Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 09/11/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb la situació un dia més a Rodalies. Avui torna a ser un dia caòtic pels clients de Renfe per unes incidències que tenen com a origen el conflicte que hi ha obert entre maquinistes del sindicat CEMAF i la companyia Renfe. També us hem fixat en la petició del govern espanyol a la Fiscalia per tal que paralitzi TikTok a tot l'estat després que la fundació Maldita.es hagi detectat un miler de vídeos amb contingut pedòfil en aquesta aplicació xinesa. I ens hem fixat també en el serial que hi ha al gegant de la IA Envidia, després que informes de la intel·ligència nord-americana han apuntat que una amant del seu CEO podria ser una espia xinesa. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, què més podem afegir?

Doncs que els fills d'espanyols nacionalitzats per la llei de nets que viuen a l'estranger sí que podran votar a les eleccions del 29 de novembre, però no, en canvi, els 163.000 nets d'exiliats pel franquisme, o quan falten quatre dies perquè comenci la campanya electoral. El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest migdia la petició de Vox i, jo cito, Europa. Perquè també suspengués el vot de 190.000 fills denacionalitzats per aquesta llei de memòria democràtica del 2022. El Suprem tampoc ha tingut en compte les alegacions d'associacions i particulars perquè aixequés la suspensió als nets d'exiliats si no poden acreditar que els seus avis van fugir d'Espanya per motius polítics. Abans, la xarxa Som Defensores, impulsada per Iridia, Novact i la FEDE, desplegarà una seixantena d'observadors durant la vaga general de dimecres. Els equips, que seran de 5 persones, seguiran l'actuació policial durant les mobilitzacions. La directora d'Iridia, Naís Franquesa, demana als Mossos d'Esquadra que planifiquin el dispositiu per reduir al mínim l'ús de la força.

Solicitem al cos de Mossos d'Esquadra que planifiqui els dispositius de la manera que es limiti al màxim l'ús de la força. Tal com el principi de precaució exigeix. L'ús de la força ha de ser sempre l'excepció, mai la norma.

I un últim apunt, la sèrie documental Punt de no retorn, produïda per 3CAT i dirigida pel periodista Raúl Gallego Avellan, ha guanyat el Premi People's Lobby Awards 2026 a la categoria de Notícies i Política. Aquest és un dels guardons més prestigiosos d'internet a escala europea. El premi s'ha atorgat per votació popular entre els projectes finalistes seleccionats que reconeixen l'excel·lència en l'àmbit digital.

Passant gairebé 3 minuts de les 3.

Fins les 4, amb la Júlia Reguer, cap de política del periòdico. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. L'Alba Alfagema, psicòloga i divulgadora. Bona tarda. Hola, bona tarda. I d'aquí uns minuts esperem que arribi Jordi Cabré, que fa una mica tard, l'advocat Jordi Cabré, i escriptor. Aquí t'esperem, Jordi, no corris. No t'estressis, ja arribaràs. Avui no vindrà moll. No, avui no vindrà moll, és veritat. L'altre dia feia patir, gairebé m'estava a punt de buscar un secador a les instal·lacions de Catalunya Ràdio, no sabríem trobar-lo, perquè es pogués secar. El primer tema. Ves que no sàpigui de quin tema li vol parlar i no hagi volgut escaquejar-se'n.

Segur que els dilluns saludem l'Elisenda Pineda. Bona tarda.

Bona tarda, què tal, com estem? Tot bé, tu? Jo tot bé, m'he arribat tan bé a Xuta. No m'ho molla, que és d'ahir, també. Està bé, està bé. No, no, clar, però m'hi molla de moltes maneres, eh? Vull dir, no cal que plogui. Sí, sí, sí. Que potser el cabret de cop i volta.

No, no, no, l'altre dia va ser la pluja. L'altre dia va ser la pluja i va arribar, que, escolta'm, la Gardinà regalimava, pobres. Horrorós, eh?

Horrorós, de dir, arriba a casa. Aquella incomoditat, no us passa a vegades que quan arribeu.

Si us en mullen els mitjons. Si ja se't mulla els mitjons, ja vas tot el dia tort.

Tot el dia, malament. I a més, clar, se t'han de mullar abans d'entrar a treballar. Quan te'n vas cap a casa penses, mira, ja està fet.

Si vas tot el dia per aquí, ja, per la redacció, amb els peus molls, malament.

O que has de córrer perquè fas tard i són les 8 del matí, a les 8 i 5 tens un bulletí, va, suat. I a tot el matí suat. Horrible, no pots encostipar, eh? Cuidado amb això, no? No fareu broma. Hi ha gent que d'això, després, se n'ha ressentit molt, eh? Bé, Avisa en Jordi que arriba de seguida. Ah, molt bé, perfecte. No, l'esperarem. Mentre l'espero, jo faig. No, fes, fes. Que us trasllado la pregunta, noies, la Júlia i l'Alba. Vosaltres us heu casat mai? Sí. Ah, sí, totes dues, eh?

Sí. Jo també, si et serveix de consola. A tu no t'ho preguntes, no t'interessa.

No t'hi feia pas. Pensava que eres una d'aquelles famílies modernes que no es casen els progenitors de la mainada. Tu sí, estem casats. I quin tipus de cerimònia vau fer tots tres? No a la vegada, sinó. Civil. D'acord. Jo religiosa, eh? Compte. Però tens tots els cromos de l'àlbum, eh? Tots, tots. Que fort. Això vol dir que has

fet tot el procés previ. Bateig, comunió, confirmació.

Clases prematrimonials? No cal, no cal.

No va a ser classes prematrimonials?

Una cosa que se'm podria dir classes, però no. Bé, va ser una conversa informal amb un mossèn.

Sí, sí. Són peatges. A vegades les parelles. Les parelles tenen peatges. Que van dir, has de passar per vicaria,

i per vicaria vas passant. A mi em fa il·lusió, a mi no. Algú havia de desempatar.

Exacte, i normalment és a qui li fa il·lusió. Perquè si no, no li trauràs la il·lusió a aquella criatura que estarà tota la vida després mirant-te amb ganes de voler-te matar. Ha arribat cabré,

i confirmem que sec. Una mica embuixat. Bona tarda, Jordi.

És que no creureu què porto. Què portes?

És viu per nosaltres? Frikando. No has dinat.

No, llavors has de posar context. M'han dit que hi ha tema.

Hi ha una mena de competició. Sí, hi ha molt tema al Frikando. No esteu atentes. Fins ara us ho heu perdut, perquè ha passat els divendres. Ah, sí, l'Empart. Vaig sentir alguna cosa de l'Empart. No, és que tot és molt complicat. La verdad no m'obligues a explicar-ho.

Jo abans explico que surto d'un dinar de l'Ernestina Torelló, que feia fricandó de recepta pròpia, i he sortit tard, i he arribat tard, però aquí el teniu. I està boníssim. Bueno, no l'he provat encara, però m'han dit que aquí teniu un pique sobre aquest tema. Sí, sí, sí. Jo no ho sabia.

No en tenia ni idea. A tu t'han informat, eh? O si t'han fet el paper, ja ho. La que més marqués. Ah, home, sí, sí, perdona. No sé si arribarà a tastar-lo.

Porta el tàper envasat, eh? Això és per la moto, no? Això està molt ben treballat, eh?

No, no, si producció del programa ja tenim la mà trencada, ja tenim, oita, ja ho tenim tot aquí. Ara ens ha posat contés per a aquells oients que no siguin habituals dels divendres. Hi va haver un divendres que durant la tertúlia, Joan Foguet, un tertulià, va tenir a veure que ell era un bon cuiner de fricandó i que li sortia molt bo al fricandó. Llavors els seus contertulians, que eren Isabel García Pagán i sobretot Pere Russinyol, van remarcar molt que no es podria dir que seria bo o dolent si no es tastava. Evidentment. I per tant, el dia següent, per sorpresa de tothom, Joan Foguet va portar un tastet del seu fricandó per tal que el tastéssim. I què tal? Vam dir que estava molt bo. El dia que el tastàvem hi havia també Marcos Lamelas, que va dir que ell també feia molt bo el fricandó. I llavors vam dir, home, doncs s'ha de tastar. I llavors, dues setmanes després. Divendres passat, no li tocava tertúlia a Marcos Lamelas, però es va presentar amb un tastet del seu fricandó, perquè el tastessin. I es pot dir quin és millor? Ben convenit tots que hi havia empat. No, en equidistància. Marcos Lamelas, que exigia un resultat, de fet l'exigia a favor seu, però ens va acusar de ser un jurat molt català. He vingut desempatat. Ah, molt bé.

No ens esperàvem aquesta. Una persona fantàstica i aquí al costat, però no m'ha donat temps d'arribar a l'hora que em tocava, ho sento molt.

I Uforn, que de tant en tant també ve a les tertúlies i que ens segueix tots els dies i ara m'envia un missatge i diu, el que vols és muntar una empresa de fricandó

per aportar feina i el producte d'altres. Te'l porta el cabret amb la moto.

Sí, sí, escoltam, ja tenim el repetidor, el tenim, en Jordi Cabré, però vaja, escoltam, doncs. Molt bé, haurem de tastar-lo, perquè clar.

Home, t'ho diràs, i tant, no et farem un lleig. Escolta, un cabret, tu t'has casat? És que aquesta cosa ja

ens l'ha fet els altres, eh? Sí, sí, sí. Va haver-hi un temps. Et vas casar, no vol dir que estiguis casat,

però I molt bé. I vau fer Sedimònia i tot això. La van fer molt grossa. Molt grossa, eh? Molt grossa. De més d'un dia. No, jo la vaig fer de dos

dies dos dies amb la Júlia amb una masia, ratlló rural ets d'aquestes també,

afegem-ne les lliteres són pels nens lliteres? jo vaig anar una vegada en un casament amb una gent que es van casar també en una casa rural i vaig estar escoltant com el senyor de la llitera del costat es va passar tota la nit cridant a un altre senyor que es deia Raül, saps el que vull dir? Raül, tota la nit, saps que vaig pensar? Va sortir allà a estar al dinar de la primera comunió. Bé, escolteu-me una cosa, no sé com van ser les vostres cerimònies, les vostres festivitats amoroses, però d'això va la dèria d'avui, amigues meves, els casaments.

Quina gran pel·lícula, eh? Hugh Grant. Hugh Grant és un senyor que jo m'hauria apretat en el seu dia, perquè fa de bon apretar aquest senyor, eh? Et tanca bé el calaix, el fa Gemma. Està molt bé, eh? Però, evidentment, és el que ha passat. Bueno, després, clar, se li va descobrir que anava dintre d'un cotxe, aquestes coses lletges. Buscava altres coses. Sí, sí, sí. I envellit malament, pobret meu, eh?

Sí, ha quedat com ressec. Però és molt divertit en entrevistes. Molt divertit en entrevistes.

Molt. Sí, s'ha de reconèixer. Bé, Avui parlem dels casaments, però no dels casaments en si, que cadascú és quasi com vulgui, que estigui molt feliç i que no es divorciïn per moltes ganes que en tinguin o per la mandra que els hi fas i que hi ha molta gent que diu ara vull desmuntar tot això i llavors aguanten, aguanten fins al dia que es moren. Bé, el que em preocupa dels casaments és la logística de l'amor. Perquè abans et convidaven a un casament i tu sabies, amiga meva, què tocava en aquell casament. Anar a la cerimònia, fer un aperitiu, normalment hi havia la gamba amb gavardina, com tu, mira, cabré que vas amb la gavardina algun calamar a la romana, que podies pescar amb una safata distreta, olives farcides, ensaladilla russa, que li quedava ja aquella maionesa que feia la capa de culo groc de tanta estona que l'havien tingut a la nevera, dinar o sopar, després hi havia uns entremesos, venia la carn, després sorbet de llimona per tirar avall, després venia el peix, i després el pastís nupcial tallat amb espasa de acero toledano, com ha de ser, que el traien amb aquells focs artificials, unes bengales cutres senzilleres. Bé, cafè, copa, que passava aquell carro amb el Soberano, el Digestiu Bonet, el Torres 10, i els puros, que passaven els nuvis repartint tabac. Ara ja no passen els nuvis amb aquelles safates amb tabac. De què el vol vostè? Jo, miri, em vull el rost, després l'altre negre, després jo vull un rost Lideu, saps? Que també eren finets, aquests, eh? No pots empassar el fum d'aquests cigarros cabrets.

Vas dient coses, vas dient coses, tot això ja no es deu fer. Ah, aquí és on vaig. Res d'això.

I els camarers anaven amb corbatí, que és com ha de ser. Ara són tots molt moderns i porten uns davantals i unes coses que no s'entén res, tampoc, saps? I després s'obria el ball. Com s'obria el ball? Amb un vals. Com Déu mana, que els novis feien el que podien, perquè els novis quedaven. Clases de ball. Quin horror. I després entraven el pare d'ella i la mare d'ell i també ballaven. I després ja s'obria la veda i podia ballar tothom. I què portava? Doncs hi havia una disco mòbil. Que hi havia un senyor que et posava la música que ell portava a la disco móvil tu no li podies demanar la música que tu volies sonava el duodinámico i la quinta fórmula per començar i després ja ens anava animant la cosa per la gent jove i acabaves amb un please don't go don't go away. Llavors tot això era molt bonic, perquè es tallava la lliga cama de la núvia, la corbata del nubi, es passava el plateret, i el regal era un sobre que tu donaves als nubis in situ, que aquells se n'anaven forrats de pasta dins aquell cotxe amb les llaunes, i ja no es posen llaunes en el cotxe. Tot això ha canviat molt, no? Molt, moltíssim. I això es feia un dissabte. I prou! Tu t'anaves a casa a les 6 de la tarda, dormies la mona, diumenge de ressà,

camó l'estirà i adiós, i dilluns cadascú a casa seva, i diu a la de tots. Ara no. Ara et conviden a un casament i és pitjor que anar al Festival dels Monegros. Quin horror. Hi ha la preboda, la boda, la postboda. I si ets al cercle íntim, també tens el comiat de solters, la festa de compromís, les proves del vestit, el sopar de les dames d'honors i alguna reunió de coordinació i el cap de Déu. Que si et despistes et venen els nubis per Nadal, també a casa, saps? A menjar-te el fricandó, home, feu el favor. I no és una exageració perquè porto dades, estic ben documentada. Les dades diuen que dos de cada tres casaments s'allargan més enllà de les 24 hores. Què ho vols, això? Demandar, demandar tot, eh? Veient gent, família i amics, que són gent que ja habites en el teu dia a dia. Hosti, van 24 hores. El fenomen té un nom. Es diu Endless Weddings. Casaments interminables, eh? I jo em pregunto. Quan hem decidit que un dia no era suficient per celebrar que dues persones han decidit viure juntes? En quin moment? Fem un repàs, divendres tenim la preboda, que és un sopar o una festa perquè els convidats es coneguin abans del gran dia. Jo conèixer més gent, a segons quin punt de la meva vida, ja no m'interessa. O sigui,

el teu cosí segon, ja m'és igual. A no ser que vingui soltera i vingui una miqueta amb les orelles amunt. Saps què vull dir? Que m'interessa conèixer el senyor, però de moment no m'interessa. Tens aquí perfecte. Per resumir, també hi ha un codi de vestimenta en aquestes festes. Que si hem de venir blanc i veig, que si hem d'anar vestits de mariners, que si hem d'anar al Mediterrani, que si casso el xic. Aquestes coses que has de remenar a les maris si no ho tens. Tu has de comprar, també. Horrible. Tu només volies anar a sopar amb uns amics, però ara has de buscar un conjunt que encaixi amb la paleta cromàtica de la celebració. Quina mandra. Dissabte arriba el gran dia. Ah, el casament. Cerimònia. La cerimònia et xerra a tothom. Ara puja un amic del d'allò, el que va fer l'Emili, la noia de la universitat, plora tothom, tothom plora en aquest casament. Fotos, aperitiu a peu dret, que no hi ha cosa pitjor en el món, que tu estàs parlant amb el monedet amb una mà, la copa amb una altra, el cigarro aquí a l'orella, de cop i volta un canapé, home, feu el favor de posar la gent asseguda. L'entrada dels nuvis al menjador és amb coreografia ara. Ara entren amb una música que ells trien i entren fent una conga de dos i es pensen que són el

Joan Travolta i la Olivia Netujón i aquestes coses, i dius, no. S'ha de fer voleiar el tovalló. Perquè si no fas voleiar el tovalló, el Nubi i la Núbia no entren com han d'entrar, eh? Home, després el banquet, si no és de mínim una estrella Michelin, no et casis, perquè tot ha de ser una exquisitesa i una cosa. I tornem amb els discursos. Surt un micròfon de no sé on. I ja ho disculpo, tothom a plorar una altra vegada. El detall per aquell que fa l'aniversari, i vinga, a donar-li un detallet. La iaia que va quedar vídua l'any passat, vinga, el ram de flors. Vinga, home, home, ja n'hi ha prou, eh? I després el ball, ja no s'obre amb el vals. Ara tot és coreografia, també. Sona una música, xa, xa, i els novies, elles, engega les faldilles, ensenya cuixa, tothom aplaudeix, quina cosa més maca, molt bé. Després hi ha també fotomatón, barra, lliu, Resupó que estàs ja fart, que has quedat curt de pell, vinga, una cascada, una font de xocolata. Hi ha gent, el típic borratxo, allà fotent la boca allà sota. No, home, no. Focs artificials he arribat a veure, disfresses d'unicornis, serpentines, confeti, que després queda allò fet a un fàstic. I diumenge a la postboda, que si un brunch, una barbacoa, un dinar, una trobada a la piscina, a la piscina, t'has de veure amb banyador,

amb gent que no coneixes, quina mandra. Perquè després de 20 hores de celebració, aparentment encara queda alguna cosa per explicar-se. Bé, jo voldria saber en quin moment el diumenge va deixar de ser el dia de descansar després del casament per convertir-se en la tercera jornada del festival, eh? I després hi ha la indústria del casament perfecta. Aquí hi ha gent que hi suc a molts quartos, amics meus. Clar. Hi ha el wedding planner, que és aquesta persona que s'encarrega de fer absolutament tot.

Però clar, si s'han de muntar tres dies, normal que hi hagi algú que se n'hagi d'encarregar, perquè si ha de ser el propi nubi o núvia, no pares boig.

I més de treballar 8 hores al dia després, eh? No es pot, no es pot. Doncs aquest ha de controlar proveïdors, horaris, pressupostos, decoració, incidències, i probablement evitar que el tiet borratxo agafi el micròfon abans de les postres, saps? Perquè les diu unes barbaritats. Porten una orellera aquí, que semblen membres de seguretat. I faran, haurà de poder entrar la nòvia, normalment parlant en castellà. És el Martin Short. Aquí està. I aquella nòvia entra quan li diu al wedding planner. Després hi ha el wedding content creator, que aquesta persona s'encarrega d'anar amb un mòbil i va grabant vídeos i fent fotos per penjar-les després a xarxes socials, que si TikTok, Instagram. És la persona encarregada de fer això. Bé, també tenim decoradors, floristes, fotògrafs, videògrafs, DJs, creadors de contingut, professionals del fotomatón i dissenyadors de detalls personalitzats. Tot això vinc a sucar, eh? Segons l'informe del sector nupcial del 2026 de Bodes.net, que és un portal que opeta moltíssim, Elaborat a partir de més de 2.100 parelles que es van casar a Espanya durant el 2025, el cost mitjà d'un casament és de 25.183 euros. Quina borrada, clar. El cost mitjà global per convidat és de 225 euros. Cada cop que us convidin a un casament. El regal, que vagi per sobre d'aquí, perquè si no I les parelles dediquen una mitjana de 13 mesos a preparar la celebració. 13 mesos. Hi ha gent que fa unes oposicions, eh? 13 mesos.

Però això és més d'un any. Més d'un any. Cada cop que arribes a casa I a la tieta Maria on la posarem? Les taules, muntar les taules. Quin horror. I així apareix una paradoxa. Com més volem que el nostre casament sigui únic, més acabem contractant els mateixos serveis. Per tant, ai, ara volem ser una miqueta alternatius. I acabem sent tots mainstream amb aquestes coses. Anem a veure els que no cobren, que són la família i els amics. Que la idea és molt bonica, saps? Ai, mira, aquesta gent ens ajudarà. Vostè. Alba Alfageva serà la meva dama d'honor. Uau, compra't un vestit, acompanya'm a fer. Ah, tot això, has d'anar conjunt amb la Júlia, que també ho serà. Les unes i les dues de color lavanda, encara que el lavanda no us agradi, la núvia vol que el lavanda i tu el lavanda. O que et quedi fatal, és igual. Aquí està, tot arrobat. Escomiats de solter. Després depèn, la gent es casa lluny. Llavors t'has de buscar un hotel. Hi ha gent, com diu el meu gran amic Quim Vila, que fa la cerimònia allà a la Vall de Núria i el convita a la ràpida, eh? Llavors han de posar aquell autobús, que va tothom borratxo dins de l'autobús, senyor conductor, acelera, home. Cal? Aquestes senyores que s'han posat la pamela, que van desmuntades ja a les 12 de la nit, a dins d'un autobús, arrojant també dins d'una costada del Prica.

Feu-me el favor, feu-me el favor, tot això. Si no et quedes amb la llitera, el fa Gemma, perquè clar I després ja, clar, els comiats de solter, que se'n van de viatge, que si anem a Lisboa, si anem a París, que si anem. Hi ha gent que ve aquí a fer comiats de solter i de soltera. No, i els disfressen, i els hi posen coses al cap. Al cap, que és horrorós. Segons Bodes.net, un 39% de les parelles encastades incorporava dames d'honor, padrins o figures semblants als seus casaments. O sigui, imagina't quina tan gana, és horrorós. I després els convidats, pobrets meus, clar, que aquests convidats han de sumar vestit, regal. Després la gasolina del cotxe, si és que vols anar en cotxe. Agafar, si no, el lloc a l'autobús si és que vols tornar amb autobús. Hotel, si et queda lluny de casa. Vinga, fer gasto. Llavors, aquí hi ha una convenció social no escrita que el que et fa, doncs, és malgastar uns quartos que te'ls podries gastar tranquilament de vacances a la vellena feliç, allà lloret, amb la teva família. La vellena alegres. La meva és feliç. Mireu, eh? Més d'un, saps? Llavors, les preguntes és, novis i novies de Catalunya, estem organitzant festes per gaudir-les o per poder demostrar que les hem gaudit? I convidats, i si no hi pots anar o no et ve de gust anar-hi? Participar d'aquestes festes? I si no tens diners?

I si no tens ganes de passar tres dies seguits amb una colla de gent que t'és ben igual el que els passi a les seves vides, ¿pots dir que no sense que sembli que estàs qüestionant una amistat o una relació familiar? I aquí us ho deixo, amigues meves.

Amb el fricandó. A veure, el fricandó que no l'hem tastat encara. Però fa una olor. Fa olor, per tant. Sí, me cuido jo, jo soc el pare de la núvia. Has de ser serveix, serveix, serveix. Compte, perquè és veritat que l'olor a l'estudi es nota, eh, aquesta olor. Ai, ai, ai. Me fa patir la camisa blanca, eh. La camisa blanca em fa patir, eh. Cabré, la veig tacada, eh. Cabré.

Farem un tastet, no pateixis. Jo ara he de trencar una mica el moment romàntic, però no menjo carn. Ah, bé.

També soc d'aquesta part. Tocarem a més els altres, els altres tocarem a més. Cabré, no hi ha problema, ja està. I en defensa meva, de la llitera que vaig fer.

Anem del fricandó de casament, és que també he perdut casament. Casament, però el fricandó ja. El deixes als altres, eh? No, jo, per exemple, quan vam fer el casament, nosaltres vam agafar una casa de turisme rural, però just perquè la gent no hagués d'agafar el cotxe ni hotels ni res, que es poguessin quedar a dormir, però sí que el que vam decidir va ser fer-ho com tot molt lliure, ni taules, vull dir que la gent venia allà, se seia on volia. Però hi havia cadires, perquè a mi em toquen els nassos. No, vam muntar una era fora d'una masia, i llavors era com una festa de poble, com si diguéssim tal, saps?, taules llargues i tu te seguies on volies i anaves vestida com volies hi va haver gent que venia amb xandales, gent que venia molt arreglada llavors hi havia un micro que la gent hi havia molts músics que al final també a mi el que em va agradar és que vam poder posar la nostra sense no vam tenir ni wedding planners perquè això d'aquella època no existia però sí que és cert que jo he anat últimament a algun casament d'aquests. I m'ha sobtat, perquè m'ha donat la sensació que tornàvem a tirar una mica enrere, tot i que sembli com més moderns, però és com tornar a revisitar tradicions, que era com la sensació que ja havíem superat, i que torna a estar com una mica tot encorsetat, no? Clar. Llavors, no ho sé, i el que dius, aquesta despesa, em trobo una bestialitat pel que dius, perquè al final tu vols celebrar-ho amb la gent, independentment, el fet que no pugui venir gent que no s'ho pugui pagar, per exemple. Per mi era allà una línia vermella, no? Llavors, ostres, a mi em dóna la sensació aquesta, igual que hi ha tot això del moviment Treadwise, tal, tornar a coses tradicionals, en alguns casaments he pensat, uau, això, dress code, no sé què, tal, que és hosti. Clar, clar, vull dir,

si vas de nit o de tarda, o el que sigui, llavors, mira, la faldilla no pot ser aquesta, o el senyor és vostè, no pot anar amb un trajo corbata normal, s'ha de posar un jaquet, s'ha de posar, home, prena'm el favor, bueno, un xandall està bé,

jo t'ho compro. Xandall està bé. A la meva tothom va anar com va voler, també t'ho dic. Jo t'anava sentint i pensava, ai, això sí, això no, això sí, això no, saps? Vas picar d'aquí d'allà i jo crec que m'he quedat en un 20%. Perquè és generacional també, Júlia, això teu. Total, jo crec que sí. No, en el meu cas t'ho complico més. Jo no és que fes tres dies d'una boda. Jo vaig fer. Dos dies per separat, dues tandes, diguéssim. La tanda de la boda civil, el dia que vas a firmar, i aquell dia ja vam fer una festa, tothom a casa a dormir, i un altre dia, ja cap a l'estiu, una masia, després tothom, menys la família, també cap a casa a dormir, però clar, al final vaig fer dues festes diferents, que era al final el què? El que nosaltres volíem. Però sí que noto que és veritat que jo vaig voler fer també molt diferent i tot això, i la majoria de coses que has dit no estaven ni als plans. També és veritat que la meva parella amb això era molt estricta, de dir, ui, jo totes aquestes coses curses no les vull fer, i per tant no les vam fer.

O sigui, no vau entrar amb els tovallons donant voltes i vosaltres. No, aquesta era de les que sí, justament. I no vas tenir aquell moment que vas pensar. No, per exemple,

la cerimònia, vam fer un programa de ràdio que, de fet, el va fer una persona que ara treballa en aquesta casa, Laura Estrada, a Madrid, i tant, Laura Estrada va fer un podcast a la meva aboda, Maravallos, xulíssim, on llavors anàvem, bueno, era divertit, no era allò carca que surt la gent a xerrar, no, no, al revés,

eren consells matrimonials, ara bé com amb el fricandó s'hauria de sentir aquest podcast per veure si ho era o no va passar la prova del cotó molt bo el fricandó per ser té un avantatge respecte als altres és calent i era fred i això li fa guanyar molts punts i amb una boda també. Molt bo portar-ne sempre que vulguis cada dilluns

porta alguna alternativa

magisterial no passaré gana. Però Pineda, en resum, que tornen els clàssics, eh? Que jo porto unes quantes bodes aquest any i déu-n'hi-do, eh? Molt clàssic, molt, molt, molt, molt, molt clàssic.

M'estàs dient que torna l'entremés? Que torna aquella menida catalana amb aquell bull, saps? Que també hi ha hores que estava dins de la nevera i surt requític i sec.

Això, i el que em preocupa molt, l'espasa, eh? L'espasa aquesta de tallar pastís, que després no és el pastís que menges, que a mi això m'indigna molt. Ah, no, és de Port-Expans. No, és de comèdia, sí, sí.

Però en serió torna l'espasa? Jo és que he adonat que estic en aquella època, o sigui, a la vida hi ha un moment en què tots els teus amics o es casaven o s'aparellaven, diguem-ne, llavors feien festes per casar-se o d'allò, després tothom quedava embarassat, i tots era com una passa. Ara estic en un impàs. Hi ha molt divorci ara, Òscar. Fa molts anys, sí, però encara no m'han convidat a cap festa de divorci. Ara se'n fan, eh? Ja ho sé, ja ho sé que se'n fan, però me n'han convidat, no m'han convidat. Però ara mateix fa molts anys que no vaig a cap casament. Perquè a la mesura de la meva colla ja estan tots casats o separats o el que sigui, però no es casen, per tant fa molt. Tot això que has explicat m'ha agafat una mica lluny. I moltes coses sé que es fan, però no és.

Jo hi vaig anar a l'època del segon casament. I amics meus que ja han començat a fer això, i t'hi fixes, què ha canviat? Perquè és la mateixa persona. Jo he de dir que tot el que t'ho has dit ho he comprat tot. Has passat per l'embut. Tot, tot, tot.

Jo vull veure fotos, eh, d'això. El puro, l'espasa, tot, tot. Però no t'hi feia, no t'hi feia pas així, eh, Jordi?

No, va fer tot molt. Em faltaven quatre bisbes. I vas anar obligat, com un xai. No, no, no, jo estava contentíssim de la vida, i tant, i tant. Magnífic, espectacular, una mica d'antes. Sí. Però te n'adones que ara, que hi ha gent que es torna a casar, dius, no, hi ha coses que es mantenen. O que volen recuperar i és veritat que allà diuen ha de ser íntim, un casament íntim íntim vol dir que no siguin 400 perquè 150 sí que ho són 150 és íntim?

150 no és íntim íntim

és 80 màxim qui decideix quina és la quantitat aquesta és

la meva depèn de en què ho comparis si és 400,

clar no recordo si són 150 o 100 però sí que és veritat que íntim dius no, íntim no. Clar, no ho és, no ho és. No hi ha els sogres i res més. Clar, no. I sí. Hauries de poder,

com a mínim, saludar. Coneixer la gent que hi ha. A tothom, nom, cognom i sabent, algun tema de qui parlar. És a dir, aquest treballa, no sé què. Si és allà, aquest no sé qui és. No m'has dit ni on treballa, llavors ja no és íntim. Això em sembla molt greu. Que hi hagi algú a la teva boda que no coneguis, em sembla gravíssim. Home, jo, si fot 300 persones, jo ja et dic que 300 persones no les conec. I has de ballar. I està ballant. Això és molt discutible. Això és molt discutible. Tu no, perquè tu estàs a la barra allà. Jo em vaig casar i no vaig pas ballar. Però no vas obrir el ball, Òscar? No, no, no. Quin passantatge vas fer, tu? Jo passava pel tú de que si la meva dona es volia casar, jo em caso per l'església, per l'església. S'ha de ballar? No. Ser feliços, no. No, no, el que vol dir que no. La gent que va venir sua passateta. Sí, exacte, els altres sí. Jo també, perquè no vaig ballar. Correcte, és per això.

Si m'haguessin fet ballar, no m'ho hauria passat tan bé. No, no, no. Aleshores, es pot dir que no en aquests casaments, que ja tenen aquest component que dius, no, és que m'estàs demanant massa coses, ja. Que em vesteixi d'aquesta manera, que assisteixi a la preboda, que vingui amb tu al comiat de solter, que em gasti el que no tinc,

que sobre tres dies I en el teu cas, ho paga el teu pare. Clar, perquè és el pare de la núvia, no? Abans es deia. Mira el millet, el millet ho va fer. Pues vaig a reclamar una part de les despeses que a mi no. Jo estic fent càlculs ara, jo tinc dos fills. I t'has dit 25 de mitjana? 25.000. Bon profit, eh? Endavant, eh? Per fer així amb el tovalló. Ara et portaré el puro.

No, no, no convé fumar. Mira com riuen. Avui no. Avui no, perquè divendres vaig fumar molt. Avui no. Avui és el meu tercer dia de ressaca. Avui necessita aigua, necessita aigua, avui.

Ha sigut com una boda, això meu. Tot torna, saps? Tot torna, tot torna. I sí que recordo que jo vaig ser molt estricta amb el restaurant i vaig dir, tot el menú, sisplau, totes les cartes que siguin en català. I ho vaig dir com quatre vegades. Al final la senyora va quedar farta de mi. És muy catalufo, eh, tu? Eres muy catalufo, eh? Se'm va tirar així, eh? Ho sento, soy muy catalufo, però això ho faràs. I ho va fer. I tant que ho va fer.

Però llavors la ser era de Toledo o no era de Toledo? Això no ho sé. Ah, veus? Hauries d'haver demanat això, eh? L'hauries demanat això. Però tu que tens tantes dades d'aquest tema, la gent es casa més o menys ara? Sí, jo crec que ara mateix està en molt de moda i sobretot gent jove. Gent jove. Dels 20 als 30 anys hi ha moltíssima gent que s'està casant. És això que dèiem, que estem retrocedint una mica, tornem un altre cop als orígens, i també a ser pares i mares amb una edat una miqueta, si s'ho poden permetre, doncs s'hi poden avançar. Sí, sí, sí, ho estan fent així. Bé, suposo que són modes, també, eh? Bueno, i no ens enganyem,

el permís que et permet viatjar, que també és una cosa que potser fa uns quants anys no era tan habitual, no? No, no era habitual, no hi era, no hi era. No, no, no ho dic pel permís, ho dic pel fet de voler viatjar, no? Quan et cases, potser la gent anava més a prop, això és una altra cosa. A Mallorca, la gent anava a Mallorca abans.

Sí, o ni això, un cotxe. Exacte, doncs ara no, ara te vas a Austràlia, imagina't, si t'ha passat el permís en dos dies.

Bé, doncs hem recuperat el. És que vull donar-te temps perquè puguis menjar-te el fric en totes les hores del matí. En calma. Hem sentit els senyals reis de dos quarts de quatre de la tarda. És a dir, que anem tardíssim. Tardíssim. Pineda, gràcies. A vosaltres. La Júlia també, eh? Va remenant, eh? Sí, sí. Ho fareu, eh? Ho fareu. Tu t'ho has acabat. I tant. El pla no queda mai res. No ets superràpid. Ostres, s'ha menjat tot, eh? Són molts anys de menjar correcuit davant de l'ordinador abans de començar el programa. No, era una pràctica. Publicitat, i ara tornem amb altres temes.

Catalunya migdia.

Fes créixer el teu negoci amb les ofertes màxim de Mediamarkt i amb el teu datàfon Sam App Solo l'hi té des de 19 euros amb 99 i accepta pagaments amb targeta en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Estalvi amb la tecnologia que t'ajuda a vendre. Mediamarkt. Digues, Jana. El terra és lava.

Deixa'm un lloc, deixa'm un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que me'n fes el pot? Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. El 10 de novembre estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat.

I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona? Vine a l'Open Day dissabte 14 de novembre. Descobreix els nostres graus en Business, Arquitectura, Enginyeries, Matemàtiques, Intel·ligència Artificial, Filosofia, Arts Digitals i Animació. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle. Universitat Ramon Llull.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'erat. Si sou dels que gaudiu cuinant,

necessiteu un bon ganivet per tallar el pa, unes tisores sempre a mà i uns davantals per cuinar sense atacar-vos. Descobreix tota la col·lecció de cuines. Ara, amb més productes que mai. A la venda a les botigues especialitzades i a la botiga 3CAT.

Catalunya migdia.

Al Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC I una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka.

Sí, i també la Mint, Flick, Mourinho. Dani Sanabra, Marta Correvera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament, Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Passant 4 minuts de dos quarts de quarta de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb la Júlia Regué, el Jordi Cabré i l'Alba Alfagema, el dia en que el Ministeri de Joventut i Infància ha demanat a la Fiscalia de l'Estat que estudiï paralitzar la plataforma TikTok a Espanya. Això a partir de la investigació que ha fet el mitjà Maldita.es, que es dedica a la verificació de dades i d'informació, sobre un miler de comptes de TikTok on es mostren vídeos amb abusos sexuals a menors. Maldita PUNES ha detectat a la plataforma aquest miler de vídeos que superen els 48 milions de visualitzacions i més de 20.000 perfils de potencials pedòfils que intercanvien o venen aquesta mena de material. Per això, el Ministeri demana a la Fiscalia que adopti mesures per garantir la protecció integral dels nens i les nenes i planteja la possibilitat que es paralitzin els serveis de TikTok a tot Espanya. La ministra de Joventut, Sara Rigo. Sira Rego, també ha demanat una reunió urgent amb representants de la plataforma xinesa. Tot això a partir d'aquesta investigació, com dèiem, de Maldita Punes. Saludem Julio Montes, director de Maldita Punes i principal investigador. Julio, bona tarda, bones tardes. Bona tarda, bona tarda. Gràcies. Vuestra investigació assegura que en TikTok hi ha imàgenes i vídeos d'abusos sexuals a menores que llevan hasta 4 meses publicades. Habeis localizado más de 200 perfiles que han publicado este tipo de contenido de abuso sexual explícito. Primero, no están escondidos, están a disposición de cualquiera que esté haciendo scroll en TikTok.

Bueno, era una cosa que no nos podíamos imaginar cuando empezamos esta investigación. No estábamos buscando que hubiera contenido masivo de abusos sexuales de menores subidos en la plataforma. Era algo que para nosotros era impensable. Nosotros empezamos esta investigación. Si yo ahora mismo fuera un pederasta novato en TikTok, porque ya habíamos hecho otras dos investigaciones en TikTok, ¿qué me encontraría? ¿Qué me enseñaría la plataforma? ¿Hacia dónde me iría llevando el algoritmo? Y el algoritmo, poco a poco. Nos fue enseñando primero vídeos de menores sexualizadas, comentarios en esos vídeos donde había tráfico del material de esas niñas sin ver el material explícito y poco a poco nos llevó el propio algoritmo. Todos estos vídeos son vídeos que me han salido a mí en el feed de TikTok, en el para mí tan famoso. Hasta que te hagas una idea, más allá de estos contenidos de abuso sexual explícito a menores, me llegan a mí notificaciones al móvil diciéndome, por lo que estás consumiendo en TikTok, este material te puede interesar. Y son directos de menores o otra clase de contenidos.

Vosotros denunciasteis estos vídeos, las cuentas, a la misma plataforma TikTok. ¿Qué hizo TikTok o qué les respondió?

Nosotros lo que hacemos son dos cosas. Por un lado, probar cómo son los mecanismos de TikTok de denuncia. Ellos tienen que tener unos mecanismos de denuncia públicos. De los mil vídeos, denunciamos 50, solo retiraron 10 de ellos. En alguno de estos vídeos recurrimos esta decisión de TikTok y el propio TikTok siguió sin ver que había material de abuso en ellos.

¿Y por tanto siguen estando a disposición de los usuarios?

Claro, bueno, nosotros hemos parado la investigación el día 15 de octubre y no hemos vuelto a mirar si siguen o no, pero esta mañana, por ejemplo, que algún medio de comunicación nos ha pedido alguna muestra, nosotros, claro, no vamos a descargar vídeos, pero sí que le podemos decir, pues mira, aquí tienes este link. ¿También hay compra y venta de este tipo de material? De manera masiva. Esta es otra de las cosas que más nos ha llamado la atención. La investigación la hemos titulado el hogar del pederasta por esta sensación de impunidad que tienen los pederastas en la plataforma. Hemos localizado hasta 26.000 pederastas. Para que te hagas una idea, metodológicamente, cómo decimos que una persona está cometiendo esa pederastia, ese salto del consumo al pedir material. Son gente que en vídeos de menores está pidiendo material. Regalando material, vendiendo material o poniendo una plataforma en la que puedan hacer ese intercambio. Todos estos en castellano, para que te hagas una idea, son más de 7.000 perfiles, más de 12.000 comentarios en castellano.

Claro, es que estoy pensando, tengo dos hijos adolescentes que son consumidores habituales de TikTok. Claro, hay mucho menor de edad que pasa muchas horas en TikTok.

Y que ahora mismo no está seguro. Porque la plataforma para los menores, la plataforma que más consumo tiene de menores, ahora mismo no tiene herramientas, o por lo menos no las está utilizando como debería para parar este fenómeno. Otra de las cosas que contamos en la investigación, que es el tema de los directos en TikTok, las personas menores de 18 años no pueden hacer directos. Es una norma de la plataforma. No deberían estar en la plataforma los menores de 13 por las propias. Normativas de la plataforma. Los directos de menores son masivos y en los directos de menores entran los pederastas a pedirles cosas a los menores, que enseñen los pies, que enseñen la lengua, que enseñen el ombligo, todo ese material que consiguen luego los pederastas pasan a packs que se venden fuera de la plataforma. La imagen de nuestros niños en España está siendo luego traficada. Y TikTok pues no lo detecta y además en muchos de estos casos a los niños se les hace regalos de TikTok por hacer determinadas cosas, de esos regalos TikTok se queda con una parte del dinero.

El gobierno dice que pone el tema en manos de la fiscalía y pide paralizar TikTok en España, pero no sé si se puede paralizar una plataforma como TikTok en todo un país.

Sí, bueno, me parece muy complicado. A mí de primeras también, como a cualquiera, le parece muy chocante. Nosotros hemos denunciado también ante la fiscalía toda esta. Investigación y bueno, lo bueno es que esta decisión la tendrá que tomar un juez, lo que está claro es que TikTok tendrá que demostrar que de alguna manera esto deja de suceder en su plataforma ejemplos muy visibles, no permitiríamos que en el metro a nuestros hijos les dijeran determinadas cosas y que no pasara nada a la persona que se los está diciendo o si en un hotel hay 20 habitaciones y en 3 de ellas se están cometiendo abusos de menores. Pues no cerraríamos solo esas tres habitaciones, ¿no? Miraríamos e investigaríamos qué está sucediendo en ese hotel y si el hotel está cumpliendo lo que tiene que cumplir, ¿no? O sea, nosotros desde Maldita sobre todo es lo que pedimos y lo que queremos que esta investigación sirva, ¿no? Para que TikTok haga algo. Que cumpla la ley. Que cumpla la ley. Estamos pidiendo unos mínimos. Mira, para que te hagas una idea, algo que a mí me parece como muy visual. Si tú en TikTok pones niña 8 años sexy, a ti te sale material de niñas. Si tú lo pones en meta, que tampoco es que estemos aquí defendiendo a meta, pero si tú pones eso en meta, te sale un mensaje como diciendo, oye, estás buscando contenido de abuso infantil. Eso es ilegal. Entonces, ¿cómo algo tan simple no lo tiene hecho TikTok? Pues a mí me llama muchísimo la atención.

Es Julio Montes, director de Maldita Ponés y principal investigador d'aquesta investigació que ha demostrat aquesta quantitat de material i de perfils de pedòfils que estan a la plataforma de TikTok. Gràcies per acompanyar-nos i bones tardes. Moltes gràcies. No sé com ho veieu. Deixem molt mal cos.

Sí, a veure, jo crec que ens trobem davant de l'evidència. Tenim un problema estructural com a societat i té a veure amb la violència sexual contra dones i específicament també contra criatures. Un de cada cinc infants han patit algun tipus de violència sexual. Què passa? Que ens trobem que aquestes plataformes el que fan és amplificar aquesta realitat, fer-la visible, perquè ja coneixem tot el que passa amb la Deep Web i allà és un espai molt fàcil d'entrar i on et trobes material, milions de material, A més a compra-venta, fins i tot de criatures, o sigui, és una barbaritat. Però el que passa és que amb TikTok, el que ens està explicant maldita.es, és que al final és una xarxa en la que tu hi entres, a més a més, pràcticament sense cap tipus de control. Hi ha una impunitat absoluta, el que fa que normalitzem aquesta hipersexualització, aquest tipus de violències. I a part s'acaba construint com un espai on és segur, com deia, per als infants o hi ha fins i tot persones adultes també que entren i que pots accedir a aquest tipus de contingut amb molta facilitat i a més a més que les xarxes socials s'han convertit en una font d'aprenentatge, d'allò que és acceptable i no acceptable i per tant que TikTok puguis trobar aquest tipus de contingut i que no passi res, estem com banalitzant, normalitzant i fins i tot acceptant aquest tipus de violència sexual. El que jo trobo que és una barbaritat és que és com la sensació que ens hem llançat al buit amb el tema de les xarxes socials. Ara estem parlant de TikTok, però aquest tipus de contingut sabem que estan en moltes xarxes i el que és una absoluta vergonya és que les institucions, els governs, no tinguin la capacitat real de sancionar aquestes plataformes. I jo em semblaria fantàstic que les tanquessin com un cop d'efecte. Perquè el problema és que tot això està potenciant encara més tota aquesta violència sexual contra aquestes criatures. Llavors, les xarxes el que estan fent és abonar que segueixi havent-hi aquestes violències i que, a més a més, les veiem en temps real.

Jo estic completament d'acord amb el que acabes de dir, Alba. Però crec que en aquest cas encara em sembla pitjor perquè el que fa és també posar en contacte aquest tipus de persones, que és bàsicament el que es basa en la investigació, no? No només amb el fet que el propi algoritme et vagi donant cada vegada més contingut d'aquest tipus, sinó que entre ells creïn aquesta xarxa en la qual es comencen a intercanviar aquest contingut. Jo crec que això ja és el súmum de la qüestió. Que genera no només aquesta impunitat, sinó també una xarxa d'encobridors i de consumidors de pedofilia. Per tant, encara ho multiplica. És a dir, la xarxa també és un espai amplificador d'aquestes conductes. I jo crec que això no només s'ha d'intervenir, sinó, com deies ara, jo crec que s'ha de tancar. Es tanca, s'analitza, si ho visquéssim en el nostre dia a dia i no en una xarxa social, crec que no tindríem cap tipus de debat sobre com actua en aquesta situació. Com a mínim poder-ho tancar, analitzar i després, quan es buidi tot aquest contingut, tornar a donar accés a aquesta xarxa social.

L'exemple que posava el Julio, no? Si tu saps que en un hotel hi ha tres habitacions a què s'està fent això, no tancaries aquelles tres habitacions, sinó que aniries a la propietària de l'hotel i dius, vostè està permetent que això passi en les

seves habitacions. És que de fet no respecta ni la seva pròpia normativa, ja no la normativa legislativa, o fins i tot executiva en alguns casos, dels països, sinó la seva pròpia. És a dir, jo crec que qui hauria d'estar preocupat que això estigui passant és TikTok.

Sí, és que això que dius de les comunitats, els pederastres ja s'articulen en comunitats i utilitzen mecanismes com això que diem de la Deep Web, però clar, amb això. És com la sensació que això que passa, que dius, amb habitacions, amb un hotel, oficina, amb un aparador. Llavors, quan tu vas a un aparador, a més a més, tens la sensació que tampoc és tan greu, perquè ho estem fent i a plena llum del dia. Llavors, tens la possibilitat de la normalització d'aquestes violències, que és terrible, perquè hi ha gent que potser d'una altra manera no hi hagués arribat, i arriba, i comença a erotitzar aquells continguts, i comença fins i tot a sentir-se excitat, i pot entrar també en tota aquesta roda.

Estic molt d'acord amb tot el que dieu, fil per randa. No sé si el que és la sanció, la correcció que s'ha d'administrar cap a aquestes xarxes té a veure amb el tancament o té a veure amb multa. Ho desconec legislativament, no sé com va. No sé si la mesura radical del tancament és el que procedeix en aquests casos. Suposo que sí, si no fan res. És a dir, suposo que se'ls fa un avís i després si no fan res es pot amenaçar amb tancar-ho. Tot i que a l'hora de tancar. Estan d'acord amb tot el que heu dit i estem parlant de delictes terribles i de comportaments terribles com tem tancar-ho perquè estem parlant també d'un mitjà d'expressió llavors allò que va passar fa unes setmanes amb aquella manifestació al centre de Barcelona que va acabar sent violenta això té uns mecanismes policials i dos mecanismes de vigilància propis de l'Estat per controlar-ho perquè això no passi per ser-hi i si passa doncs també ser-hi i intentar reprimir-ho. S'ha d'anar amb una mica de compte de no posar-se la venda abans de la ferida, de manera que es tanquin coses que haguem de pagar tots per culpa de quatre malfactors, és el que vull dir.

Però tu pots tancar per buidar el contingut i després donar-li accés una altra vegada, no estem parlant de.

No, i jo també crec que un tancament com a també una forma de pressió perquè realment portin, o sigui, a terme aquests mecanismes que tenen de control també, perquè al final, a part de la pressió sobre la xarxa, el que s'ha d'anar perseguint també és aquests personatges.

Llavors, elles també haurien de ser còmplices d'aquesta persecució. De pornografia sexual i de pornografia delictiva. I a TikTok, precisament, hi ha molta pornografia política, també. Sí, però estem parlant de menors d'edat, eh? Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. El que vull dir és que, com a legislador, això és per suposat, per suposat, i només faltaria i de seguida. Però quan t'has de posar a legislar-ho, que és a dir, on arriba la part on tanco, on sanciono, és més complicat. I té a veure amb la llibertat d'expressió, i té a veure amb els límits legals, i té a veure amb els delictes, i allò que és delicte, allò que no és delicte, allò que pot arribar a ser delicte però encara no ho és, ho dic només com a més enllà d'aquests delictes que són flagrants, són flagrants i s'han de perseguir. Però n'hi ha d'altres que potser no ho són tant i que poden ser més polítics, i aquí que cuidado.

Bé, veurem quins passos hi ha a partir d'ara, però en tot cas la investigació posa o treu a la llum aquest comportament, tot aquest material que és directament, vaja, fastigós i que apareix a TikTok i que està a l'accés, no amagat, eh? No és a la deep web, no, no, no, és allà. Tu vas fent scroll i depèn del que vagis buscant, l'algoritme decideix que a tu t'agraden aquesta mena de vídeos i te'ls serveix, amb tota naturalitat. 12 minuts i seran les 4, fem una pausa i de seguida un altre tema.

Catalunya Migdia.

Pensa en el Lego que vols regalar aquest Nadal.

El tens? Doncs corre a Bacus i aprofita fins al 25% de descompte la setmana Lego. Només fins diumenge, només a Bacus.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Nen, va, ajuda'm. Agafa el drap i passa'l per la barana. I vés amb molt de compte de no despertar el drac.

Torna a la Casa Batlló una nit d'hivern. Una experiència nocturna emocionant. Promoció 2x1 per a residents. Entrades ja a la venda.

9 minuts i seran les 4 de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb la Júlia Regué, el Jordi Cabré i l'Alba Alfagema. I ara volem tractar una història que sembla ben vetreta d'una pel·lícula o d'una sèrie. Una aventura extramatrimonial entre el director general de la companyia NVIDIA, una de les empreses tecnològiques més potents de tot el món, i una empresària xinesa s'està tractant pràcticament com si fos una qüestió d'estat. Tots els treballadors d'Envidia han rebut un correu electrònic del director general de la companyia, líder en la fabricació de xips per la intel·ligència artificial, Jensen Wang, casat i amb dos fills, en què ha reconegut públicament que ha estat infidel. Això no tindria més importància que un afer extra matrimonial, com n'hi ha molts, si no fos perquè l'empresària xinesa amb qui tenia un embolic ha resultat ser una espia que treballava pel Ministeri de Seguretat de la Xina, segons informes dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units. De moment, l'aventura de Jensen Wang ja li ha costat una investigació interna i una altra de la CIA. Anem als Estats Units amb el nostre corresponsal, Oriol Serra. Bona tarda. Bona tarda, Òscar. Aquesta no te l'esperaves, eh?, haver d'entrar en un informatiu a explicar gairebé una sèrie o una pel·lícula. Sí, sí, perquè aquí hi ha de tot, eh?

Aquí hi ha una miqueta de premsa rosa, premsa tecnològica, econòmica, de política internacional.

Ho tenim tot per regar tots els ingredients, sí, sí. Primer posem una mica de context. Què és NVIDIA? No estem parlant d'una companyia qualsevol, eh? És una de les més potents.

Sí, sí, NVIDIA és una companyia potentíssima, de fet és líder en el sector tecnològic global, és una companyia que té un pes enorme en aquesta cursa nord-americana pel lideratge mundial de la intel·ligència artificial. Lidera el que és la producció de processadors gràfics i xips amb capacitat de càlcul enorme i en definitiva, en resum, és una eina imprescindible per al que és la robòtica i el desenvolupament de l'autonomia tecnològica, és a dir, fins i tot els cotxes autònoms, que aquí als Estats Units cada cop són més presents, no totes les ciutats, però gairebé totes. Veus aquests automòbils que tenen volant, però no tenen conductor. I bé, a més a més, també és aquesta peça clau pel govern nord-americà a l'hora de controlar. Moltes eines, molts productes que tenen a veure amb la intel·ligència artificial.

Jensen Wang, aquest director general, aquest CEO d'aquesta companyia, tampoc no és un directiu qualsevol, perquè és un referent mundial del sector, molt popular, no només als Estats Units, també a l'Àsia. Qui és aquest magnat investigat i com és de pròxima la seva relació amb Donald Trump?

Mira, si no fos perquè estem parlant de tecnologia, et diria que és com una estrella del rock, perquè de fet s'ha creat la seva pròpia imatge, és un personatge que mira molt com va vestit, les seves jaquetes de pell fosques no és cap broma, és una qüestió que tothom coneix, i a més a més és conegut també perquè sempre és molt a prop de Donald Trump, l'ha acompanyat en nombroses ocasions, en viatges a la Xina la més recent al mes de maig. Ell va ser un dels magnats tecnològics convidats en aquest viatge. De fet, al darrer moment, fins i tot, va pujar a l'Air Force One, és a dir, que va viatjar a bord de l'avió oficial del president dels Estats Units que va a la Xina. I bé, com dèiem, ha rebut premis, Trump, diguéssim, que sempre el defensa. De fet, ara ha sortit de seguida a dir que és una bona persona, que no dubta de la seva integritat, tot i que no hi ha parlat d'en Saka. S'ha destapat aquesta relació extramatrimonial, però és un personatge que s'ha fet a si mateix. És un enginyer que el 1993 fundava la companyia Envidia, que ara la dirigeix, i que va néixer a Taiwan, es va crear als Estats Units, i d'alguna manera també és un d'aquests referents del que es coneix com el somni americà.

I què se sap de la trama investigada? És a dir, qui és aquesta suposada espia xinesa amb qui tenia un embolic aquest màxim responsable d'envidia? Quins interessos pot tenir la Xina en una empresa com aquesta?

Sí, aquí hi ha el gran misteri, perquè realment la figura d'Alice Huang efectivament és una figura de pel·lícula amb amb coses que es coneixen, coses que es coneixen a mitges. Hi ha preguntes que no queden respostes del tot. Se sap que és una persona que ha treballat a la televisió xinesa, que ha estat al capdavant de la companyia Megaspeed, que és com una mena de companyia pantalla de la pròpia Envidia, però en el sector o a la regió d'Àsia Pacífic. És a dir, que fa una mica de pont. Entre envidia i el que seria el mercat xinès, perquè aquí també hi ha un punt que hem de tenir en compte, és a dir, una divergència, un desacord entre Huang, parlo ara de Jensen Huang, d'envidia, i el president Trump, que és la qüestió del veto, de la venda de xips produïts aquí als Estats Units a la Xina, ho veuen diferent, Huang considera que si no se'ls venen aquests xips, els xinesos els desenvoluparan per ells mateixos, i aleshores encara acceleraran més. La seva força en aquesta cursa pel lideratge de la intel·ligència artificial i en definitiva aquesta Alice Huang que se l'ha vist moltes vegades a Taiwan en fires del sector tecnològic al costat de Yen-Shen Huang és una persona que s'ha relacionat molt amb altres líders o empresaris del sector tecnològic per tant podria ser allò que en diuen un asset del govern xinès però és que des de la Xina. Ho han negat, han dit que no és una eina d'espionatge seva, Alice Huang, i per tant aquí veiem divergències entre les intel·ligències tant de la Xina com dels Estats Units. Aquí tot això s'ha destapat a través de la premsa, és a dir, The New York Times ha tingut un paper decisiu, també el Financial Times, però és que finalment també des del Pentagon han acabat cedint a que realment tenen la sospita que aquesta Alice Huang el que hauria intentat és accedir a informació privilegiada sobre envidia que podria afectar la seguretat nacional dels Estats Units. I és per això que s'ha obert aquesta investigació, primer interna, amb un comitè independent des de la pròpia envidia, però és que ja des del Congrés dels Estats Units un grup de congressistes republicans precisament han demanat la compareixença urgent de Jensen Huang per a donar explicacions i que tots plegats en aquest país sàpiguen o es pugui saber si realment hi ha aquest perill d'un accés a una informació que pot ser molt delicada.

Ja ho veieu. Diuen que és un guió d'una pel·lícula o d'una sèrie. Tu creus, eh? Tenir embolics fora del matrimoni, però si els has de tenir, vigila amb qui els tens, diguem-ne, no? Vigila, que no fos cap. I aquesta dona on és,

ara? És que tinc molta curiositat per saber això.

Aquesta dona hem de pensar que està a Taiwan. A veure, la companyia Megaspeed té seu a Singapur. A ella se l'ha vist moltes vegades a Taiwan. Ara, on és exactament? Si no li posem un GPS, jo crec que serà difícil. Serà difícil. Als Estats Units hem de pensar que no hi és, evidentment, però en qualsevol cas, ja en dic, hi ha molt de misteri al voltant de la figura d'Alice. Juan, que. Precisament el mateix cognom que Jensen-Huang, però no tenen cap tipus de relació familiar o parentesca. Sí, això també era una altra qüestió bastant inquietant.

Encara ho volíeu recalcular més, eh? A més, eren cosins, eh? El que més m'ha agradat del plegat és veure com un món que sembla cada cop més controlat per màquines, i fred, i calculador, i que no hi ha sentiments ni ànima, de sobte de l'amor. El terratrèmol ve per l'amor. La cosa més humana del món. Una cosa que no hi ha no és amor, sinó una altra cosa. I s'emporta tot a fer punyetes.

Bé, veurem quina ramificació ens té tot plegat. Oriol Serra, des de Washington. Gràcies. Bona tarda. Adéu, bona tarda. Queda una mica més d'un minut per arribar a les 4. Queda, per tant, una mica més d'un minut perquè comenci la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Tot bé? Sí. Tinc moltes preguntes, eh? A veure. Heu rebut en Toni Bassas amb aplaudiments. Sí. I us ha ensenyat el seu telèfon.

Tenim una notícia exclusiva que avançarem a les 4 i un minut.

Però no abans, perquè no ens ho permeten.

Hi ha fricandó? Hi ha més que fricandó. No, però Jordi plou, eh?

No pots dir res, eh? Jo tinc alguna teoria, però no la diré per no deixar fer guitarras, perquè si te la vols guardar per les 4 i un minut, a les 4 i un minut fem un anunci oficial. Molt bé. Té a veure amb el Bassas, eh? Sí. No em deixen, Alba, no puc. Ja ho veig, ja. Jo tinc una teoria, però. Potser se'ns ha fet espiar el Bassas. No, sí. Compte, eh? És una feina molt perillosa. Però és que en juga una mica.

No hem vist WhatsApp per confirmar-ho.

No, l'envio a la riga perquè em digui si és. És correcte. L'he encertat, l'he encertat. Doncs ara de seguida els ullets podran sortir de. Escolta, veia que ara anava a dir una cosa que no, però ja seria una pista, per tant, me la guardo. Molt bé, molt bé. Júlia, Regué, Jordi, Gabriel, Balfa, Gemma, gràcies als tres.

Fins la pròxima. Gràcies, bona tarda.