Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 08/10/2026

Som les tres. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia explicant com l'impacte per la mort de Mari Carmen Abascal ha tingut en el moviment per l'habitatge i en el conjunt de la precampanya electoral de cara a les eleccions del 29 de novembre. Això mentre se succeeixen els moviments als diferents partits polítics. Avui amb Xavier García Albiol i Ada Colau de protagonistes i amb Gabriel Rufián com a gran interrogant ara mateix sobre qui encapçalarà cadascuna de les llistes. També hem connectat amb Brussel·les, on l'exconseller Toni Comín ha obert la porta a una tornada imminent de l'exili per recollir l'acta d'eurodiputat a Madrid, independentment del que facin Carles Puigdemont o Lluís Puig. I hem repassat també la figura de la canadenca Anne Carson, flamant Premi Nobel de Literatura 2026. S'ha conegut a la una d'aquest migdia. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjana. Què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Doncs que avui, que és el primer dia que entren en vigor el primer dels decrets antidesnonaments i per l'habitatge del govern espanyol, s'acaba d'executar un desnonament a la part baixa de la Rambla de Barcelona. Es tracta d'una mare amb els seus dos fills menors. Una cinquantena dels acampats de la plaça Catalunya s'hi havia desplaçat per intentar impedir aquest llançament que finalment s'ha fet en presència d'un dispositiu dels Mossos d'Esquadra. Anem cap allà, Núria Hart, bona tarda. Bona tarda. Hola, ara sí, Núria.

Doncs aquest desnonament que s'ha produït de forma molt ràpida, sense cap tipus d'alderulls, ha sortit la mare amb un dels seus fills de 14 anys amb tres maletes i han marxat amb una persona que els acompanya a veure quina alternativa poden trobar de serveis socials perquè han hagut de deixar casa seva després de dos anys, no saben on anar. A dos quarts de cinc de la tarda els hi surt la filla de tres anys de l'escola, l'han d'anar a buscar. No parlen ni català ni castellà, són de Rússia, van haver de deixar el país. Ens explicava una de les seves amigues, que sí que parla català, que està aquí acompanyant-nos. Van haver de sortir de Rússia per motius polítics. Ara, avui, els han fet fora de casa la gent que es manifestava davant d'aquest desnonament quan s'ha produït. Han marxat sense més cap al carrer del Carme, han cridat, on diuen que ara n'hi ha un altre en marxa, i la seva amiga que ens assegura que no tenen cap alternativa habitacional i que sí que han presentat un certificat de vulnerabilitat.

Escoltem-la, la Júlia. No tenim cap opció, res, zero, que confirmen des de l'habitatge que no tenim opcions.

Per tant, una realitat que topa amb el decret d'habitatge que ha entrat avui en vigor després que ell es publiqués amb el BOE, perquè, segons aquest decret, el desnonament que hem vist avui aquí fa molt poca estona a la Rambla no s'hauria d'haver produït.

Doncs ho podrem analitzar en temps de tertúlia. Mentrestant, Pimeca avalua en 117 milions i mig d'euros l'impacte econòmic dels aiguats dels últims dies a les empreses del Vallès, el Barcelonès, el Bas Llobregat i el Maresme. Tres quartes parts de les empreses afirmen que han quedat afectades i que han hagut d'aturar o reduir l'activitat. El Vallès Oriental gairebé concentra la meitat d'aquest impacte. La patronal reclama reforçar les ajudes directes a les empreses i als autònoms. A Madrid, el Tribunal Suprem ha anul·lat el reial decret que enduriria els requisits per crear universitats privades a Espanya. La sala contenciós administrativa ha estimat un recurs que va presentar el govern de les Illes Balears contra el text. Apunta que el govern espanyol no va justificar prou bé la tramitació urgent de la norma que permetia saltar-ne el tràmit de consulta pública prèvia. I ha mort als 60 anys el cantautor Joan Porta, conegut artísticament com el gitano de Balaguer. Icona de la música marginal i de la rumba a les comarques de Lleida, l'artista s'havia retirat dels escenaris feia pocs dies per un empitjorament del seu estat de salut.

Passen quatre minuts de les tres.

Catalunya a migdia, amb Òscar Fernández.

Des d'ara i fins a les quatre, amb el Ferran Casas, director adjunt del Nació Digital. Bona tarda. Bona tarda i bona hora, senyor Fernández. L'advocada Lourdes Chiuró, bona tarda. Hola, bona tarda. I el també advocat Marc Molins, bona tarda. Que fan la tertúlia fora, aquí a la porta de l'estudi, i algun dia faran tard a la de debò, que és la que es fa amb el micròfon obert. La Lourdes va superembalada. No tinc cap dubte que és més sucosa la que feu fora de l'estudi que no pas la que després feu a dins.

Avui no era tertúlia, avui era una magistral per entendre els decrets que estan en vigor que

ens estava donant la Lourdes. Ui, ui, ui. Doncs ara de seguida, perquè tenim algun dubte sobre. Aquest desnonament que s'ha fet a la Rambla, perquè enteníem que no es podia fer perquè no devia ser família vulnerable, però les amigues de la mare de família a qui han desnonat diuen que sí, que tenia un certificat de vulnerabilitat. Per tant, això ens fa ballar una mica el cap. Per tant, ho haurem de confirmar tot plegat. Abans, però, ja ho sabeu, des de fora.

Els dijous saludem la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. Tot bé? Molt bé. Perfecte. Escolta'm, ho celebrem. Quin tema ens vols proposar? A veure. Mira,

fa uns dies a la nit dels Ignorants, Marta Romagosa parlava amb Nana Maria, del barri de l'Eixample, que fa uns mesos que conviu amb un robot que l'ajuda en situacions d'urgència. A més, li recorda la medicació, les dates per fer visites mèdiques, li resol dubtes i ella diu que, a més a més, li fa companyia. I aquesta iniciativa forma part d'una prova pilot de l'Ajuntament de Barcelona per millorar l'atenció domiciliària de la gent gran. Aquests robots són els ARI, robots d'assistència a intel·ligents, Se n'han desplegat uns 600 dins una estratègia de teleassistència avançada i poden ajudar a detectar ràpidament situacions com una caiguda, un accident domèstic, i llavors tot dona avisa en emergències. I encara que se'ns diu que no substituiran els professionals que es dediquen a les cures, sí que desperten recel entre aquelles persones que fan aquesta feina d'assistència i que fa temps que es queixen de les condicions precàries en que es troben. És a dir, aquestes persones consideren que s'ha invertit en robots abans de fer-ho en una millora dels seus salaris, dels seus recursos, etc. El pressupost base de licitació d'aquests robots és de 3.788.000 euros, que es financen amb fons de Next Generation, I això posa damunt la taula una sèrie de qüestions que m'agradaria tractar i és que, bé, està clar que aquests robots són per complementar i no per substituir la feina dels professionals de l'atenció social, però la pregunta és si no fomenten,

si no impliquen una mena de deshumanització d'aquesta feina, no? Perquè a Catalunya hi ha unes 186.200 persones grans que viuen soles, unes 137.000 tenen més de 80 anys, I el que em deman és si no començam a estar més còmodes amb la idea de conviure amb robots que de fer-ho amb persones. I també em deman les derivades que pot tenir tot això. D'aquí a 11 dies comença la setmana contra la solitud no desitjada, que és una emergència social, un 20% de la població se sent sola, tot l'estat. I que les màquines ens fan companyia, és vera que no és nou, perquè la tele ens fa companyia, la ràdio ens fa companyia, però a darrere hi ha gent, hi ha persones que fan els programes, gent que ens parla, que ens comunica els temes que tracten, però la cosa es complica amb el mòbil, que ens té enganxadíssims, i ja no sabem si ens fan companyia o és que deixam de trobar a faltar aquesta companyia perquè el mòbil ens aïlla en una mana d'espai a part, i estem més a gust en aquest espai que no en societat, moltes vegades. I ja és del tot inquietant sentir que la IA, la intel·ligència artificial, és amiga nostra o ens entén més que moltes persones perquè li podem fer tota mena de consultes i ens respon, ens dona consells, creim que ens ajuda i tot això, no?

Començam a confiar en un robot, en un aparell, més que en la gent. Ens resulta més fàcil tenir un robot que ens recorda que ens hem de prendre la medicació o ens diu que hem de fer davant d'unes situacions que no pas obrir la porta de cara nostra a una persona perquè ens atengui. I això, a la llarga, crec que encara farà que mos sentim encara més tots sols. I una altra pregunta. Si el robot falla, perquè de vegades les màquines fallen, a qui responsabilitzem? Es pot jutjar per negligència a una màquina? I si no dona la resposta que esperàvem? Perquè això també pot ser molt angoixant, en una situació que requereix detenció immediata. Sempre que intentem resoldre un problema a través d'un robot, és molt més complicat que si ho feim cara a cara amb una persona. En casos d'atenció telefònica és molt clar, que has de repetir mil vegades una paraula perquè t'entenguin, o si el teu cas no es troba en cap de les opcions que et donen, que et diuen Premi 1 si passa això, Premi 2 si passa això altre, i no és cap d'aquestes coses, pots ser desesperant. És a dir, delegar coses tan importants i tan humanitàries com l'assistència a un robot, no és el mateix que utilitzar robots per donar-te de baixa d'un subministrament, per exemple. Llavors,

¿ens estem acostumant a prescindir de les persones perquè ens ajudin i perquè ens atenguin? I, en conseqüència, perquè ens ajudem i ens atenguem els uns als altres?

Bueno, jo crec que és que tenim un problema que moltes vegades ho parlem, quan parlem dels temes socials. És un problema econòmic, és un problema de recursos finits i que l'estat del benestar arriba fins on arriba, a cobrir-lo fins que arriba. I, de fet, hi ha forces polítiques que pensen que el nostre país es paga massa impostos, malgrat que és un dels països que està per sota de la mitjana de pressió fiscal de l'OCDE o de països veïns com França. Mentre tinguem el sistema fiscal que tenim, és evident que l'estat del benestar arriba fins on arriba. I això vol dir que hem de tirar d'aquesta mena de recursos. En aquest cas els robots perquè per més complex que ens sembli un robot i molt tecnològic que sigui i que aquest contracte de no sé si he dit 3 milions la llucia de l'Ajuntament de Barcelona és una quantitat important això és molt més assequible que una persona contractada. En un conveni col·lectiu i que estigui, per exemple, 24 hores a casa d'una persona gran, que vol dir que hi ha d'haver tres torns, per exemple, tres persones diferents. Per tant, per mi, benvinguts siguin els robots, benvinguda sigui la tecnologia, igual que la IA, que també ho vam parlar moltes vegades, sempre que complementi i no substitueixi. És a dir, hem de procurar que al costat de cada persona gran. Que viu sola tingui o no una situació de dependència, només pel fet que visqui sola, tingui algú que la vagi a veure, algú que li faci companyia, algú que estigui al seu costat. Hi ha fundacions a les que s'hauria d'ajudar més, com els Amics de la Gent Gran, però a mi no em sembla malament que hi hagi un tipus d'assistència, en aquest cas un robot, que, per exemple, si a aquesta persona de nit li passa alguna cosa, cau, o les seves constants vitals estan malament, automàticament sigui capaç d'enviar un avís o que li recordi que s'ha de prendre la medicació o l'ajudi amb coses domèstiques.

Això no pot fer el telèfon mòbil, pregunto, de la ignorància.

Doncs no ho sé si ho pot fer el telèfon mòbil, però jo crec que són coses que, si amb el telèfon mòbil o si amb un robot, que s'han de poder fer amb la tecnologia i hem d'assegurar que la gent gran això ho tingui, tingui aquest accés, perquè també en molts d'ells, en el cas del telèfon mòbil, sabem que hi ha una bretxa digital.

Fa paneta, però de pensar que has de tenir una persona gran, una persona que necessiti assistència, assistida per una màquina, per un robot, més enllà de que són

eines del servei. També és per com hem canviat les nostres societats, és a dir, els nostres pares i els nostres avis se'n cuidaven dels seus pares i dels seus avis. I en canvi ara, com que tots treballem, com que tenim uns horaris que no s'aguanten per enlloc, I com que tenim unes cases en les que no s'hi cap, tot plegat ha fet pràcticament impossible fer allò que havíem fet tota la vida. I que estem més còmodes segurament amb una màquina.

Jo el que volia dir és que precisament tot ve d'un no tot ve d'una cosa, perquè són multifactorials sempre els problemes, però tenim una llei de la dependència que va néixer com el quart pilar del benestar, de l'estat del benestar, que va néixer sense dotació. Allí hi havia un articulat que apostava pel cuidador professional, perquè sí que és cert que les persones volem envellir a casa, ens agrada que ens portin a una residència, preferim tenir el nostre entorn, i es preveia que hi podia haver cuidadors professionals per atendre les persones amb necessitats. Però que si es quedava la cuidadora principal era algú de la família, que Ailas acostumava a ser una dona, doncs aquesta se li remuneraria evidentment molt per sota. Per tant, aquí tenies una persona que treballava, que era la dona, normalment, amb un percentatge elevadíssim dels casos era la senyora de la casa, la mare o la filla o la jove de la persona gran, qui es quedava a casa. I es va apostar per aquest model que perpetuava les dones vinculades a la cura i es va desestimar apostar per recursos de dotació a professionals que poguessin estar, doncs, rebre els seus recursos, els seus diners de sou, diguem-ne. I, a més a més, ajudant les famílies a pagar aquests professionals amb subvencions directament a càrrec de l'Estat. Per tant, tenies, per una banda, professionals qualificats que cuidaven les persones grans amb una dotació de suport a les famílies que ho necessitessin i permeties que la dona de la casa pogués continuar treballant si tenia una professió fora de casa. Per tant, la contribució a les arques de l'Estat era més elevada i, per tant, els impostos que pagaven eren més elevats i, per tant, podíem seguir ajudant millor l'estat del benestar, però no. Amb una mirada de propaganda electoral, de llei, que va ser aquesta que carregava els naulers contra les finances de les comunitats autònomes, perquè l'estat se'n va sortir de rossetes, com sempre, com ara ha fet amb el decret de l'habitatge, ja en parlarem, doncs continuar perpetuant les dones a casa. Posa un 10. I ara què? Ara comprem màquines perquè siguin les màquines que acompanyin la gent gran. Jo no dic que no siguin necessàries, no seré jo qui rebutgi els avenços i tot el que tenim a disposició per fer-nos la vida fàcil. Però al cap i a la fi, escolta, potser valdria la pena pensar més, i en general, i més ara en aquestes dates que estan passant, que es pensi amb mirada més llarga, no tan corporacista, i quins són els efectes, i avaluem les polítiques que tirem endavant, sisplau, perquè estem llançant molts diners que al final no acaben de fer l'efecte que necessitàvem o que es preveien amb aquelles lleis que es van aprovar o amb una finalitat determinada.

Jo comparteixo aquesta sensació de desconcert, d'incertesa, que explicava també, no només la Lourdes Alfarran, sinó també la Llucia. Hi ha un professor de la UB, de Filosofia, el Nemrod Carrasco, que ha escrit un llibre fantàstic sobre les apuries del segle XXI. Precisament aquestes innovacions tecnològiques. Que generen aquest desconcert. No només tecnològiques. El professor Carrasco parla, en realitat, d'aquesta sensació col·lectiva de desconcert. A què es refereix, per exemple? L'AVE. L'AVE havia de venir per donar-nos a tots més temps, perquè era més fàcil anar i tornar, i en realitat el que ha fet és treure'ns-el. Per què? Perquè històricament tu anaves a Madrid, feies el que havies de fer, i aquell dia el dedicaves a la resta, a gaudir de la castellana, del prado. Avui en dia l'AVE et permet col·locar-te a unes reunions per la tarda, ajustar els horaris. És a dir, el que ens havia de donar temps, en realitat ens en treu. La telefonia mòbil, el que a priori ens havia de fer, que és comunicar, en realitat ens està incomunicant. I el que planteja la Llucia és una nova apuria, és una nova incertesa al fil d'aquesta revolució tecnològica. És a dir, a priori el que sembla que és bo i positiu, que és la robòtica. Genera uns camps i uns àmbits d'enorme incertesa, perquè la robòtica pot ser un mecanisme per facilitar-nos la vida o per torturar-nos si no la sabem aplicar correctament. Per tant, jo crec que serà essencial anar identificant aquestes apuries i anar-nos donant criteri. Pel que fa, i acabo, a la robòtica, jo crec que és essencial distingir el valor afegit. Hi ha àmbits en els quals l'ésser humà. Afegeix valor i és insubstituïble, les emocions, és absolutament insubstituïble, però evidentment hi ha àmbits en els quals la presència d'un ésser humà no afegeix valor i aquest és el terreny abonat precisament per la robòtica. Però si no ho definim, identifiquem correctament, correm el risc col·lectiu d'incomunicar-nos amb mitjans de comunicació, de treure'ns temps amb el que a priori ens ha de facilitar.

Bé, en tot cas sí que estic d'acord que peta una mica el cap, eh? De dir, no, escolta'm, els nostres grans estaran acompanyats d'un robot. Correcte. Bé, sí. De moment és una prova pilota. Ja, ja, sí, però no descartis que al final acabi sent el més extès per tot arreu. I segurament acabaran perfeccionant-lo de manera que aconsegueixi el principal objectiu, que és que la gent gran no se senti tan sola. Ah, amb el xarxa PT. Clar, clar, ara, com a societat mereix un. Un replantejament de dir què estem fent per no poder acompanyar a nosaltres o no poder acompanyar. No, és que ho faran sobretot perquè és més barat. Sí, bé, però també convida a una reflexió de quina societat fem, que per fi, per cuidar els nostres grans, mirem més el compte corrent que no pas el tracte humà. És barata en inici.

El tema és quin cost deixa, perquè això pot provocar un efecte retorn devastador, inclús en termes econòmics. O de salut mental. Exacte, això em prefereixo.

Lucía Ramis, gràcies. Bona tarda. Que vagi molt bé, una ferrada. Passen tres minuts d'un quart de quatre. Fem una pausa i de seguida continuem amb més coses.

Catalunya, migdia.

Estimo. Que ella es faci tan gran i jo tornar a ser una nena. Treure les estovalles bones, les sobre el taulaç eternes. Fotos borroses on sempre es cola un dit. Una panxa es belluga, l'altra sent papallones. Tant de bo ja fossis aquí.

Vacunar-se de la grip i la Covid és estimar. Demana Cita la meva salut a citasalut.gencat.cat o al teu cap. I gaudeix de tot el que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica mai no havia estat tan fàcil.

L'OBC i els homes clàssics et donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe.

Entrades a auditori.cat.

Nou lletres, fira amb més de mil vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. Nou lletres, nou lletres, què deu ser una fira de. Ets pocasió, home. Que clar, Expocasio, on hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim, Expocasio.

Torna a Expocasio Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa, en podcast, així, ben enllaunat, amb tot el seu sabor, amb el pica-pica, que hi hagi molta variant, i després un bon plat, d'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucapar, i amb unes bones postres. Ah, tot ben amanit!

Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda. I amb productes del territori. Cada dijous, a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Vinga, va, comencem! Amb el suport de la Federació Catalana DOP-IGP i la Generalitat de Catalunya.

Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del Barça Reservat. Barça Reservat,

el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

El matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

El matí de Catalunya Ràdio, marxem fins a París. El pròxim divendres 9 d'octubre farem el programa des de la capital francesa per celebrar amb Maria del Mar Bonet els 50 anys del seu mític concert a l'Olimpia.

Som Trescat.

Nou minuts i seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb la Lourdes Siuró, el Marc Molins i el Ferran Casas. El dia en que ha entrat en vigor el primer dels nous decrets d'habitatge que dimarts va aprovar el govern espanyol. Hi ha petits retocs respecte al que es van desestimar al Congrés dels Diputats, però en essència contenen més o menys les mateixes mesures. En aquest nou decret se cita explícitament els grans tenidors a l'hora de limitar les operacions que es consideren compra especulativa, cosa que en l'anterior no es feia. La normativa manté que no podran comprar habitatges per un preu inferior al 70% del valor de taxació, una valoració que haurà de fer una societat independent i homologada pel Banc d'Espanya. A més, s'amplia fins al 2030 aquesta nova normativa. Un altre dels grans punts, sense canvis, és que no es podran desnonar persones vulnerables acreditant aquesta condició pels serveis socials. Durant els pròxims quatre anys serà això. Ara bé, si és un petit propietari qui té un pis llogat a una persona vulnerable que no pot pagar el lloguer i que se l'hauria de desnonar, llavors serà la Generalitat qui s'haurà de fer càrrec de compensar el propietari si l'administració no pot donar una alternativa habitacional. Queden fora d'aquesta compensació empreses i grans tenidors que es dediquen al negoci. Amb aquest nou context, el primer cas amb aquest decret en vigor el teníem aquest matí a la Rambla de Barcelona. Hem tingut la Núria Hart pendent d'aquest desnonament. Núria, bona tarda. Bona tarda, Òscar. Un desnonament que al final sí que s'ha fet.

Sí, sí que s'ha fet. Ha sigut a la Rambla de Barcelona, a la part de baix, a l'alçada de Dressanes. Hi havia una desena de furgonetes dels Mossos d'Esquadra, una cinquantena de manifestants. La majoria han baixat de la plaça de Catalunya quan han rebut un missatge a les 11 del matí per part de l'entorn que acompanyava aquesta família. Que havien de desnonar de la Rambla han baixat. Això ha fet que el desnonament es fes amb tres hores més de retard. Quan s'ha produït ha sigut molt ràpid. Els manifestants no han fet cap tipus de resistència, ni el derull, ni enfrontament amb la policia. Han cridat a anar-se'n ràpid cap al carrer del Carme on deien que hi havia un altre desnonament i el que hem vist ha sigut una mare que sortia amb un dels seus dos fills de 14 anys amb tres maletes molt grosses. Això ha fet que al principi, perquè ha passat tot amb molta tranquil·litat per l'atenció que hi havia al carrer que fins i tot arribéssim a pensar que eren turistes, que sortien d'un pis turístic, com n'hi ha tants a la Rambla, però era aquesta família que assegura que té un certificat de vulnerabilitat. Així ho diu la seva amiga que els acompanyava i que era l'única persona que parlava català perquè doncs ells són de Rússia, van arribar aquí fa 4 anys i no parlen ni català ni castellà i estaven absolutament desubicats perquè a més a més d'aquí una estona els hi surt la nena petita de l'escola que té 3 anys que ens explicaven que aquest matí no hi volia anar veient doncs la situació d'atenció que es vivia a casa seva i el que ha passat és això que doncs els han desallotjat aquesta família. Que assegura que té un certificat de vulnerabilitat. Nosaltres estem fent trucades per poder confirmar aquesta informació amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ens enviï l'ordre judicial que ha fet possible aquest desnonament, amb Mossos d'Esquadra. Tenim ara el telèfon, hem de trucar a l'advocat de la família perquè ens ho confirmi, però realment ha sigut una imatge de la realitat que xoca absolutament amb aquest decret d'habitatge que tu deies que avui entra en vigor i que explícitament prohibeix el que ha passat avui a la Rambla de Barcelona.

Això ens fa dubtar, perquè en teoria, si és veritat que hi ha aquest certificat de vulnerabilitat, no se'ls hauria hagut de desnonar, no s'hauria pogut.

No, amb la nova llei, fins al 2030, si tu tens un certificat de vulnerabilitat, encara que el teu propietari sigui particular, no se'l pot desnonar. En aquest cas no és gran tenidor,

però, com dius, és indiferent si és un gran tenidor o un particular, però en aquest cas no és un gran tenidor.

No, no, i la llei tampoc, vull dir, no bloqueja la possibilitat de desnonar, encara que sigui un particular. Només no es desnona en cas que no siguin vulnerables i hi hagi una sentència que condemni el llançament, a marxar.

Per això que això que diu és una mica de la persona que han desnonat, la font d'informació.

El que no sabem és si el propietari. És també el seu torn vulnerable, que és una de les opcions que la llei preveu. O que sigui un propietari de dos habitatges com a màxim. És a dir, si el propietari és vulnerable al seu torn, també, perquè necessita llogar el pis per pagar la residència, per alguna cosa, no operaria el desnonament. O sigui, no es podria bloquejar el desnonament. O bé si té dos habitatges o menys, un o dos.

Per tant, en aquest cas, Núria, ens falta informació, perquè si la informació és la que tenim, no s'entén com s'ha pogut fer aquest desnonament. Tret que hi hagi això, o que no sigui veritat, que tinguin un certificat de vulnerabilitat, o, com diu l'Urdes, que el propietari del pis també sigui vulnerable, i que, per tant, en cas que tots dos ho siguin de vulnerable, sí que es podria fer aquest desnonament. Perquè si no és una d'aquestes dues hipòtesis, alguna cosa ha fallat, perquè no s'entén el que ha passat avui.

No s'entén i ara ens espera molta feina d'intentar esbrinar què és el que ha passat realment, si aquest certificat de vulnerabilitat existeix. També el que ara explicàveu, si per part de la propietat també hi ha necessitat de tenir aquests pisos. La veritat és que tenim poca informació, informació per una de les parts, i el que farem és intentar reconstruir la història des d'altres angles per esclarir què és el que ha passat.

Gràcies, Núria Hart, des de la Rambla de Barcelona on s'ha fet aquest desnonament. Gràcies i bona tarda. Bona tarda. No sé com ho veieu, a banda d'aquesta entrada en vigor d'aquests decrets, la manera com s'han aprovat i com s'aprovaran a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, aprofitant el PSOE que allà el repartiment de forces no és la mateixa que el ple. Per tant, el vot de Junts per Catalunya no és necessari i, per tant, encara que s'hi oposin, que s'hi oposen, podran tirar-lo endavant.

És el que vindria a ser un acte de filibusterisme. Parlamentari, eh? Parlamentari. És dir, de buscar un context més favorable, en aquest cas amb unes majories diferents, per aprovar la diputació permanent en aquest decret. Però tot això és una broma, diguéssim. És una broma en el sentit que és evident que afecta gent, però que estem parlant d'una mesura que durarà el que duri. Hi ha unes eleccions convocades el 29 de novembre i en funció de quines siguin les majories en aquestes eleccions, doncs, aquests decrets. ¿Moriran en l'oblit i es farà una nova norma o es mantindran vigents? La pilota de partit és el 29 de novembre, no a la Diputació Permanent, on serà un element més de la campanya electoral, perquè serà una forma d'aprovar uns decrets, tornar a remoure el debat i intentar allargar aquest momentum de l'habitatge que, òbviament, li convé a Pedro Sánchez, però jo crec que li convé, sobretot, al que té a la seva esquerra. Pedro Sánchez no pot pensar en tornar a ser president del govern sense un resultat mínimament arregladet. De sumar, que ara es dirà, frente àmplio. És a dir, jo crec que el resultat de PNB, Bildu, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, és a dir, l'aportació d'escons que faran aquestes forces polítiques a una possible investidura serà, si fa o no fa, similar als que tenen ara. I segurament el PSOE estarà entre els 120 i els 130 escons, no? Franja. Franja baixa, franja alta. El tema és si hi ha aquesta aportació de 20 o 25 escons de tot aquest món.

La llàstima és que, és el que diu el Ferran, són decrets que s'aprovaran per la Diputació Permanent, que és un frau de llei, més que filibusterisme, filibusterisme és un frau de llei, perquè estàs aprofitant una norma que és legal, que et permet aprovar decrets amb dansa, o real, decrets que s'aproven constant, si hi ha la convocatòria d'eleccions, es permet que la Diputació Permanent convalidi. I aquí s'ha tocat una mica, perquè clar, no pots tornar a aprovar el que hi ha a derogar, s'han tocat unes quantes comes. I s'ha tornat a presentar, d'acord? És un frau de llei amb totes les lletres. La llàstima és que aquests decrets, la llàstima, aporten una enorme inseguretat jurídica, que és el que parlem sempre, i és el que està passant últimament des que s'està legislant d'aquesta manera. Això desprega uns efectes, i són tan conscients, i estic d'acord amb el Ferran, que és un tema polític, que és de fer política a curt termini per intentar mobilitzar l'esquerra perquè estava estabornida amb tots els casos que atanallen Pedro Sánchez i el PSOE, que ara, per cert, ja no se'n parla. Per tant, és un gran mestre. Aquí vam parlar moltes vegades de cortines de fum de Pedro Sánchez amb temes que tenia candència i ha sortit de la xistera un tema que ho ha tapat. Per tant, aquest és un de més. El que passa que aquí, amb l'habitatge, que per mi és un tema molt delicat, perquè estem jugant amb una qüestió que és essencial per la vida de les persones. I estan provocant que cada vegada hi hagi menys oferta disponible perquè qui té habitatge, repeteixo, que no és l'administració, perquè l'administració fa molts anys que no fa habitatge i no inverteix en polítiques d'habitatge, doncs qui en té són els propietaris i els estan desanimant completament a deixar-los en el mercat de lloguer, a posar-los a disposició perquè puguin ser llogats. Què passa? Aquests decrets lleis. Quan tan igual que neixen, quan canviïn les majories parlamentàries, siguin les que siguin, canviïn de la manera que canviïn, poden ser derogats tal qual, i decauen i surten de l'ordinament jurídic. I per tant, mentre tant, han creat efectes. Fixeu-vos, si ho saben. Que això és així, que criden efectes i que, per tant, posen en escac moltes decisions i moltes qüestions personals i la vida de la gent, que el que preveia el decret número 2, que no va ser convalidat, que tothom sabia que era una perfecta barbaritat i que era propaganda política de l'espai de Yolanda Díaz, Ara aquest no ha entrat en vigor, sinó que entrarà en vigor el dia 15 de novembre la Diputació Permanent, perquè ja saben que allà decaurà, i per tant no fotem mal entrant en vigor, igual que ha entrat en vigor aquest primer decret que ha entrat en vigor avui.

Per tant, en el temps que aquest primer decret que s'ha aprovat avui està en vigor, per exemple, la gent que demani pròrrogues. Té dret a demanar aquestes

pròrrogues. I per tant, aquestes pròrrogues queden. I quan decaigui el decret llei, el dia que decaigui, si es que decau, doncs I pot decaure de

manera immediata en el moment en què hi hagi un nou repartiment de forces en el Congrés després de les eleccions del 19 de novembre? En el moment en què les coses es constitueixin, es pot fer una votació per derogar-lo?

Són decrets lleis que neixen com un bolet. I així, quan tu derogues una llei, que ja està a l'ordinament jurídic, tu no pots anul·lar la llei i derogar-la, perquè has de substituir. On diu blanc, ara dirà negre. On diu gris, ara dirà lila. I has d'anar fent article per article com queda la llei que tu vols modificar. Però el decret llei és un bolet que cau sencer. No s'ha de substituir per res.

El que passa és que les pròrrogues que s'hagin demanat. Les que s'hagin demanat dintre del termini. Estaran en vigor i no aquestes no. Per tant, la gent que ara li acabi el contracte de lloguer, ràpidament, burofax, i ha de demanar una pròrroga.

És amb la mateixa celeritat que estan sortint gravitatges. Per què? Perquè aquests contractes que acaben ara vol dir que fa 4 anys, com a mínim, si no 5 ja, que es van signar. Amb unes regles de joc. Llavors, s'ha canviat la regla de joc a mig camí, per tant, canvien les regles de la partida, i on jo em pensava que se m'acabava, o on jo em pensava que podria recuperar el pis, o on jo em pensava que em fotrien al carrer, ara ja no. Bueno, això aquí quins efectes té? Home, doncs, si no me puc enrefer ni tan sols dels contractes que signo avui, perquè. Hi ha retroactivitat de les lleis, això impacta directament en la seguretat jurídica. Amb dret penal només es permet la retroactivitat de les disposicions sancionadores quan beneficien a la persona que l'afecten. Només en benefici de la persona que la llei anterior el perjudicava i aquesta el beneficia. Doncs en drets civils ens hem girat com un mitjó el que és la seguretat jurídica. Et puc canviar de regles del joc, els contractes són llei entre les parts, ja no. Perquè bé, el legislador ja et diu on tu vas pactar blanc, ara jo dic que això és negre. I a més a més, des de fa, doncs, ara mateix, se t'aplica en el teu contracte amb vigor. No té una entrada en vigor a partir d'avui. Però això passa en moltes coses. No, només Hisenda. En moltes coses no, només en Hisenda. Les sancions d'Hisenda són les que es poden aplicar amb caràcter retroactiu. Només Hisenda. El dret penal, si és. Millor pel reo, no? Aplica retroactivament. I en dret civil, que el que ho tractes és un principi sagrat de l'ordinament civil, que tu i jo podem pactar el que vulguem, i això és el que hem de complir, i això ens compalim fins al final, ara ja no. En dret a l'habitatge, no. Per tant, és una molt mala notícia, tant per llogaters com per propietaris, perquè o l'Estat és capaç, o la Generalitat és capaç de posar habitatge al mercat ja, o no tenen pisos per llogar.

Jo, en essència, estic d'acord amb la Lourdes. És a dir, per mi el problema que es planteja és que aquesta concatenació de normes i de més pretén solucionar un problema que és estructural. I per un problema estructural només es poden articular respostes o propostes estructurals en vocació de permanència. En vocació de justícia. Sabent com sabien que no hi ha consens a nivell legislatiu, perquè no s'havia superat pel filtre ordinari, sabent que no hi havia un consens sobre la possibilitat d'aprovar la norma, fer-ho a la Diputació permanent d'aquesta manera, l'únic que genera és un interinatge normatiu, una norma que, com va explicar la Lourdes, estarà viva. Fins que mori, però en aquest interi haurà generat un munt d'afectes, perquè, evidentment, amb total legitimitat i estratègia interpretativa, les parts, els advocats i, a més, estan en aquest moment consignant, mentre la norma està viva.

Com totes les lleis. Evident. És a dir, totes les lleis tenen uns efectes mentre estan en vigor. Exacte. Poden estar uns mesos o poden estar anys.

Exacte, amb la qual cosa el que generem és, en un problema estructural, una resposta conjuntural. Que obre un parèntesi que genera i generarà un problema gravíssim d'interpretació i d'aplicació de les normes.

Arran del que diu el Marc, hem dit que té efectes mentre està en vigor, correcte. Per tant, si tu has demanat una pròrroga, perquè s'ha acabat el contracte i estàs en prorroga avui fins que d'ahir estaràs en prorroga i no et faran anar ara bé si tu comptes que se t'acaba el 2030. I les demandes hi ha, caurà. Per tant, ni tan sols els llogaters tenen seguretat jurídica.

Bé, doncs aquesta és la situació que tenim ara mateix, tot esperant, primer, esclarir què és el que ha passat en aquest cas que dèiem a la Rambla, és que no s'acaba d'entendre si és que no hi havia certificat de vulnerabilitat i després quin recorregut i quin allau o no de peticions de pròrroga hi pot haver de tots aquells que acaben contractant

en aquests mesos. Per això és normal que passi, eh? Perquè no sabem ni com es calcula una renda. Com vaig de calcular renda? Avui hi ha dubtes. Que al jutge se li hagi passat alguna cosa és molt normal, molt fàcil.

Esperem tenir totes les dades d'aquest cas. Passen 7 minuts de dos quarts, fem una pausa i de seguida entrem en territori preelectoral, perquè avui la precampanya electoral està escalfadíssima. A més, amb un ball de noms de possibles candidats i caps de llista a Barcelona i a Catalunya.

La Fact presenta una nova producció, Dancing Beethoven, dues sinfonies immortals ballades per Factoria de Dança.

Del 17 d'octubre al 15 de novembre a la Factoria Cultural de Terrassa, al Teatre La Faràndula de Sabadell, al Teatre Auditori de Sant Cugat, al Cursal de Manresa, al Teatre Auditori de Granollers, a la Triumvila de Cants i a l'Atlàntida de Vic.

De fer arribar el gas natural al nostre país el 1965, a fer-ne servir el 2026 a 17 centrals de cicle combinat per generar electricitat i que la nostra energia estigui disponible quan la necessitis. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. Debe ser recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Vols que els teus fills visquin una experiència única a l'estranger? Descobreix amb KB Language els millors programes educatius a Irlanda, el Canadà, els Estats Units i el Regne Unit. El 18 d'octubre inscriu-te a la Segona Fira Internacional Education al Tecnocampus de Mataró i vine a parlar directament amb els representants de les escoles. KB Language. Confiança màxima. Atenció, torna a Barnafil. Compra i venda de segells, monedes i articles de col·lecció.

Celebració especial del Centenari d'Antoni Gaudí. Vine a veure les noves proves numismàtiques. Accés gratuït.

I si dius que ho has sentit a Catalunya Ràdio, una entrada de regal per al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barnafil. Tot un món de compra i venda de col·leccionisme. Aquest divendres 16 i dissabte 17 d'octubre a les Cotxeres de Sants.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només aquesta setmana. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Roger, no és tan difícil. És que només has de dir l'horari, el nom i qui presenta, i ja està, eh? A mi em van dir que si un oient diu aquestes tres coses juntes quan fan les enquestes d'audiència, després ho petes, eh?

Home, una petadeta ens aniria bé, la veritat. De dilluns a divendres de 6 a 7,

a la tarda de Catalunya Ràdio. És una promo ni es veu. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.

A Catalunya Ràdio, la crònica social del país.

Cataluña Radio. Som Trescat.

D'aquí a 20 minuts seran les 4 de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb el Ferran Casas, la Lourdes Siuró i en Mar Molins. Com dèiem, la maquinària electoral ja està en marxa. Els diferents partits polítics comencen a preparar llistes i candidats i ara de seguida entrarem perquè les travesses avui han aparegut noms de molt pes. Xavier García Albiol, Ada Colau, Gabriel Rufián. Però queda encara una qüestió per resoldre i que pot tenir certa incidència en la campanya. L'aplicació definitiva de la llei d'amnistia. Ja hem sentit aquesta setmana l'expresident Carles Puigdemont, que ha refredat una mica les expectatives de retorn immediat a Catalunya. Diu que probablement durant la campanya electoral no tornarà. I avui hem sentit l'exconseller Toni Comín i sembla que aquí sí la tornada podria ser imminent.

Jo porto dos anys i mig dient que és un atemptat a la democràcia, que hi hagi mig millor d'europeus que no estan representats al Parlament Europeu. Per tant, seria poc conseqüent no representar-los lo abans possible.

El que diu Toni Comín és que com que ell va obtenir el seu escó al Parlament Europeu l'any 2024 i no ha pogut ocupar-lo perquè havia d'anar a Madrid a recollir l'acta de diputat, doncs fa dos anys i escaig que aquests votants no estan representats a l'Europarlament. I ara, com que ja podria tornar a Madrid, doncs s'ho planteja per tal de poder ocupar el seu escó. A qui no hem sentit encara és a un altre exconseller, que també és a l'exili, el exconseller Lluís Puig. Lluís Puig, bona tarda. Molt bona tarda. Primer de tot, deixa'm preguntar-li com li ha caigut la notícia d'aquesta setmana, que podia ser esperable, però no sé si, després de les últimes experiències, havien preferit no fer-se moltes il·lusions.

Exactament, no ens havíem fet moltes il·lusions, perquè un cop t'has escaldat una vegada. Diuen que mai guatevien despreu. Sí que esperàvem la resolució del Constitucional, perquè tristament per ells, per la justícia espanyola, que cada cop tenen més descrèdit, vuit dies abans ja sabíem el que es faria. I això li treu molt al·licient, les coses, quan estàs davant d'una justícia. Però el que sí que no esperàvem, almenys jo personalment, és la rapidesa en què el jutge instructor va fer l'aixecament de l'ordre d'atenció i el resta. Això sí que no ho esperava, vaja. I com s'ho agafa?

Quina sensació li va quedar quan va saber que el jutge Llarena aixacava i prenia aquestes decisions de manera tan ràpida? 40 minuts van passar entre la decisió del Constitucional i la decisió de Llarena? Bueno, vol dir que la tenia escrita.

Això segur. Això segur. I l'altre, m'imagino, m'imagino, dedueixo, sense jo ser un expert jurista. Que si l'hagués mantingut gaires dies o setmanes, hagués sigut incorre amb una vulneració de drets més forta encara de la que ens han fet, però en aquest cas ja flagrant, no pot mantenir un ordre de rest quan hi ha el Constitucional que diu que els fets són administrables. Tot i que ho deixa com a provisional i que evidentment cal llegir la sentència i cal que s'apliqui l'amnistia d'una forma formal, Però l'ordre d'atenció, després vaig entendre que és que havia de ser ràpida, sí.

Amb qui va parlar? Qui és la primera persona amb qui va parlar o amb qui va comunicar-se quan va saber la notícia?

Amb la meva esposa, companya de tota la vida. És que em va passar una cosa que no m'havia passat mai a la vida. Jo marxava de Mesir a l'aeroport en direcció de Waterloo. I normalment sempre tots posem el mòbil en mode avió o l'apaguem quan posem l'avió. Jo no ho vaig fer-ho, me'n vaig oblidar, el tenia en silenci. No, el tenia en vibració. I quan començàvem a baixar de l'avió a aterrar, en el moment que va agafar línia, clar, em va començar a vibrar el mòbil d'una forma desenfrenadament perillosa. Jo pensava que és que estava a punt d'explotar-me l'aparell. I clar, de seguida, el moment que ho vaig veure mirant d'amagat què passava. Vaig veure el que era. Al moment que vaig a Tarrada, evidentment vaig trucar a la meva companya i esposa.

Era un vol que el portava cap a Waterloo, pot ser? Sí, sí, sí, Charleroi, era un poble de Charleroi. Camí de batalló. Li pregunto, perquè li explico una maldat, si vol, o una anècdota, que no sé si vostè n'és conscient o no, però en moltes redaccions, el tuit que vostè va fer dient he pujat a l'avió condemnat i he tornat o he baixat de l'avió lliure, molta gent ho va entendre com que havia tornat a Catalunya, i per tant, vam començar a córrer, compte que Lluís Puig és a Catalunya, compte que ja el tenim aquí, compte que és el primer que ha tornat, i no era això, eh?

No ho vaig voler fer expressament, de veritat, no heu de creure. Com que el dia anterior ja havia sortit, en uns mitjans ja havia llegit que ja es deia que l'endemà estaríem a la compareixença del president Puigdemont i seríem allà la Toni Comín i jo, no sé per què vaig deduir que la gent entendria que estàvem anant cap allà. Ser batibull i uns minuts

d'incertesa, a veure si havia aterrat efectivament a Bèlgica o si havia aterrat a Catalunya i que per tant teníem la primera tornada. Perquè ara mateix la pregunta és la data de les tornades. Hem sentit el president Puigdemont dient que de moment no, que tranquil, que no vol interferir en la campanya electoral. Acabem de sentir ara Toni Comín dient que ell tan bon punt pugui, vol anar a Madrid per tal de recollir l'acta d'eurodiputat. Lluís Puig té clar quan tornarà?

Sí, tinc clar que tornaré aviat, no tinc el dia encara. Acabo d'arribar ara de l'aeroport de Besers fins a casa meva i em toca ara mirar gent amb la família, que és el mateix que vaig fer el 31 d'octubre quan vaig baixar de Brussel·les per parlar amb la família i exposar-los la meva voluntat de marxar a l'exili. Penso fer el mateix avui tard de nit. Ens assegurem la família, planificarem. I prendrem una decisió que, encara que jo no sigui majoria absoluta de la família, si m'ho accepten, evidentment, aviat haig de complir amb els meus deures de diputat en el Parlament de Catalunya físicament. Perquè telemàticament, des del primer dia que estic fent, i de l'anterior legislatura, que porto uns quants anys fent de diputat, Però, evidentment, el valor o el significat de tornar a seure a l'escola que em pertoca, democràticament, també em sembla que és. És de justícia que torni aviat,

molt aviat. Simplement de broma, no té majoria absoluta a la família, però té vot de qualitat, perquè al final és el principal implicant, per tant, diguem-ne que el seu val més que el dels altres, podríem fer aquesta broma. Esclar, perquè la gent ha de tenir clar, vostè ja no té cap impediment legal per tornar a Catalunya, i vostè és diputat del Parlament de Catalunya, per tant, podria tornar a Catalunya, entrar a part de la Ciutadella, entrar al Parlament i estar-hi com a diputat.

Exactament, així és com ho entenem. Consultat amb el meu advocat, eh? Jaume Alonso Cuevillas. Seria molt estrany que, havent aixecat l'ordre d'atenció al rest, s'inventessin ara qualsevol altra cosa. Tot i si el Suprem em sembla que és que ha donat, o Llarena, no sé qui és, que ha donat cinc dies a les parts perquè manifestin el que opinen. En Jaume Alonso va fer un tuit de seguida dient, no cinc dies, cinc minuts ho han tingut fet, Clar, no hi ha peu. Però també m'imagino que amb això ells es blinden que si Vox i aquestes coses que fan el que fan volien interposar algun recurs en contra d'aquest aixecament, donant aquests cinc dies de temps que els permet que es posicionin. No crec que això vagi més enllà. Al contrari, penso que d'aquí sis dies o set hàbils. El Suprem fallarà ja en l'aplicació de l'amnistia amb l'estimada Dolors Barça.

El pròxim ple del Parlament és 20, 21 i 22 d'octubre. Lluís Puig ja hi serà, segur, del 20, 21 i 22? Queden 15 dies.

Doncs sí, queden 15 dies, perquè avui acaba el ple que està ara vigent, vol dir que queden 15 dies. No ho sé, podria ser, però tampoc li vull assegurar, ja ho diré públicament quan haig d'aparèixer. En tot cas, no ve de dues setmanes a dos o quatre, ara.

El que sí que queda clar és que no estan coordinats, és a dir, el president Puigdemont fa el que considera que ha de fer, que és, en aquest cas, quedar una mica al marge de la lluita.

Coordinats, sí, sí, però coordinats ho estem, perquè, evidentment, a la reunió que vam tenir dimarts a la tarda d'un estrella privat, Vam exposar cadascú el nostre punt de vista i vam entendre i acceptar que aquesta era la postura que havíem de fer, que ell, com a representant de la institució i legítimament destronada, no volia que interferís en la campanya electoral. I ell és un personatge que, si bé abans del 29N, interfereix de totes, no ens enganyem. Ell no vol que la figura del president a l'exili quedi barrejada entre mi i la campanya, I és també superlegítim el calendari del conseller Comín. Evidentment, ens cal recuperar aquest escó que sempre ha estat de Junts per Catalunya, que va guanyar-lo democràticament i que pugui exercir en el Parlament Europeu. Jo encara no estic exercint. Per tant, jo podria estar 15 dies més, 15 dies menys, seguint com estic. Estic molt enfeinat també amb tot el tema de la Casa Masià, que hem d'inaugurar ara d'aquí un mes, allà a Prats de Molló, i la veritat és que m'agafen el pitjor moment. Jo sempre deia que li diria a en Llanena que esperés el 9 de novembre, però no m'ha fet cas, o no li va arribar la meva petició.

L'última, com s'imagina la tornada? S'imagina un acte, s'imagina una rebuda especial, prefereix fer-ho en la intimitat, amb la família, com s'ho imagina?

Quan torni baixarem família i espero poder estar 24 hores o 48 hores d'aïllament a la casa que fa 9 anys que no trepitjo. Tornar a veure els colors de les parets i els arbres i el petit jardí que tenim al voltant. Per tant, el retorn físicament serà així. Públicament me l'imagino en el Parlament de Catalunya, sí, sí.

Doncs estarem pendents de la tornada i ho informarem a Catalunya Ràdio. Lluís Puig, gràcies per acompanyar-nos.

Deixa'm dir-te sobretot una cosa, perdona, 30 segons. Queden 100 persones més encara represaliades, eh? I que tornem nosaltres tres escalonadament o com sigui, no soluciona res. No soluciona res políticament de la relació Catalunya-Espanya, ningú ha fet cap proposta alternativa en 9 anys. I, per altra banda, segueixen havent-hi 100 persones en processos judicials, que ja tarden tots aquests tribunals i jutjats a aplicar-ho d'una vegada i ràpida. Mentre hi hagi aquests casos, no ens podem oblidar i deixar parlar de la repressió, perquè requereix, de la mateixa manera que nosaltres no ens hem sentit mai sols, aquestes 100 persones no es poden sentir mai soles. Ja està. Queda clar.

Gràcies. Lluís Puig, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Moltes gràcies i bona tarda a tots. No sé com ho veieu, la tornada no ha volgut posar data, però sembla força imminent. No, és una bona notícia,

jo crec que tots aniran tornant, sembla que ho faran de forma esgraonada. Qui té més urgència i més pressa per tornar és Toni Comín, perquè ha d'anar a Madrid a fer l'acta d'eurodiputat. I a prendre possessió del seu escó a Brussel·les i la gran incògnita és com ho farà Carles Puigdemont. Perquè ell ha parlat d'una tornada institucional i no una tornada com a líder de Junts. En aquells moments a Junts li aniria molt bé que Puigdemont tornés a fer la campanya electoral i a posar-se al capdavant, però sembla que ell li vol donar una pàtina més institucional i fins i tot s'ha parlat de la possibilitat de tornar després. De les eleccions espanyoles. Veurem com es va aclarint això. En tot cas, sembla que la setmana que ve el Suprem hauria d'habilitar els que estan inhabilitats i certificar l'arxivament de la causa dels que estan a l'exili.

Molt bé, és una molt bona notícia, és una felicitat immensa que puguin tornar a casa, que m'imagino el que devia passar pel cos al conseller Puig quan veu que efectivament és lliure, o sigui, la paraula llibertat, soc lliure, els que som lliures jo crec que ho valorem poc. És que no ho perds, no? És normal que puguis anar pel carrer, és normal que puguis anar al teu poble, és normal que puguis sortir, no? Però quan la perds, suposo que el fet de dir soc una persona lliure ha de colpir d'alguna manera, no? I més després de tot aquest procés que hem viscut tots plegats. Per tant, la felicitació ja la vaig fer arribar a ells, a la família, i en definitiva per tots. I tornar no deixa de ser un canvi de vida, una altra vegada. Jo entenc que s'hagi de planificar. Com tornem, com ho fem, les coses, la vida, el dia a dia, com ho reorganitzem. I, evidentment, políticament té un impacte. I jo entenc perfectament que el president Puigdemont prefereixi aïllar la que és la tornada del president legítim de Catalunya a l'exili. Per quan sigui un moment oportú, perquè ell sempre ha dit que això no va de persones, que va de la institució, del que ha passat, i jo penso que seria una llàstima, a més a més, i això, jo ho dic amb títol personal, evidentment, i només faltaria que ell pogués fer el que volgués, que és lliure, però a dir, escolta'm, les eleccions espanyoles, barrejar-les amb la tornada del president legítim de Catalunya a l'exili, seria com a greu, inclús per la litúrgia de tot aquest tema, perquè sí, evidentment, impactaria en el dia a dia de la campanya. I el conseller Comín celebrar que pugui tornar a fer la seva tasca com a eurodiputat. Marc?

Jo ho celebro en majúscules. Aquest era l'objectiu, l'amnistia, la plena recuperació de drets i llibertats, i no voldria dir res que pugui comprometre aquesta idea, aquesta celebració. És una celebració. Dit això, també soc partidari de ser molt. Intenta ser molt concret i molt pedestre, és a dir, és legítim que tothom faci les lectures personals i polítiques. Si Carles Puigdemont no torna, molt probablement és perquè Junts té uns molts mals pronòstics per les properes eleccions, la seva arribada abans de les eleccions. Combinada amb un mal resultat implica, evidentment, una lectura poca falegadora per la figura. És molt més senzill tornar per intentar donar la sensació que s'aixequen uns mals resultats. És una lectura política totalment legítima. Toni Comín, la situació és molt diferent. Ell té pressa per recuperar un acte que, entre altres coses, li garanteix gairebé uns 200.000 euros l'any de rendiments com a parlamentari europeu. És normal que pugui tenir unes presses per començar a percebre. L'amnistia s'ha de celebrar, l'amnistia s'ha de celebrar, però que això ens porti a fer lectures més enllà de és a dir, les coses són com són i crec que amb això hem de ser tots plegats, doncs molt, molt, molt. Hem de tocar peus a terra, no? Aquesta sensació com que l'oracle torna i llavors es vol esperar per no interferir en la política espanyola, probablement sigui tot molt més concret, no? Hi ha un càlcul polític, personal, i és necessari posar-ho blanc sobre negre perquè crec que tots som adults i ens mereixem una lectura política adequada.

Mentre es parlava el Marc Molins, haig de dir que això de les màquines, el tanto, perquè el Marc Molins no havia dit una sèrie de paraules clau, que el telèfon s'ha posat a la conversa, ha donat la seva opinió. No sé si heu sentit que parlava. He vist que es disparava, però no tenia que. Es disparava en els contes. Parlava referent al Marc Molins. I què ha dit? No l'he entès, perquè el farem de seguida.

Per cert, per acabar amb el tema. Espera, que ha marxat, però ara us ho dic. No, no, aclariment del TSJ, davant les preguntes de tots els periodistes, recordo que estaven pendents de com és que s'havia pogut fer aquell desnonament a la Rambla de Barcelona. Doncs, efectivament, el segon punt del que diu el TSJ, la propietària de l'immoble és una dona d'avançada edat amb un compromís hipotecari i amb risc de vulnerabilitat. Per tant, és el que dèiem. Tant la llogatera com la propietària totes dues tenien certificat de vulnerabilitat, per això s'ha pogut fer el desnonament, tot i que entrés en vigor el decret, perquè és un dels supòsits en els quals no es pot evitar un desnonament, que és que el propietari també sigui vulnerable. Aquesta és la justícia de veritat, la justícia majúscula. Sí, perquè el Marc aprofita per treure. No deixa de treure que ara mateix tenim una mare amb dos nens que estan al carrer sense solució habitacional.

Els serveis socials són els que han d'intentar buscar una solució habitacional per aquesta família que

puguin accedir a l'habitatge. No em referia a que considero més just fer fora una família amb un fill de 12 i una filla de 3 respecte a la propietària. Em referia a aquelles idees. Que no hi ha arbitrarietat, vols dir, no? No, no, em referia a aquella idea de justícia a la que ens vam instal·lar, no? On justícia era independència o justícia és justícia habitacional i dret a la possessió, a la propietat d'un immoble. Aquesta, jo crec que això és el que ens preocupa almenys a mi com a ciutadà.

I una cosa a dir molt important. Aquest procés judicial, malauradament, al nostre país dura molt. Abans que haguessin hagut d'actuar els serveis socials, per saber que hi havia una mare i una filla. No esperar que hi hagi una sentència, perquè ja fa segurament com a mínim un any i mig que això va, sabent que hi havia criatures i que ningú hagi actuat. Però clar, què fa l'Estat, el que és l'Estat en majúscules, d'exerció de funcions? Amb qui ho carrega, en particular?

Les rendes impagades és de dos anys. Per tant, feia dos anys que aquesta família no podia pagar i, per tant, efectivament, han estat dos anys i que es podia haver trobat una solució per tal de no arribar al desnonament en què no tinguin una solució.

I així amb tots, perquè tots els desnonaments venen després de molt de temps i que la inacció de les administracions ho carrega el propietari. Molt fàcil, molt bonic.

Queden dos minuts per arribar a les quatre. Queden dos minuts per donar el testimoni al Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Tot bé? Sí. Avui podria ser entrevistat per nosaltres. Jo? Ja sé per on vas. Per on vaig. Clar. Sí, perquè porteu tota una setmana pendent del tema. Home, perdona, 200.000 persones passaran per l'estadi olímpic, doncs n'haurem de parlar, no? Clar, sí, no era una crítica. No m'ha semblat. Home, no. Jo hi vaig demà, eh. Veus? Jo hi vaig ahir, Molins. El Mar Molins va demà. I va tothom.

Jo sóc d'excel·lúric. No, tu i jo tampoc. Els que hi vagin avui, a veure com hi aniran, que serà una de les coses que hem d'explicar. Clar, a mi em sembla que plourà. Jo ho veuré dissabte a la nit a la Tele3.

I t'aviso que tenim una notícia al voltant de

què veurem o què no veurem. Que hi haurà canvis respecte al d'ahir, vols dir? No ho sé, jo t'emplaço una. Home, si tens notícia vol dir que algun canvi hi ha, perquè si no hi hagués cap canvi no tindries notícia. Depèn, hi ha gent que ha comprat entrades pels quatre concerts, eh? Home, clar, ja m'ho sé, jo en aquest cas no, però per altres sí que ho puc fer, això. Per aquest no que anava una mica descompanyat. I quan vas a quatre concerts del mateix, sempre és el mateix concert? Fa anys, no. Últimament, sí. Es mà fent grau. L'edat, sí, sí, l'edat, no, perdona. Aquí fem un programa diferent cada dia. Molt bé, molt bé. El nostre també, el nostre també. Doncs de seguida el Francesc Garriga amb la cafetera que té al costat i que està aplaudint i fent gestos, que és la Sílvia Cúpol, que la veig a través de la línia interna. Ah, carai. Deixa acomiadar el Ferran Casas, el Lourdes Siuró i Marc Molins. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Fins la propera. Nosaltres tornem demà a partir de les dues. Bona tarda de dijous a tothom.