Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 09/10/2026

Són les 3.

Fa una hora hem començat el Catalunya Midsia amb tots els dubtes i les carpetes pendents que arrossega l'esquerra de cara a les eleccions generals el dia 29 de novembre amb l'amenaça eterna de divisió interna. També hem repassat la figura de Nadi Pilei, Premi Nobel de la Pau 2026. I ens hem fixat en l'augment de les visites a urgències per problemes de salut mental. Han augmentat un 50% en els últims 5 anys. Als caps, la xifra directament ha doblat en el mateix període. Tot això ho hem repassat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Doncs mira, ara mateix ja tenim en marxa el dispositiu especial del Servei Català de Trànsit i dels Mossos d'Esquadra pel cap de setmana llarga del Pilar. Fins demà s'espera que surtin de l'àrea de Barcelona 570.000 vehicles. Es desplegaran més d'un miler de controls. Sapiguem com tenim ara mateix la situació. Equip Viari, Mariluz Garcia.

Doncs amb diverses complicacions provocades per incidències. Hi ha uns 12 quilòmetres de cua en la B23 i la P7 del Papiola a Cerdanyola del Vallès, en direcció Girona, perquè hi ha un accident que talla dos carrils. Una llarga cua també a la Ronda de Dalt, entre Horta i Pedralbes, direcció Llobregat, també va a causa d'una topada. També una retenció destacable en sentit Besòs, des de l'Hospitalet i fins a Canyelles. La Ronda Litoral de Fòrum a Montjuïc, en direcció Llobregat, per un vehicle avariat. I llarga cua a la C17, entre la Mella del Vallès i Granollers, sentit Barcelona, per obres.

La Fiscalia reclama al Tribunal Suprem que aixequi la suspensió cautelar del dret de vot dels nacionalitats per la coneguda com a llei de nets. Segons ha avançat el diari El País, el Ministeri Públic manté la seva posició i reclama que els descendants d'exiliats per la Guerra Civil que han obtingut el passaport espanyol puguin participar a les eleccions de finals de novembre. El Tribunal va donar temps fins ahir a les parts per pronunciar-s'hi. Els magistrats ho han de resoldre els pròxims dies. I els Mossos d'Esquadra han detingut la cinquena i la sisena persones relacionades amb l'agressió amb arma de foc a dos agents de la Guàrdia Civil de Paisal l'1 d'octubre a Terrassa. Es tracta d'un menor d'edat i d'un home major d'edat que, després de saber que tenien una ordre de detenció, s'han presentat a la comissaria de Granollers. Segons els investigadors, tots dos apareixen al vídeo que va gravar un veí en el moment de l'atac.

Passant dos minuts de les tres.

Catalunya a migdia, amb Òscar Fernández.

Des d'ara i fins a les 4, amb la Isabel García Pagán, sots directora de La Vanguardia. Bona tarda. Molt bona tarda. El Pere Rosinyol, periodista, soci, redactor d'Alternatives Econòmiques de la revista Mongòlia. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. I de seguida, la Mònica Sabata, consultora en projectes institucionals. Dic de seguida, dependrà d'aquestes cues que ens estava explicant ara la Mariluz García, perquè tenim la Mònica Sabata enganxada en aquestes cues, per tant, tan bon punt pugui, doncs, s'incorporarà a la tertúlia del Catalunya Migdia. Abans, com sempre.

Ja sabeu que els divendres qui engega la tertúlia és l'Empar Moliner. Empar, bona tarda. Bona tarda. Tot bé? Tot estupendament. Deixa'm fer un avís a la població, perquè la notícia del dia no és res del que hem explicat a Catalunya Mísia. No hi ha res equiparable. Té a veure amb Mariluz. No, no, té a veure amb tu. Jo crec que Catalunya no està preparada. Pel que pot passar a partir d'avui. Encara no, encara no. Ja sabeu, els oients, que al Catalunya Migdia hem seguit atentament els peribles, les aventures i desventures, especialment d'en Parc Moliner, intentant treure's el carnet de conduir. Sí. Ha arribat el dia. Però hem culminat. Tens el carnet? Encara no. Però has aprovat. Sí, m'ha dit el Senyor. Quina passada, quina il·lusió. Dues coses, una, els miracles existeixen?

No, no, no, mira, el que necessites més que ens diguis quina és la teva àrea d'acció.

Exactament. No passar. Quines tres creu de Sant Jordi.

Pel meu professor d'autoscola. Creu de Sant Jordi per Gil Bavia. Gil Bavia, creu de Sant Jordi. El que Déu bé ha aguantat aquest bon home.

Jo crec que es pot retirar ja. Amb els diners que has pagat. No, perquè a més a més hem rigut. No perquè hem fet les pràctiques normals, no perquè ha tingut paciència, però hem rigut molt. Perquè jo no me'n recordo dos llocs per on es passa. Diu, tu et recordes de la rotonda del Lidl? Dic, no. Però si vam passar ahir, ja, Gil, però jo no sé com hem arribat a la rotonda del Lidl, que es veu que és una rotonda maleïda. Però avui ho heu fet ni calat, nens.

Ni calat. El moment culminat ha estat avui mateix, eh? Aquest matí. Allà per on l'has fet? Des de pistes, això que se'n diu pistes.

Molt bé, sí. Pistes. Allà tots els anyells s'estan allà esperant. Des de pistes per Manresa. I on hem anat? A Sant Joan de Vilatorrada, potser. Molt bé, sí. Que Sant Joan de Vilatorrada té la cosa ja me'n recordaré per tota la vida que els resals es fan en primera és una cosa que passa a Sant Joan de Vilatorrada estic molt feliç i molt contenta perquè jo pensava que avui arribaria aquí dient-vos aquell autobús no l'he vist ha sortit de cop he tornat a suspendre no sé d'on ha sortit i aquell senyor m'ha començat a cridar i jo m'he posat burra i no ha passat això.

No ha passat això, ha sigut molt bonic. Molt bé, escolta'm, penso una cosa, que ara els autobusos poden seguir sortint sense voler, vull dir que vigila.

Sense dubte, no, i t'admet, ara posant-nos seriosos, tu et treus el carnet, no ho tenies previst, això és divertit, la vida de vegades et dona coses que no et tocaven en una hora, i això fa que això sigui encara més divertit tot. Tu, hi ha un moment que comprens, aquestes normes que aquestes persones han posat aquí no són per fotre'm.

No, no, no. No, és al revés. Gràcies a aquesta. Aquestes normes, hi ha milers de persones que condueixen cada dia i no hi ha accidents,

o no n'hi ha gaires d'accidents, gràcies a aquestes normes. Si no hi haguessin normes, allò seria la seua. És que no és per tranquil·litzar. Per exemple, quan tu veus un pas de vianants, això que passen aquestes persones, has de parar si passa un vianant, que si no. La fluidez de la circulación. Hi ha unes herbes. Unes herbes que et posen abans del pas de vianants. I jo em deus pensar, aquestes herbes. No, doncs aquestes herbes són perquè tu no vegis el vianant i hagis d'anar a poc a poc. Llavors tot té un sentit. És meravellós. M'encanta el trànsit. A favor. Visca, visca, visca.

No has fet pràctiques per a Barcelona, clar, si t'havies d'accionar.

No, per fer pràctiques per a Barcelona compraré un altre paquet, quan me'l pugui permetre, perquè no penso venir. No penso venir. O sigui, Mariluz Garcia ja m'ha espantat avui. Clar, aquestes cues són habituals, les passem els divendres. Seguirem anant en tren, que mola.

Molt bé. En tot cas, avisem especialment, si no tens previst arribar a Barcelona, els conductors de la zona del Bages. Jo gairebé demano això. És alerta a la zona del Bages perquè hi ha un cotxe amb una L molt grossa que pot ser en part Moliner fent de les seves.

Ara que m'esperin les botigues de vehicles d'ocasió baratos. Perquè a més en compraràs diversos, perquè si les vas estavellant no les has d'anar canviant. No els estavellaré. No, no, que m'ho ha dit el senyor. Diu que juega usted a videojuegos, lo ha hecho muy bien. Veus? No juego a videojuegos porque me mareo.

Molt bé, gràcies a en Gil.

L'assegurança està pujant mentre estem a la tertúlia.

És veritat, és veritat. Molt bé, escolta'm, felicitats. Gràcies, Gil. Hi haurà un pernil. O dos. Un pernil josalet. A banda d'això, què? Déu-n'hi-do. Aviam, els Estats Units ho haureu llegit avui i ho haureu sentit també aquí a Catalunya Ràdio, retransmetran en directe l'afusellament a un pres. Això no passava. Això de Fusell a un pres des de la Segona Guerra Mundial, es diu Nidal Malik Hassan, que és un nom que us dona una pista de com ho petarà d'audiència, aquest programa. És un senyor que va assassinar 13 persones a la base de Forhut, una base militar, com a protesta per la guerra de l'Afganistan. Afganistan, que és igual. Perquè ho fes, és igual, és un assassí. Han dit, el psiquiatre de l'exèrcit dels Estats Units, ha dit, ens assegurarem que sigui públic, perquè la gent ha d'entendre les conseqüències. Efectivament, Les entenem molt bé. La gent ha d'entendre això i ha d'entendre també que serà un format curt, serà un estil real, que pot funcionar molt bé. Jo crec que serà un gran programa. O sigui que si algú el vol patrocinar, doncs tindrà audiència. Sobretot, i això és una recomanació que donem des dels mitjans de comunicació, això que parla de l'entreteniment, que no disparin tots al mateix lloc i que no facin allò que es feia abans, quan s'afusellava la gent, que és que posaven tot davant les falses menys una. No. Heu d'agafar bales per tothom i que no tirin tots al mateix lloc, com tiria l'orella, com tiria el fetge, una mica perquè hi hagi una mica de sang, perquè si no el programa serà molt curtet. Jo també faria que no fossin trets mortals primers, sinó que els senyors de Sangnès allà mateix. De tota manera, i pel bé de l'espectacle. Jo qüestiono el sistema. Per exemple, trobo molt més bo el sistema de l'enemic, que també escarmenta. Els pengen en una grua i els deixen allà durant dies. Però clar, com que és l'enemic. I si no, proposo un mètode molt més tradicional que crec que serà del gust de Donald Trump com a pare dels Estats Units. La crucifixió. Llavors, pots posar una GoPro, allà on s'hi solia escriure Inri, i li poses una GoPro, que vagis veient l'agonia de l'ésser, i esperar que l'agonia duri. Són dies i dies, i dies i dies, una càmera com la del Temps, de TV3, però tens allà el senyor, doncs, agonitzant. Jo crec que és el més similar a Pai Cirque que ens poden oferir, que seria Crucifixió i Hamburguesa. Llavors, un debat al plató, amb cares conegudes, famosos, i engassant encara, amb una finestreta, de cos present. Jo penso que és un programa que ho pot petar.

Doncs aquesta és la proposta que fan per Bolívia els programadors televisius, més enllà de la broma i de la ironia, òbviament. Clar, fa uns dies, al Catalunya Migdia, trucavem amb l'Oriol Serra, el nostre corresponsal, per explicar com a una reclusa que havien de fer la pena de mort, li havien arribat a administrar dues vegades la injecció en teoria letal, que no ho va ser tant, continua viva aquesta dona, enmanillada però viva en un hospital, i ara retransmetran en directe un afusellament. No sé què us sembla, perquè si m'ho diuen fa algun temps que estaríem donant aquesta notícia en ple segle XXI, em semblaria absolutament fora de temps.

Així és, i per això és especialment apropiat el sarcasme que ha utilitzat l'Empar per subratllar aquesta. Cosa tan incomprensible i increïble, i que alhora mostra fins a quin punt, diguem, hi ha gent molt optimista que creu que la història és anar sempre cap endavant, fins i tot, si es mira els que creuen que sempre es va cap endavant, fins i tot en aquests casos. Hi ha entre mig molts retrocessos i després es torna endavant però hi ha molts retrocessos i ara estem clarament penso en un moment d'aquests retrocessos en què coses que es donaven per superades no ho són i tornen amb aquesta força no només als Estats Units als Estats Units hi ha el líder mundial d'aquest retrocés però després hi ha molta gent. I per tant, drets i coses i actituds i convencions que donaven per segurs que ja estàvem en una fase de progrés, que això estava consolidat, doncs aquest element, aquest fet, ens torna a posar de manifest que no és així i que per tant no es pot abaixar mai els braços de donar per fet drets o qüestions relacionades amb la dignitat humana que donaven per fets.

És que aquest tipus de notícies et fan pensar fins i tot en si s'ha modificat la definició de democràcia. O sigui, aquest tipus de comportaments, per molt que el psicòleg, com deia l'Empar, digués, és que la gent ha de ser conscient dels efectes dels seus actes, no té res a veure amb un estat democràtic. I pensant, quan hem vist la notícia aquest matí, pensaves en quin lloc se situa Estats Units a l'hora de defensar aquest tipus d'actuació. I són els pitjors règims que hi ha al planeta i fins i tot ens podríem pensar que els únics que fan retransmissions en directes d'execucions és l'estat islàmic.

Els únics estats on hi ha execucions públiques retransmeses o seguides popularment és Iran i Afganistan.

Sí, però són públiques, però vull dir, el fet de la retransmissió, la voluntat de retransmetre, una cosa és. Bueno, és tot de l'esnable, diguéssim, però la voluntat de fer la retransmissió és que t'equipara amb. Ha estat Islàmic que

els va posar un micròfon, els últims degullats, un micròfon com aquests que ens posem a la tele tan simpàtics. Pel bé de la transmissió.

D'aquí para, però a més a més, amb l'afegitó, l'Emparo deia de manera sarcàstica, però veient el marc que està desboixant el tram als Estats Units, segur que hi haurà gent fent negoci amb aquest acte a les televisions, als denunciants, i per tant, era sarcasme, i per tant això és pitjor que Afganistà.

Què ha passat de no voler ensenyar els taüts dels soldats morts en guerra? Que va passar durant la guerra d'Afganistan, que no volien ensenyar els teuts dels soldats morts, o que no es volia, per exemple, retransmetre la imatge de les persones que van caure de les torres a l'Onzaesa, ara hem passat a fer la retransmissió en directe de les execucions.

Però de les execucions dels enemics, perquè al final quasi sempre seran,

en aquest cas ja pel nom que has dit, gent racialitzada, gent. En aquest cas, però, era un psiquiatra de l'exèrcit americà, el que passa és que és de descendència palestina i va matar 13 persones en una base militar, però en tot cas era un membre de l'exèrcit dels Estats Units. I per això la fusellen, perquè és un. I després és evident que el principal responsable és el règim o el govern que decideix això. Però després també la responsabilitat de les plataformes. És a dir, en unes plataformes en què si a la foto del teu fill se li ve una mica més de l'espatlla o del pit no te la deixen penjar, perquè sembla que sigui noesa, i que per tant, o que si et penges una fotografia a la platja, en què es veu una noia que se li ve una mica més del pit del que seria normal, ja no te la deixen penjar, perquè això pot ofendre l'espectador, en canvi es pot retransmetre un afusellament,

això no ofèn l'espectador? És una mostra d'hipocresia extrema que, òbviament, va molt més enllà, perquè aquestes mateixes plataformes, aquests dies ho hem vist amb aquest suicidi de la treballadora de Meta, que en parlarem, però vull dir que és realment el conjunt d'hipocresia i d'actituds que s'escapen de les ments, de lo que era la democràcia liberal convencional, doncs entemo que això està molt superat i, lamentablement, sense que veiem fins on s'arribarà, perquè entemo que no estem al final encara d'aquesta regressió que parlàvem, sinó que estem en plena ofensiva.

És un quart de quatre de la tarda. Els companys de la tarda de Catalunya Ròdia amb el Francesc Garriga en parlaran llargament sobre aquesta execució. Insisteixo, s'ha anunciat que es retransmetrà en directe televisivament al mes de desembre. Amb voluntat exemplificadora. És a dir, perquè la gent que ho vegi no ho repeteix o sàpiga quines són les conseqüències d'actuar segons com. Però vaja, és absolutament una regressió a èpoques passades que semblaven que estaven ja fora de l'agenda i que en canvi ara tornen coses que semblava que no podien tornar mai més. Insisteixo, els companys de la terra hi tornaran a partir de les 4. Empar Moliner, gràcies, bona tarda. Passa gairebé dos minuts d'un quart de quatre. Fem una pausa i de seguida entrem en matèria.

Catalunya, migdia.

El futur serà verd o no serà. A Green Meteo Mauri t'expliquem per què. L'important no és només fer les coses, sinó explicar-les.

Sostenibilitat explicada amb exemples concrets i veus que hi entenen. Idees, reflexions i accions per un món més net.

És una central ja de nova generació. Green Meteo Mauri. En Francesc Mauri. A l'ApiWeb de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Grup Grinyó patrocina Green Meteo Mauri. Grup Grinyó, experts en sostenibilitat, valors en futur.

Aquest any en Rosa dels Vents viu un Halloween terroríficament divertit en família. Reserva a turismeenfamilia.com i gaudeix d'un cap de setmana d'infart en què tremolaràs de riure amb el nostre túnel del terror, el ball de zombis i moltes més activitats en família. Pensió completa, activitats i animació tot inclòs. Turismeenfamilia.com, tot allò que realment importa.

Em vacuno per la mare, per la meva filla i el net que vindrà, per les festes en família i els viatges amb les amigues, per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana Cita La Meva Salut a citasalud.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

L'euroquíga de bàsquet va sempre.

El Barça de bàsquet fa 100 anys i es vol fer sentir a Europa. I a Catalunya Ràdio t'ho continuem explicant en directe. Amb l'equip encapçalat per Ernest Macià.

L'any del centenari,

l'Eurolliga juga a Catalunya Ràdio. Aquest divendres a partir d'un quart de nou del vespre, Barça-Alguiris en directe a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Fem que Europa ens escolti.

Ja fa unes quantes temporades que cada dissabte i diumenge intentem explicar què passa al món a través de testimonis que ens atrapen. Més que sentències o no sentències, nosaltres el que volem saber és la veritat. Però encara ens queden moltes històries per descobrir.

Doncs mira, em quedo amb la primera nit que vaig poder esplayar-me i fer l'amor amb la persona de qui estava brutal i terriblement enamorat. Perquè les preguntes

mai són tan importants com les respostes. Com el vas aprendre, tu, aquella època, el català? Amb el cotxe.

Quan anava en el cotxe, posava sempre Catalunya Ràdio, la veritat. El suplement. Com sempre, a Catalunya Ràdio. Com que em veig.

Ara ens agafa un atac

de riure a tots, oi? El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Passant 20 minuts de les 3 de la tarda, som al Catalunya Mitjia amb la Isabel García Pagán, amb el Pere Rosinyol i d'aquí uns minuts confiem que arribi la Mònica Sabata, perquè la tenim atrapada en la bus, després la trucarem, perquè em fa l'efecte que a més a més ha sortit de casa fa molta estona i s'ha trobat enxampada amb aquest embolic de trànsit que hi ha ara mateix al voltant de la ciutat de Barcelona i a més a més. Ja m'avanço a un dels arguments que tindrà la Mònica, i és que viu a la Garriga, és R3, i la R3 de Rodalies, que és l'alternativa en transport públic, no seria el millor transport ara mateix, que està embolicada amb trams tallats i obres. Som, anava dient, la recta final, bé, recta final, no recta final, en tot cas de la precampanya electoral i de conèixer el cens electoral, que s'ha de saber la setmana que ve, i també les llistes, i ara mateix i podríem dir que és gairebé un clàssic, ja embolic a l'esquerra. A més, en diferents partits. Esquerra Republicana manté les negociacions amb Gabriel Rufián perquè torni a encapçalar el partit a les pròximes eleccions generals del 29 de novembre. Insisteix que aquesta és la seva aposta, la del partit, una situació que ha de quedar resolta diumenge a les 6 de la tarda, que és quan s'acaba el termini del partit per presentar-se com a candidat. En un missatge a les xarxes, Gabriel Rufián va reiterar ahir al vespre que ell vol representar Esquerra, però que el partit també ho ha de voler, donant a entendre que la direcció d'Esquerra no ho té tan clar com ell. El cap de llista república, però, posa unes condicions que ell anomena mínimes, que passarien per poder influir en els noms de la resta de candidats a la llista, i que Esquerra s'ha d'obrir, ha dit, a altres forces d'àmbit estatal. Justament la direcció d'Esquerra sempre s'ha negat aquesta segona circumstància. Davant d'aquesta incertesa, el diputat del Parlament de Catalunya d'Esquerra, Jordi Albert, es proposa com a alternativa i tot i que oficialment s'ha postulat per formar part de la llista com a representat del Baix Llobregat, alguns han interpretat el moviment com un pla alternatiu per si finalment Gabriel Rufián rebutgés acabar encarcelant la llista d'Esquerra. No sé com ho veieu, però aquesta situació. S'allarga i hauria d'acabar. La lògica diu que Gabriel Rufián hauria de repetir, però.

És la sensació com si Esquerra Republicana estigués negociant una coalició amb GR en Gabriel Rufián. I no és una coalició. Gabriel Rufián era el candidat d'Esquerra Republicana a partit. És militant del partit i, per tant, la negociació de les condicions. Ja sabem que la confecció de les llistes és un engranatge complex, perquè no només has de contentar el cap de llista, sinó que a més a més has de contentar el partit en tot el territori, has de contactar les seccions del partit, o sigui, quasi la sectorial d'habitatge, la sectorial d'economia i. Vull dir que és un engranatge molt complex i la sensació que acabes tenint és que Gabriel Rufián es pensa que és un ente autònom i que negocia una coalició amb un partit que és Esquerra Republicana i a més a més pretén que es negociï més coalició amb altres partits. Vull dir que no em sembla una situació molt ajustada a la realitat, malgrat que és evident que Gabriel Rufián té. Una acceptació popular molt gran, i ho veiem a totes les enquestes, fins i tot més alta que el mateix Oriol Junqueras entre el votant d'Esquerra Republicana. Però no sé si té molt sentit, perquè si no és candidat d'Esquerra, de qui serà candidat? Que és una pregunta que no respon. I si és candidat d'Esquerra, després de tota aquesta performance que portem fa dies veient com es presenta, com puja a un escenari o a fer un míting, a demanar el vot per unes sigles que ell mateix no considera que siguin suficients per fer la feina que vol fer Esquerra Republicana al Congrés. I després ja tots són moviments. D'escacs, col·locar peces. La peça de Jordi Albert podria ser un pla B, però jo l'entenc més com si fos l'element per controlar un grup parlamentari sabent i coneixent que Gabriel Rufián fa la seva vida pròpia al Congrés i després hi ha el grup parlamentari que l'has de posar a treballar, l'has de posar a funcionar, que s'han d'ocupar molts espais i atendre molta activitat legislativa o molta activitat parlamentària i que. El líder del grup, en aquest cas Gabriel Rufián, en tot aquest temps no ho ha fet. Ha fet la seva feina com a portaveu, però no ha fet la feina parlamentària que queda distribuïda en tot el grup. I entenc que la figura de Jordi Albert, que ja és portaveu adjunta a Catalunya, serviria per controlar des del carrer Calabria, des de la seu d'Esquerra Republicana, la feina del grup parlamentari de Madrid.

Sí, és exactament com diu l'Isabel. Complementaria només dient que aquí, òbviament, hi ha una disjuntiva estratègica entre la que manté Gabriel Rufián, que té una línia estratègica diferent de l'oficial d'Esquerra Republicana, òbviament, i diferent de la tradició històrica de quasi 100 anys d'Esquerra Republicana, que és uns vincles més enllà de Catalunya i més estructurals, més importants, Gabriel Rufián ho diu, arran del moment excepcional. Però és aliè a la tradició d'Esquerra Republicana i per tant és una diferenciació estratègica molt legítima que fa molt temps que s'anuncia i que el que sobta és que no s'hagi pogut abordar, que s'hagi anat deixant podrir. És veritat que no comptaven amb l'avançament electoral, però l'avançament electoral sempre ha estat una possibilitat sobre la taula des del minuto de la legislatura. I, per tant, sopta que s'hagi arribat sense, no sé si una conversa o alguns elements clarificadors abans d'arribar en aquest punt. Arribat a aquest punt, jo diria, segurament, potser puc equivocar moltíssim i Gabriel Rufián pot encapçalar alguna altra candidatura o fer alguna altra cosa, però crec que arribat a aquest punt no hi ha cap altra sortida que Gabriel Rufián encapçali la llista d'Esquerra Republicana. Però deixant unes ferides que difícilment o que són molt complicades de resoldre o de cicatrizar en el curt termini. Per tant, s'han fumut en un embolic, jo crec que per no adreçar en una conversa alhora, a temps, una legítima disyuntiva estratègica.

Però és que la trencadissa es podia haver produït abans, diguéssim, però. Trencadissa no s'ha produït. No, no, dic trencadissa emocional, fins i tot, perquè Gabriel Rufián sempre. Perdoneu, però és que Oriol Junqueras el 2023 va proclamar candidat a Gabriel Rufián sense esperar-se que el partit obrís ni el ni el perdoneu, el reglament de per fer les llistes. O sigui, es va pujar a l'escenari la nit de les eleccions municipals del 2023 i abans que estiguessin convocades les eleccions generals va dir que Gabriel Rufián seria el candidat d'Esquerra Republicana a les properes eleccions. I en aquest cas hem hagut d'esperar, esperarem que es compleixi el termini fixat a saber si serà candidat o no serà candidat, que en qualsevol cas ell no ha de recollir avals, és el que serà candidat proposat per l'executiva. Però en quines condicions? És que. És evident que Gabriel Rufián en aquest moment és el millor candidat que pot presentar Esquerra Republicana. Però igual comença la legislatura, però tampoc no sabem si l'acabarà amb Esquerra Republicana. Jo crec que anem més en aquest camí que cap a una reconciliació entre les dues parts.

Dèiem que l'embolic és a tota l'esquerra, perquè és veritat que Esquerra Republicana ara mateix no té candidat. Voldria que fos Gabriel Rufián, i estan negociant, veurem si arriben a aquest acord o no. Però a banda d'aquesta decisió, també s'està configurant l'espai a l'esquerra del PSOE, l'anomenat Front Ampli. Ara mateix no té líder, falten 51 dies per a les eleccions, tampoc no és clar si Podem s'hi acabarà integrant o no en aquesta mateixa llista de Front Ampli. Sí que sorgeixen noms que es proposen per liderar llistes com Ada Colau dels Comuns, com Mónica García de Més Madrid. El PSOE, per boca avui, per exemple, del ministre Óscar Puente, els ha demanat que es posin d'acord i que tanquin una candidatura única.

Por favor, pónganse de acuerdo porque lo que viene es suficientemente grave y suficientemente serio como para que se dejen al lado egos, circunstancias de menos importancia.

No dista molt del que va passar en les últimes eleccions. Cada vegada que hi ha hagut una cita en les urnes, a l'esquerra del PSOE hi ha embolic per saber si van amb una llista, amb dues, amb un nom, amb un altre, tampoc no hi ha un líder clar després de la marxa de Yolanda Díaz.

En realitat és el mateix debat del Rufián. Això que hem escoltat de l'Òscar Puente ho hauria pogut dir el Rufián, perquè està anant pelant el mateix tipus d'emergència i en els mateixos actors. I és veritat que això és una tradició típica de l'esquerra, no d'ara, sinó de tota la vida. Però a les últimes eleccions, malgrat que es va tancar en fals, el PSOE va aconseguir, el govern progressista va aconseguir renovar, sobretot gràcies a que aquest espai es va ordenar i va anar amb una candidatura única. Perquè en aquell moment Podem, tot i que no estaven en bona situació o en bones relacions amb la resta dels que després va ser sumar, però van fer una candidatura única, que és l'única possibilitat que té l'esquerra d'intentar repetir el govern progressista. És molt difícil, però només té aquesta possibilitat. Pel mateix sistema electoral espanyol, que sabem que és molt important qui queda tercer. A les províncies, perquè hi ha moltes províncies per la llei d'OMN i pel repartiment entre províncies, que la resta se la sol emportar el tercer partit. Clarament el tercer partit en aquests moments és Vox, que està molt disparat per sobre de qualsevol intenció de vot de tots aquests elements, fins i tot si van junts de l'esquerra al PSOE, però que l'única possibilitat de rascar per aquí i de competir amb Vox i per tant de tenir possibilitats de repetir el govern progressista és si tot aquest espai s'ordena. Per tant, això crec que ho sap absolutament tothom, i anar més disgregats en aquestes eleccions, tenint en compte tots aquests elements, seria un autèntic suicidi.

És que tornem a la. Bé, deia el Pere que és el mateix debat de Gabriel Rufián, però és que després de tot aquest desori d'uns que volen ser, altres que no volen, altres que són, incompatibilitat de caràcters, quina és la il·lusió, diguéssim, que genera una candidatura d'aquest tipus, més enllà de s'ha de tapar l'emergència que suposa un govern que inclogui l'extrema dreta dintre del govern, no només donant-li suport sinó dintre del govern. Haurien de fer un resultat excepcional tant el PSOE com aquesta esquerra, però costa de veure que aquesta esquerra fins i tot ordenant-se podria treure un resultat modest o per sobreviure al Congrés, però costa de veure que sigui un resultat excepcional o que respongui a una mobilització excepcional. La sensació és que Pedro Sánchez ha acabat amb tot el que hi havia a la seva esquerra. I el que hi ha i les engrunes que queden són molt difícils que serveixin per tornar a reconstruir res, com a mínim, i això és una cosa que diem molt sovint, com a mínim amb els protagonistes actuals, però és que els que venen del passat, com Ada Colau, tampoc venen lliures d'impugnació.

Però al mateix temps, tot i ser en veritat això, si hi ha un clima unitari, això dibuixa un escenari. I a partir d'aquí pots aconseguir il·lusionar. Perquè, a més a més, en un marc electoral, de relat, de què aniran aquestes eleccions, en què s'han introduït, contra pronòstic, i per tot això que ha passat amb la Mari Carmen, l'element de l'habitatge com un eix central doncs aquí tens, si t'uneixes, una certa possibilitat que aquest mateix acte d'unir-te et doni una embranzida, que tinguis partit, que hi hagi partit. Si no, amb tota seguretat no hi ha partit. Llavors, és veritat que és molt complicat, però tot passa, com per poder disputar el partit, després segurament vas perdent en el descans, ho tens molt complicat, però mentre hi ha. Mentre hi ha vida hi ha esperança. O el partit encara s'ha de jugar els 90 minuts. En fi, hi ha tota mena de tòpics que perquè puguis posar-los sobre la taula i veure si poden passar, la premissa és que hi hagi una candidatura unitària, en què hi siguin tots, i si no, ja està, ja s'ha acabat el partit.

I per acabar-ho de complicar encara més, a nivell català, com us hem explicat fa una hora, que demà la CUP decidirà si es presenta o no a les eleccions generals del mes de novembre. El partit fa mesos que ho debat i encara hi ha molts dubtes. Un dels temors, si no es presenten, és sortir del focus mediàtic quan falten vuit mesos per les municipals, unes eleccions que són la seva autèntica prioritat i que es faran al maig del 2027. Per tant, demà també tindrem la decisió sobre si la CUP entra o no entra en el còmput electoral no sé com ho veieu.

Bueno, no seria la primera vegada i és evident que si estem parlant d'un front ampli a nivell estatal, que la CUP es presenti a Catalunya, també va en contra de la idea d'incorporar nous partits que té Gabriel Rufián quan demana que Esquerra Republicana s'obri a incorporar nous partits. O sigui, obrir una altra vegada la porta a que la CUP vagi a les eleccions, també. Dificultar i fa més voluble el vot de les esquerres a Catalunya i recordem que el resultat que hi hagi a Catalunya serà clau tant pel PSOE com pel PP i les esquerres aquí en comptes de sumar estan fragmentant.

Sí, sí. Totes aquestes esquerres tenen programes molt diferents. I per tant és superlegítim que totes pensin que porten coses que no porten les altres. I a més a més és que és veritat, no tenen res a veure la CUP amb altres esquerres de caire espanyol o el que sigui. En aquestes eleccions, si totes comparteixen que és un marc antifeixista, que ho diuen totes, amb independència del que jo pensi, i que per tant són excepcionals, un escenari en què a Catalunya hi hagi les paperetes d'Esquerra Republicana, el PSC, el Frente Amplio, Podem i la CUP, és el que dèiem abans, un suïcidi.

Passant quatre minuts de dos quarts de quatre de la tarda, som al Catalunya Migdia, i fa una estona us dèiem que hi havia molt d'embolic de trànsit.

Connectem amb l'equip viari de Catalunya Ràdio. Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Quina situació tenim ara mateix a la xarxa

viària catalana? Doncs la P7 afectada per un parell d'incidències. Hi havia un accident a l'altura de Sant Cugat en sentit nord, aquest ja ha retirat de la calçada, però encara queda una mica de retenció, i ara on s'ha fet més cua és en sentit contrari. Hi ha retencions de Cerdanyola al Papiol en direcció a Barcelona-Tarragona perquè hi ha també un altre accident. També per darrere, també hi ha més cua entre Santa Perpètua i Barberà, igualment també en sentit sud. La C58 i la C33, força carregades d'entrada a Barcelona des de Moncada, i les que estan molt complicades són les dues rondes de Barcelona per diverses incidències. Hi ha cua a la Ronda de Dalt, pràcticament des del Nus de Trinitat i fins a Pedralbas, en direcció al Llobregat, a causa d'un accident. També en sentit contrari, una llarga retenció des de l'Hospitalet i fins a Canyelles. I a la Ronda Litoral, encara aturats des de Sant Adrià i fins a Montjuïc, una retenció també força llarga, també perquè hi ha aquí un vehicle avariat. Fins demà!

Pel que dius, ja embolicar les rondes i després sobretot d'entrada a Barcelona, no pas de sortida. Sí, sí, d'entrada. Perquè pensaria que a les portes de tres dies de festa hi ha més gent que vol sortir de Barcelona i en canvi el que trobes és més problemes per entrar a Barcelona que

no pas per sortir. Sí, perquè sempre l'operació especial de trànsit comença a les tres de la tarda, però sí que és veritat que és pràcticament l'hora de dinar o l'hora de sortir. De molta gent treballadora o que estudia, i aleshores passa més a les primeres hores que els conductors entren a Barcelona o a l'àrea metropolitana, diguem-ne, per tornar a casa, i és més ja cap a mitja tarda quan ja més comencen a sortir. I ara també la P7, perquè hi ha hagut aquest parell d'incidències. Mariluz García, gràcies, bona tarda. Bona tarda.

I ara podem connectar amb una damnificada de tot aquest embolic. Mònica Sabata, bona tarda. Bones tardes. Havies d'estar al programa a les 3 de la tarda. Sí. Arribes 3.35. Sí. No pas perquè hagis vingut allò amb el temps just. Caminant podria haver vingut gairebé. O perquè hagis sortit tard a casa o t'hagis sortit un imperi. No, he sortit més d'hora que mai.

A qui no l'has sortit de casa? A la 1.20. He passat dues hores i quart per fer 35 quilòmetres. Un país on passes dues hores i quart per fer 35 quilòmetres no pot anar bé de cap mena les maneres.

I algú pot pensar, no ve agafat el cotxe, agafa transport públic. Però quina alternativa de transport públic tenies des de la Garriga? La R3 que està en obres. Està en obres i tallada, per tant, malament. I un autobús no t'hagués portat més ràpid perquè el mateix embús l'ha de passar l'autobús. No, perquè hi ha el mateix embús. T'has posat molt nerviosa, el cotxe?

Home, és que a mi em neguiteja molt arribar tard. Llavors començo a caladrar a l'Eli. L'Eli és l'Elisenda Sol, la nostra productora. A més a més, clar, quan passa això. Poses el navegador, i el navegador et continua dient que passis per allà, però tu, que et sents les rutes del Vallès Oriental, m'he fet el Vallès Oriental sencer, per escapar-me de la C-17, on hi ha obres, perquè hi ha unes esllavissades, i estan fent obres, i no sé què, i no sé quantos. Però és que això no pot anar bé de cap manera, les maneres, perquè. Una cosa és que jo em posi nerviosa, diguem-ne, que em preocupa arribar tard als llocs. I no m'agrada. I els que som autònoms hem de fer una gestió del temps bona, diguem-ne. Però és impresentable. Em sap molt de greu. No, no, escolta'm. És molt impresentable. I un havia de pensar que les cures eren de sortida de Barcelona.

Sí, no, li preguntava a la Mariluz García, en teoria, divendres a la tarda, a les portes de tres dies de festa. Hi ha problemes per sortir, però ella mateixa explicava que els problemes són per entrar al ciutat de Barcelona.

Segurament ara els trobaré de sortida. T'estan esperant. M'ho prenc amb filosofia. Però, de veritat, i vas rumiant i penses que això no. Si algú que s'ha de dir que les infraestructures en aquest país ens està sentint. Que s'ho rumien dues vegades perquè això no pot anar bé és a dir, o vius a Barcelona amb totes les dificultats que implica viure a Barcelona habitatge tot allò que expliquem en aquestes tertúlies o sembla que estigués al final del món i no estem al final del món estem només al Vallès Oriental i ara avui pensem que els passa als que estan al Ripollès no sé si allò si. M'ha de consolar això que diràs ara?

No sé, no sé, a veure, espera't un moment. Ha estat dir-ho en antena i llavors. Montse Mir, bona tarda. Bona tarda. La Montse Mir és companya dels serveis informatius de Catalunya Ràdio. On estàs, Montse, ara?

Ara estic entrant a Barcelona. O sigui, he deixat la cua de la CD7 i ara replegaré les de Barcelona. Molt bé. A quina hora has sortit de casa? Tu vens d'aigua freda.

Clar, has anat més ràpid que la Mònica segons cop, a una hora i quart. Però, per tant, la situació molt complicada és molt diferent de qualsevol altre dia o més o menys és el que et trobes cada divendres, potser?

Els divendres sempre és complicat, pel que explicava abans la Mari Luz, que hi ha molta gent que surt de treballar de molts polígons del Vallès i encara no surt de l'àrea metropolitana, sinó que hi entra. El que passa que avui a la C-17 hi ha un. Una gent que estan treballant, uns obrers, perquè va caure, diguem-ne, sorra, fang, el dia dels aiguats. I llavors això ha provocat que hagin tallat un carril de la C-17 i un altre carril, és a dir, hi ha un moment en què són dos els carrils tallats, i llavors allò és, doncs, avançar a pas de tortuga, per dir-ho d'alguna manera.

Mònica Sabata, Montse Mir, Marc Güell, bona tarda. Hola, bona tarda. Un altre company dels serveis informatius de Catalunya Ràdio. On ets, Marc? Doncs mira,

acabo de deixar les cues de la C-17, passo per parets del Vallès, de la C-17.

Encara et queda un trosset. A quina hora has sortit, tu? D'on vens?

Ja, vinc de Vic i he sortit ja fa una mica més d'una hora. I te'n queda ben bé gairebé una altra, no? D'hora? Doncs el navegador 50 minuts encara. El problema és que els navegadors a la C-17 et desvien dins de Granollers, amb el problema que a Granollers encara hi ha molts problemes de les pluges d'aquests dies, i et trobes amb carrers tallats, i en fi, també es fan moltes coses a dins de Granollers.

Recomano sortir per l'estació de Granollers-Canovelles i agafar el polígon fins al tros del Coll d'Alemanya, en aquests casos. Ja t'has passat això, eh? Sí, sí, sí.

Ja no li serveix. Ja no li serveix, ja s'ho ha passat, això. Guarda-te-la, aquesta, Marc. El proper dia, que segur que n'hi haurà, em servirà segur. Molt bé, doncs, escolta'm, molts ànims al Marc Ruiz i a Montse Mir, que estan tots dos atrapats en aquestes cues. Ànims, paciència, no correu, ara no vulgueu recuperar el temps perdut. Ànims a tots dos. Fins ara, el Marc Güell i la Montse Mir. 9-3-2-0-1 9-3-2-0-1-7-4-7-4. Si hi ha més gent que està atrapada en aquests embussos. 93-2-0-1-7-4-7-4. En tinc més, eh? Perquè encara hi ha més gent que envia missatges. A veure si podem anar a contactar. Tots els serveis informatius? No, de Catalunya Ràdio ja no. Ah, vigila, perquè A veure si t'enganxo. És un desplegament que has muntat, no? En un moment, però són companys que estan escoltant la ràdio, senten el que ha explicat la Mònica i diuen, escolta'm, sí, sí, la situació. Però encara puc tenir més. Txell Ortiz, bona tarda. Companya dels serveis informatius de TV3, però on ets ara, Txell?

Mira, avui he sortit a tres quarts de tres de la tele, justament perquè tinc un metge, i encara sóc a la sortida set, a la ronda de dalt. El navegador em diu que em queda mitja hora, i molt probablement no arribaré a la cita, perquè faré tard. Quan arribi al CAP, a veure si encara em poden atendre, o no ho sé, o reprogramar-me la visita, però he sortit en temps pensant. Que ja trobaria trànsit, però això d'avui és infernal.

Perquè a més no es podia preveure tenir tres dies de festa, molta gent, perquè clar, l'embolic.

Justament he sortit abans pensant que ja estàvem nosaltres mateixos anunciant que avui podia ser un dia complicat d'operació sortida. I quan he mirat, ja portava una hora de retenció. Doncs he de marxar ja, perquè si no, no arribaré. Però aquí ara es va acumulant tot. Ara ja porto una hora al cotxe, però ara ja trigaré una hora i mitja a arribar, segons el navegador. Però això va dient ja un quart de cinc. 4 i 20, bueno, no sé.

Molts ànims, Txell, no et vull entretenir, també, és que si vas conduint,

molts ànims. No, ens estem escoltant, ens estem escoltant, i ja he acabat.

Gràcies. Molts anys i molta paciència. I que et puguin reprogramar, o com a mínim que et puguin atendre, ni que sigui més tard avui al cap i que no t'hagin de reprogramar un altre dia. Gràcies, Txell Ortiz, companya de TV3. 932017474 932017474 perquè em fa l'efecte que tenim més oients que estan atrapats en aquest embolitz, en aquest macro embús que hi ha ara mateix al voltant de la ciutat de Barcelona. Uns de sortida, altres d'entrada o travessar la ciutat a través de les rondes. No sé si t'ha servit com a consol.

Lamento que ells encara estiguin enganxats. Jo ja me n'he escapat. Ara m'hi tornaré a posar. I comences a mentalitzar-te de la tornada. I estic per demanar un plegatín a Catalunya Ràdio i així segur que el proper cop creiem que això no passa.

Gairebé tres quarts de quatre. Fem una pausa i de seguida continuem amb més coses.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica mai no havia estat tan fàcil.

L'OBC i els Homes Clàssics et donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe.

Entrades a auditori.cat.

De fer arribar el gas natural al nostre país el 1965 a fer-ne servir el 2026 a 17 centrals de cicle combinat per generar electricitat i que la nostra energia estigui disponible quan la necessitis. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

9 lletres. Fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres. Què deu ser una fira de. Expocasió, home. Que clar. Expocasió. On hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim. Expocasió.

Torna a Expocasió, Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva. Ai, que ràpid passen les coses bones. Ja veus, les vacances, els caps de setmana O

els 10 dies Nissan. Com? Del 9 al 19 d'octubre descobreix les ofertes exclusives a tota la gamma Nissan híbrida i elèctrica. Perquè les coses bones sempre passen ràpidament, aprofita i els 10 dies Nissan al teu concessionari Nissan o a Nissan Punes. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Desperta els Maneirons i allibera el poble de Vilamunt. El seu destí és a les teves mans. Maneirons, el primer videojoc en català per consoles de 3CAT. Ja disponible a Nintendo Switch i a totes les plataformes de joc. No podràs parar de jugar.

Soc en Raúl, l'ensinistrador de mascotes. Quants voleu pujar al sofà? Ningú? Mireu que el sofà és de Galeries del Tresillo. Increïble! Només dien-los que el sofà és de Galeries del Tresillo i es enfilen en dos segons. Nous models de sofàs,

butaques i sofàs llit pet friendly de Galeries del Tresillo. Menges garrapades, taques i pèls per les persones. Galeries del Tresillo. Si és pet friendly, és més person friendly.

Hola, soc l'Elisenda Carot. Si tens un problema i el vols solucionar, deixa el missatge després de sentir el senyal.

Carò, tu que t'agrades marinar tantes coses, tu saps per què ens vestim amb un look mariné a l'estiu?

A què es dedica exactament una directora de càsting? Escolta, per què algunes farmàcies tenen la creu verda i d'altres vermella?

Som Trescat. Som Trescat.

12 minuts i seran les 4 de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb la Isabel García Pagán, el Pere Rossinyol i la Mònica Sabata, que ara sí que la tenim aquí. He demanat al 932017474, gent que estigui atrapada en l'embus. Lluís, bona tarda. Sí, bona tarda, Òscar. On estàs, Lluís? Bé, mira,

a punt de sortir la Vall d'Òria, però, coi, m'ho he pintat tan negre que dic, escolta, he d'anar cap a Rubí, dic, aviam, però em passo. És a dir, tu encara no has iniciat el camí, eh? No, no, jo he fet el vostre assessorament. Ara amb els anuncis he sentit el programa de la crònia i potser m'he equivocat de programa, no t'havia trucat.

Potser la solució, però la solució com que el fan al migdia a la una no t'hagués solucionat ara el problema. No, no. Si has d'anar amb cotxe, que em fa l'efecte que sí, molts ànims. I no sé, la Mònica ha evitat la C-17,

però no està la cosa complicada. No, no.

Sí, sí, en l'autopista. Paciència.

Escolta la ràdio, més EGM. I la T3 ha passat sardanyola. Vull dir que des d'aquí dalt, des de Sant Saloni. Doncs escolta,

molts ànims i molta paciència si has d'agafar el cotxe. Gràcies per trucar-nos.

Bueno, doncs vinga, ara m'apunto a la reflexió. Aquest país no pot funcionar així.

Mira, doncs això segur que molts ho firman. Gràcies, Lluís. Vinga, abraçada. També tenim al telèfon l'Ester. Ester, bona tarda. On estàs?

Aviam, jo he sortit de Barcelona, de la Torre Glòries, que avui feia una presentació, a les 2 i 42 minuts. Ara ho mirava, mirava el piquet del pàrquing. Són les 4 i ara estic a la B23, he aconseguit arribar a la B23 per anar a casa meva. He estat una hora i mitja més per creuar Barcelona. El carrer era bo col·lapsat, el carrer Ibau col·lapsat, el carrer Casanova col·lapsat, la Diagonal, horrorós, fins a la B23. I ara per fi la B23 en direcció sortida de Barcelona va bé, va bé fins al Papiol, perquè aquí començo a trobar caravan un altre cop. Però d'entrada és un drama. O sigui, d'entrada, el carril que va cap a la ronda de dalt, vull dir que no l'agafi ningú, perquè està absolutament parat des de Sant Feliu. Vull dir que terrible.

Exacte, i l'Esther ens afegeix que ja no només és l'entrada o la sortida o les rondes, també l'interior de la ciutat de Barcelona, vull dir que l'embús és majúscul. Esther, ànims, i gràcies, i bona tarda. Són alguns exemples de trucades, però bé, molta paciència als que esteu al cotxe i si esteu escoltant la ràdio intentem fer-vos companyia una estona i això, no vulgueu ara recuperar el temps que no heu pogut aconseguir perquè això encara podria ser més perillós, però vaja, màxima solidaritat amb tots. El nostre escau. Exacte, sí, sí. Potser té a veure amb això, amb tots aquests embolics, però els últims 4 anys ha augmentat prop d'un 50% el nombre de persones que acudeix als serveis d'urgències dels hospitals catalans per un problema de salut mental. Si ens ho mirem per anys, 573.000 persones van passar per l'atenció primària l'any passat amb el diagnòstic de problemes de salut mental i més de 19.000 van tenir un ingrés hospitalari per trastorns d'aquest tipus. Avui s'ha fet un acte institucional per la salut mental, perquè demà és el Dia Mundial. S'ha fet evident la importància d'abordar aquest problema des de tots els àmbits de la vida de les persones, com ara l'habitatge, les ajudes a la dependència. Vaja, que cada vegada és un problema que tenim més entre nosaltres.

Sí, hi ha la doble cosa, no? Segurament cada vegada ho tenim més entre nosaltres i alhora es va normalitzant mica a mica com un problema habitual que abans simplement es negava en un percentatge molt gran i semblava que el que creia o buscava respostes en els seus problemes de salut mental era, diguem, un boig, no? I per tant, jo crec que són les dues coses. Efectivament, anem amb societats que cada vegada tenim menys certeses i més incerteses, i tot lo contrari, més incerteses i més pors i això genera inevitablement problemes de salut mental i alhora es reconeixen i per tant s'aborden i hi ha cada vegada més gent que sap que ha de poder-se tractar i tant de bo la sanitat pública sigui capaç d'entomar-ho perquè diria que com que abans no es reconeixia, ja no la sanitat pública, la societat, doncs aquí tenim un dèficit molt gran i que és molt important accelerar molt perquè és un tema central.

Jo difereixo una mica del Pere, crec que els problemes de salut mental hi eren, igualment.

Ah, no, no, jo també. El problema és que. Perdona si m'he explicat malament, sí, sí. Hi eren, hi eren,

no es reconeixien, però hi eren. Però crec que no els hi paràvem atenció. Sí, sí. I crec que no hi havia la sensibilització que potser intentem dir que hi ha ara sobre la salut mental o que els mitjans se'n fan més ressò, no? Crec que és evident que la soledat no desitjada és un mal dels nostres temps. Crec que les xarxes, els telèfons, les pantalles, etc. estan aïllant els nostres joves. Crec que els problemes de l'habitatge ho hem vist en els darrers dies. Un parell de suïcidis per culpa de desnonaments. Crec que l'estrès que es provoca en les empreses segurament també influeix molt i crec que està molt bé que des de les administracions i des dels mitjans i des de tot arreu on calgui. Ens en fem ressò, però el que manquen són recursos. És a dir, quan parles amb famílies que tenen joves amb problemes de salut mental que ja són majors d'edat, el problema és enorme. És enorme perquè fins que són menors d'edat. Si ho requereixen, malgrat que hi ha poques places, poden tenir una plaça en algun centre, quan són majors d'edat és el drama absolut, perquè no hi ha centres, perquè no hi ha atenció i perquè no hi ha qui els aculli. I el mateix passa amb tants d'altres col·lectius. En tot cas, crec que si realment som una societat que està sensibilitzada pels temes de salut mental, Si ha de posar recursos,

això segur, i si ha de posar solucions que vagin més enllà de la solució química, que és anar-se'n al metge i dir no em trobo bé, em costa. Em costa de funcionar, etcètera, etcètera, cadascú ho explica com vol o com pot, i per tant s'han de posar recursos que permetin que aquest malestar en salut mental que tenen les persones es puguin resoldre més enllà de solucions immediates, perquè els problemes de salut mental no són mai de solució immediata. I al costat d'això hi ha una altra qüestió que crec que també cal parar-li atenció, que és que s'està veient com aquest 14% de baixes i d'absentisme laboral que es produeix en les empreses, que el Col·legi d'Economistes ha calculat en el 14%, Moltes vegades són persones que se'n van al metge i al·leguen problemes de salut mental perquè saben que fàcilment o que potser fàcilment se'ls pot donar una baixa. Jo crec que aquest també és un tema que hem de vetllar. Utilitzar la salut mental com a excusa, com hi ha algunes persones que l'excusen, i sé que estic dient una cosa poc simpàtica de dir, eh, diguem-ne, però utilitzar la salut mental com a excusa per absentar-se del teu lloc de feina em sembla em sembla vergonyós en el sentit del respecte cap a les persones que realment tenen un problema de salut mental. I per tant crec que als professionals de la salut

també se'ls hauria de donar recursos perquè realment en els CAPs es puguin detectar el que són problemes de salut mental i el que no ho són. Perquè ja entenc que els professionals de la salut al CAP tenen. Molta dificultat perquè tampoc tenen especialistes en salut mental fixes allà cada dia jo crec que és un tema molt complicat benvinguda sigui la sensibilització que sembla que tenim en temes de salut mental a casa nostra en els darrers temps però crec que queda molt camí per recórrer.

Sí, és evident que s'ha superat l'estigma, ha augmentat la sensibilització, però l'augment d'aquesta sensibilització no es correspon amb els mitjans que es tenen per treballar sobre el terreny. En les dues vessants que comentava la Mònica, és evident que si hi ha més mitjans, tu també, no només pots atendre a les persones que necessiten atenció, aquesta atenció especialitzada en salut mental, sinó que també és més fàcil detectar aquells que se n'aprofiten d'aquesta sensibilització. I sí que és veritat que la manca de recursos, no s'ha de confondre la manca de recursos amb les solucions fàcils per tapar-los, que és allò que estem veient últimament de gent que fa servir el xap GPT per intentar pal·liar els seus problemes que són evidentment de salut mental i no d'una soledat que no em trobo bé avui, diguéssim. Jo crec que l'estigma

no s'ha superat del tot encara, no? No, no, però hem avançat moltíssim. S'ha avançat molt, però encara hi ha molta gent que creu que no és el mateix que estar malalt, diguem, no? O sigui, que són coses que no caldrien al metge, no? I, en canvi, realment, o sigui, penso que hi ha encara molt que m'he fet també per superar l'estigma, no només per tot l'altre que s'ha dit i que és correcte, sinó també per superar l'estigma. Sí.

D'aquí a dos minuts seran les 4 de la tarda, d'aquí a dos minuts donarem el testimoni, passarem el relleu a la tarda de Catalunya Ròdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Doncs escoltant-vos, avui hem aquest enrenou, no sé si t'he inesperat a les carreteres, que tenim molta gent atrapada. A mi m'ha sorprès, és a dir, era esperable que un divendres abans de tres dies de festa hi hauria embolic, a mi m'ha sorprès que hi hagi més embolic d'entrada a la ciutat de Barcelona que no pas de sortida.

Bé, de sortida una mica també, perquè nosaltres. Estem enviant l'Aleix Figueres a una ubicació catalana i han hagut

de pensar la sortida perquè han vist que potser feien tard. Una ubicació catalana, ho has deixat així. Ja, ja, ja ho he vist. Ja et diré el lloc, et diré el lloc. Hi ha un interès per amagar allò que on estava. No, no, perquè a més et preguntaré si tu hi aniries. A veure. Horrorland. Seria molt divertit anar-hi amb tu. Escolta'm. Que no tinc mutes per res. Escolta'm, escolta'm, escolta'm. I he anat. No fotis. Eh, et diré més. Amb gent de la ràdio. No, és que ja veig aquí un dels clics. És que hi ha algú que ha estat amb mi a Horrorland. I es va espantar. Però no en la ubicació actual. M'han dit que l'Òscar era de gel. Sí. Vam fer una sortida d'aquestes de fer equip amb la Tarda de Catalunya Ràdio. Sí, en l'època amb la Carot i Servidora. Mira, doncs ara m'estan retraient que no ho hem fet. Ah, mira. És una idea que et deixo. Quin lloc per anar a fer equip, perdoneu, eh? Vam riure molt. Vam riure molt. I era l'època aquella que et podeu fer perruca. Ah, clar, aquella foto de la perruca. Sí, sí, aquella foto. Sí, sí, és aquella època. Si fem la sortida et convidarem, Òscar. Home, ja saps que vosaltres vinc, ara ja et dic, dono poc joc en aquests llocs.

Doncs ara ens hi posem, anirem a O'Horroran i t'explicarem quin jugador del Barça era i el concert d'Ocas Grasses i se sabia totes les cançons, totes, totes, les va cantar totes.

Perfecte, doncs escolta'm. No era Frenkie de Jong.

No, ja, no feia pinta, no hagués apostat per ell. De seguida, a la tarda de Catalunya Ràdio, amb el Francesc Garriga i companyia, els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres ho deixem aquí, acomiadant la Isabel García Pagán, el Pere Rossinyol i la Mònica Sabata. Gràcies a tots tres. Nosaltres tornem dimarts a partir de les dues en una nova edició del Catalunya Migdia. Fins llavors, bon cap de setmana a tothom.