Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 13/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjà amb el caos que es torna a viure avui als trens. Ara, però, als d'alta velocitat, després de l'incendi d'un convoy ahir a l'Aragó. Renfe no sap quan el podrà retirar i, mentrestant, s'ha de circular pel tram afectat per via única a poc a poc, a 80 km per hora, i això implica molts, molts enterrariments. També hem sentit l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boyer, reformant que l'expresident no tornarà a Catalunya fins després de les eleccions generals espanyoles, tot i que l'amnistia se li apliqui els pròxims dies, com us hem apuntat aquest matí a Catalunya Ràdio, que passarà. I ens hem fixat també en el serial de les esquerres per evitar la divisió de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. Cada dia, un capítol nou. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, què més podem afegir-hi, Joan Bota? Doncs que el papa Lleó XIV ja ha ingressat a l'Hospital

Gemelli de Roma, on operarà en aquesta tarda d'un nòdul el pulmó. El secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, ha destacat la serenitat del pontífax i s'ha mostrat confiat que tot anirà bé.

A tots ens ha impressionat la serenitat del Papa anunciant aquesta intervenció. Esperem poder solucionar aquest problema el més ràpid possible. Tenim confiança, i per descomptat, que tots l'acompanyarem amb les nostres pregàries i la nostra fe.

El papa, per cert, ha cancelat totes les seves audiències fins al 20 d'octubre. I a França, en marxa, a París, una mobilització d'estudiants en la que ja és la cinquena jornada de manifestacions en demanda de més recursos. A la convocatòria d'avui, els sindicats d'estudiants continuen exigint l'evolució de la plataforma d'admissió a la universitat i un pla de 10.000 milions d'euros pels instituts. El govern diu que veu una desacceleració del moviment. Anem cap a París, Isabel Galí. Bona tarda.

La jornada de protesta ha començat amb vaga en alguns instituts de la perifèria de París, de nou amb bloquejos. Al Poli Loire de Saint-Denis, un dels centres emblemàtics d'aquest moviment, els estudiants han rebut el suport de l'activista sueca Greta Thunberg, que ha lamentat que els joves no siguin una prioritat pel govern francès. Però en aquesta manifestació que ha començat a les dues de la tarda aquí a la plaça d'Itàlia, També hi ha una vintena d'advocats que han vingut a protegir els estudiants de la policia i impedir l'irreparable, diuen en referència a les ferides greus que almenys tres d'ells van patir la setmana passada en incidents a tot França. També intenten demostrar com es vulnera la llibertat d'expressió perquè moltes de les pancartes que critiquen la policia havien estat requisades prèviament en altres manifestacions. La prefectura ha autoritzat un recorregut més llarg avui des de la plaça d'Itàlia fins als invàlids amb la idea de fer la marxa menys compacta i menys violenta.

Passant tres minuts de les tres, fem una pausa i de seguida saludem els nostres convidats.

El cinema fantàstic torna a Sitges. Del 8 al 18 d'octubre

viu la 59a edició del Festival de Sitges, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Cinema, estrenes, grans convidats, terror, ciència-ficció i molt més t'espera a Sitges.

Prepara't per 11 dies de pel·lícules, emocions i experiències úniques.

Festival de Sitges. El cinema fantàstic comença aquí.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

Vols que els teus fills visquin una experiència única a l'estranger? Descobreja amb KB Language els millors programes educatius a Irlanda, el Canadà, els Estats Units i el Regne Unit. El 18 d'octubre inscriu-te a la Segona Fira Internacional Education al Tecno Campus de Mataró i vine a parlar directament amb els representants de les escoles. KB Language. Confiança màxima.

Estimo. Què hi es faci tan gran i jo tornar a ser una nena? Treure les estovalles bones, les sobre el taulaç, eternes fotos borroses on sempre es cola un dit. Una panxa es belluga, l'altra sent papallones. Tant de bo ja fossis aquí.

Vacunar-se de la grip i la Covid és estimar. Demana Cita la meva salut a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot el que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

La tarda de Catalunya Ràdio,

sempre amb tu. Rosita, bona tarda. Hola, bona tarda. Com es troba, Rosita? Anem tirant. T'has trobat que t'estàs gastant molts diners per poder veure la tele,

no?, a l'hospital. Això mateix, sí. Bueno, tenim habitació compartida i llavors faguem la meitat cada un. També escoltes la ràdio, tu, de tant en tant, eh?, a les nits. A la nit dels rinorants, al de matí, Ricard és un llestrell.

Un llestrell, un llestrell. Sí, home, està molt bé, eh? A la nit, al matí i, esclar, també a la tarda. La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Rosita, quan et recuperis vine a veure un dia a la ràdio

aquí a la tarda. Vaig a estar catat, però ja miraré de venir.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shangai, la sensació és que és una ciutat que funciona.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Des d'ara i fins a les 4 amb la Neus Tomàs, directora adjunta del diari Opones, bona tarda. Bona tarda. L'advocada Gemma Calvet, bona tarda. Hola, bona tarda. I el periodista i escriptor Jaume Clotet. Jaume, bona tarda. Bona tarda. No ets avui aquí a l'estudi de Barcelona i la teva absència es nota, t'informo. I sóc en esperit. Sí, sí, però ha estat curiós i ara el David Carabiner em farà de testimoni, però la Neus i la Gemma s'han assegut al lloc que habitualment tenen i per tant quedaven totes dues de costat.

Pensava que em defensaries. No, no.

Em volia agafar la teva cadira, al final.

Al final la Gemma ha canviat de lloc perquè els he dit, t'orgallareu de costat perquè el Jaume no veu. Jo podria dir que l'enyoro, però no molt perquè l'he vista aquest matí. I l'he advertit. I m'ha advertit. Per tant, per què no t'has canviat de lloc si sabies que no venia el Jaume? Perquè soc un animal de costums i porto molts anys assegurada en aquest lloc. Del meu lloc no em mou ningú. Si tu m'ordenes, jo m'ho mou. A l'esquerra, la lleu para. No, no, escolta'm. Animals de companyia. Animals de costums sou. Sí, sí, escolta'm. Però va, ja l'he esmentat, però l'hem de saludar.

Segur que els dimarts saludem el David Carabén. Bona tarda. Molt bona tarda. No he dit cap mentida, eh? Se n'han assegut totes dues a una banda de la taula.

Sí, sí, exacte. Estàvem tots com esperant, no sé.

Després les converses han estat les de sempre, Jaume. Una mica l'aire condicionat, si fa fred, si no. Això no canvia. Sí, això. Continua. A veure, de què vols parlar, tu? Mira, avui us porto una dèria

que realment fa mandra treure-la una altra vegada perquè és una mena de. Ho fas tu, eh? Vull dir, ningú t'ho recaba. Ja ho sé, ja ho sé. Apujant l'audiència, no has començat. Però és que és un argument recurrent, diguéssim, en aquest país, i uno comença a pensar que no estiguem vivint en una rodeta d'aquestes de hamster, en el sentit de. L'altre dia vaig sentir el. Hòstia, ara se m'ha anat el nom. El Jofre Llombart. Exacte, el Jofre Llombart. Que ha tret aquest podcast nou, que es diu Diane, em sembla, i treia unes xifres que hem sentit moltes vegades aquí a Catalunya, que és això que els catalans som el 19% de la població de l'Estat, perdoneu, som el 16% de la població de l'Estat, contribuïm el 19% del Producte Interior Brut, i en canvi amb dèficits fiscals acumulats només obtenim el 8% dels ingressos. El que s'executa finalment, diguéssim, acumulant tots els dèficits fiscals, acaben sent un 8%. I llavors això no em sopta perquè és un argument que s'ha fet servir molt i que evidentment incendia i manté la flama encesa del sobiranisme. El que em sopta és que fent aquesta descripció d'un problema que resulta que sembla que és estructural de l'altre costat, diguéssim del costat que anomenàvem abans l'unionisme no ho consideren això un problema, ho consideren un problema i ofereixen alguna altra solució i això és el que em té una mica no sé, és perquè tornar-se a trobar problemes amb renfe, tornar-se a trobar amb els mateixos motius que van engegar o que van donar canya al procés. 10, 15, 20 anys després seguim amb els mateixos problemes i les mateixes. Allò és que vol dir que ningú pot resoldre això, els altres no ho consideren un problema. Bueno, entenc d'ariat una mica en el sentit que no veig que hi hagi un diàleg, perquè tradicionalment en els arcs parlamentaris tens l'esquerra i la dreta que ofereixen solucions diferents a problemes semblants. Però en aquest cas tinc la sensació que ni el problema és el mateix. I llavors aquí ja comença a ser una dèria, sí.

Com vull veure. Jo ho tinc escrit, això.

Home, clar, després de tants trienis en política catalana, la meva resposta és no té solució. No té solució, perquè fa tants anys que s'arrossega i han anat canviant els governs, llavors un posa una mica més per infraestructures, després no es compleix l'execució, que és un dels drames, després, te'n recordes la famosa adicional tercera de la vicepresidenta Salgado, que era per compensar aquells milions de l'Estatut que tampoc van venir. I es reclamaven amb efecte retroactiu. Sí, llavors, jo he arribat a la conclusió que no té solució. Tampoc hauríem d'arribar a la conllevància d'Ortega, però una mica és això. És com, bueno, hi ha èpoques on hi ha més emergència, la del procés, i la gent diu prou, o una part de la gent diu prou, no es resol. Llavors la gent es queda adormida no sé quant temps d'aquí uns anys tornarem a viure no sé exactament el que també crec que hi ha solucions que són dolentes perquè clar, si la solució t'ha de venir d'una extrema dreta que no vol pensions o vol un model xilè i que promet coses que no pot donar, doncs tampoc crec que sigui la solució però he arribat a la conclusió que sí, sí, és un problema estructural. I que no té solució.

Però uns el consideren un problema i els altres no? O què passa? És a dir, perquè el sobiranisme o el catalanisme, si vols, sempre l'ha considerat un problema, això. La manca d'inversió, el que sigui, el dèficit fiscal, i ho ha denunciat.

El tema és que anem a pitjor. O sigui, el que plantejava el Jofre a mi m'agrada molt, a part del post, que és molt bo, aquest especialment, era molt pedagògic, perquè tu l'escoltaves i deies, bé, és que això, si ho escolta algú que no és independentista, arriba a una conclusió.

La de Montilla, que le iba a decir te queremos mucho, pero queremos más a Cataluña y ahí se quedó. Bueno, continuo? Perquè jo ja veig que

tu no vols que hi hagi solució. No, no, no, no, jo per favor, tant de bo. Ho he deixat escriure d'això. Estava intentant donar-ne una. És a dir, quan tu arribes, com tu bé has dit, després de dècades històriques amb el tema O sigui, els vas cosir. Jo me'n recordo un dia que vaig parlar amb una persona que havia negociat la transició. Que em deia, mira, és que els bascos van obtenir el concert econòmic perquè hi havia la pistola sota la taula. I és una persona responsable, no és demagògica. A mi aquesta no m'agrada la solució, i sortosament el poble de Catalunya mai ha tingut aquesta temptació, i espero que no la tingui mai. Però, el que està clar és que en termes de dèficit fiscal, de prestacions a serveis públics, ja només cal veure què està passant amb el drama de Rodalies i de Renfe. Jo m'he molestat en preguntar, sabeu que soc molt usuària de tren, perquè no condueixo. I l'altre dia un. Revisor de Renfe d'aquests agers i nobles, bon tio, en castellà em va explicar si todo esto está pasando porque no estamos de acuerdo, no están de acuerdo con el traspaso. Dic, i jo no estic d'acord, m'ho va seguir dient en castellà, amb lo que estan fent aquest grup. Per què? Perquè, escolta, nosaltres cobrarem la nòmina igualment i el servei ha de prevaldre. Què està passant? Està passant. Accidents estranys, robatoris de coure, avaries que no s'expliquen, i després ara els trens a l'estació de Sants, i jo poso com a exemple Figueres, estan aparcant al final de tot de la via la gent gran, I a nosaltres ens diuen, feu reclamacions, feu reclamacions. O sigui, aquestes tonteries, que són tonteries si vols, però t'afecten molt en el dia a dia, l'única solució que tenen és que hi hagi una força política solvent i forta, per tant aquells vots són molt importants, molt importants, per fer d'aquest problema. Una solució, és a dir, escolta, aquesta és la primera qüestió. El Salvador Alemany fa poc, en el Col·legi d'Economistes, va fer una conferència molt brillant, li va fer una entrevista al Degas, i ell estava parlant de concert econòmic. O sigui, si ens van dir que no al pacte fiscal, no ens parlem de concert econòmic, perquè el tema econòmic és vital, i aquí molta gent no independentista, el que he deixat en l'aire abans, estaria d'acord, perquè ja n'hi ha prou.

Jo recordo fa molts anys, abans del procés, que la Sánchez Camacho va portar a les eleccions de la Generalitat, crec que era, la idea de la ordinalitat, és a dir que tant participes tant passantatge portes el PIB espanyol en aquell mateix ordre rebràs era un argument del PP portat a l'extrem perquè negava

el principi de solidaritat però una cosa és el principi de solidaritat en el qual jo hi combrego. Imaginem una Espanya federal. Imaginem-la que això sí que és un problema, perquè és un mur. Imaginem-la. No seria inconstitucional. Seria una cosa molt fàcil d'armar. I, en canvi, no s'ha plantejat mai. Si tu et mires a Alemanya o a Suïssa, el sistema de finançament alemany és absolutament.

No vull contribuir a. Esmerzar la vostra il·lusió però és que fa 15 anys que està caducat el model de finançament ja no et dic si podria ser un concert que tant de bo trencaria la caixa segons tots els ministres d'Hisenda però és un debat que si no s'ha pogut reformar el model de finançament fa 15 anys però escolta, el País Basc no ha trencat pas la caixa.

No, perquè són molt poquets.

Això el Clotet s'ho ha estudiat. El percentatge econòmic del País Basc permet, entre cometes, aquest sistema i, en canvi, els detractors d'un concert econòmic per Catalunya diuen que amb aquest 19% seria inviable la resta de la caixa, diguem-ne. Bueno, que vagin als Next Generation.

Si em permeteu, per respondre el que deia el David, de per què una part de la població catalana aquest tema li preocupa i l'altra part no li preocupa tant, jo crec que té a veure amb la teva inscripció nacional. És a dir, la gent, ja no només independentista, catalanista, o que té molt clar aquest tipus de coses, és una qüestió que li preocupa i li ocupa temps, perquè és una injustícia molt gran i per tant la vol resoldre, ja sigui per la via del concert, per la via de la independència o per la via que vulgueu. L'altra part. La part que està sent espanyola, especialment la part que està sent espanyola militant, evidentment que és conscient d'això. I no cal que se l'expliqui més vegades, perquè ja ho sap. El que passa és que no li importa. I no li importa en el sentit següent. Si, per exemple, a mi em diguessin, escolta, si Catalunya és independent, però Catalunya serà més pobra durant 50 anys, jo firmo igualment. Doncs ells també fan el mateix, amb tota lògica, diuen, escolta, jo estic en contra de la independència de Catalunya. I sé que això es paga un preu, que és que no funcionen els trens, que no s'inverteix suficient, any rere any, que el finançament és una estafa i que els serveis públics no funcionen. És un preu que paguen perquè per damunt d'això hi ha la seva. Inscripció o lleialtat nacional igual que cap a l'altra banda per tant és un debat que més que un debat de tenis és un debat d'un frontón anem explicant a l'altra banda que perdem desenes de milers de milions cada any que no tornen que les inversions no s'executen que Madrid és més del 100% i aquí és la meitat del 100%. I l'altra banda és que ja ho saben i els hi és exactament igual. I per tant, quan parleu de concert econòmic amb raó, d'ordinalitat amb raó, de la reforma del sistema que està caducat amb raó, a l'altra banda no hi ha ningú que ho reculli, perquè a vegades penso, i no m'agrada dir-ho així, però a vegades penso que el sistema està muntat d'un sistema colonial, en el qual d'aquí s'extrauen moltíssims recursos, es porten cap allà, i la gent que viu aquí ho sap perfectament, siguin del color A o del color B, perquè és com està muntat, i per tant, això jo crec que només ho canviarem, amb la independència, perquè abans veurem la independència que un concert econòmic per Catalunya. Però Jaume, una cosa,

tu creus que els partits que no volen el concert i que no volen més sobirania estan fent pedagogia en els seus votants sobre aquesta situació econòmica? Jo crec que a molta gent no li ha arribat el missatge, perquè com que els missatgers, com tu bé dius, són només d'un determinat. No entenen que en el seu estatus de vida, en els seus drets fonamentals, en els seus drets socials, els està afectant això amb independència del projecte. És que el PP per què ha de fer pedagogia d'això, el PP? Bueno, però el problema aquí no és que no els interessi, és que no els hi arriba, perquè per això és interessant. Perquè no els explica. Perquè és interessant treure-ho en la dèria d'aquí i a tot arreu, per terra Mariaira. S'ha de fer pedagogia del que implica això pels drets socials de la gent que viu a Catalunya, amb independència de la seva ideologia.

Sí, però Gemma, tu creus que hi ha algú a Catalunya, algú mínimament, en el cas de la realitat, algú que es pensi que tenim un finançament just? Algú? Jo crec que ho sap tothom, que això és injust. No des d'ara, des de fa A l'època del Pujol ja se'n parlava de l'espoli fiscal o del dèficit fiscal, digue-li com vulguis. Per tant, jo crec que hi ha molt poca gent que no ho sap en això.

Ha quallat el missatge que això és victimisme i és mentida. Ha quallat. I a molta gent, quan se li explica bé, llavors es passen i diuen, ostres, és que és veritat. Però no hi ha prou impacte informatiu en aquest tema perquè està molt polititzat. Però és que des del costat

del catalanisme, el sobiranisme, com li vulguem anomenar, sí que hi ha hagut una autocrítica, s'ha dilapidat d'una generació de líders, han sigut molt criticats, han sigut menys tinguts, uns exiliats, els altres a la presó. Diguéssim que ja ens hem fet els jaraquiris, potser no prou, però ja se n'han fet de jaraquiris i d'autocrítiques. I de l'altre costat, em trobo a faltar. No només la diagnosi d'aquest problema o que ofereixin una alternativa a això, sinó que no preveguin, perquè tornarà a venir una onada desmigranista, si això no s'adreça d'alguna manera. És a dir, jo ja entenc que per adscripció nacional tu puguis dir, bueno, prefereixo estar a Espanya i veure que el futur dels meus fills està, diguéssim, una mica en escac, però. Alguna cosa he de fer, si tinc un partit polític que em representa aquí, hem d'adreçar aquest problema d'alguna manera. Una mica sí, però no massa. Exacte, però és que això no hi és, no ho veig, i llavors és exesperant.

Quan jo deia la frase aquesta famosa del míting aquell, on Montilla li diu José Luis te queremos mucho, pero queremos más a Cataluña, és perquè qualsevol que hagi estat gestionant la Generalitat sap les penuries que hi ha. I per tant, per això també Salvador Illa, el president Illa, diu "Escolta, doncs aquesta proposta d'Esquerra la faig meva, més enllà que li convingui per la majoria parlamentària que li cal, perquè és la manera també d'apretar els seus de Madrid, que sempre és el ministre d'Economia, que no s'hi posa sempre bé, i ho vam veure, és a dir, la Montero va dir fins aquí, perquè a partir d'aquí jo tinc campanya a les andaluses i per tant més no". Però sí que jo crec que la idea aquesta que dius del victimisme i la cosa aquesta de que sempre són gent que demana més ha calat, però ha calat també, per exemple, amb el tema de l'amnistia. És a dir, el PSOE, l'amnistia, el penalitza electoralment. No a Catalunya, però fora d'aquí, encara surten les enquestes, la setmana passada encara sortia una, on hi ha molt votant seu que no entén l'amnistia. Llavors, no dic per diferenciar entre el PP i el PSOE, que quan els cal són iguals i quan els convé per estratègies parlamentàries, doncs canvien, no? Però és molt difícil que aquest argument calgui perquè la visió. Fins i tot física, de les infraestructures, de tot, és totalment radial. És Madrid. Sí, clar. És a dir, quan estava tan aturat, que ara està avançant malament, però està avançant al corredor mediterrani, jo me'n recordo que els empresaris d'aquí els deien, els empresaris de Madrid, escolta'm, que no és pels empresaris catalans, els deien, no me'n recordo, els deien és per les taronges valencianes, és per l'horta de Múrcia, perquè entenguessin que no era una cosa que demanaven

els catalans per ells. Però fixa't tu que no ho deia així. Perquè durant molts anys a molts partits polítics els hi ha interessat fer un discurs, en molts casos anticatalà, per treure un rèdit fora de Catalunya.

És que es va acabar el terrorisme abans, que era el que donava rèdit, i aleshores comencem amb la catalanofòbia. Qualsevol cosa és un procés demencial. Ser independentista és el pitjor del món quan està dintre de la Constitució, els independentistes són constitucionalistes perquè està dintre de la Constitució, i aquesta pedagogia, qui l'hauria de fer. No la fa, que són els partits no independentistes i profundament demòcrates i no l'estan fent. No els interessa. Però el que deia ella del president Illa, el problema és que com negocia el PSC amb el PSOE si qui mana és el PSOE. És que aquest és el problema.

Més que mai. El que deia, perdoneu, la Neus, de la frase de la famosa del Montilla a Zapatero de te queremos mucho José Luis pero queremos más a Cataluña, jo dubto moltíssim que la digués avui el president Illa a Pedro Sánchez. I més en públic, jo crec que no. Ni en públic ni en privat. Bueno, en unes eleccions tot pot ser possible. Si ho diu, perdrà vots, mira què et dic.

I una altra cosa sobre això que deia el Jaume, que la diferència és l'adscripció nacional, podríem dir. Els mateixos arguments econòmics que pot tenir Catalunya el pot tenir el País Valencià, pot tenir les Illes Balears, i en canvi no s'utilitzen tant perquè sí que hi ha aquesta descripció nacional, entre cometes, i allà sí que la immensa majoria no tenen cap problema de nacionalista, diguem-ne, i que per ells se senten espanyols, i per tant no hi ha cap problema. I en canvi, el fet diferenciar la Catalunya és que hi ha un gruix de la societat, més que no més petit, més igual, però hi ha un gruix que sí que no té aquesta descripció. I a vegades aquí sí que hi ha aquesta insatisfacció que no està solucionat. I en canvi, en aquests altres territoris, el País Valencià té un finançament dramàtic, és pitjor que el català. I el de les Illes, tres quarts del mateix. I en canvi allà no hi ha aquesta vessant, no hi ha ningú que demani un concert econòmic.

El que passa és que jo crec que al fons. Perdona, Jaume, digues. No, no, digues tu. És que estàs lluny, millor digues tu. No, no, digues, digues. No, jo el que plantejava és que al fons anem a parar en el mateix lloc. És a dir, Catalunya existeix. Catalunya és una de les nacions reconegudes a la Constitució Espanyola. Ja em perdonareu, però ara vindran uns mesos de parlar de la Constitució, perquè estic farta que aquests que diuen que la defensen la incompleixin. Nosaltres estem aquí acceptant una insurrecció quan no n'hem fet cap. Nosaltres som, els que som independentistes, som independentistes dintre d'un marc constitucional. I això què vol dir? Que en el moment en què hi hagi un principi democràtic majoritari s'haurà de canalitzar, com diu el Tribunal Constitucional, per les vies adequades, amb els pactes que siguin, de la manera que siguin. Però mentrestant estem en el pluralisme polític. Tot el que estem parlant, que passa en Catalunya, que és rentable la catalanofòbia en termes electorals, que s'ha fet una caricatura del president Puigdemont atemptant a tot el mínim respecte humà cap a una persona, dic ell, com a representant d'una institució que s'ha mantingut amb una dignitat institucional, el mateix que va fer el president Tarradellas i ningú el va tractar de boig ni de. Esbojarrat. Escolta, arriba un moment que dius que al final haureu d'acceptar unes coordenades, que hi ha un problema de no resolució. Aquest és el que no té solució. La relació entre Catalunya i Espanya. Perquè una cosa que es va fer la transició ha estat inacabada. Es va aprovar un paper amb unes expectatives. De democracia viva, i quan aquesta democràcia resulta que es torna més viva, llavors molesta moltíssim, i és quan és rentable això. Jo crec que hi ha gent del Partit Popular, i dic Partit Popular per posar-ho a l'extrem, diguem, que ja ha fet aquestes reflexions. Dintre de casa seva o amb els amics amb qui parla. Hi ha gent que s'adona que han fet gran l'independentisme radical, en el sentit de la radicalitat que ens va en contra, perquè jo he de reconèixer la meva moderació en això. Per això no està d'acord amb la DUI. Però el que no podem negar és un problema entre Catalunya i Espanya que s'ha de resoldre d'una manera, com tu deies, amb la gent jove, esperant que la gent se n'adoni de la via catalana on s'ha arribat i que aposti per una democràcia viva. I això passa per també fer possible una opció independentista com estan fent ara al Quebec o com estan fent a Escòcia.

No ho sé, perquè si es compleixen les enquestes i tens a Pascal de vicepresident o de ministre de l'interior, largo me lo fiais. Sí, bueno, largo y infierno. No crec que t'haguem

solucionat molt el dubte, diguem-ne, David.

Però jo crec que hem acabat una mica on jo sempre acabo, que és. Qui creu més en la nació catalana són precisament els bocs. Hem de confiar precisament en l'extrema dreta espanyola per tornar a encendre. Ai, ai, ai.

Té raó el David, totalment. Són més fiables ells.

Molt bé, doncs aquesta és la conclusió que n'ha tret el Ricard. David, gràcies i bona tarda. D'aquí a dos minuts seran dos quarts, una pausa i de seguida entrem en una cosa de la qual en parlem molt i no sé si la tenim molt clara. La llei de nets. Què vol dir i què implica? Ara ho intentem explicar.

Tot és possible un dia de partit. És hora de connectar amb la TDT, la transmissió d'entorn quemada. Avui, a partir de les 8, la TDT del Galata Sarà i Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport. La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Cupra, Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm i CaixaBank.

D'aquí un minut seran dos quarts de quatre. Som a Catalunya Mitjà amb la Neus Tomàs, la Gemma Calvet i el Jaume Clotet. Ara hi afegim la Natàlia Ramon. Natàlia, bona tarda. Bona tarda. Fa dies, i aquest cap de setmana especialment, hem parlat molt de la llei de nets, que s'ha convertit en un element més de la confrontació electoral entre el govern espanyol i l'oposició. Aquesta llei, però, Natàlia, no és pas nova. No.

No, parlem d'una disposició adicional que forma part de la Llei de Memòria Democràtica que es va aprovar l'any 22, és a dir, fa 4 anys. Aquesta disposició adicional permetia demanar la nacionalitat espanyola a les persones que podien acreditar que són descendants d'exiliats de la Guerra Civil o la repressió franquista posterior. I ho podien fer en un termini molt ampli, és a dir, des de l'aprovació de la llei el 22 fins al 22 d'octubre del 2025. Però una instrucció posterior va ampliar els supòsits i llavors es va permetre demanar la nacionalitat a tothom que hagués sortit d'Espanya entre 1936 i 1955. És a dir, tots els que van marxar en plena dictadura. I d'aquí venen tots els problemes que hi ha avui. A veure, primer de tot, quanta gent ho ha demanat, això? Més o menys 1.200.000 persones han començat els tràmits, però són tràmits lents que cal acreditar la condició d'anet d'exiliat, ja sigui de l'exili republicà o d'aquest posterior, podríem dir d'un exili econòmic. El fet és que, a hores d'ara, de totes aquestes persones, només 330.000 ja estan inscrites als CENS i tenen dret a vot. La resta estan en diversos punts del procés administratiu.

I el problema ve d'aquestes 330.000 persones que estan ja dins dels CENS?

Sí i no, no és exacte. A partir de les denúncies del PP, que les ha fet de viva veu, i de Vox i el Partit Justícia Europea davant el Tribunal Suprem, aquest tribunal va dictar una mesura cautelar mantenint el dret a vot d'aquests nets suspès. I ahir va ratificar aquesta decisió. El que diu el Suprem és que cal acreditar la condició d'exiliat, i cito literalment, per motius ideològics de creences o d'orientació de la identitat sexual. I aquests sí que podrien votar. Els que exclou són tots els nets d'Espanyols que van marxar d'Espanya per altres circumstàncies, que no fossin l'exili republicà, i que són els que es van beneficiar d'aquesta disposició adicional que dèiem al principi, que es va ampliar aquesta llei de. El problema és que discriminar aquests dos tipus d'exili ara mateix el govern diu que és impossible. S'haurien de repassar els expedients un per un d'aquestes 330.000 persones que han aconseguit la nacionalitat i també el dret a votar amb aquesta llei. El Suprem, però, diu que és sorprenent que l'administració electoral no pugui identificar quines són les circumstàncies de cada una d'aquestes persones. En definitiva, segons una estimació aproximada que ha fet el govern, d'aquests 330.000 podríem estar en dubte de si podran votar, segons el Suprem, no, unes 160.000 persones.

I sabem a qui votarien aquestes 160.000? El vot exterior a qui beneficia?

És que, evidentment no se sap a qui votarien, però és que la participació electoral des de l'exterior normalment ja és molt baixa, sol estar al voltant del 10%. I si mirem les últimes eleccions, el més habitual és que el vot exterior estigui repartit pràcticament a parts iguals entre els dos grans partits estatals, és a dir, el PP i el PSOE. En les últimes eleccions generals, per exemple, els populars es van endur 60.000 vots, els socialistes 50.000. De fet, el total del vot exterior només ha decidit escons set vegades de totes les eleccions que hi ha hagut a l'estat espanyol. I el PP és qui més n'ha sortit guanyant d'aquestes set vegades.

Tot i això, PP i Vox acusen a Pedro Sánchez de voler tergiversar les eleccions, de voler-se beneficiar d'aquest vot exterior, d'haver fet aquesta llei de nets i, per tant, intentar que aquestes 160.000 persones puguin votar perquè en sortiria beneficiat. El govern espanyol ho nega. El Tribunal Suprem, però, de moment, ha fet costat dient que no poden fer-ho. Saludem Josep Maria Aguirre, és professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. Professor Aguirre, bona tarda. Bona tarda. ¿Aquest gran embolic es podrà desfer abans de les eleccions?

És una bona pregunta que a aquesta hora no té una resposta clara. Perquè, certament, tant per l'afectació en el nombre de persones, unes 169.000 persones, per la dispersió d'aquestes persones en nombrosos consulats al llarg de tot el planeta i, essencialment, per una manca d'informació clara sobre quin ha sigut el motiu de l'obtenció de la nacionalitat i posterior inscripció en els centres electors rellens a l'estranger, dificulta molt a dia d'avui saber si realment serà possible o no serà possible portar a terme aquesta distinció entre els que, com explicàveu que ara vosaltres fa un moment, van obtenir la nacionalitat en tant que descendants d'exiliats polítics o van obtenir la nacionalitat en tant que descendants d'exiliats per altres motius, com els econòmics.

Per tant, pot ser que aquestes 330.000 persones que tindrien dret a votar no puguin votar el dia 29 de novembre?

Aquesta incògnita es resoldrà en breu, perquè de fet en aquests moments i a partir d'avui s'obre a informació del conjunt de la ciutadania la consulta del CENS, tant en ajuntaments com a consulats, i això succeeix fins al 19 d'octubre. I serà en aquest termini que primer. Els responsables del CENS en els diversos consulats hauran de discriminar sobre l'origen d'aquestes inscripcions i després els eventuals afectats podran interposar recursos. El que sí que sembla clar, i així ho ha manifestat l'Advocacia General de l'Estat en aquest sentit, En aquest recurs que va interposar davant del Tribunal Suprem és que diuen que no hi ha recursos materials suficients per obtenir aquesta informació en aquest termini tan breu. I malgrat l'anterior, el Tribunal Suprem ha afirmat que són els encarregats d'aquests registres consulars els que, sota la seva responsabilitat, diu textualment, hauran d'acreditar si aquests ciutadans d'Esquitzalcera tenen origen en una o altra via. I en funció d'això, l'Embolic està assegurat tant pels terminis breus de tot plegat, que són els electorals, com per la manca de recursos materials per obtenir aquesta distinció entre les dues tipologies, com sobretot per la manca d'informació, perquè hem de recordar una cosa. En el moment en què s'obté la nacionalitat espanyola per qualsevol de les vies possibles, No és que tinguis una inscripció automàtica. Aquest cens no informa sobre l'origen de la teva nacionalitat. Simplement es limita a identificar el subjecte que té dret a vot. El risc que vosaltres expliqueu és que efectivament el gruix d'aquestes persones, que tot i que a la dada és una mica confusa, perquè de fet el Tribunal Suprem parla d'unes 169.000 persones que haurien tingut accés a la nacionalitat per la via de la llei de memòria democràtica, i en algunes altres fonts es parla d'aquestes 300.000 persones, El risc és que aquest col·lectiu quedi sense poder exercir el dret de vot en la seva totalitat o que només una petita part d'aquest col·lectiu que presenti recursos en temps i forma tingui accés al cens.

Com que la llei és del 2022, hi ha algunes d'aquestes persones que el 2023 ja van votar i ara, en canvi, potser no ho poden fer. No saps si està traient un dret que ja havien exercit el 2023?

D'entrada, hem de dir que tot plegat és una anomalia molt important. Primer, perquè ningú ha qüestionat la nacionalitat espanyola d'aquests ciutadans. No s'ha qüestionat, són nacionals a tots els efectes i, per tant, d'acord amb la Constitució, haurien de tenir dret a vot en aquestes eleccions o a les passades. Per tant, sí, certament, es pot donar la circumstància força paradoxal que hi haguessin ciutadans nacionalitzats a partir de l'octubre del 22 que poguessin exercir el dret de vot. No és menys cert que probablement es tracte d'un col·lectiu molt petit. Vot llavors i no ho té ara. Però sigui com sigui estem parlant de l'exercici de drets fonamentals, que té qualsevol ciutadà espanyol amb independència de com ha obtingut aquesta nacionalitat. Per tant, estem davant d'un supòsit greu en termes de l'exercici de drets.

I algun d'aquests que ha tingut dret de vot el 23 i que ara no pogués votar, podria presentar recurs, podria queixar-se i això afectar les eleccions o no?

Aquesta és una altra bona pregunta. La qüestió és si algú podrà arribar al TC en temps per plantejar un recurs d'empara. Estic parlant de drets fonamentals i per tant són personalíssims i els ha de defensar i exerci qui els té. Per tant, qualsevol dels ciutadans afectats ho podria fer la Fiscalia, ho poden fer qualsevol d'aquests ciutadans que es vegin afectats per la resolució del Tribunal Suprem compareixent davant del Tribunal Suprem i en aquesta causa que hi ha oberta en què s'està qüestionant la legalitat d'aquesta instrucció per posteriorment anar al Tribunal Constitucional o hi ha una darrera via que jo crec que no cal descartar que és que el propi procediment electoral regulat a la Llei Orgànica de Règim Electoral General. Per haver-hi una mecànica per constituir els censos. A partir d'ahir, fins al 19 d'octubre, es pot consultar els censos. Entre el 12 i el 19 es poden interposar reclamacions. Que s'exposarà aquesta resolució del cens i que a partir de llavors hi ha 5 dies per interposar contenciós administratiu i 5 dies més per resoldre aquests contenciosos administratius. Per tant, què pot succeir? Pot succeir que algun d'aquests ciutadans utilitzi aquesta via. Interposo recurs contra la constitució d'aquest cens perquè no se'm permet el dret de vot i finalitzat amb una sentència de contenciós, que probablement dirà que no li puc donar aquest dret, Hi ha una mesura cautelar que suspèn contra que aquesta sentència s'interposi un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional exigint l'exercici d'aquest dret. El gran risc, tenint en compte que en aquest cas no hi ha un procediment específic, pot anar a la cua general dels recursos d'empara, que comportaria que no estigués respectat. El Tribunal Constitucional resol en temps i forma abans del 29 de novembre a no ser que se l'hagués en el propi recurs l'urgència d'adoptar algun tipus de mesura cautelar, com per exemple l'aixecament de les cautelars per part del Constitucional, a fi i efecte de no vulnerar drets fonamentals. La batalla jurídica està servida, la veurem en els propers dies, veurem quines accions exerceix, sigui l'advocacia, la fiscalia o qualsevol dels afectats, i mitjançant quines vies es pot arribar al Tribunal Constitucional, que en qualsevol dels casos estic segur que acabarà resolent sobre aquest tema. La gran pregunta és si resoldrà temps abans de les eleccions del 29-N o no.

Doncs veurem què és el que passa. Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. A vosaltres, que tingueu molt bona tarda. És un embolic considerable. Estem parlant de 161.000 vots, 330.000, depèn de com vulguis optar. Que des de la dreta es donen per fet que beneficien gairebé tots el PSOE, que tampoc no acabo d'entendre per què, perquè al final la gent vota, i deu haver-hi entre la gent que va marxar a l'estranger gent de dreta, gent d'esquerres i gent de tota naturalesa, diguem-ne. I que fins ara s'ha demostrat que no és així. Per això, per això. Però és que s'ha convertit en un cavall de batalla en les últimes setmanes fins a aconseguir, vaja, i ahir Vox especialment ho celebrava com una victòria, i el Partit Popular també, la decisió del Suprem.

Jo deixaré que opini la jurista, perquè a mi només se m'ocorreix la frase del clàssic de Mariano Rajoy, vaya lío. Perquè, o sigui, em sembla molt greu, eh? Em sembla molt greu la inseguretat, primer per aquestes persones, després.

La Gemma és la que ja entén, però. No, no, se'ls reconeix la nacionalitat espanyola, però no se'ls deixa votar. Si tenen nacionalitat espanyola han de poder votar. Si no poden votar és perquè no tenen nacionalitat espanyola, llavors que se'ls reconegui una cosa,

i l'altra no, no s'acaba d'entendre. I que després, el que sí que han dit, ho ha explicat amb el professor Aguirre, però. La gent que està treballant als consulats et diu que ells no tenen capacitat logística humana per poder fer aquesta tria. Per tant, tant si poden votar com si no poden, és un embolic de por, perquè si poden votar, això que dius de Vox, ho diran igualment.

És que, a més a més, com tu dius, la base ja està dita, i no cal jurista. No es pot dissociar el manteniment de la nacionalitat espanyola, dels drets inherents a l'exercici de la nacionalitat. Això és la primera vegada que el Suprem s'extralimita d'una manera tan bèstia, perquè el sufragi passiu o actiu, la Constitució diu que només se't pot privar per sentència. Per sentència condenatòria és a dir que de fet aquí estem parlant d'éssers humans en abstracte que en teoria han d'acreditar unes circumstàncies vinculades a la llei és cert que la llei està situada en l'àmbit de la memòria històrica i per tant en el moment en què es va aplicar s'havia d'haver senyit bé el contingut normatiu amb això jo sí que estic d'acord i ho he de dir que s'havia de fer millor. S'havia de fer millor perquè si s'han encolat alguns que no tenen res a veure amb l'objecte de la llei, i de fet és una llei que existeix a tota Europa, però l'han fet a diferent. Cada país ajustat a les seves circumstàncies i sempre acreditant. Per exemple, Portugal. Portugal fins i tot va anar més enllà en el sentit de plantejar el tema del retorn de tots els jueus safardís que van ser expulsats al segle XV. Aquí a Espanya això es va fer en el seu moment, ara no s'ha fet. No s'ha fet, quan per exemple a Argentina hi ha molts nets de jueus

no es va posar a la llei aquestes circumstàncies llavors és un tema que no poden impugnar perquè realment està normalitzat el ius sanguini es diu, és a dir. La sang genera un estatus, jo puc estar en d'acord o en desacord, personalment, perquè a mi el tema de la sobredimensió de la sang, jo soc mare adoptiva i per tant ho poso una mica de vegades entre parèntesis, però és veritat que l'ordre jurídic està basat en l'adquisició i us sanguini, no? I és això, que la sang perdura, per tant el dret a la teva terra originària perdura. Aquest és una mica, i en el cas de la llei de memòria històrica en Espanya, doncs estava vinculat a un exili, a un exili que havia d'estar acreditat. Ara, el que ha fet el Suprem, de dir ara ho heu de forma sobrevinguda exigir que s'acrediti, és que va molt més enllà del que es va plantejar en aquesta instrucció. Com bé ha dit el professor de dret administratiu, és molt difícil de gestionar una tutela judicial efectiva en aquest curt temps abans de les eleccions. I per tant, també hauria pogut dir al Suprem que voti tothom i aquells que no ho acreditin, doncs clar, això no es pot fer perquè el vot és secret. Llavors, estem en un embolic jurídic al qual ens té una mica acostumats. Al Tribunal Suprem, és a dir, allà es pensa que poden

legislar més que aplicar la norma, perquè això és pràcticament fer una instrucció nova, i ara les 160.000 persones que estan afectades veurem fins a quin punt reaccionen de forma grupal. O a nivell individual o es fa una altra instrucció transitoria. Ara aquí és la innovació jurídica de resposta.

Clar, perquè, a més a més, només un punt més, si parlem sobre 160.000 persones i acordem que en totes les eleccions el percentatge mitjà de gent del vot exterior que acaba votant és el 10%, estem parlant de tot aquest embolic, a lo millor. Per 17.000 vots. Per 17.000 vots.

I no creieu que darrere fons el que hi ha és una visió anti-immigració també?

És a dir, el PP O d'incloure el dubte sobre el vot.

Sí, però de pas treuen rèdit electoral dient que ja en són prou aquí, no cal que en vinguin més.

Jo, per portar-vos la contrària una mica tots, el. Estic d'acord que si ets espanyol tens el dret a vot, això és un dret elemental i fonamental, i no m'agrada quan el Suprem diu que el dret a vot està subeditat a l'interès general. Això em sembla molt perillós perquè l'interès general avui és això i demà potser és un altre tema. Dit això, el que fa el Suprem en el fons a mi em sembla comprensible perquè el que hi ha aquí és un frau de llei, és a dir, si la llei diu. Que es poden acollir a la nacionalitat espanyola els fills i nets de persones que van marxar per raons polítiques o d'orientació sexual o de repressió franquista, és un tipus de gent, quan tu fas una instrucció que diu que la gent que va marxant fa el 36 i el 55, s'hi poden acollir de manera generalitzada, és a dir, gent que se'n va anar als anys 50 a treballar a Alemanya, a Suïssa, a Argentina, al Brasil, on sigui, per raons econòmiques, com tanta gent, s'hi poden acollir, tu estàs incomplint el que diu la llei. I per tant, el Suprem fa una cosa. Jo crec que també fa un ús polític de la situació, perquè evidentment els vots que seran, com ha dit la Natàlia, són molts pocs vots i tenen un impacte molt petit en el resultat final. Per tant, jo no compro el que diu Vox i el PP, que el govern espanyol vol fer un una topinada electoral, però sí que em sembla que el que va fer el govern espanyol fent una instrucció o una normativa de la llei per desplegar-la, em va semblar totalment manipulable l'esperit de la llei. I per tant, el Suprem ho ha fet de manera maldestra i políticament i treballant el dia 12 d'octubre, per cert, ahir, filtrant o comunicant la decisió. Però és que algú ha de parar aquest govern quan fa aquestes coses i això no és correcte. I per tant, em sembla que l'argumentació en aquest cas del PP i Vox, la de debò, no és tant els vots que pugui afectar o el sentit d'algun diputat que pugui ballar, que això és marginal, sinó és continuar el procés de criminalització d'aquest govern, que és un govern. Autoritari, culpista, manipulador, etcètera, etcètera, etcètera, pel relat. Per tant, no els interessa tant aquests vots que puguin haver-hi fora, 160.000 o els que acabin sent, sinó el relat a dintre de l'estat espanyol que és un govern absolutament, no sé, bolivarià.

Clar, però llavors jo li faig la pregunta a la jurista, per què? No, perquè. La llei pot ser que, com dieu, estigui mal feta, o que sigui molt difícil de fer encabir que tota la gent que va marxar durant aquell període pogués incloure-la com a exiliat. Que tampoc és que la gent marxés alegrement perquè aquí s'estava molt bé, però bé, contem que sí, que hi va haver gent que. Que no es pot incloure en el concepte d'exiliat. Clar, la qüestió és que aquesta llei ja l'has estat aplicant, estem al 2026, aquesta llei és del 22, quan es va aprovar ningú va dir aquesta llei, ha d'anar al Constitucional, ningú va presentar un recurs, s'ha anat aplicant, per tant. Perquè la llei està bé, és el reglament el que està malament. Clar, però llavors, Jaume, el meu dubte és, per això la pregunta és, el Suprem, a l'hora de prendre la decisió, que sap perfectament, fins i tot els que no sabem res de lleis, hem entès que és un embolic, que l'han feta molt grossa, ells ho saben, que l'han feta molt grossa amb això, i ells en cap moment ponderen. Quin és el resultat de les conseqüències de la seva decisió, és a dir, el conflicte no només amb el legislatiu, que això jo crec que els és igual, i de fet els hi convé als dos probablement, sinó amb l'executiu, perdó, sinó amb els drets d'aquests individuals, siguin 17.000 o siguin 3. Aquesta gent tenen uns drets, no? I el meu dubte és això, és si el Suprem, que també el govern a vegades va sense frens, i el Suprem també. I llavors és una mica veure qui pot més. I arriben a aquest moment i acaben com tenint gairebé, si em permeteu l'expressió, segrestats a aquesta gent que probablement molts no tenien intenció de votar per les dades que deies tu mateixa, que voten poquíssims i tot això suposo encara menys.

El que passa és que el que va fer la instrucció, que va ser també del 22 el govern, va generar un punt d'inseguretat jurídica que no va ser objecte de recurs. És a dir, aquella instrucció de l'any 22 no va estar objecte de discussió jurídica per part de cap actor. Ni civil, ni polític, ni institucional. Es va normalitzar. Tampoc per cap actor diplomàtic, per exemple, per cap ambaixada, ni per ningú. Jo estic d'acord, Jaume, amb el que dius, que hi ha un canvi de criteri, d'aplicació objectiva, perquè ho desvincula dels motius de l'exili. La instrucció parla d'un termini entre el 36 i el 55. Però no aplica als criteris que altres lleis tenen relacionats amb els motius de l'exili, no? Per exemple, Alemanya. Però clar, què passa? Pues que s'ha passat el momento processal oportuno. És a dir, el que havia de fer el Tribunal Suprem, i més amb una prudència, amb rigor jurídic i amb prudència respecte de l'interès general que ell diu. És dir, senyors, això s'està al·legant de forma tardia. De forma tardia. Això ja està aplicat i el perjudici d'una interpretació sobre aquest tema és molt superior al benefici. No és el moment processal oportú, s'ha consolidat la pràctica i, per tant, es queda com està. Això és el que volia dir jo. Bueno, no, ho has dit bé. Sí, és el que has dit tu. El que passa és que, clar, el Tribunal Suprem ha apostat per una inclinació, potser ara estic fent una asseveració de presuncions, Ojo que no t'he acusat de prevaricació. No, política, política, perquè clar, realment, amb el que tu dius, Òscar, si el que hi ha és una voluntat de cercenar votos a l'esquerda, doncs, escolta, llavors, aquí s'està utilitzant un tribunal. És que jo no sé quina deliberació han tingut, però no entenc que hagi resistit aquesta deliberació un judici empíric jurídic mínimament rigorós. No ho entenc.

Perquè tu fas d'arguments jurídics i ells no fan d'arguments jurídics. I això respon al que preguntava la Neus quan diu això com afecta els drets d'unes persones, etcètera, etcètera. Jo crec que al Tribunal Suprem, si el dia 29 de novembre surt un govern del PP, l'interès del Suprem en aquesta llei i el seu reglament serà zero. Serà zero. I li interessa ara per un tema electoral, perquè, com esteu dient, és una cosa de l'any 22. I per què això neix ara? Perquè, primer, hi ha uns partits i uns mitjans que els interessa situar això en l'eix central de la política espanyola. De la campanya. De la campanya. Per tapar, segurament, també la qüestió de l'habitatge o, almenys, apartar-la una mica del focus. I segona, perquè hi ha un Suprem que juga això, altres vegades ho hem vist, a donar suport a una facció de la política espanyola, en aquest cas és aquesta. I per tant, si del 29 surt un govern diferent a l'actual, aquest tema segurament al Suprem se'n desentendrà molt de pressa.

Veurem, però en tot cas l'embolica està servit. Natàlia, gràcies, bona tarda. Queden 6 minuts per arribar a l'escota, tenim encara pendent una publicitat.

9 lletres. Fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres. Què deu ser una fira de cotxe? Expocasió, home. Que clar. Expocasió. On hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim. Expocasió.

Torna a Expocasió, Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva. El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. Ai, que ràpid passen les coses bones. Ja veus, les vacances, els caps de setmana O

els 10 dies Nissan. Com? Del 9 al 19 d'octubre descobreix les ofertes exclusives a tota la gamma Nissan híbrida i elèctrica. Perquè les coses bones sempre passen ràpidament, aprofita i els 10 dies Nissan al teu concessionari Nissan o a Nissan Punes. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Desperta els Maneirons i allibera el poble de Vilamont. El seu destí és a les teves mans. Maneirons, el primer videojoc en català per consoles de 3CAT. Ja disponible a Nintendo Switch i a totes les plataformes de joc. No podràs parar de jugar.

Si vols ser la compra, ve a Tana.

Inflat de tant comprar bé pel nostre aniversari amb megadescomptes cada dia, com el 50% en tots els cafès en gra, que t'endusen un cupó que et dóna per molt només el 13 d'octubre a Carrefour.

Aquesta setmana, a Soc i Saré, els nostres 20 concursants s'enfronten a un repte amb molts, molts llibres.

Es trobaran amb una sorpresa que no s'esperen gens i amb l'avantatge més potent de la història del programa.

Soc i Saré, dimecres a la nit, a TV3 i a la plataforma Trescat.

Catalunya Migdia.

Com et quedes si et diem que el pot de mel que tens al rebost és en realitat una ampolla de vi? Sí, sí, com ho sents. Perquè quan separem bé, els residus es transformen. Recorda, el vidre va al contenidor verd. Buida bé el recipient i treu-ne la tapa o el tap abans de llençar-lo. I tingues en compte que la ceràmica, els miralls i els objectes de cristall van al punt verd o a la deixellària. És a les teves mans. Tria bé on llençar-ho.

Generalitat de Catalunya i AMB. Àrea Metropolitana de Barcelona. Campanya finançada pel Fons d'Ecovidrio.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Som Trescat. Som Trescat.

Ens queden tres minuts per arribar a les quatre, per tant, sóc a punt de saludar el Francesc Garriga. No sé si voleu fer un titular, sobretot l'embolic, a l'esquerra del PSOE. Amb Rufián ni podem arribar a anar a un acord. Avui podem dir que no entren al front ampli amb els comuns. Frente a Judea.

Ha sigut impressionant, però al moment roda de premsa d'Esquerra amb Rufián fent un tuit, els periodistes preguntant-li al portador d'Esquerra pel tuit, ell dient que no sabia de quin tuit parlava i que en tot cas era una cosa de Gabriel Rufián, perquè Gabriel Rufián dient que han d'intentar que hi siguin els comuns, Esquerra dient que els comuns ja estan fora. Ha sigut un exemple bastant gràfic, no?

Descriptiu del que està passant. Descriptiu del que està passant. Jo el trobar seria que ara mateix el front ampli és menys ampli de la coalició electoral del 2023.

Sí, sí. El nom no fa la cosa, en aquest cas.

No, zero. No, no. I a veure, perquè tenen aquesta setmana per intentar posar una mica d'ordre, però ara mateix no fa finta.

Però si Podemos ja ha dit que no entra.

Ja està. M'ho hauria de canviar

tot d'aquí a divendres perquè hi hagi algun canvi. El que explica és que estan intentant en algunes províncies presentar només un candidat o d'una llista o de l'altra, depenent de qui és que té més opcions. Però, clar, això és complicadíssim posar-ho d'acord.

Depèn. Aquí, per exemple, Girona o Tarragona o Lleida. Si fessis això, hi ha províncies d'entrada, si fessis de veritat els números, on només s'hauria de presentar el PSOE. Això fa de mal dir perquè hi ha gent que no ho vol escoltar, però si tu vas a treure el màxim rendiment, és això. Després hi ha províncies, doncs potser a Girona i a Lleida els comuns no s'han de presentar, perquè llavors per aquesta regla de tres, potser a Barcelona només s'haurien de presentar els comuns i no a Esquerra,

això no passarà. Pel que pugui passar, els comuns ja han dit que ells es presenten a les 400 concessions catalanes. Per tant, allò, posant la vella.

Aquest debat es fes als despatxos i no constantment als mitjans i a les xarxes socials.

Això ho ha dit, mira, l'únic que ho ha dit és el Maillo. Veus? Que és un dels que pot ser damnificat, perquè Izquierda Unida ara mateix no entra. Bueno, és l'únic que jo crec que té una cultura de partit, que és Izquierda Unida, i que passi el que passi sobreviurà a tots els partits que estan comentant.

El que passa és que estan fent-se mal a la taulada perquè realment qui vota un caos.

Queden 45 segons per arribar a les 4. Francesc Garriga, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Si no vols connectar, no connectis. No sabia que ja eres tu, Eloi, però si arribo a saber que eres tu, no connecto. I vaig fins a les 4. Sobre els senyals horaris.

Tinc estopa, ciberatacs de supermercats i samarretes del Barça avui. Molt bé. I ganes de Champions.

Carai, escolta'm, quin menú més farcit. Divers, és un bufet lliure avui. Molt bé, doncs escolta'm, de seguida el Francesc Garriga amb l'Eloi Vila a la tarda de Catalunya Ràdio, els blocs informatius del 3Cat Info, nosaltres ho deixem aquí. Jaume Clotet, Neus Tomàs i Gemma Calvet, gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Fins la pròxima. Adéu.