Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 16/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia connectant amb l'Audiència de Barcelona, on avui ha arrencat el primer i de moment únic judici per violència policial de l'1 d'octubre. Roger Espanyol, a qui vam buidar un ull amb una bala de goma, ha atribuït el tret a una acció intencionada de la Policia Nacional com a represàlia per un enfrontament anterior. També hem passat per Estrasburg. Allà la Comissió Europea ha proposat prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys, limitar-lo molt fins als 15 anys i permetre'l, però en un entorn controlat i segur, fins als 18. I també us hem avançat que vigilants privats de DIF i dels Mossos d'Esquadra reforçaran a partir d'aquesta mateixa nit els entorns de l'estació de França de Barcelona, després que s'hi hagi robat coure 6 vegades en només els últims 10 dies. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Doncs que la defensa de Carles Puigdemont ha aprofitat l'escrit d'ahir del jutge Pablo Llarena per reclamar al Tribunal de Comptes que apliqui d'una vegada a l'expresident l'amnistia comptable que el Suprem encara es resisteix a concedir-li penalment. A l'escrit, Llarena diu que no se sent vinculat pel Tribunal Europeu de Justícia, però assumeix que ha caigut un dels dos arguments del Suprem per no aplicar-li l'amnistia perquè no van quedar afectats els interessos financers de la Unió Europea. Però, justament, aquest era l'argument que encara esgrimeix, de fet, el Tribunal de Comptes per no amnistiar els encausats. L'advocat Gonzalo Boye, doncs, creu que sí que li ha d'aplicar l'amnistia comptable. Són declaracions a TV3.

Deberían de aplicarla ya con prisa y corriendo porque la señora consejera debería ser consciente de lo que dice el auto. El auto dice que no hay margen y ella sabrá si quiere crearse su propio margen o acatar lo que está diciendo el Tribunal Supremo por boca de un juez de lo penal.

Per cert, que el Tribunal Constitucional ja ha convocat formalment el ple de la setmana vinent, on tractarà el primer dels recursos d'empara, que és el de Jordi Trull, i que podria desbloquejar l'amnistia també per Puigdemont i Comín. I acaba d'acabar-se fa uns minuts la reunió de Salvador Illa amb la presidenta d'Extremadura, Maria Guardiola, a la seu de la Junta. Illa és a Extremadura de viatge oficial. On avui la Generalitat celebra els actes institucionals de la Diada. Tenim un enviat especial a Mèrida, és l'Albert Prat. Sabem de què hem parlat, Albert.

Doncs no hi havia un ordre del dia establert, però tal com ha avançat Salvador Illa abans d'entrar, sí, la reforma del finançament autonòmic s'ha colat en aquesta reunió. Ara bé, la Generalitat evita anar tan enllà per evitar un pols amb el govern de PP i Vox. I en un primer comunicat després de la trobada es limita a dir que ha sigut una reunió cordial, institucional, on tots dos han defensat les seves prioritats i el president ha reivindicat els vincles històrics entre Catalunya i Extremadura.

De tornada a Catalunya, us expliquem que han detingut un altre entrenador de bàsquet del Joventut de Badalona per un cas d'assetjament sexual a menors. La res s'ha fet el mateix dia que el d'un altre tècnic del club, que alhora era mestre, en aquest cas, del Col·legi Badalonès, per uns fets d'una tipologia molt similar. Fons coneixeròdores del cas asseguren que els dos fets no tenen prou cap vinculació entre si. Segons el mitjà Metròpoli Abierta, el segon entrenador feia poc que formava part de l'organigrama del Joventut. I Unió de Pagesos porta als tribunals el projecte de la variant Dolot i les preses. Ens ho amplia des de

Girona en Pau Bertolí. Bona tarda. El sindicat considera que el projecte incompleix la llei d'espais agraris i demana que se suspenguin cautelarment els treballs d'execució. Mugés Mont, coordinador d'Unió de Pagesos a la Garrotxa.

Que el jutge entengui per què demanem que es pari aquest projecte i que no es pugui arribar a començar sense que realment se'ns demostri si les afectacions que creiem que hi pot haver tant en el sol agrari com en l'aquíper, com en altres temes,

doncs quedin resolts. Diuen que la nova infraestructura afectarà 100 hectàrees i 40 famílies pageses de la Vall d'en Bas.

Catalunya Migdia.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm, Cupra i CaixaBank.

Som Trescat. Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat. Catalunya Migdia. Amb Òscar Fernández.

Passen 6 minuts de les 3 de la tarda, des d'ara fins als 4, amb Alicia Puig, experta en polítiques urbanes. Bona tarda. Bona tarda. El Joan López Alegre, professor de comunicació de la Universitat Abat-Olivaseu. Bona tarda. Bona tarda. I el Bernat Sorroca, cap de política del Nació. Bona tarda. Bona tarda. Tot bé? Tot molt bé. Tot bé.

Carai. I avui començo. Ah, anava a dir, tu no has contestat. Avui començo classes, amb la qual cosa, escolta, estic entusiasmat. Molt bé, no sé si els alumnes estan preparats per retrobar-se amb tu. No, són de primer, amb el qual es troben amb tothom, pobra gent.

Exacte, pobra gent, pobra gent. Anem a fora, al primer tema.

Que ja sabeu que els dimecres ens el presenta, o ens el proposa, el Santi Villas. Santi, bona tarda. Hola, què tal? Que em sentiu bé? Perfecte, escolta'm.

Bueno, avui, és que t'ho juro, eh? Alicia, Bernat. Calla, que ara te me n'he apuntat. Joan. Bueno, és que avui no em coneixeria o m'he fet notes i tot, eh? O sigui, vaig amb un boli, un foli, que m'he pres notes, que no m'heu vist en la vostra vida, a mi, amb un foli a la mà. Sí, eh? Pues no sé, a ver com em surt avui. És que vaig millorant, eh? Des que està el Bernat, jo vaig. Saps? Com que ella decide al final si cobro o no A més, encara no li poses cara. Perquè la setmana passada que vas venir. No, no, és que vaig anar l'altre dia, Bernat. Vaig anar l'altre dia a veure't. I va, i em posen el Maiol Roger, que el coneixia. Clar.

Doncs home, hauràs de tornar a venir,

no sé, cada 15 dies. Hauré de tornar a venir. Com que no vens, ja no em convida ningú el cafè aquí al costat, i la veritat és que m'estic empobrint.

Pues és veritat, no serà per pijetes, allà a la Farga. Que segurament, hola caballero, igual algú no et convida. Hola caballero, li dirà. Home, claro, hola caballero. També, les piguetes aquestes tampoc et pensis que han gastat molt, eh? Aquelles fan un mini croissant, mini, mini, perquè ja són dos euros i pico, i una coseta molt petita. No et pensis, jo quan arribo em foto un brioix de pam, eh? Vull dir que jo aquí no gasto. Home, home. Escolta'm una cosa. Ernest, una pregunta. Ah, digue'm. Li pots preguntar al guapet si ens troba a faltar? Si està millor al matí de Catalunya Ràdio amb els que li hagi tocat? Jo estic convençut que et troba a faltar singularment a tu. Necessitem que t'ho digui amb confiança, no per quedar bé. Tu no li preguntis com per fer-ho públic. Tu, això que aneu a pixar allà al Mono, com es diu el diari d'ells? Al Nació. I aneu a pisar, per exemple, que esteu allà un al costat de l'altre, allà que hi ha la intimitat, o a buscar el cafè, pues allà li preguntes, escolta, tu allà, jo estic molt bé i tal,

tu, com estàs? Nota a peu de pàgina, el guapet és Oriol Marc, que era tertulià del Catalunya Mitjà i que ara està al Matí de Catalunya Ràdio i que el Santi ha rebatejat com el guapet.

Ara em tindràs gelos, eh, Santi, però que sàpigues que jo amb ella em gosapejo, eh?

Ostres, això em sembla bé. Això em sembla bé. Tu saps com està, si està content, si voldria tornar. Jo crec que aquí li podria tornar a obrir les portes. Parlo jo amb Jon Jon i canviem. No, està content,

us troba a faltar i m'ha parlat molt bé de tots vosaltres i de la tertúlia dels dimecres. Molt bé, molt bé.

Està ben ensenyat, el Bernat està ben ensenyat. L'Oriol li devia dir, no et fotis amb embolics,

digues a tot que sí, fes-li cas al Santi i tira, i endavant. Exacte, exacte. Exacte. No, no, bueno, escolta, bueno, però jo crec que tu vas bé, eh? Jo l'altre dia vaig notar que ja. Bueno, mica en mica. I a nivell, eh? No, bueno, escolta, vull dir-te que hi ha altres diaris d'aquestos que no són gaire parladors, la gent que va. Tu, vosotros tres, almenos. Menos el vostre jefe, que és més tímid. Saps què vull dir? Que el Ferran Casas, no. El Ferran Casas, no.

A vegades, els dijous, li haig d'anar fent el gest així de tallar,

perquè no hi ha manera. Però el Ferran és respectuós. Vull dir, entra. Entra quan ha d'entrar, entra a Toriles.

No sé si Mar Molins i Lourdes Siro, que comparteixen tertúlia amb ell, és allò de, bueno, prou, Ferrando, deixa un bastó a nosaltres.

Això m'ho havia inventat per fer una mica de tema, però bueno, és que m'ho tireu tot.

Això m'ho havia inventat, jo què sé. Tot malament. A veure, el meu tema A veure, això, si has pres notes i amb paper i tot. Tan endreçat I a més, amb documents sonors, és a dir, ens has demanat un tema, molt bé.

Sí, saps què passa? Que l'altre dia, com que me va sortir més o menys bé, vaig estar content. Llàstima, Bernat, que no ens vas escoltar. He pensat que he de seguir l'estratègia de Mediaset. Que a Mediaset li va haver horizonte, horizonte tots els dies hasta les 12 de la nit. Que a mi em va haver-ho de Ceuta, tornem-hi. Molt bé. O sigui, tornes a fer Ceuta, eh? He tornat a fer talls de coses que us haureu perdut sobre Ceuta. De tota la informació que surt, que jo crec que són interessants i que ja, fins i tot, perquè no sigui tot tant d'això, tenen un puntet de reflexió. Perquè, clar, vull dir, jo estic aquí. Clar, jo estic aquí en aquesta dèria que tots els altres meus companys escriuen a diaris, escriuen llibres, és una cosa d'una intel·lectualitat increïble. A veure si quedaré jo aquí com el tonto del cinc. Saps què vull dir? No. Jo faig una mica també de reflexió i l'Alicia i el Bernat, Es llançaran a parlar d'aquest tema a continuació de que jo acabi, de tirar el tall, tindran coses a dir, i ja el Joan López d'Alegre, ja que digui lo que vulgui, de remate final. El primer tema, no sé si ho vau veure, però el president de Ceuta va anar a l'Hormiguero. Davant de la situació que hem sentit a tots els mesos, no se puede enceutar. Si tu veus, por ejemplo, hoy veía la televisión y sortía una señora que de ella que andaba por la calle, voy por la calle con el TikTok abierto por si me hacen algo. El TikTok.

El TikTok es l'alarma de defensiva.

Exacte. Y el spray pimienta no me sirve porque si me vienen por detrás, ¿cómo les tiro? Això és el que estaven dient aquest matí a la tele. Bueno, diguéssim que hi ha una situació molt violenta, no es pot anar pels carrers de Ceuta, és horrible, ja ho sabeu, ho heu vist a la televisió, la gent no pot sortir de casa, la gent està tancada a casa, és horrible. Bueno, pues Pablo Motos, l'altre dia al programa, va dir que per veure l'entrevista del senyor Vivas a l'Hormiguero, havien muntat una pantalla al mig de la plaça d'Àfrica del Poble amb marques i bebida per a tots els seus dies.

Escoltem-ho. Sé que en Ceuta han organitzado un evento, todos los vecinos, un montón de marcas, en la Plaza de los Reyes, para, entre otras cosas, ver este programa en directo. Entonces, sé que nos están viendo desde allí y viviendo esta entrevista desde allí. ¿Les quiere mandar algún mensaje, presidente? Sí.

¿Tú trobas que a las 11 y media de la noche, si no es possible ir al migdía, ni es posible ir a l'escola a Ceuta, la gent ha d'estar a una plaça mirant un programa de tele?

Bé, escolta'm, la gent pot muntar les pantalles gegants que vulguin, després veure, no? És com fer convidat, és exactament el mateix.

Bueno, jo, la meva teoria és, si pel matí no es pot caminar per allí, pel carrer, no veig jo la manera de fer una fiesta popular, per veure un programa fins a les 11 i mitja, de dinar a l'aire libre. És la meva reflexió. Molt bé. Tinc un altre tall, perquè aquest veig que no ha funcionat. Tu tira endavant, a veure si ens acanxeben algun. A veure el tècnic, em podeu fer un so de bonc de mal?

De que no ha anat bé?

No, perquè ho comentarem al final, perquè hi ha molts talls, Santi, va.

El que us està demanant el Santi és que li comenteu els talls. Ell fa les coses, i per tant no feu absentisme laboral.

A veure, quins comentaris vols que et diem, Santi? A veure si. No és tot blanc i negre. La situació és difícil a Ceuta. Poden trobar-se a la plaça. Tampoc és superincompatible malgrat estar en una situació complicada. Per dir que aquestes coses estan tèvies, millor que posem el següent. El següent espero que l'he de buscar.

Ah, bueno, sí. Us volia posar, perquè vaig notar que Vivas és un polític dels que ja no queden. És un polític que és un poeta, un polític que parla calmat i fa poesia al parlar. Aquest va ser el seu discurs final.

Aquella tierra, Pablo, que es un prodigio de la naturaleza, Ceuta parece una niña dormida sobre los brazos del mar que tiene por almohada la espuma de las olas. En aquella tierra, al otro lado de la orilla de España, al otro lado del estrecho, En aquella tierra estoy convencido, y lo digo con toda solemnidad y con toda contundencia, en aquella tierra el grito de viva Ceuta seguirá sonando en el alma de nuestro pueblo, cual eco fuerte de un viva España. ¿Es bonito o no? Se lo había preparado.

Se lo había preparado. Cuidado, ¿eh? Una niña nadando, la espuma de la mano. L'espuma li fa de coixí, ¿no? L'espuma li fa de algo, de coixí. De almohada. Això ja no n'hi ha. Tu has vist el Congrés o el Parlament de Catalunya? Tu que hi vas? Fent poesia. O sí, bueno, amb aquesta cadència, amb aquesta literatura. L'has recitat, eh, pràcticament. El Joan, devia tindre cue i tot. El Joan, tu de què dones classes? No serà d'això, no, d'oratòria ni tot això, no? De què dones classes? No, però jo el conec en Envives, eh?

Ah, venga, pues venga, agafa't, venga, tira. No, no, el conec i, efectivament, és una mena de polític d'un temps que ja no queda, aquesta mena de polític. Poc professional, que porta tota una vida aquí, o sigui, sí, sí, a mi amb el personatge m'enganxa. Però què vol dir poc professional i que porta tota la vida aquí? Doncs que la política. De la vella escola, vols dir. La política amb el pas del temps s'ha convertit en una professió. O sigui, el fet que tu siguis un professional brillant o competent en el món privat. No et dona característiques per sobreviure en un món tan complex com la política. No ho sé, penso. Escoltem, aquí vam tenir Jaume Giró, el que va ser conseller d'Economia, que era un tipus brillantíssim a la seva feina, perquè després en el món de la política fracasa. Pizarro, Marcos de Quinto, gent de diversos partits. Llavors, Vives ve d'un temps en el que encara hi havia transferència del món real al món de la política, i eren gent amb un altre bagatge, amb una altra experiència. No ho sé té una mica la cosa populista també

de la salida popular de posar-se a recitar un poema sobre la situació de Ceuta a mi em sembla un punt sí,

com menys estratèga i més campechano és un

individu que ha sobreviscut a mi el crisi del seu partit ha seguit governant des de la nit dels temps jo crec que té el seu

mèrit i que connecta amb l'electorat és evident si no connectes amb l'electorat no guanyes les eleccions.

I que és ja que aquesta crisi també se li hagués pogut girar en contra a ell i no se li ha girat en contra. Per tant, sí, sí, mèrit té.

Bueno, i després també té mèrit, imagina't, si jo els he dit als d'Andrea 3 que quiero al final de mi programa recitar un poema, em diuen, però què dices, estàs loco? Ja em costa posar una actuació musical, imagina't. I a més un poema escrit per ell, perquè si tu saps que vull recitar un poema de Machado. No, no, Antonio Machado, no, no, Juan Vivas.

El que m'ha semblat més flipant del poema és la frase final, la de que Viva Ceuta és com l'eco del Viva Espanya, saps? Ah, bueno, claro. Increíble, de tu una figura literària.

Bueno, ara anem a una cosa més hardcore, que m'interessa també a mi. L'altre dia veient la tele va sortir una reportera del programa En Boca de Todos que va descobrir, fins ara, jo crec que, suposo que vosaltres més, perquè us dediqueu a la informació, jo no, Jo sabia que la màfia, per exemple, el padrino, et posaven un cap de cavall al cap i ja. Un cap de cavall tallat, el fotien al llit i ja sabies que ja sabies tot. Aquesta reportera va veure que entre les màfies d'aquestes que han vingut a Ceuta, que estan allà a la playa del trampolín, hi ha un codi que ella ha descobert, que és, segun ella va explicar, morder-se l'oreja. Atenció.

Para entender las mafias en Marruecos y entender quién es peligroso y quién no, siempre hay que fijarse en las cicatrices. Gente con mordidas en las orejas, porque también es una seña de varias mafias de que le muerden la oreja como una forma de decirles aquí no. Aquí en Ceuta ha habido dos amputaciones de orejas. Pregunté y lo que me dijeron a mí es que cuando van a discutir con ellos si la persona que recibe puñaladas o diferentes agresiones no tiene un arma en ese momento, le muerde la oreja y se la arranquilla. Se empieza a conocer cuáles son esos códigos de morder la oreja, de tener cicatrices en los brazos y demás. Ai, ai, ai.

Què tal? Ai, ai, ai. Això són les onces del matí, eh? Les onces del matí. Hi ha hagut cares a l'estudi, a l'estudi hi ha hagut cares de.

Però veus, això vosaltres no ho havíeu escoltat, això. No, la veritat és que no. No, no, no, ens estàs obrint, ens estàs obrint. Vos estic obrint un. Si no llevan cuchillo, se muerde la oreja. Molt bé. Això li va dir a aquesta noia, i ella ho ha explicat tal qual, ella tan tranquila, vull dir, està allà, a l'espigón. I ella, i bueno, i aleshores. Per lo que diu,

vas per la platja aquesta i veus tot de gent amb les orelles mig amputades. Bueno, i te ho reconta.

Encara no han recontat els migrants, però les orejas ja les tenen totes comptades. Ja sabem quantes orejas han mordido i tot això. Bueno, i ara l'última que volia fer era sobre Pedro Sánchez. Vinga, Joan, que vaig, què et sembla? Fantàstic, l'adoro. Jo només volia fer una reflexió, perquè l'altre dia, quan el van entrevistar a l'intermedio, a l'intermedio van decidir fer-li preguntes del carrer i que gent del carrer li preguntés alguna cosa a Pedro Sánchez. Bueno, ja m'heu entès, no? Tipus, tot es mou. Que tu vas i dius, vinga, pregunta-li a tal. Llavors tu vas al carrer, fas una pregunta i la persona pregunta a tal. El que a mi sí que m'agradaria destacar és, ara escoltarem la pregunta, però sobretot el to amb el que les persones del carrer. Es dirigeixen al president del govern, que crec que aquí, potser, s'estan passant.

Escoltem un. Nombre Antonio, soy vecino de Ceuta, y yo le preguntaría al presidente del gobierno, ¿qué te pasa que estás acojonado con el gobierno vecino, que tiene a Ceuta abandonado? ¿Y por qué motivo? Dilo, porque esto va a salir, algún día tendrá que salir, la historia ya lo dirá. A mí me va a soptar una

mica la manera de dirigirse al presidente del gobierno. No sé, ¿qué te pasa que estás acojonado. No ho sé. Jo suposo que això també té molt a veure amb que la gent s'atreveixi a parlar així del president del govern. No ho sé.

Igual si el tinguessin davant utilitzen un altre llenguatge. Igual si el tenen al davant utilitzen un altre llenguatge. Quan no el tens al davant t'atreveixes a fer alguna cosa. Però sí que és veritat que l'equip de producció també pot modular una mica el llenguatge.

Però que si tu et diuen fes-li una pregunta al president del govern. Parles així, bueno, no sé, jo trobo que la gent s'està passant una mica de frenada, però bueno, jo tampoc m'agradaria fer aquesta enquesta, però trobo que, bueno, molt malament, escolta, com es diu? Estan esperant entrar, no, no, estan esperant entrar aquí. A veure, el tècnic, com es diu, que no me'n recordo? El Jordi Galvany. Jordi Galvany, m'has de posar una música de fons perquè quedo molt blu, molt blu. Jo necessito una música. Vols realitzar el programa, també. Mira, Jordi, aquests a mi no m'acompanyen. Però deixa'm que m'acompanyes. No sé la cara que fa. Ells tampoc m'ho veuen la cara. Aleshores, jo necessito un fons musical per jo moure'm com a la nina de Ceuta per l'espuma o el que sigui. Igual, però escolta, és que ells, com que no et veuen la cara, ells estan esperant que tu acabis per comentar. I com que no acabes, ho vas enllaçant una cosa amb l'altra. Jo no soc. Jo no soc un col·laborador que li sap greu. Sí, posa de pena, de pena. Posa aquesta. Posa-la de pena, posa-la de pena, perquè una bona merda, jo que avui m'havia escrit un sol i mig. Que ho has fet superbé avui, Santi. Ens pots deixar parlar? Bueno, sí, però mira, estic hasta suat, ja, de la pena que estic passant. Estan aquí desitjant comentar aquest últim document. Estic desarropat i no sé, una música. Ja t'enviaré alguna setlist o algo.

Molt bé, però espera, que volen dir coses. Espera't un moment, a veure.

Va, qui comença? Jo estic destruït. Escolta una cosa, aquest senyor de Ceuta que pregunta en el Sánchez, en realitat, té la mateixa actitud que tenen els propis comilitons del Sánchez de Ceuta. Li ha plegat al cap de gabinet del delegat del Govern, té un dels seus consellers en l'Ajuntament, Parlament de Ceuta, que el posa a baixar d'un burro, amb la qual cosa aquest veí, jo crec que sí que és un veí molt representatiu. I sobretot, és que realment, per mi també, avui sortia, quan ha acabat la sessió de control, el president del Govern, no sé si heu vist el vídeo, surt el que el Congrés en diu en la M30, que és el que circunvala l'hemicicle, i un periodista li diu, escolti, que com porten això de les persones que tenen que reubicar de la platja i tal? I va l'home. Pregunte-li a Vives, és la resposta. Pregunte-li a Vives, clar. És que. El que li ha fet aquest home del tall que t'has posat, amb tot el meu respecte, s'ho mereix. Què voleu que us digui? O sigui, què menys?

Jo crec que és una mica un retrat de cap on està abocada la política espanyola també, a nivell de discurs i a nivell de polarització. Al final, aquesta persona que han entrevistat sí que crec que representa un sector de la ciutadania espanyola, que no és que no li caigui bé Pedro Sánchez, és que directament té un menys preu cap a la seva persona i cap a la seva figura. Llavors jo crec que també hi ha un punt de responsabilitat dels mitjans de veure a qui es dona veu, no perquè no es pugui preguntar en contra de Pedro Sánchez, que evidentment es pot, sinó el to i al final la correcció i l'educació quan intervens en un mitjà.

I també perquè estem en un moment molt antipolític i, per tant, lo lògic és com tractar els polítics, com aquesta idea, com amb un despreci molt gran i, per tant, permetre's aquestes faltes de respecte. Jo crec que no hauria sigut tan comú, Joan, i tu estaves més actiu als anys 90 davant d'aquesta crisi, veure com aquesta falta de respecte sistemàtica cap a la classe política, però ni de l'esquerra ni de la dreta, o sigui, no et dic ara en el moment, rotllo, contra Pedro Sánchez o contra tal, sinó que és veritat que ara és. Bueno, és zetgeist, no? És com símbol de l'època, un despreci, una antipolítica molt gran. Més enllà que, evidentment, la crisi de Ceuta és molt greu, ha estat molt malament gestionada. O sigui, que això no t'ho trec de l'equació,

eh? Mira, jo crec. Clar que hi ha una crispació aquí a Espanya, a Catalunya, a tota Europa, només cal veure Estats Units i les eleccions del midterm, Però, escolta'm, el Sánchez del 18, jo crec que era una persona que en aquell moment, la moció de censura, la Gürtel, com s'havia degradat el govern del Partit Popular. Era una persona que no va ser aquell primer govern que va formar, on hi havia gent de tota mena, alguns d'ells que ni siquiera eren sanchistes, sinó que era una idea de partit socialista molt més oberta. O sigui, jo crec que Sánchez ha tingut una degradació. Ell mateix, com a personatge, a mi, si em permeteu la comparació, jo crec que. Tota la crítica que podem fer al Ventorro i a Mazón és la mareta aquest estiu a Sánchez, o sigui, més enllà, perquè la defensa d'Amazon és impresentable. No, jo no tinc una responsabilitat legal d'estar al CECOPI, ja, però és que ets el president de la comunitat valenciana i tens una responsabilitat moral, ètica, política, personal, d'estar al capdavant quan està passant el que està passant. Doncs el Ventorro d'Amazon és la mareta aquest estiu de Sánchez i que això generi que la gent estigui airada. Jo, què vull que us digui? Doncs ho comprenc, i que passi el que passa a damunt, que mori gent a l'accident, i que el que faci el ministre responsable és posar tuits, per tenir l'exposició literalment cagant-se amb tothom, per dir-ho de forma planera. Clar que genera desafecció política.

No, bueno, sí, ok. Per mi a damunt no és comparable, però sí que hi ha quelcom de cert en això que dius de Sánchez, i que no està sabent trobar el lloc, fins i tot havent passat ara ja més d'un mes i mig, en ni la resposta ni el to, i per tant, sí, és bastant injustificable la posició del govern espanyol i especialment

del president. Fa la sensació que sorprenia el Santi. No és que hi hagi un veí de Ceuta que li digui a Pedro Sánchez que està gestionant fatal la crisi i que hauria d'haver estat al costat de Ceuta i que hauria d'haver ajudat més el govern de la ciutat autònoma. No és això. És que hi ha algú que quan li posa el micro davant i li pregunta al president del govern espanyol, li diu que està cojonau és la manera, les expressions i les paraules el crit més repetit és Pedro Sánchez, hijo de puta és evident que es pot criticar el president del govern espanyol només faltaria, és evident que es pot pensar que ho ha fet fatal i que mereix sortir del govern i que per tant hauria d'haver-hi eleccions i que guanyi el Partit Popular evidentment que es pot pensar això ara, si el nivell de la crítica és és un hijo de puta o és una cojonau home, em sembla que és una crítica molt pobra havent-hi molts arguments per criticar-lo.

La gent està tan airada que l'altre dia, coincidint amb la diada, quan Sigma 2 va publicar l'enquesta del Mundo sobre la intenció de votar a les eleccions del Parlament, a mi una de les coses que més em va farapar era que hi ha més moviment directe de vot del PSC cap a Vox que no del PSC cap al PP, que se suposa que serien partits frontera, i que pot haver-hi un votant a molts indrets de Catalunya, que de fet s'ha mogut moltes vegades d'un partit cap a l'altre, el qual jo crec que demostra fins a quin punt hi ha una part de la societat que diu, escolti, això ja passa de taca d'oli.

Bueno, jo també et dic que jo crec que la setmana que ve li preguntaré a la IA, ara que està de moda, quina secció puc fer jo al matí a Catalunya Ràdio. Al matí, eh? Ai, perdona. No, perquè te vols anar amb el guapet. No, carai, no. És que t'ho dic en seriós, com és el cervella.

Vols que parli amb l'Ostrell i que et col·loqui el mateix dia que l'Oriol Marc, vull dir, perquè coincide amb el guapet. No, no, no. Jo ara faré.

I serà pitjor, llavors el tio vindrà en persona. A la que sigui li preguntaré, ¿qué secció podria fer? L'he dit per la castellana. T'entén en català, eh?, la intel·ligència artificial. Ah, doncs ja li diré. ¿Quina secció podria fer el Santi Villas a Catalunya a migdia perquè totes les que hace le salen un xurro? Jo tinc una amiga que

té una idea en català que diu estatacus.

Veus, clar. Bueno, jo A veure'm què em diu. Intento tirar per aquí, a veure'm si. És que. Bernat? No, aquesta no la passo. La de avui molt bé. Jo crec que està bé, hi ha hagut un treball, hi ha hagut uns talls. Sí, hi ha hagut un treball, però està baixa de tot.

Però aquí hauríem de discutir si ets tu que no has estat a l'alçada

o si són els tertulians que no t'han fet créixer. No, ells estan a l'alçada. Avui no t'hem fet créixer molt. Avui nosaltres potser, correcte. No m'han fet créixer. I mira, et diré una cosa. Només m'has fet créixer tu ara, al final, amb aquesta cosa que has fet un Vives, que t'has fet el tot bé. Que això sí que m'ha semblat això que sí que m'ha semblat clar, perquè tu ja ho veus que jo ja estic tocat que tu ja veus que jo ja estic que ja soc el gos pollós de la dama

y el vagabundo Santi, no només ho veig jo que estàs tocat, sinó el control també perquè m'han dit, escolta'm, com que no li agrada la música que li hem posat, l'acomiadarem amb una altra que segur que li agrada més si vols la posem va,

ara que me posaran alguna cosa d'estes de Villonse igual,

perquè aquestes van del plat a les tallades tu diràs si l'encerten o no, a veure.

Bueno, pues això perquè vaig anar a la casita de Bad Bunny que jo no sabia ni qui era. Vull dir que això ja ho vam parlar.

Però potser ara aniràs a saludar la Shakira a Madrid o què? Que també hi visca fa algo semblant.

No, jo no em puc moure perquè estic treballant aquí. No sé si saps que recentment he tornat a ser premiat. El Festival de Televisió de Vitoria. Has de fer obres a casa. He de fer obres.

Tots els premis i totes

les estatuetes que tens. He de fer obres. Tinc ja totes les d'aixòs. Ara m'han donat ja l'últim premi que em quedava. Ja tinc l'Ondas, tinc els Iris i tinc el. Bueno, em faltaria una cosa d'aquestes de Catalunya, algun zapping o alguna cosa d'aquestes, però ja tot això deu ser menor, no? I aleshores o alguna cosa de Raxen 5, aquestes coses que donen, però ja ho tinc tot, ja vaig comprar una estanteria, ho he posat tot. Molt bé. També et diré que m'han donat el programa a mi i a Iker Jiménez, de la vegada, pel seu programa, no sé jo si la cosa. Però per Quarto Noveni o per Horizonte? Per Horizonte, per Horizonte, al meu i a Horizonte, saps? Ai, ai, ai, que no hi hagi una mica de compensació aquí, eh? Sí, jo també vaig trobar que, bueno, bueno, bueno, però mira, sí, què vols que fem?

Doncs escolta'm, amb la música de Bad Bunny, t'acomiadem fins la setmana que ve.

No, no, és que me'n vaig, és que vull dir. Me'n vaig a rastro, eh? No, home, no. O sigui, Bernat, surto d'aquí, a rastro, i lo pitjor és que la roba és bona. Jo crec que ha estat molt bé. O sigui, que me'n brotaré, però surto com una rata. Home, no, això mai. És que me n'he d'anar d'aquesta secció per la gatera, ho noto.

Bueno, viva Ceuta, Santi. Vinga, amb nou rècord. Per ser el dia que pitjor t'ha quedat, segons tu, són dos quarts. Hostia, però si jo tinc un programa que grava, vinga, adeu. Adéu, Santi, adéu. Señals Reis a dos quarts, la setmana que ve recuperem el Santi Villas. Una pausa i ara continuem.

Entrades a Auditori.cat.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de te recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim. Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer.

El futur és aquí. Tot el que Catalunya posa al teu abast a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

En Verdi s'ha escapat sense permís. On és? Anirà a la commemoració del dia de. Amb 90 anys?

Travessant tot el canal? Estava a punt per una última missió. Uns homes de 90 anys que tornen a conquerir les platges de Normandia. Michael Caine. La gran escapada. És la gran pel·lícula de divendres a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Catalunya migdia.

¡Atención! ¡Pichi! ¡Qué bueno que viniste!

50 anys de futbol en català, des de 1976.

De Ràdio Barcelona Ser Catalunya, on va començar tot, a Catalunya Ràdio, on tot continua. Per completar la celebració dels 50 anys de la primera transmissió en català, Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona Ser Catalunya sumem forces en un programa especial el dimecres 16 de setembre. La prèvia del Barça Racing serà ben diferent. Des de les 8 del vespre i fins poc abans de començar el partit, la TDT i el que té jugues Barça s'uneixen des de l'Spotify Camp Nou.

Ricard Torquemada i Sique Rodríguez lideraran una transmissió que també serà històrica.

Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona Ser Catalunya celebrant 50 anys de futbol en català.

Orgullosos del passat, convençuts del present i preparats per al futur.

Som Trescat.

Passant tres minuts de dos quarts de quatre de la tarda, som al Catalunya Mitjia amb l'Alicia Puig, el Joan López Alegre i el Bernat Sorroca. Avui, el dia en què ha començat el judici pel cas Roger Espanyol. L'únic cas que arriba a judici d'entre totes les persones ferides durant l'1 d'octubre per les càrregues policials, sobretot en els col·legis electorals. Al banc dels acusats seuen quatre agents de la policia espanyola, tres dels quals són comandaments. Les acusacions atribueixen als agents un delicte de lesions en pèrdua o inutilització d'un òrgan principal, en aquest cas un ull, amb la greujant de càrrec públic. Recordem que Roger Espanyol va perdre un ull a conseqüència d'un tret amb una bala de goma. El judici es fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en presència de sis entitats internacionals de drets humans i els magistrats hauran de determinar si l'ús policial de bales de goma va ser desproporcionat o no i si els agents van actuar amb intencionalitat, que és el que assegura el mateix Roger Espanyol.

Crec que aquell tret va ser en represàlia per l'acció que havia passat abans i no entenia que quan les furgonetes ja estaven al carrer Gran Via no acabessin de retirar-se i seguissin disparant el que jo creia que eren salves.

La llei d'amnistia no empara els quatre agents que avui seuen al banc dels acusats perquè es tracta d'una actuació que va provocar lesions greus i la llei això ho deixa fora. Aquest, com dèiem, és l'únic judici que hi haurà per les càrregues policials de l'1 d'octubre perquè tots els altres processos judicials no arriben tan enllà perquè s'ha aplicat l'amnistia als policies. Per això el president d'Òmnium, que avui ha estat al Tribunal de Justícia, deia això.

Avui portem al banc dels acusats un escopeter i tres comandaments de la policia espanyola, però en realitat portem a judici tota la violència policial de l'1 d'octubre i la vulneració de drets fonamentals que aquell dia van patir milers i milers de persones.

Més enllà de quina serà la decisió del jutge, té aquest. Aquesta potència, diguem-ne, de simbolisme, que sigui l'únic sobre la violència policial d'aquell dia que arriba a judici, perquè es dona aquesta conseqüència de la llei d'amnistia, que és que a alguns polítics independentistes encara no se'ls ha aplicat, i això que la llei està pensada precisament, bàsicament, per ells, però en canvi a tots els policies que van actuar aquell dia, tret d'aquests quatre, insisteixo, a tots els altres sí que se'ls ha aplicat la llei d'amnistia. Per tant, sí que hi ha aquesta diferència en l'hora d'aplicar o no la llei a uns o als altres.

Hi ha un desequilibri bastant clar en tots els procediments judicials que hi ha hagut en relació al procés. Recordem que l'1 d'octubre hi va haver més d'un miler de ferits i finalment només acabaran al banc dels acusats quatre policies per la violència policial. Per tant, jo crec que el desequilibri és evident també en el moment d'aplicar l'amnistia. Sabem que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, etc., encara no se'ls ha aplicat i que els tribunals han anat buscant tots els subterfugis per no aplicar la llei i, en canvi, als policies va ser via lliure i es van respectar tots els terminis i es va aplicar de manera molt ràpida. Jo crec que en el cas de Roger Espanyol, que sí que, com dius, té aquest simbolisme, primer de tot cal ressaltar que s'ha tardat nou anys, pràcticament una dècada, a arribar a judici. Jo crec que això no es pot normalitzar, al final no estem parlant d'una macrocausa de corrupció amb una quarantena d'investigats, estem parlant d'un cas de violència policial greu en què calia identificar els agents i s'ha tardat massa temps. I en segon lloc, remarcar la feina que han fet les acusacions particulars i populars d'Iridia i Òmnium per identificar la persona que va disparar presumptament, o la persona que va disparar al tret que va buidar l'ull a Roger Espanyol, i d'aquí haver pogut seguir l'escala de comandament per seure als bancs desacusats, perquè en aquest procediment no hi ha hagut col·laboració ni per part de la policia ni per part de la Fiscalia, que per cert demana l'absolució dels agents.

Sí, jo crec que aquest judici també ens és un recordatori de la necessitat de prohibir definitivament les bales de goma. A Catalunya, amb els Mossos, estan prohibides des del 2014, però no a la Policia Nacional. I, per tant, és una barbaritat, no té cap mena de sentit. I més enllà del que ja comentaves tu, de com pot ser que s'hagi tardat nou anys, com pot ser que només aquests quatre policies arribin a judici perquè els altres estan amnistiats quan. Bé, els polítics més importants són estat amnistiats. Per mi, l'interessant serà veure quins són els següents passos. El que hem vist aquí, no és molt comú portar policies a judici, però sí que ho hem vist en altres casos, en casos molt greus, per temes de pilotes de goma. Però el que trobem després és que les sentències tendeixen a ser més absolutòries i després no hi ha depuracions internes dins el cos. Opera una impunitat no només a la Policia Nacional, també als Mossos d'Esquadra, dinàmiques corporativistes i de molta impunitat interna en el qual hi ha unes conseqüències mínimes per a aquests policies que han fet un mal ús. Per tant, això d'avui és una molt bona notícia que hagi pogut passar, que no hagi quedat totalment impuna i que no hagin pogut ser també amnistiats aquests quatre policies. Ara, hem de veure quina és la sentència i si realment hi ha algunes conseqüències, que ho dubto.

Jo crec que el primer és dir que és molt lamentable i és molt trist que algú perdi un ull. Això és el primer i és una obvietat. I llegit una mica com ha anat avui el judici, i ara he escoltat el que deia el president, crec que era d'Òmnium, bueno, en el judici el propi senyor espanyol diu que ell reconeix que va llançar unes balles i que allà van haver-hi un grapat de picabaralles, per tant, no estem davant de la conculcació d'un dret a la manifestació, que aquest jo crec que és indiscutible. Sinó que tot el que aquí vam veure i vam viure, tant durant els dies del procés com després amb la sentència, només cal recuperar vídeos i, per tant, ser-ne conscient. Que s'investigui a jutge, estic d'acord en que això ve molt tard, que s'investigui a jutge si va haver-hi una extralimitació i si per tant el mal es va fer de forma volguda i preconcebuda i pensada i amb voluntat de fer mal, ho trobo bé. El que jo vull dir és. El que aquí no s'està jutjant és exactament el que ha dit el president de l'Òmnium. Aquí no s'està jutjant quina va ser l'actuació de la Policia Nacional, ni de la Guàrdia Civil, ni dels Mossos d'Esquadra. De fet, jo crec que aquells dies ells van tenir una feina molt difícil de garantir la seguretat ciutadana. L'ambient ens que es va viure especialment el 3 d'octubre crec que no cal recordar-lo. I si alguna cosa és denunciable, a part de tot el que vulgui denunciar el president d'Òmnium, que no està en aquests moments jutjant-se i que per tant és una opinió política, no, una qüestió judicial, és les lamentables condicions amb les que el govern espanyol va enviar la policia a fer una feina de protecció de la seguretat aquí a Catalunya, en els Piolins, i que va ser, des del meu punt de vista, absolutament humiliant per una gent que al final són funcionaris públics i que venien fent aquí una feina i que són. Se'ls va tractar d'una forma, des del meu punt de vista, absolutament inconsiderable.

Només puntualitzant, el que jutja avui efectivament no és que s'hagi conculcat el dret a la manifestació, això no està sobre la taula, el que es decideix és si aquests agents de la policia es van extralimitar en l'utilització de la força i del que els acusa. Roger Espanyol, que és el que ha dit avui davant del jutge, és que tot ve com a conseqüència d'aquest enfrontament que tu deies amb les tanques. Com que hi va haver un enfrontament amb unes tanques i una pica-baralla amb aquests agents, el que creu Roger Espanyol, i intentarà demostrar davant del jutge, és que, de la ràbia, diguem-ne, aquests agents després van venir i van disparar massa a prop i cap a l'ull i que, per tant, li van fer perdre l'ull. Aquest és el que s'ha de decidir en el judici. A veure si és així o no és així, això ho decretaran. Però és veritat que no s'està jutjant si es va poder manifestar o no, perquè efectivament ell es va manifestar o ha reconegut, va tenir un incident amb aquests agents i ell el que els acusa és que després ells es van venjar amb una utilització excessiva de la força.

Cosa que és molt més greu, perquè el que estem plantejant aquí és que hi va haver uns policies que. Que presumptament es van poder extralimitar en les seves funcions i per, en una actitud de revenja, perquè Roger Espanyol va donar una patada a una tanca, ells es van venjar disparant una bala de goma. Per tant, no és un escenari en el que hi ha un conflicte, una baralla de bar. No, sí, sí. Bueno, és la veritat, però també una mica avalada, perquè la policia denuncia a Roger Espanyol per desacat a l'autoritat, no sé com es diu, i un jutge ho arxiva. O sigui, la policia també intenta, l'havia de dir. Ell el que estava fent era ficar-se amb nosaltres tirant una tanca. I això ho arxiven. Per tant, sí que estem en una situació en la que, si aquest és l'escenari, no ho plantegem com. És que era la tensió de l'1 d'octubre. No. Hi havia uns funcionaris estatals que potser en una situació es van extralimitar les seves funcions i davant d'un acte d'un ciutadà no els hi va agradar, van utilitzar una balada de goma disparada per sobre de la cintura i li van buidar un ull a un noi, com és Roger Espanyol, que era saxofonista, a part de la sensibilitat de les dents, ha hagut de deixar la seva feina. O sigui, és un nivell de tragèdia vital enorme.

Clar que és una vella tragèdia vital, com ho va ser i disculpeu que no em ve al cap el nom d'aquella noia que també va perdre un ull. Esther Quintana. Esther Quintana, sí senyor, moltes gràcies. Uns anys abans, com ho és el cas del policia que li va caure una torreta al cap i va quedar, crec que, de baixa per sempre i amb lesions irrecuperables. I. Déu me'n lliuri que jo digui o pensi, ni tan sols pensi, és que s'ho va buscar, perquè d'això és una cafrada com una casa de pagès. Però, escolta'm, insisteixo, les imatges són les que són. És que encara a dia d'avui tu pots anar pel carrer de Bo i veus encara els forats, perquè aquesta ciutat té el manteniment lamentable que té, dels contenidors que van cremar. Per tant, clar, quan es suscita una situació de violència, Pretendre que la gent que porta hores tancat en una furgoneta o que per l'altra banda volen pedres o còctels Molotov i que tot això es quedi dintre d'un ordre es converteix en quelcom impossible.

Però això és greu. Hem de demanar que una policia democràtica sí que entri dins d'un ordre. O o sigui, tens el monopoli de la força però s'ha d'exercir en unes determinades

condicions és que quan tens el monopoli de la força tens un nivell de responsabilitat que no pot ser perquè un xaval t'ha tirat una patada una tanca, tu li disparis una goma

una pelota de goma d'una patada a una tanca, si llegeixes la declaració passen més coses, pensis-te això, perquè això seria entrar en el debat de, es va buscar aquesta mena de problema i jo voldria fugir de que algú us pogués fer amb aquesta idea, però disculpeu. Precisament perquè, com molt bé acaba de dir l'Òscar, aquesta és una policia democràtica, i és igual que sigui la Policia Nacional, que els Mossos o que l'Arxanxa, o que la Guàrdia Urbana de Barcelona, se me'n fot. Per això precisament hi ha un judici per poder escatir. Quina és la responsabilitat que tenen aquestes persones. Si no la queden, és una idea d'impunitat. I aquesta idea no hi és. Senzillament és així, és tan senzill. Però, insisteixo, jo trobo molt greu que el president d'Òmnium converteix això en una espècie de generalització de que aquí el que jutja és l'actuació de la policia. No. La policia va tenir en aquells dies un paper molt difícil i va tenir una actitud que va servir per evitar mals majors. I això és el que per mi, a banda de la desgràcia del senyor Espanyol, em sembla important de destacar. I amb unes condicions que, a més a més, enviats aquí per el Ministeri de l'Interior del Govern Espanyol, eren lamentables.

Però sí que crec que no es pot tampoc generalitzar en la policia, perquè aquí va haver-hi diferents tipus d'actuacions. No entro a valorar en quines condicions es van enviar els policies espanyols o la Guàrdia Civil a Catalunya a actuar contra l'1 d'octubre, però els Mossos van tenir una actitud molt més prudent de posar en una balança el. El risc que suposava actuar davant de tanta gent que en principi no estava fent res dolent o no estava fent res que suposés un risc, i l'actitud que va tenir la policia espanyola i la Guàrdia Civil per l'ordre d'algun superior jeràrquic, o fins i tot des del Ministeri potser, d'entrar. De manera desproporcionada per impedir la votació.

Estem parlant de mil ferits, eh, Joan? I a més tu ens compares

amb les protestes post-sentència. Això és una xifra absolutament discutible en molts aspectes, però ara això ens portaria.

També és discutible el tema dels containers cremats, perquè tu confons sobretot amb els aldarulls forts de la sentència posterior. Per tant, és veritat que l'1 d'octubre O sigui, dir que les actuacions de la Policia Nacional van ser per garantir l'ordre. És una afirmació súper, súper subjectiva. Jo crec que tinc una

certa consciència i memòria de com va ser la vida aquí a Barcelona. Jo estic aquí a Barcelona i a l'entorn metropolità des del dia 1 fins al dia 3 d'octubre. I ja sé que ara ens encanta reescriure la història i ara de cop i volta tenim molt clars qui són els dolents i qui són els bons, etcètera, etcètera, etcètera. Però la meva sensació, com a vivència personal, és que entre l'ull i el transductor aquí no van passar més coses, no sap exactament per quin coi de miracle. Així és de clar t'ho dic.

Però Joan, si tu ets el primer que reconeixes que és un despropòsit que el Ministeri d'Interior enviés en les condicions que va enviar aquí la Policia Nacional, ¿qué més despropòsit hagués pogut passar entre l'1 i el 3 d'octubre que tenim mil ferits que tu qüestiones, tu te'n deixes a qüestionar dades, també els 50.000 morts palestins que després ha reconegut l'exèrcit israelí? No, perquè és veritat que tendeix a qüestionar dades, que llavors és veritat que ens quedem en llocs difícils per rebatre, perquè si qüestionem dades que estan acceptades com per organismes, llavors és difícil el debat de dir, bueno, no van ser tan dolents els policies, perquè en el fons no hi ha mil ferits. És una dada que s'ha inventat una mica quatre metges. Home, no, Joan, si estan reconeguts mil ferits, jo els reconeixeria i també acceptaria que el govern espanyol en aquell dia va ser un gran error, un molt mal desplegament policial.

Torno a dir el mateix, el que es decideix en aquest judici no és tot el dispositiu general no, no, és el comportament d'aquests quatre agents de la policia si van o no actuar contra Roger Espanyol portats per un desig de revenja perquè havien tingut una picabaralla en una manifestació i llavors anàvem amb això, van disparar tres bales de goma una de les quals li va acabar buidant l'ull. En tot cas, serà el judici on es discernirà si això va anar, com dius Roger, espanyol, o si, en canvi, hi va anar d'una altra manera. D'aquí a 12 minuts seran les 4. Fem una pausa perquè volem actualitzar quina serà la situació aquesta tarda amb les pluges. S'anuncien pluges importants i, a més a més, en moltes zones del país. Ara ho actualitzem.

La nova temporada de l'Auditori ja és aquí.

Entrades a auditori.cat.

Un propòsit és allò que ens fa superar-nos. Fa més de 120 anys vam engegar el nostre. Impulsar la recerca per cuidar la salut de les persones. Però hi ha reptes que ens exigeixen una nova manera d'investigar. Neix el centre d'investigació on la immunologia dona forma al futur. Caixa Research Institute. Fundació La Caixa. Creure per transformar.

El pensament màgic no és cosa de quatre friquis, és part de l'ésser humà. Sí, ahora te digo que tu chico está con otra. Els mags viuen d'enganyar la gent, però no són els únics. Porque yo sé que hay muchos charlatanes. Ells ho van servir per crear ilusió i altres per manipular. Me siento súper, me siento fantástico. Perquè hi ha coses que semblen increïbles, però que al final són falses. El rotllo, eh? No m'agrada.

Catalunya Migdia.

Hola, soc l'Elisenda Carod. Si tens un problema i el vols solucionar, deixa el missatge després de sentir el senyal.

Carod, tu que t'agrada esbrinar tantes coses? Tu saps per què ens vestim amb un look marinet a l'estiu?

A què es dedica exactament una directora de càsting? Escolta, per què algunes farmàcies tenen la creu verda i d'altres vermella?

Si vosaltres teniu un problema, nosaltres tenim la solució.

En un món de respostes simples, nosaltres et portem la solució. Per aprofundir en tota mena de temes.

De dilluns a divendres, d'una a dues del migdia, la solució.

Amb Elisenda Carod. Buscarem la solució.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Fins demà! Saludem Joan Ramon Cabello, que és subdirector de Protecció Civil. Senyor Cabello, bona tarda. Bona tarda. Primer de tot, les pluges ja han començat, perquè ara miràvem a través del Meteocat i ara mateix ja tenim pluja en diversos punts de Catalunya.

Sí, efectivament, farà cosa d'honora. Han començat alguns nuclis de tempesta que han crescut així una mica com bolets, perquè han sigut tempestes que s'han format de forma sobtada en aquestes zones que dèiem que ja començaria la pluja més forta durant les primeres hores de la tarda, que són la part nord-est de Catalunya.

Què es preveu aquesta tarda? Quines són les localitats o les posicions on hem de patir més?

Doncs, com explicàveu vosaltres ara fa un moment, tu mateix, la primera part de la tarda s'esperen aquestes pluges més a la part nord-est, a les comarques de Girona i l'interior de Girona, Mentre que per la nit, vespre-nit i principis de la matinada, la pluja quedaria més concentrada al litoral central entre la zona, entre Tarragona i Barcelona.

El Francesc Mauri ens deia a les dues que seran molt locals i que, per tant, pot ser que en una localitat caiguin 30 litres i, en canvi, a pocs quilòmetres, fins i tot metres, deia ell, que no caigui ni una gota.

Sí, efectivament. Aquesta és una de les qüestions que ens complica més per tema de predicció i també per fer el seguiment de les observacions. De moment no tenim cap incidència destacada, però hem d'estar continuament seguint aquí amb l'equip des de CECAT per veure si hi ha algun lloc en el qual les pluges facin mal per poder actuar en conseqüència. Enviar algun és alerta? Està descartat? No, no està descartat. No n'hem enviat cap en base a la informació de la predicció que tenim perquè els llindars que ens marca s'han quedat només en 4 de 6. Però si en canvi per l'observació o perquè hi ha alguna incidència local en algun lloc determinat en el qual les pluges hagin causat una inundació que pugui provocar una emergència, en el moment en què tinguem coneixement avisarem a la població si és necessari perquè prengui les mesures

per protegir-se, clar. La situació és semblant, no? En què es diferencia de la que vam tenir fa una setmana i que va fer que, per exemple, se suspenguessin les classes dimecres de la setmana passada? En què es diferencia la situació d'aquesta tarda?

Es diferencien en diverses. La situació meteorològica és semblant, però es diferencien primer en l'horari, ja veieu que estem parlant de la tarda, vespre, nit. Però també se diferencien en que la previsió ara per ara i l'última previsió que teníem del Servei Meteorològic no arribava al llindar que vam arribar, per exemple, la setmana passada. Aleshores, la diferència és que aquí, de forma predictiva, no tenim prou probabilitat perquè sigui necessari enviar un esàler amb la previsió que hi ha, però igualment nosaltres farem el seguiment de l'episodi perquè si es produeix alguna incidència avisar a la ciutadania perquè prengui les mesures d'autoprotecció que siguin necessàries.

Es pot donar la circumstància, contradictòria si voleu, que dimecres passat les previsions eren pitjors i per tant es van enviar a Esalers i després pràcticament no va ploure a les zones habitades, diguem-ne, i que en canvi avui la previsió sigui més benevolent i que després acabi plovent més. Però clar, això no és matemàtica.

No, per desgràcia no. De fet, Catalunya és un indret que ja sabeu que tenim un risc d'inundació important, però aquestes situacions meteorològiques, que malauradament amb la situació d'emergència climàtica que estem vivint cada vegada són més freqüents, són difícils, són molt difícils d'apredir perquè són situacions molt sobtades, pluges molt sobtades, molt localitzades i molt irregulars. Crec que comentaves fa una estona que això es pot donar a la situació que amb un indret plogui i a pocs quilòmetres la població del costat no s'estigui plovent.

Potser hi ha molta gent que ens està escoltant que vol anar al Camp Nou aquesta nit, 9.30. Es preveuen pluges al Camp Nou, a la zona de Barcelona, aquesta nit, 10-11?

Doncs a pluges hi ha probabilitat que es produeixin pluges, i pluges importants. De fet nosaltres en el comitè tècnic del Pla i Nuncat hem comentat aquesta situació i clar, ja sigui en les hores prèvies del partit, durant el partit o després doncs podria ser que en algun moment determinat que hi hagi un xàfec en alguna zona que pogués afectar. A les persones que s'hi desplacen, per això hem recomanat extremar les precaucions. Si s'hi ha d'accedir, si ens hem de desplaçar per accedir al camp, fer-ho amb la màxima precaució possible. Sempre es fa amb entelació, però amb una mica encara més d'entelació i anar preparat perquè potser estigues al camp i t'acabi un bon ruixat. Per tant, anar preparats per una possible pluja forta.

Reiterem aquesta crida a la prudència i demanem als oients que estiguin molt pendents, per exemple, del 3CAT Info o de la Tarda de Catalunya Ràdio, perquè estarem molt pendents d'aquest episodi de pluges i, òbviament, qualsevol informació que ens arribi des de Protecció Civil la faríem arribar a través de les nostres antenes. Joan Ramon Cabello, subdirector de Protecció Civil, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Bona tarda i moltes gràcies a vosaltres. No sé com ho veieu. És veritat que es genera aquesta sensació de per què avui no s'envien es alers i la setmana passada sí, quan al final no va ploure. Ja ens han explicat. Els llindars que ara mateix marca la previsió no són els mateixos que marcava dimecres passat. És veritat que dimecres passat no la va encertar i que avui potser si l'encerta acaba plouent més que dimecres passat.

Ara confiança màxima en que hi ha tècnics intentant fer el millor possible. Hi haurà equivocacions en els propers anys, però el que és innegable és que el Mediterrani aquest estiu ha arribat als 28 graus i mig.

Per tant, ens vindrà 2 o 3 dies amb 38 graus en moltes zones de Catalunya a 20 de setembre.

Però és ver que la temperatura del mar ens indica que llavors a la tardor hi haurà unes tempestes que reaccionaran amb molta força i per tant jo crec que. Hem d'assumir que en els propers anys hi haurà cagades, dies que s'enviaran alertes i no passarà res, i després moments en què sí que passarà una mica més i no s'enviaran, i que hem de confiar en tècnics excel·lents que tenim al Meteocat, al Servei d'Emergències, perquè necessitem adaptar-nos a aquesta nova era en la qual ja no és broma que et surti el mòbil aquesta tarda plou.

En plan, és seriós. Jo estic d'acord amb el que tu dius, però jo crec que en el fons el debat és. Si a vegades canvien o no els criteris o si a vegades l'administració vada, perquè en el cas de Tarragona del mes d'agost hi ha hagut molta gent i ajuntaments que han dit, escolti, el llindar de la previsió estava molt per sobre d'enviar a les ales i no es va fer. O sigui, estic d'acord amb el que tu dius, però la qüestió és, és l'administració competent, té sempre el mateix criteri, fa el que té que fer i això és el que jo crec que la gent en aquests

moments té el dubte. Jo crec que la clau serà lligar bé les previsions meteorològiques i l'alerta de risc amb les decisions polítiques i restriccions eventualment que es prenguin. És evident que, com comentava el senyor Cabello, que a Catalunya aquestes situacions són molt volàtils i molt canviants, però que amb l'experiència i amb el temps haurem d'avançar cap a restriccions i decisions polítiques més quirúrgiques. Perquè és evident que ens haurem d'adaptar a aquesta nova situació i s'haurà de confiar en l'autoresponsabilitat de la gent i en decisions polítiques molt precises per saber on afecta i on no afecta per no tancar escoles a centenars de milers de persones.

Doncs estarem molt pendents, òbviament, al 3Cat Info o a la tarda de Catalunya Ràdio que comença d'aquí un minut i mig. Francesc Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja he preguntat pel Camp Nou, no sé si ho has sentit. Sí, sí, sí. Perquè he pensat al Garriga, segur que li interessa això.

No tinc abonament, però em tinc amics que sí. Per això, per això. Laia Tudel estava molt amoïnada.

No, i l'Arnau Maimó. Veus, clar. Ah, l'Arnau Maimó també hi va, també té abonament. Carai, tu, escolta, hi ha molta gent que té abonament, eh? Menys el director del programa, en té tothom, aquí. No, jo tampoc, eh? Fins i tot. De consol, ens podem anar a un bar junts a veure-ho. Mira, el que vulguis. Escolta'm, la tarda d'aquí no és res,

d'aquí un minut. No el desconectis perquè ara tocarem a Josep Pedrarol per parlar d'aquesta remengada de samarretes i de mal. Els ha indignat molt a Madrid, això. Estan molt indignats que ens ho expliqui el Josep. I després tindrem el Carles Tamayo, que estrena formatat del Trescat. I avui acabarem parlant amb la Patricia Playa i la Diana Gómez, la que va ser la responsable de la gestió del Mitjans els atemptats del 17 d'agost. I la Diana Gómez, que la interpreta. A la pelicula Cronos, doncs els hem posat cara a cara perquè ens expliquin com va ser aquest procés de transformació molt bé,

doncs la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga d'aquí a 30 segons nosaltres ho deixem aquí, teniu la tarda a Catalunya Ràdio o teniu els blocs informatius del 3Cat Info, nosaltres els del Catalunya Mitja tornem demà a partir de les 2 en una nova edició del programa, acomiado el Joan López Alegre, l'Alicia Puig i el Bernat Sorroca, gràcies a tots tres, fins la pròxima que vagi molt bé, fins llavors fins que demà hi tornem a les 2, bona tarda de dimecres a tothom.