Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 14/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia explicant-vos que el Tribunal de Comptes ha aplicat finalment la llei d'amnistia als exalts càrrecs encausats per les despeses del procés. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Artur Mas. N'hi ha una trentena més a banda d'ells. També us hem detallat els pronòstics del CEO i del CIS, publicat tots dos avui. En el cas del CIS, l'organisme públic pronostica la victòria de Pedro Sánchez a les eleccions generals amb 12 apunts de bandatges sobre el Partit Popular, un resultat diamantralment oposat al de la majoria d'enquestes. I hem connectat amb la tracturada amb què els pagesos han tornat a denunciar avui la seva situació derivada de l'encariment de costos i agreujada per la falta d'ajudes. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Minzi. Ara què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Doncs mira, podem actualitzar aquest seguiment de la tracturada dels pagesos, perquè ja han reprès la marxa i ara es dirigeixen cap a la plaça Sant Jaume, on està previst que la mobilització acabi davant el Palau de la Generalitat. Anem a Barcelona, Sara Riera, bona tarda. Hola, bona tarda.

Ara mateix pagesos i tractors baixen per via Laietana, han travessat tota la Rambla i la Gran Via, on s'han aturat abans davant la Conselleria d'Agricultura, amb crits i protestes. Avui han cregut que calia tornar-se a fer visibles els ulls de la gent, de tothom que està al carrer, i també de les administracions, a qui acusem de tractar la pagesia com un decorat, diuen, en lloc de com un sector. Denuncien que la Generalitat els ha fet passar amb raons a tots aquests dos anys d'ençà que es van revoltar i avisen que si no hi ha ajudes directes per a les explotacions professionals aviat aquestes mobilitzacions d'avui no s'acabaran.

El president del grup Planeta, José Craueras, ha confirmat que l'empresa està negociant la compra de la històrica editorial Juventud, una operació que els permetria consolidar la seva divisió de llibres infantils i juvenils. Craueras ho ha explicat en el dinar de premsa previ a la concessió de mat del Premi Planeta. Y la verdad es que sí

que estamos en conversaciones avanzadas con la editorial Juventud, que tiene tiene obras muy importantes y que complementarían nuestro catálogo. Ya sabéis que nosotros no crecemos más que cualitativamente en pequeñas operaciones que nos aportan para un público más infantil y juvenil.

Dins d'aquest catàleg hi ha les obres en català i castellà de Peter Pan, Alicia el País de les Meravelles, Mary Poppins i un dels seus grans èxits històrics, que va ser publicar les aventures de Tintin a partir del 1958. I atenció també a això, el Mont Blanc, la muntanya més alta de l'Europa Occidental, ha guanyat prop de dos metres d'altitud en tres anys, una pujada inesperada dels Alps, on les glaceres han retrocedit per l'escalfament global. Actualment la muntanya mesura 4.807 metres, segons el president de la cambra de topògrafs de l'Alta Savoia, que assegura que el cim canvia constantment pel gruix de la neu i la capa de gel que varia cada any en funció del vent i les condicions meteorològiques.

Passant tres minuts de les tres I

amb

la Júlia Miralles, politòloga i professora de la UPF, bona tarda. Bona tarda. El Bernat Surroca, cap de Política de la Nació, bona tarda. Bona tarda. I el Joan López Alegre, professor de Comunicació de la Universitat Abad Oliva Seu. Bona tarda. Què tal? Com esteu?

La mar de bé. Molt bé. La mar de bé, eh? Sí, em retropo amb vosaltres i a mi em fa molta il·lusió venir els dimecres. Us ho prendreu com a algo sentimental, però a mi em fa molta il·lusió venir els dimecres.

És maco, això. I especialment poder-te retrobar amb ell.

Santi Villas, bona tarda. Jo no estic bé, eh? Sí, vaig angoixadíssim, quasi m'arribo. Què passa? Ja t'he vist que arribaves

un pèl just. Tardíssim, el rellotge em posa una hora, el mòbil una altra. Vull dir, m'acabava de demanar un suc de taronja, que és del que m'alimento, i dic, ui, 59, no arribaré. Corre, mare de Déu.

Caurà malament el suc de taronja, no te l'has de prendre molt ràpid.

Que no caigui jo. Home, no. Malament i a terra. Què et passa? Que tinc molta feina. No sóc com aquest, que està content de venir jo. A tu t'estorba, t'estorba. Bueno, és que és un drama. Jo vinc per Catalunya Radio i per Catalunya. Bueno, l'altre dia vaig anar a Radio 4. Compte. Ojo. I em vaig quedar. Què? Me van dir, pugi a la planta 4, estudi 41. Què? Què has de dir? Bueno, vaig arribar el primer que vaig preguntar. 41 estudis teniu aquí? Diu més. Dic, i pa què? Si tot el programa el foteu al mateix. Fas unes preguntes. Home, em va semblar moltíssim. I em va dir que n'hi havia més. Però aquí vaig dir, si nosaltres fem el programa líder de Catalunya, 41 estudis de

Ràdio Nacional d'Espanya. Aquest és l'estudi 3 de Catalunya Ràdio. No ho sé, parlo de memòria 13 o 14, 14 diria 14 allí tenien moltes emisores

Radio 1, Radio 2, Radio 3 en els 14 estudis que hi ha aquí hi ha Catalunya Ràdio, hi ha el 3Cat Info hi ha Catalunya Música, hi ha ICAT 4 emisores que emeten Jon Jon té un despatx, no un estudi Jon Jon té un despatx, doncs hauria de tenir

un estudi no un jefe d'una ràdio que tingués en lloc de despatx un despatx-estudi despatx-estudi. Bueno, pues ho vaig trobar enorme, tot allò, t'ho dic, francament. I no sé què ara va dir. Bueno, claro, vaig trobar vinga gent, saps? Pues de repente va venir la Sílvia Tarragona. Ah, molt bé. És que vull dir, era com a Regreso al Futuro, però al revés. Escolta-la, Sílvia, és entranyable. Que sí, però que vull dir que hi havia molta gent de tota la història de la

ràdio de Catalunya. Sílvia de Aragona va fer aquí el. Toni Marín em vaig trobar també. Toni Marín, jo hi vaig coincidir amb ell a la SER. Sí, sí.

Ara podem fer propaganda, suposo, d'una altra ràdio, perquè això no. La Ràdio Nacional aquí a Catalunya no deu escoltar gaire gent, no? Per això podem estar fent aquí publicitat d'una altra cadena. Pràcticament. Això a un altre lloc no t'ho deixaríem fer, no? Tu vas fent Amics Pou Món, veig. Sí, bé, bé. Per què? Però que he dit jo.

Home, si arriba allà un lloc i el primer que fa és, on aneu amb tants estudis si tots els feu el mateix?

Bueno, és que m'ho vaig passar pipa, t'ho dic, perquè de sobte. Però Jordi Hurtado vas veure que és el més important. No, però Jordi Hurtado ja veia jo a Ràdio Nacional. Ah, i a Ràdio Nacional, la televisió espanyola. Quan estava jo a Sant Cugat, ells també. Sempre estava. Encara hi és, encara hi és. Encara hi és. Llavors a vegades te trobes pel passadís. Sí. Pues un día, per exemple, que va venir Salvador Illa, va venir a dir-li que ell feia el primer programa. De no sé què, d'una producció catalana.

No informes molt bé, perquè. Que feia el primer programa

de no sé què. Bueno, es que no m'acordo lo que li va dir. O sea, va venir a dir-li algo a Lilla. I era alguna cosa de. No, el president de la Generalitat, que era alguna cosa relacionada amb el primer programa, el programa més llarg fet per catalans, d'una productora catalana, amb una cosa com de Catalunya. Però això qui va ser? Que m'he perdut? Què? El Jordi Hurtado. Ah, vale. Que en lloc d'estir-s'hi el veia per allà pels passos. I una vegada me'n recordo d'això. Li va dir al president de la Generalitat que no recordes qui era. A l'Aragonès, no l'he entrevistat tant jo jo només he fet l'Aragonès, ara ja saps que estic a un altre nivell és que ara és que tot és subsecretariados, tot és que estic que bueno, menys mal i què anava a dir? i vaig trobar una cosa, bueno no ho sé va venir una senyora, per exemple, que venia del mercat del Mercabarna i ens va explicar el que es podia comprar que estava bo va dir un ítol Ràdio de Servei. Llavors li vaig dir, ja quan va el bonito? Li em va dir, bueno, ho tenim a la pàgina web. Dic, però dona, això fotrà una guerra civil, perquè si a la pàgina web del Mercabarna posa que el bonito va a 20 euros, vaig a la peseteria i

me'l foten a 45. Però vas anar a un Masterchef.

Celebrity o algo així. No, mira, jo te vaig explicar. Bueno, és igual, jo vaig explicar. Jo avui no tinc tema.

És així de fàcil. Com si fos novetat.

No, però avui menys que mai. O sigui, jo li he dit, jo avui no tinc tema, no sé de què parlar. Si voleu us explico que he estat a Sant Sebastià. He anat a Sant Sebastià aquest cap de setmana, he anat a Biarritz, he anat a berenar a l'hotel Le Palais, m'han fotut 39 euros d'un sànguix club, 39, sànguix club, eh? 39. Però és un hotel, és un hotel meravellós. Ah, que sí, jo això sí, jo això també ho vaig pensar. Meravellós, meravellós. De club, sànguix club, pero club, club ecuestre, devia ser. Mira, l'hotel, et donem els informació? No, és un hotel que és una meravella. Estem parlant de Biarritz.

Estem parlant de. De Biarritz. Napoleón III tenia. Ah, sí, ja ves d'ell al Salón.

Ja li perdona, ja ha trobat el tema. Venga, adelante.

Que t'ho farà el Joan, eh? Tenia una relació amb una senyora espanyola que es deia Eugenia de Montijo. Aleshores, doncs, tot ha empitjorat en aquest país, perquè Ábalos li va posar un pis a la plaça d'Espanya a Jessica,

pagant tots els que estem aquí. Mira el viatge que ha fet ella.

Napoleón III ho va fer a lo grande i li va posar. Un casoplón a dalt d'un acantilado, un penya-segat, un penya-segat, Eugenio de Montijo, que actualment és un dels hotels de luxe més.

Bueno, és que és un hotel, és increïble. Els que anem a hostals i busquem un apartament. Bueno, perdona, tu. Però vas a hostals, tu? Vaja, un puc. Però ja et dic jo que aquest hotel.

El líder de la ràdio, la informativa Catalunya, va un pot? Sí, sí, un pot, un pot. Doncs quin país és aquest? Hem de trucar al Salvador Illa? Això no pot ser.

Casi millor que no truquis ningú, deixa'm estar.

Deixem que Salvador Illa, perquè li pagui un nit d'hotel.

No, deixa't estar, no, no. Bueno, doncs trucarem a Jon Jon, vull dir, si t'ho pagues tu, perquè sou molts i vols anar a coses més. Què vol dir molts? Doncs de família, jo què sé, a vegades jo,

claro, com que som dos. Som quatre, nosaltres som quatre. No cal que vagis a un hotel. A vegades 5 perquè anem amb la gossa,

vull dir que mira. Oscar, podem fer un bolo a l'hotel d'Opalet? Bueno, pues molt bé.

Jo no vaig per fer bolos, vol fer programes fora, amb gent.

Vaig anar en això, després vaig anar. Em van posar un hotel, d'aquestos que no m'agraden a mi, que té spa. Ja. Que té què? Spa. Spa. Sí, de la soteràpia. Home, clar, si estaves a Biarritz és el que té, Biarritz. No, no, jo no estava a Biarritz. A Biarritz vaig anar. Ah. Perquè vaig anar a donar una volta. Perquè a mi m'agraden molt aquests llocs que la gent va vestida de neopreno descalça pel carrer amb una tabla de surf per la vorera, això ho trobo de la civilització màxima. No, jo estava a un hotel d'estos que són de talasoterapia, que ja m'hi han posat algun, jo sempre dic jo, i després arribes i dius a vostè 70 minuts, i jo li dic, jo no vull anar. O sigui, no aniré. Vull dir, mira, jo una vegada em van convidar a un hotel, d'aquestos també, i té vostè l'hotel aquest de la terapia de les baños i totes aquestes coses, que la gent se fot en fred, en calent, com si fos un llobarrut, i vinga, amb una bata. I jo només baixar. El moment que vaig baixar, de sobte em vaig trobar amb una cosa que ells diuen la piscina de sal. I aleshores era una piscina amb tot de gent flotant cap a dalt amb la cara negra de la llum, que semblava allò la piscina de la facultat de medicina, de tots els cadàvers. O sigui, una cosa d'un mal gust que els vaig dir, oiga, i vostè per a baixar a l'espa no podem posar la piscina a un altre cantó? Perquè la primera que veus, tota aquella gent flotant. Bueno, jo me'n vaig anar a un raconet a flotar, jo sol, pisat de riure contra el canto, perquè vaig pensar, és que. Bueno, no té cap sentit. I aleshores, en aquest hotel, que no era tan així com l'altre, aquest era més bo, diguéssim, el de la talsoterapia primera. Aquest, clar, són aquells hotels que s'obre l'ascensor, ja t'entren dos amb barnus, mullats. D'això no et va bé, no t'agrada. Bueno, que necessitat. Aleshores, tornes a baixar, t'entren dos més que acaben de pujar, tots uns barnussos, tampoc te penses. I clar, la gent, allà va amb el cap mullat, allà entra l'ascensor amb tu, que vas en traje, que te vas a sopar, no sé jo si té molt sentit. I ni és classisme ni és res que no em digui res ningú. És una qüestió A mi els hotels, que tenen aigües. Trobo que fa olor d'humid. És qüestió de bon gust al final. I sempre t'entra aquella baforada de la calor de la piscina. Sí, de la piscina. Pues sí que va a la piscina, pues vés-te'n a. Bueno, on està la piscina aquí? Bueno, allò. Ara va a dir a Concherola. A Montjuïc. A Montjuïc. Per exemple. Bueno, pues vaig anar aquí. I aleshores em van posar en aquest hotel. I pues no vaig fer. Si vols, tens 70 minuts tu i la família. Si vols pots anar. Ho vaig deixar. Dic, jo no, esto no lo voy a utilizar. Molt bé. I ha quedat pendent. Perquè també te dic, un d'això és de talasoterapia i donaven una ampolla d'aigua a l'habitació, i érem dos. Vull dir, molta agua, molta agua, pero potable. Pa' tu, eh? Botifarra. Molt bé, ja està que tens el teu tema aquesta setmana. No, és que tampoc et penses que després.

Però el tema és la talassoterapia, que les ampolles de l'habitació. No, la talassoterapia no m'interessa. O sigui, quin és el tema?

Cap. No, és que no en tinc. O sigui, vaig a tal. No, jo he portat un tema del New York Times. Ep, aviam, carai. Ja saps que vaig d'aquesta línia. Vas a fons, vas a fons importants o no? Aquesta temporada, quan el porto, vaig d'aquesta línia. Aviam. També he de dir que, evidentment, és del New York Times, i que no he tingut temps de llegir-me l'article. Això és només el titular. Jo us dic la veritat, quan porto 13, joder, avui em costarà, eh? Pots deixar-ho i 20, pots deixar-ho i 20 sense problema. Quin era el titular? Era un dilema, un dilema contemporani, contemporani, que té a veure amb. Era un tema que era, si tu tens un gos. I el teu gos dorm amb tu i tu canvies de parella o trobes parella i la teva parella no vol que el gos dormi amb tu què fas? Sé que sembla complicat, de saque.

Hi ha un moment que has de triar entre el teu

animal o la companyia. Bueno, fes-m'ho tu que tens gos, perquè ara jo mentre ho anava dient he pensat, això no ho tirarà ni ara de tres.

No, que vols dir, clar, hi ha un moment que pots haver de triar entre el gos, el gos que està acostumat a dormir amb tu al dia,

o la nova parella que no vol dormir amb el gos. Escolta, a lo tonto, a lo tonto, amb això, el dos cat, no, el tres cat, es foten un programa, eh? Però. Vull dir, amb aquest tema foten una taula, la posen a una i foten quatre debatindres i foten un programa. El 2K i el 3K també, eh? És que hi ha parelles que no dormen juntes, no? Sí, això sí, això hi ha gent que sí, que ho fa. Clar, però si tu dorms amb el gos, jo, per exemple, jo sí que dormo amb el gos. Jo el gos dorme. Dorm al mig.

Sempre dorm al mig. Per desgràcia meva, també. El que passa que el meu. En sèrie? És petit. Hòstia. Però el teu és gran.

El meu és petit i dorm entre els coixins. I dormiu la teva dona o el gos i tu? Sí. Mare de Déu.

Per desgràcia. A l'hivern no és, perquè la gosta tonta no és. I a l'estiu, com que fa calor, no puja. La gossa és la més llesta de casa i l'han mal acostumat en tercera persona l'altra persona que dorm a mi la han mal acostumat a que dormi amb nosaltres jo la tiraria fora això

t'agradarà a tu que també com que ets d'hotels però a mi els gossos ja ho sé jo soc el president

del partit antigossos bueno,

ja ho sabem jo el meu el vam acostumar a dormir al mig perquè me'ls acabaven de donar i vosaltres dos? Sí, sempre. Però escolta, això t'agradarà. Jo el vaig acostumar a dormir al mig. Va començar a dormir al mig del llit a la Torre del Remei.

A la Torre del Remei? Això ja li ha agradat, eh? És que només fas que. Però perdona que et digui una cosa, eh? Què? Anar a la Torre del Remei, que es menja de conya, o a dormir, que s'hi dorm de conya, a passejar, que s'hi passeja de conya, i fotre un gos al mig. Dos? Vas a anar amb dos? És un atemptat. Per què? Perquè sí, home, perquè no té cap sentit. No, no, no té cap sentit. La Torre del Remei pot ser pet friendly, però no té cap sentit potre un gos entre.

Bueno, pues al pobre l'acabàvem, ens acabàvem de donar i perquè estés tranquil va a dormir al mig i ja es va acostumar i encara dorm avui. Esteu de guasa. Vuit anys després.

Fa més d'un any que véns i encara no has après que tu el tema el llences i llavors els altres han d'opinar perquè el Bernat i la Júlia. Però és que no els he

interessat cap dels temes que he tret i mira que n'he tret. Jo el que he dit és que surto jo del llit, sí.

Jo no tinc gos i si en tingués no crec que volgués que dormís al meu llit. Però tu vols tenir un gos? No, no, jo no. Ah, tu estàs en el meu, en el partit de la lliga antigossos. No sóc antigossos, però no m'entusiasmen i tenir-ne a casa i al llit, d'entrada, no. Bueno, i tu? Jo, bueno,

intento ser oerta i llavors me'n vaig jo del llit.

No li prohibiré per mi el meu seu gos. Però tenés d'anar al llit, no en tinc?

No, home, perquè si s'ha de quedar el gos jo no em quedo. Però si no fan res, pobrets. No sé. Però no és incòmoda, no?

A mi em molesta estar a l'AVE. Quan puges a l'AVE i al costat hi ha una persona que porta un transportín d'aquests o com es digui, amb un gos, jo demano que em canviïn. Però et fan por? O és angria? No, m'agraden els gossos. I ja t'ho dic, em molesta anar-te al tren. No, no, queda claríssim. Hi ha algun animal que t'agradi? A mi m'agraden les persones. A vegades tenen el mateix rebuig, els gats. El mateix. A mi els gats em fan al·lèrgia. Jo, ara que han passat molts anys, vaig assassinar el gat d'un veí. Què dius, ara? Bueno, doncs escolta, posa el musicant.

No, no, és que vull dir, jo a lo tonto, a lo tonto, te dic que vinc aquí sense res. Jo aquí soc el més rentable de tota la Catalunya Radio aquesta, també t'ho dic, eh? Inclòs al matí la solució, com es diu l'altra? La tarda, la.

Ara diré programes que són del tras de cadenes. Bueno, matí a Catalunya Radio. Ai, perdona, no ha sortit l'ostrell.

Ja no surt. Com vol dir que no surt? La setmana passada només feia que sortia per caida enrere. Ah, la pantalla, aquesta d'aquí enrere, no? No ha sortit, l'heu vist? No ha sortit. Bueno, és que la setmana passada no hi éreu, tu sí. Només feia que sortia ilustre el riem darrere d'ell, un cap, o sigui, tota la pantalla.

Aquesta pantalla, van passant imatges. Ara hi ha aquesta de Catalunya Ràdio. La setmana passada hi havia una del Matí de Catalunya Ràdio. Igual la setmana que ve véns i hi ha un de

la tarda o del que sigui. No m'ha coincidit a mi.

No t'espiem el tema, perquè aquí s'ha dit una cosa molt important.

Sí, claro, no t'espiem, perquè ara aquests minuts que queden és vaig matar un gat d'un vell. Em sembla una cosa.

Que trobo que si això Catalunya no ho sap perdona, des de

Catalunya Ràdio no ho feu des de Catalunya Ràdio no ho feu la culpa no va ser meva, és molt senzill jo vivia en una casa i la veïna de la casa de baix ja us ho he dit, això fa molts anys ha prescrit tenia gats, llavors els gats es van acostumar a saltar al seto, no sé com es diu en català, ja em perdonareu i a fotres en el meu jardí. I això sí que no. El que era encara pitjor, es fotien en un sofà que tenia jo sota el porc, on jo estava allà sempre a la mar de tranquil. I m'ho van omplir de pèls. Aleshores, un bon dia, me'n vaig anar cap a un boter metro i li vaig dir, escolta, em passa això. I em va dir A Cardona on vas anar? A una drogueria de metro. Li vaig dir, em passa això. I el boter em va dir, mira, doncs, entre el límit de casa teva i el del veí, fica aquestes pastilletes. I ja no va venir mai més el gat. És que era molt malament. No, no, molt malament no. El meu veí té tot el dret del món d'omplir-se a casa seva de pèls i de pixats. I t'ho va dir? I t'ho va dir algo el veí? T'ho va dir, escolta, no. No, perquè jo, òbviament, no li vaig comentar. Estic ara reconeixent-ho públicament.

Home, però no et va dir en cap moment, has vist el meu gat, per exemple?

No, perquè ja coneixia, era veïna, la meva animadversió als animals domèstics. Bueno, i creus que s'estan enterant avui? Si ens està escoltant, que és possible.

El que te pot estar escoltant és el, com es diu aquest, el. Porter, no? El de la protectora. El que fa els asesinatos? Carles Porta, Carles Porta. El Porter, jo li fotia, com en aquella de Horizonte. El Carles Porta, igual te fa un programa, perquè això luego ho hauran d'obrir, perquè no m'ha tret tanta gent a Catalunya per fotre tants programes. O sigui que acabaran fent gats morts. No trobes? jo el que trobo és que

no podem donar a través de la ràdio pública un missatge que es pugui enverinar el gat del veí no, evidentment que no jo

no vaig veure el cadàver és igual que no el veiessis el fet és que el gat no va tornar jo objectiu aconseguit però tu no ho saps si ho vas fer ell creu, és que no ho sap realment jo vaig aconseguir l'objectiu que era que deixessin d'haver-hi pèls del gat de la veïna en el meu sofà. Avui veus, se m'ha desviat el tema. Segur que hi ha altres mètodes molt menys. En boter no en va trobar un altre.

Home, és que potser no havies d'anar al boter. Potser un veterinari t'hagués donat alguna mena O potser hagués

hagut d'anar a parlar amb la veïna. No, no hagués tingut arreglos. Bueno, escolta'm una cosa. Mira que pensava que anava bé i ho he acabat xoc, eh?

El programa no se hace

responsable de las opiniones de sus colaboradores. Y los otros colaboradores. Nosotros tres tampoco.

Ni de les opinions, ni de les accions dels col·laboradors, perquè en aquest cas no és una opinió, és una acció.

I ell treballa a la universitat, a Oliva no sé què, a Batoliba seu. Allà va, va a classes. Bueno, jo crec que me'n vaig. És que avui. Bernat, no ho passo això avui. Passa-ho, home, passa-ho. Jonjo et decidirà si te la paga o no. Bueno, Jon Jonco me l'envia a una altra direcció. Però que és el teu gestor, el Bernat? No, però li vaig dir que si veia que no havia estat bé, que m'ho digués i jo no la passava. Perquè també em sap greu. Perquè ara vosaltres, que si tal, que si el rodalies, que si el tren, que si tal. Clar, vosaltres feu coses sèries. Jo vinc aquí en tres merdes, que m'estic inventant al moment, menys mal de tu, que fas coses extraordinàries, però no d'extraordinàries.

Tinc uns quants missatges de gent que està escoltant i que no estan especialment satisfets amb la teva. Home, sí, clar, normal. Però jo us ho dic, que estiguin tranquils, jo no vaig veure el cadàver. Sí, però ho vas fer, per tant, no aprovem aquests comportaments, ni de bon tros. De fet, els censurem. No sé com matar els animals dels altres.

Els animals, en general. No, no, no. Si tot hem començat perquè el meu dormia amb mi.

Imagina't com ha derivat el tema. Jo t'ho desaconsello.

Bueno, escolta, és que avui, ja t'ho dic, ara me'n vaig trist perquè ara tinc Catalunya en contra. No, la tinc jo, no pateixis. Bueno, però tot això ho he engegat jo. Si no m'haguessis llegit el New York Times, no hauríem arribat aquí. És que, clar, mira la volta que he fotut. Total, pa acabar, així de malament. Ara deixo el presentador per terra. La cadena esfonzada.

És que s'ha de llegir el New York Post i no el New York Times.

No, però és que no l'havies llegit, havies quedat amb el titular.

Bueno, amb el titular i tallat, perquè la foto del gos era mitja. No et penses que. És que no m'ha donat temps. És que no m'ha donat temps. Sergi t'anava a dir.

Digue'm com vulguis. Santi Villas, gràcies i bona tarda. D'aquí a set minuts seran dos quarts, una pausa i de seguida entrem en matèria.

A Via Central fem 50 anys al món del camper i l'autocaravana.

I us celebrem regalant un superpack amb aire condicionat inclòs en tots els vehicles nous.

Del 17 al 24 d'octubre visita'ns a Barberà del Vallès i descobreix les nostres autocaravanes i campers.

Adria, Death Labs, Sun Living, Sunlight i Ranger.

ViaCentral.cat.

Aquest diumenge 18 d'octubre, El Periódico té un pla molt especial. Vine amb tota la família a la festa solidària d'El Periódico al Zoo de Barcelona, a favor d'Afdecat. Gaudeix d'un dia al Zoo amb activitats per als més petits amb entrades a preu reduït i ajuda'ns a donar suport als infants i joves amb trastorns de l'aprenentatge. Diversió, família i solidaritat. T'hi esperem!

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. Debe ser recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Entre la contemplació i l'abisme,

l'OBC presenta per primera vegada al país Shant of Gratefulness de Basques, una peça nova profundament

meditativa. I com a contrapunt, la quarta de Shostakovich, feroz, grotesca i sense concessions.

Entrades a auditori.cat.

Motivació, actitud i passió. El dimarts 20 d'octubre, Mundo Deportivo i el Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya celebren la 43a Gala Campions amb Valors al Gran Teatre del Liceu. Un homenatge als esportistes, entitats i clubs que han destacat per la seva trajectòria i pels seus mèrits i valors. Amb el patrocini de Clubs Eurofitness, Nutrisport, CaixaBank i Aural Centres Auditius.

Darrere d'una truita ecològica hi ha molt més del que penses. Gallines criades sense gàbies, a l'aire lliure, alimentades amb vinsos i ferratges ecològics, respectant el seu benestar, amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

Del 15 al 18 d'octubre, Viloví d'Unyà celebra la Fira de la Llet. Quatre dies per gaudir de la pagesia, la ramaderia, la gastronomia i les tradicions, amb activitats per a tota la família. Fira de la Llet de Viloví d'Unyà. Vine i viu-la.

Hem decidit que a partir d'ara farem realitat el teu somni i la tarda de Catalunya Ràdio tornem a començar en anglès. Welcome to the best hour of the day. It's four o'clock. This is Francesc Garriga. Mira quina sintonia que ens hem fet. A la intel·ligència artificial li han dit que convertís en anglès la nostra sintonia.

Per Catalunya! Gràcies a un material sonor excepcional, amb la veu de Ramon de Colubí, el militar i advocat d'ofici que va defensar el president de la Generalitat, en defensa de companys, narra els fets d'un dels capítols més foscos de la història de Catalunya. Estreu les sabates. No ha volgut que li envenin els ulls. Amb les veus de Pere Arquilluer, Carles Martínez. La terra no és dolenta, no ho creus? I el periodista Albert Mercader, amb l'assessorament històric de l'historiador Albert Botran. En defensa de companys. A l'API web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3CAT.

Som Trescat. D'aquí a dos minuts seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb el Joan López Alegre, el Bernat Sorroca i la Júlia Miralles. El dia en que s'ha fet un pas més en l'aplicació de la llei d'amnistia perquè el Tribunal de Comptes ha amnistiat Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras i una trentena més d'exalts càrrecs del Govern de la Generalitat per les despeses del procés. D'aquesta manera, els afectats pel procediment ja no hauran de pagar els 5 milions d'euros que els reclamava aquest tribunal, dels quals, de fet, ja s'havien posat més de 4 milions a través de vals de l'Institut Català de Finances. Justament va ser el Tribunal de Comptes qui va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que es pronuncies sobre la llei d'amnistia en considerar que la malversació quedava fora de la llei, però el TJUE no li va donar la raó i va dictaminar que no hi havia hagut malversació de diners públics que poguessin afectar les arques de la Unió Europea. En la causa del Tribunal de Comptes hi havia, des d'exconsellers del govern, com Andreu Mascolell, Francesc Homs, Joaquim Forn o Josep Rull, també els responsables de la política exterior de la Generalitat, com l'exconseller Raúl Romeva o el secretari del Diplocat, Albert Royo, o representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafach. Després de sis anys, ara tots ells quedaran lliures d'aquesta causa i se'ls hauran de retornar els diners de les fiances, una bona part dipositades amb avals, com dèiem, de la Generalitat. A poc a poc, i és veritat que molt lentament, podríem dir, però la llei d'amnistia va tenint conseqüències, podríem dir.

Sí, a veure, aquesta sentència o l'aval final de l'amnistia per part del Tribunal de Comptes ha trigat tres mesos des que es va produir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va ser el juliol, i que va ser bastant clara i bastant categòrica. Va dir que amnistiar la malversació no anava en contra del dret europeu, que la malversació de l'1 d'octubre no afectava els interessos financers de la Unió Europea, i clar, en el moment en què et diu això, el Tribunal de Justícia, quan tu li has fet la pregunta, de fet, clar, trigar tres mesos, sigui perquè preguntes a les parts, sigui perquè busques algun subterfugi per no aplicar la llei. Bé, jo crec que esperar tres mesos a aplicar la llei, tenint en compte que fa nou anys que va passar tot allò i que el procediment ha afectat tant a tantes famílies, en aquest cas amb el tema econòmic, doncs crec que és ganes d'allargar una cosa que havia de passar. I al final, amb el Tribunal de Comptes, el que hem viscut és, és un doble càstig, és a dir, al final els dirigents del procés, sigui Carles Puigdemont o Artur Mas o Oriol Junqueras, però també els càrrecs de la Generalitat, ja han estat, van ser perseguits per la via penal i en alguns casos condemnats per part del Tribunal Suprem amb les multes corresponents, etc. I aquí s'ha produït un altre judici, en aquest cas per responsabilitat comptable, amb un tribunal. Que no és ben bé un tribunal, que és un punt estrany, i que et demanava una fiança, els demanava una fiança de 5,4 milions d'euros, que això és una absoluta animalada per gent i per famílies que ja no estaven en política i que potser el que van fer en alguns casos era fer la seva feina de difusió de Catalunya a l'exterior. I sí, segurament explicar quin era el projecte polític, que en aquell moment era la independència. Clar, arribar a aquestes circumstàncies, a unes fiances milionàries, em sembla completament descabellat i és una bona notícia que finalment s'hagi aplicat aquesta amnistia.

Són avenços en l'aplicació completa i a tothom de la llei d'amnistia, però és cert que anem lents i que el que hauríem de fer és poder normalitzar la situació política d'una vegada a Catalunya respecte a totes les persones a les que s'ha d'aplicar la norma. I bé, una mica ja ho vam parlar la setmana passada, però sí que segueix semblant que sempre costa i bé, no sé si en concret en aquest cas, però sí que és veritat que segueix havent-hi una mica semblaria com. Un cert viatge polític a vegades per aplicar definitivament una norma que, un alza cop, que ha aprovat la democràcia espanyola al Congrés dels Diputats i que, per tant, a veure, això ja sobrepassa la voluntat o no de jutges i tribunals. En aquest cas, a més, Europa va donar la raó, que efectivament no hi havia una malversació de fons europeus, per tant, com a mínim per aquesta via no es podia actuar, no cabia impedir l'amnistia efectiva. Doncs a veure si normalitzem ja la situació. A veure,

jo crec que l'independentisme. Em refereixo als votants, no als dirigents han fet un mal negoci en aquesta legislatura perquè tot el que té a veure amb la resolució de la situació personal dels dirigents independentistes que van cometre delictes condenats pel Suprem perquè l'amnistia i les modificacions legals no deixen de dir que hi ha hagut uns delictes que es van cometre i que es van així condemnar. I tota aquesta part, o sigui, com s'arregla la vida, com es perdonen multes i com es passa un sadàs perquè tota aquesta gent es pugui tornar a dedicar a la política o el que vulgui, ha quedat resolt. Però tota l'altra part, que era, quines eren les coses que, si és veritat, que eren bones per Catalunya, cosa que seria molt llarga i molt discutible, s'havien d'aconseguir el finançament, el condenament del deute, etcètera, etcètera, etcètera, de tot això no ha passat res. Per tant, per mi la lectura és, escolti. Aquí se li ha arreglat la vida a una sèrie de persones, però realment el balanç de quina és la relació entre socialistes i independentistes, més enllà d'aquestes qüestions, res de res. I tan sols vull dir una cosa, que és, escolta. Aquí no hi ha hagut una persecució d'idees. El fet que tu siguis independentista i estiguis al govern no et dona dret a fer el que et doni la gana amb els diners. Un pressupost públic, i aquí estem en una misura pública, té milers de partides i cada despesa s'ha d'atribuir en una partida. Hi ha un informe d'intervenció. I el Tribunal de Comptes, que és un tribunal al qual totes les administracions tenen que, valga la redundància, rendir comptes, no és una persecució contra l'independentisme de la Generalitat de Catalunya, etcètera, etcètera, etcètera, el que va fer va ser merament analitzar si els diners que s'havien esmerçat al referèndum ilegal. Com així es va sentenciar el Tribunal Constitucional del 1 d'octubre de l'any 17, s'havien fet anar partides que eren legalment utilitzables per això, sí o no, i com que era un referèndum il·legal no es podia fer anar, i això és el que va dictaminar el Tribunal de Contes. A partir d'aquí. Es va fer, per cert, una modificació legal, que jo crec que és una modificació legal nefasta per al que és el control del diner públic, per la qual es va deixar de considerar que fos malversació si no hi havia embutxacament de diners per part del polític governant. El qual és un error, perquè a partir d'ara una persona pot prevaricar o pot cometre aquesta mena de delictes i si no s'embutxaca directament els diners no serà perseguible legalment, amb la qual cosa l'exigència amb el diner públic serà més baixa.

En el cas del procés, però, aquesta reforma del Codi Penal que dius no va funcionar del tot perquè el Tribunal Suprem va fer una interpretació a un punt rocambolesca de la modificació legal i va dir que els dirigents del procés sí que s'havien embutxacat diners, malgrat que, evidentment, no s'havien embutxacat diners perquè no anava d'això l'1 d'octubre. A més a més. Jo el que critico sobretot és que el Tribunal Suprem, quan va dictar la seva sentència, no va acreditar quins diners s'havien malbaratat en l'1 d'octubre. Va dir que concluïa que hi hauria hagut una malversació, que segurament per fer això s'haurien hagut de destinar diners públics, però no va xifrar en quina quantitat. Però és evident que es va gastar diner públic, no? Però si tu no acredites en quina quantitat es va malversar i només conclous que va ser molts diners per aplicar la franja alta del delicte de malversació. És una miqueta poc precis a nivell jurídic i a més a més que llavors et vingui el Tribunal de Comptes en un altre procés a dir no, però és que aquests diners van ser 5,4 o 4,9 o el que sigui doncs a mi em sembla si no hi ha una persecució vaja, és poc poc fiable més que res perquè això perquè la sentència del procés no hi ha la quantitat de diners que presumptament es van malversar d'altra banda, el que sí que comparteixo amb tu Joan és que l'independentisme amb el PSOE. Sí que s'ha centrat tots aquests últims anys en la lluita antirrepressiva, és a dir, primer van ser els indults, després la reforma del Codi Penal i finalment l'amnistia. I sí que s'ha desatès, jo crec que excessivament, perquè si l'objectiu de l'independentisme és assolir un estat propi, però pel camí, aconseguir millores de l'autogovern, doncs sí que s'han fet passos, però evidentment aquí no hi ha hagut un retorn suficientment important. En altres paraules, que s'ha destinat la força negociadora que ha tingut primer Esquerra i després Esquerra i Junts a qüestions com l'amnistia i ha solucionat la vida, entre cometes, als dirigents de l'1 d'octubre i pel camí del finançament no s'ha pogut materialitzar per aquest avançament electoral de Sánchez.

A veure, jo crec que, en primer lloc, la qüestió de la malversació, com explicava el Bernat, és cert que ara del que estem parlant és d'un ens administratiu, això també diria el Tribunal de Comptes, és el que és la Sindicatura de Comptes d'Espanya, però és cert que la malversació ha sigut un dels elements que tota l'estona s'ha anat fent servir per allargar l'aplicació de l'amnistia, en aquest cas també des de jutges i tribunals. Per tant, tornant a la base del que parlàvem, jo crec que sens dubte és una bona notícia. Que l'element de la malversació també vagi sent superat, ara pel Tribunal de Comptes, que era un dels estadis que faltaven, i bé, esperem que finalment, quan abans millor, es pugui normalitzar totalment la situació i s'apliqui definitivament l'amnistia, de tal manera que totes les persones que han estat afectades per les sentències derivades del procés puguin fer política, puguin viure a Espanya o a Catalunya tranquilament, que una mica per mi és el que vol dir la normalització de la situació política, que no afecta només a aquestes persones, que el que és més important és que ens afecta a tots i a totes i que puguem passar a parlar d'altres coses. S'ha de parlar de catalanisme, de drets nacionals de Catalunya? Per mi, sens dubte, però en què? Doncs, per exemple, avançant en finançament, que són partides concretes de pressupost, com deies tu, que poden anar a escoles o a hospitals. Per mi, això és el major patriotisme. Per tant, jo el que vull dir és que deixem enrere una època que jo crec que, al cap i a la fi, no va portar gaire la ciutadania de Catalunya i que passem a parlar que Catalunya creixi i que creixi des d'aquí, des que la gent de Catalunya visqui millor i que, per tant, que reforcem els serveis públics, que reforcem el pressupost i que reforcem les institucions catalanes.

Bé, en tot cas, aquesta és la decisió, tot esperant que l'amnistia s'apliqui de manera ja definitiva. Es van fent passos, avui n'hem tingut aquest del Tribunal de Comptes i veurem en les pròximes setmanes, sembla que també tindrem novetats respecte a l'amnistia de la resta de delictes que penjaven sobre els polítics del procés. Ara passen gairebé 9 minuts de dos quarts, fem una pausa, i avui és un dia que pels malalts de política és d'aquells per sucar-hi pa, perquè avui han aparegut, no una no, dues enquestes de, a més a més, entitats públiques, el CEO a Catalunya i el CIS a Espanya, sobre intenció de vot. Hi ha moltes interpretacions possibles, ara en fem algunes.

Catalunya migdia.

Marius, dissabte 17 d'octubre vaig a una trobada presencial de British Summer amb escoles de tot el món. T'hi apuntes? Tu volies anar al Canadà, oi? Triarem on farem el quart d'ESO.

I tant que hi vinc. Ho diré als meus pares.

Recorda, trobada excepcional el 17 d'octubre al carrer Córcega 286 de Barcelona de 10 del matí a 7 de la tarda.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

9 lletres, fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres, què deu ser una fira de. Expocasió, home. Clar, Expocasió, on hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim, Expocasió.

Torna a Expocasió, Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva.

Entre la contemplació i l'abisme,

l'OBC presenta per primera vegada al país Chant of Gratefulness de Basques, una peça nova profundament

meditativa. I com a contrapunt, la quarta de Shostakovich, feroz, grotesca i sense concessions.

Entrades a auditori.cat.

Com pots comprovar que tot està a punt per votar a les eleccions generals del 29 de novembre? Has de figurar en les llistes del cens electoral. El pots consultar del 12 al 19 d'octubre al teu ajuntament, consulat o eina iponès. Demana que ho rectifiquin si hi ha cap error, sobretot si votes per primera vegada o si t'has canviat de domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. L'actriu. Senyor Hughes, gràcies per l'oportunitat

de ser una estrella. El xofer. No hi ha cap mal a tenir aspiracions. I el milionari excèntric. Multimilionari, soc no milionari. A Hollywood les normes són clares.

La veritat és que jo no sé si hi encaixo aquí, perquè no hauria de tenir més pits, és sexy.

Jo soc rígida i no sé actuar. Però de vegades es fan excepcions. Tu ets l'excepció de la regla. L'excepció de la regla és la gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Tornen els premis Regió 7. La gala del talent, l'esforç i la passió de tot un territori. Dimarts 27 d'octubre a les 7 del vespre al Teatre Cursal de Manresa. Entrades gratuïtes a Cursal.cat. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. CaixaBank, Endesa, Ajuntament de Manresa, Volvo Motorcat Premium, Consell Comarcal del Bages i ICL.

Com et quedes si et diem que la regadora del teu jardí és, en realitat, un pot de xampú? Sí, sí, com ho sents, perquè quan separem bé, els residus es transformen. Així que recorda, els envasos de plàstic, els brics i les llaunes van al contenidor groc, el vidre, al verd, el paper i el cartró, al blau, i l'orgànica, al marró. És a les teves mans, tria bé on llençar-ho.

Generalitat de Catalunya i AMB. Àrea Metropolitana de Barcelona. Campanya finançada pel Fons d'Ecoembes.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Som Trescat. Som Trescat.

Bona nit. Per tant, segons les dades del CEO, amb aquests resultats no es repetiria la majoria parlamentària d'aquesta legislatura perquè el PSC, Esquerra i els Comuns no sumarien els 68 necessaris per la majoria. Es queden en 67 a la part alta de la forquilla. El CEO també ha fet una projecció de vot en les pròximes eleccions espanyoles i és el mateix dient que el CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques, Ha fet públic el seu baròmetre d'octubre, fet entre l'1 i el 6 d'octubre, després del cas Mari Carmen i fins l'endemà que Pedro Sánchez va convocar eleccions. Segons el CIS, el PSOE guanyaria les eleccions i ampliaria la distància amb el Partit Popular. Ara el CIS els dona 12 punts de diferència a favor dels socialistes perquè, segons el baròmetre del PSOE, hauria millorat en 3 punts i el PP hauria empitjorat en la mateixa proporció. També millorarien resultats, sumar front ampli, Podem, Esquerra Republicana i Junts, a qui li atribueix mig punt de millora, igual que a Vox, aquí també se li atorga mig punt més. No sé com ho veieu, ja sabem que el CIS i el CEO tenen un univers més ampli que la majoria o que pràcticament totes les enquestes que a vegades es fan a través d'empreses per mitjans de comunicació, també és veritat, ja ho sabem, que especialment en el cas del CIS últimament ha fet un dibuix molt diferent del que marquen la resta d'enquestes, No sé com ho veieu, quina interpretació en feu.

Jo vull dir una cosa del CIS, perdoneu l'autocita, però com que és el que ensenyo a la Uni, ho puc explicar. Perquè els resultats del CIS són tan diferents de la resta d'enquestes que es publiquen que donen un avantatge en aquests moments al bloc de la dreta, PP-Vox, i en canvi el CIS dona un avantatge cada vegada més gran a l'esquerra. Intento explicar-ho de forma molt simple. Quan es fa una enquesta. A la gent se li fan un grapat de preguntes i una de les preguntes que se li fa a la gent és vostè recorda quin partit va votar a les darreres eleccions? I llavors, el que la gent contesta, que per donar una informació que potser a la gent li distreu i li interessa, la gent sol tenir una memòria esbiaixada en el sentit que, habitualment, la gent sol recordar més el partit que està governant que no el partit que va votar. O sigui, és igual que sigui en aquests moments el PSOE, com si fos el PP, aquí a Catalunya el PSC, sempre el partit que està en el govern, el record de vot que té és més elevat que el vot real que va obtindre. Amb la qual cosa, a veure si aconsegueixo explicar bé, disculpeu, amb la qual cosa, quan tu. Li preguntes a la gent, vostè què va votar, per donar el resultat de la intenció de vot que ha donat l'enquesta o has d'ajustar-ho al vot real que va haver-hi en aquelles eleccions? Quina és la trampa que fa Tezanos? Tezanos fa la trampa que fa el càlcul sobre el record de vot de la gent. I, a més a més, si tu agafes les tres darreres enquestes del CIS que s'han publicat, cada vegada més la distància entre el PSOE i el PP és més grossa, amb la qual cosa ell cada vegada més també dona un resultat esbiaixat. Per tant, el mètode que està utilitzant el CIS és un mètode que, per als motius que el senyor Tezanos tingui, que jo crec que són molt evidents, però ara és igual, és un mètode que és un mètode que dóna un resultat que no és un resultat que s'ajusti realment a la intenció de vot real que en aquests moments hi ha a la societat. I per això, qualsevol enquesta, incluïda la del CEO, és diferent que la que fa el CIS. No sé si he aconseguit explicar-ho.

En tot cas, que és veritat això que dius, i que s'opta molt que cada vegada que surt el CIS dona un resultat que és radicalment diferent a totes les altres enquestes que es fan. És veritat que en les últimes eleccions generals, el 2023, qui va apropar-se més al resultat, que ja va ser sorpresa, perquè també les enquestes donaven una victòria del Partit Popular amb Vox, i al final va ser el Partit Socialista, qui va aconseguir governar, no guanya les eleccions, però sí que va aconseguir governar, qui més es va apropar a aquell resultat va ser el CIS, per sorpresa de tothom. No vol dir que ara ho torni a repetir, eh? Però sí que és veritat que a mi cada vegada que surt el 6 em sorprèn, i penso com pot ser que et vagi en contra de tothom, sempre penso, bé, escolta'm, el 2023 van ser els que més es van apropar al que va acabar passant, que no vol dir que ho repeteixi, eh?

Però ja no ha passat ni a les últimes europees, ni a cap de les autonòmiques, on ha donat resultats, inclús a Castelló donava al Partit Socialista primer, si no ho recordo malament, o sigui. I ja t'ho dic, és que més el diferencial de les tres darreres cada vegada és més gran a favor del PSOE. O sigui, clar, el record de vot de la gent cada vegada és més del PSOE i amb més distància del PP. En el cas de l'enquesta d'avui, el Partit Popular ha guanyat les darreres eleccions, crec recordar que érem tres punts i escaig de diferència, si no ho recordo malament, ara no ho tinc al cap, però l'enquesta d'avui del CIS dona 17 punts de record de vot superior al PSOE que al PP. Clar, o ajustes això a la realitat de la societat i del vot d'aquell moment, o senzillament l'enquesta és una enganyifa.

Sí, jo crec que la credibilitat del CEO aquests últims anys ha quedat bastant tocada i és una llàstima. Del CEO del CIS. Del CIS, perdó. Del CIS, no. Del CIS. I és una llàstima perquè al final és un ens públic que hauria de tenir una certa. El CEO és una meravella científica al costat del CIS. Exacte, hauria de tenir una mica més de fiabilitat. Pel que fa al CEO, ara sí, amb. Les eleccions espanyoles, jo crec que el que deixen clar, o l'enquesta sobre les eleccions espanyoles, deixen clar que Sánchez ho té bastant fet a Catalunya. Catalunya està bastant entregada al PSOE, a Pedro Sánchez, és el líder més ben valorat i aquí haurem de veure si té alguna mena d'efecte, jo crec que no en tindrà, el fet d'haver situat Jordi Areu, el ministre Areu, com a candidat. Jo crec que serà una campanya en aquest cas molt lligada a Sánchez i la gent aquí a Catalunya vota Sánchez, per tant, No crec que hagi de tenir gaire impacte, però sí que crec que a les dades del CEO el que ens permeten argumentar és que el moviment de Junts de tombar els decretos d'habitatge i indirectament provocar un avançament electoral va ser un moviment arriscat, perquè si alguna cosa queda clara del que pensen els catalans o els catalans que han estat encastats és que. Agrada bastant Pedro Sánchez i no agrada gens PP i Vox. Per tant, si el frame de la campanya, o si en aquestes pròximes setmanes queda com Junts, com a responsable d'haver provocat unes eleccions, d'haver fet trontollar Sánchez i d'haver provocat per activa o per passiva un govern de PP i Vox, això se'ls hi podria. Se'ls hi podria girar en contra. Perquè, a més a més, també veiem que al votant de Junts li agrada Pedro Sánchez. Crec que per un 40% dels votants de Junts és el seu líder preferit i un 56% n'aprova la gestió. Per tant, anar en contra d'aquest govern de manera tan clara com ha fet Míriam Noguera els últims els últims mesos o els últims anys, doncs no sé si seria la millor idea. I per últim, el creixement d'Esquerra, que sembla que es consolida, jo crec que aquí evidentment cal parlar del factor Gabriel Rufián. Haurem de veure com queda, o quin efecte té el pacte amb Podem, i com queda també el front ampli, però jo crec que Gabriel Rufián, i això també és una miqueta el problema d'Esquerra que depèn molt d'aquest líder, d'aquest lideratge, però Gabriel Rufián, segons aquesta enquesta, doncs arrossega bastant votant i Esquerra creixeria de manera significativa.

Sí, davant del contexte que veiem a diferents eleccions europees recents, que a grans trets mostren la tendència que l'extrema dreta s'està guanyant l'espai de la dreta tradicional, conservadora, democràtica, i jo crec que aquesta és una pèssima notícia. Veiem les estimacions també pel Parlament de Catalunya que el creixement d'aliança catalana és molt important, que es pot arribar a situar, alguns diuen, com a segona força, i en canvi, diríem, com a contrapunt, és cert que les eleccions catalanes o les estimacions per les eleccions al Congrés a Catalunya donen un panorama molt diferent, no? Efectivament, diríem, des de la pluralitat política d'opcions, de partits, de projectes, doncs sí que veiem que hi ha una majoria d'esquerres, folgada, i jo el que sí que crec és que també hi ha un perill aquí. El tema de l'habitatge està al centre de la situació del debat públic actual, potser menys que fa uns dies, però sí que tot indica que seguirà sent un tema central durant la campanya electoral, i sobretot un element que pot ser mobilitzador per molta gent d'esquerres. Jo crec que aquí aquests partits tenen deures per fer, perquè sobre l'habitatge també hem fet moltes coses, però la meva sensació és que la gent no veu canvis molt concrets. Per tant, jo el que diria és, hi ha molt partit a jugar per evitar. Com a mínim des de Catalunya, aquest espai immens que poden tenir les dretes i les extremes dretes del conjunt d'Espanya, però també cal parlar de coses concretes que li preocupen a la gent en el seu dia a dia i deixar de parlar, suposo que ja ho comentarem després, però d'internes de partits o de sigles o de coalicions.

Jo no soc tan optimista com el Bernat en relació al vot socialista. Hem de tenir en compte una cosa, eh? Hi ha tres grans comunitats autònomes a l'hora de repartir els conts a les generals. Per aquest ordre són Andalusia, Catalunya i Madrid. L'avantatge que té en aquests moments el bloc PP-VOX sobre el bloc de les esquerres Andalusia i Madrid és abismal. I per dir-ho d'una forma senzilla. El Partit Socialista hauria de treure a Catalunya un resultat similar al que va treure en Pau Descansi i Carme Chacón l'any 2008 amb Zapatero, l'entorn de 25 escons, per poder somiar amb aixugar la distància de la dreta. L'enquesta d'avui del CEO baixa i sobretot té un problema, que és que els seus socis perden moltíssim. I en canvi el bloc de la dreta a Catalunya, com que venia d'una quota molt baixa, també progresa, especialment Vox. Per tant, la meva sensació és que amb els números que dona avui el CEO, són insuficients per al bloc de l'esquerra, i més amb tota aquesta baralla que comentava ella que estan tenint, són insuficients per poder equilibrar el resultat de Catalunya en relació amb la resta del país, que va ser una mica l'èxit que va tenir Sánchez. I una darrera cosa, clar, és que fa tres anys que haig, Sánchez va comptar amb els set diputats de Junts, a dia d'avui, aquests diputats, jo no crec que sigui tan clar que els que tregui Junts computin amb una majoria amb el sanxisme, per dir-ho d'alguna manera.

I no només els de Junts, si ja també entro en la pica baralla que hi ha a l'esquerra, diguem-ne, fins ara el govern socialista de Pedro Sánchez ha tingut en sumar un aliat, no pas en Podem. Podemos més aviat no li ha comprat alguna de les mesures que el govern socialista ha intentat afrontar. Ara mateix, en aquesta picabaralla que s'està produint a l'esquerra del PSOE, sembla que Podem en pot sortir més reforçat del que estava fa dos anys i sumar veurem com queda. Per tant, no sé si tindrà fàcil Pedro Sánchez si és que l'eritmèdica li dona no només sumar els vots de Junts i del PNB, sinó també de Podem.

És que el problema que té Sánchez i que té el PSOE és precisament aquest, que ells han de fer un molt bon resultat. L'enquesta del CEO el que diu són els 19 que té ara el PSC que els podria mantenir. És cert que hauria de créixer més si aspiren a fer alguna cosa, però és que li ha d'anar bé entre cometes a tothom. És a dir, totes les formacions a la seva esquerra, partits nacionalistes, partits de la perifèria de l'Estat, a tothom li ha d'anar bé. I aquest ara mateix és bastant el problema. Jo crec que Sánchez sí que és capaç de salvar els mobles pel PSOE, però és que aquí el problema que veig és que la seva esquerra, entre baralles de noms, de sigles i de qui ocupa segons quin lloc a la llista, doncs s'estan. Si hi havia alguna finestra d'oportunitat amb l'avançament electoral, que l'habitatge fos el centre del debat, les protestes i tot això, s'està deixant passar l'oportunitat de fer una aposta clara i més o menys ràpida d'aquest front ampli per intentar mobilitzar tant com es pugui l'esquerra del PSOE, perquè de moment totes les enquestes que han sortit avui. Vaja, els resultats que donen a sumar són baixos, les millores que li apunta el CIS són irrellevants per mi, per tant no s'està mobilitzant l'esquerra, que és una mica l'argument que es feia servir entre el PSOE i el govern espanyol quan es van anticipar les eleccions.

La meitat de les eleccions es juguen el proper divendres, quan es tanqui el tema de les coalicions, perquè tal com funciona Espanya, el sistema electoral i amb la llei d'ON i tenint en compte que hi ha. 28 circunscripcions o províncies que escollen entre un i quatre escons, realment, si les esquerres van trinxades, com era tot a punta, Vox, per quedar tercer i, per tant, començar a sumar diputats a províncies poc poblades, no ha de fer res. Repetint el resultat del 23, comença a entrar diputats que ara, amb el resultat que va treure, com que sumar-ne-ven tots en un bloc, no tenia. És així de senzill. O sigui, les opcions de Sánchez passen per divendres a les 12 de la nit.

Les coalicions jo converteixo que són molt importants, però a mi em sembla que també l'efecte és que la unitat sigui un factor mobilitzador, llavors el que s'ha de fer és començar a mobilitzar la gent amb propostes motivants, i parlar de noms, parlar de sigles, tot això, jo crec que, excepte els quatre politòlegs que hi estem a la taula, No interessa la gent. Per tant, bé, jo sí que volent veure el got mig ple, sens dubte, jo comparteixo amb el Joan que el context al conjunt d'Espanya és molt difícil per l'esquerra, però bé, sí que crec que s'han de fer coses. No sé, Ada Colau ha dit que està disposada a encapçalar aquest front ampli,

és un grandíssim referent de les polítiques d'habitatge, però si va ser un desastre Barcelona com a alcaldessa. Les dades d'encariment de l'habitatge, d'increment de la delinqüència, d'increment de l'ocupació.

Ada Colau amb el PEUAT, per exemple, ha fet més per l'habitatge a Barcelona del que ha fet pràcticament qualsevol govern o que ho han fet 5 i 6 i 7 anys més tard. Però sobretot és un referent polític per moltíssima gent que estarà sortint a les places, anant a manifestacions, queixant-se sobre el dret a l'habitatge.

Avui la mateixa Ada Colau s'ha ofert a fer un pas al costat si la seva sortida de l'equació afavoreix que Podem s'inclogui dins de Soma. Cosa que podem continuar dient que el doble electoral que més tira és el d'Irene Montero amb Gabriel Rufián i que això ells ja ho tenen. I que per tant el cas és sumar qui s'ha d'incorporar en aquest doble.

Aquesta idea que dieu que Colau pot donar vot, jo només us vull recordar una cosa. Ada Colau guanya l'any 15, justet, però guanya. Després de quatre anys d'alcaldessa queda segona, per darrere d'Esquerra, però acaba sent alcaldessa gràcies al vot de Manuel Valls, per cert. I després de 4 anys d'alcaldessa queda tercera. O sigui, jo no crec que sigui una persona que tingui un tirón electoral, perquè la pròpia gent que sigui d'esquerres a Barcelona, quan han pogut refrendar la seva gestió, el primer cop la van portar a guanyar a cada segona i el segon cop la van portar a cada tercera. O sigui, no crec que sigui una persona, i tu pots dir-ho de l'habitatge el que vulguis, però. El mandat de Colau, objectivament parlant, la Barcelona d'ahir no és la Barcelona que deixa Colau. És la millor. Vamos, pues t'ho sembla a tu i et felicito que t'hagi anat bé en aquests anys, però no és el que ha passat a Barcelona.

No només les Superilles, mira, un exemple, però que és un exemple molt simbòlic. Els mateixos grups que van posar demandes contra les Superilles van acabar dient, quan van guanyar, que no, que no, que s'havien equivocat, que en realitat no era per retirar les Superilles. Jo crec que de Colau és un referent, sens dubte, per moltíssima gent d'esquerres. I sobretot el que permet és això, és dir, deixem de parlar de fronampli, deixem de parlar de noms, deixem de parlar de sigles i comencem a parlar de què fem perquè la gent visqui millor.

Divendres sortirem de dubtes pel que fa a les coalicions i per tant veurem si arriben a alguna mena d'acord, encara que sigui aquest de mínims en totes aquestes províncies que, com deia el Joan, es juguen entre dos i quatre diputats, doncs la llista d'aquestes esquerres que tinguin menys opcions no s'hi presenti i que d'aquesta manera intenti que el vot útil vagi a l'altra. Però veurem si això són capaços de tancar-ho abans del divendres. Un minut i seran les 4, un minut i passarem el testimoni a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda.

Com estàs? Mira, bé i content perquè els teus oients que estiguin apassionats amb aquest tema, doncs que no desconnectin perquè d'aquí 3 minuts saludo Ivan Redondo. Molt bé, va ser cap de gabinet dels pocs que encara

creu que el PSOE pot guanyar les eleccions. I el CIS, no? Sí, el CIS, i ja està, són ells dos, Tezano i Redondo. Doncs ara li preguntarem a veure com ho valora, com ho veu,

i què està passant a la Moncloa en aquest

prèviat d'eleccions. Molt bé, doncs de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio, amb el Francesc Garriga, tens el cafeter molt concentrat prenent notes a la llibreta. Doncs ja no, ja no, ja no. Ja he vist que em vigilava el gran hermano i. És que el Garriga té mal calculat això, perquè avui només et veig a tu, Queco. No veig el Garriga avui. Avui vinc sense raó. No cal veure ningú més. Ja està, ja està. Sí, sí. Doncs és això. Vinga. De seguida, a la tarda de Catalunya Ràdio, els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres ho deixem aquí. Joan López Alegre, Bernat Sorroca, Júlia Miralles. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima.

Gràcies. Que vagi bé.