Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 17/09/2026

Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia amb les conseqüències dels aiguats d'ahir. A banda de la víctima mortal d'aquesta nit, un home que va intentar creuar amb cotxe una riera desbordada, aquest matí també ha aparegut un doble esboranc a Rodalies, al nord de Barcelona, que talla dues línies de tren, tot i que les feines per reparar-ho ja s'han acabat. Ara s'estan fent marges blanques, per tant, a les pròximes hores, potser demà al matí, es reprendrà la circulació de les línies de Rodalies afectades. També ens hem fixat en el nou rècord del preu de l'habitatge, de propietat en aquest cas, que fa miques definitivament els nivells de la bombolla immobiliària. Sant Cugat del Vallès és el municipi català més car. Supera els 5.000 euros al metre quadrat en habitatges de compra. A Barcelona s'arriba als 4.600 euros per metre quadrat. I hem connectat amb Estrasburg, on el primer ministre del Canadà ha recollit el guant d'ahir de la Unió Europea per convertir-se en estat associat de la Unió. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, què més podem afegir, Joan Bota?

Doncs que un dels màxims comandaments dels antiavalots de la Policia Nacional a Barcelona el dia del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 ha assegurat que els agents van tenir un risc important pel llançament de pedres i ampolles a la zona on una bala de goma va buidar un ull a l'activista Roger Espanyol. Aquest comandament policial ha intervingut aquest matí a la segona sessió del judici contra quatre policies nacionals acusats d'haver malferit espanyol i d'actuar de manera desproporcionada. El responsable policial també ha explicat que va donar el vistiplau a l'ús de les bales de goma després d'un contacte amb els agents desplaçats que consideraven que la situació a la zona pròxima a l'escola Ramon Llull al carrer Cerdanya de Barcelona era insostenible. A partir de l'any que ve, i encara en actualitat policial, els veïns de Barcelona podran tramitar denúncies, també a les comissaries de la Guàrdia Urbana. És una de les mesures que incorpora el nou conveni de col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana que han firmat aquest matí la consellera d'Interior, Núria Parlón, i l'alcalde, Jaume Collboni. Anem al Departament d'Interior, Miquel Jarque.

El que fem és apropar

la seguretat als barris de la ciutat amb l'obertura d'aquestes oficines d'atenció ciutadana dins de les comissaries. De la Guàrdia Urbana, el que nosaltres anomenem les UTs, de tal manera que serà més fàcil, més ràpid, denunciar també, sobretot, o preferentment, delictes lleus a les comissaries de la Guàrdia Urbana, cosa que no es podia fer fins ara.

Més qüestions al bloc de centre-esquerra. Confirma la seva victòria a Suècia quatre dies després de les eleccions. S'obre així la porta perquè la socialdemòcrata Magdalena Anderson torni al poder. La diferència fiscal final amb el bloc de centre-dreta ha estat de només tres escons. L'escriptora Marta Borràs ha guanyat el premi Tusquets Editores de novela en castellà amb l'obra Les Leopardes, que aborda les grans transformacions socials. A partir de la transició. I ho acabem de saber, el promotor musical Guim Cifré ha mort als 34 anys en un accident de trànsit. Cifré era el director musical del Milano Jazz Club de Barcelona i responsable de la reobertura del Jazz C, local històric del Raval vinculat a l'Escola Taller de Música. El club precisament s'havia d'inaugurar demà amb tres dies de concerts que s'han cancelat.

Passant 4 minuts de les 3.

I també amb el Ferran Casas, director junt del Nació Digital. Bona tarda. Bona tarda, encara em xiulen les orelles d'ahir. Sí, ahir va ser protagonista, no comentem, no content. Lourdes Siuró, advocada, bona tarda. Hola, bona tarda. I Maiol Roger, periodista i subdirector del Matí de Catalunya Radio. Bona tarda. Molt bona tarda. Què li heu de fer al pobre Ferran? Que és un home de principis. Sí, sí, sí, però. Santi Villas. Santi Villas. Incontrolable. Santi Villas. Però et va deixar bé. Em va deixar bé. De fet. Va dir una veritat. No, va dir una mentida. Mira, eh, i ara, no, escolta'm, i ara farem la prova, ara farem la prova, perquè qui pot confirmar o desmentir que el que va dir ahi Santi Villas és veritat o mentida és l'Urdesiuro. Sí, clar, però ja és de part. No, de part no. És a dir, Santi Villas va venir a dir que Ferran Casas no xerra gaire a les tertúlies.

Va dir una mentida com una casa de pagès. I que entro quan he d'entrar.

Això sí. Ho va dir així, el Santi, i que no parló gaire. Que no parla gaire.

Per la porta entres els pitos. Per la mitjana argumental

del Ferran parla poc, a l'estat solidari.

Parla com Fidel Castro. Els gestos de Mar Molins i de Lourdes Siuró dient, bueno, talla i deixa'm parlar. Sabeu allò del bàsquet, no?, que fan el temps, donen temps, temps, temps. Aquests gestos, vull dir que llavors em vaig veure en l'obligació de desmentir Santi Villas. No, és que no cal, perquè el Santi és un observador imparcial. No. Sí, sí, totalment imparcial, segur, segur. A saber què li havies pagat perquè parles bé de tu, però vaja. Bé, doncs, escolta'm, de seguida entrem en matèria amb els temes del dia, però abans, ja ho sabeu.

El dijous saludem l'escriptora Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé. Perfecte, doncs escolta'm, ho celebrem, que estiguis bé. A veure, quin tema ens proposes?

Mira, com que darrerament s'està parlant molt de la IA i dels perills de la IA i tot això, volia fer una reflexió perquè és vera que vivim temps confusos en què s'ha trencat el consens sobre la veritat i això fa que moltes vegades no sàpigam què creure, no? El que sembla mentida resulta que és real i el que donen per veritat moltes vegades no ho és, no? I en el tema de la IA s'hi afegeixen dues o tres complicacions més, i una és que els nostres referents de la intel·ligència artificial venen de la ciència-ficció. Com que és tan nova, hem de recórrer a la literatura distòpica o al cinema, que són els que més han especulat sobre el tema. Per exemple, Isaac Asimov ja parlava de la convivència entre robots i humans als anys 40 del segle XX. Però també tenim els replicants de Blade Runner, que es basa en un text de Philip K. Dick. Tenim Terminator, Matrix, 2001, Una odissé a l'espai, en què una nau espacial desobeeix els humans. Jocs de guerra, en què la pèrdua de control sobre els ordinadors del Pentàgon perquè hi ha entrat un hacker adolescent està a punt de provocar una guerra mundial. Tot això forma part de la nostra cultura, del nostre coneixement. I encara que sabem que aquestes històries són ficció, també són la base en la qual interpretem els avenços tecnològics, no? La bona ciència ficció és aquella que parla

del present fent veure que parla del futur, i això és el que la fa transcendir, no? I per això serveix per qualsevol moment. I d'altra banda, per parlar de temes complexos, normalment recorrem a les metàfores. Això ho explica molt bé Lluís Nacenta, A càlcul de metàfores, que vos recomano molt, és un llibre publicat per la Magrana, o Susan Sontag, A la malaltia com a metàfora, no? La nostra manera d'explicar-nos, de relatar-nos, record a les metàfores. Es va veure molt bé durant la pandèmia, no? Quan es parlava del virus es deia, per exemple, que atacava, que s'organitzava, que descansava, que s'amagava, com si tingués voluntat i tingués consciència, no? Humanitzant les accions d'aquest virus. Es veu, per exemple, quan parlem del càncer en termes bèl·lics, no? Lluitar. Guanyar una batalla, guanyar la guerra, quan ens referim a aquesta malaltia, i es veu en la teoria quàntica, quan parlem del gat de Schrödinger, o allò que deia Einstein, que Déu no juga els daus. Tot això són metàfores, en principi clarificadores, i normalment aquestes metàfores entenem que ho són, que són metàfores. És la manera que tenim d'imaginar les coses i de poder-nos fer una idea del que passa. Però el cas de la IA és diferent per molts motius. Un és que replica molt bé la nostra manera d'expressar-nos, ens copia molt bé. Llavors en un xat ens fa l'efecte d'estar parlant

amb una persona i no amb una màquina, oblidant que som davant d'un algoritme, un algoritme molt complex amb capacitat d'arribar a molta informació molt ràpidament i de facilitar-la amb el nostre llenguatge, però això no vol dir que tingui consciència ni que tingui voluntat, no és que actui com els humans. Com que hem vist moltes pel·lícules tipus Hair o Blade Runner o altres per l'estil en què les màquines acaben tenint sentiments o acaben sent més intel·ligents i més destructives que els humans, afegim aquest filtre de la ficció a la interpretació de la metàfora que ja és una representació. És a dir, si ens diuen que un virus s'oculta per poder filtrar-se en un determinat organisme, s'organitza i finalment ataca, podem entendre que és una metàfora. I, en canvi, si ens diuen exactament el mateix en els mateixos termes. De la IA ja pensàvem en Replicants, ja pensàvem en Terminator o ja pensàvem en qualsevol d'aquests referents. O sigui que, per entendre la IA, recorrem a la ficció i a les metàfores, de manera que perdem de vista la part més tècnica, que és la part tangible. Perdem de vista els centres de dades i tot el que gasten, l'aigua, energia, etc. Perdem de vista les connexions, que són interessades, la vulnerabilitat d'estar permanentment controlats, i els interessos humans que hi ha darrere de tot això. La qual cosa complica molt que es pugui fer un debat raonable perquè

no sabem exactament del que estem parlant. I per acabar el debat, a sobre, hi ha tots aquests gurus informàtics, tecnòcrates, enginyers, etcètera, que creuen realment que han creat un Déu, un ésser superior, superpoderós, amb entitat pròpia, amb voluntat, amb capacitat de decisió, esperit crític i tot això. Que pens que hauríem de començar en alerta, en fer servir el llenguatge per parlar de la IA i no donar-li unes característiques o unes capacitats que no estic segura que tingui realment. És a dir, de la mateixa manera que hem de ser prudents per no caure en l'alarmisme en altres àmbits, també ho hem de fer amb la IA i fixar-nos en on són els riscos de veritat, perquè n'hi ha, i són molt més urgents que pensar que la IA per si mateixa ens aniquilarà a tots. Bueno, amb això del llenguatge

ens passa com amb el tema de ceuta, no? Quan es parla de la immigració, per exemple, vinculant-la o usant terminologia meteorològica, quan es parla d'un allau, d'una onada. Però bé, en el cas de la IA és evident que parlem. Parlem de la part del llenguatge, o del que ens fa por, o de com s'hauria de regular, perquè la part tècnica és evident que ens escape. La intel·ligència artificial és molt recent, però no s'hi va a la dia allò del clàssic, que els agents són joves i s'han de divertir, i que deixa'ls fer i tira. És evident, i aquests dies, amb el debat que hem tingut, i amb tots els experts que han sortit, i gent que ha estat treballant, Si nosaltres volem governar-nos com a espècie i fer-ho en un planeta habitable, és inajornable parar i rumiar sobre la intel·ligència artificial, sobre els seus efectes, cap on va, sobre els seus límits, abans de continuar avançant i deixar fer com si res. I, de fet, crec que la Llucia escrivia un article, diria que era diumenge, no em vull equivocar, a la Guàrdia, que hi anava molt en aquesta línia.

El que no tinc clar és quina és l'alternativa ja entenc el que dius, Lucía, i ja entenc que efectivament amb el llenguatge acabes o bé fent més complicat o més perillós o menys perillós, inoculant més por o menys por. Però a vegades l'alternativa sobre una cosa tan difícil d'explicar com és la intel·ligència artificial, quan ni els que l'expliquem ni els que ens escolten no l'acabem d'entendre del tot, o com a mínim quan l'estem mantenent, sabent que ha fet tres passos més i per tant ens hem quedat enrere. Clar, és que parlem de vista

el que hi ha darrere, que són persones. Hi ha una gent que treu molt de rèdit a tot això.

Sí, perquè els usuaris fem un ús, els que estem aquí segurament, els cinc que estem aquí parlant, usem la intel·ligència artificial, però al final treballem sobre un 1% o un 0,5% de tot el que és capaç de fer. I aquests dies, quan ha sortit, creen un propi llenguatge, els agents, per parlar entre ells i resoldre problemes, en lloc de dir a qui els administra que no són capaços de resoldre el problema, doncs ells miren com d'espavilar-se, i clar, tot això se't fa una muntanya.

A mi m'han explicat al començament, i tornant amb les metàfores, que actualment, en el moment en què estem de la intel·ligència artificial, és com si ens imaginem un dia, amb tots els àpats del dia, que pot ser l'esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar, si tu vols, doncs que estem al començament de l'esmorzar. I que, per tant, tot el que queda per desenvolupar és molt i moltíssim. Per tant, desconeixem d'entrada quina és la magnitud de la tragèdia amb la qual ens estem afrontant. Altres persones, com que tampoc no sabem ben bé com afrontar-nos-hi, doncs algú, ja havia sentit que deia, jo m'hi dirigeixo amb molta correcció i molta educació perquè no sigui cas que un dia. S'enfadi i s'abgiri en contra. Després veiem que, efectivament, per altra banda, són capaços de, entre ells, vulnerar sistemes de seguretat i llavors, inclús, de dir, potser ens hem passat, potser que recollem una miqueta o que ho alertem als nostres supervisors humans. Per tant, tenim un repte davant majúscul que no sabem com afrontar, que la cosa que s'assembla, per part dels mortals, més estàndard, diguéssim, el que més se'ns hi assembla és les pel·lícules de ciència-ficció. I a partir d'aquí, el repte que se'ns gira és majúscul, quan escoltem per la ràdio o per els mitjans, és igual que és capaç d'autodestruir-nos en 10 anys. Llavors, jo, Lucía, no sé com ho hem de fer perquè.

Al final és una qüestió que d'aquí 10 anys la coneixerem més,

perquè entre el xat GPT. Diuen que el 30, no? Ens mata l'any 30, d'aquí 4 anys.

Doncs mira, que ens queden 4 anys de vida per conèixer-la, però entre el xat GPT que s'equivoca, que tu li dius, crea'm una campanya política i et fa un Lleida Fortram, i dius, no, perdoni, alguna cosa s'ha equivocat. Lleida Fortram, com és que. No, però vull dir. Perquè l'altre dia li vaig dir, escolta, com faries una campanya política per no sé què? I em va fotre un cartell de llei d'entrada. I em va dir que això no s'encaixa. A la IA, que ens matarà a tots, crec que hi ha un terme mig, que segurament ja s'està aplicant en moltes coses, i que, per tant, quan la coneguem una miqueta més i s'hagin posat límits, si és que algú en posa, que hi haurà un certs intents, doncs s'aconseguirà. Mentrestant, doncs cadascú té la relació que té. Jo em porto millor amb el motxet GPT que amb molts dels meus amics. No. Tot i que l'altre dia li vaig haver de dir que no em donés tant la raó.

Normalment aquestes intel·ligències artificials et donen la raó, et fan la pilota, i quan s'equivoquen és, no, tens raó, és veritat, no me n'havia donat.

Jo, de fet, l'altre dia li vaig preguntar, dic, és veritat això que ens acabareu destruint, acabarà una humanitat? I em va vindre a dir, sí, i jo li vaig dir, i tens dos collons, de dir-ho així, fredament, bueno, no ben bé, no t'ho prenguis així. No, t'hauria hagut de dir, tu has vist l'anunci dels Mossos?

Li has de preguntar si parles massa les tertúlies.

A veure què diu. L'esteu humanitzant, no l'humanitzeu. L'estem humanitzant i dos, ens estem quedant en la part anecdòtica, anecdòtica de l'ús de la intel·ligència artificial, quan és obvi que quan diem que hi té molts perills no és pel fet que li preguntem per què li preguntem això o per què li. Preguntem, escolta'm, quants habitants té ara mateix Balaguer, que ara no ho recordo, que efectivament dona la resposta. Aquest no és l'ús perillós. Aquest té algunes derivades negatives, com per exemple el consum d'energia, etc. Però el perillós és un altre. No és el que fem nosaltres

en el nostre dia a dia. El més perillós és que es capi el nostre control. És a dir, l'home ha fet avanços tecnològics com l'energia nuclear, com internet, que són a favor de la humanitat i a favor del nostre progrés, però que després, amb males mans o mal usat, ens han acabat perjudicant com a espècie. I per aquí és on jo crec que s'hauria d'anar al debat. Clar, i ara precisament tenim la von der Leyen amb el tema de les pantalles. Clar, aquí el problema és que tal vegada aquesta és una tecnologia que en un moment nosaltres no controlarem. Perquè l'energia nuclear nosaltres la controlem. Hi ha qui en fa un mal ús, però nosaltres la controlem. Internet, nosaltres l'hem controlat. Les pantalles, nosaltres l'hem controlat. Els avenços mèdics, nosaltres els controlem. Però aquí podem perdre el control. I aquesta és, per mi, la gran novetat, i el que ho fa molt més complex, i el que demana aquest debat ètic.

Però el fet que hagin sigut els promotors els que hagin sortit a dir això us pot matar a tots, i que potser d'aquí 5 minuts surten i diuen, mira, i ara tenim la solució perquè no us ho dic a tots, i val X. O que hagi sigut un treballador que fins. No controlem el currículum de tots els treballadors d'Antròpic, però que, per exemple, era un negacionista climàtic. No dic que en això vulgui dir que tot el que digui s'hagi d'interpretar sota aquest prisma, però que potser també, com bé deia la Llucia, potser ho estem interpretant tot des del coneixement de la intel·ligència artificial que ens ha donat la ficció. I que potser al final, igual que al principi d'internet no ens imaginaríem com seria, o ens deien això de l'internet de les coses, i dèiem, què voldrà dir això de l'internet de les coses? I ara ho tenim com especialment assumit, doncs potser és veritat que hi ha algú que ha dit, ei, posem disseny i no posem màquines a parlar entre elles, i hi ha algú altre que diu, algun dia la podem apagar i seguir parlant entre nosaltres i no passarà res.

El que sí que de ben segur aniria bé seria una rebaixada d'acceleració per poder comprendre el que passa i de què va, ni poder-les entendre aquestes evolucions que en aquest cas de la IA, perquè per altra banda el que plantegen són solucions molt bones a nivell de medicina, a nivell de la salut, a nivell de benefici pels humans en aquesta qüestió tan important que és la salut. Per tant, potser es comparar una mica l'acceleració, però clar, de qui depèn aquesta aturada l'acceleració? Dels que guanyen diners també comercialitzant-la. Els que van denunciar que se'ns pot menjar amb patates.

Clar, però aquests no tenen cap interès al darrere? No vols dir que volen aturar-ho ara que ells ho dominen, per evitar que siguin uns altres els que el dominin i per tant ells perdin la peça del pastís?

I aquí la sensació és que Europa, com sempre. Intenta posar-hi una mica de seny, una mica d'ètica i una mica d'humanisme, però ho fa de forma molt tímida, regularem molt tímidament, i tenim dos monstres, que són la Xina i els Estats Units, que estan en la seva cursa, també en això, i que no actuaran amb els paràmetres que actuem nosaltres.

Lucía Ramis, gràcies, fins dijous. Gràcies a vosaltres, que vagi molt bé una parada. Passen 19 minuts de les 3. De seguida parlem dels efectes dels aiguats d'ahir, sobretot pel que fa referència a Rodalies. Abans d'això, deixeu-me dir que tenim un tren d'alta velocitat aturat dins d'un túnel per una avaria a l'alçada de Sant Joan d'Espí. A bord hi van 150 passatgers. No talla la circulació de la resta de trens, però en tot cas, aquests 150, òbviament, tenen un problema. Estan dins d'aquest túnel i, per tant, en els pròxims minuts, suposo que hi haurà manera o bé de treure'ls d'aquest tren o bé de tornar a fer funcionar el tren i que, per tant, puguin sortir d'aquest túnel en el qual està aturat ara mateix aquest AVE, aquest tren d'alta velocitat, en aquest túnel de Sant Joan d'Espí. Ara, després de la publicitat, afrontem la situació a Rodalies. Sembla que es normalitzarà en les pròximes hores.

Un de cada tres infants a casa nostra porta la motxilla al pes de la pobresa. A la Fundació La Caixa treballem perquè cap infant o adolescent no es quedi enrere per una càrrega que no ha triat. La nova temporada de l'Auditori ja és aquí.

Entrades a auditori.cat. Com te dius? Pere Nadria.

Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal.

Prepara't per tornar amb les últimes ofertes de la tornada a l'escola de MediaMarkt. Com un combi no-fro Samsung de dos metres d'alçada i classificació energètica A per 949 euros. Ja a la teva botiga MediaMarkt.es i a l'app.

Catalunya, migdia.

Presentem el podcast Puyall 50, un viatge en el temps per descobrir els secrets que van envoltar aquella primera transmissió en català, les gestions polítiques, els personatges clau, la reacció de l'audiència.

Un moment molt delicat de la història de Catalunya en què el dictador no feia ni un any que havia mort i encara amb moltes incerteses per resoldre.

Puyall 50, amb Bernat Soler. Una edició especial dels rècords a l'API web de Catalunya Ràdio. La Ràdio Nacional de Catalunya.

Cataluña Radio. Som Trescat.

D'aquí a 8 minuts seran dos quarts de 4 de la tarda. Som a Catalunya Medià, el Ferran Casas, l'Urdes Siuró i Maiol Roger. Ja sabeu que hem estat pendents a les últimes hores, ahir al vespre sobretot, de les pluges, que han provocat un doble esboranc a les vies de Rodalies, al barri de Vallbona, a Barcelona, a pocs metres d'on va aparèixer un gran esboranc el mes de juliol. Ho recordareu perquè en aquella ocasió el forat va ser tan gran que va engolir tota una grua. Les línies R2, R2 Nord i R11 han quedat tallades entre Sant Andreu i Granollers Centre. S'ha posat un servei d'autobusos que enllacen la capital del Vallès Oriental en Barcelona. Tècnics de DIF han treballat aquest matí per reparar els forats. Encara no hi ha previsió de quan es podrà reprendre la circulació de trens, tot i que ens diuen que els forats ja estan reparats. Anem al lloc del forat, a Vallbona. Joan Garcia, bona tarda.

Hola, Òscar, bona tarda. Ara no hi som al lloc del corret. Ens hem retirat perquè ens han dit molt amablement que era una zona d'obres que ja no hi podíem ser.

La opció és que et donessin un casc i una armilla reflectant i t'haguessin deixat allà ajudar a treure.

Quan he arribat allà, ho he pensat, coi, al calaix tinc una armilla, jo, per què no l'he agafat? I hagués passat allà desapercebut. No, no, ens hem de. Una última hora, ara que té sentit que parlaves d'aquest tren d'alta velocitat aturat, Mira, us puc dir que és un albi que ve de Donosti, per tant és un tren de Renfe, i està aturat per una avaria. 150 passatgers a bord, què passa en aquests casos? D'entrada crida als passatgers que mantinguin la calma, que de moment poden estar millor dintre del tren, esperem que funcioni l'aire condicionat, i per tant que estiguin allà. Quan hi ha un cas com aquest, el que se sol fer és. Opció 1, remolcar-lo en un altre tren. Opció 2, posar un tren en paral·lel, si es pot fer, i traspassar els passatgers, rescatar-los, per dir-ho així. L'última opció sempre és, doncs mira, que baixin a la via i guiar-los fins a una estació, però diguéssim que aquestes serien les opcions. És una òbvia que ve de Donosti amb un problema mecànic, està aturat, activat o a pla ferrocat, però no perjudica la resta de circulació de trens.

Això és el que més li interessa al Ferran Casas, que té una ve aquesta tarda i està molt amoïnat per si aquest tren. S'ha vist hores i hores esperant la sortida del tren. De moment, la resta de circulació funciona normalment. Tenim el Joan, l'hem tingut tot el matí pendent d'aquests dos forats. Són esborancs petits o forats grans? El que vulgueu, eh? No són ni de bon tros de les mides del que vam tenir el mes de juliol i, afortunadament, això ja està reparat, per tant, aquí ja hi hauria normalitat. El que passa és que els trens encara no passen en passatgers.

Això mateix. Li pots dir esboranc petit o forat gran. Les dues excepcions serien correctes. Sí que per esboranc ens imaginem el que va passar a Vallbona el juliol. Això d'avui no té comparació, perquè el que ha passat és que per les pluges hi ha hagut un esllevisament del balast. El balast és la pedra de la via i ha provocat aquests dos forats. Estaríem més a prop per entendre'ns. Del que va passar l'hivern després de Gelida, quan es van revisar totes les vies i es van començar a identificar zones on calia tallar la circulació perquè hi havia algun desperfecte, que no pas de l'esboranc del juliol. I, per tant, el protocol que ara s'activa aquesta tarda mateix és el que es va activar a l'hivern. És a dir, ara s'han de començar a fer marxes en blanc de prova amb personal de DIF, amb maquinistes del CEMAF. Recordeu que a l'hivern explicàvem que passava tot això, abans no s'obria un tram. Doncs ara caldrà fer tot això perquè l'obra en si ja s'ha reparat. Han començat a venir camions amb balast, amb pedra, i els operaris, una vintena, n'hem vist allà, hem pogut parlar un moment amb algun d'ells que ens deia que ho podien reparar ràpidament i després ens han dit que ja estava. Quan tornaran a passar trens de circulació amb viatgers? Impressió personal, demà al matí. Però impressió personal només, eh? Renfe, potser, doncs, això va ràpid i aquest vespre, emetré, això a mitja tarda podria ser. Però veient el que ha passat amb altres circumstàncies i venint d'on venim, suposo que es voltaran a assegurar i potser fins demà al dematí. Però això ho ha de certificar Renfe, que ara començarà a fer aquestes circulacions de prova. Joan, ¿saps si el punt on hi ha hagut l'accident és un dels que s'havia de revisar en aquests centenars, crec que eren més de 600 punts que van dir al Fabre que calia revisar? No ho sé, això. Sí que us puc dir que les travesses es veuen noves. No sé si ja s'havia revisat i ja s'havia actuat o què. Però sí que està a 200 metres del Gran Esboranc, molt a prop. I això és efecte de les pluges d'ahir, eh? Sí, sí, per les pluges d'ahir, que hi ha hagut aquest esllevisament de balast, la filtració d'aigües ha provocat que creixin aquests dos forats.

Doncs aquesta és la situació i veurem quanta estona necessiten d'aquestes marxes en blanc, d'aquestes marxes de trens sense passatgers, amb maquinistes, amb gent del CEMAF, per tal de certificar que les vies són segures i, per tant, poder reprendre la circulació en passatgers. Si pogués ser aquest vespre, molt millor, però fa tota la pinta, com diu el Joan García, que més aviat serà demà al matí, quan es podrà reprendre la circulació en passatgers. Joan, gràcies, bona tarda.

Sí, perquè ara ja està muntat el dispositiu. Deixem afegir-te un parell de cues més que afecten la R4. R4, aquesta línia de Terrassa i Manresa, que s'ha llevat amb un robatori de cable també, amb retards de mitja hora. Ara també hi ha autocars entre Terrassa i Manresa per mal temps, però són autocars complementaris. Hi ha trens, però els retards són superiors a la mitja hora. Per això han posat autocars en aquest tram de la R4.

Gràcies, Joan. Bona tarda. I, òbviament, els usuaris que ho porten com poden. El tall provocat per aquests dos forats, aquests dos esborancs, va des de Sant Andreu, a Barcelona, fins a Granollers Centre. Allà hi tenim la Marta Vallès. Marta, bona tarda. Hola, bona tarda. I quin ambient hi ha aquí a Granollers?

Doncs el que hi havia aquest matí és a dir perquè contínuament és una línia que utilitza molts viatgers i per tant contínuament arriba gent amb autobusos que ve de Barcelona amb el trajecte per carretera i aquí hi ha cues de persones que estan esperant també pujar amb un d'aquests vehicles per anar cap a Barcelona o cap a alguna de les estacions intermitges que avui no té circulació de trens. Aquest tall, com et dèiem, ha afectat moltíssima gent i ara entre aquestes estacions s'han de fer transbordaments, gent que va al centre de la ciutat torna a Barcelona per carretera, però quan arriba a Sant Andreu sí que ha d'anar a agafar un tren, els poden deixar a vegades més a prop, a vegades més lluny d'aquesta estació, gent carregada, gent amb maletes, gent que va de viatge. Ja hem trobat viatgers que estan resignats i d'altres que realment han arribat molt enfadats o estan fent cua molt indignats. N'hem parlat amb alguns que esperaven poder pujar amb un d'aquests autobusos que fa el recorregut. Alguns van directes i altres fan, com us deia, aturades. Fatal.

Tothom té una hora de visita mèdica, d'aeroport. Aquest noi va a l'aeroport. No té ni idea a quina hora arribarà. La gent no ha sigut informada. Ni pel revisor quan ha passat ni quan han vengut

els bitllets. No ens han dit res. Jo vinc a Montmeló. Tenim que vindre de Momelo a Granollers i ara agafarem de Granollers a Barcelona. Bueno, aquesta senyora porta més d'una hora entre transbordos i no transbordos. I m'he venido aquí pa poder coger pa Barcelona.

Aquesta era la situació, és una mica l'ambient que hi ha a les cues, la gent que comenta i parles amb una persona i et diu, sí, però aquest d'aquí davant pitjor que jo, perquè aquest ha d'agafar un avió, o aquell d'allà no pot arribar el metge, vull dir que entre ells tenen tanta estona que s'expliquen una mica la seva situació. I això fa que també hàgim trobat persones que, perquè ho poden fer, perquè són de Granollers, pel motiu que sigui, han decidit girar cua i anar a casa seva a buscar el cotxe i d'altres que replantegen si tantes repeticions d'aquesta situació al final hauran de baixar a estudiar a Barcelona amb un altre transport que no sigui el tren. També podem escoltar la Rosa i la Samara. M'han dit que haig d'agafar un bus, que surten,

la gent va entrant al bus. No hi ha un bus específic amb un horari. Quan està ple, doncs n'envien un altre, i clar, no saps mai l'horari. I a més a més hi ha busos d'aquests que van fent les parades a totes les poblacions. Potser agafo el cotxe, perquè clar, no sé a quina hora arribaré, ni quan torni, també no sé com estarà la història. Per no arribar a les 11 de la nit, segurament agafaré el meu cotxe.

Va estar malament de part de Renfe. Les faltes d'assistència m'escolten moltíssim, i no tinc que anar recuperat juny perquè Renfe no vagui bé. Així que o canvien, o faran canviar?

doncs aquesta és la situació i a més com has pogut sentir ja es veien a venir que aquest vespre hauran de tornar a fer una mica tota la mateixa història també t'he d'afegir que ara fa un moment hi havia gent enfadada aquest matí indignada però fa un moment s'ha viscut la situació més tensa perquè com deia una d'aquestes viatgeres els autocars, els autobusos que estan aquí aturats i que ara estic veient com puja gent, doncs van pujant, van pujant, però arriba un moment que se n'adonen que estan plens i hi ha gent que ha de tornar enrere a baixar i esperar el següent. Això ha passat amb un viatger, un home molt corpulent, que anava amb una maleta i que he sentit cridar des de lluny, ha baixat cridant des d'ins del vehicle, perquè se li escapava un vol que ha d'agafar Barcelona. I us dic això que era corpulent perquè sentien uns crits des de molt lluny que estava indignat amb aquesta situació i el personal de seguretat que intenta agilitzar tot aquest moviment de persones que és enorme, doncs l'ha hagut de tranquil·litzar. Ara ja s'hi ha marxat cap a la ciutat.

Doncs aquesta és la situació de Granollers, que és on comença aquest tall, insisteixo, que s'està suprint amb aquests autocars que òbviament són insuficients o que no tenen tota la informació dels usuaris que els han d'utilitzar. Marta, gràcies, bona tarda. Bona tarda. És la cançó de l'enfadós, i a més a més sempre és el mateix, perquè un pot entendre que hi hagi una avaria, però quan diu no, és que no sabem com funciona, és que no hi ha informació, és que fa una hora que hi soc, hi torna a haver-hi el mateix problema.

Bueno, perquè tenim un ministre, l'Òscar Puente, que està més amortitzat que Frankie de Jong, no? Però un cop més. Carai. Sí. Parlant de metàfores. Però encara el paguem, eh, Frankie de Jong, però vaja. Però un cop més tenim Renfe i Adif absolutament desaparegudes. Cada cop que hi ha alguna mena de problema o alguna mena d'incidència, en aquest cas meteorològica, la xarxa demostra fins a quin punt està malmesa i és de nyigui-nyogui, i més enllà de, com tu dius, la cançó de l'enfadors, que sí, que és lamentable, al final, a mi, s'acaben les paraules i els qualificatius, perquè, a més, tu pots dir que la xarxa està molt malament i que necessites. Quantes vegades ens han dit, no, amb dos anys ja es veurà, no sé què. Però el que sí que és impepinable, i això ho pot fer la Generalitat i ho pot fer millor, és, un cop passa el desastre, informar millor i atendre millor. No diré els passatgers, diré a les víctimes d'aquesta situació, i tenir una mica més d'empatia. Ara, més enllà d'això, i sobre per què passen aquestes coses, tenen molt a veure amb el clima, amb aquest nou clima del segle XXI, que no és un clima suau, com el clima mediterrani tradicional que hem tingut fins ara, sinó que és un clima violent i imprevisible. I de la mateixa forma que hem d'adaptar nosaltres com a ciutadans, és evident que les infraestructures. En aquest cas, les vies i els esborancs. El de Gelida va passar, recordeu-vos-en, després d'un mes de pluges molt intenses, que va cedir el talús i va haver l'accident allà de Gelida a la P7. Per tant, vol dir que les nostres infraestructures s'han d'adaptar a aquesta situació que pugui caure un patac de 100 litres d'aigua en mitja hora.

T'anava a dir això del patac, perquè ahir és veritat que va ploure molt a Barcelona, però en una estona molt acotada. No són 36 hores de pluja continuada, no, no, és que va ser una hora. És veritat que va caure molta aigua, però llavors dius, si per una hora, hora i mitja de pluja, rondes tallades, el metro amb les vies negades, el Vall d'Hebron amb.

És un clima violent, és a dir, si hagués plogut entre ahir a la tarda i avui al migdia 100 litres, doncs hauria sigut diferent, i això ja ens passava abans. El fenomen que tenim ara és que això pot passar en mitja hora.

Però, perdona l'ordre, digues.

No, no, la qüestió és que això és la cançó de l'AMFA 2, però és que, a més a més, contrasta enormement amb què és la cançó de l'AMFA 2 per 400.000 usuaris diaris que té Rodalies de Renfe a tot el país. I com contrasta que dilluns tot just vam assistir a la conferència del president Illa, que no va fer ni un sol esment a la qüestió de Rodalies. Per tant, s'obta molt que no hi hagués cap referència a Rodalies. Què vol dir? Que no hi ha solució? Què vol dir? Que no hi ha manera d'arreglar-ho? Perquè tu, Ferran, parlaves, i amb tota la raó, que hi ha qüestions derivades d'aquests impactes de la climatologia del segle XXI, que li has dit, no, i estem d'acord. Però és que abans d'adequar les infraestructures a la climatologia del segle XXI. Va per davant i abans, i aquí anem en precària de fa molts anys, és el manteniment d'aquestes infraestructures. Tot el que va passar a Gelida va desencadenar que hi hagués una repassada de totes les vies perquè els mecanistes diguin, escolti, nosaltres no agafem el tren. I que sortissin un munt de coses. I abans sortien un munt de coses, que això són precarietat de manteniment estructural. Tornem-hi. Manca d'inversió. Quan no és un patac d'aigua, és un robatori de coure. Quan no és un llamp, quan no és algú que alguna cosa cau a la via, una persona que s'hi llença. Sempre són coses. I al final, qui va a les costelles d'aquí? De la gent que desenvolupen malalties, inclús mentals, ansietat, salut mental, replantejaments d'emplans de vida.

Hi ha un observatori a la Universitat Rovira i Virgili sobre l'impacte mental en la salut mental de

les persones de la vida. I això de la informació, o sigui, jo ahi em vaig trobar a la sede, perdoneu que parli de mi, però és que, ding, ding, ding, els xiulets d'informatiu, dius, calla, a veure què ha passat, perquè en aquell moment havíem entrat al túnel, que no plovia, i bueno, vam parar. Ding, ding, ding, i la gent I quan va la megafonia, entendre el maquinista a vegades també és complicat, eh? Clar, tampoc no m'atrevia a dir que seria més clar el maquinista, no?

Aquí hi ha una cosa, és a dir, és evident que aquest clima ens ha d'afectualitzar les infraestructures. El problema és que si situem aquest clima violent a Catalunya que des del Gloria, que ens comencem a acostumar que això pot passar i que ens estem adaptant amb els desalerts, amb els problemes de mobilitat. Però és que si tu el 2021 tinguessis trens que anaven fantàstics, doncs sí, ara estaries tenint que anar al debat de dir, ostres, com ens adaptem, com adaptem la raó del maresme perquè està al costat del mar, tots aquests debats que ens hem de fer. El problema és que el 2021 no anaven bé. El problema és que el 2006 ja hi havia esborancs. I a part d'haver d'adaptar una línia, que no només està castigada pel canvi climàtic, sinó que està feta justa per 6 milions, i ja era justeta, ja en som 8 i anem a canviar dels 10, aquí tens l'altre problema. I a part d'això, El tema és que està amortitzat políticament. Sí, és veritat. Ni fa guanyar ni fa perdre vots. Aquests 400.000 usuaris de Rodalies són els vots que va tenir Esquerra Republicana en les últimes eleccions. Hi ha algú que voti pensant que algú vot millor a lo de Rodalies? No. Hi pot haver crisis, com la que va tenir aquest govern del Fabre, quan es va aturar completament la línia, i això pot afectar, i poden caure consellers, i això pot passar. Hi ha una resignació. No hi ha ningú en aquest país que sàpiga com funcionen bé els trens. Només gent que ha viscut a l'estranger. Perquè sempre, si has sigut usuari de rodalies, sempre han anat malament. Jo era usuari de rodalies amb 20 anys. Anava cada dia a la universitat. Em vaig trobar el socavón de. Perdó, és que li deien socavón. I havien d'agafar un tren, i hora i mitja. Era un drama. Ara soc usuari esporàdic, perquè a l'hora que entro jo a treballar, que són tres quarts de cinc de matí, no hi ha trens. Cada cop que he d'agafar el tren per alguna cosa, és una loteria. Sí. I això. Tots els usuaris estan resignats. Agafen. Ah, jo agafo un bus,

ostres, jo he trobat algun amb cotxe. No pot ser una situació estructural que durem per descomptada.

No pot ser. No ens podem resignar.

Ha guanyat Renfe. Si voleu una anècdota, que és anècdota i per tant no té categoria de general, però jo sóc usuari de Ferrocarrils de la Generalitat. Ah, m'anava a dir, tu tens fe, tu tens moral, ara. D'acord, d'aquí ve l'anècdota. Quan hi va haver la gran crisi de Rodalies, que es va aturar Rodalies, la línia de Sabadell, la gent de Sabadell pot triar o la Renfe o Ferrocarril. Si vols, molta gent que estava habituada a Renfe va venir a Rodalies. I és que senties alguns comentaris que. Entenies el drama. Ah, però ve alhora. I vaig arribar a sentir això en una andana. Ah, però ve, calla, que ve alhora. Però clar, ho deien sorpresos. I clar, molta gent ja s'ha quedat a Ferrocarrils. Però clar, és a dir, quan surts de la bombolla, t'estàs tan acostumat a que això no funcioni bé, que quan surts de la bombolla o vas a l'estranger i dius, ah, carai, ah, diu que ve alhora, ve alhora, ah, carai.

Ja hi compta que tindrà problemes, però clar, la gent té dret al seu propi temps. Home, esclar, és que és un abús. És que és increïble, no? És a dir, que donem per bo que tu pots arribar a mitja hora o una hora tard a la feina de forma recurrent amb el prejudici que això et suposa o per tu o per la teva empresa.

No, perdona, perdona, jo conec persones que estan contractant gent que no sigui de fora de Barcelona o que tingui alternativa a Renfe. És a dir, d'on ets? De Sant Joan d'Espí. Molt bé, com vindràs? Quina solvència tens, quina gratitud. Clar, clar, aquest és el tema, que no es pot. Hi ha molta gent que no pot triar. Clar. Que no té una alternativa. No pot triar. Doncs potser aquesta persona es queda sense feina. Sí, sí. Perquè potser l'altra, que l'ha de contractar, ha tingut una mala experiència amb un anterior que venia amb refi i no arribava mai. I això m'ho han explicat. És a dir, que.

Això ens lliga molt bé amb el que parlem després de la publicitat, perquè, clar, ara explicarem el preu dels pisos a Barcelona. Ja sabem que estan disparats, però ara també es comença a disparar en poblacions a la rodalia de les grans ciutats. Si el transport públic no funciona, el drama és encara més gros. Després de la publicitat, ho comentem.

La nova temporada de l'Auditori ja és aquí.

Entrades a auditori.cat.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim. Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer.

El futur és aquí. Tot el que Catalunya posa al teu abast a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Benvinguts a la renaixença

del segle XXI. Mama, què tal?

Bueno, que això d'avui no es pas repetit, no? Que s'han passat tot l'estiu repetint programes. És que ets tonto, eh? De veritat, no veus que t'entabanen sempre? Quan era petit ja li robaven l'entrepà a col·legi. Mama, deixem-ho estar, sisplau. Vos alguna cosa o puc anar. Què fareu aquest any? Veig que n'hi ha un de nou.

Ah, sí? En Joel Díaz. No m'ha pas agradat, de moment. Ah, no? Más sal. Què vols dir, que és más sal?

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

D'aquí a 17 minuts seran les 4 de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb el Maiol Roger, la Lourdes Siuró i el Ferran Casas. El dia que hem sabut, potser ja ho podíem sospitar, que comprar un pis a Catalunya és més car que mai a la història. Segons les dades fetes públiques avui pel Ministeri d'Habitatge, el preu mitjà del metre quadrat a Catalunya és de 2.750 euros. És una pujada del 10% de mitjana si ho comparem amb com estaven els preus ara fa un any. L'increment és substanciós, però si ho mirem per poblacions, hi ha ciutats catalanes on el preu per metre quadrat és astronòmic. A Barcelona, de mitjana, 4.600 euros al metre quadrat. Un 7% ha crescut el preu en l'últim any. Però la capital catalana no és el lloc més car. Li han passat al davant Sant Cugat del Vallès i Sitges, on el metre quadrat ronda ja els 5.000 euros. Aquests increments del preu de compra no només s'han donat al voltant de Barcelona. Per exemple, a les comarques de Tarragona, Salou és avui la ciutat més cara per comprar un habitatge, a seguida de Cambrils, al Baix Camp. A les comarques de Girona, comprar una propietat a Lloret de Mar, a la selva, és més car que fer-ho a la ciutat de Girona, amb augments d'entre el 12 o el 13% respecte a l'any passat. Sembla, doncs, que l'encariment de les capitals ha fet que l'increment de preus s'hagi traslladat també a les altres ciutats properes. Tot això passa en el marc d'una pujada del tipus d'interès fins al 2,5%, que amb tota probabilitat. Seguiran encarint les hipoteques els pròxims mesos. Aquesta setmana també hem sabut que l'habitatge és la principal preocupació de la població. Així s'ha pogut llegir en l'últim baròmetre del CIS que es va fer públic dilluns. Saludem Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona i col·laboradora del Matí de Catalunya Ràdio. Professora Guillén, bona tarda. Hola, bona tarda. És evident que tenim un gran problema amb el preu de l'habitatge. Fins ara parlàvem molt del lloguer, però amb la compra també tenim uns preus astronòmics. S'ha arribat a preus mai vistos fins ara. La pregunta que podem dir és per què passa.

Doncs mira, per moltíssimes raons. Hi ha 6 o 7 raons que jo et puc explicar que es veien venir sobre el paper. I una d'elles també ha estat per culpa que la regulació del lloguer ha fet que hi hagi menys oferta de lloguer i moltes famílies han optat per dir, vaig a comprar. Llavors s'ha generat una demanda a la compra d'habitatge que ha fet que. Això és economia bàsica, eh? O sigui, més demanda i menys oferta, doncs puja el preu. I aquí també hi ha aquesta qüestió de l'oferta. No és tan fàcil tenir el producte disponible quan hi ha la demanda. Generar un habitatge vol dir molts mesos i fins i tot anys. Hi ha un cost de producció, que s'ha de construir l'edifici, i després també hi ha una lentitud amb la tramitació de tots els expedients, subministraments, tot el que està al voltant de posar aquell habitatge a l'abast de les persones.

A més es dona aquest fet que dèiem que el preu està pujant ja ho sabíem a les capitals però també a les poblacions del voltant de les capitals on la gent suposo que com que no pot comprar un pis a Barcelona intenta anar a la primera o fins i tot segona corona metropolitana.

Sí, aquest és un efecte que hi ha alguns grups d'economistes que han estudiat aquí a prop nostre, a Catalunya, que s'anomena el contagi. El contagi és perquè, esclar, com que no trobes l'habitatge a la zona que nosaltres volem, ens n'anem el més proper possible. Però és que, a més a més, clar, quan un promotor promou un habitatge i veu que en el districte postal que hi ha al costat s'acaben de vendre a 2.700 al metre quadrat, doncs el posa a 2.800. I aquest efecte de contagi, que és lent, però que s'està veient, esclar, encara accelera més la bola. Que us he de dir que és una bola que tothom, en el nostre entorn dels economistes, tenim clar que és un impacte de demanda, que no hi ha encara especulació, que seria un altre fenomen que seria més complicat. El comprar per revendre, perquè com que el revendrem més car, això sí que generaria una bombolla que és molt perillosa i, de fet, s'està vigilant molt que no passi. Per tant, no és bombolla, eh? En aquests moments s'està dient que no, que no. Però clar, hi ha un increment de preus molt gran. I són aquestes dades que s'acaben de veure avui. O sigui, per sobre del 10%. Això no es veu a l'IPC, eh? També ho vull dir. L'IPC, que és l'índex de preus, recull l'ús de la vivenda. Per tant, allò que seria l'aigua, la llum. El lloguer. Això sí que reflecteix l'IPC, però quan estem parlant de preus d'una compra d'habitatge en propietat, que és un bé que nosaltres volem per tota la vida, que per això ens preocupa molt saber on viurem, això no es recull a l'IPC. Per tant. Estem una mica en fals aquí, sí.

Més coses, clar. Primer, hi ha molta gent que no pot accedir a aquests preus. És impossible comprar un pis per molta gent. Però els que arriben, i potser ho fan allò justet, allò fregant el pal, clar, ara estem en un procés d'augment dels tipus d'interès. Per tant, si ara t'hipoteques i guana els pròxims mesos, els pròxims anys, la hipoteca se tancarirà. Per tant, estem a les portes de que la situació encara sigui més complicada, fins i tot per la gent que ha pogut accedir a aquests pisos?

Sí, exactament, perquè com que estan creixent molt els preus a nivell de tota la zona euro, segur, vaja, ja s'està veient que en els propers mesos els tipus d'interès, i per tant el preu d'una hipoteca, la quota que haurem de pagar serà més alta. Això també fa que s'avancin les decisions, perquè tothom que està una mica informat sap que li costarà més si retarda aquesta decisió. Per tant, que ara està exercint més pressió. I hi ha una altra qüestió important, que són els expats que estan venint aquí, que s'està dient que són pocs, Però hi ha poques dades sobre això, és a dir, persones estrangeres que s'estableixen aquí perquè volen treballar des d'aquí, des del nostre país. L'única solució que jo et puc donar, que ja sé que m'ho preguntareu, és que ha de millorar el transport. És a dir, l'única forma ràpida és que el transport millori perquè no vulguem estar tots vivint al mateix lloc. Que és a prop de la feina, perquè és clar, com que els problemes de transport són els que ja heu comentat abans, doncs clar, tampoc no ens en podem anar a viure massa lluny, i aquí, clar, per això és un problema molt difícil. I jo també us vull dir, hi ha molta demagogia quan es parla de vivenda d'una forma molt banal. Jo a vegades penso, si algú es posés a parlar de cirurgia amb un cirurgià, clar, el cirurgià es posaria les mans al cap, no?, Els economistes, a vegades, quan sentim segons quines afirmacions, diem que aquest problema és un problema molt complex. No es pot solucionar amb quatre mesures, perquè algunes d'elles, i en aquest sentit, deixeu-me que doni la meva opinió personal, la regulació ha empitjorat la situació. Clarament.

Del que expliques, si hi haurà més demanda perquè la gent no pot llogar, per tant es posa a comprar i a més a més venen expats, per tant hi ha més demanda, però no hi ha prou oferta perquè els pisos són els que són i encara que ara s'anunciïn que es construiran molts pisos, estiguen uns quants anys primer a tenir tots els permisos i poder-los construir. Si a més a més el transport estan vies de millora, però confiem que en un parell d'ans estigui, però per tant en els pròxims dos anys la cosa no millorarà aquesta escalada de preus no només no s'ha acabat, sinó que és previsible que en els pròxims mesos i anys encara vagi a més.

O encara vagi més, o el que està clar és que potser s'estancarà, però d'allà no baixarà. I és per això que és la primera preocupació. Si comences a analitzar una mica totes aquestes dimensions que hem parlat, és normal que tots nosaltres estiguem preocupats, i en especial famílies fràgils i persones grans. Persones grans que potser no tenen una vivenda en el seu actiu, que pensen, bueno, jo on aniré a viure? Perquè tampoc vull viure en un lloc molt aïllat, perquè jo soc gran i vull tenir accés també als centres de salut, etc. Per tant, s'està convertint realment en un problema difícil, perquè a més a més requereix solucions a llarg termini. No podem pensar que això en tres mesos farem una gran solució. I per tant, és qüestió de convèncer que hi hagi realment persones dedicades a a pensar-hi, però amb llarg abast, no en termes d'una legislatura.

I l'última, deies, les dades ens diuen que no hi ha especulació, però és veritat que en aquests preus hi ha una gran part de la societat que no pot accedir al mercat i que per tant no pot comprar, només poden comprar els que tenen un alt poder adquisitiu. Clar, això s'assembla molt a l'especulació, però no dius que no són especuladors, sinó que és simplement que hi ha una part important de la societat que no pot accedir-hi, que no entra al mercat i que per tant no té allò com viure.

No, exacte. D'això sempre n'hi ha hagut. Persones que quan hi ha una escalada de preus compren per vendre després més tard, això també passa a la borsa. Però en aquests moments, esclar, hi ha tanta necessitat que realment jo crec que no s'està produint encara aquesta escalada tan bèstia, perquè com que hi ha por a la regulació que hi pugui haver en el seu moment, tampoc la gent vol acumular habitatges i després tampoc els podrà rentabilitzar, no?

Doncs és la Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona. Si em permets, ens queden cinc minuts, però per si de cas ara el Ferran, el Maiol o l'Urdes diuen alguna cosa amb la que no estiguis d'acord, no t'acomiado, i per tant tu mateixa tens el micròfon obert, perquè com que dius que a vegades se senten alguns arguments, doncs mira, escolta'm, com m'ho veieu, perquè realment el panorama que ens està fent la Montserrat Guillén, més o menys diguem-ne que el nazi ens ho deia, que la cosa no pinta bé, però clar, quan sents un expert encara pitjor.

És superevident que estem davant d'un problema social que no és només nostre, que no és només de Barcelona i que no és només de Catalunya, que és global i que és de totes les ciutats d'Europa i és que pràcticament del món, no? És a dir, quan vas fora, fas turisme, veus i t'acostes per curiositat a una immobiliària i veus els preus i penses, caram, no està massa millor que a casa nostra la situació. Hi ha una frase que crec que us resumeix bé que ha dit la Montse Guillem, que diu que no es pot solucionar en quatre mesures, efectivament. Aquí calen acords i calen polítiques integrals. I qui es pensi que només regulant o intervenint, que jo penso que és absolutament necessari, i ara l'Urdes em dirà que no, però jo penso que és absolutament necessari regular i intervenir perquè ja sabem que quan deixem que el mercat faci de les seues normalment no va a favor de les classes treballadores sinó que va a favor de qui especula i de qui acumula riquesa i alhora cal construir, cal complir i també cal prendre mesures imaginatives. Per exemple, quan es parla de tal vegada, en algunes ciutats els pisos són massa grans i estem a punt que el tipus d'habitatge més habitual sigui l'habitatge unipersonal, de gent que viu sola. Doncs algú que viu sol segurament no necessita un pis de 120 metres quadrats i potser allà poden sortir dos habitatges. O, per exemple, què passa amb els baixos comercials que alguns es poden. Es poden convertir en habitatge. O què passa amb la densificació?

No en una ciutat com Barcelona, però sí a la segona corona. Això que dius, Ferran, el tema d'un gran pacte, des que estic en aquesta tertúlia i amb tota la meva vida professional, que m'he dedicat bastants anys al dret immobiliari, ho venim demanant. Venim amb una voràgine reguladora i legislativa des del 2023. Que cada dia canvien les circumstàncies de les lleis i que és el concepte de gran tenidor. Com es determina una renta? Els professionals no saben què vol dir cobrar una renta de lloguer i actualitzar-la. Això crea una enorme inseguretat jurídica que perjudica, que tu has dit, perjudica a la gent més pobra, precisament, perdó, afavoreix el ric. Sí, afavoreix el ric. I el que perjudica enormement és la gent més vulnerable. Perquè quan no hi ha oferta d'habitatge ni de lloguer ni de compra, qui es queda sense és qui no hi arriba. Perquè, per exemple, amb el tema de lloguer, Qui passa el càsting són persones que tenen unes nòmines més còmodes i que donen més garantia al propietari. Qui no la té tan còmoda? Poder, molt segura. Poder és una persona que té un treball molt humil i que cada mes cobra, però al propietari no li és atractiva aquesta renda, perquè després hi ha conseqüència de la regulació, una dificultat enorme de poder desnonar aquella persona si incompleix la renda de lloguer. I per acabar, s'estan produint una. D'oferta d'habitatge al mercat de lloguer, perquè precisament aquesta inseguretat jurídica fa que molta gent opti per comprar i per vendre. I si aquí, a més a més, hi afegim que hi ha molta pressió demogràfica, el cocktail està servit. O fem un esforç, i amb això acabo, que hi hagi un pacte per l'habitatge on hi hagi totes les mesures 360 graus, des de la mobilitat a les densitats, a canviar d'usos, per exemple, locals de negoci, o no ens en sortirem perquè el repte és majúscul.

Montserrat, d'això que has sentit, alguna cosa a dir sobre el que comentaven el Ferran i la Lourdes?

No, simplement el Ferran també dir que estic d'acord amb les mesures que proposa, però que algunes d'elles precisament el que van és desregular, donar més llibertat d'adaptació de la nova oferta, això que deia, per exemple, d'habitatges més petits, perquè això permetria fer més unitats. I sobretot també m'agradaria que també a vegades es pensés que que regulem, però regulem no per fer fora a fons buitres, perquè aquí hi ha moltes famílies estalviadores que també tenen en els seus actius aquests habitatges. S'està pensant a vegades d'una manera molt genèrica i per què no es fa específicament per aquestes grans empreses que sí que venen potser amb ànim especulador. Hi ha una cosa molt important que s'ha de vigilar molt, eh?, que sobretot l'habitatge també requereix un manteniment. En algunes ciutats europees, que jo crec que no són comparables perquè també els sous allà són molt més alts, el fet d'haver exercit excessiva pressió ha fet que no es faci cap mena de manteniment. L'habitatge ha de ser rentable i ha de ser digne per tothom. Jo només volia afegir això.

Doncs queda clar. Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Bona tarda, gràcies.

No, no, perquè com que la Montserrat ho ha deixat tot molt clar i l'habitatge no és el meu camp d'expertesa, només és que t'ha quedat una tertúlia molt optimista entre que els trens no funcionen, que la gent ha de marxar fora i necessita el tren, i que al final el més optimista és que l'ahir ens matarà a tots.

Perdona per aquesta conferència, el president Illa de Dilluns, que va ser el país de les maravilles.

El que passa és que això del pacte per l'habitatge està bé, però és una quimera, perquè l'habitatge segurament és de les coses més ideològiques que existeix. Gairebé tant com l'educació, que seria obrir un altre A més a més,

en el programa que tenim, amb eleccions a la porta, segur que hi haurà un pacte. Segur, tots hi posarem bé. Que seria desitjable.

Perquè si és el principal problema del país hauríem de posar-nos mínimament d'acord però em sembla que no em sembla que

no passarà em sembla que no ens ha quedat tot tan pessimista que passarem al relleu algú molt optimista el Francesc Garriga Garriga, bona tarda ara pensava

a veure qui saluda a tu que no ets optimista som molt és la meva missió en aquesta casa ser optimista doncs així anem doncs exacte. Només et dic que arrencarem amb un cas que no és per ser gaire optimistes, perquè avui n'heu parlat a l'informatiu del judici a Roger Espanyol, doncs resulta que han hagut de canviar d'intèrpret, perquè la persona que havia de fer la traducció del català al castellà, era incapaç de fer-ho. Sí, sí. Hi ha hagut problemes amb la traducció, sí, sí. Estem aquí, eh? 2026, eh? Més difícil, no seria?

Del rus al xinès, diguem-ne. Hi ha reptes superiors, sí. Cròniques colonials.

Doncs explicarem una mica què ha passat i per què ha passat i jo crec que ens sorprendrem quan sapiguem quina és l'empresa que presta aquests serveis i d'on és aquesta empresa. Ara a les 4 ho expliquem.

Molt bé, ha fet molt bé. Clip hanging, eh?

Escolta, Garrigat, puc fer una pregunta? Sí, clar. Vas aclarir ahir que va dir el Pedrerol o no? Un lapsus, eh? Un lapsus. Un lapsus. Un lapsus. Un lapsus que el va repetir dos cops,

però si ell diu que és un lapsus, doncs l'acceptem. Un re lapsus.

Sí, molt bé. Tinc lapsus, lapsus. Hem tingut una exclusiva que és Francesc Garriga fent d'imitador.

Sí? A la part d'humor del Matí a Catalunya Ràdio. Una sorpresa que tenia preparada de fa dies. Però tens més repertori de personatges o et quedes en pedrerol? No, no, deixem-ho així. Sí, perquè m'animo, m'animo i has d'acomiadar el programa. Doncs passa el currículum al matí de Catalunya Ràdio. De fet, ja hi entra. No sé per què no t'he silenciat mai. Bé, perquè ja teniu un pedrerol. En tindrem dos. No són masses.

No, no, s'està deixant anar. Va, que ja són les 4. Vinga, doncs fins ara. En 20 segons, la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga o els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornem demà a partir de les dues. Ferran Casas, Lourdes Siuró, Maiol Roger i gràcies a tots tres. Fins la pròxima. I fins demà, els oients. Bona tarda de dijous a tothom.