Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 22/10/2026

Són les 3. De seguida repassem el que hem explicat a la primera hora del Catalunya Migdia, però ara mateix s'està produint una de les imatges del dia i és que Lluís Puig ha tornat al Parlament de Catalunya, Jordi Corbalán.

Just en aquest moment, Lluís Puig acaba d'entrar al vestíbul del Parlament. Ho ha fet després de saludar el president de la Cambra, Josep Rull. En aquests moments està a punt d'entrar al vestíbul, on veiem alguns dels membres de la Mesa, justament aquí al vestíbul del Parlament, on, com dèiem, fa tot just mig minut, Lluís Puig acaba d'entrar. El veiem a pocs metres nostre, al costat del president Rull. Es disposen a pujar per l'escala noble del Parlament, tot i que al cerimonial ens han dit que ens depararà una petita sorpresa just abans de començar el peu de l'escala noble.

Fins demà!

Davant d'ells, Lluís Puig i el president Rull fan una salutació i es disposen a presenciar el que n'anomenen Ball d'Homenatge, que interpretarà aquest acordeonista. Veiem al pati del Parlament també diputats de diferents grups parlamentaris. En aquest moment es fa aquesta dansa.

Doncs és la dansa que s'està fent ara mateix al peu de l'escala principal del Parlament de Catalunya per rebre Lluís Puig en la seva tornada al Palau de. El Parlament de Catalunya, com recordeu, ell és diputat i, per tant, avui tornarà a seure el seu escó, que durant aquests anys que ell ha estat a l'exili ha estat presidit per un gran llaç groc, que avui desapareixerà d'aquest escó, perquè avui Lluís Puig tornarà a seure en aquest escó.

N'estarem pendents en aquests pròxims minuts, digues, Jordi. Només un breu apunt. Lluís Puig havia ballat en aquest esbarre Ciutat Contal, d'aquí la significació d'aquesta dansa que s'està fent en aquest moment. I després també sobre això que comentaves del llaç groc, doncs fa tot just uns segons hem pogut comprovar que aquest llaç groc encara és l'escó de Lluís Puig, per tant aquí podem tenir un segon moment simbòlic que serà el moment en què potser el mateix Lluís Puig retira el llaç groc del seu escó, quedarà encara el del president Puigdemont.

Molt bé, doncs aquests són els moments emotius, un Lluís Puig que no pot amagar l'emoció, les llàgrimes, i ara mateix, doncs, abraçant-se amb aquest acordeonista i aquesta ballarina que ha fet aquest ball, i comença a pujar per l'escala principal del Parlament.

Exacte. Aquí és aclamat, doncs, pels diputats, hi ha també moltíssims mitjans de comunicació. Ara, en aquest moment, està pujant l'escala noble on hi ha la catifa vermella del Parlament. Veiem Oriol Julqueras també, acompanyat dels membres del grup parlamentari d'Esquerra, Jèssica Albiach dels Comuns, lògicament també els diputats de Junts per Catalunya, que en aquests moments s'abracen a l'exconseller i diputat del grup parlamentari Lluís Puig. És un moment emotiu, el que s'està vivint en aquests moments al Parlament de Catalunya, en aquests moments són els diputats de Junts que encara ahir no van tenir l'oportunitat de saludar Terrassa Lluís Puig, que s'estan fonent amb ell en una abraçada, perquè durant tot. Ara és Oriol Junqueras el que s'acaba d'abraçar amb el conseller Puig. Veiem també Josep Maria Jové, el conseller Mundó, Esther Capella, representants del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, amb el líder del partit al capdavant, que s'estan abraçant aquí, al capdavant de l'Escala Noble. També veiem el Dani Cornellà de la CUP, que en aquests moments s'abraça també la portaveu de la CUP, secretària general, també abraçada amb Lluís Puig, l'expresidenta Laura Borràs. Bé, la comitiva ha quedat aquí aturada. Passa per davant nostra també l'exconseller Quim Forn. Que també es dirigeix cap al punt on ha quedat aturat Lluís Puig. I esperem que hi estarà molta estona, perquè són moltes les persones, companys de partit i companys de bancada independentista,

que l'estan saludant. Molt bé, doncs, Jordi, fem una cosa, deixem totes aquestes abraçades. Són moments molt emotius, perquè, efectivament, veiem el mateix Lluís Puig i algun també dels diputats que s'hi abraçava, que estaven visiblement emocionats, alguns d'ells amb llagremes als ulls. Està previst que a dos quarts, per tant, d'aquí a 25 minuts comenci el ple i és possible que s'hi adreci, que tingui algunes paraules, Lluís Puig? Jordi?

Sí, sí, en principi ara, quan acabi aquestes salutacions, aniran al despatx d'audiàncies del president del Parlament, allà la mesa rebrà, diguem-ne, de manera institucional Lluís Puig i després, a dos quarts de quatre, quan es reprengui el ple, El més probable, pel que ens han explicat, és que el president doni la paraula a Lluís Puig

perquè s'adreci a la cambra. Molt bé, doncs deixem aquests actes d'homenatge i a dos quarts, quan està previst que prengui la paraula, doncs hi tornarem a connectar per tal de sentir les primeres paraules de Lluís Puig en la seva tornada al Parlament de Catalunya. Fins ara, Jordi. Dèiem que en setembre, la segona hora del Catalunya Mitjà, a banda del que hem explicat a la primera, Natàlia Ramon, què més pot afegir a aquesta hora?

Doncs mira, no ens belluguem del Parlament, perquè justament s'ha homenatjat el president Lluís Companys amb ofrenes florals al monument en honor al que també va ser president de la Cambra Catalana. Aquesta vegada el Parlament ha volgut frenar les protestes de Vox i ha tapat les finestres on els diputats d'extrema dreta havien penjat cartells on es podia llegir Lluís Companys assassí. Anem cap al Parlament, Albert Prat.

La cambra ha intentat evitar que es tornés a repetir la mateixa polèmica de l'any passat i ha enganxat unes teles negres a la façana lateral per evitar que es veiessin les finestres dels despatxos del grup d'extrema dreta. Un any després, Vox hi manté plantats els cartells contra l'expresident. Lluís Companys assassí és la frase que encara s'hi llegeix, però aquest any només s'ha pogut entreveure des d'un angle aïllat de l'homenatge entre la lona opaca i la paret. Durant l'acte encapçalat pel president del Parlament, Josep Rull, s'ha fet una ofrena davant l'escultura de companys que simbolitza el seu afusellament.

I encara un apunt més, ara ja de cara a la campanya electoral, perquè Felipe González ha avançat que votarà en blanc a les eleccions generals del dia 29. L'expresident espanyol, molt crític amb el PSOE, remarca que no se sent representat pel partit, que ell validarà més de 20 anys, ni tampoc per cap altra formació. Ha dit en un col·loqui, ho ha dit en un col·loqui, al centre empresarial des de Malagat.

Hablando de votos, usted en febrero declaró que votaría en blanco. ¿Sigue manteniendo actualmente esa intención?

Sí, yo es que no voy a dejar de votar nunca. Que es un voto positivo, no es una abstención. Es un voto que explica lo que siento, la carencia de representación.

Passant 8 minuts de les 3.

I amb

Ferran Casas, director adjunt del Nació Digital, bona tarda.

Bona tarda i molt sorprès que Felipe González no voti el PP.

Lourdes Siuró, advocada, bona tarda. Bona tarda, això és allò de cuerpo a tierra que vienen los míos. I Marc Molins, també advocat, bona tarda. Seria un curta i al peu, no? Sí, sí. No podeu aguantar, i fins i tot quan us saludo ja col·loqueu el primer missatge tertuliant. No, és que estic sorprès, estic sorprès. I quan la sorpresa et pot, escolta'm, et pot. No hi ha manera de frenar-la, digues que sí, Ferran. Ara entrem en matèria amb aquestes imatges que heu pogut seguir també en directe d'aquesta arribada, que encara ara Lluís Puig continua pels passadissos del Parlament, que ara aquest despatx on la mesa del Parlament rebrà oficialment la seva tornada com a diputat del Parlament de Catalunya. I d'aquí a uns minuts que el podrem sentir amb les seves primeres paraules des de l'hemicicle, per tant, el sentirem aquí al Catalunya Mitjà. Però abans. Com

cada dijous saludem la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. Alguna cosa a dir tu sobre Felipe González, sobre alguna cosa, perquè ja veus que aquí estan, escolta'm. Saps què passa?

Que tota la gent que tenia pensat votar en blanc, ja no votarà en blanc. Ah, molt bé.

Prendran partit, per una banda o una altra. Sí, exacte. Què ens vols proposar, a veure.

L'altre dia sortia la notícia que a Madrid ja hi ha els primers taxis sense conductor en fase de proves i que la idea és anar implantant-los a tot arreu. I també hem vist aquests dies els Teslas voladors d'Elon Musk. I tot això m'ha fet recordar que quan jo era petita i pensava en el futur, m'imaginava que els cotxes volarien, com a les pel·lícules de ciència-ficció, i que efectivament anirien sense conductor. Per això, en part, jo no feia comptes treure'm el carnet de conduir. Per això, i perquè vaig venir a viure a Barcelona amb 18 anys, i una persona pot saber si un jove és de poble o és de ciutat depenent de si el primer que va fer en sa major d'edat passa a treure's el permís de conduir o no. Si ho va fer, és que és de poble i necessita el cotxe per tenir autonomia i per fer qualsevol cosa, i si no té carnet, segurament és que viu en una ciutat gran i no necessita el cotxe perquè es mou en transport públic, o a peu, o amb bicicleta, i perquè, a més a més, anar en cotxe per la ciutat és un malson. Jo vaig passar molt d'anys sense carnet fins que me'l vaig treure el 2013, ja tenia 36 anys. I me'l vaig treure perquè, a diferència del que havia imaginat, els cotxes encara van amb conductor i tothom et diu constantment que

és important tenir el permís per si de cas, no? Me'l vaig treure, però com que continuava vivint a una ciutat, a Barcelona, no vaig conduir mai, des de l'any 2013. Qualque vegada que anava a Mallorca ho intentava, però allà també hi ha molt de cotxes i moltes bicis a les carreteres i llavors ho passava tan malament que no conduïa, no? I ara, bé, a mi m'agradaria conduir perquè si no sempre ho han de fer els altres i em sap greu. Jo crec que està bé repartir-se els torns. I per això vaig decidir que ara sí faria uns cursos de reciclatge i emprendria seriosament la tasca de conduir com una rutina més per tenir l'hàbit, no? Com si fos una rutina d'exercicis o una rutina de skin care, no? Doncs conduir habitualment i si així en qualsevol moment d'emergència he de conduir, em podo fer-ho perquè ara no me vaig capacitar per conduir, no? Vaig contactar amb una autoescola, després vaig contactar amb una altra autoescola, després amb una altra, i totes em contesten el mateix, que no hi ha professors disponibles per fer cursos de reciclatge perquè actualment la llista d'espera d'alumnes que volen examinar-se és tan llarga que evidentment tenen prioritat. Són llistes d'espera de fins a 6 mesos, quan entre l'examen teòric i l'examen pràctic només poden passar dos anys. Ho he estat mirant i ara mateix hi ha uns

63.000 alumnes esperant per examinar-se a Barcelona i només hi ha 70 professors a tota la província. A Catalunya hi ha uns 85.000 alumnes que esperen per examinar-se. I la causa principal és la manca d'examinadors de la Direcció General de Trànsit i també la manca de personal administratiu. Això provoca un embut. Si els alumnes no es poden examinar, les autoscoles no poden alliberar places. I, de fet, en 5 anys han tancat 79 autoscoles a Catalunya. La TGT va decidir augmentar el nombre de places d'examinadors a Catalunya, però, tot i així, l'any passat hi havia adjudicats 22 examinadors a Barcelona i només en van venir 6 perquè, com que aquesta és una ciutat molt cara i el benefici que en traurien és molt poc, no els sembla atractiu i no volen venir. I pel que fa als professors d'autoescola, clar, aquesta és una feina que requereix molta paciència, molta pedagogia, molta responsabilitat, i responsabilitat legal, perquè treballes a la via pública, fan uns horaris interminables per un salari més aviat ajustat, hi ha poc relleu generacional, perquè no volen dedicar-se a una feina que ara mateix sembla força insostenible, i passa aquesta cosa kafkiana, que és que les autoescoles tenen menys ingressos perquè la gent se'n va a altres llocs on no hagi de passar per una llista d'espera tan llarga, i per tant hi ha menys professors, i com que hi ha menys

professors no poden fer cursos de reciclatge, que molts de nosaltres pagaríem per mantenir l'autoescola, no? I per tant, el sistema es col·lapsa, no? I en una conversa recent, durant un sopar amb Barcelonins, parlàvem justament d'això. Molts no tenen els carnets, o fa tant de temps que no condueixen que haurien de fer aquest reciclatge, però, com que la cosa estava tan complicada, ja no ho fan, no? Llavors, trobo que vivim en un moment estancat entre allò que se suposava que havia de ser el futur, amb cotxes autònoms i transport públic eficaç, que fes que conduir fos opcional o fins i tot residual, i que no acaba de ser, i que fa que conduir encara sigui necessari, però el sistema no funciona, no ho permet. I això mos deixa un poc en terra de ningú. I crec que és una bona metàfora de tot plegat.

És un problema recurrent el de la falta d'examinadors i de les llistes d'espera dels joves o no tan joves catalans que vulguin treure's el carnet de conduir molts d'ells se'n van a Conca a Conca de fet hi ha algunes autoescoles que t'ofereixen en 15 dies fas tot la teòrica i la pràctica tot perquè allà no hi deu haver llista d'espera i escolta'n vas i pim pam i treus el carnet però vaja bueno jo aquest tema sóc directament

afectat molt criticat pels meus amics perquè jo no tinc carnet de conduir sí. ¿Pero estàs en els tràmits per treure'l o no? No, he de dir que he fet alguns intents en forma d'apuntar-me a l'autoescola, tres o quatre vegades al llarg de la meva vida. És com una mica allò dels que s'apunten al gimnàs, sense anar-hi. No va anar bé, no he arribat a examinar-me mai, i realment és una cosa que m'angoixa, perquè penso, ostres, és que ho necessito i ara un moment que em farà falta, però em fa una mandra tremenda. I el que explica la Llucia és que em desincentiva molt a mi.

Però tu no t'hauries d'esperar pel que he explicat, tu com que series novell. Bueno, no, aquí estàs després de sis mesos.

Exacte. No, però em desincentiva molt això de pensar, ostres, i si treus el carnet i després, com que vius a la ciutat i jo no tinc cotxe ni tinc. No, no, no conduiràs, ja t'ho he dit. Exacte, em passa això. Tu, animal, no tu, eh, Lucía? No m'hauria d'esperar el cotxe que va sol, ja, posats a fer? No, no sé. Però quan.

Jo, com a pregunta, diguéssim, així de. Voler ser tafaneria, eh? Tu, quan vas al teu poble, per exemple, com ho fas?

BlaBlaCar, per això odio tant a Óscar Puente, perquè quan roba coure a la línia que va a l'Albi, que és la R13 i la R14 va a l'estació de vinagre, i fa sis mesos que no va al tren, evidentment O si vols anar a fer tota la gent, amics que hi van i tal. Autobusos, no? Deu haver-hi, no? Amics de Barcelona. Sempre trobes algú, sempre trobes un xofei que et porta.

Desaprova el paper de copilot.

Amb el que val l'impost de circulació, el que val el no teniment del cotxe, el que val la benzina, el que val. Tant en tant has d'anar al lampista, al planxista.

I probablement t'hagis de llogar un pàrquing,

perquè a Barcelona no és fàcil aparcar. Jo estic bastant abonat a Bermacard, perquè a més jo tinc la sort que el meu poble d'Albi està just al costat de l'autopista, i això fa que aparegui assenyalat com a lloc per on passa gent que ve de Madrid o de Saragossa, i a vegades t'agafen.

En el meu cas, jo, tot i ser de Barcelona, per mi era com identitari, era aspiracional, o sigui, el carnet era la inflexió entre ser. No vas esperant fer 18 anys per poder treballar. Recordo els dos exàmens, que a més vaig fer el de moto i el de cotxe a la vegada, perquè representava, insisteixo, la culminació del calcom identitari. Però el que planteja la Lucía té la seva mística, com de costum, és a dir, és que és molt greu la manca de capacitat examinadora de l'Estat, és a dir, tu tens uns estudiants, entre cometes, uns candidats que s'han preparat, que han abonat unes taxes, que han fet unes pràctiques, I no poden veure reconegut el dret que els assisteix a ser titulars de la llicència de conducció perquè l'Estat no té capacitat d'examinar. És a dir, si traslladem aquest fenomen a qualsevol altre àmbit, universitari, a la selectivitat, no ho entendríem. El dret, en aquest cas, a gaudir de la llicència de conduir, té una naturalesa prestacional. És a dir, l'administració s'obliga a la prestació, a poder-te examinar per reconèixer i homologar les teves habilitats. És imprescindible, no només per tota aquesta qüestió econòmica, el retruc que genera a les autoescoles, és imprescindible que hi hagi unes llistes d'espera per poder-se examinar, com tant pintoresc i prosaic com examinar-se perquè se't reconegui un dret.

I a més a més, donant-li una mica més el xiclet que diu el Marc, el fet que necessàriament hagis de passar per unes normatives que et marca l'Estat, el fet que no tinguis alternativa a aquest oligopoli que té l'Estat, com et repercuteix amb la manca de llibertat? Per tant, no sé si d'aquí es meritarien una sèrie de crèdits, de deutes, d'expectatives de dret insatisfetes per part d'aquell que te l'ha de fer, que és l'únic que te pot prestar. I quan a més a més té totes les dades estadístiques de la gent que arriba a 18 anys, els que eventualment, avui en dia la probabilitat funciona per tot, quanta gent és candidata de tots aquests milions de persones que arribaran als 18, quants creus que se'n poden treure el carnet? O sigui, la previsió és possible de fer. Per tant. Seria un punt de deixadesa de l'Estat i de poca previsió i simplement de manca de voluntat de prestar atenció a un tema que al final no deixa de ser un dret individual.

Ara, el que s'imposa és la juezca de què arribarà abans, el cotxe autònom o el Ferran Casas conduint?

Avui és 22, doncs ahir era 21 ho vols fer i ha sigut un

propòsit d'any molt recordat tinc una de freda i una de calenta la de freda és tot això que t'estan explicant que ja veus que això és un embolic, que t'hauràs d'apuntar que potser treus la teòrica i després has d'esperar 6 mesos i un desastre, per tant aquesta és la freda la calenta és que aquí al programa hem pogut viure en primera persona i des de primera línia com Ampar Moliner s'ha tret el carnet de conduir jo et dic una cosa. Si l'Empar Molinés s'ha tret el carnet de conduir, la conec bé, qualsevol se'l pot treure. És a dir, no O sigui, és un miracle que l'Empar s'hagi tret el carnet de conduir.

Sí, però no podràs fer reciclatge.

Quan no conduis, Ferran. Diuen, la Llucia et diu.

No, Ferran, que després, quan no conduis, perquè no conduiràs, ja t'ho dic ara. Quan vulguis fer el reciclatge, tampoc el podràs fer,

que és el meu moment. El farem junts, el farem junts. Agafarem un cotxe, tu i jo, anirem a un polígon, i que passi el que vulguis. Avisarem a la Guàrdia Urbana

i als Mossos que no entri ningú en aquell polígon durant un parell d'hores perquè pugueu anar, perquè, clar, no volem que hi hagi aquí problemes per ningú.

El que passa és que no devia anar per aquí, no per conduir, precisament, Ferran, és els que havien fet servir polígons. No.

I realment més brutal, no ho decido.

Necessites un advocat. No he vist la cara que feia el Ferran de Dimoniet quan deia això. No, ja hi som. Volia dir una cosa, que avui és 22, ahir era 21 d'octubre del 2026. És la data que McFly va tornar al futur a la pel·lícula. I es veia algun cotxe volador. Hi ha algun tauró?

Com és aquella emoció enganyada? No hi ha pot ser volador.

Hi havia gent molt visionària en l'any 86. Sí, els skates eren voladors, també.

Amb dos pams sobre la terra, sí, sí. Bé, doncs, escolta'm, Llucia, amb molts ànims, a veure si et toca el torn per poder fer aquest curset de reciclatge, diguem-ne. M'han dit que el Juliol Pantura trobaré fora. Molt bé, doncs, escolta'm, ànims. Ani a Ferran, tot, tu li trobes pegues. No, és que no és l'actitud. No és l'actitud, Ferran, no és l'actitud. Gràcies, Llucia, bona tarda. Que vagi molt bé, no ferrada. Adéu. Fem una pausa i de seguida tornem al Parlament de Catalunya perquè s'estan preparant els fotògrafs perquè, ja sabeu, a dos quarts, d'aquí a nou minuts, ha de començar el ple del Parlament i serà el primer ple amb Lluís Puig de nou assegut al seu escó. Ara ho expliquem.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a la factcultural.cat

Entrades a la factcultural.cat.

Escolta, els teus pares no venien només a prendre un cafè? Sí, això van dir. Doncs són les 8. I s'han portat el pijama. Ah, doncs llavors fins al març.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Aprofita els supertecnopreus del Corte Inglés amb fins a un 20% de descompte en les millors marques d'electrònica

i electrodomèstics. Equipa't amb els nous televisors, portàtils, mòbils, neveres, rentadores, forns I tot amb els nostres tecnovantatges, com l'assegurança gratis de 3 mesos. Fins diumenge 25 d'octubre,

supertecnopreus del Corte Inglés. També a la web API i per cor.

Consulta models i marques que hi participen. No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català, i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no te encallis, amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa, en podcast, així, ben enllaunat, amb tot el seu sabor, amb el pica-pica, que hi hagi molta variant, i després un bon plat, d'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucar pa, i amb unes bones postres. Ah, tot ben amanit!

Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda. I amb productes del territori. Cada dijous, a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Vinga, va, comencem! Amb el suport de la Federació Catalana DOP-IGP i la Generalitat de Catalunya.

Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del Barça Reservat. Barça Reservat,

el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Som Trescat.

D'aquí a cinc minuts seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Medià amb Ferran Casas, Lourdes Siuró i Marc Molins. El dia en que l'amnistia ens ha deixat dues imatges destacades. La primera l'acabem d'explicar. Lluís Puig torna a ocupar el seu escó al Parlament. De fet, ha estat dins del Parlament, però encara no s'ha assegut el seu escó. L'exconseller de Cultura del govern de Carles Puigdemont, ho va ser només tres mesos, que li han costat nou anys d'exili, ha tornat fa pocs minuts, com dèiem, al Parlament. L'ha rebut el president Josep Rull. S'haurà de seguir del seu escó. Hem viscut en directe aquesta tornada aquí al Catalunya Mitjà. L'altra imatge és la del també exconseller del procés, Toni Comín, que avui ha anat a Madrid a recollir l'acta d'eurodiputat, cosa que li permetrà ja exercir les seves funcions a l'Eurocambra. Comín, però, ja ha dit que això no és la seva tornada, que serà diumenge quan entrarà caminant des de la Catalunya del Nord. Tornem al Parlament de Catalunya, perquè insistim, Lluís Puig ja és a l'interior, però encara no ha assegut el seu escú. Jordi Corbalán, bona tarda de nou. Bona tarda.

Doncs sí, ara justament s'han obert les portes del despatx d'audiències, on s'ha fet la recepció institucional de la Mesa del Parlament, de tota la Mesa del Parlament, amb el president Rull al capdavant, que ja es dirigeixen cap als seus llocs a la tribuna de l'hemicicle. I d'aquí uns moments veurem una de les imatges destacades de la tarda, que és l'entrada de Lluís Puig a l'hemicicle per anar a seure el seu escó, que és, si no veig malament, a la quarta filera de la bancada on hi ha el grup parlamentari de Junts per Catalunya i on encara hi ha aquest llaç groc situat, aquest, i davant el que correspon a l'escó de Carles Puigdemont. Com dèiem, hi ha expectació. Alguns diputats són ja asseguts als seus escons. També la tribuna d'autoritats avui serà plena. Hem vist, per exemple, ho explicàvem en l'anterior connexió, líders polítics com Oriol Junqueras, que aquí el veiem conversant també amb l'expresident Artur Mas, encara als passadissos de la cambra.

Ara veiem com també Salvador Vergés i Mònica Sales també surten d'aquesta reunió que hi havia de la mesa i que ara estan de partit també amb l'expresident Artur Mas. També hem vist algunes imatges perquè, clar, Oriol Junqueras també és al Parlament de Catalunya. Hem vist alguns retrobaments també d'Oriol Junqueras amb alguns altres diputats que també s'han trobat allà i han estat de partit després també d'haver estat beneficiat per l'amnistia Oriol Junqueras a qui vam sentir ahir al matí de Catalunya Ràdio. Mentre esperem que aparegui Lluís Puig i que segui el seu escó i que adreça unes paraules potser a la resta, no sé com ho veieu, Marc, Lourdes i Ferran, aquestes imatges que són un punt simbòlic, després de nou anys a l'exili, de veure a poc a poc les tornades. Hem vist avui Toni Comín prometent per tal de poder ser eurodiputat i ara tindrem a Lluís Puig tornant al seu escó de diputat.

Jo he seguit amb cura, si em permeteu, aquesta. Sobretot el ritualisme i el simbolisme, que crec que és profund i coneixent el president del Parlament, Josep Rull, no ha passat res a l'atzar, no? I és un simbolisme profund, és a dir, que la màxima representació a la sobirania, que és, en aquest cas, el president del Parlament, deixi la seva cadira, el seu escó, surti al carrer a buscar un ciutadà que torna, té una enorme significació simbòlica, no?, l'element més ritualístic, i que l'acte, en aquest cas parlamentari, a partir de dos quarts de quatre, comenci donant la paraula, torna a tenir un enorme contingut simbòlic. Penso que en alguna mesura té sentit donar visibilitat a aquest èxit col·lectiu, perquè jo soc dels que discrepa quan es parla de victòria sobre l'estat espanyol o de. No, és a dir, crec que és una victòria col·lectiva. Té sentit donar-li visibilitat i fixar-nos en aquests detalls perquè, insisteixo, tenen un enorme contingut ritualístic.

És un dia molt emocionant, molt emocionant i molt sentit. Veure com tornen, com de mica en mica la llei d'amnistia es va aplicant, remou i veure les imatges des d'aquí a les tuties segudes, doncs. Que és molt fred veure-ho per la televisió o per sentir-ho per la ràdio, vulguis que no, és molt diferent de ser-hi present, doncs tot i així ens conmou perquè han sigut nou anys, ha sigut un temps molt llarg, i efectivament, com deia el Marc, és un càrrec electe que s'ha presentat a les eleccions, una persona que ha estat a l'exili forçat. Tres mesos de conseller i nou anys d'exili, i que el president del Parlament, representant de la cambra que alberga la sobirania de la nació catalana, el rebi, per mi és molt important, i crec que encertadament ha fet el president i l'equip que ho ha preparat.

Tornem, Jordi, perquè tornem a veure Lluís Puig, que està sortint ara del I justament van tots

dos junts a dirigir-se, ara en aquest moment saluda. Amb el president Rull, en aquest moment hi ha una abraçada de l'expresident Mas. Amb Lluís Puig aquí al Saló de Passos Perduts, segons abans que encari els últims metres del passadís lateral per entrar a l'hemicicle. Ara, novament, és Oriol Junqueras qui s'abraça amb Lluís Puig. Junqueras, Mas i Puig és la imatge d'aquest moment al Saló de Passos Perduts, mentre el president Rull ja ha anat cap al lloc de la presidència de la cambra. I en aquests moments sentirem com entra Lluís Puig a l'interior de l'hemicicle. Ho farà d'aquí uns instants. Tenim ja. En aquests moments la imatge i escoltarem l'aplaudiment que li dediquen.

Es dirigeix cap al seu escó, comença a pujar per les escales.

Es dirigeix cap al seu escó, comença a pujar per les escales. Hi ha alguns diputats que estan drets, ha vist els dels comuns, també els de Junts per Catalunya, en canvi n'hi ha d'altres

que continuen asseguts. Veiem files buides de la bancada de la dreta. Ja és a tocar del seu escó, saluda Josep Maria Jové, en aquests moments hi ha el llasroc davant. Obre la tauleta de l'escriptor i de l'escó. Continua el llaç d'or, que en aquest moment el retira, l'aixeca amb la mà dreta. Hi ha un nou aplaudiment.

Veiem que els diputats de Vox no són a la cambra.

Els diputats socialistes estan asseguts al seu escó, sense aplaudir. Per fer resum és, Vox i Partit Popular no hi són, PSC i. Perdona, Partit Popular sí que hi són, estan asseguts. Vox no hi és, el Partit Popular i el PSC hi són, però estan asseguts. Correcte, els independentistes aplaudeixen. I els comuns també han vist que estaven drets, no?

Els comuns també aplaudeixen, també hi havia Jéssica Albiach a la rebuda. I Aliança Catalana, que també hem vist en un discret segon pla quan han rebut Lluís Puig a l'entrada de l'Escala Noble, doncs les diputades d'Aliança Catalana estan assegudes també al seu escó.

Senyores i senyors diputats, es reprèn la sessió.

Avui és un dia amarat de les millors emocions, un moment, si m'ho permeten, de gran transcendència històrica. És un honor, com a president del Parlament de Catalunya, de donar la benvinguda al diputat Lluís Puig i Gordi.

Eso es previa barba. Y había de preguntar si guardaba para el día que va a venir. Había de preguntar, sí.

Al conseller Puig, a l'amic Lluís, de donar-li la benvinguda a la seu de la Sobirania Nacional de Catalunya. Vull donar la benvinguda en aquest moment d'aquest ple al president Artur Mas, a la presidenta Borràs, als membres del govern del president Puigdemont avui presents,

Honorable diputat, ben tornat al Parlament de Catalunya. Avui el diputat Lluís Puig torna a exercir els seus drets polítics de manera plena en aquest hemicicle. Torna un servidor públic honest, valent i compromès. Un patriota. Una bona persona que han volgut apartar de manera ignominiosa de la seva activitat política. El diputat Lluís Puig i els seus electors recuperen uns drets fonamentals que li van ser arrebassats. I això ens fa recuperar una part de la normalitat que va perdre aquest Parlament i que, recordem, no ha estat restablerta en la seva totalitat. Avui encara no hi som els 135 diputats. Avui hi ha el president Puigdemont, el diputat Carles Puigdemont, encara roman a l'exili. L'exili és un concepte dramàticament familiar per aquesta cambra. Sis presidents del Parlament han estat a l'exili. El president Companys, el president Irla, el president Rovira i Virgili, el president Serra i Moret, el president Ferreras i Durant, el president Eribert Barrera.

6 presidents han estat a l'exili. Molts altres diputats han estat a l'exili. De fet, en guany, comemorem el 50è aniversari del retorn del president Terradellas. Recordem-ho sempre. El president Terradellas va ser escollit. Pel Parlament de Catalunya a l'exili a Mèxic l'any 1954, l'agost de l'any 1954. També hem tingut presidents a l'exili, el president Macià, presidents de Catalunya, el president Macià, el mateix president Companys, el president Irla, el president Tarradellas i el president Puigdemont. Per tant, conseller, diputat, aquesta malauradament no és una figura, l'exili, aliena aquesta nació i aliena aquest Parlament. Un exili que és extraordinàriament dur. El conseller Puig, des de l'exili, ha vist morir el seu pare, i la seva mare, i no s'hi ha pogut acomiadar físicament, presencialment. Un doll d'emocions. El conseller Puig també ha vist néixer la seva neta, la Joana, des de l'exili. Estic convençut que la Joana, quan sigui gran, se sentirà immensament orgullosa d'aquest avi valent, generós i compromès amb uns ideals nobles, compromès amb la llibertat de Catalunya. Podràs mirar als ulls a la teva neta i poder-li dir que això haurà valgut la pena. I aquest exili, que és un exili relatiu, Perquè la Catalunya del nord és Catalunya. El conseller Lluís Puig ha residit al Rosselló.

I si m'ho permeten dir, m'enllevant paraules de gent de la Catalunya del nord, sense el Rosselló no hi ha nació, sense el Vallespí no hi ha destí. De fet, el conflent, molt a prop d'on vivies, el conflent hi ha enterrat. Pompeu Fabra, un dels pares d'aquesta pàtria, d'aquesta nació. Que avui el diputat Lluís Puig recuperi el seu escó és una imatge poderosa d'una victòria col·lectiva, la victòria de tota una nació. L'amnistia, la llei d'amnistia, és la victòria de tota una nació que ha sabut mantenir la seva dignitat i la seva perseverança davant d'una aparent normalitat. I sobretot és la comprovació. Conseller, que l'esperança sempre és més poderosa que la por. Quan vas marxar a l'exili, segur que devies tenir en el teu cor aquells versos de Salvador Espriu que acaben, ara digueu, nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'Espigues, Ara digueu, conseller diputat Lluís Puig, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble. Tens la paraula per poder-te adreçar a la cambra i per poder-te adreçar a la nació. Benvingut al Parlament de Catalunya, diputat conseller Lluís Puig i Gordi.

I ara podem sentir les primeres paraules de Lluís Puig en el seu retorn.

Se'n va cap al faristol, per tant, màxima solemnitat. Podria haver parlat des de l'escó, però se'n va al faristol per dirigir-se a la cambra. Porta una tauleta electrònica a la mà, el discurs escrit en una tauleta electrònica.

Moltes gràcies, president. Diputats i diputades, en representació del poble català, Catalunya és eterna i cap poder de la terra podrà destruir-la. Són paraules d'Aventura Gasol, conseller de Cultura des de l'exili, aviat farà un segle, durant la primera legislatura d'aquest Parlament. Amb aquesta cita vull subratllar que la repressió no és un element estrany en la història del nostre país, que m'agradaria complet. Diem de Salses a Guardamar, jo ja us dic d'Òpul a Guardamar. Òpul és el poble que està una mica més al nord encara que Salses. I evidentment des de Fraga a l'Alguer. vulguin alliberar els pobres habitants de Fraga de parlar català. Sovint és volgudament oblidat que dels últims 13 presidents de la Generalitat, el president feia un espai parlant dels presidents del Parlament, dels 13 presidents de la Generalitat, 9 han patit la repressió de l'Estat.

Un d'ells assassinat, 4 empresonats, 5 exiliats, 2 inhabilitats i alguns més d'una cosa a la vegada. 9 de 13. No és pas gaire normal, aixòs. En el meu cas, avui torno a la cambra de la que el conseller de Cultura va ser expulsat de forma il·legítima i amb el vestiplau d'alguns partits aquí presents. I això era la nit del 27 d'octubre de 2017. A propòsit d'un acte tan vell, bonic, democràtic, com és posar les urnes. I convé recordar-ho encara. L'exili no ha estat gratuït, però en ell hem procurat representar arreu la voluntat i la persistència del nostre poble. Hem establert diàleg social, cultural, polític, a nivell internacional. Hem exercit responsabilitats institucionals, hem desenvolupat iniciatives culturals, hem escoltat molt i hem explicat, tant com hem pogut, massa sovint, en parquets d'organismes jurídics, on hem establert noves jurisprudències. Hem sentat càtedra, que se'n diu, en el dret europeu a partir del cas català. I ho podem dir contents, no? Amb la cara alta. I mentrestant, durant aquests 9 anys i 18 dies, l'estat espanyol ha patit dues grans derrotes, al meu modest entendre. La primera és la judicial, que encara ara retrona per tota Europa. I la política també. La política ha tingut un fracàs absolut que concebre la més mínima estratègia i també un fracàs absolut en voler fer desaparèixer les nostres conviccions, que de cap manera apaivagaran la seva actitud centralista i dominant. Les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord. Disculpeu.

S'amassona Lluís Puig, que va perseguir el seu discurs, s'agafa el got d'aigua.

La franja i l'alguer seguiran existint, li cogui a qui li cogui. Però tornem a casa. Avui tothom ens diu el país ja no és el mateix que fa nou anys. Només faltaria. Nosaltres tampoc ho som. I amb tant com ens ha passat durant aquest temps, el que sí sembla desafiar la major aportació del saviaràclit és qualsevol resposta política a l'alçada d'aquests canvis. No hi ha ni mitja iniciativa substancial per mitigar el canvi climàtic. Ara que per fi sembla que tothom s'ha convençut de l'impacte seriós que això té en el nostre dia a dia, sigui perquè. L'aigua no sap ploure, o plou massa, o plou massa poc. Prop de mig milió de persones i les seves respectives estructures productives es desesperen matir-s'hi i matir també en el transport públic. No hi ha hagut ni un sol avenç en la configuració de les grans potes de l'estat del benestar. Mestres i metges es reparteixen als carrers amb les protestes per un habitatge cada dia més alarmantment inassequible. I què dir-vos de la pagesia? No pot fer altra cosa que abandonar la terra mentre els nostres plats cada dia costa més diners d'omplir-los. I la llengua, embolcada i altaveu de la nostra cosmovisió, passa un dels moments més fràgils de les darreres dècades sense ni una gran, potent, sola mesura de reforç. I finalment, president, Tenia escrito de sartre el president Illa, ja li diré. No hi és el president Illa, per això diu. Després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha cap, cap, cap proposta de model polític per poder ser. És per això que no puc fer altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista.

I vull continuar expressant aquesta pulsió ancestral del nostre poble com a servidor públic a través de la cultura origen i fi de tota vida. I en tot del que em queda de la meva vida, per molt que m'hi esforçaré, no tindré manera possible d'agrair tanta gent que ha sostingut la repressió i que ens ha fet costat durant tots aquests temps. I a més, aquesta gent, sabeu què? Està disposada a seguir-ho fent. No ha canviat tant el país amb segons quines coses. La solidaritat no és només un acte valuosíssim de resistència, sinó que esdevé el pilar que sustenta la confiança imprescindible per construir el futur. Avui personalitzo aquest agraïment en la Catalunya Nord, que són aquí també, que m'ha acollit sense mesura i amb la màxima discreció, com ha fet sempre al llarg de la nostra història. Gràcies per haver estat la meva llar. Acabo. Com destacava el conseller Gasol, la nostra fortalesa és continuar. És la fortalesa. Per això res comença i res acaba avui, sinó que continua, amb una força feta de tothom i també malgrat tothom. Fins a aconseguir-ho. Moltes gràcies.

De l'hemicicle del Parlament, els diputats de la bancada independentista d'en Peus, el conseller que torna al seu esforç de diputat. El govern Jordi i el conseller Samper. Dos consellers, exactament. A la bancada del govern hem vist dos consellers asseguts. I ara tornen els. Potser tres. Veiem a l'extrem. En un dels extrems, que estem seguint ara mateix per un monitor, hi ha tres membres del govern asseguts.

I ara, quan ha acabat el discurs Lluís Puig, tornen els diputats de Vox, que havien quedat fora de l'hemicicle. Exactament. Fins aquí aquestes paraules del conseller Puig, que ha tornat a ser al Parlament de Catalunya i ha pogut tenir aquest discurs per agrair les mostres de suport que ha tingut durant el seu exili. Ara continuarà l'activitat en aquest hemicicle, mentre Lluís Puig, des del seu escó, dret està agraint les mostres de suport i els aplaudiments que rep tant des de la bancada dels grups independentistes com també des de la tribuna de convidats i autoritats on hi ha aplaudiments. Deixem el Jordi Corbalan pendent del debat. Jordi, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. I no sé com ho heu vist

o si voleu dir alguna cosa, Ferran. A mi, per part tant de Josep Rull com per part del propi Lluís Puig, em sembla un acte necessari, un acte d'alçada i de dignitat institucional que significa el retorn de l'exili. Em sembla poc encertat que els diputats del PSC, sobretot, els del PP i dels de Vox, ja es podia preveure, i també dels d'Aliança Catalana, però em sembla desencertat que per part del PSC, i a més contrarresta, amb l'actitud dels comuns no li donin la benvinguda i que no hi hagi al ple el president Illa entre altres coses perquè la llei d'amnistia encara que Illa i el PSC i el PSOE no la volguessin també és mèrit dels socialistes i els socialistes també hi han posat el coll i també hi han posat la cara amb aquesta llei d'amnistia i han assumit un desgast i per tant aquest bon resultat que finalment hi ha de la llei d'amnistia i n'hem parlat molt en aquesta tertúlia. També és mèrit d'ells i em sembla que és poc encertat avui no ser-hi. És una bona notícia que es compleixi la llei d'amnistia i ara només falta ja Carles Puigdemont, perquè ha tornat Toni Comín, ha tornat Lluís Puig, aquesta setmana també van habilitar finalment Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Tot això és segurament una derrota de l'Estat o d'un determinat Estat, de l'Estat profund, Però és fruit d'una altra derrota, que és la derrota de l'independentisme. És a dir, si l'independentisme hagués guanyat, tot això no hauria passat. I, en tot cas, la lliçó segurament és que la política evita les derrotes d'uns i altres, fer política, posar-se d'acord, parlar, que acaben alimentant la frustració i coses pitjors.

A veure, moltes coses d'acord amb el que diu el Ferran. Abans que res, felicitar-nos-en. Felicitar-nos-en que el conseller Puig torni a ser aquí. I m'ha agradat la cerimònia, m'ha agradat la recepció, m'ha agradat com ho han plantejat. I recordar que és una pàgina més de la nostra història, la història d'una terra que lluita constantment a través dels segles i que aquesta és una nova pàgina que escrivim, un retorn de l'exili d'un altre exili de representants electes institucionals del més alt nivell del nostre país. Això algú ho hauria de reflexionar, algú hauria de pensar en general, no assenyoro ningú concret, però com és que hi ha una terra que sistemàticament, inclús al segle XXI, té gent que ha hagut de marxar perquè ha estat perseguida injustament. Llavors, això és un fet que Catalunya té i que, com que crec que tot l'estat espanyol ho sap. Molta bona part de les nostres mancances econòmiques, institucionals, diguem-ne també d'infraestructures, etcètera, venen per ser un territori desafecta, manifestament desafecta al llarg dels segles. Per tant, en el fons, en el fons, en el fons, perquè som catalans, patim les conseqüències de ser catalans i ser un territori en general desafecta. Aquesta és una. La segona, m'hauria agradat, com deia el Marc, que fos una victòria, però jo crec que avui el PSC ha quedat molt malament. Ha quedat molt malament el PSC i malauradament ha quedat molt malament el president de Catalunya. En primer lloc, el president de Catalunya és la màxima figura institucional. I ha arribat un diputat de la cambra, un diputat electe, que amb el concurs del PSC i del PSOE l'amnistia ha sigut possible. Per tant, el president de Catalunya, igual que hi havia la màxima institució del Parlament, hi havia de haver sigut la màxima institució del país, ha rebre un diputat electe que ells han ajudat que pogués tornar amb l'aprovació d'amnistia. Per tant, ja no podem dir que és una victòria col·lectiva. Ja només podem dir, perquè podríem ser generosos, no? És una victòria col·lectiva i això, com deia el Marc, doncs escolta, llei de l'oblit i tornem tots a lo nostre i mirem de tornar-hi quan siguem forts i quan puguem fer-ho, perquè això no ha estat rebar, però no. Avui, després de la visió del Parlament avui, doncs a mi faltava el president de Catalunya. I si no volien aplaudir, com a mínim posar-se drets als diputats del PSC sí, perquè ells van votar sí. Ells potser físicament no, però els seus companys de partit i de sigles van votar que sí. Per tant, m'ha faltat aquest concurs del partit de govern de Catalunya.

Jo no voldria que res del que digui matitzi o limiti, condicioni la idea força, i és que és una celebració. El que vull és una celebració, i que Lluís Puig torni a exercir les seves funcions, i que pugui dialogar amb la cambra, i que es pugui expressar amb llibertat, només pot ser motiu de celebració. Dit això, dos matisos. En primer lloc, pel que fa al PSC, i concretament al president Illa, Jo crec que és que està rebent a un ministre, en aquest cas a Òscar Puente, perquè avui s'està signant el traspàs d'una part

important de Rodalías. Però la gent descontrola, la gent es posa més al davant, més al darrere. Però suposo. El ple del Parlament a les 4 de la tarda,

perdó, Marc, no vull. No, no, no, no, en absoluto. A més, tu coneixes immensament millor que jo la dinàmica parlamentària, però. És a dir, els actes i el contingut del pla programàtic de la política es valora per les votacions. I les votacions del PSC van ser les que van, en alguna mesura, impulsar i suportar aquesta llei d'amnistia. Per tant, la presència física del president, sent així que hi ha un ministre cedint una infraestructura important, no em sembla tan icònica, ni tan greu, ni tan motivadora. Però sobretot a mi el que sempre em genera el mateix em genera la mateixa preocupació i és el segon matís que volia fer és que m'agradaria percebre m'agradaria percebre actituds simptomàtiques d'aprenentatge jo no demano sessions ideològiques, jo no demano però sí d'aprenentatge perquè si al final tot això que ens ha passat és només perquè es van posar unes urnes és que el dia 27 d'octubre es va. Declarar la República de Catalunya és a dir, i el dia 10 van passar dues coses, primer es va declarar i una vegada dintre de la República segons els seus principis legals es va deixar en suspens és a dir, una República que s'autodeclara i després es deixa en suspens la relativització del que ha passat. Crec que no ens ajuda i que no ens porta a aprendre. Jo no dic que sigui més o menys greu, el que dic és que si volem, volen tots donar passos endavant al fet de fer determinades constriccions, al fet de fer propostes d'esment, al fet, crec que ens ajuda a tots col·lectivament. A partir d'aquí, si el llenguatge continua sent de victòries, derrotes, humiliacions, ho és ells lliure, no? Però molts ciutadans esperem una resposta immensament més constructiva que l'ha de hem guanyat, ens hem imposat, hem humiliat, hem guanyat aquesta batalla.

Sí, jo estic d'acord amb el Marc, que segurament plantejar-ho en termes de victòries i derrotes és un error, perquè, com deia, aquesta victòria és filla d'una derrota anterior, si ho mirem així, que és la derrota del procés. Ara. També és evident, i això ho sabem, que l'amnistia s'ha aplicat malgrat un amotinament de la cúpula del Poder Judicial. Totalment d'acord.

És que tinc publicitat pendent. Deixeu-me dir que efectivament no hi havia el president Salvador Illa. Membres del govern, Esther Niubó, consellera d'Educació, Eva Menor, d'Igualtat i Feminisme, i Miquel Samper, d'Empresa i Treball. Molt amic de Lluís Puig, i de fet va ser advocat d'ell. Són els tres membres del govern que estaven a la bancada del govern. Queden cinc minuts per arribar a l'esquadra. Tinc pendent una publicitat, la fem i acomiadem.

Te la saps des dels cinc anys i encara la recordes. Però, saps també que si et cancelen un vol o arribes a la destinació amb més de tres hores de retard, pots tenir dret a una compensació econòmica? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les cançons que mai no oblidaràs. Troben tota la informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Darrere d'un tomàquet ecològic hi ha molt més del que penses. Aliments que respecten el medi ambient. Sense herbicides, adobs ni fitosanitaris de síntesi química. Controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

Un periodista en hores baixes i un assassí en sèrie. Sé que aviat anirà a judici, però no sé si potser voldria que ens veiéssim. Em pot dir que ells. De debò que vol ser l'home que el deixi en llibertat? Mai no negocis amb un criminal. En realitat em va triar ell a mi. Ell no l'ha triat, l'ha fet servir. Una història verídica. A TV3 i a la plataforma 3CAT, divendres a la nit, és La Gran Película.

Catalunya, migdia.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució. Aquest programa està fent un canvi, com la vida.

Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny.

Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Cataluña Radio. Som Trescat.

Dos minuts i seran les 4 de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb l'Alferran Casas, l'Alur de Siuró, Marc Molins. D'aquí a dos minuts donarem el testimoni a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Estàs ben acompanyat. Home, i més que n'estaré. Això va augmentant. Qui veig ben acompanyat. Algú que coneix molt bé aquesta franja. Sí, torna a casa, com aquell que diu. Roger de Gràcia. Sí que et veig, et veig, Roger, et veig.

Què tal? Per on aneu? Ara has trobat la càmera. És que hem format també moltes coses aquí, eh? És cap d'informatius i ho té tot controlat l'Òscar. Ja ho veig, ja. Doctor no. Mira, avui estigueu atents perquè el tema us agradarà, jo crec, a la gent del migdia, perquè parlarem de com afectarà, per exemple, la intel·ligència artificial, l'algoritme, a l'hora de votar, ara que anem a votar d'aquí un mes i una setmana, l'ús de la intel·ligència artificial, aquests vídeos que han aparegut amb reproduccions falses de líders polítics i familiars, això com ens afectarà? Acabarem votant coses que no hauríem votat per culpa o gràcies a la intel·ligència artificial. Doncs parlarem d'això. I després, que sé que ets un nostàlgic, Òscar.

25 anys d'Operación Triunfo. No, d'això no. Com que no? D'altres coses no et dic que no, però d'Operación Triunfo. No t'hi sumes? No. T'ho guardàvem una cadira per venir a parlar amb el Manu Guix de la Miguelera. La pots. Home, no, jo per venir a parlar amb el Manu Guix cap problema, però recordo Operación Triunfo, ja t'ho deixo a tu, que veig que disfrutaràs molt. A tu lado me siento seguro. No? No ens la cantaries? No, no, no. Com que no és del Bruce. Encara que volgués, que no vull, no la sabria. Per tant, ja us deixo a vosaltres, que ho heu fet molt bé. Doncs ara ens hi posarem. Molt bé, vinga. Nosaltres ho deixem aquí. Ferran Casas, Lourdes Siuró, Marc Molins, gràcies a tots tres. Fins la pròxima. De seguida a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga o als blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornem demà a partir de les dues en una nova edició del Catalunya Migdia. Fins llavors, bona tarda de dijous a tothom.