Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 18/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjà amb la denúncia d'ANC, Òmnium i els advocats d'Iridia per la vulneració dels drets lingüístics en el judici del cas Roger Espanyol, que acumula despropòsits per la incapacitat dels traductors de garantir que s'hi pugui utilitzar el català. També hem connectat amb Tarragona, on ha començat el judici pel cas Inipro. Per les acusacions és una trama de corrupció del PSC. Les defenses, amb l'exalcalde Josep Fèlix Ballesteros al capdavant, sostenen, en canvi, que com a màxim hi pot haver alguna falta administrativa. Veurem què diu el jutge. I ens hem fixat en la importació de cotxes de segona mà de més de 10 anys, que es dispara per l'alta demanda que hi ha provocada, sobretot per l'augment de preu dels cotxes nous. Tot això ho hem explicat a la primera hora, ara què més podem afegir, Joan Bota? Doncs sobre el tema amb

què començàvem, Esquerra Republicana, els comuns i la CUP demanen la compareixença al Parlament del conseller de Justícia Ramon Espadaler perquè doni explicacions sobre aquests problemes amb la traducció del català. A Madrid, Isabel Díaz Ayuso relativitza que la venda de l'àtic hagi quedat deserta i no es recuperin més de 6 milions d'euros. Defensa que és un patrimoni que està en mans del govern madrileny i es queixa d'una persecució diu política. Mentrestant, la jutgessa mou fitxa i demana a la Fiscalia si creu que pot investigar el govern de Jussó per malversació per aquesta polèmica compra d'aquest àtic. Ho ampliem des de Madrid. Tania Tàpia.

Acorralada per les preguntes i visiblement nerviosa, ha intentat justificar els problemes que tenen per vendre's l'àtic de luxe. El seu govern el mantindrà a la venda de manera indefinida fins que arribi una oferta de més de 6,7 milions i es queixen que ningú el vol per la mala publicitat del cas. Ayuso no aclareix qui va ordenar la compra i es desentén de tot. Se ha dado una orden de ese tipo, se buscan muchas viviendas y ya está, y se ofrecen y ya está. Yo qué sé si la compra o no la compra, a mí qué me importa. L'última versió és que el volient, com a residència ocasional d'autoritats, Ayuso nega, però, que fos per anar-hi a viure ella i ataca la premsa per no fiscalitzar, diu, amb la mateixa intensitat el govern de Pedro Sánchez.

Més qüestions amb la perspectiva d'una guerra que no s'acaba i el petroli per damunt dels 100 dòlars al barril. Europa es prepara per una tardor de preus cap amunt i el govern espanyol insisteix a demanar a Brussel·les que impulsi un impost europeu per gravar els beneficis extraordinaris de les companyies de petroli i gas. Ho ha dit el ministre d'Economia Carlos Cuerpo a l'arribada de la reunió de l'Eurogrup que se celebra a Dublín. Té el suport de països com Alemanya, Portugal o Polònia.

Que haya una solución europea para que efectivamente ese reparto del coste de la guerra sea un reparto justo. La comisión queremos que haga el análisis señalando si existen esos beneficios extraordinarios de la situación actual para que podamos entre todos poner ese impuesto que los grave y que nos permita también atender a la situación de hogares y empresas.

Y fem precisament un apunt de mobilitat perquè a aquesta hora hi ha problemes per circular en alguns punts de la xarxa viària, Equip Viària i Manerud García.

Doncs sí, hi ha qual a P7 entre Vallaterra i Sant Cugat del Vallès, en direcció a Tarragona, per un accident que talla un carril. A la sortida de Barcelona per la C58, un vehicle avariat a Montcada talla també un carril, provoca retencions des del Nus de la Trinitat, també afecta la B20, la Pota Nord des de Badalona i la Ronda Litoral des de Sant Adrià. Es manté obert el carril busbau de la C58 per a tots els vehicles, excepte els camions més pesants. D'altra banda, a l'aeroport del Prat es registren retards perquè a causa del mal temps es regulen els vols. I retards de 20 minuts a l'R2, R2 Nord i R11 de Rodalies a causa d'una incidència d'infraestructura.

Passen 4 minuts de les 3. És el Catalunya Mitjia, amb Òscar Fernández, que no s'ha pogut sentir quan tocava. Amb el Pere Rusiñol, periodista, soci, redactor d'Alternativa Secondo Bengasi de Mongòlia. Bona tarda. La Isabel García Pagán, sotsdirectora de La Vanguardia. Bona tarda. I el Marcos Lamelas, periodista del Confidencial. Bona tarda. Tot bé? Bona tarda. Molt bé, gràcies. Esperem que també tu. Sí, de moment no tenim queixa. Més divendres, que segons com, per segons qui, o com és el cap de setmana. No sé si per tothom, però bé. El primer tema, ja sabeu, ens el proposen des de fora.

I els divendres és l'Empar Moliner, qui ens el proposa. Bona tarda, Empar. Bona tarda. Tot bé, tu també?

M'ha agradat molt sentir IA amb Òscar Fernández perquè justament aquests dies a Catalunya Ràdio demanen a les persones que fan programes que si fan servir l'IE que ho diguin.

El Catalunya Medià no en fem servir, com a mínim, del que posem en antena. Una altra cosa és la feina dels periodistes a l'hora de documentar-nos, de buscar dades, etcètera, que aquí sí que alguna cosa fem, però tot el que emetem, per exemple, no hi ha cap.

El TAS vertical no fem servir ja ni en farem servir per una raó. Perquè si féssim servir ja, ens faria la feina i ens agrada. El que és bonic és buscar la documentació i tot això, fer la feina. Si no, perquè ho fem.

Clar. Molt bé, doncs escolta'm, has de respondre a aquest correu que ens l'han enviat a tots ja he respost l'empara ha fet allò que quan hi ha un correu a molta gent hi ha un respondre i ella ha fet un respondre a tothom i per tant tots hem rebut la seva resposta com a mínim no havies faltat al respecte a ningú i per tant la resposta era podria ser així hagués pogut passar aquests fills de puta va ser molt correcte per venir de mi. Sí, sí, sí, perquè quan vaig veure hi vaig pensar, ai,

a veure, i no, passa el filtre. Allò que t'han d'enviar un whatsapp. Has enviat un correu equivocat. Has enviat un correu equivocat, esborra corrents. Qui no ha enviat un correu equivocat, i llavors què fa? Comença a omplir de text, i text, i text, i text, perquè aquell no el vegi. Perquè ja ha estat.

Però no és això el que proposaves com a. La Isabel va fent cares que no sé si és que li ha passat alguna vegada no, no, no, veig tècniques veus que hi ha alguna cosa que li han passat diverses vegades i que per tant ja ha desenvolupat una

tècnica alternativa jo he de dir que quan rebo un whatsapp que no és per mi, el primer que faig és una captura per si de cas.

El whatsapp es pot desborrar l'avantguardia és important no, no,

és per tot per la vida per la vida,

per la vida és important ser ràpid si reo un whatsapp que no és per mi segurament trigo 3 hores en veure'l tenen temps d'esborrar-lo editar-lo o no és per tu però igualment et penses que sí ja ho miraré molt bé. Segueixo la tècnica de si és important ja trucaran. És una tècnica molt antiquada. Fins que la campanya una secretària per Marcos tria un fill. No sé per què. Salvem les balenes, ha triomfat, però una secretària per Marcos no. No acabo d'entendre per què. Aquesta campanya la fas tu sol. Bueno, escolta, i la gent que es vulgui sumar. Veig poc múscul aquí. És una iniciativa humanitària que no ha tingut prou ressò.

Però si has de demanar firmes o alguna cosa de suport, veig poc múscul si estàs tu sol demanant-les. Aquí et falta algú més que t'ajudi en la campanya.

L'únic judici que hi haurà per l'1 d'octubre, de tot el que va passar, l'únic judici s'està fent ara. És el judici a un home, que es diu Roger Espanyol, que va perdre un ull per una bala de goma. I quan sento l'expressió que estem dient aquests dies, judici per lesions, penso, lesions, quina paraula tan barata, no?, per perdre l'ull. El cas és que en el judici que es produeix a Catalunya, la víctima i els seus advocats s'expressen en la llengua de Verdaguer, o si ho voleu més contemporània, en la llengua de Guardiola, el català, que és la pròpia. Com que hi ha testimonis que són de fora de Catalunya, en general, policies o que no entenen el català, s'ha recorregut als serveis de traducció. Ara sentirem, si és possible, el moment en què l'advocada fa una pregunta, un testimoni que s'ha de traduir, i veieu aquí que la traductora no en sap. L'advocada, per si de cas, li torna a repetir. I li ho repeteix, ara ho veureu, vocalitzant d'una manera tan bona que em temo que hagi rebut lliçons de la Marta Romagosa. O sigui, Marta Romagosa no vocalitza tant. Però d'on no n'hi ha, no en pot regar.

Si ell va participar en el disseny de l'operatiu de l'1 d'octubre en relació als criteris d'ús de la força.

Si ell va participar. Perdón, ¿podría volver a repetir, por favor?

Li repeteixi res. Què ha passat, direu? Doncs us ho contesto. Els judicis, naturalment, calen traductors i de moltes llengües. Podria passar que es cometés un delicte, per exemple, a Barcelona, i que hi hagués un delinqüent. Catalano parlant, que hagués agredit un ciutadà rus i que el testimoni fos del Magreb i el còmplice fos del Paquistan amb un germà que hi era de Colòmbia. He dit que el delinqüent és català per no oferir susceptibilitats de ningú, que ningú es doni per ofès. Només estic fent una barreja d'idiomes. Caldrien traductors del català, de la masic, del rus i de l'ordú. Del castellà, no. En el cas que ens ocupa, l'empresa de traducció, que deu haver guanyat un concurs públic, és en seu a Granada. La traductora, que jo diria que té accent rus però no ho puc jurar, Sembla que no sàpiga català i es veu que sí que parla altres llengües útils en el món del judici, com el rus. A mi em sembla meravellós que en un judici pels fets de l'1 d'octubre hi hagi aquí tanta tradició d'escola d'idiomes i tants professionals de la llengua que envien una senyora a traduir que no sap traduir. Segurament el que va passar és que l'amo de l'empresa li va dir. Ninoška, això és un nom figurat, ves tu. I la Ninoška va dir, Janí Gavarú pa katalonski, que vol dir, no sé parlar català, això en rus. I ell li devia dir, tu ves, que lo que no puedo hacer es enviarles el Google Translator, que para algo cobro. Ya verás que al ser un dialecto se entiende todo, Ninoška.

Sobre això, avui el col·lectiu d'advocats Iridia, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana han denunciat vulneració de drets lingüístics en aquest judici, per això que explicava l'empara Roger Espanyol. Les entitats qualifiquen d'intolerable que els advocats de l'acusació no hagin pogut preguntar en català a alguns testimonis de la Policia Nacional perquè la traductora no era prou solvent. Les traduccions jurades en l'àmbit de la justícia provenen de l'empresa contractada, com deies, pel Departament de Justícia de la Generalitat que licita aquest servei cada any. És a dir, el departament contracta una empresa d'intèrprets i a partir d'aquí els tribunals demanen els traductors que necessiten en cada moment. Però aquesta empresa va enviar una traductora especialista en rus i en ucraïnès, no pas en català. La mateixa sala del tribunal va haver de demanar una segona traductora davant la incapacitat de fer la feina de la primera. Ara bé, la segona traductora tampoc no va ser capaç de traduir amb solvència del català al castellà. Per tot això, per exemple, Anaís Franquesa, del col·lectiu d'advocats Iridia, que porta el castellol i espanyol, demana al departament que prengui mesures perquè ahir en el judici es va vulnerar la Carta de Drets Lingüístics de la Ciutadania davant de la Justícia i també la Llei Orgànica del Poder Judicial.

És intolerable. El Departament s'ha de respectar els drets lingüístics. No pot ser que les persones no puguin exercir el dret de tenir la justícia en català. Si les persones no entenen el castellà, que hi hagi una traducció simultània decent.

Ni no es que traduzca lo que acaba de decir.

El Departament de Justícia diu que ha fet un requeriment a l'empresa que li presta aquest servei per aclarir de manera immediata aquest incompliment en el servei de traducció al català que presta als tribunals i li demana que garanteixi que el servei s'ajusta a les condicions del contracte. L'empresa contractada que presta el servei als òrgans judicials i a les fiscalies de la ciutat de Barcelona i de l'Hospitalet és Ofilingua, a qui el Departament de Justícia ha adjudicat un contracte de 2,2 milions d'euros. No sé com ho veieu, tot plegat. La veritat és que els episodis que es veien ahir a la sala són absolutament surrealistes.

Mira, sort que el papa francès, que és inviolable, perquè, o sigui, buscant un traductor del llatí, això seria un drama. Sort. Tenim sort.

Bueno, esperem que ni no. És clar, com a mínim, ja que no ha pogut desempenyar la seva feina en condicions, com a mínim, com la de la pel·lícula, trobi l'amor. Greta Garbo, al final, fracassava en la seva missió, però trobava l'amor. Estava nerviosa, pobres, que no era culpa de.

M'han enxampat, eh? M'han enxampat. Havia dit que havia de traduir el català al castellà i es veu que no.

Allò del currículum, no? Quantes llengües parles? I pam, pam. Tots posem creuetes, eh? Sí.

I més de vegades, clar, amb llenguatge allò jurídic i judicial has de tenir una mica de. Aquí la pregunta és quantes

vegades s'ha donat això, sense que ho sapiguem, perquè en aquest cas és un judici dels denominats mediàtics, precisament per el que assenyalava l'Empar, perquè és l'únic judici. O la única causa que ha arribat a judici per actuació policial de l'1 d'octubre però si el servei el donen a fiscalia, tribunals, guàrdies i tal segurament hi ha moltíssimes vegades que molts advocats o detinguts o acusacions o defenses opten per passar-se del català al castellà precisament perquè el servei de traducció o no hi és o no dona les garanties. Bé, i en aquest cas s'han

passat tots el castellà. Per això, per això. Però imaginem-nos una persona que només parla.

S'ha de suspendre el judici, s'ha de suspendre. Cosa que evidentment redunda en la velocitat de la justícia, però en el cas del català, que precisament en el camp de la justícia és on és més residual el seu ús i que se suposava que era un dels objectius tant de la Conselleria de Justícia com de política lingüística, aconseguir que es normalitzés, perquè no estem parlant de generalitzar, sinó de normalitzar l'ús del català de justícia, doncs no és una gran manera contractar amb empreses que no són capaces de donar aquest servei. Insisteixo, i no sabem les vegades que passa, i que sí que es normalitzar bé de canviar de llengua precisament perquè aquest servei no està disponible.

Jo també insisteixo en que quan diem fruita de quilòmetre zero, jo crec que les feines també han de ser molt de quilòmetre zero. Una empresa de traducció que està operant a Catalunya, havent-hi aquí tants professionals, potser hauria de ser d'aquí, no? Però aquesta empresa

a Granada pot tenir perfectament gent aquí, no? Jo crec que, o sigui, això que hem vist o que estem escoltant ara i que recordes en pares, òbviament només pot generar perplexitat, hilaritat, estupefacció, el que vulguem, però la culpa. Aquí no seria ni tan sols de la situació de justícia, ni de l'estat espanyol, ni de res, sinó. Per mi és la generalitat que fa unes bases de contractació que no són correctes. No m'entra al cap que a les bases de contractació no s'exigeixi que hi hagi traductors de màxima qualitat del català. Evidentment que s'ha exigit, segurament, però estan incomplint el contracte. Ho desconec, jo no sé com ha sigut les bases d'això, però per mi és increïble que es pugui contractar amb una empresa que no acrediti que té bons traductors de català pels jutjats de Catalunya, per tant, ho desconec, no sé en quin moment es va fer aquest contracte, no sé, però la culpa, diguem-ne, és nostra, per dir-ho d'alguna manera, d'una administració que fa un concurs amb unes bases que. No sé, o no són clares o no s'assegura que es compleixin i, per tant, això no treu ni un gram d'hilaritat i estupefacció. Però vull dir que té més fàcil arreglo que d'una altra manera. Un concurs amb unes bases clares i amb una rendició de comptes, doncs això haurien d'impedir un disbarat com aquest.

En aquest cas el que falta és el rendiment de comptes, perquè les bases en teoria hi són, perquè el Departament està dient, escolta, necessito allò de traducció i que em donis aquestes llengües, i segur que el català hi és. Ara, és evident que ningú no ha controlat que això s'estigués donant aquest servei, perquè la primera que hem tingut un judici amb molt focus mediàtic, s'ha vist que les traductores no eren capaces de traduir del català al castellà.

Potser s'haurà d'acreditar d'una manera prèvia, d'una manera més fefaent. Si és un concurs de dos milions d'euros, entenc que hi pot haver perfectament una garantia prèvia per donar aquest servei en català. Qui són els traductors que tens? Si tu estàs a Granada o on estàs, és igual. Qui tens a Catalunya per venir a treballar quan hi hagi un judici a Catalunya?

Si tu guanyes un concurs de dos milions d'euros,

has de tenir el nivell C. Però l'administració que convoca aquest concurs ho ha de garantir.

També ha de tenir un nivell C. Per traduir això, no estem parlant ni de nivell C. Estem parlant d'un nivell. No, però s'ha de tenir nivell C2.

La gent s'està jugant sentències judicials. És una cosa molt seriosa, això. S'ha de tenir nivell màxim de traducció del català. I també per respecte a la gent que fa traducció

i interpretació, que són molts.

Òbviament. Deixem-me saludar la Ruth Carandell, que és directora de plataforma per la llengua. Ruth, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquesta situació en el marc d'un judici, és a dir, en un moment de més vulnerabilitat pels acusats, pels testimonis, pots estar nerviós, pots estar-te jugant una condemna més dura o menys dura i vols expressar-te en la teva llengua. Això passa habitualment? Pot passar? És comprensible que passi una cosa així, que no et puguis expressar en la teva llengua quan hi tens tot el dret?

Que la gent ja ni es queixa, que ho dona per fet. I les queixes que a nosaltres, per exemple, ens arriba al nostre saber de queixes, tenim inclús coaccions pels propis jutges perquè la gent canviï de llengua. I tenim també endarreriments judicials perquè es presenten en català els escrits. I tenim també dades, que comenteu ara vosaltres que no se sap les dades, la mateixa Generalitat té penjat al seu portal web. La dada que el 80% dels escrits que es presenten en català exercent el dret a opció lingüística del procediment no respecta. Directament, de cada 100 peticions o demandes que es presenten per un procediment que es fa en català, el 80% es tramitaran en castellà directament perquè així ho decideix l'oficina judicial. I això no és culpa de les empreses, sinó que és culpa de qui dissenya aquest servei, que és un servei que ve directament al servei de la justícia regulat i en un marc normatiu que afecta tot l'Estat. Hi ha una llei, que és una llei orgànica del 2024, que és la llei de defensa, on diu que tots els determinats en un procediment tenen dret a poder fer servir la llengua, sobretot si és l'oficial d'aquell territori, Però l'oficial d'un territori serveix per a tot l'Estat. O la seva llengua materna per garantir el dret de defensa. I això ve de les directives europees que s'han hagut de transposar a la normativa espanyola, que també ha fet que s'hagués de canviar la Llei Orgànica del Poder Judicial, i que, a més, dona una garantia suplementària, en el cas que hi hagi alguna empresa que passi aquestes coses, que és que el mateix jutge pot, en aquell moment, habilitar qualsevol funcionari o qualsevol persona que cregui que pot. Conèixer aquella llengua perquè aquell servei es presti d'una manera correcta i em sembla que saber parlar el català a Barcelona no sembla una cosa gaire difícil trobar algú en aquell moment que passés per allà o que estigués treballant el propi jutjat.

El que diu el departament és que ara fa un requeriment a l'empresa per demanar-los què és el que ha passat, perquè clar, aquí és evident que en el moment en què es va fer el concurs el departament demana que se sàpigui i que es pugui traduir del català. Aquí el que falta, per tant, és control per part del departament que allò que es va contractar en el seu dia s'estigui realment desenvolupant.

Poden faltar més coses, perquè depèn de com es liciti, tu pots demanar això a tots els intèrprets o pots dir que aquest servei te'l prestin, però tampoc sabem què va demanar el jutjat quan va demanar l'intèrpret, perquè si el jutjat no va explicar quina mena d'intèrpret necessitava, m'entens? És a dir, que també depèn de veure com estan elaborats els tècnics d'aquesta licitació. És a dir, que això és culpa de l'administració i culpa de l'empresa. Si l'empresa no ho ha fet, evidentment s'ha de sancionar. Però des de la nostra experiència, amb molts, molts contractes per moltes coses, la llengua mai és pedra de toc per després sancionar les empreses. I a més a més,

en l'àmbit de la justícia, on ja sabem que és un dels grans àmbits en què el català està especialment en una situació de poca utilització.

Però és que ja us comento que si de cada 100 demandes que es vol començar un procediment en català, que es té tot el dret la pròpia administració de la Generalitat quan el rep, ho tramita en castellà igualment el 80% és a dir, tot això ens desincentiva o com algunes de les queixes que tenim nosaltres quan algú entra a una sala i el jutge li demana que canviï d'idioma o aquest perquè és mediàtic de cas i s'ha seguit però també n'hem tingut nosaltres algun altre mediàtic a vegades i no vull pensar que aquest sigui el cas la llengua es fa servir també com un motiu més de doncs de punició en aquell cas concret i de. Que a alguns els fa hilaritat, però a altres ens frappa molt i ens afecta en allò més essencial que és la llengua, com a dret humà de les persones.

Per cert, aquesta setmana ha quedat resol un altre tema en aquest cas, en un àmbit col·lateral de la justícia, com és el dels notaris. Per un cas d'un ciutadà que va haver de pagar doble perquè li fessin una escriptura en català.

Sí, la llei de normalització lingüística es diu que les notaries han d'expedir i de tindre com a mínim en català i que hi ha un dret d'opció lingüística. Les notaries posen un cartellet a l'entrada, a vegades o a vegades no, i això va ser una cosa que no les havíem demanat, però en aquest cas una família va anar a signar una compravenda i ningú els va comentar res sobre l'idioma i quan van ser a casa es van adonar que l'escriptura que els havien donat era en castellà. I a sobre hi havia una fórmula que deia que se'ls havia deixat l'opció lingüística i que aquella era la tria que havien fet. Van reclamar contra això, assessorats per nosaltres, i finalment es va requerir pel col·legi notarial a la notaria que a partir d'ara els van recordar el que diu la llei, que és estrany també com això dels jutges i els notaris, que són els experts en lleis, que complissin això, però és que a més. Li van cobrar, com dius, dos cops per cadascuna de les escriptures quan van haver de fer-la en català. I vam haver de fer una altra queixa demanant que es retornés els diners i aquest agost els van tornar finalment els diners. És que tot això és com un problema estructural que el que fa és que tot sigui difícil, que costi i que un estigui disposat a plegar-se, a no defensar els seus drets lingüístics o viure plenament en català amb normalitat, que és el que et tocaria, no? Vivint a casa. Aquí el que anunciem és que, havent-se reconegut tot i havent fet rectificar la notaria, finalment no se'ls ha sancionat a la notaria per no ve complert el que estableix la llei. Com tampoc en aquesta investigació que parlàvem ara, només s'investigui què és el que ha passat amb l'empresa i no s'investigui de debò què és el que ha passat amb el propi departament, amb el seguiment. Del que és la contractació d'aquest servei o que ha passat en el propi tribunal per no garantir els drets dels ciutadans.

De fet, segons un estudi que vau fer vosaltres mateixos, el 70% dels notaris, 7 de cada 10, no donen als clients l'opció de poder-ho fer en català. Directament, ja van a la castella directament, no?

Sí, sí, és així, això era el 2018, però veiem que no ha millorat, almenys continuem tenint queixes, i jo que vaig participar en l'elaboració d'aquest estudi, que el fèiem al peu de les notaries, quan sortia la gent els preguntàvem. En quina llengua us han fet l'escriptura? Deien en català, perquè ens atesen en català, i quan l'obrien i la miraven del sobre, dient, ostres, però la tenim en castellà. O sigui que la gent no era ni conscient, ja no els havien donat l'opció, però no eren ni inconscient, perquè la manera com els havien atès potser els donava la sensació que tenien la documentació en una llengua que finalment tampoc tenien.

Ruth Canandell és directora de la Plataforma per la Llengua. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. A vosaltres perquè us interessin aquests temes. Bé, doncs són dos exemples dels dèficits que encara tenim en l'utilització del català i del dret de la gent per ser atesos o per utilitzar la seva llengua en el tracte amb l'administració o amb els poders, per exemple, en aquest cas judicials o amb els notaris.

I a més a més és que no avança o costa molt d'avançar. Jo recordo fa mil anys quan feia informació de tribunals que fèiem notícia de cada sentència que rebíem en català en marxa del tema que fos. Simplement deies la primera sentència de l'openal, la primera sentència de l'audiència en català. I no s'avança. I quan s'avança, evidentment, com demostra aquest cas, s'avança amb. Amb grans errades o grans falles, però insisteixo, aquí el més important no és només aquest cas, sinó quantes i quantes vegades, com deies tu Òscar, en una situació de vulnerabilitat de la persona que està davant de la justícia, s'opta per canviar d'idioma, per evitar, no sé si la represàlia, però segurament sí, evitar mals majors davant d'un tribunal.

Molt bé, doncs aquest és el primer tema que ens ha portat l'Empar Moliner. Empar, gràcies, bona tarda. A vosaltres. D'aquí a tres minuts seran dos quarts de quatre, fem una pausa i de seguida continuem amb més coses aquí al Catalunya Migdia.

La nova temporada de l'Auditori ja és aquí.

Entrades a auditori.cat.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. Debe ser recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'ha entès. Troba-la al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. Esperem al Supercampus!

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món.

En aquesta terra protegim i acudim. Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer.

El futur és aquí. Tot el que Catalunya posa al teu abast a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya Migdia. Ahir vaig veure una pel·lícula boníssima. Encara no estàs veient aquesta sèrie? No te la pots perdre.

Però si és brutal. Cada setmana arriben pel·lícules i sèries noves. Però quines valen realment la pena? A la finestra indiscreta mirem, escoltem, discutim i sobretot triem.

Les que et sorprendran, les que no et pots perdre i també les que et pots estalviar.

Perquè davant de tanta pantalla el que necessites és algú que t'ajudi a mirar.

A Catalunya Ràdio t'ho expliquem.

Avui a partir de tres quarts de nou del vespre, Espanyol Els. De Manolo González acumulen tres derrotes a la Lliga i necessiten millorar. No m'ha estat bé, hem de millorar-ho tan d'urgent.

Una transmissió del Tot Gira amb David Clupés i la narració de Sergi Andreu. Viu l'emoció de la Lliga al Tot Gira. Som Trescat. Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat. Catalunya Migdia. Amb Òscar Fernández.

Dos quarts de quatre. Som al Catalunya Mitjà amb el Pere Rossinyol, la Isabel García Pagán i el Marcos Lamelas. De seguida anem amb més temes, però durant la tertúlia no hem pogut aguantar les tertúliades de parlar del cas Endic, que el tractaran àmpliament a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga, que ahir ja van tractar-ho i que avui també el tractaran àmpliament, però ja sabeu que avui.

Puc manifestar la meva estupefacció per no tractar-ho

aquí també. Escolta'm, t'estic servint en safata que puguis dir el que et sembli. Ja sabem que avui La Vanguardia ha publicat que Isaac Andik es va mostrar interessat en una tècnica, podríem dir, que s'havia utilitzat per part de la seva terapeuta, en un altre cas, en el que per. Curar, diguem-ne, la mala relació amb un familiar feia veure que el tirava per un barranc. Més o menys seria això.

Sí, sí, ja ho has explicat tot. Diguéssim, demà explicarem alguna cosa més interessant. Compte. Sí, jo crec que el cas que té el perill de fer molt de safareig de barra de bar i de cigaló, per entendre'ns, s'ha de tractar, que no deixa de tenir aquest morbo, però sí que és evident que s'ha de tractar amb cura perquè estàs parlant d'un delicte molt greu, no? I precisament per la rellevància dels protagonistes suposo que crida més l'atenció o té més interès. Però sí que és veritat que s'opta a veure com gent d'aquesta posició social i econòmica es posa en mans de. De terapeutes sense títol que posen sobre la taula una manera de sanar-se molt curiosa i que suposo que a cap de nosaltres que estem aquí se'ns passaria pel cap solucionar els nostres problemes amb els pares d'aquesta manera.

Però són teràpies que no tenen cap mena de reconeixement científic, que no tenen cap mena de validació ni clínica ni mèdica i que depenen de l'encant i la fascinació que pot generar el terapeuta i la seva capacitat de portar a persones amb problemes, diguem-ne, per camins, anem a dir-ho, estranys. I terapies molt cares, no? Tot i així. Bueno, bueno, no especialment cara, eh? És a dir, estem parlant de 200 euros l'hora, que per aquesta mena. Però el preu d'un psicòleg normal tampoc és tan car. És a dir, el problema era aconseguir hora. És a dir. De la quantitat de gent, eh? Però, increïblement, no era que jo aquí te porto a un retiro i et cobro 5.000 euros. No! El problema era aconseguir-ho, perquè era molt difícil. Perquè ella estava també a Suïssa i a Alemanya i estava molt sol·licitada, és a dir, sabia bellugar-se en una determinada èlite econòmica i patrimonial molt determinada, on ella acabava generant una sensació, diguem-ne, de necessitat i de producte escàs, que era ella mateixa, i llavors era molt. Clar, és que estem parlant de qüestions que han sortit per aquest cas i que normalment no tenen transcendència perquè, en fi, la gent no acostuma a parlar d'això, però està allà i no era l'únic client de posició extremadament acomodada que recorria els seus serveis.

Recordem, Júlia Luderwald, és com es diu la terapeuta, que és veritat que ha sortit ara la llum arran d'aquest cas, però que és veritat que era coneguda en aquestes esferes del poder adquisitiu de la ciutat de Barcelona,

on tenia molta clientela. És a dir, tu i jo l'hauríem pogut pagar. Estava al nostre abast. L'únic d'allò és que no ens hauria donat hora.

No entro en els meus plans, però estic sorprès d'escoltar-ne el Marcos. Bueno,

tu i jo podríem comprar un Ferrari? No. Hauríem pogut pagar aquest servei d'elit? Sí. Ens hauríem donat hora? No. Això és una altra manera de ser pobre.

Molt bé. En tot cas, és un cas que no para de sorprendre's amb nous girs i amb noves informacions que apareixen, desapareixen i que desmunten algunes de les tècniques dels uns o dels altres, tant de defensa com d'atac. Veurem com evoluciona. Insisteixo que aquesta tarda, a partir de les 4, el Francesc Garriga i el seu equip, a la tarda de Catalunya Ràdio, tractaran el cas àmpliament i ens ha dit la Isabel García Pagán que demà a la Vanguardia tindrem alguna nova entrega. Per tant, són informació nova, eh? Demà? Sí, sí, sí.

En tot cas, sempre estem parlant, hem de dir-ho, d'informació coyuntural. És a dir, proves fefaents del que va passar, és una altra cosa. No estem encara en instrucció, no?

Passen cinc minuts de dos quarts, us emplaço a la tarda de Catalunya Ràdio per sentir les novetats sobre el que se'n dic. Nosaltres, més coses? Ja sabem que aquest 2027, l'any que ve, serà electoral. És segur que hi haurà eleccions municipals al maig, també durant l'any, sense data precisa encara, hi haurà unes eleccions generals espanyoles. I això a Catalunya ja es comença a notar. Els líders espanyols venen a fer campanya ja des d'avui mateix. Santiago Abascal, líder de Vox, va ser ahir a Lleida, avui al matí ha fet un acte a Tarragona i després serà a Barcelona en un acte a la Zona Franca. Alberto Núñez Feijó, el líder del Partit Popular, serà diumenge a Badalona, un lloc propici amb l'alcalde Xavier García Albiol del seu partit. I Pedro Sánchez participarà al tancament de la festa de la Rosa del PSC a Gabà, a costat del president Salvador Illa. Per tant, els líders dels tres grans partits espanyols seran aquests dies, aquest cap de setmana, a Catalunya, fent precampanya electoral. Encara no hi ha campanya, però, òbviament, tots els partits ja tenen la seva maquinària engegada. Gairebé 10 anys després de l'1 d'octubre, les estratègies dels partits han anat canviant. La més clara, la de Vox, que ahir mateix concretava Bascala Lleida, ha canviat molt el discurs de Vox de l'època del procés a ara.

Polèmica entre catalanes y castellanos ya no tiene lugar. Estamos ante un debate entre civilización y barbarie.

Vox, que ja ha esgarrapat molts vots al Partit Popular, es concentra ara en llocs on tradicionalment han votat els socialistes en les grans conurbacions urbanes. Per això, Núñez Feijó intenta conservar els seus vots a Catalunya, visitant Badalona, on crec que pot assegurar un bon resultat. I mentre que Sánchez, a la Festa de la Rosa, també sap que a Catalunya li és fonamental si vol un triomf electoral. Catalunya és la comunitat autònoma amb més vot i més població governada pel Partit Socialista. No sé com ho veieu, però fa pinta que des d'ara entrem ja en una mena de voràgine que ja no ens aturarem fins a l'estiu que ve. Com a mínim, si no hi va més enllà.

Jo crec que fa temps que estem en aquesta voràgine, com a mínim posant els pilars per a aquesta campanya i la primera finestra electoral que s'obre el 2027 és el febrer-març, de manera que tothom està intentant tenir tota la maquinària dels partits i tota la seva base mobilitzada per si s'ha de començar a córrer l'esprint, no?, Hem de tenir en compte que també dintre del PSOE els qui es presenten a les eleccions municipals i autonòmiques prefereixen que les generals siguin abans que les municipals i autonòmiques, que són al maig. O sigui que el percentatge d'interessats en que les eleccions siguin en aquesta finestra doncs és molt àmplia, i la batalla a Catalunya és evident. Si PP i Vox aconsegueixen arrossegar vot a Catalunya, vol dir que els socialistes el perden, i si Pedro Sánchez, a més de perdre vots per la seva esquerra, es queda sense el seu vot, El seu pal de paller electoral a l'Estat, aquesta remuntada o la supervivència del seu govern o la seva pròpia supervivència a la Moncloa és molt més complexa.

Sí, és exactament així, tot i que, paradoxalment, aquesta mobilització de les dretes que posa en Catalunya en un punt, diguem, bàsic, és precisament el que també pot acabar d'afavorir una vegada més, el que és un fenomen que sol passar cada vegada que les dretes i les extremes dretes tenen possibilitat d'arribar al govern, doncs que qui xucla el vot útil a Catalunya per evitar això és el PSC, i, per tant, és una paradoxa que no sabem si pot tornar a passar. Òbviament, Catalunya és la comunitat clau en aquests moments perquè hi hagi aquest govern que tenim. Si no fos per Catalunya, clarament, ja l'any 23 hi hauria hagut un canvi. I comentava. Estem ja en fase preelectoral. Tinc la sensació que tota aquesta legislatura és una legislatura en permanent mode preelectoral. És a dir, des del mateix moment en què es va formar el govern. Es va formar en unes circumstàncies molt especials. No hi ha un bloc que dona suport en el govern de manera permanent com a tal. Es van posar d'acord per una investidura i per l'amnistia. I tota la resta, la sensació és que és una situació preelectoral permanent, en què per un cantó no. No es va acceptar ni tan sols la legitimitat d'aquesta nova situació, i que per tant està en moda tombar el govern, coste el que costi, des del principi, i per l'altre no s'ha sapigut o no s'ha pogut teixir un bloc mínimament coherent que garanteixi una coherència a la legislatura. Per tant, estem en moda preelectoral, entemo que des del minuto després de la investidura de Pedro Sánchez.

Jo crec que el mode prelectoral començarà a partir de després de Nadal. Que ara, el que hi ha una mena de prescalfament, tenint en compte l'actual clima de polarització que es viu a Espanya. Per matitzar una mica, jo crec que és interessant veure. Que els tres partits que hem comentat l'aproximació a la campanya és molt diferent. El PP fa una aproximació molt clàssica en clau, sobretot de les municipals, és a dir, que vagi a Badalona, al principal alcalde, que té majoria absoluta, és a dir, Feijó està pensant en les municipals, en millorar el seu posicionament en les municipals com una primera palanca perquè després això, per recollir fruits a les generals. En canvi Sánchez jugar la partida amb una maquinària del PSC molt important i molt poderosa però que té problemes perquè ella remunti a les enquestes i que per tant i aquí la clau sobretot és el PSC com estava explicant molt bé el Pere com principal suport d'aquesta legislatura perquè sense el PSC aquesta legislatura espanyola no hauria estat possible. Del tema de Pascal és molt interessant, perquè jo crec que a Catalunya faran el mateix que ha fet a la resta d'Espanya. És igual el candidat, és igual el discurs, ell arriba als jocs, l'important és la presència i l'important és l'hora de les canyes, especialment en públic jove, on bàsicament no és l'important el que digui Vox, sinó aquesta alternativa. On el discurs sembla com superat, no hi ha uns grans plantejaments ni ideològics, ni en contra del que diuen ells, ni de batalla cultural, sinó sobretot de presència de normalització i que és bo, normal i fins i tot contracultural votar a Vox. I molt enfocat al jovent. Una cosa molt rara que a mi em sorprèn molt però que per exemple

a Aragó li va funcionar molt bé ahi Lleida tenia la plaça on es va anordir, la plaça Ricard Vinyas que és una plaça cèntrica de Lleida i estava plena i no era ni un acte, ni un míting ni no hi havia discurs és que no hi ha discurs era una atenció a la premsa i en canvi va omplir la plaça.

El que passa és que el que està fent Vox també, i fan tots els partits a Catalunya, és ajustar molt les seves escenografies i els seus plantejaments. Vox fins ara era una anomalia, però la resta d'Espanya ja està governant amb moltes comunitats autònomes i alguns ajuntaments en companyia del PP. I Europa és tendència. De manera que, què fa quan ve a Catalunya? Se n'oblida de l'enfrontament? Entre castellanos i catalanes que és el que atia quan està fora de Catalunya i se centra probablement en temes que frapen més actualment i surten com a principals un dels principals problemes de la ciutadania com és la immigració de manera que. Obvia, diguéssim, el conflicte del procés i companyia i prefereix fer un discurs d'immigració. En el cas d'Alberto Núñez Feijó, a diferència de la resta de l'estat on governen gairebé totes les comunitats autònomes, aquí l'únic palc que pot ensenyar amb garanties és Xavier García Albiol. És un senyor que es presenta a les eleccions municipals gairebé que amagant la marca del PP, però que guanya per majoria absoluta perquè ve a ser allò que denominem l'alcalde global, que és aconseguir d'escombrar vots de totes les tendències ideològiques o de totes les tendències ideològiques com interessos ciutadans. I això és el que pot vendre Alberto Núñez Fijo. No pot vendre el PP de Barcelona perquè van fer alcalde a Jaume Collboni. Vull dir que Alberto Núñez Fijo va a Badalona totes les vegades que pot per presentar projectes de vivenda, per presentar projectes contra l'ocupació, per presentar projectes contra la multireincidència. I ara, de cara a les municipals, efectivament, el model que vol el PP a Catalunya és el de Xavier García Albiol. I van ajustant-se. Però sí que és veritat que al final acabes veient que el vot definitiu, el que faci de cantar el vot de la ciutadania en unes eleccions generals, en l'àmbit d'aquests tres partits, pot acabar amb molta gent de socialista votant a Vox.

Sí, en tot cas, quan parles del García Albiol, a part de l'alcalde, diguem, el principal focus de poder municipal que tenen a Barcelona, és també el precursor a Catalunya d'aquest nou marc que ara intenta capitalitzar Vox quan diu civilització barbaria, diguem, no? Sí, sí. En què els d'aquí, els occidentals, contra els bàrbars, que quan diu civilització bàrbaria no sé molt bé qui és civilització i qui és bàrbaria, però entenc que ells se situen al camp de la civilització, enfront de la bàrbaria, i aquest nou marc és el nou marc, òbviament, en el que l'extrema dreta està aconseguint col·locar a molts llocs d'Occident, I que a Catalunya, a part de tot això que hem comentat, i que és així, i que hi estic d'acord, hi ha un element bàsic, també, que és que hi ha aquesta emergència que detecten totes les enquestes de l'Aliança Catalana, amb una bossa de vots que no són només que venen de Junts, com alguns els agradaria, sinó de tots els partits, que accepten aquest nou marc de civilització barbària. I que, per tant, hi ha una competència aferrissada per tota aquesta explosió d'aquesta bossa de votants que, aparentment, després veurem què passa, Aliança Catalana ni tan sols es vol presentar en unes generals. Per tant, aquí mai hi ha, en unes eleccions, tant potencial votant per conquerir, perquè normalment a les eleccions. Ja s'hi arriba en què la majoria de gent té decidit el vot, després hi ha una franja d'indecisos, però si resulta que estem en un moment, a Catalunya, en què està emergint una força política que algunes enquestes li donen ja segona força o tercera, i que ve de només dos diputats del Parlament de Catalunya, és obvi que aquí hi ha una bossa de votants espectacular que accepten el marc de civilització barbaria i venen aquí ja a competir, a part de tots els altres elements que hem comentat, per veure si aquesta massa de votants la poden xuclar.

Passa un minut de tres quarts de quatre, ens queden catorze minuts per arribar a les quatre, fem una pausa i de seguida un altre tema.

En aquesta terra protegim i acudim. Fem barri i fem pinya. I fem, i fem, i deixem de fer. El futur és aquí.

Tot el que Catalunya posa al teu abast, a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

La nova temporada de l'Auditori ja és aquí.

Vine al concert inaugural de l'OBC i gaudeix de l'apoteòsica setena de Beethoven, la tonalisme de Gerard i el lirisme íntim de Chopin.

Entrades a auditori.cat.

El pensament màgic no és cosa de quatre friquis, és part de l'ésser humà. Si yo ahora te digo que tu chico está con otra. Els mags viuen d'enganyar la gent, però no són els únics. Porque yo sé que hay muchos charlatanes. Ells ho van servir per crear il·lusió i altres per manipular. Me siento súper, me siento fantástico. Perquè hi ha coses que semblen increïbles, però que al final són falses. El rotllo, eh? No m'agrada.

Un propósit és allò que ens fa superar-nos. Fa més de 120 anys vam engegar el nostre. Impulsar la recerca per cuidar la salut de les persones. Però hi ha reptes que ens exigeixen una nova manera d'investigar. Neix el centre d'investigació on la immunologia dona forma al futur. Caixa Research Institute. Fundació La Caixa. Creure per transformar.

Benvinguts al nou Club del Gourmet, a la cinquena planta del Corte Inglés de la Diagonal. Amb una barra de gourmet com a protagonista, amb plats freds i calents, peix, marís, carn, una terrassa de 600 metres quadrats amb unes vistes excepcionals i, a més, gaudeix dels millors espais especialitzats dedicats a xarcuteria, prèmium i celler. Nou Club del Gourmet

a la cinquena planta del Corte Inglés de la Diagonal. La teva nova destinació gastronòmica a Barcelona.

Tens més de 10.000 cotxes amb un 40% de descompte. Només fins al 19 de setembre. Vine als Flash Day. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Podríem tenir son. Mentre Marta Diana i Lara García s'estan traient les llaganyes dels ulls, poques ganes de treballar.

És que tinc molta feina. I jo què penses, que estic aquí creuant de braços?

De dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

D'aquí a 10 minuts seran les 4 de la tarda. Som a Catalunya Menjia amb Pere Rossinyol, Isabel García Pagán i Marcos Lamelas. Els Mossos d'Esquadra i els serveis penitenciaris estan investigant la mort d'un reclus a mans del seu company de cel·la aquesta nit a la presó de Quatrecamins, a la Roca del Vallès. Els funcionaris del centre han activat els protocols d'actuació després del crim i l'autòpsia determinarà ara la causa de la mort, tot i que les primeres informacions descarten l'ús de cap arma. Això ha tornat a fer queixar-se els funcionaris de presons. La portaveu d'UGT Presons, Montse Balaguer, ha explicat a Catalunya Ràdio que les incidències als centres penitenciaris augmenten en gran part perquè, us ho explicàvem fa uns dies, es troben al 95% de la seva capacitat. De fet, la presó de Quatre Camins, on s'ha produït aquest incident, és un dels centres que pateix més la sobreocupació per reclusos.

Es una de les presons on més greus hi ha perquè és una presó antiga, és una presó circular, és una presó amb molts intents per mòdul, estem parlant de 250 intents per mòdul, que és el doble que el. Encara es porta pitjor.

Fa uns dies ho explicàvem, que a Catalunya ha arribat al 95% i que el Departament es planteja ampliar la capacitat de les actuals presons, perquè de construir-ne de noves no és una solució a curt termini, però sí, també ens van avisar els treballadors, ampliar la capacitat de les actuals no és solució al seu entendre. Perquè els serveis són els que són. La gent que hi treballa és la que és, les instal·lacions són les que són i, per tant, si poses més reclusos en el mateix centre que està dimensionat per menys, doncs no és solució del problema. No sé com ho veieu, però he tingut aquest incident, aquest assassinat, de fet, que ha tornat a posar sobre la taula aquesta situació que hi ha en les presons catalanes.

Bueno, sí, poden ampliar les capacitats, però si fins i tot les que tenen previstes, com la de la zona franca, que era per tercer grau, resulta que van retardant també la seva inauguració, doncs el problema no fa res més que augmentar. També tenim un problema amb. Per què augmenta tant la població reclusa? O sigui, quina és la política, diguéssim, el càstig de delictes i com es gestiona perquè la població reclusa augmenti de manera tan exponencial en pocs anys. I, efectivament, si no es donen les condicions per tenir els presos, es posa en risc la seguretat de tots els treballadors. El fet que no tinguin, o que evidentment estigui tan restringit l'ús d'eines que siguin perilloses i que hi hagi molt més control, no evita que una persona que sigui violenta de per se no acabi. Posant en perill un company de cel·la o un treballador. O sigui que la solució és complexa i les ampliacions que s'estan parlant d'aquests centres penitenciaris actuals també s'ha de veure com s'ha de fer, perquè no pots començar a muntar barracots a les presons.

A veure, jo crec que hem de separar el cas del que ha passat a Quatre Camins, és a dir, un assassinat a la presó, és una cosa que pot passar en una presó antiga, en una presó nova, en una presó poc massificada, llavors, separem. Una cosa és que necessitem fer un anàlisi sobre l'actual població reclusa i la capacitat que tenim de gestionar-la, i una altra cosa és aquest fet. I a mi m'agradaria molt, el primer de tot, perquè si tens presons et poden passar aquestes coses. Si tens presons pot haver-ne una fuga, per posar un exemple. Si tens 500 persones en una presó hi haurà gent que estarà pensant en escapar-se.

L'últim que els va escapar s'escapava d'un restaurant. Costumen escapar-se amb les visites mèdiques.

Efectivament, però això. Llavors, separem. Una altra cosa és, ens fan falta més persones? Sí. Perquè el gruix de la població reclusa que hi ha és pel tràfic de drogues. Llavors, mentre que això continuï com està, que és, un, les drogues són il·legals, bé, ens agrada molt consumir drogues, llavors, sí, sí, escolta, Occident, Occident, Occident ens agrada.

El sí, sí de Marcos és per una cara que li ha fet la Isabel. Isabel, Isabel, és que ho sento.

No, aquesta primera del plural m'ha sorprès.

Parla per tu, eh? Perdona, és que és així. És així. És a dir, parlem d'Estats Units. Si volen sentir-nos còmodes, fem veure que això no passa a Europa.

No, no, Marcos, que tens raó. I després que ho expliquem. Però després, que ho explicàvem l'altre dia, és a dir, si tu demanes que hi hagi un enduriment de penes i que, a més a més, per exemple, hi ha ara una sensació que els multireincidents han de complir unes penes més dures,

clar, això implica que hi hagi més. Més penes per la marihuana. La marihuana s'està convertint en un problema d'ordre públic, d'armes, de cops entre ells, i llavors automàticament això suposa, un cop que ho apliques, que augmenta la població reclusa. Les penes per drogues, a més a més, són per molts anys. Fins i tot complint la meitat.

Són deu anys. Jo ho he dit al començament. El problema és que tota resposta a un fet de delinqüència o a una preocupació de criminalitat és augmentar les penes sobre els delictes.

I això fa augmentar la col·laboració. Els ciutadans occidentals comprem drogues perquè ens agrada prendre drogues. I no ens podem enganyar. Aquí hi ha un mercat. I per això hi ha gent que porta drogues. Hi ha gent que ven drogues i hi ha gent que guanya. Molts calés venen drogues.

Jo desconec si la base de la població reclusa a Catalunya prové d'aquest àmbit, en aquest percentatge tan important. Jo, personalment, sempre estic totalment en desacord amb aquesta política general de la repressió del consum de marihuana. És un tema delicadíssim, no pertinc tenir raó, però hi ha també molta gent, molts experts que consideren que això és contraproduent, en el sentit que està dient el Marcos, i que hi ha moltes altres drogues i coses que funcionen, que són permeses, i que en canvi això està també. Consumint molts recursos policials per una cosa que, a parer meu, no hauria de tenir l'atenció policial, però dit això, desconec si el problema de les presons és aquest. Òbviament, risc zero no n'hi ha, però tot el que suposi massificació necessàriament implica un problema que pot ser de seguretat i de moltes altres coses i que, per tant, qualsevol societat ha d'analitzar com reduir aquesta massificació. Per tant, fer més presons. O fer més presons o, com molt bé apuntaves, potser fer un debat ampli i rigorós.

Però no pots plantejar-te tu sol despenalitzar les drogues. És a dir, no pots plantejar-te com a país. Això requereix un enfocament molt més global. Pràcticament és un acord de la ONU, això. És molt complicat. És molt complicat. I és el que necessiten països com Mèxic. És a dir, nosaltres pensem que tenim molts problemes, però tu imagina't Mèxic, que té pràcticament en aquest moment més de 10.000 morts a l'any. És brutal. És a dir, en Mèxic hi ha una guerra entre l'Estat i el narcotràfic, i l'Estat està perdent. I canvien els governs, i l'Estat està perdent aquesta guerra. Bueno, però és que allà també han perdut les presons, diguéssim. Bueno, han perdut, és a dir. És un problema molt global.

Espanya no es pot fer un plantejament de dir. Tu dius ràpidament aquí, fem més presons i tothom voldrà que no la vol el seu pati al darrere. I és que el problema també el tens aquí.

En tot cas, el debat sobre si s'ha de despenalitzar les drogues o no. Un moment ara quan falten dos minuts per arribar a les 4 d'un divendres de setembre de fer-ho aquí al Catalunya Migdia. Queden dos minuts, una mica més, per arribar a les 4. Queden dos minuts, per tant, per passar el testimoni a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, de divendres. Home, així rai. No, vol dir que treballant igual que un dilluns. Sí, clar, tens programa igual, no? Per això. Dura igual. Exactament el mateix. Veus? Nosaltres ja estem acabant, ja. Ja tenim el davant. Et sents alliberat? No. Perquè en aquest programa tinc més feina. Però divendres no passa res un divendres a la tarda. No, no, mai. Sí que passen coses, perquè si passen les expliquem a la tarda. Si vas dient no passa res, diràs a la gent a sentir música. No, i al revés, avui, mira. Explica, explica, perquè la Pagan, la Isabel García Pagan, estava com indignada que no tractéssim a la segona hora del Catalunya Mitjà molt més abastament el cas antic. És que ens hem repartit una mica amb l'Òscar. El Garriga, amb la tarda, el tractarà llargament.

Hem fet una cimera aquest migdia amb Òscar Fernández, Joan Bota i Arnau Maimó per veure qui es quedava als nens el cap de setmana, que eren els temes més

grossos del dia. Això és com si fóssim una parella separada, i no és el cas. Estem separats per una planta. Sí, ja, però tenim molt bon rotllo.

Amb la Rebecca Carranco novetats, no només novetats sinó, parlarem de la fuga que hi ha hagut avui en una presó catalana i d'un assassinat, vull dir que la cosa comença molt fosca i després parlarem de carrets de conduir carrets de conduir, eh? tu si et fessis l'examen

avui creus que el passaries a la primera? Si sóc O sigui, mentalitzant-me que vaig a fer el concurs. El concurs, sí. L'examen, sí. Si conduís com condueixo habitualment, probablement no. Aquest serà un dels debats d'avui. Podries haver convidat l'Empar. Fa més d'un any que ho està intentant. I no se'n surt. Mira, que bona, és veritat. Un dia va arrencar amb el freno de m'ha posat. A mi m'ha passat algun dia sortir rascant. No passa res. Sí, però era l'examen, eh? No, l'examen. Bé, va, que diu que hem d'acabar. Ara ens hi posem. De seguida, a la tarda de Catalunya, a Ràdio Mal Francesc Garriga o als blocs informatius del 3Cat Info. Gràcies a l'Isabel García Pagán, el Pere Rossinyol i el Marcos Lamela. Fins la pròxima. A vosaltres. Adéu, bon cap de setmana. Nosaltres tornem dilluns a partir de les dues en una nova edició del Catalunya Migdia. Fins llavors, bon cap de setmana a tothom.