de la Generalitat, des de DIF i des de Renfes, diu que abans ja s'havia garantit la seguretat i que, per tant, no entenien per què els maquinistes no agafaven els trens.

El que passa és que és un no parar, Rodalías no para de fallar, un dia és per una cosa i un dia és per una altra, llavors més enllà del cas concret, és veritat que arrosseguem una manca d'inversió bestial, que tampoc sé com continuarà els propers anys, però també és veritat, a mi em semblava interessant això que deia de la informació, que a vegades fins i tot quan falla és que ni tan sols les fallades es gestionen, jo diria, amb una mica de respecte cap als usuaris.

Aquest matí, sentí el matí de Catalunya Ràdio aquest matí, en què a més a més estaven reaccionant tot l'equip amb el Ricard Oster i el capdavant sol a la marxa, era frustrant. Perquè et demanaves a un responsable i deien, no, el Ministeri, no, el Ministeri diu, no és cosa del Ministro, això demaneu-li a la Generalitat. La Generalitat, no, no, això Rodalies, Òscar Playà. Òscar Playà diu, no, jo no puc parlar amb el Ministre. Com que no pot parlar amb el Ministre? No, no, jo parlo amb la Generalitat. Anaves a les andanes i la gent, no, jo agafo aquest tren que va a Blanes. No, no, no, va a Blanes, va, no sé on. Ah, un dia, ostres, perdó, no és que. Era un desgavell que diu, com pot ser, eh?

És que a més no és un dissabte que la gent se n'està anant majoritàriament, evidentment hi ha gent que també treballa el dissabte, però molta gent se n'està anant de cap de setmana, se n'està anant a passar un dia fora, etc. És que la gent s'aixeca a les 6, a les 7 del matí per anar a treballar i cada dia han d'estar pendents de si han de trucar al seu cap dient que arriben tard una altra vegada. És indignant, és a dir, o estudiant, no? A mi em passa a la universitat, que a vegades és no he pogut arribar perquè el tren ha tornat a fallar, però és molt habitual, realment.

A veure. El conjunt d'inversions que sembla que no s'han fet, per l'OVIS han portat a un punt en el que el sistema ha col·lapsat de forma definitiva, però jo la preocupació per la seguretat l'entenc, perquè a fi de comptes. L'accident de Gelida va existir, és alta velocitat, però l'accident de Damuz va existir i va ser també per un tema de mal manteniment de la infraestructura, segons tot apunta. A dia d'avui no podem oblidar també amb alta velocitat, jo sí que soc usuari de l'alta velocitat, que els trens s'han endarrerit en la seva velocitat perquè no era segur viatjar, per tant. Jo no ho sé si existeix una pica-baralla entre els sindicats per una reivindicació i això es converteix en una vaga encoberta i l'administració, però el fet és que jo crec que és lògic que la gent tingui una preocupació, tingui una preocupació per el tema de la seguretat ferroviària. Jo crec que l'administració hauria de ser molt clara sobre quin és l'estat de la infraestructura, què és o què es pot fer o no, perquè. Després de l'accident de Jalida vam estar molts dies que moltes línies no funcionaven perquè s'estaven fent accions de reparació, de manteniment i de revisió. I després hi ha una darrera qüestió, que és quina és l'afectació que té això, com tu molt bé ara apuntaves, a la vida i a la mobilitat. Jo veig a Mataró com els busos passen, perquè la gent s'ha mogut del tren al bus, perquè és més fiable, perquè els busos van petats, i per tant és també molt frustrant, com tu molt bé deies, Òscar, que vagin passant busos i la gent no pugui passar, i és també una evidència per la gent que venim de fora de Barcelona com s'han incrementat les cues, perquè al final acabes anant una vegada més en cotxe, i això fa que a dia d'avui sigui més difícil entrar a Barcelona que fa un any, per posar un exemple.

Jo és que visc en una dimensió paral·lela, perquè aquí a Madrid no només és que això no passi, perquè les inversions des dels anys 90 han triplicat les de Catalunya, i per tant, diguem, la infraestructura és molt millor en tots els sentits, i a més, quan s'ha de fer, per exemple, una estació com la de Chamartín, s'han de reformar a totxa, es fa amb una velocitat inusitada, sinó que, a més a més, jo percebo que políticament el que passa a Catalunya és impossible que passés a Madrid. És a dir, el rebombori. Social, mediàtic i polític que hi hauria en una situació com la que hi ha a Catalunya a Madrid, faria trontollar qualsevol executiu espanyol. Més si això s'acumula en manca d'inversions. Però en el cas concret de l'episodi d'avui, jo crec que hi ha dues situacions que tant si és una com si és l'altra, mala peça. És a dir, si això és una vaga encoberta, malament, perquè hi ha uns treballadors que utilitzen com a hostatges els viatgers per les seves reivindicacions i que a més a més no ho fan obertament, és a dir, no convoquen una vaga, no anuncien, no ho expliquen. I la segona, si han sigut els treballadors que unilateralment decideixen que la infraestructura no està en bones condicions i que no treballen, és a dir, Com si un altre treballador d'una empresa decidís, doncs no sé, aquí a la ràdio, que els micros no funcionen i que per tant no t'has de presentar a treballar i que avui no és dia per anar a treballar. Clar, això és una situació també esperpèntica a nivell de l'usuari. Jo crec que a mi de vegades, vist des de la distància i des de la comoditat que és viure en una ciutat on tot funciona raonablement bé i en aquest tipus de situacions serien impensables, doncs clar, sap greu.

Escolta, puc fer això que has dit tu ara, jo no tinc les xifres al cap de la comparativa amb Madrid, però jo que em moc en el cas de Madrid perquè no tinc el cotxe allà, allà molt més en transport públic, com el gran paradoxe que no pas a Barcelona. Jo, per exemple, l'altre dia, a la línia que baixa des de l'Escurial, a Trelodones, em va deixar el rodolí estirat i vaig haver de trucar a un Uber, que em va costar una pasta. Les obres de Totxa, que és d'on surten els trens cap a Barcelona, jo, vamos, quasi que et diria que des de la meva joventut, que ja fa molt de temps, allò ho veig amb obres. O sigui, allò és una obra eterna. L'estat de Xamartín també és lamentable. No passa a l'infraestructura. Jo crec que. I tampoc em ve voló cap que Òscar Puente, que per cert, abans d'ahir va posar 23 tuits en un dia, 23. Avui silenci. Sí, sí, però 23 en un dia, com a dada. Tampoc el veig fent-li molts favors a Díaz Ayuso, eh?

No, no. Però el que passa és que el nivell d'inversió aquí és molt més elevat perquè la gent que ha de fer aquestes decisions, que pren les decisions, viu aquí. I els problemes que hi ha aquí, com per exemple segurament el que vas tenir tu a Rodolís, no són fruit d'una mala situació de la infraestructura, sinó de les obres que s'estan fent. Precisament del conector que hi ha.

Això és l'excusa que també tenen aquí a Barcelona, que ara moltes coses no van bé per culpa que

estan fent obres. A Barcelona hi ha tres elements. Des del senyor que roba coure, després li fan un reportatge, fins al fet que la catenàlia cau, fins a les obres que s'estan fent, i després els maquinistes.

La línia de Vic s'està desdoblant. Duplen ara i a trams quan hi ha alguns trossos que la catenària és gairebé de la Guerra Civil.

És una tempesta perfecta, però crec que fruita d'una desídia acumulada durant molts anys i molts governs i molts colors de govern.

Falten 9 minuts per arribar a les 4. Fem una pausa i de seguida anem amb l'amnistia, que això ha agafat velocitat de creuer.

D'aprofitar la força de l'aigua per generar energia el 1922, aprofitar els residus orgànics per generar gas verd el 2026. Més de 180 anys buscant altres energies més sostenibles cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

Vols que els teus fills visquin una experiència única a l'estranger? Descobreja amb KB Language els millors programes educatius a Irlanda, el Canadà, els Estats Units i el Regne Unit. El 18 d'octubre inscriu-te a la Segona Fira Internacional Education al Tecno Campus de Mataró i vine a parlar directament amb els representants de les escoles. KB Language. Confiança màxima.

Catalunya Migdia.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només aquesta setmana. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. I sempre hi sonen les teves cançons preferides. Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'altre barri amb Blay Mercè.

Som Trescat. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat.

6 minuts i seran les 4, per tant farem un tastet ben curt abans de la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Tot apunta que l'expresident Carles Puigdemont no tornarà a Catalunya fins després de les eleccions generals del 29 de novembre. Sentint el discurs que va fer ahir a la tarda des de Waterloo, Puigdemont va reivindicar l'exili de les institucions que representa més enllà dels partits polítics.

No vam anar a l'exili a defensar els partits polítics de cadascú, sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya i tornarem de la mateixa manera.

Per tant, tot i que avui mateix el Tribunal Constitucional ha notificat al Suprem la sentència que l'obliga a aplicar l'amnistia per malversació a tots els líders del procés, sembla que el retorn de l'expresident no té per què anar lligat als temps que encara marca el Suprem. Un Suprem, per cert, que avui ha donat també 5 dies a totes les parts perquè es pronunciïn sobre si hi ha o no d'aplicar aquesta amnistia que li demanava el Constitucional. No sé què us sembla com de ràpid ha anat tot plegat. Sabíem que dimarts hi hauria una decisió del Constitucional, però ens va sorprendre que amb 40 minuts de diferència. Pablo Llarena ja l'explicava. No sé com ho veieu. Jo crec que a Feijó li estan fent el favor de la seva vida, perquè si les enquestes són certes i el PP acaba formant govern, que algú li hagi netejat la carpeta a Puigdemont i que ell no tingui aquesta assignatura pendent amb el problema que representaria Puigdemont a Brussel·les, és un favor pel Partit Popular immens, i més pensant en que Feijó no descarta tenir enteses amb Junts per Catalunya. I per altra banda, crec que per un cop a la vida Puigdemont és intel·ligent, perquè si ell es planta aquí demà en un ambient de precampanya electoral espanyola, passarà molt més desapercebut si s'espera que passi tot l'allau d'informació que ara ve i pot fer aquesta tornada que ell va anunciar fa uns dies sense campanya. Fons del Suprem el que diuen és que aniran tan ràpid com puguin perquè hi ha una data que tenen marcada al calendari que és el 21 d'octubre, perquè el 21 d'octubre es tanquen les llistes electorals. I, per tant, el que volen és haver pres la decisió abans per tal de no conculcar el dret de la lliure participació política, per exemple, que és una de les coses que li ha retret el Constitucional. Per tant, el que intenten, segons que ens diuen fons del Suprem, és anar tan ràpid com sigui possible perquè el 21 d'octubre tenir un llestit i que si algú es vol presentar en alguna llista s'hi pugui presentar sense que ningú després els pugui acusar d'haver tret algun dret. No veig de cap llista marxar. No, no, no. No dic que ho sigui, però en tot cas el que

no vol el Suprem. Roger, tindries feina, eh?

No, no, ja ho he pensat. Ja ho he pensat.

Jo no dic que sigui ell, però qualsevol dels altres, perquè clar, n'hi ha molts que estan inhabilitats, i que per tant poden voler-se presentar o no, però en tot cas no són lliures de fer-ho si no hi ha decisió previa del Suprem.

És gairebé sorprenent, no?, que de cop i volta el Suprem, després de tants anys, ja tingui molta pressa, molta pressa, molta pressa, perquè potser demà en pugui tornar, i potser, potser, potser, si som mal pensats. Potser té a veure amb les lògiques del PP, que un legislador de Puigdemont durant la campanya el beneficiaria clarament per assenyalar a Sánchez i recuperar tot l'ambient del procés. I a més a més, tal com deia ara el Joan, a Feijó no li interessa gens Puigdemont tornant en el seu hipotètic mandat. És a dir, si ell guanya les eleccions, després s'hauria de barallar amb Vox el dia que tornés Puigdemont i Vox demanés qui sap què. I per tant, està clar que el Suprem ara vol tancar ràpid aquesta carpeta. Jo intueixo que al PP també ja li va bé que es faci així, i Puigdemont, ell si torna durant la campanya, tindrà, com deia el Joan, menys protagonisme, i també se la jugaria a caparar part del possible resultat de Junts. És a dir, el partit el necessita com el revulsiu, però també ell vol tornar com a president, i això són dues perspectives diferents.

Sí, com diu el Roger, és curiós que amb tots els temps que hem trigat a aplicar una llei d'amnistia que havia aprovat també el Congrés dels Diputats, ara de sobte quan es convoquen a eleccions es vagi tan ràpid, i encara més curiós el Suprem tan preocupat per garantir drets, que bé, en els casos ha semblat. Li han estirat de les orelles. Sí, sí, això és cert, però no era tampoc la primera vegada que ja li estiraven de les orelles. Vaja, bé, que alguns jutges fan política en aquest país crec que no és cap sorpresa. Veurem què és el que

passa en els pròxims dies insisteixo, fons del Suprem diuen que això anirà ràpid perquè el 21 d'octubre és la data que s'ha marcat com a límit perquè és el dia en què s'han de marcar les llistes electorals dos minuts i seran les 4 de la tarda dos minuts i passarem el testimoni al Francesc Garriga i la tarda de Catalunya Ràdio Garriga, bona tarda Hola, bona tarda, molt bé perfecte, carai, molt bé extraordinàriament

bé tinc moltes ganes de començar recordes

allò del sorpresa sorpresa. Qui és el sorpresa, el sorpresa? Sí que recordo el programa, sí. El programa. Som capaços de cantar la cançó. A veure, a veure, a veure. Acompanya-me, te sorprenderemos.

Doncs mira, si vols. Que se l'ha recitat, eh, el Joan, més que no pas cantar. No tirarem la versió que teníem i que baixi el Joan a cantar-nos-la, sí. No, no segueixo, que em fa molta vergonya. Vaja. Doncs viurem un moment similar. Ah. Un moment sorpresa, sorpresa. No ens dónes més pistes, eh? No, donarem una sorpresa a algú que crec que no s'ho espera i que li farà molta il·lusió. Ah, molt bé.

Escolta'm, sempre va bé repartir alegries i il·lusions, no? Acompanya'ns una tarda més. Molt bé. Jo sempre, totes les tardes allà acompanyant-te, ja ho saps. Home, i vas venir a trobar el cap i tot, eh? Me va compareixer Puigdemont, dic, epa, mira l'Òscar aquí. Perdona, escolta'm, que t'ho digui Arnau Maimó, cada dia quan marxo, passo, passo i el saludo a tots. A tu no, perquè ets més esquerp. A l'equip, a tots. Molt bé. Sorpresa, sorpresa. En 30 segons, la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga o els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres ho deixem aquí, acomiadat del Joan López Alegre, Roger Pida Cabanyes i Júlia Miralles. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Que vagi molt bé. Nosaltres ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les dues en una nova edició del Catalunya Migdia. Fins llavors, bona tarda de dimecres a tothom.