Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 21/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjà amb la tornada de l'exili de Lluís Puig. També hem connectat amb Madrid. Allà el Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs del defensor del poble de permetre votar a les pròximes eleccions generals els 160.000 espanyols nacionalitzats per l'anomenada Lleida Nets. I hem posat el focus també en l'informe de les Nacions Unides sobre l'emergència climàtica, que dispara als 2,8 graus l'increment de temperatura mitjana global que hi haurà l'any 2100 si no frenem la inèrcia actual. Això ja és gairebé el doble del topall màxim del grau i mig que es van fixar els acords de París de l'any 2015 que ja han saltat pels aires. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara què més podem afegir-hi, Joan Bota?

Doncs que la llei per regular la compra especulativa de l'habitatge està encallada al Parlament. El govern i els comuns no es posen d'acord en la manera d'adaptar la norma al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que va concloure que la llei tenia problemes de constitucionalitat. Els comuns creuen que la proposta del govern per esquivar les objeccions d'aquest òrgan consultiu rebaixa l'objectiu inicial de la llei, que era prohibir la compra d'habitatges per fer-hi negoci. El desacord s'ha fet ben visible durant la sessió de control al govern avui al Parlament. La líder dels comuns, Jèssica Albiach, ha advertit que si no s'arriba a un acord amb el PSC, el seu grup presentarà la seva pròpia proposta al Parlament perquè es deixi d'especular.

Vostès ens estan proposant una espècie d'apaño que no acaba amb un dels principals problemes que tenim amb l'habitatge, que és l'acaparament de pisos en poques mans. És lo de sempre. Vostès només necessiten la mínima excusa per aturar-se. La prohibició de les compres especulatives és constitucional i s'ha de fer.

En canvi, el president Salvador Illa defensa que l'habitatge ha de ser un dret i no un negoci i afegeix que el marc legal s'ha de fer amb rigor jurídic perquè tot plegat no acabi sent un brindis al sol. Més qüestions. La Fundació Pere Terrés imparteix tallers per acompanyar persones grans que han estat víctimes d'estafes digitals. La novetat és que aquests cursos posen el focus en la part més emocional de les víctimes, que no se sentin culpables del que els ha passat i donar eines per denunciar-ho o demanar ajuda si cal. Ares Cruz és tècnica de la Fundació Pere Terrés.

Explicar quines són les tàctiques de manipulació que utilitzen aquests ciberestafadors per poder-los engatusar d'alguna manera i que puguin caure. A més, és una mirada molt empàtica, molt entidadista, que això els pot passar a qualsevol persona, però que és important que sàpiguen quines emocions els desperten quan reben aquest tipus de missatges i com han de reaccionar i a quins recursos poden activar perquè se'ls ajudi.

I la policia ha detingut quatre persones més per la mort d'una dona de 83 anys a Burgos dimarts passat. En total ja hi ha sis detinguts per aquest crim, que després, cada dissabte, arrestessin els dos suposats autors materials, que són menors d'edat i que ja han ingressat en un centre penitenciari a Valladolid. Aquest és el crim que a les xarxes algú va atribuir. A dos joves catalans que no hi tenen res a veure. El subdelegat del govern espanyol a Burgos, Pedro de la Fuente, ha alertat sobre aquestes informacions falses i ha avisat que les acusacions sense fonament són un delicte. Recordem que un dels joves catalans afectats, Josep Abreuí, va explicar ahir al Matí de Catalunya Ràdio que té previst denunciar els fets de la policia i també denunciar els mitjans que se'n van fer ressò.

Passant 3 minuts de les 3.

Catalunya a migdia, amb Óscar Fernández.

Des d'ara i fins a les 4, amb el Joan López Alegre, professor de comunicació de la Universitat de Batol i Baseu. Bona tarda. Què tal, què tal? Roger Pida Cabanyes, periodista i delegat de l'ACN a Madrid. Bona tarda, Roger. Molt bona tarda. I la Júlia Miralles, politòloga i professora de la Universitat UPF. Bona tarda. Bona tarda. Tot bé? Molt bé. Passa amb el veure de cua d'ull que Joan López Alegre entrava ballant a l'estudi. Com el Trump, feia això ballava a la sintonia del programa cadascú té els seus referents, escolta'm està bé assumir-los no, vull dir que ballo tan malament com ell amb el punt tancat l'altre dia Elisenda Pineda ens va explicar que és una de les maneres de ballar que atribueix a Trump i que hi ha gent que ho copia Oscar Puente em sembla que també balla

amb els punts tancats això ja em molesta més Pedro Sánchez té més estil Pedro Sánchez

sí la que balla millor és la Míriam Nogueras i Míriam Nogueras també va ballar molt bé. Miquel Iceta també ballava. Sí, però no com. El que no pots és jutjar. La manera de ballar de la gent, depenent de si et cau bé o malament o si simpatitzes ideològicament o no. Estàs dient que simpatitzo amb la Míriam Noguera? No. La cara que m'has posat amb Òscar Puente i amb Miquel Iceta és clarament que és per a tema ideològic. Mil vegades em cau millor Miquel Iceta que Òscar Puente a tu dir cara. O sigui, No conec a cap dels dos, eh, tot això. Tinguem la festa en pau. Va, saludar, segur que anirem molt més en pau.

Ja sabeu que els dimecres saludem el Santi Villas. Bona tarda.

Ai, bona tarda. Mira que m'han fet un paper, tinc el nom de tots, ja. Menos el teu. Joan López d'Alegre, Roger Pidecabanyas i Júlia Miralles. El teu no està aquí al darrere, Òscar Fernández. T'han donat un guió. Sí, m'han donat un guió que se suposa que ho havia de fer jo. Cosa que demostra. És que me fan hasta el guió, vull dir-te.

T'anava a dir que cosa que demostra que habitualment no portes guió. Bueno, que demostra, no?

Això es veu palpable cada setmana, cada dimecres es veu claríssim. No, vull dir, que m'han ficat en un paper i tot, però això molt bé, eh? Bueno, calla. Saps a qui m'he trobat a la porta? A la porta de Catalunya Radio? Ara m'està escoltant perquè jo m'imagino que quan es mou. Diguéssim de manera oficial, deu posar Catalunya Ràdio, no deu posar Radio Estel, m'imagino. És que no sé de qui parles. Jon Jon. Què dius ara? I se m'ha presentat dient-me que sóc el Jon Jon. Veus?

Cuidado! És que jo li dic que li dius Jon Jon. Visca Catalunya, ho vaig a dir.

Home, per favor, però escolta, ja li he dit, eh? Doncs més encara, amb un traje, blau tinta, camisa blanca, corbateta. Si el veus vestit així. És que va a la Generalitat?

No, és que al matí hi ha hagut entrevista important. Ah, però anava Jon Jon. Avui hi havia Oriol Junqueras, ahir va haver el president Illa, un altre dia hi va haver un altre. Ah, que es vesteixen perquè venen a les ràdios polítics. A vegades sí, o perquè tenen algun acte fora. Altres dies va com més casual. I en tres dies que ha vingut ha repetit traje, ho sabem, això? Ah, això no ho sé. Ah, doncs mirem-ho. Això s'hauria d'analitzar. Tinc una cosa pendent des de la temporada passada, que és apuntar-me en un paper tots els dubtes que tinc sobre Jon Jon i convidar-lo un dia. És que m'ha dit que vindria. Ah, però avui, que vindria avui. No, hem parlat a sota l'arc aquest que pita. Sí, allà a Jus, mentre anaves sonant. Ell ha sortit amb el traje, que ha vingut, que l'ha vist molt bé. Bé. Doncs no ho sé. Però si m'ho dius com sorprès.

Bueno, perquè jo trobo aquesta gent sempre, com que pateix tant i tenen tanta feina, sempre fan mala cara, diguéssim. No sou com vosaltres, que heu de fer streaming, llavors el dureu una mica més. Però clar, els quefes sempre no els he donat temps. L'he vist una monada, vestidet per fer pincelet, pincel, i a més, el trajet blau marí i la motxileta penjant de Jon Jon. En aquest cas amb les dues ancetes, no una. I li dic, què vas, agafar la bici? I m'ha dit que no, que va amb moto. Però m'ha dit que anava amb una moto com de. M'ha dit. No me'n recordo, perquè jo sóc una cosa de volgada. Una moto com de barri, ha dit.

No, ell porta una moto d'aquestes grosses, no porta un scooter. Ah, bueno, això m'ha dit.

Bueno, pues bueno, pues ya está.

No sé si estarà molt còmoda del fet que estiguem parlant sobre ell, el seu outfit, en el teu cas, i totes aquestes coses.

Bueno, però ara jo pensava que anava amb un cotxe, si anava amb moto, no m'escoltarà. O d'escoltar els cascos també porta moto. Home, vull pensar que no, que això no es pot fer. Clar, no es pot fer. Com ho ha de fer, per favor? És que de veritat, quines coses diem? És que només mos fotem amb líos. Jo vinc aquí a la declaració i ja t'ho dic. Tu has de portar a totes aquestes que tens, que et fan. Temes d'aquestos. Dutxar-se pel matí o per la nit. I ja està. I aleshores tot això no genera els problemes que genero jo a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aquesta que tenim. Molt bé. Bueno, doncs ja està. Molt bé. M'ha dit que vindria un dia a parlar, que es va apuntant les coses. Molt bé. Hem resolt el tema del meu contracte, perquè es veu que jo encara el contracte que a ell li arriba, clar, a veure, no diré el carrer, perquè no es pot dir, perquè això és la protecció de datos aquesta. Però clar, a ell li coincideix que jo, diguéssim, que segons el meu contracte que a ell li arriba, jo visc al seu edifici.

I no és veritat això? Ara no. Però vol dir que alguna vegada ha sigut veritat?

Jo va haver-hi un temps que vaig viure en aquell edifici, no on deu viure ell, sinó més a baix, segur. Però llavors et va contractar l'ascensor. Et va fitxar l'ascensor? No, no, jo no he coincidit mai. Jo vaig viure en aquell pis de lloguer, o en aquell edifici de lloguer, i precisament t'ho diré, vivia a una casa on havia viscut Antonio Machín. Que de tant en tant per la nit alguna maraca s'escoltava. De tant en tant. Se sentí cric, cric, cric i deia, mira, Antonio. Bueno, pues ya está. Pues ja em resulta això. Vindrà el director general de la tele i ràdio pública aquesta.

Bueno, no és director general i no és de la tele i ràdio. És el director de la ràdio. A veure si li busques un maldecat, perquè de la tele no t'hauràs de veure.

També dic que quan se m'ha rimat apropat i ha fet com una mica, com un. Que m'anava a dir algo. Sí? T'has espantat? No, he pensat, mira, ara em donarà un podcast. Pensaba que diríem de parlar o algo, pues no. M'ha dit lo del carrer, ya està. Molt bé. Jo crec. Que ho anava a dir, però s'ha frenat. Que et volia oferir un podcast. Però no faràs un podcast sense nosaltres. No, jo ja ho vaig dir, però claro, ah, no, però aquí, jo també, jo aquest podcast el faig si ve el guapet. Perdona, perdona, Roger Pide la cabaña. Gràcies, gràcies. És que a mi no m'has vist encara. Exacte, no t'he vist. Igual és guapet, també, el Roger. Perdona'm una cosa, després em direu a mi, aquest home del Pide la cabaña, es poseu-li el micro bé perquè se sent fatal, aquest senyor. Se sent com si em vés de Madrid.

Roger, pi de la cabaña, no. Pi de cabanyes. Mira, no em facis parlar. No, no, si és que estava llegint. El problema és aquest,

perquè estava llegint quan ha dit el teu nom malament. Sí que s'ha llegit que estic alfabetitzat, però jo ho vaig a dir i quan ho agafo ja he començat la frase. I aleshores ja vaig pel

Pi i ja li foto un article que no està. Ara es comença a entendre per què és en Jon Jon, perquè no saps els noms, perquè al Joan Bota li has dit botes, de les botes li has dit a tots els noms. A mi em dius un nom diferent cada dia quan mires a

la pantalla que veus el meu nom. Sí, perquè ho veig, però si no surt ara et diria Catalunya. No, però és que no me'n recordo. Ella com es diu? Que no se em queda els noms no me'n recordo això perdona, això és una malaltia no me'n recordo ni d'aquell senyor que va venir un dia només me'n recordo que bevia kombucha. Ah sí, el Miquel Àngel Escobar. El Miquel Àngel Escobar, jo sé que és el de la Kombucha, que ve aquí, ve a Kombucha, un dia de Pere, un dia de tal. I un dia podries que vingués la Paneque, també, recordo. No, perquè la Paneque fa que jo acabo abans. Si ha d'entrar la Paneque, a mi em foten a fora.

Per un dia que vam fer una entrevista. La Paneque que ens va demanar que l'entrevista fos a un quart, perquè després no podia. Llavors li vam dir, has d'acabar abans perquè tenim una entrevista, i ja està, ja li ha quedat la consellera.

Cada vegada que me volen fotre fora, penso que ve la Paneque. O. M'interessaria que vingués la panique, però jo acabo abans, perquè al final ja tu. Júlia, perdona. No, l'has encertat, no miris, perquè l'has encertat perfectament. Si faig menys, me surt el minut més car.

Doncs escolta'm, compte que tinc un missatge de Jon Jon, que dius tu, que diu, escolto, pel que pugui passar. Això és una amenaça. Ell diu escolto. Això és una amenaça.

Ah, però potser vol dir escolto propostes de podcast. No, jo podcast no vull fer, jo sóc d'abans, jo vull la ràdio normal. Jo podcast ara no me fotis, perquè tot això del podcast s'ha de gravar tot en una setmana, i tot corrent, i has d'acabar parlant de rentar vaixelles o fregar mà. Una merda d'uns temes que a mi m'importen un pepino, i no m'interessa. Bueno, ja he tret el tema a aquesta col·lació, que he pensat, quan l'he vist a Jon Jon, dic, bueno, un quart d'hora m'hi fotré jo amb aquest tema, ja ho tinc.

No cal, no cal. Són i dotze. Pots acabar-ho abans, ahir vint pots acabar si vols.

No, però vull dir, jo ja he fet 12 minuts i encara no he dit res. Perquè tampoc ho porto molt preparat, com tu ja saps. Però si avui portes guió, fins i tot amb pells de veu. Sí, però és un guió, vull dir, que me l'he fet allà amb el mòbil. Vull dir, és que si ho veiessis. No, no, si jo ho veig cada dimecres. Jo només m'imagino a l'altra gent de la Dèria, amb un portàtil obert, a una terrasseta. D'allò de que no s'accepten laptops, perquè no sotis allà que ha fet tres hores. Escrivint la seva secció,

folia amb un folia, amb un càtala perfecte. Ara m'estaven dient, o sigui, per tu la imatge d'algú que s'esforça molt és algú que està en una terrasseta prenent alguna cosa amb un ordinador i escrivint.

Això és esforçar-se molt. Però esforçar-se molt per fer la secció, per fer una cosa. Clar, perquè no és una secció de dir, estic en una redacció i ara faig un panec, ara faig un paneco. Avui li parlaré a l'Òscar de. Jo també el tenia, aquest tema, que era. He vist un article d'això que sota el Google, que deia, dutxar-se per la mañana o dutxar-se per la nit? Jo he pensat, a veure si expliquen alguna cosa, jo els he trecat el tema i que deu que digui que quan has dutxat ja ho tinc fet. Però després l'article no deia res. Entra, deia, pues por la mañana más fresco y por la noche más relajado. Pues quina merda d'articles aquest. M'he fotut tres anuncis, he llegit un pan de lletra i no servia a parlar. Llavors, pues ja, bueno, pues he pensat, pues a ver de què parlo. Llavors he mirat vídeos que jo vaig guardant. I m'he inventat, diguéssim, com un lligam, m'he explicat a l'Elisenda que la porra em pregunta de què parlaràs avui, la porra ho intenta cada setmana, intenta que jo li contesti d'algo, he pensat, pues no ho sé encara, saps què vol dir, són les 12, i ja està. El millor és que saps com es diu.

Sí, la Elisenda sí, eh? Aquí es demostra qui mana de veritat.

La Elisenda, que és el nom que ell se sap de memòria. I també es demostra que. Vull dir que és que quan m'escriu veig el nom a sobre, perquè el peruà sap. Vull dir-te que no et pensis que tampoc és un mèrit meu. Si vingués cara a cara no t'hauries après el nom. Bueno, jo ara es confonc a les dues. La que parla aquí i fa les notícies, que la podria confondre amb ella, també. Hi ha una que fa les notícies aquí que després. No el tinc el telèfon de l'Oriol, tu pots creure? No tens el telèfon del guapet? No el tinc. No hi ha el guapet, ja no m'ha dit mai res més. Vull dir, se n'ha anat a l'Ostrelli com si estés ja a la BBC, saps què vull dir? O sigui, sí, Roger, molt bé. Oriol, molt malament. Ho veus, com és millor l'alternativa? Ara veus, ja li han apujat el micro. Home, és que s'ha de dir tot. Si no fos per tu. Bueno, jo el meu tema d'avui.

És que no el faria igual trobes alguna cosa amb això de la dutxa quan us dutxeu? a la nit o al matí? sou més de dutxar-vos

al matí o de dutxar-vos a la nit? matí i nit dos vegades? i a vegades tres cada vegada que surto de casa o de fer alguna cosa

això hi ha gent que li passa que cada vegada que surten es tornen a rentar però és com

una cerimònia ah, és la cerimònia de l'aigua té com un toc, sí o sigui, és alguna cosa que em surt ja natural dutxo i però i què et notes? és que vaig net, no sé.

Que sempre va bé, nenet, eh? i el cabell i tot o sigui,

tot el que seria tot, diguéssim ho faig ultra ràpid, eh? o sigui, potser estic a la dutxa dos minuts, o sigui, ets com un rentabaselles de barda, en deu minuts és un programa curt, diguéssim curt, curt,

programa curt i ràpid, sí, sí he rebut un whatsapp no, no, no, que t'agradaran molt no, no, un whatsapp no, no, no, el whatsapp el whatsapp diu, textualment ell això diu el guapet ah, és el guapet? no. Jo sé qui és, jo sé qui és. El guapet us està escoltant mentre dinem. Va rient. Sí, sí. Pues el guapet que es manifesti. Jo sé qui és, comença per C. Per C?

A mi no me enredeu, que jo de tot això de la Catalunya que està oculta vostra no sé res, eh? Vull dir, qui deus ser? Està dinant amb el guapet, qui pot ser? A dinar amb el guapet?

Pues no. Algú que ella es mora d'enveja. Algo que no només dina, sinó que és probable que algunes vegades sopi i sovint dormen junts. És a dir, la parella del guapet, que dius tu.

Ah, però jo no sé qui és la parella del guapet. Jo el guapet l'he vist sempre sola, amb la samarreteta de maniqueta curta i el pantalonet pitillo, i ja està. Vull dir, és tot el que he vist. I una vegada a la melera amb una americana, que se la posa i també la dui a llevar al cotxe. Perquè això tampoc té cap sentit, diguéssim. Pues si m'està escoltant el guapet, que està dinant amb la dona. Ah, pues molt bé, el diari aquest que treballa ell. Ja està dinant a casa, tu no. Ni tu, ni tu. I nosaltres tampoc. O sigui, com es diu el diari aquest, el món aquest, com es diu? El món de tu? El nació, el nació digital. Ah, el nació. Això tampoc ho toco. Tampoc ho treballo jo, els digitals, això no m'ho sé. Bueno, és que em fot mandra estar a començar. Bueno, he agafat tres vídeos, dos vídeos, del tema del petó de Pedro Sánchez i Begoña Gómez, perquè sé que li agradarà molt al Joan López Alegre de la Universitat de l'Abad Oliva Sou, o algo així, Abad Oliva Seu. I per què m'agrada a mi això? Perquè és el teu tema. Ja no has volgut dir que ballaves com a Pedro Sánchez, i has dit que ballaves com qui ha dit. Com Donald Trump. Com Donald Trump. Això ja, ara mateix, ja no està ni de moda. Ara sí has de fer alguna broma amb allà de ser Pedro Sánchez. I ja està. Bueno, i aleshores, com van fer lo del petó d'aquesta senyora, i el programa d'Anna Rosa, que jo estic mirant molt ara moltes coses d'aquestes, perquè crec que heu d'obrir una mica el periodisme en aquest programa líder de la Ràdio Catalunya, que fa aquesta cosa tan, saps? Tan de periodisme de veritat. Com, per exemple, portar, com va portar Anna Rosa, un senyor d'aquestos que recono. Un senyor que es diu Ovejero, que porta aquest lloc. Crec que s'hauria de dedicar a la cria d'ovelles, però no. Que es dedica a analitzar la cara. La cara. La cara de la persona. I segons la cara de la persona. Té una teoria informativament parlant. Vull dir, és un. Fisio. No me'n recordo. Morfo psicólogo, li deien abans. Li deien morfo psicólogo. Ara ja no sé. L'idea de morfòsicoló, i aleshores ells analitzen la cara de la persona mentre es fa algo, com és en aquest cas del petó, i fa la seva teoria. I amb això, pues mira, pues com a jo, amb les merdes que porto, pues 10 minuts de tele que ja tens fets. Saps? Ve a tirar.

Bien, primer protagonista, el que tiene la iniciativa, Pedro Sánchez. ¿Cómo le vi yo? Tenso e incómodo. ¿En qué me baso? En que esta es una de tantas imágenes que yo he recogido de tensión en su cara. Tengamos en cuenta que está lanzando un mensaje de amor. ¿Hay coherencia o incoherencia? Yo creo que hay incoherencia. A ver, mucho amor no se le ve. Por eso. Esto es justo, agarrarse los micrófonos y tocarlos antes de decir el nombre de ella, Begoña Gómez. Esto es un gesto apaciguador. Habitualmente refleja estrés. La sonrisa muy tensa, horizontal. El inicio, ¿eh? El inicio, porque luego se suelta. Bueno, ya está.

Estás cansada. Ja n'hi ha prou. Tu t'agafes els micròfons, també?

No, no els toco. Això és com el bar d'un pico.

Sí, sí, un anàlisi. No, sí, sí, tot això són com 14 fotos de planos de Pedro Sánchez que tu fibrilarías, diguéssim, tu comences a obrir tanta

foto de la cara de Pedro Sánchez. La sonrisa horizontal, no serà vertical. Sí, exacto.

Bueno, es que cuidado, eh? Tots aquests I són, deu ser, 150 euros. Que puedes venir, que ahora sí farán Y proporcionamos tu libro, ¿sabes qué voy a decir? Que això també va així. Bueno, després hi ha una altra anàlisi de tot això que ja va per un altre nivell, perquè pertany a Horizonte, al meu programa de culta, ja ho saps, que m'agrada molt a mi Horizonte, que és el forense, aquest senyor, que no me recordo mai com es diu, el doctor Cabrera, que és un forense, que també li van fer analitzar el petó. El doctor Cabrera, com ja sabeu, és aquest senyor que va ser el primer forense que participava, gran hermano uno, quan era experimento sociològico. Ara ja no. Ser forense i petons és molt xungo. Bueno, però es verdad. Ell hi va, i aleshores ell ens va fer aquesta valoració, la seva. També va dir, que ara, vull dir, això del llenguatge televisiu està molt bé, arranca dient que, bueno, jo lo voy a decir que me la suda todo, que te pasé la arrancada del senyor. Atenció a l'anàlisi.

Hay que estar muy desesperado, muy desesperado para publicitar un beso cuando probablemente en los últimos cinco años no lo ha dado ninguno. No quiero decir que no, estoy siendo prudente. Quiero dejar claro también a la audiencia una cosa que se ha dicho en corrillos y tal, es un beso sin lengua. No quiero que quede claro, no, no, hay que desmentirlo porque ha habido correveidiles y tal y cual. ¿Quién ha visto la lengua? Está un poco.

Mirar els debates això perdona's prime time jo t'ho porto perquè jo crec que tu no puc valorar tu i Jon Jon esteu aquí en aquesta bombolla que és el programa líder de la informació a Catalunya si un dia ho deixa de ser. Saps? Espero que no. Això era culpa meva. Si han de sacrificar algú, ja ho diré aquí de Catalunya, que sigui a mi. Saps? Que m'utilitzen de cap de turc i ja això m'ho trec de sobre. Bueno, aleshores t'ho porto una mica perquè vegis una mica tal. Per on van les coses. Per on van les coses. Bueno, fins i tot he de dir que la dona de Kiker Jiménez es va posar estar nerviosa. De les barbaritats que diu aquest home. I l'última que t'he portat, després si ho valores també, la Rosa va contractar de col·laborador a Jiménez de los Santos, que va parlar també ja no del PSOE de los Sánchez, sinó del que s'ha de fer a les properes eleccions,

que és això. Ho he de tenir molt clar, no? Sí, molt, molt, molt clar.

Porque esta es la última oportunidad que tenemos de evitar que España se convierta en Venezuela. O sea, es la última oportunidad. O sea, cualquiera que haya visto el espectáculo grotesco del besuqueo de estos dos golfos, bueno, es que son capaces de cualquier cosa. Lo estamos viendo en Sol, lo estamos viendo en Ceuta. Estos son capaces de todo. Y por tanto, el día 29 hay que no derrotarlos. Aplastarlos y después perseguirlos legalmente cuando ya haya una policía, una Guardia Civil y un ejército que respondan a la ley y no al señor Sánchez. Pues venga, ya estaría.

A mí m'ha costat molt veure el nexe entre cualquiera que ha visto el besuqueo entre estos dos golfos, diu ell, ve que són capaces de cualquier cosa.

De cualquier cosa, que es fer-se un petó. Jo sobretot trobo que s'ha de valorar molt, vull dir, que si no es va a votar a les properes eleccions, Espanya es convertirà en Venezuela. Tu només cal que vagis al barrio de Salamanca, de Madrid, que no hi ha ningú. Hi ha molts venezolans. Hi ha molts venezolans, sí, sí. O sigui, tots, tots, tots. O sigui, que deu ser per on ella es mou, però potser no ho sé, no tinc ni idea. Bueno, tampoc m'hi vull posar, perquè aquest home després diu coses de tu a la ràdio i jo ja n'estic una mica cansat, que tinc molts pollastres. Jo ja saps que, com que estic ara a un nivell molt alt. No, que és veritat. Escolta'm una cosa. Espera, també, si tens alguna cosa a dir, el Roger, el Joan. Sí, bueno, és que no ho he dit res. Mira, doncs assabent-me i t'ho dic. Escolta'm una cosa. Avui. Us sortirà més a compte que un altre dia. Perquè ja porteu mitja. Us sortirà el doble. Perquè el que cobreu ja és el doble, perquè ja fem mitja hora i l'he fet jo. Avui ja és a mig i mig, 50-50, que es diu. Però què? Teneu alguna cosa a dir? És que jo hauria de treure també una pregunta, no?

Jo és que estic inquietantment d'acord amb Jiménez Losantos. Amb tot, amb que són capaces de qualquer cosa i que estem a Venezuela, pràcticament. Ja, i reconegut inquietantment d'acord.

Però està molt pensat això del petó i tot això, eh? L'escenografia, tot. Per què? Perquè Sánchez dona la volta a tots els atacs que ha tingut la seva parella. I ell reivindica l'amor, en una campanya reivindica l'amor, i més després ballar, és fantàstic. O sigui, com a imatge icònica. Ell ho aconsegueix. I si us hi fixeu, sempre li dona la volta a tots els atacs que rep. També quan li deien perro, al final l'ulterior campanya vam acabar amb xapes de perros. I cuidao, que li deia, el Milei ha vingut avui, li diu zurdo, avui zurdo, i ell li dona la volta zurdo, i diu sí, sí, zurdo, zurdo. I si defensar les pensions este zurdo, doncs zurdo. O sigui que ell, diguem que és un polític hàbil.

Jo no tinc tan clar, i ara. És un comentari seriós? No, està bé.

Segreixen els comentaris seriosos, també. Si per alguna cosa em caracteritzo en aquesta secció, és que començo des de la frivolitat més absoluta i vaig al moll de l'os. Això ho sap tot Catalunya. Jo vaig al final al moll de l'os. Al final això acaba sent. No sé. Jo, Roger de la Cabanya A

veure, a veure, que m'ho digui, que m'ho digui el Santi.

Ok, que m'ho diguis tu ja és una altra cosa, eh? No, Roger, en sèrio, seriosament. Jo estic d'acord amb tu amb l'habilitat que té Sánchez, que se li ha de reconèixer, d'aconseguir, ja que estàs molt a la vora de les ventes en el punt en el que estàs ara, a Madrid, de canviar de tercio perquè portar ell els temes en el punt que li interessen. Però, en el cas del petó que ens explicava el Santi. Utilitzar la dona com a, no sabria si dir, com a esqueta, com a canxo de campanya, amb tota la polèmica que ha acompanyat a la seva dona que està vinculada a un privilegi obtingut per ella, presumptament, perquè això està jutjant-se. Per ser la dona de qui és, no tinc tan clar que això li sigui amb ell

un benefici electoral. Saps què passa? Que la causa aquesta ells han aconseguit, o sigui, la causa és que era bé. Ells la projecten com una causa esperpèntica, no? Perquè està clar que Begoña Gómez no estaria als tribunals si no fos la dona de Pedro Sánchez, i per tant.

Tampoco està clar que no hagués sigut catedràtica si no fos la dona de Sánchez. Bueno, això ho dius tu, això ho dius tu, perquè ella ja tenia. No tenia un grau universitari.

Ella tenia la seva carrera i estava treballant al nivell que ho va fer després, abans que Pedro Sánchez fos president. Per tant, ells què fan? Agafen aquest cas, que potser de tots els casos de corrupció, diguem que és el cas en què el poden vestir més de l'Ofer, i li donen categoria. Jo crec que la dreta s'ha equivocat picunant i anant pivotant sobre la dona de Sánchez, perquè ell sempre acaba donant la volta, i això és el que va fer Sánchez. El que va fer l'altre dia. I després hi ha una altra cosa. En aquesta campanya, que ara aquests dies fa com una mica dolor de mobilització social, de motosserra de Miley, d'una mica de càrregues policials, tot això que estem veient aquests dies, i també per les imatges que ens arriben de França, el PP el que no ha de fer és mobilitzar. El que necessita el Sánchez és que la gent es mobilitzi. Els altres ja estan mobilitzats, doncs que es mobilitzin els seus. En canvi el PP, l'únic que ha de fer és que no fer res, no cagar-la. I crec que, mica en mica, Almenys a l'inici de la campanya el PP està cometent errors que provoquen la mobilització del contrari.

Sí, jo el primer és que també dèiem fer servir a la dona, bueno, jo crec que la dona també haurà decidit si volia sortir sense aquest petó o no, perquè ningú parla d'ella al final. Dit això, a veure, sobre el cas concret, diríem, a mi em pot agradar més o menys fer servir aquestes situacions tan familiars, per dir-ho d'aquesta manera. Ara sí que crec que hi ha una nova forma de l'oufer o de fer servir la justícia amb finalitats polítiques. Que és estirar fins al Codi Penal coses que en tot cas no són penals. És a dir, a mi em sembla bé que s'hagi dit que la dona de Sánchez ha tingut una reunió a Moncloa que li ha servit per aconseguir fons per la seva càtedra. No, em sembla radicalment, diríem que clarament, és fer servir les influències indirectament per aconseguir més recursos. Ara, també us dic, el cas de la dona de Sánchez i el cas del germà de Sánchez, jo crec que és evident que són usos polítics de la justícia. Llavors, sí, el Partit Socialista està fent servir la radicalització, la polarització del Partit Popular per reivindicar-se com a zurdo o per fer servir casos com aquest, com dir m'estan volent

atacar i m'estan volent destruir. Fixa't una cosa que tu mateixa has dit, eh? I els has posat tu a continuació. Primer has parlat de la dona i després has parlat del germà. Jo crec que aquí hi ha un patró de comportament que la societat ens té que preocupar. Que és, escolti. El fet que algú sigui president del govern vol dir que tota la seva família, o la seva família més directa, s'ha de veure afavorida? O no pot fer res, o no pot fer res. No pot treballar. Què vol dir que no pot treballar? En aquest país, que jo sàpiga,

hem tingut un grapat de president. I aquesta situació. Però no hi havia entitats d'ultradreta que per qualsevol retall de premsa es presenten una querella? Ni hi havia jutges disposats a acceptar qualsevol

retall de premsa com a causa probable? Disculpa, amb tot el meu respecte, Roger, no és un retall que una jutgessa, que per cert hi ha unes clavegueres que s'estan investigant sobre si una claveguera del PSOE l'ha intentat assassinar encarregant-li això a una màfia o estan investigant. De Badajoz hi ha una sentència ferma que diu que es va crear una plaça a mida per al germà del president del govern, precisament perquè era el germà del president del govern, que va declarar, per cert, en un jutjat. Tu saps que en aquest cas no hauria arribat als tribunals si no fos el germà del president del govern. Que va declarar en un jutjat que ni tan sols sabia on estava el seu lloc de treball. Jo no sé quantes persones podrien dels que envien whatsapps, per exemple, a l'Òscar. Que ens estigui escoltant, que tingui una feina i que cobre el final de mes sense saber on

està el seu departament. Ni va declarar això, i a més, en el moment en què va ser anomenat, no era president del govern espanyol. Per tant, si a més a més.

El senyor que el va posar allà volia fer punts

davant del líder del seu partit. No, perquè aleshores Sánchez no estava en la línia oficial del partit, estava més aviat a l'altra banda. Però és igual, la qüestió de fons és que tu dius que Sánchez utilitza la dona, però la dreta ha utilitzat també la seva dona per atacar-lo políticament. Jo crec que és evident que ni el cas del germà ni el cas de la dona haurien arribat als tribunals si no tinguessin cap relació amb Pedro Sánchez.

És que la prevaricació i el delicte estan a aprofitar-te'n.

Ningú ha pogut culpar a Sánchez, perquè jo crec que era l'objectiu final, era apuntar a Moncloa, però no s'ha pogut condemnar a Moncloa ni s'ha pogut demostrar que ningú de Moncloa fes cap gest ni per el germà ni per la dona, que és l'objectiu final de totes aquestes querelles, perquè no ens equivoquem, això forma part d'una maniobra molt ben pensada.

Jo crec que tots podem ser tot lo bona fes que vulguem, però el rector de la Complutense no hauria anat a Moncloa. A veure, la senyora Gómez, si no hagués sigut la dona, si no hagués sigut la esposa del president del govern, aquesta persona no hagués aconseguit contactes amb Reale, amb CaixaBank, amb Google i amb no sé qui més, si no hagués sigut la dona qui era, i és evident que en aquest senyor.

Que no té ni un grau. Jo no estic aquí per defensar.

Que la pròpia complotència l'ha denunciada. Que la pròpia complotència l'ha denunciada.

Jo el que et dic és que és evident que aquests casos, que jo no sé si hi ha casos, si en el fons hi ha delicte o no hi ha delicte. A mi em sembla que aquests casos. Estan al jutjat perquè són qui són i per la seva relació amb Sánchez i que si qualsevol altra persona que té relació amb la universitat i té una càtedra i no sé què no acaba com acaba aquest cas i és davant d'això que Sánchez el que fa és li dona la volta i d'aquí ve el tema del petó li dona la volta i diu, molt bé, ataqueu la meva dona, doncs jo em reivindico el meu amor per la meva dona, ho exterioritzo i ho converteixo en un icona de campanya. Per què? Perquè en aquesta campanya, i aquest és un element clau, el que compta no són tant els discursos que tu puguis fer, que també, però el que compta és que tu puguis col·locar els teus missatges molt ràpidament a Instagram, a X, a totes les xarxes socials, i una imatge d'un petó i un president ballant és gairebé imbatible. Passen dos minuts a dos quarts.

No, no, ja va tallar-ho perquè l'embolic que m'has muntat, ho veus?

No, bueno, però t'ho he deixat bastant bé. A més, mira, el López Alegre, quan parla amb mi, està apartat de la taula. Ara ja ha quasi agafat el micro.

Bueno, jo acabaré el tema. L'actitud corporal és. Ara està debatent de debò, diguem-ne.

Jo ara ja m'he d'anar perquè tinc molta feina, però us he d'ensenyar el meu salvapantalles del mòbil, que jo crec que ve molt bé.

Que és el petó de Pedro Sánchez amb la dona i en 3D no

ho he posat ara el porto i ho moc i el fondo està en 3D digue'm que no és una monada, mira veus com el fondo es mou i ells estan en primer plano, ui mira, taxi ecològic perquè quedi clar, ecològic Santi Millas, gràcies i bona tarda jo la setmana que ve no vinc no, la setmana que ve vens,

no cal que el facis fins a 33 pots acabar ahir vint, eh.

Bueno, pero es que, ¿sabes? Yo después, cuando veo que todo eso como una mica de como el debate organizado y ordenado desde Madrid, desde aquí, pues también me sap greu.

Has anat del frívol al seriós, como ja ho has dit. No, és que això. Has fet. Escolta'm. A ver, això qui t'ho fa? Una dèria modèlica. Exacte. Santi Villas, gràcies. Bona tarda. Passant tres minuts de dos quarts, una posa i ara continuem.

De ser la primera energètica que crea una fundació amb fins socials el 1992, a haver-hi milions de persones que s'han beneficiat dels nostres programes educatius, socials i mediambientals el 2026. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia.

Everyday. Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Darrere d'una truita ecològica hi ha molt més del que penses. Gallines criades sense gàbies, a l'aire lliure, alimentades amb vinsos i ferratges ecològics, respectant el seu benestar, amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

Quan el que més estimes està en perill, resistir no és una opció, és una necessitat. He conegut 5 dones que lluiten per fer d'aquest món un lloc millor, encara que els capgiri la vida. 5 històries, 5 veus, una lluita que traspassa fronteres.

Dones en lluita, nova temporada, ja disponible a la plataforma 3CAT.

El cap de setmana comença els divendres a les 5 de la tarda amb Francesc Garriga. Ho lamento molt, Roger Escapa. Comença el cap de setmana! Sí! Òscar Nim i Elisenda Pineda organitzen una festa amb molts convidats.

Hi, guys! Hi, guys! Acabo d'arribar al Real Club de Polo, o sigui que ja vinc escalfada.

La bona negra eclipsa tot. No n'hi ha per tant. Què dius?

La barassa, la xapa, la jauna, la tabarra, el tabarrón.

La tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga. El matí de Catalunya Ràdio.

La crisi de l'habitatge és el centre del debat polític i social. ¿Té solució? ¿Serà determinant a les properes eleccions generals? Bueno, ahora es el momento de que la gente vea y reflexione. Aquest dijous ens respondrà la ministra d'Habitatge en funcions, Isabel Rodríguez. De dilluns a divendres, de 6 a 1, al matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

Som Trescat. Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Passant 7 minuts de dos quarts, som al Catalunya Migdia, amb el Joan López Alegre, el Roger Pidecabanyas i la Júlia Miralles. El dia en què el compromís mundial per frenar el canvi climàtic ja sabem de fa temps que és del tot insuficient, però avui s'han fet públiques dades alarmants de l'informe anual de les Nacions Unides pel Medi Ambient. Si no s'hi posa remei, l'escalfament global del planeta serà de 2,6 graus aquest segle. Per tant, han quedat en paper mullat els compromisos adquirits a l'acord de París l'any 2015, que establien el límit de un grau i mig. Pràcticament anirem al doble l'any 2100. Les Nacions Unides adverteixen que calen esforços més grans i immediats perquè fins i tot podria ser encara pitjor. Si totes les nacions no compleixen amb els seus deures de reducció dels gasos d'efecte hivernacle, les temperatures fins i tot poden arribar a augmentar 2,8 graus aquell any 2100. Les conseqüències del canvi climàtic ja són a hores d'ara devastadores, amb nombrosos fenòmens climàtics. Gràcies. Hola, bona tarda, gràcies per acompanyar-me. L'informe és demolidor, podríem dir. És veritat que ja fa anys que els experts ens avisen i que les alarmes estan totes posades perquè ja es veu que els compromisos en les grans cimeres no es compleixen? Hi ha alguna manera de revertir-ho, això?

Sí, jo crec que, com dius, són dades o és informació que, si ho simplifiquem, ja ho sabíem, ja sabem que no estem fent prou, que hauríem de tenir molta més ambició i que hauríem d'accelerar totes les accions que estem fent i totes aquelles transformacions que volem veure. I aquí hi torna a posar dades més actualitzades del que vol dir avui. Però sí que la rellevància de l'informe és que ho diu potser en un període on clarament veiem com totes les crisis obertes que tenim, també més enllà de canvi climàtic, i on hi ha molta competència de prioritats i on també hi ha molts debats de potser. De si hauríem de fer menys perquè ens hauríem de centrar en altres coses o no, i crec que ens torna a posar una mica la brúixola en lloc de dir, bueno, en el fons aquesta crisi climàtica no és més important que les altres, no és ni més ni menys important, Però si no adrecem aquesta, no tindrem la capacitat tampoc d'arreglar cap de les altres que tenim.

Els científics que us hi dediqueu, com gestioneu la frustració, diguem-ne, de veure que cada dia nosaltres, per exemple, estem informant de més inundacions, de més pluges, d'onades de calor, de desertització, i que, en canvi, els governs no es posen les piles i no us fan cas?

No, és molt frustrant, és molt frustrant perquè, i no només amb governs, però diguéssim les converses del carrer, ostres, doncs això sembla veritat, això del canvi climàtic, i dius, home, això ja ho sabíem, que ens ho puguem creure o no, però això ja ho tenim a sobre, sí, això també ho sabíem. Llavors, jo crec que el que, almenys com a científics, Sí que veiem que l'important no és que s'ha de fer o no s'ha de fer, que això és un debat que hi ha. Jo crec que la major part de gent ho sap i s'ho creia. El que passa que és una manera de potser amagar de no saber què hem de fer exactament o com jo hi contribueixo o què vol dir o sé què ho haig de fer però ho vaig aplaçant perquè de moment no em corre tanta pressa. I per tant, com a científics, l'esforç que hem de fer és traduir aquestes dades de. De temperatura i d'impactes i de riscos i de tot això que ara ja la gent ja ho té claríssim què vol dir i convertir-ho en acció. Concretament, què vol dir? Quines són les prioritats? On s'han de posar els diners? On estem realment més enrere? I aquest tipus de. De missatges i d'anàlisis, que és el que més es necessita ara.

Un augment de l'escalfament global d'aquesta magnitud, aquests 2,6 graus, 2,8 fins i tot en el pitjor dels escenaris l'any 2100, això què implica? Perquè la gent es faci una idea, això com ens afecta a la nostra vida diària?

La veritat és que, tot i que sabem tots el risc que hi ha i que hi ha tots els punts de no retorn que diem en molts ecosistemes que deixen de fer les seves funcions, moltes espècies que desapareixen, moltes més de les que tenim ara desapareixen, molta més gent que passa de pobresa, etc. I tot això sí que està quantificat, i ho tenim quantificat, sobretot tant a nivell global com a nivell, per exemple, d'Europa. Però el que és important és que hi ha una gran part que no sabem. Perquè ara tan just estem a 1,5 graus i tenim impactes com hem de tenir al Dana, on moren més de 200 persones, i tenim molts impactes que estem veient realment quina és la capacitat que tenim d'adaptar-nos, i no només físicament, sinó la resiliència que tenim com a ciutadania, quins són els. Els nivells de tolerància que tenim en diferents riscos, els nivells de tolerància per diferents disrupcions, estar dos dies sense tren, és acceptable o no? Estar-ne cinc ho seria? I llavors hi ha moltes coses per entendre realment, si ens poguéssim imaginar, ostres, com seria aquella vida, hi ha moltes coses que encara estem aprenent, però el que queda clar és que a nivell de 2,6, 2,8 graus, a nivell de Catalunya, el clima ha canviat tant que tot el nostre sistema productiu, els nostres camps, els nostres cultius que tenim no funcionen, les nostres infraestructures no poden funcionar com estan funcionant, no només a Trens, però la mateixa capacitat de mantenir l'electricitat com la tenim, tant per el. Perquè les xarxes no ho aguantarien, com pels sistemes de generació que tenim, que no podrien refredar els processos que han de refredar per poder seguir generant electricitat. Vull dir que són escenaris molt disruptius i on realment no ens imaginem com és la nostra vida.

Ara fa dies que sentim a parlar del niño o el super niño. Què és el super niño i com ens pot afectar?

Cada any, com sabem, el clima té aquestes variacions naturals i quan hi ha episodis que es diuen del niño o de super niño, realment hi ha molts, diguéssim, aquestes pluges, etcètera, que normalment ja estan per sobre com la mitjana. Per tant, diguéssim que el que estem fent és que veiem l'efecte de l'escalfament global en un any on normalment ja tindríem moltes inundacions, o després molta sequera, o molt més vents, o molt més fenòmens extrems que ja serien extrems en una situació normal. I el que fa l'escalfament és estressar-ho encara més, accelerar-ho encara més. I que llavors el que vol dir és que afegeix zeros al cos que pugui tenir poder reparar el que s'hagi de reparar o el risc que hi ha en morbitat en persones que poguessin perdre la vida amb aquests fenòmens.

Hi ha algun argument per ser optimista? Encara podem mantenir un punt d'optimisme o no? Em sembla que hem perdut la comunicació. M'ha semblat que se sentia un sorollet i em sembla que hem perdut la comunicació amb la Marta Torres-Gonfaus, experta en canvi climàtic, membre del comitè d'experts del Parlament de Catalunya, que ens ha ajudat a fer-nos una idea d'aquest informe i de la situació que és delicadíssima.

Sí, bé, em sembla que jo em quedava amb les ganes de preguntar-li quines són les prioritats que és el més urgent afrontar. I jo crec que hi ha un tema molt important en les polítiques contra el canvi climàtic, que és l'element social, la igualtat. Vèiem, per exemple, com alguns plans per la rehabilitació, per les reformes energètiques, acaben caient molt més a barris de renda molt més alta. És a dir, si al cap i a la fi el que fem per fomentar l'energia solar a Catalunya és acabar finançant plaques solars en xalets, està molt bé que hi siguin, però el que està molt bé també és que l'energia solar arribi a totes les llars de Catalunya. I aquest em sembla que és un tema central també quan parlem, per exemple, de mobilitat, el fet que el tren, el tren de la gent, les rodalies que agafa molta gent per anar a estudiar, per anar a treballar, per anar a veure familiars cada dia, no funcionin, és una qüestió central en contra del canvi climàtic que fomenta l'ús del vehicle privat i que a més perjudica molt més a la gent o que no té vehicle o que té un vehicle compartit que no pot fer servir cada dia. Per tant, jo crec que hi ha una qüestió també d'igualtat. No hi ha polítiques climàtiques efectives sense que tinguin en compte que les ha de poder, diríem, aplicar a tothom. És a dir, l'ecologia no és anar a comprar menjar ecològic. Està molt bé fer consum responsable, però va molt més enllà d'això.

Aquí, clar, jo crec que el repte és convèncer la gent que les polítiques contra el canvi climàtic no els afectaran a la seva vida. O sigui, els grans emissors de CO2 i els grans contaminants, la Xina, per exemple, no pren cap mena de mesura. Nosaltres, en canvi, aquí a Europa hem hagut de fer marxa enrere amb el tema de l'electrificació dels vehicles, ja que tu ara parlaves del tema de mobilitat. I la sensació de molts és que se'ns han demanat als europeus grans sacrificis, que els hem fet, i que això ha anat contra la nostra qualitat de vida, i que en canvi al canvi climàtic veiem les tamborinades i les danes i tot, doncs, a seguit avançant igual. I ja que és una experta d'una comissió parlamentària, la qüestió clau és fer entendre a la gent quins són els esforços que hem de fer, i sobretot fer-los entendre. Si això té alguna mena d'utilitat quan hi ha una majoria de la població del planeta que segueix contaminant a lo bestia i que, per tant, pot ser que l'esforç que fem nosaltres ens empobreixi, però no serveixi per res per lluitar contra el canvi climàtic. Aquest és un problema.

I també que l'extrema dreta utilitza aquesta qüestió com a arma de llançar volada a nivell electoral. Està clar que els efectes del canvi climàtic els estem veient cada dia, aquests dies hem vist aquesta dana, però als estius veiem els incendis, i això té un impacte econòmic, el que passa que aquest impacte econòmic per alguna qüestió estranya. El minimitzem i en canvi maximitzem l'impacte econòmic que té el fet d'haver-nos d'adaptar als nous usos per no contaminar tant, per no generar encara més efecte del canvi climàtic. I té raó el Joan quan diu que hi ha països que no estan fent els deures i el primer país que no fa els deures. És els Estats Units, i la Xina també, i altres. Però això no vol dir que no s'hagi de caminar en aquesta direcció. Europa ha estat pionera en moltes qüestions, començant, per exemple, per les revolucions democràtiques i pels drets i per l'estat del benestar, i crec que aquesta ha de ser la direcció. A vegades sí, hem de pagar la panyora, diguem, per liderar, però aquest és també el nostre paper en la civilització.

I en relació a això que deia el Joan, també em sembla molt interessant de dir que tenim una gran oportunitat a Catalunya, que a Catalunya jo crec que l'estem desaprofitant, i a Espanya, que és la transició energètica, és a dir, passar a fer servir molta més energia renovable, solar i eòlica, que és una cosa que està generant ja que tornin empreses que se n'havien anat, que s'havien deslocalitzat fora del país, per la reducció de costos. És a dir, Espanya té, al conjunt del territori, una gran oportunitat pel sol que té, per les condicions climàtiques, d'aprofitar l'energia renovable.

No ha citat la nuclear per oblit o per meditadament, perquè la Unió Europea ha declarat a la nuclear també una energia renovable. Jo crec que és un gran error,

jo crec que efectivament és un gran error i jo crec que aquí el partit socialista i el govern mereix una crítica immensa pel que ha fet de llarga el tancament ja d'una de les nuclears, i que jo sospito que per la pressió també del lobby energètic, si seguissin governant ho volien fer amb d'altres, perquè la nuclear, diríem, jo pensava que ja quan jo era petita havíem superat el debat que la nuclear no és una energia neta, no és una energia segura, i per tant no es pot considerar una energia de fons renovables si justament fa servir, diríem, urànic que no és renovable en si.

Només una potenciació renovable, no, verda. Europa l'ha considerat energia verda. És la principal font de producció de Catalunya, que som a més a més un lloc amb déficit energètic, i jo crec que renunciar a la nuclear en nom d'una transició ecològica. Sobretot quan hi ha un govern que no s'atreveix. L'únic que fa és encarir l'energia. A dia d'avui, per exemple, ja que has parlat tant d'habitatge, no es pot construir, en part, habitatge, perquè falta capacitat d'electrificació, no s'ha fet la línia d'alta tensió que ha de connectar l'Aragó amb Catalunya per superar aquest dèficit energètic que té Catalunya i, per tant, renunciar a fonts d'energia que no són contaminants. I són verdes, doncs jo crec que és una raó. Hi va haver molta polèmica quan la Unió Europea va decretar-la com a verda perquè hi va haver molts grups que s'hi van oposar i van considerar que hi havia pressions de les mateixes energies nuclears o fins i tot alguns països que no s'hi veuen en corda de deixar de prendre d'aquesta energia. Però ja que parlem d'ecologia, igual que hem hagut de modificar la taxa d'escombraries a tots els ajuntaments de Catalunya i de cop i volta, tots plegats, pagar molt més en nom de la transició ecològica que marca la Unió Europea, el que no podem fer és agafar-ho a la carta. No, no, no és a la carta.

Jo diríem, crec que una de les grans crítiques que mereix el govern socialista a Catalunya, que ens volem dir que som una de les autonomies de les regions, dels espais més avançats, inclús d'Europa moltes vegades, és que no s'atreveix a fer realitat la transició energètica, és a dir, tornar enrere a la dependència de l'energia nuclear, que és una energia que no és segura, que evidentment que no és renovable, i que ens deixa en mans també de la dependència de França per l'ús dels residus. Podríem parlar també, perquè molta gent vol mantenir la nuclear.

Però hauríem de parlar del que passa quan parlem de què es fa amb els residus nuclears. Però quina és la solució? Perquè molt bé, tanquem Escoi i Vandellós, empobrim Escoi i Vandellós i li passem a comprar energia als francesos, que el que tenen són centrals nuclears.

Joan, hi ha una part del debat que no estàs volent veure, que és l'energia renovable. No pares de parlar-me d'una energia que no és renovable.

Sí, però és que tampoc desenvolupem a Catalunya les energies renovables. Perquè també posem problemes a això perquè ens molesten el paisatge i per tant el que fem és senzillament prohibir-ho tot i incrementar quan es parla tant de sobirania alimentària, de sobirania de no sé què. Resulta que en canvi pretenem dependre energèticament de fons i de recursos energètics que estan fora de Catalunya.

Jo hi veig poc sentit. Jo crec que aquesta que fas és una crítica molt lícita, de dir, si creiem, i jo n'estic convençuda, que s'ha d'apostar ja i urgentment per les renovables, llavors hem de parlar d'on hi ha renovables. El que no pot ser és que Catalunya produeixi una part ínfima de l'energia que consumeix. Llavors parlem-ne, hem de parlar amb els territoris, hem de prioritzar projectes que tinguin el mínim impacte paisatgístic i territorial. I sobretot s'han de fer, diríem, projectes que siguin raonables. És veritat que extensions immenses de milers d'hectàrees segurament no són ni necessàries ni l'única opció que hi ha.

Encara tinc pendent un bloc de publicitat. Ara he anat a buscar això que deia el Joan i efectivament ara mateix Catalunya. A l'hora de despesa energètica, diguem-ne, un 56% ve de la nuclear, un 21,3% ve de les renovables, de cicle combinat un 13,8%, de cogeneració un 7,7%, és a dir que, efectivament, un 56%, gairebé, un 55,8% és d'energia nuclear. I, per tant, és evident que si es volen tancar les nuclears, que és una. Reivindicació històrica s'ha de buscar d'alguna manera de suplir aquest 55% si ha de ser per les renovables, no és per les renovables si ha de ser per una altra, una altra, però en tot cas hi ha un 55% ara mateix de la despesa energètica de Catalunya que ve de les nuclears i per tant tancar-les de cop és a dir, que no pot ser, i per tant el que s'ha de fer i aquí també hi ha una de les crítiques que feia el Joan és. Desenvolupar altres tipus d'energies com per poder deixar de dependre en aquest 56% de la nuclear. 6 minuts i mig per arribar a les 4, una pausa i ara tornem.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Per la meva filla i el nen que vindrà. Per les festes en família i els viatges amb les amigues. Per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana Cita la meva Salut a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a lafactcultural.cat.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI. Inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

La meva foscor engolirà el món, barret de palla! No penso perdre contra tu. El One Piece serà meu!

Perquè jo seré el futur rei dels pirates!

A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i compte a comptes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri. Westfield Glories, que comenci la festa!

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Podríem tenir son. Mentre Marta Diana i Lara García s'estan traient les llaganyes dels ulls.

Tinc poques ganes de treballar. És que tinc molta feina.

I jo què penses, que estic aquí creuant de braços?

Dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

Som 3CAT.

Catalunya Ràdio. Som 3CAT.

D'aquí a tres minuts seran les quatre de la tarda, d'aquí a tres minuts saludarem el Francesc Garriga o li passarem el testimoni més bé, perquè mira, vaig a fer una cosa. Francesc Garriga, bona tarda. Bona tarda. Perquè és que ara tinc un problema, jo t'ho explico. Si treus l'altre tema, ens ocupes. Els temes que tinc ara són la llei de nets, ni més ni menys, o la tornada de Lluís Puig, que avui ha tornat de l'exili. Ja se m'han enganxat, primer amb el petó de Pedro Sánchez, i ja se m'han enganxat amb el canvi climàtic. Si jo ara els tiro un d'aquests dos temes, Joan López d'Alegre, Roger Pidecabanyes i la Júlia Miralles, és que no faràs programa.

Podries fer un podcast i fer com el tercer temps del

Catalunya Migdia, la tercera hora. Santi Villas s'ha trobat amb Jon Jon, que diu ell, que és Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio, se l'ha trobat a la porta i li ha demanat pensava que li volia demanar un podcast perquè ell fa temps que vol fer un podcast no ho sabies que li diu John John? perquè diu que és l'únic director que coneix que va amb una motxilleta que diu ell a l'espatlla i que es veu que en una sèrie de televisió que surt John John Kennedy duia la motxilleta com la du Jordi Borda. És una gran comparació pel nostre director. Sí, sí, el problema és que fa tant de temps que utilitza John John, que sé que hi ha alguns oients que escolten John John i no saben de qui parla, de com va dient John John. Hem de desenvolupar un traductor de Santi Villas català, català Santi Villas, perquè també hi ha el guapet, que és Oriol Marc. De les botes, que és Joan Bota, i així anem fent. Doncs per això pel podcast. Sí, sí, ell defensa que té un podcast. Jo, si fos el John John, no el compraria. Molt bé. Doncs quan vèiem a John John, que ha promès venir un dia per enfrontar-se cara a cara a Santivillas. Això ho ha dit ella. No, no, no, John John a mi m'ho ha dit alguna vegada també, que un dia vindrà un puig. Ja des del matí farem un puig. Exacte. I aquí sí que hi ha un videopodcast. Què fareu a la tarda? Veig el Queco prenent notes. Està molt atent. Quan parles tu, prenc notes. Avui tenim dos temes molt calents. La pancarta del PSG d'ahir, aquesta massacra. Parlarem amb Toni Freix. Tampoc li demanaré a Joan López Alegre, que és perico i encara donarà suport. No li preguntis. No, no li pregunto. Ja s'està preparant. El cos ja el té en actitud tertuliana. Hem sentit amor per ici.

Agafarem un tema que heu tractat vosaltres al migdia, que és aquesta insultocràcia, això d'anar pels països com a president i que t'insultin. O tu anar a un país i insultar els líders locals. Això ha passat sempre o això és nou?

Tenim algú que en sap molt i que ens ho explicarà de seguida, però no us puc dir aquí perquè si no em marxareu. Per tant, aguanteu aquí. Molt bé, doncs aquí ja ens quedem per tardar de sentir la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga i companyia. També hi ha els blocs informatius del 3Cat Info, si us quedeu amb el 3Cat Info, Nosaltres tornem demà a partir de les dues en una nova edició del Catalunya Migdia. Joan López Alegre, Roger Pida Camanya, Júlia Miralles. Gràcies als tres. Fins la pròxima.