Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 10/11/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjà explicant l'incompliment dels serveis mínims a la vaga de Rodalies avui, que ha bloquejat la mobilitat a Catalunya. Tot això pendent de la vaga general per l'habitatge, convocada per demà, on els serveis mínims del transport públic seran molt més baixos dels que hi havia previstos avui. També ens hem fixat en el nou títol de família monoparental aprovat avui pel govern espanyol. I hem sentit també l'alerta de l'hospital clínic per a la mobilitat de Catalunya. Per l'increment exponencial d'intoxicants per l'anomenada pols de mico. És una droga sintètica que s'utilitza sobretot en trobades de chemsex. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjana. Què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Podem passar per l'estació de Sants, perquè ara mateix encara és hora avall, amb un 33% de serveis mínims en cas que s'estiguin complint la diferència del matí. Sapiguem què està passant a l'estació de Sants de Barcelona.

Joan Garcia, bona tarda. Bona tarda, doncs mira que les vies de Rodalies aquí a Sants estan desertes, que a les pantalles surten més trens cancelats que no passen servei, i que dos que s'anuncien la majoria surten com a demorats. Un regional que hauria d'arribar de Tortosa porta una hora i mitja de retard. És la imatge ara al migdia d'aquest dia de vaga on els serveis mínims han saltat pels aires des de l'inici del servei. Un 41% de trens programats suprimits, segons Renfe, i més d'un 50% de maquinistes que eren els mínims que no s'han presentat segons el govern. Així les coses, l'usuari que ara pensa que fa un tren ja ho fa ben bé per fer.

Vaig a Sant Felidon Llobregat perquè treballo allà i bueno, o sigui, és una mica l'aventura perquè van amb retard, a vegades surten bé, no sé. O sigui, vaig amb fe perquè soc positiva, però jo vinc aquí i quan surti, sortirà.

I a la alta velocitat un 24% de trens cancelats al corredor Catalunya-Madrid. Sobre el PP, a dos quarts de cinc han de tornar els mínims del 66%, però amb l'experiència del matí no hi ha cap garantia que es compleixin.

I recordem que la recomanació oficial i també de la companyia és buscar mitjans alternatius, per tant, no agafar el tren. Més qüestions. L'Audiència Nacional avala investigar l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per suposar tràfic d'influències a Bolívia, concretament pel pagament de 200.000 euros que li hauria fet un grup empresarial del Perú per intermediar, segons la Policia Nacional, amb les autoritats de Bolívia per desencallar indemnitzacions pendents. L'Audiència Nacional autoritza incloure el pagament en la instrucció del CAS Plus Ultra, que és el que investiga si Zapatero i el seu entorn van influir en el rescat públic de l'aerolínia a canvi de comissions. I el secretari de Defensa nord-americà, Pete Hexet, qualifica de farsa i d'espectacle polític el seu procés de destitució. El cap del Pentàgon s'enfronta aquesta setmana a un impeachment a la cambra de representants promogut entre les files del seu mateix partit. Hexet ha estat molt qüestionat pel seu paper a la guerra de l'Iran. Connectem amb Washington Oriol Serra. Bona tarda. Hola, bona tarda.

Ha estat una compareixença en defensa pròpia d'autocompleença repassant els èxits militars aconseguits, segons la pròpia administració Trump. L'autonomenat secretari de Guerra dels Estats Units ha acusat el congressista republicà Thomas Macy d'estar fent un espectacle polític i una farsa. Pete Hexed també ha subratllat que tornaria a fer tot el que ha fet en defensa del país i en contra dels enemics externs i interns dels Estats Units.

El remei per un desacord polític és legislar, és debatre. Són les pròximes eleccions presidencials. No es tracta de convertir el Senat i la Cambra de Representants en l'escenari d'un judici contra el president i el secretari de guerra mentre els republicans encara controlen el Congrés.

Recordem que ahir es va registrar oficialment el procés de destitució, l'impeachment, en contra del secretari de Defensa dels Estats Units per vulneració dels tractats internacionals i per atemptar contra la Constitució a través de les operacions militars executades durant el seu mandat. El president nord-americà Donald Trump ja ha manifestat el seu suport incondicional a Hexed.

Passant quatre minuts de les tres.

Catalunya a migdia, amb Òscar Fernández.

I amb la Neus Tomàs, directora adjunta del diari Oponés, bona tarda. Bona tarda. El periodista Iu Forn, bona tarda. Bona tarda. I l'advocada Gemma Calvet, bona tarda. Hola, bona tarda. Tot bé? Bé. Sí. Bueno, dius com mig sorprès. Sempre endavant. És una bona filosofia de vida. Esperen, mira, jo ja frego les mans.

Esperen que comenci la campanya, que estic.

Deleros, estàs deleros, eh? Molt, molt. Doncs ja està, escolta'm, dijous a la nit. No sé si podré. Si és que en algun moment no hem estat en campanya. Aquesta zona, eh? Jo crec que hem estat en campanya des de les últimes eleccions, i des de les anteriors, perquè aquí no para mai. De seguida entrarem en l'actualitat política, però abans.

Ja sabeu que el dimarts saludem el David Carabén. Bona tarda. Molt bona tarda. Que crec que ens portes a l'autoritat política una mica, no?

Una mica, una mica. Però és com un passet enrere, una mica de perspectiva. Bàsicament és que la meva dèria d'aquesta setmana té a veure amb el gir que poden haver començat a anunciar les midterms nord-americanes, i la idea, o el tòpic, i això és el que voldria discutir, si és veritat o no, que allò que passa als Estats Units acaba arribant a casa nostra d'una u altra manera. És a dir, ara mateix, quan sembla que als Estats Units l'onada conservadora comença a remetre, o ja ha tocat sostre, a l'estat espanyol, com a mínim a nivell institucional, aquesta onada conservadora encara no ha arribat. Tot i que les enquestes apunten efectivament cap aquí. És a dir, fins a quin punt o fins a quin grau és veritat que hi ha aquesta correspondència? Perquè en les formes, o en els cartells, o en alguns eslògans, és evident que això és així. Per exemple, la correspondència que van buscar l'Esquerra Espanyola amb l'Obama, amb l'onada de l'Obama, que fins i tot el nom del partit Podemos molt probablement estava inspirat pel IES Huicán. O, jo què sé, o el. O la relació entre Vox i Steve Bannon, que és aquest assessor o aquest intel·lectual nord-americà conservador. Això és evident. El que passa és que m'agradaria que en una taula així de gent que en sap i que ho ha seguit durant els últims anys, que em diguin fins a quin punt això és veritat, és mentida.

Es parla d'aquestes onades internacionals, que sembla que hi ha onades que de sobte tothom vota a la dreta, després una onada que tothom vota a l'esquerra, i aquí diu que podria estar començant a canviar l'onada, i posa l'exemple no només de les midterms, sinó també del Brasil o de Sèrbia, però no se sap si realment el que passi en altres països té incidència directa o no en unes eleccions més domèstiques, entre cometes.

Ho han dit els que hi entenen. Els que hi entenen ningú vol parlar.

A Catalunya som experts en política nord-americana i en el conflicte d'Israel i Palestina. Vaja, qui no té una opinió sobre el tema, no? No, mira, el tema de les eleccions americans, la Taya pensava. El món en el que vivim, En aquest moment el debat públic està monopolitzat per dos extrems que criden molt i fan molt de soroll. I això és el que surten els mitjans i senyalo el mòbil que tinc aquí davant. Totes les xarxes, el negoci, els ingressos venen del soroll que provoquen els dos extrems. Hi ha dos extrems absolutament antagònics, però arreu del món cada cop més. Però al mig queden ciutadans, uns ciutadans que no sabem què pensen ni per on van, perquè com que no diuen res, perquè no volen estar en aquest soroll, perquè els molesta el soroll. Llavors aquesta gent arribarà un dia, i que potser als Estats Units ha passat això, i que potser han votat demòcrata. No perquè creguin que els demòcrates els solucionaran res, sinó que han votat demòcrates perquè no guanyessin els altres, en llocs on no guanyaven els demòcrates des que la roda era quadrada. I que arribarà un dia, jo en aquest aspecte intento ser optimista. Que aquesta gent del mig, que no es manifesta, que sembla que no hi sigui però que hi és, prendrà el poder. Prendrà el poder, vull dir, anirà a votar i desapareixeran els dos extrems que en aquest moment polaritzen el soroll. Per què? Perquè al final, jo soc un d'ells, dels afectats, estic molt fart del soroll dels uns i dels altres i parlo amb gent i molta gent també està cansada. Doncs espero que tots els que estan cansats d'aquest soroll que no ens porta res, doncs construïm una cosa una mica. No sé, que, vaja, intentem solucionar, per dir-ho ràpid, que algun dia a DIF hi hagi gent que ens sap de trens. Saps què et vull dir?

Mira, jo no vull escapolir-me del que planteja el David, perquè justament quan vaig veure els resultats és el primer que me va venir al cap. Aquí hi ha un punt d'inflexió. La meva visió, no tan irònica com la teva, potser una miqueta massa de consciència profunda, és que la humanitat està despertant en alguns aspectes que gràcies a la transparència i a l'era de la democràcia de la veritat hem estat acostumats durant els primers segles del sistema democràtic. Des de que Machiavel va inspirar l'estat modern després de la il·lustració, és que la democràcia tenia dos cares, com deia el Vázquez Montalbán, la doble moral i la no veritat. Ara això ja no se sosté hi ha encara manipulació molta manipulació política però justament per el que comentàvem l'altre dia a la Dèria de si hi ha informació o desinformació de vegades en les xarxes el que és cert és que jo crec que hi ha hagut una reacció del poble americà que ha donat uns resultats on no sols és una victòria demòcrata, és molt més és una victòria de dones. És una victòria de perfils polítics i és una victòria de diversitat ètnica. Per primera vegada els afrom els indoamericans estan accedint a càrrecs. Per primera vegada a la història d'un país molt recent amb unes conquestes que ens les vam menjar les pel·lícules de l'Oeste com bons i dolents i que resulta que van ser genocidis brutals. Per primera vegada hi

ha una dona governadora a Nova Mèxic que és índia. Hi ha una advocada de drets civils molt combatent, perfils que jo he anat mirant, perquè no els coneixia, òbviament, i he vist que el que no els hi mou és una videsa de poder econòmic, per exemple, o de vincles amb oligarquies tecnològiques, o pot haver-hi alguna excepció, perquè no he fet un estudi exhaustiu, però sí que he mirat perfils. I això m'interessa, m'interessa molt perquè realment és un aprofundiment democràtic i la gent ha reaccionat. I el Trump ha fet, com a home de negocis que és, el balanç de dir és que, clar, he pagat molt car la duresa de l'AIS. Clar, ell ha de fer un balanç d'actius en plan Consell d'Administració perquè ha tingut unes pèrdues terribles, però és que no és això. És que, a més a més, s'ha desenmascarat el populisme. De l'ultradreta. I jo espero, ja espero, que a les properes eleccions aquí a l'Estat hi hagi gent que reflexioni en relació a aquests miratges tan falsos. Jo ho espero. Gent jove que conec han començat a enraonar d'aquest tema. Ostres, tu, això del Trump és que realment, clar, vas a veure a Milley, Milley li està passant una cosa bastant semblant a l'Argentina. Jo vull fer un vot d'esperança. Crec que Europa, i jo crec que si no s'hagués produït això i acabo, no hi hauria l'opció ara de l'alternativa de Netanyahu-Israel.

És a dir, que hi ha hagut un enfortiment d'una geopolítica alternativa, a partir d'aquest control que el Congrés i el Senat nord-americà tindrà de la figura del Trump i per tant s'introdueixen alguns tonsats més que pots parlar la senyora de la Neus preferia que

tanqués ella també per això perquè. Al contrari, ho has teoritzat tan bé que quasi m'has convençut, però no ho tinc tan clar. Tant de bo, eh? És a dir, és veritat que els perfils són molt interessants. Lligaré una cosa amb l'altra perquè fa com un mes o així, un cap de setmana, a l'Ujorta, ens portava un article molt interessant que es preguntava una cosa que fa molt temps que aquí també ens preguntem. On és el centre? Hi ha espai pel centre. Vaig pensar, home, doncs és un fenomen també global, no només d'aquí, d'aquesta polarització també a nivell ideològic. Però els demòcrates americans no són radicals. Evident, no, no.

Si només hi ha un d'esquerres era Bernie Sanders i tampoc A l'espai aquest em referia al vagó del silenci. Em referia al vagó del silenci. És a dir, davant d'aquesta polarització. D'un sonat d'una banda, perquè Donald Trump, vull dir, no és per dir, és que és evident. Però és que allà no hi

ha hagut polarització, hi ha hagut reacció.

Aquí la qüestió és que no sé, és a dir, allà sabem per què ha passat, per molts motius. Un, és evident, el de la butxaca. Després hi ha hagut aquests col·lectius fins i tot els hispans que en el seu moment el van votar amb ell doncs ara per aquestes vulneracions evidents de drets humans de gent que arribava un matí a la feina i es trobava que la meitat dels treballadors no hi eren perquè directament se'ls havien endut doncs hi ha hagut aquesta reacció i després jo crec que el tema de Palestina en determinats col·lectius sí que ha tingut també un efecte. Electoral, no molt, però també, i és veritat que els demòcrates amb això sempre han tingut, no acabaven d'aclarir-se molt cap a on anaven, però clar, no sé veure encara perquè si d'aquí dos dies Alemanya guanya l'extrema dreta, què direm, no? O quan si Le Pen aconsegueix en segona volta també ser-ho, llavors, a mi m'agradaria pensar que és així. També és veritat que com que Trump s'ha passat tant de frenada, la reacció probablement també s'explica per algunes de les coses que ha fet ell i el seu voltant. M'interessa, sobretot, veure, per exemple, tota aquesta. Gent que tenia al voltant aquesta oligarquia tecnològica, doncs si continuaran tenint la influència, no només allà, sinó a nivell mundial que estan tenint, perquè això sí que té uns efectes a l'hora de motivar determinats col·lectius o ideologies polítiques. Tu citaves l'Steve Bannon, sempre s'ha citat com a referent, però n'hi ha molts més. Per tant, jo soc incapaç de dir si això tindrà una traslació. El que sí que estem veient és que s'està aprofitant, clar.

Home, ja. Según la reacció, jo crec que no casual, del pleit contra el director general d'Envidia, que és un tema una gran. Sí que ha enganxadíssim en aquest cas.

Ahir el vam explicar, aquest cas d'espionatge, d'embarra. Jo també, jo també, perquè.

Jo crec que hi ha un tema de principi d'oportunitat, com quan va passar allò de la detenció de la filla de Huawei, que té a veure amb que els xinesos també estan sent objecte, en aquest cas per part dels perdedors de les eleccions, d'una ofensiva important.

Jo sentia el David i jo crec que pequem, i m'hi poso jo el primer, d'un excés o d'una sobreinterpretació que el que passa en un altre país afecta en un tercer. Perquè a mi em fa la sensació que totes les eleccions tenen una òptica o una clau internacional, però n'hi ha una altra que és nacional, diguem-ne. A França probablement acabaran votant l'extrema dreta, perquè fa molts anys que estan vorejant l'extrema dreta, han provat solucions més de centre, més d'esquerres, més de dreta moderada, que no acaben de solucionar el problema, i al final la gent acabarà provant una nova solució, a veure si surt o no surt. A Estats Units, el que diuen, la immensa majoria dels que no han votat a Donald Trump, no és que no hagin votat perquè anaven a posar benzina i els costava molt més car del que els costava fa 8 anys. I per tant diuen, aquest senyor que m'havia promès que no em pujaria el preu, m'està pujant el preu. És a dir, jo crec que hi ha moltes variables que no tenen a veure amb aquesta vessant internacional en la qual hi estem molt pendents, els que treballem d'això i els que estem ficats en l'actualitat cada dia, i que, en canvi, tota aquesta gent que deia el lio del valor del silenci, hi ha molta gent que de la formació internacional sap un 5%.

La gent aquí també va posar benzina i està pujant, i sap que tot això ve perquè hi ha un tall, hi ha una guerra, dirà.

No sé si tothom ho sap. La gent sap que cada mes li costa més arribar a final de mes. Com a mínim ho podem explicar.

I la gent veu que de sobte el preu de l'oli no baixarà el que hauria de baixar i encara estem intentant saber quins interessos hi ha aquí i qui guanyarà els diners. Perquè és evident que els que estem aquí i els que ens estan sentint dubto molt que. Però per això mateix

hi ha causes globals. L'augment del preu dels aliments i dels cereals, això és Ucraïna, molt probablement, i del petroli, l'estret d'Hormuz. Això sí que són coses globals, però contra la tendència aquesta que tendim a responsabilitzar els Estats Units de ser a l'avantguarda dels canvis tactònics ideològics, molt probablement l'extrema dreta ja la teníem aquí, nosaltres, a Europa. Pim Forteun, Holanda, els. Bueno, a França, al Le Pen, no? Vull dir que aquí sí que vam ser avantguardistes en això. És a dir, que la relació, i penso també perquè aquests arquetips tenen molt a veure amb la relació entre Europa i els Estats Units a nivell musical, també, no? És a dir, moltes vegades el ritme en blues se'n posa allà, després arriba aquí, i llavors arriba rebotat i arriba i arribaré elaborat, no? I llavors, sí, l'extrema dreta europea volia ser una sofisticació respecte a l'herència nazi, si vols, més tolerable, no sé si ho han aconseguit, però en tot cas, els Estats Units, bueno, i a Rússia, no? Alexander Dugin, aquell també, inspirador de les últimes polítiques de. Del Putin, també és una reelaboració d'un antiliberalisme, diguéssim. I llavors, qui porta la veu cantant? I no sé si és les circumstàncies aquestes macroeconòmiques de la política internacional o.

La Gemma parlava d'il·lustració i de fet es va inventar un concepte arran de tots aquests personatges que era la il·lustració fosca, que ja em semblava. Era una manera de pervertir el concepte d'il·lustració i reinventar-lo per aquests nous temps, no?

Bueno, perquè venia, sí, aquest nou canvi de paradigma, el que passa és que és cert. Que des del punt de vista de la construcció d'un nou paradigma fa molts anys que s'està treballant amb la transparència amb els conflictes d'interessos tot això no és una cosa col·lateral està carregant-se governs i persones polítiques i en el fons la gent, jo crec reconec una opció per l'optimisme el Proudhon deia no podem mai menys tenir la fertilitat dels esdeveniments històrics doncs jo soc de les que crec amb la fertilitat de tots si vols. Llavors és veritat, com dius tu, Òscar, que cada context determina l'anàlisi. I com que ho plantejava en termes globals, doncs he pensat. Perquè a més vaig coincidir el dia de les eleccions en aquesta mirada, però evidentment els resultats diran cap on anem.

Veurem. Un nou capítol el tindrem el 29-N. No us escapareu i després de la publicitat parlarem de Pascal i la revuelta, perquè ja ens hi porta. Jo sí que m'escapo. Ja et veig la cara. David, gràcies. Bona tarda. 20 minuts passen de les 3. Una pausa i de seguida entrem en matèria.

Entrades a Auditori.cat. Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Quan vas a comprar mitjons, no només t'emportes mitjons. T'emportes mitjons, t'emportes un matx, t'emportes somriures i un hola com va. T'emportes un oh, t'emportes un guau, t'emportes un mira, saluda l'Arnau. T'emportes tocar, t'emportes tastar, t'emportes sentir, t'emportes fascinar. Comerç de proximitat. Tot el que t'emportes. Generalitat de Catalunya.

Com esteu, Girona? Fa 20 anys, el cantant dels

Lacs en Bustó, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

I van posar Cat Radio Barmín, projecte Barmín en limba.

Significa la nostra ràdio. It's the radio, Radio Cat Barmín.

Era fácil llegar a todas las aldeas, a todos los pueblos, que se nos ocurría una ràdio. It is the principal radio station, it's well recognized.

I've never thought of being a journalist. Am I only listed to Radio Cat Barmín? Yes.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Ambusto. Inscripcions a catradio.cat.

7 minuts i seran dos quarts de quarta de la tarda. Som a Catalunya Mitjà amb la Neus Tomàs, la Gemma Calvet i l'Iu Forn. El dia després és el tema de conversa avui a tot arreu, en què Santiago Abascal va ser a la revuelta. Avui sembla que tothom estava pendent de la visita del líder de Vox a televisió espanyola, de fet va tenir una audiència de rècord, no només a Espanya, sinó també aquí a Catalunya. David Broncano ahir no va fer de còmic, va intentar fer de periodista, tot i que Broncano va justificar d'inici per què havien accedit a que fos Vox qui portés el seu públic, substituint l'habitual del programa, d'entrada tothom va entendre què passaria quan es van sentir aquesta rebuda al plató. Santiago Abacal.

Avui el Consens Majoritari diu que Pascal va guanyar el pols a Broncano, que va patir per justificar cadascuna de les preguntes que li feia. No hi va haver bromes en un programa d'humor, ni tampoc les preguntes clàssiques de les quals cada dia acaben les entrevistes, aquells diners que tenen el banc o les relacions sexuals durant l'últim mes. Avui hem sabut que sí que les va fer, es van enregistrar, però que es van tallar de la versió definitiva del programa i que, per tant, avui s'han transmès a través de les xarxes, però no es van emetre ahí en antena. L'objectiu de fer de la revuelta amb un públic a fi a Vox era, segons el programa, que l'entrevista fos més fluida, però va acabar servint per apuntar als missatges simples i directes de Pascal contra Sánchez i contra la immigració. Que es un dictador, pero todavía no ha conseguido tener todo el poder. Es que el ingreso mínimo vital no tiene que ser para extranjeros. Si te quieres deconstruir, hazlo, pero no me obligues a mí. En España hay entre los 6 millones de personas y no se construye más vivienda. David Broncano va estar molt nerviós durant tot el programa, només es va enganxar amb el seu convidat quan li va demanar pel conflicte al Pròxim Orient. Me parecen terroristas. Pero no ha tenido huevos a decírselo. Igual tú no has tenido la gallardía de señalar al principal responsable que es a la organización terrorista jamás. Va ser una entrevista agra, allunyada del to distès i d'humor que habitualmente el programa, fins al punt que el poc humor que es va fer el va posar Santiago Abascal. No te voy a desear suerte. Pues yo sí, porque vas a necesitarla. No iba. Després va dir a Pascal que li havia fet una broma, com les que habitualment fas tu en aquest comentari. No sé que us sembla tot plegat, que avui és el motiu de comentari. Ui, quines mirades. Jo vaig trobar a l'inici

de tot bé que no li fessin cordó sanitari. Jo soc de les que crec que s'ha de donar opció per desenmascarar una estafa. L'objectiu, jo crec, del bon cap no era aquest, però evidentment, com jo comparteixo l'anàlisi, no se'n va acabar d'en sortir, perquè està al davant d'un manipulador de manual, i per tant, com a gran manipulador, dialècticament. Ara, també penso que al Boncano hi va haver-hi moments que, tot i estar nerviós, tenia aquell punt d'intentar anar cap a la veritat seva, la veritat democràtica, d'alguna manera, i aportar la contradicció del discurs d'ell, per exemple, amb el del Franco. Jo crec que això va ser claríssim i va ser molt pedagògic i va demostrar un cert coratge perquè és evident que amb la escenificació que l'altre va fer de matxurió patriótico i a més a més potent perquè és un senyor molt testosterònic i amb la parròquia, que ara suposo que en parlareu del públic, us ho deixo a vosaltres com a periodistes jo crec que ell va sortir. Jo no estic d'acord amb aquests anàlisis de que va perdre tant, no? Perquè en el fons es va recrear el desenmascarar molt el personatge. Molt. Perquè només va a llocs on li fan la pilota.

Això cada cop passa més, eh? Als polítics cada cop costa més que acceptin entrevistes. Jo crec que va ser una cadena d'errors. El primer és, tu no pots acceptar que cap convidat, encara que fos un actor de Hollywood, és que m'és igual, però ni un polític porti el seu públic. El públic és el que és. És veritat que ha passat, aquí també va passar en l'època del procés, que hi havia programes que el públic eren hooligans, i allà, habitualment, el públic de la revuelta és un públic amb un perfil, un punt hooligan, és cert. Però una de dos, o acceptes el públic que hi ha, o fas una selecció que sigui totalment aleatòria, però el que no pots acceptar és que el convidat porti el teu públic. I si cal, la fas sense públic aquell dia. Però crec que ja hauria estat una altra cosa, no hauria estat la revuelta. Però crec que el primer és això. El segon és, tenint en compte que és un partit d'extrema dreta, que alguns dels seus propòsits clarament vulneren drets humans. On se l'ha d'entrevistar la televisió pública? Doncs és un debat que haurien de tenir allà, no sé si és el Consell de Radio Televisió Espanyola o l'organisme que sigui, però has de decidir on l'entrevistes i probablement la revolta no era el lloc. El que passa és que la Revolta havia fet Pedro Sánchez. És a dir, el primer error de la Revolta és,

si tu fas Pedro Sánchez, és probable que els altres líderes et demanin una entrevista. És evident, i és el que ha passat amb la Miriam Nogueras, que l'ha demanat, l'argument de la productora és, no, és que nosaltres només volíem entrevistar. Els principals. Llavors, Rufián i Montero, perquè si és per escons, doncs potser han de ser només Feijó, Pedro Sánchez i Abascal. No sé quin és el criteri. És un criteri molt poc explicable. I a més amb una tele pública. Per això dic que és una tele pública. I després, diuen, perquè no ho sabem, que Kapuscinski deia que l'entrevista no és un gènere. Jo no hi estic d'acord. L'entrevista és un gènere i entrevistar no és fàcil. Sí. Però és que entrevistar a determinats polítics és encara més difícil. I Abascal és un polític difícil d'entrevistar, perquè et començarà a donar dades, que això ho fan tots, no només Abascal, però et donarà dades que, escolta'm, has de poder fer, com aquell que diu, gairebé una verificació en directe. I per això tens manera, d'entrada tens. Ara quedo fatal, com es diu Pinganillo? Noura Lleida. Una orellera que et pot donar corrección sobre la marxa. És a dir, pots fer-ho de moltes maneres. I, sobretot, tu has de tenir quatre dades al cap. Quan parles de violència contra les dones, has de poder dir quantes dones s'han matat pel fet de ser dones. Coses d'aquestes que són molt òbvies perquè, si no, acabessin una conversa

que no porta a res. I la sensació, que crec que segur que no era així, jo crec que el Broncano s'ho va preparar, però s'ho va preparar no com un periodista, sinó com un comunicador, i ja està. La Bascals l'havia preparat molt bé la Bascals sabia molt bé on anava i per tant encara es notava més la diferència entre un i altre jo la veritat em va fer patir em va fer patir perquè si a mi ara em fessin fer un programa d'humor ho faria igual de malament que ho va fer ella ahir.

I també t'haig de dir que hi ha hagut molts periodistes que hem fet entrevistes polítiques i que tampoc no ens n'hem sortit. Ah, no, evidentment. Perquè avui també llegeixo molts comentaris, és a dir, jo estic d'acord que Bruncano s'equivoca en el moment en què accepta el canvi de públic i que s'equivoca també en el moment en què decideix canviar el to del programa, perquè no és la seva habilitat. La seva habilitat és fer la broma, l'humor, i d'això n'ha fet una marca.

Jo crec que li va poder l'emoció democràtica, era la indignació I justificar-se

d'en del seu públic, probablement, també, de per què tenia Pascal quan havia dit que no. Però és que, tot i aquestes equivocacions, aquesta mena de linxament que hi ha avui de, no, és que no va ser capaç, poseu-vos vosaltres davant d'un d'aquests i a veure si sou capaços de, tal com van responent qualsevol polític, anar rebatent tots els arguments i totes les dades que molts d'ells les donen esbiaixades. Molts, no només l'extrema dreta, molts. Intenten colar-te els seus eslògans, els seus discursos i els seus titulars. I sobre la marxa rebatre'ls no és fàcil.

No, però has de tenir una mica de, deixem-li l'expressió així, de munició preparada, de saber per on et sortirà. I després hi ha una altra cosa. Jo estic d'acord amb això que dius hi ha molta gent que fa entrevistes i en teoria són periodistes seriosos i tal que depèn a qui entrevisten són més durs o menys i a mi això em sembla fatal quan tu tens davant. No sé, a qui sigui, el president de la Generalitat, t'agradi més o menys el conseller o el ministre o el que sigui, tu has de fer les preguntes que toquen, no perquè et caigui millor o pitjor o perquè sigui més a fi a la teva línia editorial o menys, sí, però això. Això al poder no li agrada. No, no, clar, al poder no li agrada i a vegades als teus lectors tampoc, però és el que et toca fer. I això també s'ha anat perdent, per tant, és veritat que jo, algunes lliçons que he vist avui he pensat, bueno, aquí hi ha el cazo a la sartén,

que diuen en castellà. Aquí hi ha diverses coses. La primera és, normalment, si tu. Jo ara soc expert en construcció. Normalment, si tu poses la primera totxana d'una paret torçada. Ja no la redreces. La paret surt torçada. I aquí jo vaig tenir la sort de treballar molts anys amb el Josep Cuní. I una de les coses que vaig aprendre d'ell. Mira, està a punt d'esmentar-lo. Dèiem, per exemple, fèiem la reunió després del programa, dèiem, demà m'ho invento, ve el papa. Fantàstic, ve el papa, hòstia m'aconsegui que vingui el papa bueno, per què el volem el papa? és a dir, què farem? què li preguntarem? què volem que digui? o sigui, tu t'has de plantejar però és que això, el problema és quan tu fas un programa d'entreteniment. I com que els periodistes, lamentablement, hem perdut la credibilitat, ens ho han guanyat nosaltres i per molts motius, sí. Però resulta que té més influència un influenciador, digue-li influenciador, digue-li broncano, broncano, ahí va a resar d'audiència. Cap debat aconseguir aquesta audiència. Bueno,

és que això és el que anava a dir. És a dir, si la televisió és audiència, ahir la va clavar. Primer, perquè va construir una escena audiovisual d'interès per la polarització, perquè són els dos personatges, un de l'àmbit mediàtic. I l'altre polític polaritzats perquè a més a més ell és un provocador jo de tant en quant la miro no molt sovint però de tant en quant allò un dia que tens ganes de veure una cosa diferent i estranya doncs fas tapping i ho enganxes. Què passa? Que és diferent, és un format diferent. A mi hi ha certes preguntes que no m'agraden, jo què sé. L'entrevista que va fer el Gabriel Rufián i l'Erena Montero, m'abstinc de les respostes que va donar l'Erena Montero, perquè és que va també, però fixa't, va ser distròpic, o sigui, va fer una cosa diferent en el sentit de dir, mira, cau tan baix aquesta dona que té que parlar així? És que per què? Per què? Però ell fa la pregunta. Hi ha altres entrevistes que surten, mira la que va fer el Bardem, se'n van sortir prou bé. És a dir, aquí és apel·lar el que deies tu a la intel·ligència.

Ella és un provocador. La prova de la incomoditat de Boroncano és que avui, quan han fet públic les preguntes sobre els diners al banc i sobre les relacions sexuals, que insisteixo, ahir en el programa no s'emeten, perquè les entrevistes de Boroncano es graven al mateix dia, però es graven al matí, migdia, i per tant després s'editen. I. Com que en el moment en què l'entrevista li diu a Pascal, tindrem que editar, perquè és molt llarga, i a Pascal li diu compte amb el que edites, perquè no em pots fer dir una cosa que jo no he dit. Llavors opten per la solució fàcil, que és no editem tot el discurs polític i editem les preguntes aquestes del sexe i dels diners al banc. Fins i tot aquest tros que avui l'han fet públic a través de les xarxes, però encara no fa ni una broma. No fa ni una contrapregunta, simplement les fa com d'esma, com volent dir, ostres, ara t'haig de fer aquestes dues preguntes, te'n faig una, ell respon, i te'n faig l'altra, i respon, i llestos. I dius, ostres, si la gràcia que té Broncano precisament és la rèplica, la capacitat de fer broma.

Jo crec que no s'ho volia passar bé amb aquest senyor. No és un col·lega de bromes.

Però és que el que va passar és que l'amo del format va renunciar al format. I es va fer, i que a més, l'experiència, amb tot el carinyo per Broncano, però l'experiència que té l'un i l'altre, és sideral. Per tant, un, quan va veure que anava allò, es va fer l'amo absolut del discurs, de l'escenari, de tot. O sigui, vas fent l'amo, i l'altre es va anar fent petit. Jo no estic d'acord. I a més, en un terreny que és com si m'imposen a jugateris. Contra, ara seré boomer contra Ivan Lendel que és un nom que sembla molt probable és molt probable que em guanyi perquè jo no estic acostumat a allò i això que dèiem la paret comença torçada però és que quan tu decideixes acceptar el joc que vingui que vingui a Bascal tu has de pensar què farem. Has de pensar, i això no estava pensat, ja es va demostrar, ja es va demostrar, no estava pensat.

Tu has esmentat el Josep Cuní, el Josep en aquest sentit, lligant amb el que tu deies abans. Josep i molts altres, però jo parlo de la meva experiència. No, però parlo jo també de la meva, perquè va ser ella la primera persona fa 30 anys que em va proposar de fer d'analista però jo he après molt també del periodisme al seu costat perquè he vist com sempre ha posat el llistó bastant alt a l'hora de fer les preguntes punyents per mi és un dels exemples d'això i a més a més amb molta independència perquè al final veus, això ho hauria d'explicar ell espero que ho expliqui algun dia però veus que hi ha molts polítics que no els agrada quan els fas determinades preguntes amb espais públics o privats i cada cop més. I llavors et truquen per telèfon. Jo ho sé, això, i de primera mà. Truquen per telèfon i passen coses. Aquest passen coses, ell no ho va tolerar mai. Jo poso com a exemple això i en podríem parlar de molts d'altres, d'aquesta casa, per exemple. Però jo crec que en aquest cas, el Broncano, el seu gènere diferent no és comparable amb una entrevista de periodista. És un gènere diferent, és un entreteniment. Però ell no va fer ni una cosa ni l'altra. Aquí som-hi jo, potser per. Sí, potser sí. Per temes d'advocada sempre penso, a veure quin argument hi ha, no? L'argument que jo hi veig és que ell va voler explorar el seu propi format amb un registre nou, que evidentment no podia ser simpàtic amb un personatge que ell evidentment el considera l'enemic de la democràcia, dels drets humans.

Aquí ve l'enginy i has de fer un pla B, i has de mantenir la postura aquesta que no sé quina és, però aquest tens guionistes, doncs els guionistes han de crear.

Però també hi pot haver-hi un estil de genuïna autenticitat espontània, perquè hi ha algun manual a la universitat que ho prohibeixi, és que ell no és periodista. Ell és un personatge que ha fet un programa per televisió que té una audiència que es va intentar enfrontar. A veure, que jo no soc prou broncano ni prou revolta, a veure si ens entenem, però estic intentant fer una anàlisi fora de lo convencional que he vist avui. He vist una excavatxina que dius,

Però anant a altres coses que no són responsabilitat de Broncano, perquè insisteixo que a mi m'ha indignat un punt aquesta crítica de Broncano, de dir no us heu posat mai davant d'un polític de primera línia que no és tan fàcil d'aturejar. Però és que anant més enllà, és a dir. La dificultat és de fer un programa que no és en el que tu estàs còmoda, de canviar-ho, d'acceptar-ho, però també de les expectatives que la gent havia posat en Broncano. És a dir, la gent esperava que Broncano posés contra les cordes a l'escala. I en canvi, en Pedro Sánchez, 15 dies abans, és, no, no, a veure que el president Sánchez quedarà simpàtic. Clar, però això no és responsabilitat seva. No, no, per això dic que aquesta no és seva. La gent va entendre que allà ell seria la delit de, no, ara el posaran contra les cordes. Tampoc és la feina del periodista posar contra les cordes. Tots preguntar i repreguntar.

Però sí que era una responsabilitat intentar mantenir la postura des de l'humor i intentar retratar el convidat. És a dir, això sí que és el que, diguéssim, des del meu punt de vista de periodista i de gent que hem hagut de fer audiovisual en un moment de la nostra vida. Si tu et trobes, que tots ens hi hem trobat, davant d'una entrevista incòmoda, quina cuirassa ens posem i com sortim? Hem de sortir amb algo, no podem sortir nus.

Com deia el Kapuscinski, encara que aquest ofici no perneti el cinisme, de tant en tant el cinisme serveix en alguns, perquè déu-n'hi-do de vegades. Tu no pots sortir en una entrevista d'aquest tipus amb el lliri. I aquest senyor no és cínic. El problema del Broncano és que no és cínic. És un noi, i permeteu-me el diminutiu carinyós, una mica entre cometes verge amb l'eufemisme de la seva sexuada entrevista permanent però té un punt així genuí que és el que d'alguna manera explota doncs explota'l si estic d'acord amb el que dius en part però crec que l'anàlisi jo estic amb l'Òscar.

I que la responsabilitat, jo crec que, en fi, al final és ell qui dona la cara, per tant, en última instància és seva, evident, però aquí hi ha molta gent que pren decisions abans que ell, abans que arribi el format aquest i que sigui així. I crec que avui en els despatxos de televisió espanyola algú hauria de pensar una mica què han fet.

Això que dius del despatx és que en el moment que el convidat o el seu voltant diu volem portar el públic, Evidentment això va anar per als despatxos molt alts i crec que va arribar al despatx de dalt de tot. És que és un error de manual. I aquí és on algú va dir sí, algú va acceptar i a partir d'aquí la paret torçada.

El carro va pel pedregar. Avui ha de colar-ho també a la revuelta. Per cert, ens hem posat en contacte amb el programa per si volien explicar-nos amb la revuelta. Ens han dit que no volen fer declaracions però que el que hagin de dir ho diran en antena. I per tant ho diran avui al programa. Veurem si donen alguna explicació o algun comentari

sobre el que va passar. Hi haurà una audiència altíssima de gent que està esperant a veure què diu avui.

Per tant, com a generador d'audiència, un 10.

19 minuts i seran les 4. Fem una pausa i de seguida anava dient-me un nou tema, però és que no és nou. És la cançó de l'enfadós. Amb Bolíc, Rodalies amb Lara. Anims, anims.

Descobreix la ciència a Catalunya.

Del 6 al 15 de novembre viu la Setmana de la Ciència, amb un munt d'activitats gratuïtes a setmanaciencia.cat. Participa-hi. Organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, que fa 40 anys que impulsa la ciència.

I patrocinada per BBVA, Amgen i la Fundació La Caixa. Hola, volia comprar un Taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Perfecte, aquí el tens.

Ja? Ja. Sí? És així. De debò? I tant, de debò. Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. Té d'estar recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 de desembre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen.es. Però qui és aquest tio? Com va tan fort amb moto? Com en sap? Toni Bou és el nou campió

del món du pot amb Toni Bou.

Han començat tots els seus rivals a dir, ui, ui, ui, què està passant aquí?

Va fer algo extraordinari amb una joventut i d'una forma que te n'adones que ha sortit una nova estrella, no?

Nits sense ficció, als 40 de Toni Bou. Avui a TV3 i a la plataforma 3CAT.

En Titor torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Catalunya, migdia.

Mama, falta gaire per arribar? Molt poc. Amb el Nissan Qashqai e-Power Hybrid fins a 1.280 km d'autonomia amb un sol dipòsit. Que bé! Ets imparable. Nissan Qashqai amb tecnologia e-Power Hybrid. Imparable. Descobreix-lo a la xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Al matí tenim els protagonistes del dia.

Haurem de denunciar aquestes conductes, perquè, òbviament, la manipulació a la població per generar odi té una gravetat que és extrema.

Fem els debats que calen, encara que siguin incòmodes.

El govern hauria de dir, mira, ens encantaria fer una escola inclusiva,

però no tenim tots aquests recursos que es necessiten. I t'expliquem per què ens sentim com ens sentim.

Un antidepressiu en si mateix no ha curat mai cap depressió. Un antidepressiu has d'entendre que moltes vegades és com una sordina que apaga les emocions.

El Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostreni.

Som pràcticament tres quarts de quarta de la tarda, estem amb la Neus Tomàs, la Gemma Calvet i el Guiu Forn. En un nou dia de caos al servei ferroviari, a Rodalies, l'incompliment dels serveis mínims a primera hora aquesta jornada a la vaga de maquinistes de Renfe ha provocat que no passessin els trens i a mesura que ha avançat el dia han començat a circular però fora d'horari. La falta de maquinistes ha afectat Rodalies però també l'alta velocitat. Renfe i el govern asseguren que els treballadors no han complert els serveis mínims, però el secretari general del sindicat CEMAF, que és qui convocava la protesta, Diego Martín, atribueix la falta de personal a una mala planificació del servei. Són declaracions al Matí de Catalunya Ràdio.

Todo el mundo que tiene carta de servicios mínimos ha ido a. A trabajar y que, bueno, nosotros si no, en todo caso, si no el sindicato podría haber paralizado todo el país de una manera absoluta si nosotros hubiéramos dado una orden así y lógicamente ahí estarían circulando, con lo cual entendemos que la gestión de los servicios mínimos no ha salido a la cuadra.

De 143 maquinistes que hi havia a servei de Rodalies com a serveis mínims, segons el director de Rodalies, Òscar Playà, uns 73 no s'han presentat a la feina, tot i estar informats del torn i el tren que

havien de conduir. Nosaltres hem avisat a tots els treballadors que avui tenien serveis mínims, hem enviat una carta per una aplicació de Renfe, i per tant han agradat. Tots els treballadors havien rebut aquesta carta. Tots els treballadors que avui tenien serveis mínims havien rebut aquesta carta per l'aplicació que tenim. Per tant, tothom està informat dels torres que tenien avui de treball.

El govern vol saber exactament què és el que ha passat i determinar responsabilitats. Per això la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha demanat que Renfe obri expedients, els expedients necessaris.

Que no és acceptable el no compliment dels serveis mínims, que arribarem fins al final d'aquests expedients i de la investigació de què ha estat passant aquests dies amb aquest increment de no presencialitat dels maquinistes en els serveis.

Com que estem a cavall entre vagues, avui i dijous n'hi ha de rodalies i demà hi ha una de general, volem saber quins són els nostres drets, els nostres deures i si podem negar-nos a ser serveis mínims com el govern i Renfe acusen avui alguns maquinistes. Saludem Mireia Montesinos, és advocada laboralista del col·lectiu AIDE i professora de la UPF. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, un servei mínim pot negar-se o no presentar-se a treballar, com Renfe i la Generalitat diuen que ha passat avui amb els maquinistes, o si ets servei mínim estàs obligat a presentar-te

a la feina? Si ets servei mínim i ho saps, estàs obligat a presentar-te a la feina.

Si ho saps, perquè el que diuen els maquinistes és que no ho sabien. Quant han de comunicar aquest servei mínim?

Amb una mentalació suficient. Per això les vagues que requereixen serveis mínims s'han de comunicar en 10 dies, que són més dies que les vagues que no requereixen serveis mínims, com a mínim, mínim, mínim, en 24 hores perquè et puguis organitzar. Però el que és important és que t'ho han de comunicar de forma fefaent. És molt important saber si formes part o no dels mínims perquè el teu dret de vaga, aleshores, queda supeditat a la teva obligació d'anar a treballar.

¿T'ho han de comunicar dins del teu horari laboral? Perquè llavors no hagis de consultar el correu, el telèfon, etc., fora de l'horari laboral? Clar, el dret a la desconexió

digital existeix i fora de l'àmbit laboral, si tu et desconnectes digitalment no tens per què estar pendent. Qui ha de garantir que aquests mínims arribin i es comuniquin a les persones treballadores és l'empresa i, evidentment, dins de l'horari laboral.

Si sé que soc servei mínim però no em presento, que és el que diuen des de la Generalitat i des de Renfe, no així des del sindicat que ha passat avui i que demà pot passar, perquè demà hi torna a haver serveis mínims decretats a tots els àmbits, què passa si soc servei mínim i no em presento?

Doncs dependrà del que vulgui fer l'empresa, del que vulgui emprar o no la seva capacitat sancionadora i per tant et podran obrir un expedient en el qual s'haurà de determinar si efectivament sabies o no que era el servei mínim i si en el cas que ho sabessis i siguessis incomplet la teva obligació ja decidirà quin tipus de sanció et vol imposar.

I vaig a preguntes, fins i tot, potser més senzilles. En una convocatòria com la de demà, convocatòria de vaga general, si jo vull fer vaga, haig d'avisar la meva empresa, el meu cap, que vull fer vaga o no haig de comunicar-ho a ningú? No,

abans de fer la vaga de cap manera, després de fer la vaga, com que la vaga és una situació especial pel que fa a les relacions laborals i de seguretat social, sí, si vols comptar com a vaguista, òbviament.

I el meu cap em pot preguntar si vull fer vaga o no?

Si ho pregunta, no realitza una pregunta correcta. Doncs ja sabem que sí que ho fan, però no ha de fer-ho.

Si soc servei mínim, surto de casa disposat a anar a treballar, però perquè hi ha piquets informatius, perquè no hi ha el transport públic habitual, perquè hi ha serveis mínims, etcètera, no puc arribar a treballar, quina responsabilitat en tinc en això?

Si realment acredites que és impossible que arribis a treballar tot i que hagis estat designat de serveis mínims, en principi no hi ha d'haver responsabilitat. El problema és que, com que t'han notificat en temps, i en temps també sabies que hi havia una vaga general convocada, és un tema de prova, però realment acreditar que és totalment impossible, impossible arribar, és difícil. O sigui, els serveis mínims notificats tenen obligació d'anar a treballar.

I si algú no vol fer vaga, vol anar a treballar, no pot arribar perquè no té transport, què passa?

Aquí la situació és una mica diferent. Si decideixes no adherir-te a la vaga i tu vols anar a treballar i no arribes a treballar, el primer que has de fer és comunicar-ho a l'empresa, perquè en aquests casos, tornem-hi, serà un tema de prova i d'acreditar que efectivament no podies arribar a treballar, hauràs de pactar després amb l'empresa, que és el que passa en aquestes hores, que tu volies fer i no has pogut fer.

Dius acreditar-ho, tant si soc servei mínim com si vull anar a treballar. Com ho acredito? Amb una fotografia de la cua,

amb una fotografia del piquet? Com ho faig? Amb una certificació del transport públic, amb les notícies que hagin sortit aquell dia de la premsa que expliquen la situació. Qualsevol prova valida en dret és viable. Per tant, el primer que has de fer és trucar a l'empresa i explicar-ho. Això està clar.

Si estic de baixa, tenia un dia de festa que em vaig demanar fa dos mesos, o estic de vacances, participo en la vaga, puc dir que faig vaga, no faig vaga.

Són situacions molt diferents. La baixa, la incapacitat temporal, estàs amb el contracte laboral suspès i la teva condició de persona malalta i en situació d'incapacitat temporal fa, com que tens el contracte suspès, que la vaga no hi entra ni surt, d'acord? Si estàs de vacances, l'empresa no pot dir-te que ja no tens vacances. Perquè ja les tenies assignades. Si tu vols renunciar a les vacances que tenies assignades perquè vols comptar com a treballador vaguista en aquest cas, doncs has de comunicar-ho a l'empresa i si l'empresa et deixa treure d'aquell dia de vacances pots fer-les una altra via.

És la Mireia Montesinos, és advocada laboralista del col·lectiu AIDE i professora de l'UPF. No sé si teniu algun dubte de cara a la jornada de demà de vaga. La Neus, l'Iu o la Gemma? No? Doncs com anem a la Mireia. Tinc un oient que em diu, si jo vull anar a treballar i anar amb el meu cotxe però no puc arribar, encara que sigui servei mínim, perquè hi ha una carretera tallada, per exemple, com acredito que no he pogut arribar per culpa d'aquest tall?

La carretera tallada es pot fotografiar i, a més a més, els talls de trànsit normalment surten després reflectits a les notícies. I, per tant, ja he dit que qualsevol prova en dret és vàlida.

Sí, no, només felicitar-la per la pedagogia, perquè realment les preguntes encertades, però les respostes molt clares, jo crec, a la gent. I li volia preguntar, senzillament, els criteris que has exposat són molt clars, hola Mireia, però suposo que hi ha una casuística molt complexa pel que fa a la planificació, perquè si per una banda no es pot demanar als treballadors si faran vaga o no, I d'altra banda, el que organitza l'empresa pública o privada, també estem parlant de pymes, ha de saber com afrontar el repte del dia. És com una mica un peix que es mossega la cua. Com ho planifica si no saps qui treballarà i qui no treballarà?

Home, d'entrada perquè qui ha de suportar l'exercici fonamental del dret a la vaga és l'empresa. Aleshores, la planificació dels serveis mínims és evident que per això ja he explicat abans que s'han de fer en més temps, que és l'única cosa que és planificable. La resta és gestionar la incertesa. No fer-ne és un acte de decisió individual, de responsabilitat de cadascú, i evidentment és això, és gestionar la incertesa perquè això és el que significa fer vaga.

Mireia Montesinos, advocada laboralista, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. Hem volgut fer aquesta mena de qüestionari. Demà que hi ha jornada de vaga general i avui que hem tingut aquest episodi dels maquinistes, segons ells, no tenien constància dels serveis mínims, segons Renfe i segons la Generalitat sí que se'ls va comunicar, però no s'han presentat. Si fos el primer cop,

podríem pensar que hi ha hagut un error a l'hora de comunicar-ho o s'ha comunicat en horari que no l'han pogut veure, però com que no és el primer cop i com que sabem, a més, que hi ha un conflicte laboral soterrat. Que aquest cap de setmana i ahir, que no hi havia vaga convocada, no es van presentar alguns, també. Exacte. Per tant, més enllà del debat sobre la seguretat, que jo l'apartaria del que estem tenint ara, perquè això és una cosa, i evidentment crec que aquí ningú pot estar-hi en contra, que s'ha de garantir la seguretat dels treballadors. I dels passatgers, per tant, no hi ha debat sobre això. L'altra part, la meva percepció, després d'haver vist des d'un bon començament, ja fa molts mesos, com va això, ells tenen segrestat els ciutadans i tenen segrestat el govern.

I aquí ningú pensa en els usuaris. Inclús hi ha estudis fets, crec que va ser la Rovira i Virgí, va fer un estudi sobre la influència de tot aquest desori absolut. Potser totes les línies van fatal, l'R3 és un desastre, però l'R2 Sud particularment, amb tot el que a Sant Vicenç, el despropòsit de Sant Vicenç, tot el tema de les costes del Garraf. Que va sortir de sobte, un dia va sortir una foto i ens vam adonar que estaven a punt de caure els túnels, diguéssim. I vam dir, ara ens arreglarem. Doncs gent que s'ha vist greument afectada a la seva salut mental. Però és que no és només la salut mental, és que hi ha gent que ha perdut la feina. És que avui, com vas a treballar? Avui, ahir, el cap de setmana també treballa gent, és que abans ens en oblidem. Com va la gent a treballar? Com va la gent a estudiar? Com va la gent al metge? Com va la gent a veure el seu pare, la seva mare, la seva tieta d'estorga? Com hi va? Amb què? Què farem? Drones individuals? I això els maquinistes, amb tot el meu carinyo, No han convocat amb sabida una vaga a favor dels usuaris. Mai ningú ha pensat en els usuaris. Mai no ha sortit ningú dient, ostres, pobra gent, que fa anys que pateix problemes, perquè és que això de l'R2 Sud ja ve de quan. Recordeu quan queien les andanes? O sigui, s'enfonsaven les andanes quan les obres de l'AVE. Va enfonsar una andana a Belvitge. Hi havia un banc, hi havia un fanal i de sobte no hi eren perquè es van enfonsar. Doncs tot això són anys i anys i anys i anys de gent que ha anat patint, ha anat patint i la gent s'ha comportat d'una manera exquisida i ningú ha pensat en ells. Sents parlar la gent aquesta, els maquinistes, que quan. Clar, aquí hi ha un altre problema, hi ha molta gent que opina dels trens i no ha pujat en un tren en sa vida. Però els que més o menys hi anem, quan un maquinista, quan es para un tren a més d'un túnel i de sobte un maquinista diu, perdonen, estamos aquí en el túnel y estoy esperando que me digan algo desde Sants, tu allò ho agraeix, aniries allà i basaries el front del maquinista perquè algú t'està informant d'alguna cosa. Els usuaris han estat abandonats, han estat insultats, han estat marginats, han estat de tot. I encara hi ha gent que té la paciència d'anar-se a una estació de tren, picar el bitllet, pujar el tren i intentar arribar a algun lloc jo des d'aquí suposo que hi haurà gent que ho està patint si volen un dia venir a casa tindran un plat a taula i una abraçada no, no, això segur i petons al front Gemma, un minut.

Es un tema difícil, fa anys que ho penso, perquè el dret de vaga va costar molt a la revolució industrial de conquerir. Com que surt d'una sacralització important. I estem en moments on la precarietat laboral i el moment que estem vivint de desigualtat és bestial, raons per la indignació hi ha, no les podem negar. Com articular aquesta indignació és on jo apelo al concepte de fraternitat. I el concepte de fertilitat pels nous temps passa perquè el dret de vaga s'articuli lliurement de manera ètica i responsable pensant en els altres també. I com podem fer compatible les dues coses? Doncs aquí és on hi ha l'apel·lació personal i l'apel·lació organitzativa dels sindicats. I jo penso que és un repte. És un repte que calen nous paradigmes per gestionar aquestes vagues perquè la gent. Aquesta vegada és curiosa, eh? Home, és que aquesta vegada està enmig d'una campanya electoral, eh? Amb un govern a favor. Clar, és que això no ho hem parlat. Hi ha alguna vicepresidenta que es farà vaga contra si mateixa. Però motius n'hi ha.

Demà els consellers i els ministres no tenen agenda pública, per exemple. I demà hi ha un 25% de serveis mínims a Rodalies, quan avui hi havia un 66%. I on és la ciutadania? Queda una mica més d'un minut per arribar a les 4 de la tarda, queda una mica més d'un minut perquè comenci la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Deixa'm fer una cosa perquè si no es queixa Eloi. Bona tarda. És l'únic cafeter que quan no el saludo es queixa. És que em fa molta il·lusió parlar amb tu. És fidel de tot. Em fa molta il·lusió. Vols dir que els altres no ho són, de fidels? També, també, ara penso que ens estan escoltant els altres i també s'enfadaran. Què, aquesta tarda? Mira, avui una mica de broncano.

No pot faltar. Una mica més. Descobríem alguna cosa nova del que va passar ahir a la tarda.

Però partit i postpartit. Ser un postpartit és un postpartit bestial. I després parlarem de caixes fortes. Tu tens caixa forta, Òscar? No.

No, no, si no tinc res de valor.

La gent que no té caixa forta responen que no tenen caixa forta.

A la pregunta tens caixa forta. Ho deixo aquí. Bona tarda, ara comencem. Molt bé, doncs de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Nosaltres ho deixem aquí. Iofor, Neus Tomàs i Gemma Calvet, gràcies als tres. Fins la pròxima. Adéu. Adéu. De seguida a la tarda de Catalunya Ràdio, els blocs informatius del 3CAT Info. Tornem demà a les dues. Bona tarda de dimarts a tothom.