Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 15/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb les pensions, que entren de ple en campanya de cara a les eleccions del 29 de novembre. El PSOE acusa el PP d'amagar que volen aplicar retallades als pensionistes. Feijó ho nega categòricament. També hem connectat amb Granollers, que està de dol després que s'ha confirmat que el cos que un pescador va trobar ahir a la costa del Garraf és el cos del nen de 12 anys desaparegut a Granollers durant els aiguats de principis d'octubre. I ens hem fixat també en les ajudes del govern espanyol al dièsel, que segons els experts no acaben d'arribar als consumidors. De fet, fins a un terç d'aquestes ajudes van directament augmentar el marge de benefici de les gasolineres. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, què més podem afegir? I Joan Bota?

Doncs que el Ministeri de Defensa investigarà diversos àudios publicats pel diario PUNES en què un grup de militars es vanten de pallissar migrants a Ceuta.

Pasa que si en guantes mola mal, pasa a ver ahora. Sense guants m'agrada més,

sense guants se sent el cop, diu un soldat a un altre, durant una guàrdia a prop del Centre d'Estada Temporal per Immigrants a Ceuta, i això és la nit del 21-22 de setembre. Aquest àudio i altres, que ha publicat, com diem, el diario Puna S, posen veu a les pallisses i tracte vexatori que han denunciat desenes d'immigrants davant la policia. Amnistia Internacional ha portat el cas a la justícia. Ha mort un home de 53 anys mentre treballava en una granja a Itona, al Sagrià. La víctima ha quedat atrapada entre el mur del moll de descàrrega i un camió que feia marxa enrere. Anem a Lleida per a Joan Alvarez. Hola, bona tarda.

La víctima, que era un veí d'Aitona, treballava en una granja del carrer Moreira. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació i, segons han informat, la víctima hauria perdut la vida en quedar atrapada entre el mur del moll de descàrrega de la granja i un camió que feia marxa enrere. Fins al lloc que s'hi han desplaçat diverses dotacions de la policia, una dotació dels bombers de la Generalitat i membres del sistema d'emergències mèdiques. Els Mossos han posat els fets en coneixement del jutjat d'instrucció en funcions de Guàrdia de Lleida i del Departament d'Empresa i Treball, d'acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals.

I un últim apunt, el papa Lleó XIV evoluciona favorablement els controls rutinaris i una radiografia de tòrax que li han fet aquest matí mostra una bona recuperació del pulmó operat, segons ha informat el Vaticà aquest migdia. A més, segons l'últim comunicat mèdic, el pontífax fa totes les activitats diàries de manera autònoma, així com també les sessions de fisioterapia. El papa va ser operat dimarts, recordem-ho, se li va extirpar un nòdul maligne al pulmó dret i està previst que continuï ingressat almenys una setmana. L'agenda oficial ha quedat cancelada fins al 20 d'octubre.

Passen tres minuts de les tres.

Catalunya a migdia, amb Óscar Fernández.

I amb el Ferran Casas, director adjunt del Nació Digital, bona tarda. Bona tarda, Òscar. Lourdes Siuró, advocada, bona tarda. Hola, bona tarda. I el també advocat Mar Molins, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Tot bé? Molt bé. Tot bé. Perfecte, escolta. Va fent com els de Benavent. Millor que el món, que diu aquell. Millor que el Madrid.

Aquí cadascú. Però hi van guanyar. Sí, però d'aquella manera, d'aquella manera.

Me'n vaig anar a dormir, que perdien, perpitosament. Ara el Mourinho està enfadadíssim. Això sempre és motiu d'alegria.

Que la gent no s'equivoqui, no estem al Tot Costa, estem al Catalunya Mitjana, que veig que tenen ganes de fer tertúlia esportiva. Anem amb un tema que fa l'efecte que no va de futbol.

Ja sabeu que els dijous saludem la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. No vas de futbol, tu, eh, que no?

No ho sé, perquè abans de desdreia que tot era política i ara diria que tot és futbol. Ah, molt bé. És una manera, és una manera de veure. Ha futbolitzat tot. Ha futbolitzat tot, exacte. Sí, una mica. I vaig al contrari, vaig cap a la política. Molt bé. Perquè m'agradaria parlar de la política de l'amistat. Aquest és un concepte del filòsof sudcoreà Byung-Chul Han, que ha publicat l'assaig "Sense respecte, una crisi social", edició 62, i explica que el respecte és la consideració cap als altres i és el vincle fonamental que manté la convivència, és bàsic per la cohesió social. Sense respecte, la comunitat es desintegra, les persones es devenen agressives, són incapaces de tolerar les diferències i perden la solidaritat. En l'àmbit de la política, a la falta de respecte ara en deim trumpisme o ayusisme, per la manera que tenen de comportar-se Donald Trump o Isabel Díaz Ayuso, sense cap respecte ni pels altres, ni per les formes, ni per les institucions. Però sembla que aquesta tendència del tot s'hi val. Ja arriba a Reú, arriba als mitjans de comunicació, a molts programes, a les xarxes socials i també als centres educatius, als espais compartits, on hauria de prevaldre el civisme, a les llars, ens estan perdent el respecte els uns als altres i, en conseqüència, ens el perdem a nosaltres mateixos. Segons Butch Hogan, això ve sobretot d'altres factors. D'una banda ve del narcisisme, hi ha una competitivitat per aconseguir estatus

que fa que es creï la percepció que el sistema es divideix entre guanyadors i perdedors i qui es considera perdedor s'odia a si mateix i menysprea als altres perquè els culpa de la seva situació i vol imposar respecte. El respecte, per cert, no es pot imposar, es pot imposar la por. I el respecte tampoc s'hauria de guanyar, tothom mereix ser tractat amb respecte. I si no respectes l'altre, l'altre no et respectarà a tu. Què passa? Que si deshumanitzem l'altre, no el respectam. I l'anonimat que hi ha a les xarxes, aquesta exposició constant, la desinhibició, la necessitat de cridar l'atenció i no de parar atenció, impossibiliten prendre la distància adequada per observar i reflexionar abans de reaccionar. Vivim en una societat de l'espectacle, del desvergonyiment, del cinisme, i això sol amagar una ferida o aquella pressió que tenim de haver de ser sempre rendibles, no? I el fracàs personal sol generar ressentiment. La vergonya té una funció, que és l'assumpció que hi ha unes normes, que hi ha uns ideals compartits, i qui no sent vergonya en realitat és incapaç de respectar ningú. Però ara el desvergonyiment s'interpreta com una forma de llibertat, fins i tot de llibertat per humiliar l'altre, no?, La humiliació pública crea bàndols que es posicionaran a favor o en contra i que respondran a més insults. I un pot sentir-se fort si té el suport de molta

gent que li dona la raó i forma part del seu bàndol. No existeix una comunicació real quan passa això. Al contrari, la gent no parla, sinó que intercanvia difamacions, intercanvia ofenses, a veure qui la diu més grossa. I el problema és que la viralitat porta aquells missatges fins a uns extrems que després seran irreversibles. El relat que s'hi construeix, encara que pertesqui d'una mentida, exigeix una resposta, ni que sigui per desmentir-lo. Llavors es perd l'oportunitat de tractar temes importants. Quan es parla de respecte, l'autoestima i el respecte van lligats. Si no respectem l'entorn, si no respectem els altres, la societat es correu des de dins, es trenca el teixit social, veiem els altres sempre com una amenaça, com gent de qui ens hem de protegir i no dels quals podem aprendre coses, podem construir coses, amb els quals podem parlar, intercanviar opinions, ajudar-nos, etcètera. I Byung-Chul Han proposa aquesta nova política de l'amistat en què la convivència es basi en l'atenció i en el reconeixement mutus, el tu a tu, no? Al contrari del que passa ara, que es vol acaparar l'atenció i el reconeixement de tothom, i tothom vol tenir raó, no? Tot es basa en líders, tot es basa en influencers, en gent que influeix, i no en persones que comparteixen i intercanvien per ells, no? El problema és que hem arribat a un punt en

què aquesta política de l'amistat ens sona molt naïf, ens sona una utopia, quan jo crec que hauria de ser el més normal o, en tot cas, el més desitjable en una democràcia que treballa en parlaments. Per tant, en llocs on parlar. I bé, ara que estem a les portes d'una campanya electoral, pos d'amunt la taula aquesta política de l'amistat.

Que no vol dir que canviï les coses, eh? No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que a les portes d'una campanya electoral això canviï. Just ara, no? Doncs que tant de bo, no?

Tant de bo, més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat diguem que triomfem. Jo em queden dues frases que em donen peu a dos comentaris que ha dit la Llucia, que ha dit si deshumanitzem l'altre no el respectem. Efectivament. Això és el que passa molt, per exemple, a les xarxes socials. És a dir, a les xarxes socials hi ha molta gent que, com que no coneix a qui interpel·le, a qui conteste, doncs es veu amb tota la llibertat d'insultar-lo, no? O fins i tot també, a vegades, de forma privada. És a dir, a mi, per exemple, em passa que jo cada dia escric un article, que envio una newsletter, que es diu El Despertado, us la recomano molt. Et cobrarem, passarem al departament de publicitat i l'envio des d'un correu electrònic i hi ha gent que està subscrita i a vegades en contesta amb molt mala educació o amb insults o perquè no els agrada o no estan d'acord i això és, quan tu els contestes. Baixen dos graons, de cop. Només pel fet que, de cop, és com que no és un correu que envies a 15.000 persones, sinó que l'estàs contestant personalment a ell, de cop és com que t'humanitzen i ja no passa. O un exemple d'avui també de les xarxes, perquè això ens passa també, sobretot, molt a les xarxes. Jo he escrit un article, un tuit, i hi ha un senyor que em diu. Les subvencions et fan escriure articles buits de continguts i aleshores jo li he contestat gràcies per llegir-los i m'ha posat un fab i crec que potser ja no m'insulta més vull dir que. És a dir, la no relació o el no coneixement deshumanitza molt i fa que la gent digui barbaritats que quan estàs cara a cara, diguem-ne, no les diu. I després una altra cosa que ha dit la Llucia, que ha dit el desvergonyiment, és ara una forma de llibertat. Sí, això és molt lamentable i molt preocupant. És com quan parlem de l'extrema dreta i diem, ostres, és que ser racista. O fer discursos d'odi malauradament ja no fa vergonya i a vegades trobo que cal defensar el políticament correcte no el políticament correcte entès com a sistèmic sinó entès com una mostra d'educació i civisme.

Jo no sé fins a quin punt, molt d'acord amb tot el que diu, i que a més és una discussió filosòfica del que estem parlant, i no sé fins a quin punt, jo crec que molta bona part del que diu el Ferran és que està estrellada la forma de fer de la xarxa, sobretot de Twitter, en el dia a dia, hem fet una inversió d'esforços en una xarxa on la gent té perfils falsos i es permet dir qualsevol cosa en una forma completament cruel i sense mirar el contingut i d'una certa manera això s'ha traslladat una mica a la societat. I jo crec que hi perdem, hi perdem tota la raó. O sigui, el fet de no tenir respecte per l'altre, el que fa per ella és la convivència. Però jo sí que crec que, en certa forma, amb dos tipus de respecte. És a dir, el respecte que tothom mereix pel fet de ser, pel fet d'existir, pel fet de conviure, el deixar passar, el donar les gràcies. El demanar perdó, el demanar permís, no sé, si és més gran, tractar-li amb un respecte, si és el professor, doncs no em fotre, sentiem-ne. I després hi ha l'altre, aquell respecte intel·lectual que pots tenir, doncs pots tenir tot el respecte de persona pel fet de ser-ne, però intel·lectualment considerar que la persona està buida de contingut. Per tant, aquest respecte intel·lectual sí que crec que és el que s'ha de guanyar. I són dos planos de respecte, però que en cap cas, en cas que no hi hagi respecte intel·lectual, però no vull dir només de saber coses, sinó de catadura moral, de persona, de tot el que. Inclús aquests també es mereixen el respecte de ser persona, encara que no reconeguis el respecte intel·lectual.

Jo volia dir que és evident que les xarxes socials això ho han multiplicat però no crec que sigui al final les xarxes socials això ha passat sempre la massa sempre ha estat molt més beligerant en el que indica i en canvi a vegades hi havia gent que s'estava manifestant fins i tot insultant, cridant i quan agafaves a una de les persones individualment d'aquella massa intentaves raonar amb ella i llavors amb

ell podies raonar això el Marc ens ho dirà això

passa al futbol al futbol. Un grup de persones, un grup de seguidors amb una grada, potser està insultant brutalment a l'àrbitre, i després, quan surten del camp, si es troben l'àrbitre que va agafar el cotxe, això als camps de futbol de poble passa molt.

No es veu l'àrbitre sortir.

Veus com tot és futbol?

Ja no li diuen res i fa una hora li estàvem dient de tot. Jo aprofito l'ocasió per desitjar amb veu alta que un dia la Llucia ens faci una dèria sobre futbol. Una cosa que sí, punta ja el peu. Però si parlem de respecte, jo crec que entomo les reflexions que fa i les que s'elaboren a la taula i a mi les reciclo amb una idea. Jo crec que el mal que ens acusia d'una forma determinant i que ens té. Amenazats és el de la polarització i la polarització és una forma de poc respecte, és a dir, jo entenc que el respecte el concepte bàsic de respecte és entendre que no exigeix que pensem igual, és a dir, respecte és poder parar atenció, poder valorar poder apreciar la discrepància. I en un escenari de polarització, d'anonimitat, com parlàvem de les xarxes, precisament el diferent el pots assenyalar o amb qui no t'identifiques pots insultar i és una mica aquest fenomen que ens porta, que a més té una dimensió molt col·lectiva. És a dir, hem d'aprendre a gestionar la discrepància com a símptoma de respecte. Algú s'imagina una campanya electoral. En la que el cap de l'oposició pogués contestar al president sortint, ostres, quina reflexió més interessant, vaig a estudiar-la, per què no col·laborem? No, és a dir, estem imbuïts tots d'aquesta naturalesa bipolar, d'aquest blanc-negre, o zero, positiu, negatiu, amor-odi, no hi ha matisos i, per tant, no hi ha respecte, perquè el respecte ho és precisament amb el diferent, no amb l'igual.

I potser si també veiéssim alguns miralls més respectuosos, per exemple, algun dels diputats o d'altres entorns, també ajudarien a inspirar una altra forma de conduir-nos tots plegats. Que no és culpa només

d'uns o d'altres, ni de la xarxa, ni del Parlament, ni del Parlament. Sí, segurament, al final, els prescriptors, els influencers i els polítics, a la seva manera, també són influencers. És a dir, si en un context superformal, com hauria de ser el Congrés dels Diputats, doncs, el que passa, què no et puc dir jo a tu per Twitter, o què no li puc dir jo al meu professor a l'aula. És així.

No, però és veritat que les xarxes el que fan és convertir en virals determinats comportaments que després faran que el relat es centri en aquella viralitat, no? És a dir, que fan d'eco d'un comportament, també.

M'agrada molt que tingueu esperances en que el debat sigui més ric, més respetuós, que vagi sobre idees i no pas sobre l'insult, al contrari, però estem a les portes d'una campanya electoral que, malauradament, em fa l'efecte que tornarem a veure molts detalls. Serà superconstructiva.

Segur, segur. Arran d'això.

Em sembla recordar que el 6 d'ahir, en relació a la desafecció política, tampoc no estava tan elevada. Em va sorprendre, perquè inclús a TV3 ho van comentar, però no és el que més emprenya la gent.

O no és el que més escandalitza. Pot ser, pot ser. Això també, com que hi ha les autopercepcions.

Bé, veurem. Agraeixo els vostres vots de confiança. Política de l'amistat. Sí, sí, exacte, endavant. Tot anirà bé. Sí, sí, i en sortirem millors. Lucía, gràcies, bona tarda. Que vagi molt bé, una parrada. Passa un minut i mig d'un quart de quatre, fem una pausa i de seguida entrem en matèria.

Aquest diumenge 18 d'octubre, El Periódico té un pla molt especial. Vine amb tota la família a la Festa Solidària del Periódico al Zoo de Barcelona, a favor d'Afdecat. Gaudeix d'un dia al Zoo amb activitats per als més petits amb entrades a preu reduït i ajuda'ns a donar suport als infants i joves amb trastorns de l'aprenentatge. Diversió, família i solidaritat. T'hi esperem!

No, el teu mòbil no està posseït. Necessita un Renome. Torna el Renome de Mediamarkt. Actualitza la teva tecnologia al millor preu amb assessorament expert i tots els serveis. Fes un Renome.

Mediamarkt. Em vacuno per la mare,

per la meva filla i el net que vindrà. Per les festes en família i els viatges amb les amigues. Per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana Cita la meva salut a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Ai, que ràpid passen les coses bones.

Ja veus, les vacances, els caps de setmana O

els 10 dies Nissan. Com? Del 9 al 19 d'octubre descobreix les ofertes exclusives a tota la gamma Nissan híbrida i elèctrica. Perquè les coses bones sempre passen ràpidament, aprofita i els 10 dies Nissan al teu concessionari Nissan o a Nissan Punes. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Torna a la competició més boja del curs. Comença la nova temporada de Funk. Proves noves. La nota. Un quilo plano. I un nou terreny de joc. La diversió està més que garantida. Torna a Funk. Funk.

Divendres i dissabtes al Super3 i a la plataforma 3K.

Del 15 al 18 d'octubre, Viloví d'Unyà celebra la Fira de la Llet. Quatre dies per gaudir de la pagesia, la ramaderia, la gastronomia i les tradicions, amb activitats per a tota la família. Fira de la Llet de Viloví d'Unyà. Vine i viu-la.

Com pots comprovar que tot està a punt per votar a les eleccions generals del 29 de novembre? Has de figurar en les llistes del cens electoral. El pots consultar del 12 al 19 d'octubre al teu ajuntament, consulat o aïll niponès. Demana que ho rectifiquin si hi ha cap error, sobretot si votes per primera vegada o si t'has canviat de domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Infla't de tant comprar bé pel nostre aniversari amb megadescomptes cada dia, com el 30% en tota la fruita seca, que t'endus en un cupó que et dona per molt. Només el 15 d'octubre, a Carrefour.

Soc a Itàlia i ens trobarem aquesta setmana a col·lapse amb un home que no pot viure on vol, que no pot ser qui vol ser perquè ha de canviar d'identitat, de ciutat, de país, contínuament, i viure escoltant. Estic referint-me a Roberto Saviano, l'escriptor, el periodista, l'home amenaçat de mort tant pel narco com per la màfia. Aquest dissabte, al col·lapse.

Col·lapse, dissabte a la nit, a TV3 i a la plataforma 3CAT.

9 lletres, fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres, què deu ser una fira de cotxe? Expocasió, home. Que clar, Expocasió, on hi ha cotxes, furgonetes i autocaravanes. Boníssim, Expocasió.

Torna Expocasió Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva. Catalunya migdia.

Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del Barça Reservat. Barça Reservat,

el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

El sistema de pensions dels jubilats ha entrat directament en la precampanya electoral. El més sorprenent és que han estat els partits de la dreta, com per exemple el Partit Popular, i d'extrema dreta, com Vox, els que l'han fet sortir inicialment. Avui Pedro Sánchez s'hi ha referit per assegurar que el sistema de pensions està garantit i que revisaran les pensions aquest any amb l'IPC del novembre, que és el que estableix la llei. El mes de desembre, doncs, aquesta revisió l'haurà de fer el govern en funcions, perquè encara no s'haurà formalitzat el govern que pugui sortir de les eleccions del 29 de novembre.

Nuestra intención, por supuesto, es que la revalorización de las pensiones se apruebe antes de que finalice el año. Ni perplejidad. Es decir, que el plan tanto de la derecha como la ultraderecha es mentir a los pensionistas hasta el 29 de noviembre y luego si les da la suma y pueden gobernar, recortar a los pensionistas.

Tot això ve perquè fa dies que s'arrossega aquest debat sobre les pensions. Especialment a partir d'una entrevista amb Ester Muñoz, que és la portaveu del Partit Popular, on va dir que el sistema actual està, textualment, a punt de petar.

Creo que tenemos que ser valientes y entender que el modelo hay que cambiarlo. Hay que cambiarlo porque no funciona, porque el sistema actual como está no va a funcionar y va a petar.

El seu líder, Alberto Núñez Fijó, avui ha intentat tancar la qüestió, posar-hi una mica d'aigua, des de Brussel·les.

Las pensiones son innegociables y ya, se acabó. Se actualizarán las pensiones conforme al IPC, sin duda. Garantizaremos el sistema público de pensiones su viabilidad, sin duda. Y soy el candidato a la presidencia del gobierno.

Però per intentar tancar la polèmica no l'ajuda el seu previsible soci de govern si és que sumen per arribar a la Moncloa. Perquè si el PP i Vox governen junts, fins a quin punt el Partit Popular es podrà resistir a la proposta de l'extrema dreta de directament privatitzar una part de les pensions? La va explicitar fa uns dies José María Figaredo.

El sistema de pensiones es un zombi. Lo han quebrado. Entonces, es evidente que hay que llevar a cabo una reforma drástica del sistema de las pensiones. Un modelo de pensiones mixto, que tenga una parte de reparto y una parte de capitalización, hay países que ya lo han hecho.

Al final es un debat polític sobre un tema, però que es molt econòmic. Saludem Montserrat Guillén, que és catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona. Montserrat, bona tarda. Hola, bona tarda. El sistema de pensions està cabrat? Està fet pols, com diu el Partit Popular?

No, no, no ho està. I cada vegada ho repeteixo, que tothom ha d'estar tranquil perquè en aquests moments hi ha suficients cotitzants per pagar les pensions. El que sí que és veritat és que quan fem projeccions endavant, la nostra demografia no ens ajuda en particular, perquè ara estem en plena onada de jubilacions del baby boom dels anys 60 del segle passat. I per tant, tenim temps per preveure tot allò que ens ve. Els sistemes de pensions a tot arreu del món, s'han d'anar tonejant, que es diu avui al dia. És a dir, modificant de manera simple, suau, per anar fent front a les dinàmiques que es puguin produir. També estem en un bon moment econòmic, on hi ha molts cotitzants. No sempre estarem així. I, per tant, és un debat que sempre el tindrem a sobre la taula, però el catastrofisme jo crec que no té raó

de ser en aquests moments. Clar, i aquí diu els que arriben ara a la jubilació arriben després d'haver tingut uns sous més alts que els que tenen els que ara treballen i per tant les seves pensions poden ser altes en relació amb el que cotitza la gent que està treballant ara i que estan començant el mercat laboral amb un sou més baix. Això és així?

Mira, aquestes generalitzacions són difícils de dir, perquè també és veritat que a Espanya sempre es diu que la taxa de substitució, què vol dir? La primera pensió que es cobra després de l'últim sou que es té com a treballador és molt alta. Però és clar, és que els sous a Espanya no són tan alts. Clar, sí que això és un ingredient més, però és una bona notícia que la gent s'estigui guanyant la seva vida bé. És normal que quan un és més jove, té menys experiència, també li costi. Però hem de fer que els salaris augmentin pels mèrits dels treballadors, per també la seva experiència, i ens anem posant una mica a toa amb els altres països, perquè si no ens estem enganyant.

De fet, ara mateix a Espanya les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors que estan actius en aquest mateix moment. Però, si aquests diners no arribessin, l'Estat compta amb el que es diu fons d'emergència, a vegades es parla de la guardiola de les pensions, en castellà l'utxa de les pensiones. Aquesta guardiola té diners, no té diners? Hi va haver un moment que va estar molt més baixa perquè es van arribar a utilitzar molts diners d'aquesta guardiola per altres fins. Ara mateix aquesta guardiola com està?

Mira, aquesta guardiola dona per pagar les pensions d'un mes, però és que això no passarà, perquè voldria dir que aquell mes ningú cotitza. Per tant, és un coixí que tenim que ens dona la possibilitat que de mica en mica anem canviant les coses, perquè si veiéssim que amb les cotitzacions no n'hi ha prou per pagar les pensions, el que es faria és endurir, per exemple, els requeriments per. Prejubilar-se, és a dir, vull dir, prejubilar-se abans de l'edat que actualment és de 67 anys, no? Si algú que es vol jubilar abans ho pot fer, però perd la pensió, no? I té uns percentatges de correcció. Llavors, Amb aquesta bossa el que es pretén és dir, escolta, si arribéssim a estar molt tensionats, com que tenim per pagar tot un mes sencer, si no tinguéssim res més, que vol dir que tenim per pagar un any encara que ens desviem, podem anar aplicant les correccions que sempre es diu, les correccions no es poden fer de cop. Si ara sortíssim i diguéssim, no, ara canviem el sistema de cop, clar, hi hauria un pànic generalitzat perquè això suposa una planificació per les persones. Tots ens hem de planificar la nostra jubilació i volem saber quines són les regles del joc. En aquest moment, el més important en el tema de pensions és que tot sigui previsible. I també és previsible que hi hauran canvis, òbviament, però seran petits i sempre anant-nos adaptant a les nostres circumstàncies. I les demogràfiques. Estan molt clares, la generació que s'ha de jubilar ja ha nascut, ja sabem que està arribant, ja sabem quantes persones aproximadament arribaran a l'edat de 67, de 68, de 69, 70, i per tant això ens permet fer previsions molt acurades. Ara, no sabem com estarà l'economia d'aquí 5 anys, això és molt difícil de saber-ho, i per tant ens haurem d'anar adaptant.

I, per exemple, una possibilitat seria que les pensions no només es financin a través de la cotització actual, sinó a través d'impostos o altres fons de finançament?

De fet, ja s'està fent. Per algun tipus de pensions, que són les no contributives, d'aquelles persones que necessiten una renda mínima, això ja estan ajudant els pressupostos generals de l'Estat per finançar-ho. És a dir, clar, no és exactament. Ara, el que són les pensions de jubilació per les persones que han treballat, doncs el que és sempre desitjable és que hi hagi aquest equilibri. I si s'obre, es va constituint aquesta bossa per quan vinguin temps pitjors en els cicles econòmics, ja sabem que això passa. Hi ha temporades que potser hi haurà més persones a l'atur, hi haurà menys cotització, llavors hi haurà més dificultat i s'haurà d'utilitzar aquesta bossa.

Dius que potser s'haurà de canviar el sistema. Si es canvia és retroactiu o la gent que ara té 55, 60, 48, sap que es jubilarà amb l'actual marge, diguem-ne, amb la manera actual de jubilar-se?

No, no, no, sempre no és retractiu, sempre es mirar endavant, però sí que és veritat que tothom hem de pensar, hem de mirar al nostre voltant. Està augmentant l'esperança de vida, doncs què s'està proposant? Que l'edat de jubilació es vagi endarrerint. Per què? Perquè el temps durant el qual s'hagi de pagar la pensió es mantingui constant perquè les persones vivin més anys, que és una bona notícia. Què podríem dir-li a una persona de 50 anys? Segurament, quan arribis a aquella edat, te l'hauran endarrerit una miqueta més. I si tu et vols jubilar abans perquè vols fer plans, et penalitzarà el sistema i et dirà que la teva pensió serà més baixa perquè, si no, no podem arribar a pagar-ho tot.

El que segueix està molt assumit, que fa uns anys, no sé si ho estava tant, és que el que cobrem quan ens jubilem no és el que hem anat posant durant la nostra vida laboral, com si fos una formigueta que hem anat guardant diners per la jubilació, sinó que qui paga les actuals jubilacions és la gent que està treballant ara, no el que hem treballat nosaltres en el passat.

Exacte, però durant el passat el que hem fet és anar acumulant mèrits, no? És a dir, doncs hem estat actius, a temps complet, treballant, amb algunes, el que li diuen les lagunes, no? Perquè en una temporada potser una persona ha estat a l'atur, però aleshores sempre s'agafen els millors anys de cotització i hem tingut un nivell salarial i això es va tenint en compte i s'ha anat passant, primer només tenint en compte 15 anys, a tenir 25 anys d'història laboral i després ja fins a 29, jo crec que en els propis anys s'arribarà a mirar tota la vida laboral que és el que es fa a països com França. I per tant, durant la nostra vida, sí que anem acumulant una trajectòria que després hi ha una certa equitat que diu que qui més ha contribuït també ara és normal que també tingui, sense que sigui proporcional, però que també tingui una pensió una mica més elevada i qui no contribui tant que tingui una mínima per poder viure dignament.

És un mal negoci que el debat de les pensions aparegui en una campanya electoral?

Sí, a mi no m'agrada perquè es banalitza molt perquè jo a vegades aquests dies que sento tertulies o converses penso que no es pot parlar a vegades sense conèixer és un tema que tècnicament és complex no sé, aquí s'ha de parlar d'una cosa que se'n diuen les taules de mortalitat les taules de mortalitat vol dir quantes persones de cada generació són menys en probabilitat moren l'any següent i això ens permet fer. Cap endavant, no? I per tant, som capaços de fer aquesta reflexió. Però és clar, quan es banalitza tant sobre aquest tema, quan a vegades es diu no, és que el sistema de capitalització doncs és el millor del món o el pitjor del món, eh? Perquè doncs, home, no és tan fàcil fer una transició d'un sistema a l'altre. I tots tenen batatges i tots tenen inconvenients. Al final és un model de societat, però jo diria que el que tenim actualment doncs no és tan dolent. Una altra cosa que siguin de fer és que les persones siguin conscients que s'ha que hem de fer una planificació des de molt joves, i avui en dia ningú, els han de parlar els joves d'això, només s'han de parlar, el sistema s'enfonsa, el sistema s'enfonsa, escolta, què puc fer jo perquè no s'enfonsi? I què puc fer jo per planificar que davant d'una gran longevitat tindré els recursos econòmics suficients? Quina carrera professional em vull fer? Podré ser actiu molts anys? Totes aquestes preguntes no es fan.

Te'n faig una. Què podem fer? Què puc fer? Ja que et tinc aquí, que aquestes plantes no es fan, ara la faig.

Doncs mira, jo, a veure, clar, és que penso que és un dels casos més personals que hi ha. Per exemple, no és el mateix una persona que estigui sola amb una persona que estigui en una xarxa familiar molt important, no? Perquè una persona que viu sola, clar, ha d'assumir les seves despeses de l'habitatge en la seva edat, no? I clar, no les pot compartir. Aleshores, clar, Una de les primeres coses és dir, escolta, fes-te un pla i doncs potser has de començar a estalviar preveient la teva situació. És molt difícil donar receptes generals, però jo si n'he de donar una és que cada persona es visualitzi amb què és el que vol, perquè a mi tampoc m'agrada donar lliçons. Has d'estalviar per quan ets jove. Escolta, hi ha gent que em diu, no, és que jo m'ho vull pulir tot i després no vull saber-ne res. Escolta, Es respectable que vulgui fer-ho així. El que sí que és veritat és que si no t'ho planteges, aleshores mai podràs arribar a cap optimització dels teus recursos econòmics. Per tant, com a resum,

patim per les pensions o no patim per les pensions?

No, jo diria que no patim per les pensions, però sí que és veritat que és un debat que hem de saber que hi ha models de societat diferents. Hi ha qui és més individualista i diu, escolta, no, que cadascú s'espavili i faci el seu estalvi. Si no pot, doncs ja s'ho farà. Hi ha algú que és més partidari de que tot es reparteixi, que tots siguem iguals. Jo penso que una mica en el mixt, en el sistema mixt, és on està l'equilibri, no? I en aquest cas, doncs m'agradaria que a vegades, en lloc de dir el sistema s'enfonsa, no? Es digués, escolta, com podem fer perquè aquelles persones que estalviïn ho facin amb garanties que els seus estalvis, per exemple. Creixeran segons la inflació. Com podem fer que aquests estalvis vagin a parar a les nostres empreses, que són les que donen llocs de treball, que donen beneficis, les que paguen l'impost de societats aquí i no a les isles no sé què, per no dir noms. Aquests són, jo crec, els punts que ens poden fer avançar. Les altres coses no. I el debat ha arribat

a aquesta complicació, diguem-ne, que ja no ens parla del col·lapse, sinó que va a petar, que és la frase que va utilitzar Ester Muñoz, la portaveu del Partit Popular.

Bueno, perquè ha coincidit, perdona, ha coincidit que ara al novembre és quan s'anuncia quina és la revalorització del gener, i s'abarreja amb una data electoral. Ja està previst que ara es digui quan pujarà la. Això està a la llei. El que passa és que s'ha de concretar per centatge. I aquesta concreció que es diu que depèn de l'IPC, de com hagin augmentat els preus, al final el govern ha de fer un real decret que digui, miri, és el 3,1, el 3,6, ara faran el càlcul quan tinguis totes les dades. Això ara es barreja, que és com que el govern s'ho ha tret de la màniga, no? Escolti, és que ho ha de fer, ho ha. I ara tothom es vol apropiar d'uns mèrits d'una llei que ja existeix i que ja es va votar l'any 21. És que s'han de revaloritzar les pensions. Ara al novembre s'anuncia. I la dada la tindrem

dos dies abans de votar. El dia 27 tindrem. Tenim la dada i hi havia el dubte si el govern de Pedro Sánchez podia actualitzar les pensions abans de les eleccions i ha dit Carlos Cuerpo que no, que això no es pot fer abans perquè necessiten aquesta data, però que sí que ho poden fer després de les eleccions encara amb el govern actual en funcions abans que s'acabi l'any independentment de quin sigui el resultat el 29 de novembre.

Clar, i s'aniran anticipant el percentatge, perquè ja es van publicant les dades d'IPC i sempre ja s'espera el que estarà per sobre el 3 a 1, perquè ja veiem com han anat tots els mesos anteriors i els preus han estat pujant molt aquest any. I no seria normal que diguessin ara un dos, no? Escolti, no pot ser això, perquè hem d'anar amb consonància amb tal com està anant l'economia.

És Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos un cop més. Gràcies i bona tarda. Bona tarda, gràcies. No sé com ho veieu, perquè és un tema molt delicat, a més a més, que és molt fàcil crear alarma social. Ja sabem que el col·lectiu dels pensionistes és un col·lectiu molt sensible i, a més a més, molt atractiu pels partits polítics quan arriben unes eleccions. I, per tant, és un tema delicat.

Jo, per no liar-la, no ens posarem en els temes tècnics sobre. La revalorització de les pensions i com funciona i si realment el sistema és sostenible perquè amb això doncs hi ha moltes opinions però anant a la política. És evident que aquest és el punt dèbil del PP, i ho va ser a l'anterior campanya electoral. Recordeu-vos de la pregunta de la periodista de Televisa Espanyola, Silvia Itxaurrondo, a Alberto Niafeijós sobre la revalorització de les pensions, i que ell no se'n va sortir, i va crear un merder per l'enclar, i aquest cop anava pel mateix camí, i per això avui ha sortit a dir. Revaloritzarem segons l'IPC.

El problema que té és que tot apunta que si arriba a la Moncloa serà la mà de Vox. I Vox no s'han amagat, que ells són partidaris d'un altre sistema en

el qual la meitat és privatitzat. I ell diu fins aquí i punt. Però això no està clar al seu partit. Perquè, efectivament, la cap de campanya, amb una conversa informal, tot el que tu vulguis, però amb una cosa que estava quedant gravada, que era un podcast, va dir el que va dir, i sobretot no està clar a Vox. És a dir, i al final aquí el que hi ha també són una mica interessos contraposats, és a dir, perquè si mirem el perfil dels votants. El perfil dels votants del PP és d'edat avançada, diguem-ne, és un partit molt sènior, o si mirem, per exemple, a Catalunya mateix, a Catalunya els partits que tenen els votants més grans són el PP, el PSC i Junts, però en el cas espanyol, a nivell espanyol, el PP és de llarg el que té el votant més envellit, i en canvi Vox té molt votant jove. I a partir d'aquí, cada partit defensa una mica la seva parcel·la electoral. Jo crec que això li va fatal a Feijó, i el PSOE intentarà d'aquí treure petroli, perquè a més estem en un context, i ens ho diuen totes les enquestes llevat del CIS, en què sembla que hi ha d'haver una majoria absoluta de dretes, i està clar que si no cometen cap error, que si no fan res, doncs aquesta majoria absoluta de dretes. I serà. Per tant, el que podem fer és equivocar-se i perdre. I d'errors forçats aquests, doncs, n'hi buscaran molts.

Això que dius, Ferran, dels votants del PP, sense més valoració que això, no tindria gaire sentit, no? Potser no tindrien desvés. Si el PP, segons tu, té el votant, que no dic que no, té el votant més gran, no li interessa molt més fer la pilota en aquest votant més gran i no tocar-ho? Per això s'ha equivocat. Per això s'ha equivocat. I Feijó està dient avui tema sanjat. Perquè si el seu objectiu és sensible, perquè per altra banda el que volia dir jo és això, que sempre és el tema, que és l'arma de l'ensíbula. Quin va ser el tema de batalla quan l'època del procés i el tema de la independència del país, de Catalunya? Les pensions. El jubilat. No cobrarà vostè la pensió. Quin patia les pensions? Es decir, una quantitat de demagogia sobre la taula en relació a les pensions que gairebé era pornogràfica.

Però fixa't que el PP potser hi entra perquè és conscient que això als partits passa de, ostres, que saben que ells s'hauran d'entendre en un partit que tindrà 60 o 70 esponsos

i que aquest tema ho vol posar en la taula. La qüestió és que les pensions són un arma llancívola i que aquesta autorització que se'n fa no hauria de ser. Rebuda ni interioritzada per l'electorat, que jo sempre he defensat que l'electorat és madur, i per tant no se'l pot manipular, perquè l'electorat se'n dona compte de cap on van els interessos de les persones i les coses que diuen, i més en campanya. Ningú n'havia parlat mai de campanya. Aquesta legislatura em sembla que no té sentit a parlar de les pensions. I surt ara. Home, és curiós, no? Per altra banda, m'encanta la doctora

s'ha de dir que qui treu el tema és sobretot Figaredo, fa una setmana, és qui el treu, i Ester Muñoz després aquesta setmana. Llavors el que fa Pedro Sánchez avui és aprofitar-ho. Ja que em treieu aquest tema, que a mi em pot anar bé, doncs jo l'utilitzo.

Jo el que no dic, no tiro contra ningú, sinó que és un tema que ha sortit ara que estem en campanya. Mira tu, no? I a més a més, segons el que estem objectivament d'acord, és que l'ha pifiat el Partit Popular. Pots doblar monestació. O sigui. Tercer departament ja hi ha expulsió. Llavors, què passa? M'agrada la catedràtica Guillén perquè apela sovint a totes les seves intervencions a la responsabilitat individual. I això jo ho trobo molt a faltar. Quan hi ha discursos que tot el que fan és subsidiar, que tot és el que fan és ajudar, que tot és el que donen són ajuts, subvencions, xarxes, alertes, sobretot no surtis, no et mullis, no sigas que t'encongeixis. M'agrada perquè ella apela a un punt sempre, home, pensa en tu, pensa on seràs, mira les teves circumstàncies i rumia cap on vols anar. I és cert que això que diu de les microcirurgies amb les pensions, perquè. Com deia ella, cada vegada vivim més temps.

De fet, ja s'està fent. Sempre s'havia jubilat als 65, i ara ja fa alguns anys que es va decidir, i cada any és un mes més tard, i al final acabem als 68. Llevat d'aquells col·lectius que tenen jubilacions als 60. Que també és veritat que es van acabant. Però vull dir que aquests canvis, allò amb microcirurgia, ja s'estan fent.

I també s'estan fent amb els que jubilen als 60, perquè jo vull recordar col·lectius de metges, i de metges, de mestres, funcionaris, que alguns, els més veterans, tenien uns convenis que els permetien jubilar als 60 anys. Això és molt insostenible, diem-ne. O tot el tema de les prejudicacions en alguns sectors, com la banca. I per altra banda també s'han posat microcirurgies amb temes que pensions molt minces, perquè s'havien tingut bases de cotització molt pobres, s'han anat cada vegada equiparant més a les més altes. O sigui, hi ha menys diferència. S'ha pujat més la pensió que era d'entrada més dèbil, més feble, que no pas la que era més elevada. Hi ha menys distància i menys recorregut entre les dues. Per tant, és un sistema que es va ajustant i que es va en funció de la realitat, i així ha de ser. Jo molt ràpid,

perquè s'ha dit gairebé tot, però tres reflexions molt ràpides. La primera, que és una qüestió atractiva des d'una perspectiva política i, evidentment, en aquest moment de campanya, és una obvietat, perquè al final els números són els que són. A Espanya hi ha 9 milions i mig de persones que estan cobrant una pensió, i això fa que representin gairebé un 25% del cens electoral. Per tant, és una qüestió cap dalt, és una qüestió capital. En aquest escenari, dos, jo què espero dels partits? Jo no espero la promesa d'actualització. Jo el que espero és un debat sobre de quina manera, com es suporten, com es paguen, i si s'han d'encarar algunes modificacions, com es modificaran. Això tira Vox, que és el que ha fet, eh? Sí, perquè el que és obvi, jo crec que és una qüestió, a més, apareixia un informe de l'Airef, de l'autoritat independent de responsabilitat fiscal de fa molt poc, parlava precisament d'aquestes reflexions que també feia la professora. En quin sentit? Deia, hi ha uns canvis essencials i potser sí que ens hem de plantejar si el model és plenament sostenible o ha de ser un model que el contemplem com a un passiu i que entre tots el suportem i de més. Però és evident que cada vegada anem retrasant més l'edat de la jubilació, és evident que els sous que s'estan cobrant són sous petits, i per tant la contribució o la dada que donàvem sembla molt interessant.

Tot aquesta famosa guardiola serviria per pagar un mes. És veritat que relativitzava l'explicació i la importància d'aquesta dada, però en tot cas, jo no espero dels partits la promesa, per mi, electoralista de no patiu que hi haurà actualitzacions. El que m'agradaria és que es prengués, que s'entomés un debat. Sobre com de sostenible serà amb els paràmetres que tenim a nivell demogràfic i a nivell econòmic, com de sostenible serà aquest model d'aquí 15-20 anys, si el mantenim o si el canviem. I tres, i acabo. Per què? Perquè al final, al darrere del model de les pensions, el que crec que es planteja és una vegada més una dicotomia. Abans la Llucia parlava del respecte, del coneixement, del debat, el meu entendre en aquest respecte i entendre l'altra part, va de dues qüestions que són totalment contraposades. Aquest plantejament més individualista, on cadascú s'ha de procurar el sosteniment una vegada arriba a una determinada edat, És el model més de Vox, amb aquells estirabots que sentíem, o el model d'Esther Muñoz, esto és insostenible, o esto és. El sistema zombi, un model individualista contra un model que és el meu a títol personal, on les pensions es converteixen en un instrument d'igualtat, en un criteri per generar una justícia retributiva i on es respecti i s'asseguri la dignitat de tothom quan arriba un moment en què el que toca és literalment descansar i gaudir.

Insisteixo i acabo, la meva idea de força no em prometi actualitzacions IPC. Si s'han de fer modificacions, plantegi-les i permeti que hi hagi un debat constructiu per tal que la ciutadania es posicioni amunt d'aquests dos valors, el més individualista o el més retributiu, el més honorós per l'Estat, però en tot cas d'una forma clara i madura.

El que està clar és que és una conseqüència d'una sèrie d'anys de treballar i la persona que es jubila té dret a percebre una pensió, perquè aquest és el nostre sistema i així el volem mantenir, i que sigui una pensió que sigui lo suficientment digna com per mantenir un poder adquisitiu positiu. La qüestió és que, potser sí que ens haurem de plantejar que si la massa cotitzant és menor que la massa que ha de percebre, potser sí que el PIB hauria de fer-se encàrrec d'una sèrie de sosteniment de les pensions on ja no arribi el sistema contributiu individual. De fórmules n'hi ha. I fa molts anys que la gent té plans de pensió,

o que molta gent té plans de pensió. Els que poden. Si veus que has de dedicar gairebé el 50%, si no més del sou, a pagar-te el lloguer.

Si a més a més has de pagar-te un 15% del sou per pagar-te el pla de pensió. Jo no ho defenso. Però jo el que dic és que fa molts anys que molta gent té. Algú garanteix res. I no és una garantia que l'hagis pagat. Hi ha gent que ara s'ha jubilat i que quan fa 40 o 45 anys va començar a cotitzar no sabia quina pensió tindria.

I què els ha passat als advocats? Que podien triar teòricament, alguns van fer mútua i ara diuen que no és compatible i que no poden cobrar res.

I ara s'han trobat una bona pensió, no se la podrien haver trobat. Jo fa anys que treballo, estic cotitzant, i jo no sé d'aquí 20 o 20. És a dir, no sé si em jubilaré d'aquí 20 anys o d'aquí 25, no sé quan em jubilaré, i no sé el que cobraré, no sé el que em trobaré, i no em valdrà dir, no, és que jo vaig cotitzar un 25 o un 100 o el que sigui. El que hi hagi es revertirà. Durant no sé quants anys. En tot cas, és que clar, jo crec que aquest. És un debat on s'ajunten la demografia, és a dir, el canvi demogràfic, que fa que visquem més anys, i que ens volguem jubilar als 65 o als 66, que no volguem jubilar-nos als 75 anys, ni treballar fins que no puguem més, i per tant hi ha el canvi demogràfic i hi ha la precarietat laboral. De laboral, que fa que hi hagi molta gent treballant, que cobre sous molt baixos i que, per tant, cotitza molt poc i l'aportació en aquesta guardiola de la seguretat social és baixa. Aleshores, jo crec que parlar-ne està bé. El que passa és que parlar-ne

en campanya electoral és dinàmica. És molt perillós. Aniríem a publicitat. Abans, una cosa que és veritat que és un mantra que es va repetint, que la gent gran i que, per tant, els jubilats voten més a la dreta que no pas a l'esquerra, això ha canviat. Segons la base del CIS d'ahir, per exemple, el 32% de la gent que està entre 65 i 74 anys votaria al PSOE i un 16% al PP, i dels de 75 en amunt, 41% al PSOE i un 9,3% al PP. I si anem als resultats de les últimes eleccions generals, també veiem que, sobretot, entre els 65 i 74 anys, el PSOE va guanyar àmpliament al Partit Popular entre el 75 i o a partir del 75 va guanyar el PP per poca diferència. Però és veritat que aquest mantra, que històricament era els joves voten a l'esquerra i els grans a la dreta, això.

Jo dic que dins de la dreta els joves, és a dir, Vox té un votant més jove que el PP.

Sí, això sí. 11 minuts i seran les 4. Una pausa i de seguida anem amb l'embolic que ens té entretinguts els últims dies i que em fa l'efecte que fins demà a la mitjanit ens tindrà embolicats i pendents. Què passa a l'esquerra del PSOE?

La nit dels ignorants és un programa que relaxa.

De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució. Aquest programa està fent un canvi, com la villa. Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny.

Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Catalunya, migdia.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonesc.

9 lletres, fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre 0. 9 lletres, 9 lletres, que deu ser una fira de. Ets pocació, home. Que clar, Expocasio, on hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim, Expocasio.

Torna a Expocasio Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva.

Ai, que ràpid passen les coses bones.

Ja veus, les vacances, els caps de setmana O

els 10 dies Nissan. Com? Del 9 al 19 d'octubre descobreix les ofertes exclusives a tota la gamma Nissan híbrida i elèctrica. Perquè les coses bones sempre passen ràpidament, aprofita i els 10 dies Nissan al teu concessionari Nissan o a Nissan Punes. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

Tornen els premis Regió 7. La gala del talent, l'esforç i la passió de tot un territori. Dimarts 27 d'octubre a les 7 del vespre al Teatre Cursal de Manresa. Entrades gratuïtes a cursal.cat. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. CaixaBank, Endesa, Ajuntament de Manresa, Polvo Motorcat Premium, Consell Comarcal del Bages i ICL. Entre la contemplació i l'abisme, l'OBC presenta per primera vegada al país Shant of Gratefulness de Basques, una peça nova profundament

meditativa. I com a contrapunt, la quarta de Shostakovich, feroz, grotesca i sense concessions. Entrades a auditori.cat. Blanca, estem buscant algú pel laboratori. Ah, sí? És perquè ets aquí.

Ets aquí per mentir. Puc quedar-me embarassada o no? Possibilitats sempre n'hi ha.

A tu només t'hem pogut treure dos òvuls que no serveixen. Hem deixat una pasta. També hi ha gent que es deixa una pasta intentant arreglar un cotxe. Si el motor és vell.

In vitro, dilluns a la nit, estrena a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Com et quedes si et diem que les cartes que fas servir per jugar a la botifarra són en realitat un diari antic? Sí, sí, com ho sents, perquè quan separem bé, els residus es transformen. Així que recorda, els envasos de plàstic, els brics i les llaunes van al contenidor groc, el vidre, al verd, el paper i el cartró, al blau, i l'orgànica, al marró. És a les teves mans, tria bé on llençar-ho.

Generalitat de Catalunya i AMB. Àrea Metropolitana de Barcelona. Campanya finançada pel Fons d'Ecoembes.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Som Trescat.

Queden 6 minuts per arribar a les 4, per tant teniu poc temps, però les negociacions del Front Ampli amb altres partits de l'esquerra sembla que estan en punt mort, i això que demà a la nit han d'estar inscrites les coalicions electorals, per tant els queda poc marge per l'entesa. La candidata de Front Ampli, Ada Colau, continua insistint a Gabriel Rufián perquè convenci el seu partit a Esquerra de participar en una candidatura unitària, cosa que Esquerra, que ha defensat el seu acord amb Podem a Catalunya, ha descartat una vegada més. Fons de la direcció del partit insisteixen que Esquerra representa un espai i una realitat molt diferent de la dels comuns. També podem insisteix a defensar la seva via, la de l'acord amb Esquerra, que Garbel Rufián sigui cap de llista i assegura que Catalunya i Madrid no es penalitza si l'Esquerra no va tota junta. Hi ha una proposta ara perquè a Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Navarra, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Múrcia, Extremadura i Andalusia, 10 comunitats autònomes, Podem pugui, doncs, fer converses amb compromís al País Valencià, ara més, a les Illes Balears, a la Junta Aragonèsista, a l'Aragó, per tancar el mateix model electoral que ha tancat amb Esquerra Republicana Catalunya. No sé si enteneu el que està passant a l'esquerra del PSOE, si doneu alguna opció encara que hi hagi alguna mena d'entesa o ja doneu per fet que aniran per separat.

Sí, clarament, que Podem i Esquerra han vist que això no sortiria bé i, a més, no s'hi acabaven de sentir còmode, s'han espavilat i han resolt la seva papeleta, és a dir, la seva papeleta és que Podem es veia apartada totalment de les llistes, sobretot a Madrid, per més Madrid, que no volia saber res d'ell, i que els enviava a la cinquena o a la sisena posició, malgrat tenir a Irene Montero, ha pogut fer un acord amb Esquerra que li va molt bé, perquè li permetrà passejar al senyor Rufián, que està molt ben considerat, per tot l'electorat a Espanya a l'esquerra del PSOE, per tant, això és un actiu molt potent per Podem, i a Esquerra Republicana també li va haver l'acord. Li va haver l'acord perquè no es desnaturalitza, no fa una coalició, manté la seva sigla i el seu grup parlamentari, i Junqueras, diguem-ne, satisfà o complau a gravir el rufiant, deixant-li fer campanya a Espanya és el que vol. I el problema, aquí el té el front comú. No, el Front Ampli, perdó, el té el Front Ampli, i Colau que havia dit que només seria candidata si hi havia una única papereta a l'esquerra, i si hi eren tots, i resulta que en comparació al 2023 no hi haurà Podem, no hi haurà Compromís, no hi haurà l'Ajuntament Aragonesista, no hi haurà el Drago, és a dir, això queda molt curt, la veritat, i. I això té a veure amb que sumar és un partit de quadres.

Com que ja ens acabem el temps, jo només vull dir dues coses. Una. Ja sabeu, venint a l'hora és que no podrà dir res. Exacte. Perquè què passa? A mi em sorprèn moltíssim que Esquerra accepti. Què votarà Esquerra amb la transferència de competències sobre immigració si és que torna a sortir el tema? O sigui, va amb aquells que van votar no, el que Catalunya tingués la transferència de competències en matèria d'immigració. Déu-n'hi-do. I dos, ara el relat entre uns i altres, em sembla, jo també estic d'acord amb el Ferran, que no hi haurà acord i ara el relat jo crec que va ja de qui es queda amb la mona a la mà de qui ha sigut el culpable de que no hi hagi unitat perquè allí tothom tira per elevació jo si és cap sóc capaç d'apartar-me inclús si hi ha alguna persona que generi més consens que jo mateixa, n'hi ha una i els altres dient que ells estan ben situats i que si volen venir que vinguin i que sempre han dit que portes obertes, per tant el relat és de qui es queda amb la mona a la mà de la ruptura.

Jo, una reflexió molt ràpida. A la dreta del PP només hi ha Vox, perquè ja els s'ha acabat la fiesta, però té una representació residual. A l'esquerra del PSOE, ja està apuntant, hi ha fins a nou partits. Omar Podemos, Esquerra, EAC, Bildu, Izquierda Unida, Mas Madrid, Els Comuns, el BNG. O es prenen decisions sistèmiques d'agrupació o el filtre que representa la llei d'hom, anirà marmant les capacitats posteriors de formar govern. Però una eventual congregació de partits a l'esquerra ha de tenir en compte que no és només l'agregació de vot, no és només els vots que sumem, sinó com representem les diferents identitats i les pulsions polítiques i quins acords de govern, quines possibilitats d'acords de govern. Tenim en posterioritat. Però que l'agrupació és una necessitat electoral crec que ho ha evidenciat el propi arc parlamentari.

Doncs veurem, queden una mica més de 24 hores perquè això demà a la mitjanit una mica abans de la mitjanit és quan hi ha el termini per anunciar les coalicions i per tant si hi ha alguna mena de pacte veurem si l'últim que corria és que estaven intentant negociar que Madrid i Barcelona ho donen per perdut és impossible i per tant anirien per separat i que la resta de províncies perquè ja sabeu que es vota per províncies doncs aquí sí que intentarien en alguna mena d'entesa perquè es presentés només una de les dues llistes o la de Podem o la de Sumar la que tingui més opcions, però veurem si són capaços de tancar-ho o no abans de la mitjanit de demà. Un minut i mig i seran les 4, un minut i mig i entreguem el testimoni al Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Avui bé, sense animals de companyia. No, millor sempre. Home, es poden tenir però s'han de cuidar. Clar, sempre. S'han de cuidar. La meva està molt cuidada, és la meva. Sí? Sí. Ben cuidada. Molt, molt, molt. No en tenia cap dubte. Sí.

Avui ens posarem seriosos al principi, eh? Perquè escoltarem àudios de militars espanyols que treuen pit de com apellissen migrants. Cinguantes, tio. Exacte, i parlarem amb la periodista que ha tret la notícia. I després, a taula algú coneix Tyler, the creator.

No, però ho he sentit avui als matins de l'Ariadna i m'ha semblat que és una mala tria, no?

Bé, doncs explicarem qui és Tyler, the creator, que serà l'home. Té relació amb el Barça. Ha representat la Samarta del Barça el dia del Clàssic. Mal, mal. Al Ferran no li agrada, ja ho veus. Espera't, que explicarem coses d'ell. Al Ferran li ha entrat tort, ja no li va bé, ja. No sabia qui era. Avui aprendrem moltes coses, ja ho veureu. Doncs no ens ho perdem, per tal d'instruir-nos amb la tarda de Catalunya Ara i amb el Francesc Garriga. Ferran Casas, Lourdes Ciuró, Mar Molins, gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Tornem demà a les dues. Fins llavors, bona tarda de dijous a tothom.