Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 16/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb el fracàs anunciat dels partits a l'esquerra del PSOE a l'hora d'anar plegats a les eleccions generals. Encara els queden hores per poder negociar, però una hipotètica coalició entre el Front Ampli i Podem sembla cada cop més remota. També hem connectat amb els jutjats de Sabadell, per on avui han passat les diferents parts del cas Helena Jubany abans que la jutgessa decideixi si envia l'únic investigat Santi Laiglesia a judici. I ens hem fixat també en la previsió del temps. El MET ha tocat, a més, diferents avisos per la possibilitat de nous aiguats aquest cap de setmana que poden afectar especialment en la tarda de dissabte el Maresme, el Vallès Oriental i la Selva. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjana.

Doncs mira, podem aprofundir una mica en la situació d'aquests pactes a l'esquerra del PSOE al País Valencià, on hi ha un acord majoritari entre els partits a l'esquerra dels socialistes, com diem, però que no portarà el nom de front ampli. I són aquí dins compromís Podem i Esquerra Republicana del País Valencià. Esquerra Unida per ara no s'hi ha sumat. València, Pepa Ferrer.

Segons han explicat fonts properes a la negociació a Catalunya Radio, aquest és un acord que porta temps treballant-se per tal d'unir les forces valencianes a l'esquerra del PSPB. Ahir Podem i Compromís van tancar aquest acord i aniran junts a les eleccions del novembre sota el paraigües de la marca Compromís. La llista l'encapçalarà com a número 1 Águeda Micó de Més i com a número 2 estaria Alberto Ibáñez d'Iniciativa. El que està encara per determinar és el nom de la coalició, si seria només compromís o inclouria algun terme com Front Valencià. El que es descarta és que frente àmplio aparega la papereta. L'acord s'ha negociat des de València i a València i en ell per ara no ha entrat Esquerra Unida, que a nit va enviar un comunicat descartant-ho. Ara bé, segons apunten aquestes fonts a Catalunya Ràdio, les portes estan obertes amb la formació de Rosa Peret, que podria acabar sumant-se a la coalició.

I en paral·lel al Congrés, les esquerres i en aquest cas també el PSOE intenten tancar una llista conjunta pel Senat per frenar una majoria absoluta del PP. Ara mateix les negociacions però estan encallades i fins i tot els partits han desconvocat un acte conjunt que tenien previst fer aquesta tarda a Madrid per presentar aquesta coalició al Senat. La proposta que hi ha sobre la taula és que vagin junts a una vintena de províncies les decisives per decantar la balança a la cambra alta a favor de les esquerres. El PSOE és optimista i el Front Ampli no tant, i tots donen per fet que la negociació anirà al límit, és a dir, fins poc abans de mitjanit. Mentrestant, l'Audiència de Madrid reobre el cas contra l'agitador Ultra Vito Quiles i ordena investigar possibles coaccions contra Begoña Gómez, que és la parella del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per un incident en un restaurant madrileny. La causa va quedar arxivada en un jutjat d'instrucció perquè no hi van veure delicte. La defensa de Gómez va recórrer la decisió.

Passen tres minuts de les tres, un moment de publicitat i de seguida tornem.

Aquest diumenge 18 d'octubre, El Periódico té un pla molt especial. Vine amb tota la família a la festa solidària d'El Periódico al Zoo de Barcelona, a favor d'Afdecat. Gaudeix d'un dia al Zoo amb activitats per als més petits amb entrades a preu reduït i ajuda'ns a donar suport als infants i joves amb trastorns de l'aprenentatge. Diversió, família i solidaritat. T'hi esperem!

Com pots comprovar que tot està a punt per votar a les eleccions generals del 29 de novembre? Has de figurar en les llistes del cens electoral. El pots consultar del 12 al 19 d'octubre al teu ajuntament, consulat o ahir niponès. Demana que ho rectifiquin si hi ha cap error, sobretot si votes per primera vegada o si t'has canviat de domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Inflat de tant com breve cada dia pel nostre aniversari amb els preus imbatibles, com l'oli d'oliva verge extra, aromes del sur de 5 litres, a un preu imbatible de 3 euros amb 79 al litre, o la canya de llom de porc a talls origen Espanya, a un preu imbatible de 4 euros amb 25 al quilo. Només del 16 al 18 d'octubre a Carrefour.

La Fact. La Factoria Cultural de Terrassa presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la nova temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a lafactcultural.cat. Mohamed. Nayara. Bayam. Jo no vaig conèixer cap

Jordi fins que vaig fer 13 anys.

Encara queda feina per aconseguir una distribució més equilibrada dels alumnes a les aules.

Tu pots viure en aquest país i que és com si visquessis en un altre món paral·lel.

Hem d'aconseguir que les escoles siguin representatives de la mateixa diversitat que tenim a la societat. 30 Minuts. Les escoles dels altres. Diumenge a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Aquest cap de setmana, Viloví d'Unyà celebra la Fira de la Llet. Dos dies per gaudir amb família de la pagesia, la ramaderia, la gastronomia i les tradicions.

T'hi esperen música en directe, meridatge de vins i formatges, animals i degustacions de productes. I, si plou, no patiu.

Hem habilitat el pavelló per acollir les parades. Que el temps no et faci canviar de plans. T'hi esperem.

Catalunya, migdia.

L'any del centenari, l'Eurolliga juga a Catalunya Rats. Aquest divendres a partir d'un quart de vuit de la tarda, Barça-Olimpia Tos, en directe a l'app i al web de Catalunya Rats. Fem que Europa ens escolti.

Som Trescat. Catalunya Rats. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat. Catalunya Migdia. Amb Óscar Fernández.

Passen 7 minuts de les 3 de la tarda, des d'ara i fins a les 4, amb el Pere Rosinyol, periodista, soci, redactor d'Alternatives Econòmiques i de Mongòlia. Bona tarda. La sotsdirectora de La Vanguardia, Isabel García Pagán. Bona tarda. I el periodista Joan Foguet. Bona tarda. Tot bé, els tres? Molt bé, moltes gràcies. En aquella alegria, sí, sí. Estàveu reclamant aquí coses. Home, clar. A veure, és que ja comencem pel començament, és molt gros, això. No he tingut temps, perquè jo he sigut. Has explicat. Periodista mai és notícia, però. Has estat convocat a última hora a la tercera dia, sí. Però, però, però. Espera, espera, doncs canviem la cintura perquè, clar, és que està desitjant entrar-hi. No, no, no, no, no, no. És que aquest, però. Saludem en Parmoliner, bona tarda. Bona tarda. No, és que avui la dèria era una mica tard, perquè hem dit moltes coses. El periodista mai és notícia, però. Però. Però, ja que he vingut a pelar del meu fricandó. Per il·lusions, més que per al·lusions. L'última vegada que Joan Foguet va venir va assegurar que feia un molt bon fricandó. No, no, no. No passa així. Com manipules? Ha dit que no feia xaviata. Efectivament. Molt bé.

Gràcies. Hi ha dues escoles. La de la llata i la de la no llata.

No he tingut temps perquè he convocat d'última hora. Avui. Llavors, que està molt bé, estic a favor, i gràcies a Catalunya Radio i a Estats Unides per aquesta oportunitat que em doneu, però no he tingut temps de fer el fricando aquest matí. Però saps que se't recordarà fins al dia que passi. No, l'haig de portar, llavors, que tingui més previsió que aquí. A veure. Aviso l'equip ara mateix ja en antena que canviarem les tertúlies per avisar Joan Foguet amb un parell o tres de dies. Quants dies necessites per fer el fricando?

A veure, perquè ha sigut un dia abans. La teva mare deu dir que un dia abans és millor.

No, no, perdó, un moment, jo ho vaig aprendre per mi mateix, no vull parlar malament de la meva mare ara, perquè si el sigui, que sempre està aquí amb mi, m'està ajudant molt, però el fricandó ho vaig fer jo gràcies. És que no vull entrar en això, eh? Ho vaig aprendre per YouTube en uns cursos que feia la Mireia Carbó. Ah, estupenda cuinera. I a més, per a persones que, com jo, som nivell usuari, diguem-ne, Estan molt bé aquests cursos. Jo soc el que soc, gràcies a Maria Carmona. Amb ganes de que la gent ho aprengui. I ara que ja ha involucrat l'equip, no hauràs de fer per 10 o 15. Se t'ha de demanar un dia abans 15? Un dia? Sí que fas llarga l'equip dels 15 dies.

Estan traient més gent a la feixera. Estan traient gent a la feixera. Gent que no són ni de la ràdio. Que reparteixen fricandó ara a Catalunya Ràdio. Em portaré.

Gràcies, Pere, per aquesta il·lusió. Gràcies, Pere. I deia que tinc diverses carpetes obertes perquè l'última vegada que en Parc Moliner va estar aquí acabava de provar el carnet de conduir. Què? Ja l'hem estrenat o no?

Sí. És extraordinari. Què m'he perdut? Fins ara tot aquest any sense conduir. Avui una amiga meva m'ha dit diu que li van treure uns punts per mirar el mòbil que ella ho nega amb un semàfor i jo ara soc talibà de les normes el mòbil no es mira però és que no et pintis els llavis però de veritat efectivament, però que bonic perquè a més a més la ràdio se sent molt bé en un cotxe. És tot molt envolvent.

Sembla que no haguessis anat mai dins d'un cotxe.

Una cosa és que no t'oblidis, una altra cosa és que no vagis com un pilot. Això és com el sexe. Una cosa és ser el copilot i una altra cosa és ser el pilot. És diferent.

L'analogia amb el sexe me l'he perdut, però és igual, tampoc no caldria. No caldria, no caldria.

Prenem-ho, prenem-ho. Ara una pregunta parlamentària ens distrauria. No aniria bé, no aniria bé. ¿Ha dicho usted que conducir es como el sexo, señor Fernández? No, yo no he dit re.

No, perquè recorda que hi ha hagut prou preguntes parlamentàries. Jo sempre estic a punt de fer el mític el programa no es fa responsable de l'opinió dels seus col·laboradors.

Clar, però tu recorda que Ciutadans va fer una pregunta, em sembla, a Vicent Sánchez, sobre l'unanisme.

Recorda-ho, recorda-ho. Jo recordaré. Escolta'm, què, la Dèria, per on tires? Espera't un moment. A veure, que l'has perdut. Sí, és veritat. Passa per mirar el mòbil. A veure, això que no ha vingut a escotxar. És que l'ha escrit el mòbil.

No, no l'ha escrit el mòbil, me l'ha enviat per WhatsApp. Me l'ha enviat per WhatsApp, des de l'ordinador de taula. Tampoc ho podria escriure al mòbil jo. Per qui em prens? Tu sabràs. Hem llegit als diaris que Vox considera que Aliança Catalana i ells tenen molt en comú. Com dirien en la llengua de Bascal, vaya, vaya, aquí no hi playa. O com dirien en la llengua d'Urriols, vaja, vaja, mireu com raja. Diu la Bascal que el discurs anti-immigració d'Aliança és una bona notícia sobre com està canviant. La societat espanyola i com està canviant també Catalunya. I diu també que aquestes preocupacions, preocupacions veritablement importants, cohesionaran els espanyols i Catalunya i això s'està produint d'una manera accelerada. El rebuig a la immigració massiva de gent influïda pel fanatisme islàmic unificarà Espanya. Sí senyor, res uneix més a la vida que un enemic comú, un enemic que moli, no qualsevol enemic, un enemic xungo, sense arestes, perquè matisar és molt cansat. Com diu ell, la Bascal, les preocupacions veritablement importants són aquestes, que la qüestió catalana no. Per què ho diu? Per fagocitar, per no ser fagocitat. Cap el que es preocupa per Aliança ho demostra un fet que Abdal, els de Bascal, fan campanya en català. Alto les seques, eh? A comarques. En català m'encanta. Això li arriben a la dia a la Bascal fa uns mesos i plora. Se genolla, se arrenca aquella camisa blanca que porta, se l'estripa i plora. En fi, aquests 40 dies i 500 nits que ens esperen fins que s'acabi la campanya electoral, avui quan ens en portem? Encara no. Campanya electoral. Estem en precampanya. Això és precampanya. Però ara això és precampanya. La precampanya és sempre. Des del dia després de les eleccions és precampanya. La precampanya és sempre. Fins que s'acabi la campanya. Serà això com el joc de loca. Ara tiro jo, ara tu te'n menges, ara se't menjo jo, ara un tercer que passava per allà se'ns menja a tots dos, però després ens vomita i se'l mengen a ell i tot queda com estava. La sensació és que totes les coses que voldríem que passessin no poden passar i les que voldríem que no passessin són les que passaran. La mala política, dic jo, és la que des de les passions prova de pescar els descontents. El que té més nas per trobar descontents és el que s'ho emporta tot. Ja només. Un problema. El descontent sempre estarà descontent i es regirà contra el que l'hagi pescat a la primera de canvi. La societat catalana, jo crec, post-procés, s'ha replegat cap a dins, busquem les petites coses, les grans ens han decebut, i us diré una cosa de la campanya que m'excita. El duel Rufián-Colau em té. Tinc unes ganes de veure els dos l'un contra l'altre, que m'emociono molt. Avui s'han llançat floretes l'un a l'altre. Ja, però això és només el principi.

Han acusat les direccions dels seus partits de no haver estat capaces de posar-se d'acord i que en canvi ells dos, Rufián ha dit textualment que no té ni una mana paraula sobre Ada Colau. La campanya, quan has dit que comença? En parla de memòria, 12-13-13-14. És la nit del 12 al 13.

El dia 13. La nit del 13. M'aniré apuntant tot el que es diguin. L'un i l'altre, si és que s'ho diuen. Si no s'ho diuen, al final de tot els abraçaré. Molt bé. Si me'ls trobo.

Perfecte. En un mercat. Algun comentari sobre l'analogia entre Vox i Alianza. Soltem a Rufián i les esquerres i entrarem després, per tant, qualque hi entreu ara. S'ha de dir les esquerres, eh? L'esquerra mai. Perquè són les esquerres. Bueno, ara mateix són les esquerres, perquè ara mateix estan dividides.

A veure, estan dividides, perdona una cosa. Quan han estat unides les esquerres? Quan? O sigui, des de l'imperi romà, quan? Estan dividides, quina novetat s'arriben a posar d'acord i ens pensem tots que tenim una malaltia incurable i que ho fan per donar-nos esperança i fe.

O a ningú.

Quan ets tertulià i dius, jo, totalment d'acord, sembla que no has de cobrar. Totalment d'acord i vull afegir una reflexió. Llavors, això és per no cobrar.

El tertulià. Quan et senties a l'inici sobre el tema de Vox i Aliança, les dades de totes les enquestes, i aquesta setmana hem tingut 6 i hem tingut CEO, I diuen que, efectivament, hi ha transbassament de vot entre Vox i Aliança. És a dir, no sé si les cúpules dels partits ho veuen bé o no, però que el seu electorat es toca i que voten.

Es toca en algun cantó. Sí? No, no. És que quin és l'altre cantó? Perquè més de la meitat de l'electorat d'Aliança Catalana diu que no és independentista. Sí. Però és catalanista? No ho sabem, però les prioritats que posa l'electorat d'Aliança Catalana és primer la immigració i després la seguretat, que són exactament les mateixes prioritats que té l'electorat de Vox.

El seu parlava d'un 23%, que és el mateix.

Si mires aquestes enquestes que aquesta setmana hem conegut, quan mires el perfil dels votants, és molt semblant. El tipus de votant jove que s'informa via YouTube, xarxes socials, que tenen efectivament en la immigració i en la seguretat les principals preocupacions, són molt semblants. La diferència és que uns parlen en castellà i els altres parlen en català. I fan això de. Mirem de no prendre mal, per entendre'ns, i el que fa algun dirigent d'algun dels dos partits és. Bueno, nosaltres traurem els vots a Tabàrnia i ells a la C-25, o sigui, per la part del darrere del país. És un repartiment d'espais que el tenen bastant digerit les dues formacions. I de fet, ara quan ho veiem,

com que l'aliança no es presenta a les eleccions nacionals espanyoles, doncs veurem aquest percentil, com deia l'Òscar, si acaba sent un 23, i això ens permetrà també veure en quin punt estem. I també si aquestes prioritats, com deia l'Isabel, la immigració, seguretat, i que a més ells ho relacionen, doncs a veure en quin punt està. Un cop arribem a les eleccions catalanes, veurem si això és Tabàrnia i el darrere país o no. I també veurem com es A veure, jo crec que en aquest sentit Vox fins ara estava molt còmode només utilitzant aquest discurs, diguéssim, pel seu carril i ara té competències que al final podem extrapolar després quan parlem de les esquerres, però al final tots els carrils polítics en aquestes alçades de la Lliga estan molt tocats i llavors hi ha molta competència. Però deixa'm afegir també que, tot i que sembla una extravagància, perquè, clar, la gent té el cap bocs, és un extrem, i Aliança Catalana és l'altre, perquè un és independentista i l'altre és ultraespanyolista. Històricament, des de l'origen mateix dels nacionalismes, el nacionalisme català i el nacionalisme espanyol conservadors, sempre tenen un origen vinculat al cristianisme. No vol dir que sigui l'únic nacionalisme, eh? Però el nacionalisme espanyol més conservador va fer una creuada bajo palio, diguem, amb el suport de la Conferència Episcopal. I els orígens del nacionalisme català conservador, que no vol dir tot el nacionalisme, insisteixo, doncs és tot allò d'en Torres i Bages que deia que Catalunya serà cristiana o no serà. Per tant, quan l'eix nacional no és el que mana, històricament també hi ha hagut moltes similituds i això explica que part d'aquest neocarlisme català acabés perfectament integrat en el franquisme i fins i tot lluités el terci de Montserrat. No és tan estrany això.

El votant cristià català. Des que no hi ha democristians, s'ha quedat orfe i no deuen ser pocs. Català, una part és el PP, una part és Vox i Aliança Catalana. El votant catalanista, el que votava Unió Democràtica,

que no sabem quants eren. Jo no crec que el votant de l'espai democristial o el que era Convergència i Unió siguin la mateixa Aliança Catalana. No, jo no estic dient això, però estic dient que s'han quedat orfes. Sí, sí, segur. Jordi Aragonès, que és el candidat a Barcelona d'Aliança Catalana, ve d'Unió. Bueno, és per millar de qui és, però vull dir, tampoc. Junts no és el partit del segon gol, ara. Ell va militar el matís i no ho tinc mal entès. Diria que sí. Que hi ha una part d'aquest catalanisme conservador, fins i tot reaccionari, que és perfectament normal que estigui en un partit que es diu Aliança Catalana. Però jo crec que els orfes, com altres persones en el catalisme polític, estan anotats orfes. És veritat. Orfes, orfes, eh? Orfes i de tot orfandat perquè sembla que ningú els vulgui acollir.

Clar, perquè ara, per exemple, Junts no és el paradigma dels. És a dir, hi ha molta gent cristiana catalanista. Sí, sí, el catalanista sempre a dreta, es pot dir tranquil·lament. Sí, correcte, correcte. No està prohibit.

Però que no votaria el PP. No, clar, clar. Podem votar perfectament el PSC perquè el president de la Generalitat on l'ubiques? Sí. És veritat, és veritat. Sí, sí, sí, sí. Ah, mira, també. Sí, sí, és veritat. Aquí la diferència a l'hora de triar Aliança Catalana o qualsevol dels altres partits catalanistes és quan et poses els peus en el terreny de la immigració i dius o cristianisme o califato. Que és el que fa la Sílvia Oriols, parlant d'immigració.

Bé, i Vox. Sí, també, també. I amb dues forces van a parlar de la islamofòbia i no pel tema nacional. Efectivament. O sigui, de fet, jo ara. Potser m'equivoco, però l'aliança catalana ha baixat, diguéssim, la profusió al Mugávar bastant. Bueno, ara no sé, aquest eix no mana.

Exacte. Si mires, per exemple, totes les. Totes les intervencions que fa aliança catalana al Parlament, ja sigui de la mà de Sílvia Oriols o de la seva companya diputada, que ara perdoneu però no me'n recordo el nom, Sobirana, o alguna cosa així de cognom, tenen més a veure amb la immigració i amb la seguretat que no pas amb la independència.

I deixeu-me afegir que els joves, com molt bé ha llegit Rosalia. Sigui perquè veuen altres joves que sí que són desacomplexadament religiosos, però sembla que sorgeix en ells una certa fe, misticisme, etcètera, que això els partits sabran aprofitar.

Però deixa'm contrarrestar això, perdona, perquè es diu molt i hi ha una part de veritat, però cada any hi ha un baròmetre de la Fundació Ferrer i Guàrdia que mostra que la majoria dels joves d'aquest país són agnòstics o ateus. No, no, sí, sí, a més a més. Però la part esotèrica, i amb tot el respecte a la fe catòlica, també, aquests nois també moltes vegades estan molt dependents dels horòscops. Això també ho trobem a les enquestes. Bé, la gent gran també, eh? Bueno, jo m'ho miro, jo m'ho miro. Jo m'ho miro sempre, per si de cas. Diu tindrà sort, gràcies. Hem buscat les dades del CEU d'aquesta setmana i un 23% de gent que va votar Vox a les últimes eleccions, un 23% ara votaria Aliança Catalana. Quarta part, com a mínim.

Sense fer campanya encara. Ja pot anar parlant de sardanes.

Dels que el 24 van votar o simpatitzaven amb Alianza Catalana, que m'han tingut el 92%, el següent grup ja és els que ve de Vox. Després hi ha el de Junts, un 20%, hi ha un 16% del Partit Popular, un 8% d'Esquerra, un 7% del PSC O sigui, de tot arreu. De tot arreu, excepte la CUP i dels Comuns. Que d'aquí no, dels altres sí.

Parleix. Aquí ja estem en aquell punt on aquests percentatges en alguns partits ja han arribat al màxim que podien arribar, per exemple, tot el trasbassament de vot de Junts probablement ja està al límit, ja no trasbassarien més. I comencen a captar vot d'altres partits. I aquí és on es pot explicar una mica aquesta caiguda sostinguda en les últimes enquestes que té el PSC i que probablement estigui xuclant Aliança Catalana. Vull dir que xuclan de tot arreu.

Bé, en tot cas, ja veus que sí, hi toquen, en la lectura entre Vox i Aliança Catalana. Sis minuts i seran dos quarts. Empar Moliner, gràcies, bona tarda. Gràcies a vosaltres. Tornes en cotxe o tornes en transport públic encara?

Transport públic fins a la Universitat de Barcelona, que és una zona. Autònoma. El tren és una zona. Si vas a Sabadell, ja són dues zones. Sí, a l'autònoma. I dins del cotxe a l'autònoma. Sí, que allà hi ha aparcament.

Però li has tret el llaç? S'ha d'avisar, s'ha d'avisar. Però, en part, li has tret el llaç? Sí. Què vol dir, llaç?

No, que portava llaç. No t'he ensenyat la foto.

El senyor del concessionari, en Pere. En Pere de Sant Joan de Vilatorrada. És que aquesta informació no l'havíem donat. A més, t'has comprat un cotxe.

De segona mà. Un cotxe de segona mà, però molt net. Molt net. Molt moníssim i en Pere de Sant Joan de Vilatorrada he anat al concessionari un concessionari de quilòmetre zero Sant Joan de Vilatorrada i li he posat una ressenya extraordinària en Pere de nou motor perquè m'ha agradat molt li he preguntat 500.000 coses com fa el fricat d'en Pere? Escolta'm, ni calat.

Pujaré, pujaré. Ni calat, ni calat. Per favor, sisplau. Com diria la meva mare, vés amb compte per la carretera. Ja cal que vigilis. Vigila i truca quan arribis, que és l'altra frase que també.

Grans èxits els whatsapps, grans èxits.

Jo de veritat que quan vaig venir aquí amb el carnet jo em pensava que no prosperaria i que diria, i que la frase seria, aquell autobús no sé on va sortir, va sortir de cop. No el vaig veure, no el vaig veure venir.

He trobat la ressenya que li has posat a mi. No m'ho puc creure.

El periodisme d'investigació era això.

És una ressenya sinceríssima, sinceríssima, de veritat. He mirat molts concessionaris per una compra, que és de les més decisiones per una persona. El cotxe que et portarà, el motor, i he trobat el que faltava. És molt llarga.

Mira, perquè eren concessionaris d'aquests que es diuen crosticar, no sé què és això. Hola, passi vostè, senyora, què hi ha aquí? Però és un gimnàs, crossfit que ara és un gimnàs crossfit, amb una roda en Pere va ser una persona amable i m'ha dit, espera un moment jo te'ls ensenyo tots perquè no

ho deu saber mirar t'han

contestat no ho deu saber mirar, és terrible ah sí?

però si escolta una cosa a veure una cosa Òscar,

jo estic avui jo estic avui amb uns nervis perquè vaig de donar d'alta. Això que se'n diu als satelais, que et deixa passar sense pagar per la CD16. I no ho sé fer. Llavors, hòstia, si haig d'anar pagant. Llavors, jo ara. Per exemple, posaré una altra ressenya.

Moltes gràcies, Ampar, per una valoració tan especial. I a més a més, diu, les teves paraules cap a Empera. Ah, perquè és que ets l'amor, perquè la Pere no era l'amor.

Doncs mira, dic una cosa. Aneu a Pere. De veritat, eh?

Empar, gràcies. Bona tarda. Tres minuts i seran dos quarts de quatre. Fem una pausa i de seguida anem amb el gran tema que encara està pendent, tot i que ara ja queden poques hores i el més clar és a la iguera. Les esquerres, a l'esquerra del PSOE, sembla evident que aniran separades a les eleccions.

9 lletres, fira amb més de 1.000 vehicles d'ocasió, seminous i quilòmetre zero. 9 lletres, 9 lletres, què deu ser una fira de cotxe? Expocasió, home. Que clar, expocasió, on hi ha cotxes, borbonetes i autocaravanes. Boníssim, expocasió.

Torna a Expocasió Girona. Els dies 16, 17 i 18 d'octubre a Fornels de la Selva.

Crear una empresa suposa temps. Construir una marca, també. A Empreses de Vanguardia et volem acompanyar en aquest camí i connectar-te amb una comunitat d'empresaris com tu. Entra a empresesdevanguardia.com i aconsegueix la visibilitat que la teva empresa es mereix amb la Vanguardia.

Avui, 16 d'octubre, és el Dia Mundial del Pa, i les flaqueres i els flaquers tenim molt a celebrar.

Estem orgullosos de preservar un dels oficis més antics i ho fem com sempre, amb tradició, respecte i qualitat. Perquè fer bon pa és un ofici. I nosaltres fem pa amb els cinc sentits. Gremi de Flaquers de la Província de Barcelona. Tornen els premis Regió 7. La gala del talent, l'esforç i la passió de tot un territori. Dimarts 27 d'octubre a les 7 del vespre al Teatre Cursal de Manresa. Entrades gratuïtes a cursal.cat. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. CaixaBank, Endesa, Ajuntament de Manresa, Volvo Motorcat Premium, Consell Comarcal del Bages i ICL.

Catalunya Migdia.

Esplau t'espera!

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Un espai que els fills han heretat dels pares encara que ara visquin molt lluny.

Ara sense els pares vius, però sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De dimenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Cataluña Radio. Som Trescat.

30 segons i seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Minzi amb el Pere Rosinyol, la Isabel García Pagán i en Joan Foguet. El dia en què acaba el termini per registrar les coalicions per a les eleccions del 29 de novembre i tot apunta que no hi haurà candidatura unitària a tot l'estat a l'espai de l'esquerra del PSOE. Això sí, es negocien aliances diferents per cada territori. Per exemple, acabem de saber que el País Valencià, el pacte, encara ja està tancat. Hi haurà una sola llista, amb compromís al davant, amb Podem i també amb Esquerra Unida, que acaba d'anunciar l'acord. Per tant, al País Valencià hi haurà una sola llista. Aquí sí que hi ha una llista única. Tots els protagonistes asseguren que continuen negociant, però sembla definitiu, hem sentit ensenyar els horaris de dos quarts, que a Catalunya hi haurà dues paperetes, la d'Esquerra Republicana de Catalunya, que integra Podem, i la del Front Ampli, que integra els comuns. Justament avui, Gabriel Rufián ha admès el seu fracàs a teixir una sola candidatura i encara ha fet una nova crida a la direcció del seu partit d'Esquerra. Jo demano que la direcció del meu partit i la direcció dels comuns aprofite les hores que faltin. Només tinc bones paraules per la direcció dels partits, en aquest cas també comuns. A Madrid també sembla inevitable que hi haurà dues paperetes, la del Front Ampli, que integra més Madrid, i la de Podem. Emilio Delgado, que és el cap de llista, encara no ho dóna per perdut i avui ha fet una nova oferta d'entesa a Podem, a Irene Montero.

Se les ha ofrecido un puesto de salida para poder tener representación en el Congreso de los Diputados. Creo que es una oferta generosa y que garantizaría que Podemos tuviera representación en el Congreso de los Diputados. Quedan unas horas y está a su disposición.

A banda del País Valencià, a les últimes hores s'han tancat diversos acords territorials a les Illes Canàries. Totes les esquerres, també inclouen Podem aquí, aniran en una sola candidatura. A les Illes Balears, ara més, ha arribat a un acord amb el Front Ampli i a l'Aragó ha passat el mateix amb la Junta Aragonacista. En tots dos casos, Podem ha quedat fora de l'acord, però tenen la porta oberta si s'hi volen integrar. Ara mateix queden unes hores, fins a la mitjanit. No sé si encara teniu alguna. No sé si teniu esperança o algun input que pugui fer creure que hi pugui haver alguna mena d'unitat, o ja doneu per fet, com sembla, que no hi haurà unitat. No es pot saber mai, òbviament, fins a l'últim segon. Aquest espai sempre ha negociat així, contra les cordes, i en l'últim segon a vegades han fet coses imprevistes tant per bé com per mal, i per tant ningú hauria de ser taxatiu. Dit això, tot apunta, òbviament, com hem explicat, a que no hi haurà aquest gran acord, que jo distingiria. Una cosa és aquest acord entre els comuns i Esquerra Republicana, que és un acord bastant improbable i que no sé tampoc si té molt sentit des d'un punt de vista electoral. Són dues formacions de dues tradicions polítiques que tenen 90 anys d'història i que no han anat mai juntes, excepte amb eleccions del Senat que són, diguem, per sistema majoritari i que no sé si sumen gaire, perquè són, insisteixo, tradicions molt diferents que em semblaria raríssim que arribessin a un acord tan fàcilment en qüestió d'hores o de setmanes. Això, si de cas, seria fruit d'una decisió estratègica llargament treballada que no és el cas. I, per tant, en aquest cas, a mi em sembla que el que és lògic és que vagin separats. Una altra cosa és el tema del front ampli Podem, que compartien espai, que simplement l'única explicació que hi ha de que no vaguin junts són els odis interns, tan típics també de determinada esquerra, i que en aquest sentit sí que tota la lògica, tant electoral com política, portaria a que s'agrupessin, i sembla ser que finalment. Tot i que fins a l'últim segon no podem estar-ne segurs, que aquests odis que són tan profuns i tan públics s'haurien imposat sobre el seny de presentar una candidatura conjunta.

Bueno, és que si apeles al seny i sentint les declaracions que han fet en l'última setmana i mitja, hauries de poder pensar que l'aliança era possible, perquè tot són bons missatges, bones paraules i tal, però després ens trobem que efectivament tot això és una fal·làcia, igual que ho era la majoria progressista que donava suport al govern de Pedro Sánchez, que tot això és una fal·làcia i el que s'imposa són les batalles internes, cosa que és un missatge bastant lamentable de cara al seu electorat. Arribar amb aquesta situació fins a l'últim moment o fins a l'últim segon, per molt que si, no sé, se'ls apareix un sant, una verge o alguna cosa i arriben a un acord, també diu molt de les necessitats electorals més que de el que poden oferir a la ciutadania. O sigui, són necessitats personals i de partit i no voluntat d'oferir un projecte d'esquerres consolidat cap a la ciutadania. Les paraules de Gabriel Rufián d'avui. Assumint la derrota, diguéssim, o el fracàs de la seva iniciativa, són un exemple i s'han d'agrair que assumeixi que ell mateix no se n'han sortit. Però el que tampoc no és comprensible és que consideri que la seva situació actual, que és ser camp de llista d'Esquerra Republicana, no és la idònia i no sigui capaç d'assumir el risc que és posar-se al capdavant d'aquesta llista unitària que plantejava ell mateix.

O sigui, que és una miqueta. Ha sigut dir que és un fracàs i que és una miqueta culpa dels altres, que tots els altres. El profe me tira mania. Una cosa que m'ha agradat que deia el Pere, d'això de que venen de tradicions diferents i també, estic d'acord, però a més tenen ofertes diferents, no només electorals, que deia l'Isabel, sinó que són partits amb una gran tradició, amb ofertes electorals i projectes polítics molt consolidats, que sembla que s'hagin d'entendre en dues setmanes, és molt estrany. I només amb declaracions i tuits no s'acaba. Jo crec que inclús ni els militants ni els votants d'aquests espais ho acaben d'entendre. I sembla que després estem a veure qui, en aquests últims dies, és, si no hi haurà pacte no serà per mi, van dient tots els protagonistes. Que sembla una obra de teatre, d'aquestes del Teatre Borràs, que és com una espècie de Bodevil, i que al final l'últim que tregui la mà serà el culpable, no? I tu, Coldolla, home, doncs quedarà molt estrany, i de cara al 29, el dia de les eleccions, costarà molt demanar el vot amb certa alegria.

És que és molt probable que en aquest moment el que s'estigui dirimint no és l'acord, sinó qui s'emporta el missatge de culpable.

En els últims dies s'ha fet més la impressió que s'estava preparant la sortida, el comentari de per què no s'arriba a dir que la culpa és de l'altre, més que no per realment buscar una entesa.

I d'altra banda, això que deien que ens han donat algun ensurt fins a última hora, per bé i per malament, recordo que les. Perdoneu. Trucant, trucant, pagant. Trucant, trucant. Ja és que estàs a la ràdio. Pactes, són pactes, això. Qui és? És d'empara amb el pàrquing. No, no, són pactes, disculpeu. Que a les eleccions andaluses es va presentar una coalició a les 0.14 hores i, per tant, 14 minuts fora del termini. Vull dir que han comès grans errors estratègics en moltes campanyes electorals.

I lo de les eleccions andaluses va mostrar que arribar a l'acord a l'últim segon de qualsevol manera, doncs tampoc és bo. No es creipa. Abans que sentia l'Isabel que deia a veure si se'ls apareix la verge i retornen un pacte. Jo no sé si ha arribat a aquest punt. No és millor ja que vagin per separat, perquè donarà tant la impressió d'haver-se dit el nom del porc o d'haver I explicar-se. I dir, escolta, no ho fem per això. No només la culpa de l'altre, és posar-te en valor tu mateix, des dels comuns, des de tota la tradició que hi ha, i cadascú posant el seu accent. I l'altra cosa, que a nivell territorial, a Canàries, Balears, Aragó, Aragó amb la Junta Aragonesista, que seria un extrapolable esquerra, no és ben bé, però ja m'enteneu. Home, parafrasejant, sí se puede. És una pena que no. Però vull dir que el que jo insisteixo em diferencia molt Catalunya de l'espai Podem-Frenteamplio. O sigui, Podemos-Frenteamplio. A Catalunya, sincerament, fa cinc anys, Esquerra Republicana estava en un govern amb Quim Torra i amb Junts, que és com l'antagonista màxim de l'espai dels comuns. Llavors, això és una cosa que jo no veig que tingui la mateixa lògica ni de bon tros. I penso que quan el Gabriel Rufián. Fa mea culpa, que diu, els dits abans d'Isabel, s'ha de reconèixer que jo no ho llegeixo igual. Aquesta és una coalició que realment les possibilitats que sortissin eren ínfimes, sobretot d'així de pressa i corrents, perquè, insisteixo, són dues tradicions que moltes vegades han estat a trinxeres diferents, a trinxeres antagòniques. I més de veritat. I per tant crec que forma part d'aquesta estratègia. Però portem dues setmanes parlant del tema. Sí, però vull dir que en aquest conflicte o en aquesta situació entre els comuns i Esquerra, per mi hi ha un guanyador que és Rufián. Des del moment en què l'espai dels comuns en algun moment va dir que ens agradaria que Rufián encapsulés la nostra candidatura.

I de cara a casa seva, la història és guapa. Aquí hi ha les dues operacions, efectivament. Abans parlàvem de les enquestes, si miraves el 6 d'aquesta setmana, el votant de Sumar prefereix a Rufián de president del govern per davant de Pedro Sánchez. Però si a sobre els candidats diuen ens agradaria que fos en Rufián. Es queda amb el candidat de referència de les esquerres. Ja veurem si després la campanya d'esquerra és més o menys creïble en funció de quins són els missatges que vol llançar Rufián i que vol llançar el partit. Però es queda amb un candidat que és un candidat guanyador, diguéssim, un candidat solvent. Intentarà situar-se en un nou cicle electoral que li doni l'alça. I l'objectiu d'Oriol Junqueras és presentar-se a camí de les municipals amb un nou cicle electoral a l'alça i a les catalanes a l'alça. Perquè segurament a les catalanes i a les municipals li anirà millor que a les últimes municipals que també van caure estrepitosament.

Relacionat amb això, és veritat que avui hem sentit bones paraules entre la Colau i Gabriel Rufián, però Aina Vidal, dels Comuns, ha estat molt contundent a l'hora d'acusar Esquerra Republicana d'estar intentant fer una opa sobre el seu espai polític.

Una evidència que l'estratègia d'Esquerra ha posat en dificultats aquest acord i que jugaven amb aquesta idea. Crec que els va fer mal que els comuns guanyéssim i que fóssim la segona força a Catalunya i han intentat fer una OPA hostil cap al nostre espai, probablement en les pitjors eleccions possibles.

Uau, doncs home, això amb paraules boniques no són. Ja és campanya electoral. Demostra que hi ha el pere de la trinxera. I a més hi ha una altra cosa, que això té mala solució en els propers mesos, i sobre els cicles electorals hi ha una altra cosa, una derivada també a Catalunya, que estic d'acord amb el que m'ha dit l'Isabel, perdona, però comença un cicle electoral en què Esquerra està més a l'esquerra que mai. I això, jo no sé si pot deixar un carril al centre d'autopista per a algú que el vulgui agafar al centre. Si és que mai en aquest país algú vol parlar del centre. Sí, el que passa és que aquestes eleccions, tal com s'estan plantejant, no semblen unes eleccions normals, tampoc. No. Al centre, davant d'unes eleccions entre democràcia i feixisme, jo no sé si això és correcte. Però portem 16 anys amb si tu no vas, ells vuelven. No, no, no, és que això no és ells, vuelven. Vox no ha tornat mai. Per primera vegada hi ha la possibilitat que hi hagi un vicepresident d'un partit que està en contra de l'estat de les autonomies.

No crec que s'hagi de minimitzar aquest programa electoral que després compleixen o no compleixen, però jo crec que no es pot minimitzar. Aquí sí que és veritat que Esquerra Republicana en aquest moment es vol situar més a l'esquerra perquè és la manera de confrontar amb l'extrema dreta i dir que el mur de contenció de l'extrema dreta a Catalunya és Esquerra Republicana, però això no. Això no vol dir que quan el president és en unes eleccions catalanes el que vol Esquerra Republicana és substituir el PSC, no és ser l'esquerra del PSC.

De manera que aquí les lectures. Per les espanyoles estic d'acord que va molt bé, però per la resta no ho sé. Clar, hi ha el gran dubte de què és el que es perd l'esquerra anant separada a nivell d'escons. Realment és tant drama no anar junts? Hi pot haver molta diferència o no? Saludem el Marc Guinjoan, que és professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. Es pot quantificar quants escons es juguen les esquerres pel fet d'anar junts o anar separats? És a dir, sempre podem fer el joc, sempre podem agafar les enquestes, intentar sumar, arrastar, intentar veure què passaria, però és una aproximació que és molt difícil de fer, i per tant, a mi aquests dies em fa una mica de gràcia, i els tertulians ara ho estaven explicant molt bé, aquesta lògica d'assumir que dos més dos en coalicions, en una teoria de coalicions, dos més dos és quatre, però no necessàriament això ocorre, i en el cas. Crec que explicava el Pere Rossinyol, ho explicava molt bé. En el cas de Catalunya, a mi em costa molt pensar que una coalició de Comuns i Esquerra, un 2 més 2 fos 4. M'explico. A Catalunya hem tingut exemples de casos on coalicions electorals han tret 2 més 2, 5. Aquest va ser, per exemple, el cas de Junts pel Sí, en el seu moment. Però, per exemple, fa. Dues dècades vam tenir

un cas molt flagrant al País Valencià de dos més dos són tres, que va ser un acord entre Esquerra Unida del País Valencià i en aquell moment el que era el Bloc Nacionalista Valencià, que van treure pràcticament, van arribar a una coalició i van treure pràcticament els mateixos vots entre els dos que els que haurien tret un sol partit. I per tant, es fa molt difícil anticipar quins podrien ser els resultats electorals. A mi, en el cas de Madrid, en el cas de les Castelles, em sembla fast és fàcil entendre que si aquests dos partits van junts, el Frente Amplio o aquests espais, el Frente Amplio, per una banda, i Podem van junts, em sembla a mi que sí que és bastant fàcil entendre que aquests partits podrien arribar a assumir els vots. En el cas de Catalunya, jo estic totalment d'acord amb els tertulians, que es fa molt difícil. Cada un d'aquests espais té un espai, té un electorat, es mouen per unes línies ideològiques molt diferenciades. Per tant, no em sembla mica qualsevol votant de sumar. O dels comuns, en aquest cas, hagués d'acceptar i hagués d'acabar votant una coalició entre els comuns i Esquerra i el mateix, a l'inrevés, un votant d'Esquerra de tota la vida no necessàriament hauria de votar un partit que és una coalició entre els comuns i Esquerra, precisament perquè porta aquest altre partit.

Per tant. Entre la voluntat d'un espai i la voluntat d'un individu, com és Gabriel Rufián, i la voluntat d'un partit, com és Esquerra Republicana, que ha dit, ei, escolta. Nosaltres som un partit amb història, nosaltres som un partit que tenim el nostre electorat, el nostre espai, som un partit independentista. És veritat que en aquestes eleccions no es discutirà específicament sobre la independència, però nosaltres tenim un espai electoral, les enquestes ens van molt bé de cara a aquestes eleccions, veníem d'un cicle decreixent, tenim progressió. Crec que el que ha fet, des d'un punt de vista de la teoria de les coalicions, el que ha fet, sobretot, Esquerra Republicana, a mi em sembla que és perfectament comprensible. I, per tant, en el cas d'Esquerra Republicana en Podem, aquí sí que 3 més 1 són 4, o 3 més 1 continuen sent 3? Bé, si em permets el símil, jo crec que en aquest cas és 3 més 0,1, pot ser que facin, o 3 més 0,2, pot ser que facin 3,2, o pot ser que facin 3. Però l'espai polític. No, però enteneu-me, l'espai polític de Podem, a Catalunya, és un espai polític que encara no està articulat. I el seu votant és molt similar al votant de Sumar, al votant dels Comuns, al votant del Frente Amplio. I, per tant, aquesta persona, majoritàriament, qui votarà? Aquesta persona votarà el Frente Amplio.

L'espai específic és petit. I, per tant, Esquerra Republicana. Jo crec que li tindrà una incidència molt i molt petita. I de fet, fixem-nos-hi, eh? Esquerra Republicana ofereix un lloc de sortida de Podem a partir del qual diuen que obtindrien representació segurament si Esquerra obtingués 15 diputats. Esquerra en pot obtenir, diuen les últimes enquestes, en pot obtenir 10, 11, 12. 15 o no hi ha arribat mai. Per tant, jo crec que això s'ha d'entendre una mica com una negociació interna entre Oriol Junqueras i Gabriel Rufián, que s'ha acabat així. No era segurament de la voluntat d'Esquerra, i és que. Té el candidat, que és una persona que està molt ben valorada dins de l'espai d'Esquerra, però encara més, o tant, l'espai PES Comuns. La Isabel García Pagana em sembla que et volia fer una pregunta, Marc.

No, amb aquestes sumes i restes que estàvem fent, precisament la primera discussió que hi ha a Esquerra quan Gabriel Rufián llença aquesta proposta és que ell deia que dos més dos eren cinc i a Esquerra, al partit, li deien que potser no sumaven quatre. Llavors, la discussió de partida del candidat, de la vuit candidat amb el partit, ja era aquesta. Sí que és veritat que quan dius que la incidència de Podem sobre el resultat d'Esquerra pot ser mínima, El que explica l'esquerra republicana és que en les seves encastes internes Podem tenia possibilitat d'aconseguir un escó, això és un risc que ells minimitzen, al marge que evidentment tots els vots que poguessin anar a Podem no necessàriament els agafaran ells. I que la figura de Irene Montero demanant el vot per Esquerra Republicana també pot tenir certa incidència i recorden els resultats de les eleccions europees on Irene Montero, que és circunscripció única i per tant se la podia votar, Irene Montero a Catalunya va aconseguir com 110.000 vots mentre els comuns es van quedar en 100.000. Jo no sé si aquests números que es fan són com per justificar aquesta aliança disruptiva que ha acabat tancant Esquerra en Podem.

Sí, segur que sí, segur que els partits polítics. I, per tant, poden entrar amb molta més profunditat del que nosaltres podem fer, per exemple, amb l'enquesta del CEO de la setmana anterior. I, per tant, és possible que sí, que en la circunscripció de Barcelona, per tant, estem sempre, tot això, circunscrivint-ho a la circunscripció de Barcelona, que és, evidentment, l'única on s'hi escollon un nombre suficient de diputats per obtenir representació. A la circunscripció de Barcelona necessites només un 3% dels vots, només, entre cometes, per obtenir representació és possible que Podem estigués basculant, com en el seu moment deien també les enquestes que podia estar-ho la CUP entre no obtenir representació i obtenir representació. I sí, és possible que aquest 1%, 2% s'assumi. És ben possible, però jo crec que la naturalesa o l'explicació més profunda finalment de l'arribada d'aquest acord és que. Esquerra Republicana havia de donar alguna cosa a Gabriel Rufián i Gabriel Rufián volia rebre alguna cosa per part d'Esquerra Republicana per arribar a un acord perquè es presentessin.

Doncs queda clar, abans d'acomiadar-te i a banda de l'esquerra, totes les enquestes donen una majoria absoluta entre el Partit Popular i Vox, tret dels sis, i últimament veiem Ivan Redondo que va fent entrevistes dient que ell veu que hi ha partit i que està la cosa com molt més empatada. Des de la teva experiència, o llegint els números i mirant la lletra petita de les enquestes, diguem-ne quin escenari veus? A mi em costa veure que hi hagi partit, sincerament. Al mateix temps també és cert que fa les últimes eleccions el CIS es va apropar més al resultat que totes les altres empreses demoscòpiques, no? Però ara la veritat és que el CIS està extremadament allunyat de tot el que diuen la resta d'enquestes. Es molt difícil respondre aquesta pregunta. A mi em sembla que, evidentment, descartant o deixant de banda el que pugui passar durant aquesta campanya electoral, que Pedro Sánchez, lògicament, és un gran candidat i és una persona que sap fer. Viu la campanya i la té molt ben preparada, tot el contrari segurament d'Alberto Núñez Fejó. I per tant, poden haver-hi moviments durant aquest mes i mig que queda, però la foto finish d'avui, a mi em sembla que dona una majoria relativament còmoda a la coalició PP-Vox.

En cap cas em sembla que PP hagi de millorar les seves expectatives electorals, potser en teoria o sembla que les podria empitjorar però Vox sembla que sí que obtindria molt bons resultats electorals una mica en la línia també d'aquesta onada reaccionària d'extrema dreta tan perillosa que veiem a la resta d'Europa i per tant, a mi em sembla a mi se'm fa difícil tenim present que la majoria absoluta està amb 175 diputats, les enquestes els donen alguna forquilla per sobre moltes d'elles de 190 diputats a mi se'm fa difícil pensar. La foto finish pugui ser la que dibuixa el film. I Pedro Sánchez té una campanya al cap i segur que podrà retallar. Si serà prou, no ho sé. I després, evidentment, hi ha tota la banda aquesta, tot l'aspecte de la coalició o la no coalició d'esquerres, que això, evidentment, des d'un punt de vista de la translació de vots en escons, on tot això, evidentment, perjudicarà l'esquerra del PSOE. Doncs és el Marc Injuan, que és professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. A vosaltres, bona tarda. No sé com ho veieu. Sí, per complementar, perquè jo crec que ha estat molt gràfic i molt didàctic, però hi ha un parell de coses que jo veig diferent i que volia subratllar. No volies dir-ho amb ell al telèfon? No, però. Semblava que havia de. No m'has donat pas. No m'has donat pas.

La Isabel sí que l'ha demanat i li ha donat.

Tu no has aixecat el dit. No, la primera és que, òbviament, és així com diu, però si mires les enquestes de totes les empreses privades, que, com molt bé ha dit el Marc, a les últimes eleccions no la van encertar, a mi hi ha una cosa que em xoca, que és que la majoria, l'última del periòdico que ha publicat la setmana passada mateix, donen el vot directe per sobre els socialistes. I després és a la cuina que legítimament, la cuina és legítima, no és manipulació, però a la cuina es traslladen les idees de la casa encastadora. I un partit que tothom considera que no té cap possibilitat, m'estranya molt que surti primer en el vot directe a totes les enquestes. Per tant, potser són els propis viaixos de les empreses que donen per segur que perd, que després apliquen una cuina. Que fa perdre, però el vot directe el dona per davant. I la segona cosa és que, òbviament, és una catàstrofe per l'esquerra, l'esquerra de l'esquerra, anar amb llistes separades, però pel conjunt del bloc de l'esquerra, doncs ja es veurà, perquè, abans jo deia, un dels beneficiats de que no es posin d'acord és Rufián, però l'altre és els socialistes, perquè sempre que hi ha aquest tipus de coses, hi ha vot útil, perquè estan emprenyats en aquest espai que no. I, per tant, això. Però això podria dibuixar una dolça victòria, o una amarga victòria, diguem, que pot guanyar però no sumar. Si queda per sobre del PP ja és bastant increïble. Però, a més a més, això també pot provocar canvis d'assignació d'escons d'un bloc a l'altre, perquè el primer té una prima, i si li pren l'últim, que podia ser Vox, doncs això. Per tant, són dos elements que complementen i que per mi jo seria molt més taxatiu amb que aquí no hi ha partit. Jo me'n recordo, no me'n recordo quin diari era, que em van dir que les enquestes anaven a la secció d'opinió. I és una cosa que em va fer molta gràcia en el seu moment, perquè sembla una votat, però en relació al que diu el Pere, perquè les empreses tenen viaixos i el CIS em sembla que també. Encara que siguin honestos, eh? Jo no estic dient que manipulin, eh? No, no, no, ho has dit de primeres i hi estic d'acord, però que sempre has de llegir. I les enquestes, a més, l'última setmana de campanya va ser, de les últimes eleccions, va ser increïble la pujada de Pedro Sánchez, que és un autèntic animal. Crec que, tècnicament, és potser el millor candidat que hi ha a Europa. Com a candidat és una màquina de. Bueno, ho veurem, que és una persona que pensaven que estava. De moment ha aconseguit que els dos primers temes de la precampanya hagin estat habitatge. I ara pensions. I això ho ha col·locat el PSOE a l'agenda.

Al final, amb aquesta carrera, evidentment, veurem el dia de la vaga amb tots els sindicats absolutament entregats i companyia. Però el punt de partida és que Pedro Sánchez té l'elicient d'intentar guanyar les eleccions i Alberto Nuñoz y Fijón només pot perdre-les.

I se li nota la cara de por. A la cara se li nota por. Aquest posat. És estrany. Té exactament la mateixa cara que tenia fa tres setmanes. Deixa's que no som guapos viurets. Fem el que podem. Falten cinc minuts per arribar a les quatre. Fem una pausa i de seguida encarem la recta final i saludem el guerrilla.

Entre la contemplació i l'abisme,

l'OBC presenta per primera vegada al país Shant of Gratefulness de Basques, una peça nova profundament

meditativa. I com a contrapunt, la quarta de Shostakovich, feroz, grotesca i sense concessions.

Entrades a auditori.cat.

Aquest clàssic no el veuràs, el viuràs! Torna a la quarta edició de la Festa del Futbol, Baisport i Tardet. 25 d'octubre. Luz de gas, música, jocs, premis i molt de futbol.

Entrades al tardet.es. Una tardor molt super. Fins al 21 d'octubre, per Nil d'en Saball Ibèric, 50% raça ibèrica de 7 quilos per 149 euros i a més 15% de regal en productes frescos i xarcuteria per a pròximes compres. Supercori per cori supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Consulta en les condicions.

Diumenge és el vèrtex de la setmana, el punt en què una s'acaba i l'altra tot just comença, per fer pausa i analitzar a fons el que ha passat. Per contrastar els relats que circulen per les xarxes i com ens influencien.

Per parlar amb els protagonistes de l'actualitat i descobrir les històries que hi ha al darrere. Per sortir al carrer i veure què hi passa i com ens afecta.

Perquè entendre l'actualitat és mirar-la des de tots els punts de vista.

Darrere d'un suc de poma ecològic hi ha molt més del que penses. Aliments ecològics produïts sense dobs ni fitosanitaris de síntesi química, sense conservants ni additius artificials. Amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

Del 15 al 18 d'octubre, Viloví d'Unyà celebra la Fira de la Llet. Quatre dies per gaudir de la pagesia, la ramaderia, la gastronomia i les tradicions, amb activitats per a tota la família. Fira de la Llet de Viloví d'Unyà. Vine i viu-la.

Els matins del cap de setmana, el suplement.

Estoy aquí a una hora, a espera de entrar para que te digan hola. Qué vergüenza, tío. Disculpa. No, no, pero me gustó el Kika Kika Kika Kika Nazaret.

¿Te gustaste? Como en el concierto. El suplemento. Rádio amb Vesperit de cap de semana.

Kika Kika. Amb Roger Escapa. Me gustó el Kika Kika Kika Kika Nazaret.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Exactament, avui. No sé què és. No, jo sí que ho sé. Tu saps. Veus? Tens tertulians al lloc i altres que no tant. Pagant ho sap tot. Fent classe de mecanografia a les monges. Carai. Divendres de temps. Els maristes. A l'acadèmia anunciata. No en tinc ni idea. No, no, no.

A l'escola, a l'escola. Regina Carmeli de Rubí.

Fent classe de mecanografia. Ah, sí, ja ho sé. Tornant a casa del col·le. Ah. Fent 8è de primària. Avui fa 40 anys d'allò de la Ville de Barcelona. Ara hi he pensat i efectivament està tornant a casa. Està tornant també de l'institut. Doncs la Cristina Maragall, la filla de Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad, que va ser el CEO dels Jocs de Barcelona, ens recordaran aquella jornada. Molt bé, doncs, escolta'm, a la tarda de Catalunya Ràdio, que comença d'aquí a 30 segons amb el Francesc Garriga i el seu equip. Nosaltres ho deixem aquí, acomiadant el Pere Rosiñón, la Isabel García Pagán i el Joan Foguet. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Queda pendent el fricandó del Foguet, que haurem de marcar la gent. Per 15, eh? Per 15, eh? Cada vegada hem vingit. Ho deixem aquí, tornem dilluns a partir de les dues. Fins llavors, bon cap de setmana a tothom.