Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 19/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia explicant-vos els estralls de la Dana Adam al País Valencià, que a les pròximes hores s'ha de traslladar molt més desdibuixada, això sí, a Catalunya. També ens hem fixat en la decisió del jutge Llarena de confirmar la retirada de l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tot i que es continua resistint a aplicar-los definitivament l'amnistia i tancar, per tant, la causa contra ells. I han connectat també amb París, després que el govern francès ha proposat tocs de queda parcials a les grans ciutats del país per intentar frenar els aldarulls que ja s'hi han viscut en els últims dies. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Católic a migdia. Què més podem afegir? I Joan Bota?

Doncs mira, és notícia de fa pocs minuts. Hi ha una tercera víctima confirmada per aquesta d'Anna Adam al País Valencià. És un home de 64 anys que ha mort a causa d'un infart en un càmping a Oliva, on ja hi havia hagut una altra de les tres víctimes d'aquest temporal. En aquest càmping, aquesta matinada, ja hi havia hagut unes greus inundacions. Més enllà d'això, el Tribunal Constitucional decidirà el ple que comença demà si admet a tràmit el recurs del defensor del poble contra la decisió del Tribunal Suprem de deixar sense vot milers de nacionalitzats espanyols a través de la llei de nets. Els magistrats volen estudiar el recurs d'empara i per això han demanat prendre la decisió al màxim òrgan del Tribunal on hi són els 12 magistrats. L'acord entre Esquerra Republicana i Podem de cara a les eleccions generals del 29 de novembre ha aixecat recel entre els sectors crítics del partit d'Oriol Junqueras. El col·lectiu primer d'octubre ha rebutjat el pacte amb el partit d'Irene Montero. En un comunicat, aquest sector crític avisa que l'acord representa un canvi substancial a l'estratègia política d'Esquerra que posa en risc, diuen, la seva identitat com a força republicana i independentista. El col·lectiu 1 d'octubre també rebutja que Gabriel Rufián encapsali la llista d'Esquerra i afegeix que el partit de Junqueras no pot renunciar a la seva centralitat dins l'independentisme. I a Austràlia, una diputada està en estat crític després d'un atropellament que, segons el govern, ha estat intencionat. La diputada Helen Haynes, de 65 anys, està ingressada en un hospital de l'estat de Victoria, al sud del país. L'autor de l'atropellament ha estat detingut després d'haver-la embestit davant la seva oficina electoral. Segons la policia, s'havia confiscat un ganivet que portava el vehicle. El primer ministre australià, Antoni Albanisi, ho ha qualificat d'atac i ha dit que n'investiguen els motius. És massa aviat en la investigació per poder

donar detalls sobre la motivació d'aquest atac.

Passant gairebé 3 minuts de les 3.

Des d'ara

i fins a les 4, amb la Júlia Regué, cap de política del periòdico, bona tarda. L'Alba Alfageme, psicòloga i divulgadora, bona tarda. Hola, bona tarda. I l'escriptor i advocat Jordi Cabré, bona tarda. Bona tarda, com estem? Tot a punt? Cabré, Cabré, expliquem els riures a la gent perquè la gent no ha entès el què. Jordi Cabré, és a dir, obria la porta mentre jo esmentava el seu nom i arribes, xop, però xop com un ànec, eh? Sí, sí, he provat sort i no he tingut sort. Vaja. I a vegades se traien l'abric i tot plegat. Escolta'm, si no haguessin rigut, elles dues, a l'antena no s'hauria notat, eh? Havies saludat a l'hora que tocava, havies arribat perfecta, i ningú sap si vens xop o sec, i si fa tres hores que t'esperes o si acabes d'arribar. Ara sense jaqueta, molt millor, perquè ara l'aigua no es nota. Tampoc no el xopa.

Per aigües mullats, també. Sí, també. No saps on guardar-lo, si és d'aquells llargs i llavors et destorba per tot arreu, incòmoda, incòmoda.

I gent que frega el seu paraigües mullat pel teu camal, saps? Que dius també, és una mica desagradable. No, no, era començar a anar en moto com l'amic Cabré, cap al cel.

No sé, jo he començat el dia. No seria el dia que et recomanaria la moto.

L'amic Cabré porta una gabardina que només et falta l'helicòpter aquí dalt del cap i sempre s'inspecta el gat.

No és gaire impermeable, tinc la camisa xopa.

És que clar, no es pot anar ben vestit i pretendre que sigui pràctic a la vegada. Una cosa o l'altra. Exacte, no es pot triar. Què? Doncs mira, avui us porto una cosa que està de rabiosa actualitat i que jo crec que xelarem força. Us vull parlar d'això.

Aquest és Pedro Sánchez, no el que canta.

La gent s'ha d'imaginar que amb aquest so de fons, Pedro Sánchez.

És donant-ho tot aquest cap de setmana, com bé sabeu, va protagonitzar dissabte un moment molt emotiu durant un míting del PSOE a Fuenlabrada, després de dedicar unes paraules d'amor a la seva esposa, la Begoña. Van fer un petonet, allà una miqueta d'escalfada de morro, saps? Una cosa maca. I després van ballar aquesta cançó. L'intèrpret és Russovski, és un artista que es diu Russovski, i es van animar a ballar absolutament tots, inclús Oscar Puente, el ministre de transports, que, bueno, sembla que estava en una rave, eh? Una cosa fantàstica. La tria de la cançó no és a la de balar, eh? Russovski és el nom artístic de Ruslan Mediavilla. Ruslan és un nom que jo no sabia que existia. Com se diu un Ruslan en català? Ruslar? Sí, té com nom de iogurt, saps? Un ruslar. Aquest senyor és un cantant i compositor, nascut l'any 99 i criat a Fuenlabrada. Per tant, tot tenia el seu sentit, com que el míting es feia des d'allà, doncs van triar un artista que es va criar a Fuenlabrada. Aquesta cançó que es diu Malibu, és una cançó que diu coses tan boniques com "Ella es mi mundo, ella es mi baby". I per això sonava mentre Pedro Sánchez i la seva esposa, la Begoña, doncs, enllaçaven aquest míting amb un petó a la morrada. Ben maco, eh? Diuen que això és una aposta per connectar amb la gent jove, no? Aquest ball, així, una mica. Que també us he de dir una cosa. A Pedro Sánchez, que és un senyor alt com un sambao, amb aquesta planta perfectíssima al meu gust té unes atxures, que és un senyor que és per treure's el barret, tu li poses aquesta camisa i per sobre una samarreta de màniga curta qualsevol quedaria, que et diries quina vergonya dels teus fills que et vegin així, en canvi ell un pinzell, quin senyor te l'emportaries a casa és com una safata de crema catalana ja està, dit això.

Ruslan és Ruslan en català. Ruslan també? Diu que és un nom eslau. I quin dia fan el sant, aquesta gent? Quin dia celebra l'onomàstica? Significa lleó, en eslau. Ah, caram! Ve del turc Arslan.

Ah, fixa't tu, quines coses. Doncs mira, Ruslan és el que cantava aquest dia, eh? Pedro Sánchez no da puntades sin hilo, com diríem en castellà. En català, atenció, és caçar sense gos. No caça sense gos. El que passa és que ho he volgut dir en castellà perquè, tractant-se de Pedro Sánchez i el mal nom que li han posat, no vull que es pensi que jo ara faig una analogia que pugui caure en desgràcia. Bé, per altra banda, aquest cap de setmana, a la Garriga, una població municipi català, Namíriam Nogueras, la candidata per Junts a representar el poble català, a Madrid, es presentava ballant també amb aquesta música.

Us diré una cosa, Míriam Nogueras balla molt bé. Míriam Nogueras té un moviment de maluc que si jo em mogués així hauríem de trucar al 112 després. No, no, si l'heu vist. Hi havia una certa competició amb la Pilar Calvo. Sí, també. Pilar Calvo anava esverada, una mica.

Sí, sí. Aquella euforia electoral.

Sí, sí, estava en aquell moment. Aquest moment de les dues juntes, que era bastant divertit, i després també en aquest vídeo és molt interessant veure els que tiren enrere. Els que veuen com s'estan

animant i diuen. Jo seria d'aquests. Jo tiraria enrere i que siguin uns altres els que es posin a primera fila.

Que diuen, no m'hi trobaran en aquesta fotografia. Bé, bé, bé aquesta és la cançó Jamaican una banda que es diuen Bam Bam a casa meva no tenim el costum d'escoltar aquesta gent si hi ha algun motiu darrere de l'elecció d'aquesta cançó es desconeix perquè la mateixa Miriam Núñez tampoc no s'ha expressat. Suposo que també el que pretén és donar una imatge una miqueta més desenfadada, generar un moment viral que circuli per la xarxa i així tothom quedar-se amb la seva cara i arrencar la precampanya amb aquesta energia, amb el bon humor i amb el contrast dels discursos polítics més seriosos, oi? De fet, tot això ho va començar una persona, el referent català de tot això és el nostre amic Miquel Iceta. Miguel, contigo empiezo todo. Que va ballar el Don't Stop Me Now de Queen la nit del 10 de setembre de 2015 durant l'acte d'inici de campanya electoral del PSC per les eleccions catalanes del 27-S. Mira com sonava, això. Ell aquí escalfava motors. Saps com els toros que deixen anar per. No diguis cabrón, home. Saps els miures aquells que surten pels enferminers? Sí, sí. Doncs aquell tons Tom Minow, ell ja rescaba el terra, saps? I de cop i volta va sortir i els va generar. No, ell sí que ho va deixar tot. Tot, tot, tot. Va donar tot, tot. No, no, no, sí, em sembla espectacular. Vas ser al final del míting a Barcelona amb Pedro Sánchez al seu costat, que d'allà va aprendre Pedro Sánchez que aquestes coses s'han de fer així. El ball es va fer viral i es va convertir en una de les anècdotes més recordades d'aquella campanya. Però atenció perquè tenim també Soraya Sainz de Santa Maria el mes de juny de 2016 amb aquesta cançó.

Penseu que Soraya Sant de Santa Maria aquell dia li va anar la clenxa que la porta a la dreta normalment li va anar a l'esquerra. Tot el tope rap capgirat, saps? De tot el que va donar. Sí, sí, de fet va pujar a la cabina el DJ El Pulpo, que li diuen El Pulpo perquè és un senyor que fa anar botons molt ràpidament. Com si tingués diversos braços, eh? Exacte, sí, sí, sí. I es va posar a ballar La gozadera, que és aquesta cançó que sona de Gente de Zona i Marc Anthony. Home, s'ha de reconèixer que està molt ben triada la cançó. Després, Artur Mas i Romeva també van remenar malucs en el seu dia i Pablo Iglesias va gosar fer una conga un dia. Pel meu gust, la conga hauria d'estar absolutament prohibida. En tots els àmbits, en tots els actes, festes i aplecs. O sigui, no hi ha cosa que sigui de més mal gust. Jo quan vaig a un casament i veig que ve la conga, plego, me'n vaig a casa. Ja us la podeu quedar. Fa hasta por. Mira aquell senyor encapçalant la conga. Sempre és un senyor. Sempre amb unes camatxeres aquí a les camises. Que dius, ah, faci el favor.

D'anar cap a casa seva amb risc d'ensopegar i caure llarg com un Sant Pau i tant, no no pot acabar com el Roseré de l'Aurora

ensopegar sense res és horrorós i ja que parlem de mal gust aquestes performances que es duen a terme als actes polítics pregunto, i aquí és on ho deixo sobre la taula que voti la pilota i vosaltres ja veureu el que en feu. Calen aquestes performances? És a dir, quin és l'objectiu de sortir a fer una escala ENIFI quan un acaba de fer un míting? És a dir, a un senyor de Badajoz que l'estan a punt de desnonar perquè s'ha quedat sense feina i no pot fer front al pagament de les factures, que surti un polític donant-li el seu cuerpo a Alegria Macarena l'ajuda a decidir el seu vot? Pregunto, eh? Creieu que els mateixos polítics se senten còmodes fent això? Si són ells mateixos que trien i diuen mira Pedro, te vamos a poner esta canción i tu dale que dale. Jo crec que García Albiol sí, és una persona que és festiva en aquest sentit, però no sé si tots es troben còmodes en aquest paper. De fet, tampoc no m'imagino polítics de fa 30 anys començant els seus mítings de campanya fent això. Jordi Pujol, com a molt, va votar al balcó de la Generalitat amb Josep Lluís Núñez. Exacte, el va agafar de la xilla. O sigui, recordem-ho això. I fer-lo votar. Sí, sí. Santiago Carrillo, per exemple, no va a ballar mai. Manuel Fraga tampoc va a ballar mai, no ho sabem. Realment, després hi ha una connexió amb la gent jove. És a dir, la gent jove que veu ballar els seus. Els seus pares, no? Aquí és on te vaig. No, no, diuen que fa crinje. Sí, sí. Papà està fent crinje. Sí, sí. Bueno, nosaltres, el meu fillastre fa dos Sant Joans. Un dia acabem ballar, perquè a casa no es balla gaire, va gosadir-nos i anàvem beguts.

Perquè si no, no s'entén, no. Aquí està. Si no m'han pagut, si no s'entén, que estiguin ballant.

Aquí està. I per últim, la pregúnta que us deixo anar, ¿és contraproduent que facin això? És a dir, ¿està en com està la cosa que aquesta campanya electoral i aquestes eleccions han avançat pel que s'han avançat? Que hi hagi alegria i un tret de sortida festiu podria fer grinyolar una miqueta el pensament de la gent que vota? I fins aquí. La meva exposició. No, has deixat moltes preguntes a l'aire, a veure què diuen. Per aquí no voleu començar. Que bé, que et dius molt, però has arribat derrapant i a última hora què?

Déu-n'hi-do, quina arribada. Què hem de fer, treballeu o no? Està bé la resposta.

No és veritat. En cap cas he intentat conduir la vostra opinió a un lloc. Jo crec que ells et donaran una resposta i et donaré una altra.

També diré que això deu ser fruit dels temps, perquè ara tothom busca un mem que pugui jugar a les xarxes socials, perquè fa anys es feia la broma dels petons, els bebès, les visites als mercats. Bueno, i tant.

Va tocant terradelles, eh? Vull dir, que s'entengui. No, no, no, ara. Com llegeixo això? Desenvolupa, sisplau. No, no, que Josep Tarradellas, el cel sigui, va venir quan era, bueno, quan va aterrar un altre cop a Catalunya i va fer aquella, bueno, que va arribar, que li van fer una desplegada a una rua de Carnaval. Era una performance, allò, també, eh? Sense conga. Sense conga, però també era una performance, eh? Doncs, a premiar, acabàvem de soterrar la Riera i va venir a inaugurar-la. I aleshores jo era molt petita, devia tenir 3 anys o així, però recordo que em van portar. Sabeu com a Andalusia que porten els nens petits a fer el petó a la Virgen del Rocío? Sí. Que els posen per damunt del cap de persones que no coneixen, doncs per la meva mare, Terradellas, m'era la Virgen del Rocío, i em va fer passar pels caps dels Premienecs fins que aquell senyor em va donar la mà, i la recordo perquè era una mà de persona gran, saps? I recordo molt aquell donar la mà a aquella persona que jo no havia tocat mai una persona tan gran. Per això em va impactar. La meva mare va ballar un pas doble amb Pasqual Maragall. Què dius ara?

En una campanya electoral. Veus? Maragall sí que ballava. Sí, sí, sí. Ella ballava. El Carmel va fer un míting, la meva mare, a tot el que hi havia al Carmel, ella hi anava, fos qui fos qui hi anava, i en el moment en què ella va anar com a saludar, va començar a sonar un pas doble, i llavors Pasqual Maragall va fer, ballem, i la meva mare ràpid. I va fer allà quatre passes segurament s'ha

ballat sempre les campanyes, a mi no em sembla tan estrany el que tenim ara són les xarxes socials que crec que ells també se n'aprofiten d'això, al final estem parlant d'això perquè hi ha hagut vídeos sobre aquest tema. Sincerament, als periodistes sempre ens dóna una alegria i sempre les campanyes són moments de molta tensió i entenc que també hem de moure una mica de votant cap a l'esperança. Per tant, a mi, sincerament, tampoc em sembla malament que ballin, crec que no li resta importància. És com dir que a les manifestacions es pot posar música, no? També hi ha hagut algunes vegades aquest tipus de. Ja ve a gustos però jo crec que no el resta sincerament, crec que no, crec que al final també no tots els missatges han de ser tan contundents i tan negatius sinó potser una mica cap a l'esperança que jo crec que en aquesta campanya ho necessitarem i molt sí, esperança sí.

Sí que es pesta l'anàlisi, això sí, perquè tens raó, que una mica d'alegria i una mica de treure ferro em sembla que pot anar bé. Potser passar-se l'eufòric pot ser contraproduent, si et passes l'eufòric, suposo, però el que a mi més m'encoroseix és imaginar-me la reunió. La reunió dels comunicadors del partit dient, sabeu què hem de fer? Hem de ballar. Hem de ballar, heu de ballar tots, i heu de ballar bé, i heu de semblar que tot va perfecte, i a més heu de ballar aquesta cançó. I dius, ostres, però on m'he ficat, no? I segurament està calculat, és a dir, en el cas del Maragall, ara m'he fet pensar en el Maragall, segurament una persona molt més espontània. Li agradava, i es notava que li agradava, igual que l'Iceta, igual que l'Albiol, que dius, bé, doncs, els hi ve de gust ballar i, a més a més, ho fan d'una manera bastant individual. Dic, escolta, a mi m'agrada, i ho faré, perquè soc així, i vull preguntar-me del com soc. D'això a dir, no, és que anem a fer un càlcul, perquè la gent jove l'estem perdent, i aleshores hem de fer, hem de ballar, perquè això entra i connecta, ho desconec, però voldria ser en aquella reunió. M'encantaria ser-hi per veure si hi havia algun peró,

A mi em sembla que no hi ha tanta reflexió darrera d'aquests moments. De reflexionar gaire.

No vols dir que no marquen com el terreny de joc? Es a dir, els hi deuen dir, escolta'm, que si passa això, feu això. Si passa allò, no se us acudeixi fer allò. I llavors després. Hi ha un punt d'improvisació del líder que entén que en aquell moment dona per ballar o no dona per ballar, dona per fer un petó o no dona per fer un petó, dona per fer-te una fotografia amb segons qui, perquè a vegades també es busca una fotografia que potser pot ser després compromesa, has de tenir com una mena de mapa.

Però marquen més els límits que no pas la proposta, normalment. Per exemple, Feijoa, quan va arribar a l'acte, el que va fer primer era fer-se selfies. Abans de pujar a parlar. Això sí que és buscat i volgut.

Una cosa que es presta a l'anàlisi, perdoneu el tòpic, i és n'estem parlant. Això és el que és evident i obvi.

I que també hi ha personalitats, ara en Jordi deia, jo crec que les personalitats més extrovertides els és més fàcil això. Hi ha gent que realment, jo, ara quan ho deies jo pensava, a mi m'encantaria, perquè a mi m'agrada ballar, perquè crec que està bé, perquè ara mateix deies en la reunió que allà segurament és l'únic moment de distensió, en el que jajajujú i tal. El que passa que jo com veig el problema és quan realment hi ha personalitats introvertides, vergonyoses, que se'ls força a fer això perquè dius, aquesta persona està passant fatal. I tu estàs veient allò de dir, però, no sé, quina merdeta que estem veient. Llavors jo crec que s'hauria d'intentar afavorir. Jo crec que està bé, perquè una mica el que deia la Júlia, que tot el dia és discussió, insults, és com un moment de distensió, però no forçar en accés a aquelles persones que realment no els hi neix de dins, perquè és que, no, Òscar, tu dius a la teva mare

A mi em dispensaries, no, a mi em dispensaries, jo no. A tu et diries cap darrere. Se'm veuria totalment encarcarat.

I això, i jo crec que en aquest moment, o saps veure una cosa que flueix i és autèntica, o dius. Això no, no? Jo crec que aquí és una mica el tret diferencial, però crec que està bé, tu, que hi hagi una mica de distensió, jo, a favor, sempre. I a vegades jo crec que

està més pensat per buscar el que es diu allò del carisma del candidat, no? Jo crec que en el cas de Noguera, sincerament, crec que li ha anat bé, perquè ell, estem molt acostumats a veure la a la tribuna del Congrés, molt enfadada, molt dura, i aquest vídeo ella mateixa l'ha compartit,

per tant, ella ha vist que això. Bueno, és que al final els humanitza, i la gent busca aquests moments també que connectes emocionalment per decidir el teu vot, i aquesta sembla una tonteria, però a vegades dius, ah, però aquesta tia sembla. No me l'hauria imaginat que fos així, segurament deu ser I llavors ja dius, a veure si és un paper el que fa, i realment és. Jo crec que aquí apareixen coses que estan una mica fora del guió, I sí que dona tota la

sensació que la triada d'ella, la cançó.

Sí, perquè se la sap, i sap molt bé en quin moment s'ha de mourir. I també, i ara aquí faig un petit apunt, i és que a xarxes ella ha rebut una càrrega d'òdit tremenda. Ficant-se amb el seu físic, amb com es mou, sexualitzada. Això als homes no els hi passa. Aquí està. No li ha passat pas a Pedro Sánchez, això, per ballar, ni li va passar en el seu dia a Miquel Iceta, perquè tothom reia i el trobava divertidíssim. En canvi, ella sí que rebuta, en aquest sentit. I, ostres, vull dir, també és una cosa que ens fa pensar, no? I cada cop i volta tu no pots triar una cançó amb la que pots moure el maluc perquè de seguida se't sexualitza i perquè, en principi, doncs, clar, la teva imatge és de persona que estàs al Congrés dels Diputats defensant una part del teu poble, etcètera, etcètera. És tot una miqueta, complicat aquí.

També, interessant és que jo, clar, el dissabte m'ho vaig passar molt bé veient aquests vídeos, la veritat.

Analitzava. Cada cop passa el dissabte. Mira vídeos de polítics ballant endavant, sí, sí.

Em va agradar molt veure com, també, això també canvia, de campanya en campanya, el típic, els passos. I sobretot una cosa molt important els punys, ara està de moda ballar amb el puny tancat i això va començar fent-ho Trump va continuar Oscar Puente, quan el torneu a mirar us hi fixeu Oscar Puente està darrere de Sánchez amb el puny alçat i balla com el ritme del puny alçat Miriam Noguera es tanca els dos. I els alterna. Per tant, això també és important.

Si balles, ja I Sánchez ho intenta, però no li surt del tot tan bé. Estem en generació TikTok, eh, també. Vull dir que hi ha moltes coreografies que s'han instaurat gràcies a TikTok, i llavors ja no et surt aquella cosa de ballar com a tu realment et neix, saps? Jo ballaria fent una conga, doncs faria una jota baturra, per exemple, que per mi és una cosa que em llama molt, una sardana fent un bon puntejat, també te la ballo, saps? Però no et tancaria un puny. Bueno. Depende, si porto unes castanyoles o agafo els meus companys a banda i banda ballant una sardana. Però sí que és veritat que està molt determinat. O si estan cantant l'internacional, sí que tanques el punt. I tant, i tant, i tant. Però clar, em refereixo que potser també va molt lligat al tipus de coreografies que es fan avui en dia i com, bueno, nosaltres recordem les nostres mares, els nostres pares, quan ballaven lleier, que feien amb les mans així, obertes, feien aquell moviment així, perquè clar, la gent des de casa no el veu, no? Exacte, només d'un pam. És aquest moviment, sí senyor!

A veure. Al final, les neurones mirall ens ensenyen a prendre coses a partir del que veiem, vull dir que tampoc és tan desencaminat. Però sí que crec que és important el punt que ha fet Elisenda amb el tema de les dones en la política, que sempre estan doble, triplement jutjades, i més si fan aquests moments una mica de guions fort, i deixem-nos anar, i vull dir que hi ha un guió.

A les dones no se'ls permet ser frívoles, perquè això és frívol. En canvi als homes, ah mira, que simpàtic.

No se'ls permet ser frívoles ni estar enfadades tampoc. I si no és una histèrica, saps? La línia és molt fina.

Després d'això segur que balla tothom, també us ho dic. En lloc d'insultar-se està bé que balli una mica. Encara falta molta campanya. Jordi Areu. Els comuns van fer una rumba, no? Sí, però no s'ha viralitzat encara. Quan era l'Ajuntament de Barcelona.

Bueno, i Joan Clos també ballant amb el Carlinhos Blau.

Una samarreta tres talles petita,

potser. Sí, sí, pot ser. Veus allò que dèiem d'abans. Una de saber si és un

pinzell o no ho és. Doncs des d'ara i fins al 29 de novembre segur que tindrem més moments per comentar. Elisenda Pineda, gràcies. Marxo fent la conga d'un. Mira, allà a l'estudi tens uns quants que potser s'apunten a fer la conga amb tu. Fins la setmana que ve. D'aquí a cinc minuts seran sis minuts, seran dos quarts, fem una pausa i de seguida continuem amb més coses.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia. Escolta, els teus pares no venien només a prendre un cafè? Sí, això van dir. Doncs són les 8. I s'han portat el pijama. Ah, doncs llavors fins al març.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa agent rural. Generalitat de Catalunya.

La meva foscor engolirà el món, barret de palla!

No penso perdre contra tu. El One Piece serà meu! Perquè jo seré el futur rei dels pirates!

A Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat.

ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

Però també sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Manolo, Mourinho. Dani Sanabra, Marta Corredera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està

passant al món de l'esport. Efectivament.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Fins demà! Fins demà! I és que els equips d'emergència han hagut de rescatar persones que s'havien enfilat als terrats i a les teulades de les cases, com per exemple Oliva, a la Safó, on després de la pluja d'ahir, a quarts de 6 del matí, ha sonat un S-Alert advertint del nou perill imminent. Algunes de les poblacions que més amoïnen són Pego i Oliva, on ja s'ha activat aquest suport de la Unitat Militar d'Emergències, l'AUME, l'exèrcit, Però també als municipis de Poblets i Forna, on hi ha carrers que s'han convertit en rius amb cotxes arrossegats per la força de l'aigua. A la fortíssima pluja s'afegeix la preocupació pel cavall dels rius. A Gandia, la capital de la Safó, preocupa el cavall del riu Serpis, que porta l'aigua de l'interior i que va molt ple. També a Dènia, la capital de la Marina Alta, estan molt pendents del cavall del riu Girona. Anem a Pego. Saludem la Pepa Ferrer, la delegada de Trescata València. Pepa, bona tarda. Hola. Bona vesprada, Òscar. Perquè tu ets de Pego, tu vius a Pego, per tant, diguem-ne que has estat a l'epicentre de la notícia durant tota la nit i matinada, no?

De fet, sí, aquesta nit sí, i durant tots aquests dies, jo ara t'ho estava escoltant i estava pensant, és que aquesta ha estat una dana amb tres fases. Una primera fase, diumenge al matí, que pensaven, bé, doncs no ha plogut, ha plogut força, però no ha fet mal, perquè hi havia un centenar d'incidents fins al diumenge al matí, llavors ens van dir, no espereu, perquè el pitjor vindrà a partir de les dues del migdia del diumenge, Llavors a la tarda es va reactivar aquesta dana i es va reactivar, de fet, a la Marina i a Xàbia i ens pensàvem que allò era l'episodi més gran que anàvem a tindre perquè van haver rescàs de gent, ja hi havia 300 incidents, ja Emergències va decretar la situació 1 per un perill imminent de riuades i, clar, aquí, en el meu cas, quan vaig arribar a casa, que eren les 10 de la nit, un veí de Pego, que és de la xarxa Abamet, em va dir. Diu ull perquè està tota l'aigua dins del mar i no sabem el que passarà. Si toca terra tindrem problemes. I a les deu i poc em va dir ha tocat terra i ha tocat terra gandia. I llavors em va dir el que passarà esta nit no sabem que pot arribar a ser. Llavors allò que ja te'n vas a dormir i penses, ostres, no? Està gandia, no? A veure si baixa cap avall, però a la una de la matinada jo ja m'he despertat perquè el soroll de l'aigua era és freïdor. I llavors pensaves, m'entrar a casa? Jo pensava, no, que me va entrar a casa a pego, perquè pego. Està en altura, no s'inunda mai, no et penses que t'entrarà aigua des de casa. Doncs Òscar, si ma casa té tres plantes, m'han dat a totes les tres plantes. Vull dir, no és que se m'hagi inundat tota casa, però per totes les tres plantes de casa ha entrat aigua i ha entrat aigua a tot el poble, una cosa que així no mos podíem imaginar. Sí que és veritat que ha deixat de ploure, ja fa bastanta estona que no plou i per tant els carrers han tornat al lloc, pego evacua molt ràpidament i cap on evacuar? Doncs cap a la platja, cap a la platja d'Oliva, que també és on tenen moltes cases gent de peu, i és on ara està la situació més fotuda. De fet, nosaltres no podem accedir a Pego, només n'hi ha un accés ara obert, que és cap a Oliva, però tots els altres accessos que donen, tant a la Margeal, i a les platges, o cap a Dènia, cap a aquest riu Girona, cap als poblets, cap a Benherbeig, cap a tota aquesta zona, nosaltres ara mateix no podem accedir. I molta gent de Benherbeig pensava en aquella riuada que va haver-hi el 2007, que també va ser una de les més tràgiques que hem viscut.

Aquesta vegada és veritat que el govern valencià ha reaccionat, ha enviat desalerts, hi va haver avisos previs, es va avisar que la situació podia ser molt complicada, s'han decretat diverses mesures per intentar evitar-ho, però clar, és que quan un escolta 700 litres per metre quadrat, és que això és impressionant, no?, aquestes quantitats.

Sí, i mira, tantes alertes que n'hi ha hagut per qui n'hi ha hagut, molt s'ha avisat, molt, ningú podia dir que no estava avisat. Doncs encara va haver-hi una dona segun que se'n va anar en una alerta taronja, se'n va anar a nedar al mar i ha sigut una de les morts. Que també hem de tindre molta cura i hem de prendre precaucions. Si es posen alertes i es posen avisos, no és perquè sí, és perquè realment, i aquesta vegada ho hem vist, totes les previsions que anàvem dient-nos no només s'han complert, sinó que s'han superat. Parlàvem de 400 a Forna. Jo he estat a Forna ara al migdia, 720. Clar, Forna està a la muntanya, tot allò evacua ràpidament cap avall, però per exemple un veí m'explicava que va haver d'obrir la porta del darrere de la casa i la porta del davant perquè marxara l'aigua, perquè tenia un metre d'aigua i l'aigua no marxava. I clar, tota l'aigua que venia de la muntanya anava a parar dins les cases i tota la nit esperant, ara pararà de ploure, ara pararà de ploure, i no parava de ploure.

Afegem a la conversa la Gemma Puig, companya de Meteoròloga. Gemma, bona tarda. Bona tarda. Aquestes quantitats, 720 litres per metre quadrat, per molt que aviseu, són inabastables. És a dir, els carrers, les poblacions, no poden xuclar 700 litres

per metre quadrat. No, no, no, són precipitacions de molts litres en molt poca estona. D'aquests, per exemple, a Oliva, aquests 643 des del dia 17, 600, 400 han caigut en 24 hores. Per tant, estem parlant de precipitacions en només 24 hores i en alguns casos fins i tot una miqueta menys, és a dir, molt concentrades en aquestes hores que comentàveu. De molta, molta aigua en molt poca estona. Per tant, és impossible que tot això acabi drenant. Són precipitacions de rècords. Se situarien, podríem dir, en la tercera posició, darrere del 1987, Oliver va registrar 817 litres, del 2024, Turí, 778, i a Forna, enguany, aquests 720 litres per metre quadrat. Aquestes precipitacions, aquesta precipitació excepcional, extraordinària, que hi ha hagut amb aquesta pluja que deien, doncs que anava plovent i a més a més en uns intervals no molt amplis, no eren 3-4 dies, sinó que estem parlant de 24 hores, fins i tot en alguns casos una miqueta menys, i en aquest episodi podríem dir de 48 hores.

Ja sabem que tant a Catalunya com al País Valencià és zones en què tradicionalment hi ha hagut llevantades, hi ha hagut inundacions, hi ha hagut riuades. Ara el que passa és que són més sovint. Ara en tenim pràcticament, portem una ratxa que pràcticament cada setmana tenim un episodi com aquest. Això és per aquesta temperatura excepcionalment alta que tenim al mar?

Sí, això és un dels ingredients, no? Aquesta tropicalització del mar Mediterrani, diguem-li com li vulguem dir, el que té és que té dos o tres graus per sobre del que tocaria. Per tant, de pluges de la tardor sempre n'hi ha hagut, és a dir, és una temporada en què sempre hi ha hagut aquestes pluges, aquestes inundacions, i mirem les dates, doncs sempre són més o menys aquesta època, entre octubre, potser fins i tot novembre, però sí que tenim aquest ingredient. Que fa que la temperatura de l'aigua del mar està a dos o tres graus per sobre, per tant, tot això és molta energia. I el que està passant és el que comentaves, que aquests episodis que abans tenien un període de retorn molt més allargat, ara estem parlant que parlem del 2024, que fa només just dos anys, i aquestes precipitacions de rècord s'han repetit al cap de dos anys només. Per tant, aquesta freqüència i aquesta intensitat que es va incrementant.

A la Pepa Ferrer, que la tenim en línia des de Pegó, ¿ja se li ha acabat el pitjor, Gemma?

Sí, se li ha acabat el pitjor, encara pot continuar plovent, però sí que ja la precipitació. Ara tenim, no amb tanta intensitat, i no tindrem la mateixa situació que han tingut ells, però tota aquesta precipitació ara ja està més cap al litoral nostre, litoral de Catalunya, litoral i prelitoral, no té res a veure, però sí que s'ha desplaçat ja cap a aquest sector més responsable. Seguint la façana litoral i arribant aquí a les comarques de Barcelona, principalment, Camp de Tarragona.

I això aquí a Catalunya és aquesta tarda i demà, fins demà al matí?

Sí, aquí a Catalunya hem d'estar pendents d'aquestes pluges que ara van entrant, que estones ho fan amb intensitat, però també van parant, de moment no tenim una situació tan complicada, però sí, es mantindran aquesta tarda, vespre, nit i matinada, a tot el que és. La façana litoral, per tant, a qualsevol punt de la costa i del prelitoral, des del Baix Camp fins ben bé l'Alt Empordà, durant les properes hores, aquests roixats, aquestes pluges poden ser torrencials, de més de 40 litres per metre quadrat en mitja hora, i a més a més, també tenim aquests avisos d'acumulació, perquè anirà plovent, ho anirà fent encara, sobretot cap a punts del prepirineu, vessant sud del Pirineu, Solsonès, Bargabà, Cerdanya, Ripollès, aquests 100 litres en 24 hores. Ja veus que els registres no tenen res a veure amb els que han tingut el País Valencià.

Molt bé, per tant, precaució, no toquem fusta, però no s'assemblaran res.

Hem de tenir precaució perquè nosaltres també portem uns quants episodis, és a dir, que aquests llocs on estem dient que hi pot haver altra cop pluges torrencials, això mateix. Venen d'episodis del cap de setmana, de fa una setmana, és a dir, ha anat tocant a diferents llocs, però venim d'un cap de setmana amb aquestes pluges que ja van ser molt intenses, per tant tot està molt moll. Aquests registres, tot i que no siguin els del País Valencià, tindran les seves afectacions a rius, rieres, barrancs i el que anem repetint i no ens cansarem de repetir. Molta precaució, autoprotecció i evitar aquests desplaçaments innecessaris.

Sentit comú i, òbviament, seny per tal de no fer segons què. Gemma Puig, gràcies i bona tarda. Bona tarda. Pepa, ja esteu acostumats al País Valencià, però ara toca, clar, el dia després, no? Esperar que acabi del tot aquest episodi. Ara ja ens deia la Gemma que plou molt menys, si és que plou, però clar, ara vindrà la reconstrucció de tot plegat, perquè clar, ho ha fet molt de mal.

Ara, a mi el que sí que m'agradaria veure, que de fet ho he intentat, però no he pogut arribar, és veure tota aquesta zona, perquè a més és que és casa meva, tota aquesta zona de la platja, des d'Oliva fins als poblets, quan es pugui accedir. Veure com ha quedat, veure el mal que ha fet, i material, perquè ja sabem com és la vida de tres persones, i sí que m'agradaria poder anar a veure i poder explicar com està la gent allà. Però també m'agradaria dir-te una cosa, que segurament no és científica, però potser és bastant radiofònica, perquè jo recordo que el dia de la Dana, del 2024 al migdia, jo estava fent una crònica des d'allò on vaig. De fet, havia de ser una crònica muntada, però és que va caure tot, no la podíem enviar, que hi ha una quantitat d'aigua que era increïble, i recorda que vaig dir, doncs, entra en directe, i vaig entrar en directe i t'ho vaig explicar, molt nerviosa perquè estava quedant una gran quantitat d'aigua que jo no l'havia vista mai i pensava, aquest so s'estarà notant. Doncs el mateix so és el que jo vaig escoltar a nit quan estava a casa meva, el mateix.

Amb l'angúnia que suposa el fet de patir per si t'entra l'aigua i a veure com pot sobreviure aquesta nit. Molt. Doncs és la Pepa Ferrer des de Pego, des d'una de les poblacions que ha rebut més quantitat d'aigua en aquestes pluges. Pepa, gràcies, molts ànims, bona tarda. Una abraçada. Ens en fem un fart d'avisar, ens fem un fart de dir que hi ha canvi climàtic, ens fem un fart de dir que la temperatura del mar està excepcionalment alta, que cada vegada aquests episodis seran més reiteratius, però la natura no deixa d'avisar-nos que efectivament això ha canviat totalment.

Sí, totalment. Jo crec que estem en aquest canvi de paradigma, que ara comentàvem, i de més freqüència, més intensitat. Per tant, un canvi de paradigma també de prendre consciència. Abans comentava la Pepa que, tot i haver-hi els esalers, una persona va decidir anar a dalt. Llavors, al final és com, d'alguna forma, està canviant la nostra realitat i, per tant, també quina credibilitat donem i al final com gestionem la nostra pròpia autoprotecció, perquè al final les administracions i institucions arribaran a aquells punts que seran més crítics, però la major part de situacions ens les haurem d'aprendre a autogestionar. I aquí jo crec que ara ve la part aquesta, la fase de la reconstrucció, del que ha passat. Però clar, quan comencem a mirar les zones inundables i comencem a veure, que ara comentava la Gemma, Aquests períodes de retorn, que ja no són els que marcaven, sinó que tenim un període de retorn de dos anys. Per tant, estem davant d'una situació de canvi que mai s'havia viscut i que, per tant, tot allò que es pronosticava, probablement els períodes de retorn no seran tan allargats. Llavors, en aquesta revisió de l'urbanisme, d'on estan fetes les construccions, les infraestructures, aquí hi haurà molta feina a fer, també. Perquè realment prevenir, evidentment, és que la població aprengui a autogestionar-se des d'aquesta perspectiva de l'autoprotecció. Però també segurament hi haurà decisions molt doloroses, parlant humanament, que serà que potser hi haurà gent que haurà de deixar les seves llars, perquè realment estaran en zones inundables i allò realment serà insalvable, no?

Cada vegada es parla més dels refugiats climàtics. És a dir, hi haurà gent que haurà de canviar la casa seva. No es pot viure en zones en què fins fa uns anys es podia viure amb un punt de risc, però ara no. Ara no és un punt de risc. T'arrisques que pràcticament cada episodi d'aquest se t'endugui la casa.

Sí, jo també crec que s'ha de pelar aquesta autoprotecció i crec que en aquest cas, com a mínim en aquest episodi, la informació hi ha estat, tant de les administracions com dels mitjans, i per tant l'Estat tampoc pot anar perseguint a cada persona perquè es tanqui casa seva. Jo crec que llavors el que hem de pelar és no només a més credibilitat, sinó potser també a més formació. I ara parlo sobretot de les escoles perquè crec que la gent jove ens anirem trobant cada vegada més amb això. I que el canvi climàtic és això. I sembla que encara hi ha partits que el vulguin negar, però crec que la gent ja se n'ha adonat. I, per tant, el que s'ha de demanar, sobretot a aquestes persones, ara que hi ha eleccions, és que canviïn aquests plans i que fomentin el fet que les infraestructures estiguin preparades. Tampoc pot ser que cada vegada que plou Rodalías no funcioni, hi hagi línies que no puguin circular, perquè això serà una constant. I sobre les zones inundables. Sí, és que està passant això i crec que al final s'haurà d'avançar cap a expropiacions que a ningú li agraden, però crec que en certa manera s'hauran de començar a gestionar, sí. Sí, perquè.

Estic molt d'acord amb això que deies, que les infraestructures han d'estar preparades perquè. Justament si alguna cosa has de poder fer és anar d'un lloc a l'altre amb una mica de seguretat, simplement és a dir, pel fet que plogui no pot ser que no puguis moure't després, evidentment, doncs quedar-se a casa si no és necessari però per molt que hi hagi avisos i per molt que et diguin, escolta, no surtis i per molt que cas que en facis, estem parlant ja d'un altre nivell que és que l'aigua la tens dins de casa i aleshores sí que estem parlant ja de coses molt més a llarg termini d'urbanisme. I sobretot el tema d'infraestructures. El que a mi més em rebenta és això, que de vegades no és que s'hagi inundat exactament una població o un tram entre una població o l'altra, sinó que simplement ha plogut. I això sí que una infraestructura ho ha de poder aguantar sí o sí. I tota la resta és conscienciació i em sembla que comencem a veure que això serà cada cop més freqüent. I comencem a veure que per alguna raó tira cap al sud. No sé exactament per què pot tirar cap a Eix Valencià i les zones de l'Ebre, però pot passar a qualsevol lloc i entenc que l'alarma sigui general. És a dir, els meteoròlegs poden intentar encertar, però no poden ser tan precisos com per una borrassa com aquesta que pugui passar al mig del Mediterrani i pugui anar cap a una bandera o perfectament cap aquí mateix, per tant, si en efecte consciència i ordre.

I després hi ha una altra lliçó, que en aquest cas crec que és molt important, de la dana de València, que és que hi havia llocs on van acabar completament inundats en els quals no va ploure. I vaig pensar molt aquest dissabte, perquè aquest dissabte Barcelona feia sol. Fins que es va començar a tapar, jo vaig rebre l'exàler, que feia un sol. Escandalós, per tant, també hem d'adaptar-nos a això, és a dir, quan hi ha avisos, és perquè realment les prediccions apunten cap aquí, i se'ls ha de fer cas, per molt que nosaltres considerem que en aquell moment no són necessaris, perquè al final ho acaben sent.

I si el nou no ha vingut, no és no ha vingut, però és que el Déu és allà al lluny, està al costat. Sí, sí, i va acabar venint.

I també hem d'aprendre que a vegades, doncs, o sigui, crec que hi ha la sensació que si l'encerten molt bé, però si no, hi ha tota una onada de crítica ferotge, quan dius, home, a veure, al final no estem parlant de ciència exacta, és estadística, cada cop els models estan més, més, som més precisos. Però realment necessitem fer una mica aquest trànsit i una mica aquest pacte social d'anar construint aprenentatge, no? I sempre tenir aquest punt de prevenció, perquè pot ser que en alguna ocasió hagin dit, no, és que plourà, però al final va ploure el mar. Bé, no passa res, estem construint un sistema cada cop més sòlid i jo crec que hem de ser una mica més tolerants, perquè a vegades hi ha res de sentir cada barbaritat contra les prediccions, no?, que fan al final des del Servei Meteorològic de Catalunya o. Que realment jo crec que una mica també hem de tenir entre tots i totes paciència i entendre que estem en un procés de canvi i l'hem de fer conjuntament, si no podem prendre mal.

I a tot això insistir en el seny i en el sentit comú. Avui sentia com l'alcalde de Cabrera deia, no, no, la gent que estava en el pavelló, que és d'on va sortir aquesta família que al final ha acabat amb una dona morta, se'ls va oferir quedar-se al pavelló perquè el pavelló era un lloc segur. I en canvi hi va haver gent que va decidir que no, que sortia a buscar el cotxe. Si hi ha un moment en què et diuen no sortis d'aquesta zona, doncs no sortis d'aquesta zona perquè potser el que t'estàs posant és en risc de manera innecessària. Per esperar-te mitja hora o una hora que passi la part més important de la tempesta, doncs escolta, en perds una estona, però en canvi no, després has de lamentar la pèrdua d'una vida humana. Molta prudència, per tant, aquesta tarda, aquestes pròximes hores, perquè tot i que no s'assemblarà en això que estàvem explicant del País Valencià, sí que hi poden haver quantitats importants d'aigua i, per tant, hi pot haver problemes, a més a més, en un terreny que ja està molt xop d'aigua i que, per tant, no xucla molta de la quantitat que cauran les pròximes hores a Catalunya. Són tres quarts de quatre, fem una pausa i de seguida continuem amb més coses.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a lafactcultural.cat. Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Com et dius? Seren Adrià. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Ai, que ràpid passen les coses bones. Ja veus, les vacances, els caps de setmana O

els 10 dies Nissan. Com? Del 9 al 19 d'octubre descobreix les ofertes exclusives a tota la gamma Nissan híbrida i elèctrica. Perquè les coses bones sempre passen ràpidament, aprofita i els 10 dies Nissan al teu concessionari Nissan o a Nissan Punes.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Catalunya Migdia.

A Galeries del Tresillo t'emportes sofàs, matalassos i decoració totalment finançats, sense interessos, sense despeses d'obertura i amb lliurament express. Galeries del Tresillo. Aquesta tardor canvia de plans. O millor, vine a Esplau i troba'ls tots. El millor cinema, dolços irresistibles, arcade i bitlles, les teves marques preferides i nous restaurants per allargar la tarda fins a la nit. Un lloc per gaudir del gust de compartir cada moment. Més oci, més sabor, més plans. Esplau t'espera. La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Un espai que els fills han heretat dels pares encara que ara visquin molt lluny.

Ara sense els pares vius, però sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Catalunya migdia.

El matí de Catalunya Ràdio. Vivim una tardor intensa. Convocatòria d'eleccions, vaga general, aplicació finalment de l'amnistia, però també unes condicions meteorològiques que posen vides en perill. Els bombers han trobat el cos de la dona arrossegada ahir per la riera de. Aquest dimarts a dos quarts de nou del matí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, en directe als estudis de Catalunya Ràdio. De dilluns a divendres de 6 a 1,

el matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostrell.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

D'aquí a 11 minuts seran les 4 de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb la Júlia Reguer, el Jordi Cabrera i l'Alba Fagema. De seguida anem amb més temes, però deixeu-me saludar l'equip viari, la Marilu García. Marilu, bona tarda. Hola, bona tarda. Perquè està plovent i això ha generat problemes a Rodalies i també en algunes autopistes i carreteres.

I ara mateix el que està més complicat són les carreteres, l'entrada a Barcelona des del nord, o sigui, pel nus de la Trinitat, C58 a C33. Hi ha un vassal d'aigua, el mateix nus de la Trinitat, en un dels carrils de la C58, el carril de la dreta, i això està provocant uns 4 o 5 quilòmetres de cua força compacta a totes dues autopistes, tant a la C58 com a la C33, des de Montcada i Reixac. També hi ha retencions en sentit contrari, en direcció de sortida de Barcelona cap a Terrassa Sabadell, però ara ja està millorant una mica, també hi ha retencions en aquesta zona, però una retenció més curta, i també afecta de retruc la ronda litoral, aquí els vehicles aturants des de la zona Fòrum i fins al Nus de Trinitat, i la B20, la pota nord, des de Santa Coloma. A les rondes hi ha hagut un moment de més congestió, ara veiem que hi ha lentitud i aturades a la ronda a dalt, entre Esplugues i Vallcarca, també a l'altura de la vall de Bron, Sentit Besòs, I la ronda litoral també una mica més coada del que és habitual entre zona franca i el port i aquest tram tan llarg que us dèiem des de Fòrum i fins al Nus de la Trinitat, però és per la sortida pel Nus de la Trinitat. I els trens, hi ha hagut un tren avariat un momentet, no sabem quanta estona, un tren de línia R1 a l'estació de Plaça Catalunya, un company ho ha vist, però ara mateix ens comentava que ja ha pogut reprendre la marxa, però segurament que hi haurà retards i alguns problemes a les línies que passen per Plaça Catalunya.

Uns 25 minuts de retària en aquestes línies. Per tant, paciència als usuaris que ja, d'altra banda, van carregats de paciència, perquè cada dia, quan no és un any, és una ceba.

De tota manera, això que comentàvem de l'entrada pel Nostra Trinitat, o sigui, hi ha congestió, però no és greu. O sigui, això una mica s'ha concentrat més aigua al carril de la dreta, el de la C58, i clar, de seguida que es talla un carril en aquest punt que ja és complicat, doncs ja de seguida es forma coà. El que deien de les infraestructures

no preparades per aquestes trombes d'aigua.

I a les rondes també passa molt. Com que tenen molts trams amb baixada, túnels i tot això, de seguida també s'omplen d'aigua i es complica la circulació. Però ara sembla que van tirant.

Gràcies, Mariluz. Una tarda. Fins ara. Per cert, s'aixeca el confinament al País Valencià. Efectivament, ens deia la Gemma Puig que ja havia passat el pitjor a València, ara arriba cap a Catalunya, tot i que no es pot comparar amb el que ha passat a València. Però en tot cas, a València sí que millora la situació i per tant s'aixeca el confinament. Bé, ens queden 9 minuts per arribar a les 4. Fèiem referència amb l'Elisenda Pineda a la precampanya electoral, això comença a escalfar-se, i el Verdonia Feijó vol reforçar el castellà a les escoles de Catalunya. Així es desprèn del document que ha presentat aquest matí, sota el títol Contracta amb Espanya. El líder popular ha firmat aquest document, que també recull, entre altres coses, aspectes econòmics, com ara una baixada generalitzada dels impostos, una pujada del salari mínim, garanteix les pensions, tanca així el debat sobre les pensions que va obrir la setmana passada la seva pròpia portaveu, Esther Muñoz, quan les va posar en dubte, Aquest anomenat contracte amb Espanya comença amb una defensa de la sobirania nacional espanyola i la integritat territorial de l'Estat i el control de la migració en clara referència a l'entrada de migrants a Ceuta a finals del mes de juliol. Feijó tampoc no s'oblida de l'altra gran qüestió que hi ha sobre la taula d'aquesta precampanya, com és l'habitatge, i diu que construirà com a mínim un milió de nous habitatges. Però, com dèiem, s'ha compromès amb el castellà, que guanyi pes a les aules, també a Catalunya, i ha obert la porta a canviar la realitat lingüística de l'escola catalana.

La escuela tiene que volver a premiar el esfuerzo, con contenidos académicos y no ideológicos, con el castellano garantizado en toda España y las lenguas cooficiales garantizadas en sus respectivos territorios.

Ya hi tornem a ser. Quan arriba una campanya electoral hi ha alguns temes que reapareixen periòdicament i un és el de la situació del català i el castellà a l'escola de Catalunya. Jo no sé quina és la

realitat lingüística que coneix Feijó de Catalunya, però crec que precisament la llengua que més es parla és el castellà. I si t'apropes a qualsevol aula, això es detecta a la primera. Per tant, en el fons el que vol dir és que vol acabar amb la immersió lingüística. És a dir, no tant la realitat lingüística de l'aula, sinó el fet d'entrar en els currículums i amb quina llengua es dirigeixen els professors. Crec que en aquest cas, sincerament, el català s'ha de protegir i propostes com aquestes crec que encara li fan més mal, sobretot després d'haver vingut a Barcelona aquest mateix diumenge. Allà va intentar competir amb Junts i amb el PP. Anunciant aquesta llei d'antiocupació i un reforç també de la llei contra la multireincidència. I crec que en el cas del català s'equivoca molt si el que vol, precisament, com diuen des de Gènova, és que Catalunya sigui decisiva i tenir molts més diputats. De fet, ha fixat un mínim de 12, que crec que en propostes com aquesta és difícil que pugui assumir.

Sí, jo crec que té un mal diagnòstic i una estratègia fatal, perquè parlar i potenciar i protegir el català sigui un contingut ideològic, jo crec que evidencia que aquí hi ha una guerra cultural, altre cop el català com una arma llencivola que al final. El que volen és claríssim estem parlant d'aniquilar la cultura catalana, la llengua catalana i al final també retallar les llibertats jo és el que diu la Júlia crec que estan fent una mala estratègia suposo i espero que també sigui un espai de reflexió per moltes persones que a mi em sobta que persones fins i tot del meu entorn que s'estan plantejant si votar el PP o Vox jo crec que aquest tipus de continguts són molt clarificadors sobre quin tipus de política realment volen fer aquestes persones. I al final, com que el PP necessita d'alguna forma també entrar en l'espai de Vox, està radicalitzant molt també els seus posicionaments, i jo crec que realment és un problema, però espero que com a mínim sigui una alerta per molta gent de Catalunya que s'està plantejant votar aquests partits polítics.

És un Apurellos que no para i que no s'atura des de fa ja bastant de temps, i gairebé diria que segles. Però a mi m'agrada la paraula aquesta de contracte. És a dir, el contracte amb Espanya sembla que Feijó l'està deixant molt clar. Em pregunto quin és el seu contracte amb Catalunya. Perquè justament del que estem parlant, no només és de llengua, sinó també d'autogovern. És a dir, de fins a quin punt els catalans ens podem autogobernar amb aquest tema o no. Això no és ben bé culpable del PP. També el PSOE ha badat en aquest sentit, i la llei CLA és la llei CLA, i el sistema d'immersió lingüística ja està tocat de mort amb la legislatura socialista, i a través de tribunals que. Representa que no tenen color, però que han determinat el que han determinat per les lleis que s'han fet. És a dir, les lleis s'haurien pogut fer, en efecte, de manera que blindessin molt millor la immersió lingüística i s'han fet unes lleis que no blinden. És una mica culpa de tothom, però no pot ser que tot ara mateix recaigui sobre el PP, sinó que, a més a més, el PSOE també hi ha contribuït. Això té molt mala peça al taler, és a dir, hi ha dues pulsions en aquest estat, que és la pulsió. Nacional Catalana i la Policía Nacional Espanyola i ara mateix amb un govern hipotètic de PP i Vox sembla que bastant dient és la nostra i si la immersió lingüística està tocada anem a rematar-ho. Veurem quina és la resposta. Ara per ara el que sí que trobo a faltar ja no és l'independentisme, que per mi s'ha d'espavilar moltíssim, sinó la gent que representa que està al mig. És a dir, trobo a faltar el president de la Generalitat de Catalunya. No he vist una resposta, no he vist un posicionament de la persona teòricament federalista i comprensiva i dialogant i per la convivència, etcètera, que planti que ara davant d'aquestes afirmacions. Veurem si això passa o no passa, però de moment el PSC i el PSOE callats, i amb uns resultats pel que fa a l'aplicació de la inversió lingüística perfectament descritibles. És a dir, no anem bé.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, n'ha fet referència avui, quan li han preguntat sobre aquesta voluntat de Núñez Feijóo. Intentant buscar-ho?

No, anava a dir això, que el president avui el que ha dit és que el català no es toca, i de fet hi ha una mica la línia que va dir ahir, com va acabar dient que Feijó està fora de cobertura, com que no entén la realitat catalana, i crec que encara, a mi encara em sorprèn més tenint en compte que en principi Feijó quan va arribar com a dirigent nacional del PP i com a candidat, ella es va oferir com una persona que entenia la plurinacionalitat de l'Estat, va arribar a dir en algun moment, i em sorprèn perquè tinc la sensació que ha intentat jugar amb això, tinc la sensació que tant Aznar com Ayuso des del primer moment li van barrar el pas i ara no sap com sortir-se'n

Podem sentir el president Nilla avui quan li ha explicat això que havia dit Noia Feijóo. El català no es toca

i el català és un element de la personalitat, capdau de la personalitat política de Catalunya i un pont i una eina d'entesa com perfectament sabem els que vivim a Catalunya. Perquè a més a més el que diuen ho diuen d'oïda i amb una dosi alta d'ignorància.

Però el marc legislatiu que tenim és el que és, i el marc legislatiu que ha afavorit que determinades sentències afavoreixin la venda del castellà a les aigües catalanes és el que és, i no és només culpa del PP. M'interessa molt la paraula contracte perquè justament el problema que tenim a l'estat és un problema de contracte. És a dir, aquell contracte, aquell pacte que hi havia hagut l'any 78, per A, per B, per C, s'ha trencat. El nou contracte, veurem quina música té, però la música que sona per part del PP i Vox sona terrible i sona, més que contracte, sona imposició. I encara em pregunto quin és el contracte que proposa el PSOE, que és qui representa, que pot tenir-ne algun.

Falta una mica més d'un minut per arribar a les 4. Falta, per tant, un minut perquè saludem el Francesc Garriga. De fet, ja el podem saludar, eh, Garriga? Sí, home, saludem ja, home.

Saludem ja. Com estàs, Òscar? Bé. Ens hem vist molt d'hora avui, eh? Més d'hora que mai. Sí, eh? De fet, t'hem hagut d'esperar, fins i tot, per començar la reunió. Temes 10 minuts. Hi ha de mobilitat complicada, Òscar. Una mica de comprensió. Digue-li a Jordi Cabré que ha arribat pobre. Ha parat una mica o no? Sí, sí, sí. Els que sortiu ara. Sortireu en millors condicions a les que heu arribat, segur. Això sempre. Això sempre que venim. Aquí sempre t'entén bé la gent. Mira, et dic una cosa, ràpidament. Aquesta tarda tenim una sorpresa de 4 a 5 que no puc avançar. Compte. Una sorpresa. I a quarts de 6 avui escoltarem Hansi Flick, que ens parla abans d'aquesta setmana gran de PSG i Madrid. Per tant, tot això avui a la tarda i més coses. Però hi ha una sorpresa preparada.

Molt bé, doncs escolta'm, estarem pendents a veure amb què ens sorprèn el Francesc Garriga. I sorprendrem algú més, no només els ullens. Molt bé. Júlia Regué, Jordi Cabré, Alba Alfageme, gràcies a tots tres, fins la pròxima. Gràcies, bona tarda. I de seguida el Francesc Garriga amb la tarda de Catalunya Ràdio o els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornem demà a partir de les dues. Bona tarda a tothom.