Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 23/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia al Parlament de Catalunya, on el president Salvador Illa ha assumit avui l'error del govern pel fiasco a les proves PISA, un episodi que dona per superat després d'haver cessat l'anterior secretària general del Departament d'Educació. L'oposició, però, demana apuntar més amunt, cap a la mateixa consellera Ester Nibó. El president Illa diu, però, que no la pensa cessar. També hem sentit l'entrevista del matí de Catalunya Ràdio al magistrat conservador del Tribunal Constitucional, José María Macías, que assumeix que l'amnistia total als líders del procés anirà ràpid. I ens hem fixat també en les festes majors de Tarragona i de Barcelona, avui que és Santa Tecla i Vigília de la Mercè. Ara, què més podem afegir-hi, Joan Bota? Doncs, notícia de fa pocs minuts,

l'Audiència Nacional absol l'advocat Gonzalo Boya del cas del narcotraficant gallec Sito Minyanco. En una sentència de l'Audiència Nacional que acabem de conèixer, el tribunal ha exculpat l'advocat de Carles Puigdemont dels delictes de blanquets de capitals i falsedat documental. Ha condemnat Minyanco a 17 anys de presó. La Fiscalia demanava, recordem-ho, gairebé 10 anys per Boia. Ara la sentència, que arriba un any i mig després d'acabar-se el judici, considera que no va participar en l'operació. En una publicació a X, Boia parla d'alegria immensa i agraeix el suport dels seus advocats i també de la seva família. Mentrestant, la propietària de l'agència de viatges de l'Escala de l'Empordà, que suposadament ha estafat 400 persones, no tenia assegurança i cobria els deutes amb els diners estafats. Els Mossos l'han detinguda aquest matí a Figueres i li atribueixen un ofrau de més de dos milions d'euros. Laia Claret. Bona tarda.

De moment hi ha 400 persones a qui hauria venut viatges fraudulents i estafat més de dos milions d'euros, però podrien ser xifres més elevades segons els Mossos. La detinguda ha vingut aquí a Figueres, ciutat de la comissaria. Ha passat a disposició del jutge. Segurament es complica que els clients puguin recuperar els diners, pel que explica Jordi Casanovas dels Mossos d'Esquadra.

Hem pogut contrastar, corroborar, que no disposava d'aquesta assegurança d'una empresa molt concreta de responsabilitat civil.

La dona operava sola, han explicat des del 2024, i el sistema funcionava com una bola de neu textualment. Amb la paga de les últimes reserves, pagava els bitllets dels primers que sí que van poder anar de viatge.

Hi ha acord entre la Generalitat, la Federació de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis per reforçar els serveis socials municipals i comarcals. El nou acord marc pels pròxims 4 anys preveu una inversió de més de 2.300 milions d'euros. Això és un 66% més que l'anterior convocatòria. A més, hi haurà un miler de més de professionals per millorar l'atenció domiciliària o les polítiques de suport a les famílies. El president Salvador Illa ha destacat la col·laboració amb el món local per enfortir les polítiques socials.

Per aquells sectors més vulnerables de la nostra societat que requereixen d'unes polítiques pacífiques per ajudar-los, diguem-ne, a tirar endavant el seu projecte de vida. Fer això en col·laboració amb el món local és imprescindible perquè sou els que teniu el coneixement directe del territori, de qui és, on viu, què fa, què necessita, perquè és la manera més efectiva d'arribar a aquestes persones i la manera més eficient també de destinar aquests recursos.

I el superniño que s'està gestant a les aigües de l'oceà Pacífic podria provocar, atenció, 451.000 morts per altes temperatures els pròxims mesos en diferents punts del món, sobretot a l'hemisferi sud. És el càlcul d'un estudi publicat avui pel Climate Impact Lab de la Universitat de Chicago, segons el qual d'aquí al febrer hi haurà una pujada dels termòmetres que pot superar els dos graus, un escalfament similar al que es preveu que tinguem d'aquí 20 anys pel canvi climàtic.

Passant gairebé 4 minuts de les 3.

I des d'ara i fins a les 4, que ens acompanyaran la Isabel Lleuger, experta en relacions institucionals. Bona tarda. Molt bona tarda. El Joan López Alegre, professor de comunicació de l'ABAT Oliva, seu. Bona tarda. Que ara sóc expert en calçotets des de fa 3 minuts. No pot estar callat. Quin titular. Ara el desenvolupem. Abans, però, saludo el Roger Pida Cabanyes, periodista delegat de l'ACN a Madrid. Roger, bona tarda. Bona tarda. A veure, que desenvolupi aquesta nova. No, no, que el Santi ho expliqui. Ah, doncs espera, hem de saludar el Santi. A veure, ja està la música.

Esteu a punt de dirigir vosaltres el programa, eh? Feu-ho com vulgueu, eh? No, perdona, perdona. Santi Villas, bona tarda.

Bona tarda. Dues coses. Què està passant? He tornat a venir a conèixer el Bernat. Ja no hi torna a estar. Això és el gato i el raton. Com es diu en català? La rata i la puta i la ratoneta. El gat i la rata, no? Va, el gat i la rata, perdona. La puta i la ratoneta. Perdona, perdona, barreja coses. És que quin cap. Tu què? Puta Ramoneta. Jo, fill de puta, sóc jo. Adéu, adéu. Bueno, perdona, aquest és el programa de màxima audiència, no hagués pot dir el que es vull i què faran, te fotran a fora? No. No cridis el mal d'ell, perquè vés a saber. A ver, si tu ets. Ja t'ho dic, a mi m'ho deia l'Anna Rosa, li deia, hija, no fumes en el camerino, que no se puede, i em deia, que me echen. A mi no em surt, aquesta xuleria no em surt. Perdona, tu ara, des que surts a una promo de la cadena amb la Dulceida, tu hauries de pujar una mica el nivell, ja. Perquè estàs molt fondo, sembla que sigui no sé qualsevol. Sorta allà amb la Dulceida, amb l'altra, amb la Laura Escanes, està amb tota la jovenalla, diu una frase que la diu el patapum, i es queda la promo que sembla que s'ha enganxat la cinta del parón que fa allò, i ve aquí com si portés tres tomates, venga home. No pots venir i esbroncar-me.

Bueno, és que. Això són els papers canviats.

No va així, això. El col·laborador que esbronca el director del programa. Bueno, això ja està passant a 4, eh? L'Ancho Abad li diu no me toques los cojones als col·laboradores. Vull dir que això ja està rebentat, això. Estava saludant en Roger. Ai, pobre, si és el que està en congres,

mare meva. Perdona, Roger. Estic encantat, aquí. Home, claro, tot això ja ho has cobrat, diguéssim, i encara no has guardat la boca. Molt bé, clar que sí. Home, imagina't. A mi, vull dir.

Què vol dir que el Joan Ara és expert en calçotets? Com vol dir això? Que m'ha dit,

o sigui, ell és un ofendós. Sí. Aleshores ella arriba i a ell li agrada la provocació barra ofensa. I aleshores m'ha dit. És un polemista. Em diu, escolta, si no et podries portar els pantalons més petits, que et van grans, que jo m'he mirat i he dit, però què toma? Què diu? El que toma del xalequet? Del uniclo? Avui no en porto. Del xalequet de. No, jo no porto uniclo. De fibra d'aquest. Bueno, el ganso. El que diu uniclo, el ganso. El ganso puede ser cantino. Bueno, total, jo els dic, perdona, això és escandinau, eh? És que és un pantaló ample, molt ample, i molt ample. Llavors ell ho troba que em pengen, que aquest pantaló ha passat per la sastre, que està tallat arran del centímetro que toca.

És veritat que Joan López Alegre i Santi Villa són dos exponents de dues maneres molt radicalment diferents d'entendre la moda. Bueno, jo l'entenc.

Passa per sobre. No sé.

És cert, a mi la moda no m'interessa gens.

Per exemple, tu, Joan, l'última vegada que et vas posar una gorra en interiors, com ara em té el Santi, quan va ser?

No, jo m'he començat a posar gorres en exteriors des que em cau el cabell i llavors el cap se m'escalfa.

Però en exteriors, en l'interior no en gastes.

Bueno, però jo me l'he posat. Això ho trobo intolerable. En aquest programa, com que és de màxima audiència, no hi ha secrets. Aquí no ho has d'explicar tot, perquè tot és contingut, tot s'aprofita, com el porc. Jo vaig avui amb gorra, me l'he canviada, perquè portava la meva normal i m'he posat aquesta, que és més divertida, que és de la mateixa marca, perquè aquesta tarda he de fer una entrevista a los Javis. I m'he posat d'altura. I ara, quan arribi, me deixaré per davant de la visera, em deixaré una mica de cabell. Un xurret, una coseta, una visereta de cabell. Santi, però et puc dir una cosa? És que portes l'etiqueta. Encara? Sí!

Aquí, en l'alaró de davant. A sota, aquí.

Ah, aquí, aquesta no l'he tret. No l'he tret tota l'estadal. Ah, també he de treure aquesta. Sí, l'has de treure, l'has de treure. És que jo ara te l'he vist i dic. Jo faré després, jo faré després.

No, no! És que estic patint per

la teva integritat física, perquè he de parlar i treure-te l'etiqueta. Ah, doncs no l'he tret, aquesta. L'he vist aquí i dic, bueno, aquesta te la deixo, ja veus que faig cosa aquí. I aleshores estàvem parlant d'això de la talla i tal. I ella ha dit, la col·laboradora, la que ha vingut avui nova, ella. La Isabel. La Isabel.

No, nova, nova. No, nova.

Jo crec que de vosaltres tres, dels quatre que un tant té el Roger, la més veterana al programa

és la Isabel, perquè és la que fa més anys que ve al programa. La més veterana ha dit, deia Coco Chanel que mai s'està lo suficientment prima. Això no ho prenguin com una cosa que s'ha dit a Catalunya Ràdio, han dit tal. Hem dit que la Coco Chanel deia això. Coco Chanel era això. Coco Chanel se dedicava a vendre faldes a senyores primas. Vull dir que volies que digués, com a usted lo que quiera, pues no. Tenía un negocio que era aquest, el cinturonet estretet i petit. I jo li he dit, fixa't jo. Que em feia portar, que jo sé que a Xombi li fa gràcia, perquè ell ho veu de pijo, però ho veu amb un progressista.

I allà el canvi. Que jo pensi que tu ets progressista, ho dius tu. Jo crec que tu ets el més conservador i carcundia que hi ha. Ah, sí?

Home, m'encanta això, de veritat.

Si vull venir cada dia. Isabel, jo ho faig fatal, o si ho faig malament no dono una tal,

no arrenco el tema perquè no me'l sé, però és la millor de les quatre. Les altres no les he escoltat jo, però ho crec. Santi, que tu sabies que era Coco Chanel, estic segura que en Joan també, però que sabies que era Bon Puent. Tu has parlat de la marca Bon Puent, que evidentment no tothom sap que és Bon Puent. Evidentment en Joan no ho sabia. Jo tampoc, jo tampoc.

Jo aquí estic amb el Joan, jo tampoc no tenia ni idea. Bueno, doncs jo li he dit que jo me feia portar de París, d'una autia que es deia Bonpo, que també estava a Barcelona, diguéssim, roba de nen petit, als calçotets, perquè entrava amb 45 anys a buscar els calçotets d'anant de 14. I tu ja li he dit, i la il·lusió que em feia jo quan entrava als calçotets de 14 anys i jo bevia, et deia, 45, mirava, és que els, o sigui, me'ls posava amb el DNI a la boca. Ah, molt bé. Perquè tu m'entenguis, diguéssim. I d'aquí, ell ja està, ja bueno, ja està. I aleshores pues bueno, dic, escolta, si vols parla, explica-ho, perquè això jo ja he fotut cinc minuts. Què vol dir? Que ho expliqui aquí, fem cinc minuts. És que m'ha dit, això dels calçotets ho

pots explicar per enter. Ah, no, ja està, ja ho he entrat. I ha entrat i jo I ja

hem fet deu minuts. I seguit la seva instrucció. El noi que està a Madrid fa deu minuts que ha baixat bandera, el noi que està a Madrid.

Han dit una cosa dels calçotets que jo no repetiré perquè ho ha dit en Joan. Ah, bueno, sí, però ell ja després I llavors ell ja ha fet una miqueta una desvariada endavant. Ella sí, ella ha fet una.

Ella ha tirat l'escombra. Talla petita, talla grossa I ha fet una aportació molt.

Aquestes coses són el que passen fora de l'estudi i fora de l'antena. Jo estava fent el resum de l'estrella.

Exacte, però també dic que el que estem fent nosaltres ara és una mica el tema que faré jo ara. Això que fem nosaltres és una cosa que passa al Congrés dels Diputats, que avui també de dia a tota Catalunya, que no sé si ho faré bé o malament, però avui tinc molta pressió sobre el cos. Vull dir, m'apreten els pantalons i els calços. No em talles el micro, que vaig a dir una cosa molt important, que se me n'ha anat a l'oído, eh? Perquè avui he de parlar d'un tema que m'ha proposat directament la direcció i edició d'aquest programa. Que jo ja el tenia enviat al tema, perquè vaig dir ahir, bueno, a mi sempre em pensa, Isabel, que jo no me'n recordo. Bueno, avui no me'n recordo que havia de portar el meu pare al metge, imagina't, a les 9 del matí. O sigui, imagina't jo per recordar-me que tinc una secció. Clar, si diguessis, hòstia, és que. Que te mueres. Que ja dius, d'aquí me'n vaig i em compro una maleta de buitón. Però com que no és el cas, pues no te recordes. I ahí vas pensant, hòstia, que tinc la ràdio l'altre cop, i no? I foto alarmes, ja, a la una pita, a les dues, amb aquest pervenir. Allò de despertar-te cada deu minuts, que al final no hi fas ni cas. Exacte. I aleshores jo vaig dir, bueno, vaig fer un tema que és un tema més, perquè estic fent alta política. Últimament ens ha fet diàries de ceuta. Estic fent ceuta, estic fent el New York Times, estic elevant una mica, perquè vaig pensar, bueno, eleva-ho, perquè almenys a l'arrencada que l'he vist, perquè si no després va tot a terra, mentre més de dalt saltis, bueno, quan arribis a terra ja s'ha passat la secció i encara pots quedar mig. I aleshores ahi vaig dir, bueno, es va fer una mica una cosa més de chichinabo, a veure si ho trobo, perquè jo no sé que porto una temporada aquí, doncs encara no he trobat de què va. I en Paure em va enviar links dels altres, com ho feien, jo vaig veure que els altres llegien molta cosa, i jo vaig pensar, si no puc pensar el tema estic jo per escriure't 10 folios d'una dèria, no és que no, vull dir, quasi no és una dèria i l'accepto, saps què vull dir? Passo. Me la quedo. I aleshores m'ha enviat un missatge. I fixa't tu com és el meu cap que veig. Allí sí que ho veig perquè ho posa tot, si no, no me'n recordo ni com es diu ell. Òscar Fernández. I dic, ai, que bé, ara em dirà que no vinc perquè ha passat algo. I ja no cal. Bueno, però jo, filla meva, amb el dolor de cap que tinc, amb el meu pare aquí, he pensat, bueno, doncs mira. I aleshores m'ha canviat el tema. M'ha proposat una d'actualitat del Congrés, que per això està el muchacho aquest, que ja porta 13 minuts.

El muchacho ve que un dimecres sí, un dimecres no. Tinc més reforços. És que tinc més reforços, perquè també al Congrés hi tenim una companya de Catalunya Ràdio, la Tània Tapia. Tània, bona tarda. Hola, Tània, molt bé.

Hola, què tal? Santi, tu i jo vam fer una notaria de Nadal Junts, te'n recordes? Ah, sí, perdona. Ah, veus? És que m'han dit calça't que hi ha el

Santi Villas. Saps què passa? Això era de l'època de quan John John em trucava per fer altres coses. No em trucava, només tenia que no havia posat l'adreça de casa meva bé.

Sàpigues que m'he trobat. John John és el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, que per Santi Villas és John John perquè.

Sàpigues que m'he trobat en John John abans d'entrar aquí a l'estudi. No li dieu John John a en Jordi. Al carrer. No sé, jo només li dic jo, però això cal ser. I m'ha dit que havia tornat a signar el teu contracte i que l'adreça

seguia malament. Ja l'hi vaig dir, però el Santi continua enviant el contracte amb l'adreça malament.

Però quan te l'envien tu no revises, no fas res. Fas clic, clic, clic, vas clicant, signar, signar, signar.

Veig una cosa que diu, firme ràpido. Jo com la infanta Cristina, saps? Vull dir, faig i vinga, i ja t'ho trobaràs. Bueno, ja la canviaré. I si no, escolta, depèn de com em vagin les coses, em canvio l'adreça que posa el contracte. Y así no me voy a repetir más.

Me vengo de casa, me vengo a la casa y me voy a vivir contigo. Grans mals, grans remeis. Però el tema el recordes o no de l'Aderia que t'he proposat de fer?

El que m'has proposat tu sí. I el meu també. Avui estic de mente pre-clara.

Que no ha entrat això. Ai, ara diré qui és aquest.

Sí, hola. El muchacho d'allà. Bueno, el tema, tu ja el saps, perquè tots ja ho haureu parlat i tot, i em deixeu aquí sol. El tema és, això que ha passat aquest matí al Congrés dels Diputats, que ha aparegut l'Anna Vázquez, que per cert, Anna Vázquez és una col·laboradora en tots aquests programes de 4. Vull dir que, clar, aquesta senyora, aquesta tarda, ja et dic jo. Bueno, lo que ha passat és, jo ho resumeixo, i els que sou informadors ho podeu ampliar i donar-li una miqueta més.

La Tània i el Roger, que han estat allà in situ al Congrés, t'aportaran detalls. A veure el resum que en fas tu.

No, jo faig el resum que aquesta senyora, que és una diputada, que a més a més és polemista de programes de 4 i de Telecinco, això ja et dona, diguéssim, un nivell. Doncs aquesta senyora s'ha presentat amb un spray pimienta de pebre, el d'aixós, per ensenyar-lo, per dir-le que les senyores a Ceuta van totes amb spray pimienta, que no es pot caminar pel carrer. Jo torno a repetir que l'altre dia vam fotre una pantalla per veure l'Hormiguero a una plaça de Ceuta a les 11 de la nit. Vull dir, no sé jo si quadra una cosa amb l'altra. Si no es pot anir pel carrer, que cojo els fots de nit veient l'Hormiguero a una plaça d'un poble. Dic jo, però només és una opinió. No vull dir res perquè després em diuen coses. Per això he de canviar la densa de casa perquè tinc haters. Bueno, aleshores, aquesta senyora l'han fotut fora amb el seu espray pimienta, que segur ella estava buit, i han tingut que presentar diverses parts, un lavabo, una part de cafeteria, algun després del congrés, perquè picava. Picava en els ulls, perquè segur ella l'ha entrat buit, però l'haurà buidat pel camí. Això és la meva teoria. A la meva història, si poseu l'oposició s'ha manifestat a la dreta, feu una mica de. No,

era l'oposició la que tenia l'espray. No ho has fet malament, Santi, però és que la història encara és millor. Resulta que ella a la sessió de control, el ministre Marlaska, per dir-li exactament com deies que Ceuta és un complement escolar bàsic i ho porten a la motxilla, li ha ensenyat el gaspebre. I ha continuat i vinga, vinga, vinga, i quan ha acabat la seva intervenció, després que els lletrats de la cambra hagin advertit a la presidenta del Congrés que no s'ho inventa, sinó que li diuen als lletrats, li diuen, ella ha agafat la paraula i li diu "Vostè acaba d'ensenyar un arma". Això és una arma i no ho pot tenir aquí, per tant, surti. Ella ha començat a parlar sense el micro, no li donaven la paraula, tot el PP cridant, fuera, fuera, no sé què, i al final, el segon avís, perquè el tercer si no la fan fora, ella voluntàriament ha sortit. I en el passadís del Congrés, mentre marxava, deia que no és una arma perquè això es pot comprar i tothom ho porta a la mà. És evident que és una arma, ho diu el reglament d'armes, el reglament del Congrés també diu que no es poden entrar armes. Ella s'ha excusat que era buit i que l'havia buidat i ha fet una pausa de màtquica en la calle. Sense dir res més. Què passa? Que després ella es passeja per tots els platós donant les culpes a tothom menys a ella mateixa i paral·lelament comencen a arribar alertes que hi ha gent que s'està trobant malament en una altra zona del Congrés. Hi havia, no és conya, hi havia una delegació de Mauritània. Una senyora de Mauritania ha entrat al lavabo, ha vomitat perquè li picaven els ulls, perquè tal, 12 persones ateses pels metges d'aquí del Congrés han tancat una cafeteria, un menjador, ens estan dient última hora han llançat tot el menjar d'aquest menjador. Despatxos de Vox que diuen que primer s'han enfadat perquè no els desallotjaven i després s'han enfadat perquè els havien desallotjat. I quan ja la policia estava rebuscant a les càmeres de seguretat qui havia estat l'autor o autora, una persona del grup, que ens ha demanat que no diguem el nom i a més no el diem perquè li tenim estima perquè és una bona persona,

Del Grup Popular, eh? Del Grup Popular.

Ha sortit. El Grup Popular hi ha una bona persona, diu. Jo que un dia vaig formar part del Grup Popular, tinc que dir que algunes persones que formen part del Grup Popular poden arribar a ser bones persones.

És treballador, doncs ha sortit de dir-nos amb els periodistes, diguéssim, amb una cara que no era la millor que li havien vist, amb una veu que no era la millor que li havien vist i amb un to que era poc convincent, explicar la següent versió. Que ell, doncs la diputada li ha donat perquè era buit, tenia una mica de restes, perquè ja li havia donat buit, Però com que aquesta senyora s'ha anat a passejar per els dúplex, tradueixo, per les entrevistes que feia amb diferents mitjans, perquè el Partit Popular de seguida ha anat a dir que la presidenta els havia expulsat, que no es podia aguantar i tal i tal, que li ha donat i li ha demanat que el netegés. Perquè llavors si l'havia d'ensenyar a les teles que no estigués brut. I aquesta persona ha anat al lavabo, l'ha netejat, l'ha rentat i quan l'estava netejant, l'ha accionat. Aquesta és la paraula que ha fet servir. Sense voler. Sense voler i tal, que ha sortit una mica, però ja estava buit, eh? Ha sortit una mica, tres cops. I ell, o ella, aquesta persona, no ha tingut cap tipus d'efecte. No ha tingut cap tipus d'efecte, però que després, com ha vist el rebombori que s'estava generant, doncs ha volgut sortir a explicar que havia passat això. Jutgeu vosaltres, els tempos són aquests ella l'ensenya a dins, surt pel passadís diu que és buit, després tothom comença a buscar i després desallotgen i després aquest senyor o senyora que li ha donat la diputada, no només això, hi ha vídeos hi ha un vídeo. Que torna per les xarxes del moment en què la diputada li entrega el. Però és que ella prèviament ha anat a totes les teles a negar que ella hagués fet res i li ha faltat poc més que dir que era una conspiració del sanxisme contra el Partit Popular. Per tant, hem estat molt entretinguts. M'ha imaginat. No sé, no vull catalogar jo perquè no em toca si hem de destinar tot el matí a parlar d'això o no, però. No, però això ja s'ha convertit en una dèria meva, eh? Però no, no, no, no, no és que esteba Santi no sentis protagonista, ho hem explicat al migdia ho estan explicant totes les teles, ho estan explicant tots els mitjans de comunicació, però al final ni amb això acabo demostra com de tòxic doncs s'ha convertit el debat en el Congrés mai millor dir-lo, de tòxic.

No, no sé si la Dèria. No, no, no.

El somni del Santi és

cobrar sense dir res.

Jo si podeu fer que cada setmana algun d'aquests nois que fa notícies la faci. Periodistes, Santi, periodistes. Bueno, un periodista, perdona. És que ja no tinc vocabulari, Tania.

Santi, deixa'm parlar al Roger, que també ho ha viscut, això. Deixa'l parlar, vinga.

Calla, perdona, que diré el muchacho. No, no, no, el Roger, el Roger. Bueno, Tania, escolta'm una cosa, que jo al director de Catalunya Ràdio li dic John John Kennedy, eh? Vull dir que jo vaig per lliure aquí, eh? Sí, sí, total. Sí, que tu, tranquil·la, vull dir que jo no ho faig a mal. Jo faig pregs, pregs i propostes. Molt bé.

No, la cosa és que la Tania deia que la política espanyola és tòxica, però és que jo crec que hem passat ja d'un nivell d'after hours, que a vegades els debats ja no sembla ni que siguin ni seriosos, fa molt de temps que no es fa política al Congrés dels Diputats, hem passat de l'after hours al pàrquing de l'after hours, perquè el que s'ha vist avui amb el tema d'un gas pebre aquí amb gent que ha hagut de ser atesa pels metges del Congrés amb desallotjament de zones. Això no s'havia vist mai. Jo porto molts anys al Congrés dels Diputats i no s'havia vist mai. I crec que tot plegat reforça la idea que la política no serveix de res. O sigui, els que pensen que la política no serveix de res, avui segurament tindran un motiu més per pensar-ho. Perquè mentre estava passant això, precisament, una qüestió absolutament esperpèntica, com deia, i inútil a nivell polític, Al carrer sí que estava passant una cosa. Aquí a Madrid hi ha hagut aquest matí una polèmica forta pel desallotjament d'una persona de 87 anys al centre de Madrid. I crec que d'alguna manera el que ha passat avui tapa l'altre. És a dir, parlem del xou de l'Anna Vázquez, que per cert és policia i hauria de saber que portar un gas pebre al Congrés no és gaire assenyat. Parlem de l'Anna Vázquez, del gas pebre, de si Feijó ha aplaudit o no ha aplaudit el gest. Però no parlem del problema de l'habitatge, que és el que avui hi ha al carrer, no parlem dels problemes de la gent, els reals, i això crec que allunya una mica més la política del carrer, de la societat, i a més a més alimenta de retruc els autèntics professionals de la provocació, que són pocs.

Doncs fixa't, jo, o sigui, que treballo a la tele i veig, o sigui, ara jo trobo molts paral·lelismes amb aquests polítics que fan televisió i que estan de col·laboradors i que jo crec que en certa manera moltes vegades es comporten com es comportaven abans els famosos quan volien aconseguir tornar als programes. Quan tu hi havia un famós que no tenia actualitat o tal, doncs de sobte feia alguna cosa, publicava alguna cosa, publicava un vídeo des d'un hospital i aleshores ja un programa el trucava, el portava, li pagava una entrevista. Ara també és veritat que hi ha, jo crec que hi ha una batalla fratissida entre col·laboradors, perquè clar, a tots els programes van, els últims col·laboradors que han contractat Telecinco són, i un dia t'ho portaré alguno, Marcos de Quinto, i la, aquella que va sortir de Vox, no me'n recordo com es diu, que va sortir per potes, Magarena Olona, és col·laboradora. A les arros, ara hi ha, com, hi ha molt, les mateixes cadires, i molta gent que es substitueix a lo més bèstia que faci. I aleshores jo crec que aquesta senyora, que sap, que fa això, aquesta tarda la trucaran del programa del Risto perquè és col·laboradora, anirà amb el potet, explicarà tal, per la nit la trucarà Cuarto Milenio, tal, tal, tal, a banda, a banda. Però vull dir que jo tinc la sensació que ara ja el Congrés s'havia convertit en un espectacle, ja era gran hermano, vull dir, ja surto, dic algo perquè el vídeo sigui el meu i a les notícies parlin de mi. Abans tu no t'he enterat, veies el canal parlamentari i no t'he enterat de res. Ara cadascú fa el que ha de fer i sap quin és el tall, que serà viral i que sortirà un programa i que els trucarà. I la trucaran de l'espejo públic o de la mañana i del mañano, de tot arreu. I jo crec que ara amb els col·laboradors els passa això.

Una cosa més, que és que entre PP i Vox hi ha una competència feroja per un sector de l'electorat que és important, que el PP sap que està perdent Vox cap a Vox, i el PP intenta rivalitzar amb Vox en un terreny en què Vox és professional. És a dir, en la provocació Vox en sap molt més que tu, i a més a més, quan ho fas tu, com a serveis avui, acabes provocant un incident que hi ha gent que ha hagut de ser atesa pels serveis mèdics, per tant. Aquí el problema de fons és que el PP intenta emular el que fa Vox a nivell polític en tots els terrenys ja, perquè no només és a nivell de discurs polític, també en els seus comportaments, i que això el porta a cometre errors com el d'avui.

I hi ha hagut un altre moment, només un apunt i ja us deixo a vosaltres a la taula. Hi ha hagut un moment que quan ella ha sortit fins i tot a caixa et diu "I Rufián también enseñó dos balas y no le pasó nada". No sé si us recordareu, fa uns anys, quan hi va haver morts a Malilla, també, perquè van disparar, i ell va dir que eren unes bales ja fetes servir, que li havien donat una companya, que havia estat a Milia i tal. Doncs bé, després li hem preguntat al Rufián que què li havia semblat aquest espectacle, i ha contestat, jo també vaig portar una impressora i després vaig madurar. Sí, és que jo crec que.

Bueno, el primer se m'oblidà, però el segon no està clar.

Bueno, el primer se m'oblidà, però el segon no està clar. Però per lligar diverses coses, el que deia en Santi, que jo estic d'acord amb que hi ha una necessitat de notorietat per poder seguir estant. Tenim veu en alguns. Bueno, i que això al final,

vulguis o no, ells tenen un sol, però això potser són 500 euros cada tarda que vas. És que al final, com vagis tres dies,

són 1.500 a la setmana, 6.000 euros al mes. Això seria una cosa, això seria una cosa. I després, estic d'acord amb que en Rufián, és veritat, va portar-ho, però no ho va tornar a fer. Però jo vull. Hi ha un trasfons, i jo crec que aquí és on en Roger també entrava, i jo vull mirar-ho des d'una altra perspectiva, no?, Al final, el tema és que Ceuta és prou greu com perquè no necessiti atrezzos. És a dir, jo tinc la sensació que aquí avui, amb aquesta performance, s'ha frivolitzat una qüestió molt greu, gravíssima, no? I és que la ciutat de Ceuta té un problema, i aquest problema existeix, i aquest problema d'una sèrie d'inseguretat és una realitat que no pot anar associada o contaminant la tragèdia de totes aquestes persones que han arribat a Ceuta, no? I jo crec que aquí el PP, intentant ocupar un espai que està perdent, ha volgut fer una mirada endavant traient pit fent teatre. I jo crec que aquesta és la pena de la política espanyola. És a dir, no necessitem fer teatre amb qüestions tan delicades, tan tràgiques, com el que està passant a Ceuta,

per un cantó i cap a l'altre. Espaispebre, que ara estan molt de moda, es veu, o sigui, tothom torna a parlar dels espaispebre. Això jo crec que neix d'un bloguer d'aquestos que està per allà per Ceuta, que es va dedicar a fer un vídeo repartint espaispebre a les senyores de Ceuta a 25 euros cada esprai, que no sé si ho devia pagar ell, jo diria que no. Molt car, eh, 25 euros cada esprai. I per això, ja anava donant a totes les senyores de Ceuta que es trobava, els anava gravant donant un esprai pebre, perquè esteu protegides, vull dir. A l'Amazon te'l venen molt barato. Sí, sí, però a partir d'aquí és això. Jo els hi deia a ell, hi havia un vídeo d'una senyora corrent pel carrer, vull dir, que ella corria amb el Twitter o no, o amb el TikTok obert, per si li passava algo que pogués quedar constància. Però que, clar, que lo que no podia era disparar al pebre enrere per si l'atacaven per darrere. O sigui, una sèrie de coses. Vull dir que jo, bueno, francament, no sé què dir-te.

Joan, que estàs molt callat. No, clar,

això que el PP intenta imitar Vox és que. És que veus el que ha passat a Alemanya aquest cap de setmana, on la CDU és que és extraparlamentària. En un lant. En un dels lants, i clar, si fos la dreta clàssica de tota la vida, també tindria una preocupació, perquè al final. Clar, la gent té la sensació que només si es prenen mesures molt contundents hi haurà solució a tot el que està passant aquí i a molts altres indrets d'Europa. I llavors els partits moderats es queden sense espai. El Sánchez ho ha tingut fàcil, ell s'ha convertit en ultra radical, s'ha menjat l'espai dels seus propis socis. I amb això aguanta, però clar, el PP té un competidor a la seva dreta i no pot fer el que ha fet el Sánchez, i efectivament té un problema, però s'està veient a Portugal, a França, o sigui, tots els països de l'entorn estan igual, i té una mala pissa el talent.

Aquesta mirada que fas tu de Sánchez igual a ultraradical, segurament hi ha moltíssima gent que vota Sánchez que no la contemplaria d'aquesta manera, és a dir, fer-li una associació ultraradical. Entenc que cap a l'altre cantó, diguéssim, el cantó oposat al que

pot representar pocs el PP. No, però no faig un comentari del que jo crec ideològicament del Sánchez, el que faig és un comentari que és opi, o sigui, el PSOE s'ha mogut a l'esquerra i s'ha menjat una part importantíssima dels votants de Sumari i de Podemos, aquest és un fet que demostren totes les enquestes, totes, totes, inclús el CIS.

A partir del 15M, Sánchez va fer una lectura intel·ligent, jo crec, de quin electorat estava perdent, que era realment un electorat que estava anant cap a Podemos i cap a.

El que passa que la contradicció és que si es fessin eleccions generals, Sánchez necessita que l'espai a l'esquerra del PSOE estigui prou musculat com per poder sumar. I ara mateix no hi ha estat.

Els altres també tenen problemes. El dia de la diada es va publicar una enquesta, crec que era del Mundo en Sigma 2, sobre eleccions al Parlament de Catalunya. I una dada que era, jo crec, molt inquietant, com a mínim pel PSC, era que el PSC perdia més vots cap a Vox que cap al Partit Popular. També podràs dir que el PP també es pot preocupar. Però clar, si jo fos el PSC i veiés que perdo, crec que era el 4 i escaig per cent de vot cap a Vox, a Catalunya, doncs m'ho faria mirar.

Sí, però jo et faig una mica de contra això, Joan, perquè el PP, emulant les posicions de Vox, en realitat només abona el seu camp mental. És a dir, si tu planteges que els problemes són els que diu l'altra dreta i que les solucions són les que diu l'altra dreta, el que estàs fent és alimentar les posicions de l'altra dreta, no les teves. I per tant, quan es vagi a un futur govern que hagi de ser entre PP i Vox, veurem un Vox molt enfortit. Estic d'acord amb tu. Sí, i aquest és precisament també una de les qüestions pels quals Sánchez li interessa també la polarització. O sigui, s'està explicant i s'està parlant de la possibilitat que Sánchez li interessi que en el moment que hi hagi unes eleccions Vox estigui fort, perquè un Vox fort vol dir un PP més dèbil, vol dir emmascarar una mica la teva hipotètica derrota, i també vol dir que el futur hipotètic govern entre PP i Vox serà més inestable, perquè dos partits forts equivalen a un govern molt més tensionat i molt més inestable.

A veure, el que tu estàs dient, de fet, històricament ja ha passat moltes vegades, perdona, jo sóc vell i per tant ho puc explicar. François Mitterrand era un senyor que es va mantindre a la presidència de la república i va reforçar el Partit Socialista a base de donar-li pisto i canxa a Jean-Marie Le Pen, el pare de Marine Le Pen, l'actual líder de l'altadeta francesa, i d'enfonsar i amagar. Jacques Chirac, que era el senyor com del PP francès, fins al punt que va arribar a reformar la llei electoral per afavorir l'ultradreta des del Partit Socialista. Però és que això, disculpeu-me, ho veiem al Parlament de Catalunya. Salvador Illa, que sembla un senyor molt endreçat, molt educat, amb trajo i corbata, que et saluda sortint de missa el diumenge. Jo crec que és un senyor que té com a estratègia donar-li canxa a Sílvia Uriols, se n'aprofita de que Puigdemont i Junqueras no estan al Parlament de Catalunya i ha fet créixer la figura de Sílvia Uriols pensant que això amb ell li aniria bé electoralment parlant. Jo crec que no li està anant bé l'estratègia per cert. Per tant, això de que l'esquerra alimenta l'extrema dreta, que és el que tu estàs dient, vamos, porta dècades passant a Europa i per tant. I els altres direu que estic boig, però l'esquerra és la que més interès ha tingut en que l'extrema dreta pugi a Europa. Bueno, és que hi ha una realitat.

Per exemple, a Catalunya, si es fessin realitat les enquestes que diuen que Alianza podria ser segona força, això blinda que Salvador Illa sigui president durant molt de temps. I és que crec que guanyarà les eleccions. Bueno, si l'alternativa a un govern d'illa és l'aliança catalana, que no pot pactar pràcticament amb ningú, doncs clar, sempre forçarà que hi hagi una. Per què no pot pactar amb ningú? Perquè potser no sumaria amb qui pogués pactar.

Jo he vist que un lloc que es diu Catalunya on he vist amb un senyor convertit en mas representant de la burguesia més burguesa, més endreçada, més del polo i més del tenis barcelona, que em puc arribar a imaginar en tota la meva vida, a David Fernández, que representa l'altre extrem del món, a fi i efecte de que l'independentisme ho governi. Si ja he vist això, per què no puc veure

si ho seria difícil que Esquerra. Si no s'haguessin ajuntat seria difícil que Esquerra o qualsevol altre partit independentista. Com era David Fernández amb Artur Mas? A les hores hi havia un projecte i ara no n'hi ha.

Deixem-ho que queden dos anys per unes eleccions catalanes no, i després jo, vull dir, és que a mi a partir

d'avui dia ja no m'està sortint a tot de a mi. Clar, jo ja sé. La dèria no et va haver tan llarga, perquè cobres el mateix. Home, avui m'ha quedat bastant bé, no? Ha tingut entreteniment, informació, debat, total. No em surt a compte, per ser un i33. Jo fa 13 minuts que no cobro, vull dir que vaig a pèrdues.

T'ha quedat bé, però una part me l'hauries

de pagar a mi, que és qui t'ha proposat el tema. Fes-ho més. Jo estic més tranquil, jo després ja m'ho invento, ja m'ajude, ja va un periodista de Madrid. Imagina't que jo volia parlar de podcast a les bodes. O sigui, imagina't. Guarda-t'ho, guarda-t'ho, que això un altre dia ho farem. La setmana vinent. És que sóc una persona. Entre que entra uns calçotets d'en Ander 14 anys. I sóc un frívol, perquè seria la temàtica. No sé. En sentit ja se'n va. I la Dània també. Jo he de fer un altre programa, però. Però ara no sé què anava a dir. M'anava a dirigir al director de Catalunya Ràdio perquè jo crec que ara ja estic preparat. Estàs preparat, eh? Per fer una altra cosa. Ah, molt bé. El magasí, faràs un magasí informatiu. Escolta, i a més no cal ni moderar el debat. No, no, ells van sols. I sense llums, eh? Vull dir, jo trobo que això és baratíssim.

Passen cinc minuts de dos quarts. Santi Villas i Tània Tàpia, gràcies a tots dos. Fins la pròxima. Adeu. Anem amb publicitat i de seguida més coses.

205 cavalls i només 4,3 litres? Sona impossible. Fins que proves el Nissan Qashqai amb 9 i Power. 205 cavalls de potència i un consum de 4,3 litres als 100 km soneixen perquè gaudeixis més i t'aturis menys. Emporta-te'l aquest setembre al teu concessionari Nissan o a Nissan.es. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

200 grams de crema picada, una culleradeta de sal i un pessic de sucre. La recepta del sofregit dels diumenges te la saps de memòria. Però saps també que les empreses tenen un termini per respondre a les reclamacions i si no ho fan, pots anar a l'oficina de consum del teu municipi? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les receptes de tota la vida. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Demà tens taula reservada al millor restaurant del món.

Una cuina és el lloc on nosaltres podem ser lliures. Hem de treballar al màxim nivell perquè els nostres comensals tinguin la millor experiència de les seves vides.

I que es deixin els quartos, eh? Que tornem a ser un dos estrelles Michelin, eh?

La història del restaurant que ho va canviar tot.

És el moment de donar el màxim. Així que els vull a tots al 1.000%. Val o no? Al lío.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Cada tarda anem més enllà de la notícia. El Departament de Justícia ens diu que descarten fer declaracions públiques sobre aquest tema, però ens asseguren que prendran les mesures necessàries.

Denunciem. Molta gent parlava de LGTBI-fòbia, però hi havia moltíssima catalana fòbia. Això sempre sent.

Fem memòria. Jo ho recordo cada vegada que passo per la Rambla. Evidentment, em ve al cap aquell 17 d'agost.

I si cal, ens posem romàntics. Tenim l'exclusiva de tenir-vos per primera vegada junts en una entrevista? Sí, sí. Exclusiva. La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Som Trescat.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Passant 8 minuts de dos quarts de quatre de la tarda, som al Catalunya Mitjà amb el Joan López Alegre, el Roger Pida Cabanyes i la Isabel Llauger, el dia en què el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha donat explicacions sobre el fiasco de les proves PISA a Catalunya. El govern assumeix que es van cometre errors greus i inacceptables, ha dit el president, que van acabar amb l'exclusió del 23% dels alumnes i ha apuntat al Consell de Valuació per no haver informat bé els centres després que el Ministeri va avisar a la Conselleria que la mostra estava mal feta. De fet, segons el president, el Consell d'Avaluació de Catalunya va rebre fins a sis informes tècnics, però aquesta informació mai no va arribar a les escoles ni tampoc als responsables polítics del Departament d'Educació. Per tant, Salvador Illa ha exculpat totalment la seva consellera, Esther Niubó, ha posat tota la responsabilitat en la directora general, Teresa Sambola, a qui ja es va destituir a finals del mes d'agost i, a més a més, van obrir tres expedients disciplinaris més dins del Departament. Però més enllà de les proves PISA, el debat s'ha centrat una altra vegada en el model d'educació, ha dit el president fent un mig retret als seus antecessors. No

ho faig. Res de retrovisor. Mira endavant. Com era d'esperar,

l'oposició no ha quedat contenta amb les explicacions del president i li reclama la destitució de la consellera Ester Niubó i alguns, fins i tot, la seva dimissió i que convoqui eleccions. Per exemple, l'Aliança Catalana li ha demanat eleccions. No sé si us doneu per satisfets amb les explicacions, si considereu que aquest episodi ja s'ha tancat amb aquestes explicacions, o, per contra, si creieu que calen més responsabilitats, més explicacions, després d'aquesta assumció de responsabilitats per part del president.

A mi, que la consellera Niubó hagi de dimitir, no crec que sigui l'exponent de la revolució que necessita l'educació a Catalunya, ni molt menys. Crec que, evidentment, la mala gestió d'aquest conflicte que ha implicat la dimissió, que s'hagi rellevat a les secretàries d'educació, ja implica unes responsabilitats. I també és veritat que el Departament d'Educació tradicionalment ha estat castigat per una mala gestió de cada un dels consellers i dels directors generals que l'han anat ocupant en els últims 24 anys, com a mínim. I, per tant, la reflexió que està avui plantejant. Ahir van nomenar el senyor Joan Manel del Pozo com a nou responsable d'aquesta comissió que ha de fer un estudi realista d'on estem a nivell educatiu a Catalunya. Realment, si aquest estudi és prou seriós, que jo estic segura que el senyor del Pozo calabala tota una trajectòria en el món de la pedagogia i en el món de la gestió de la pedagogia, doncs, sense màcula, jo diria, és un gran professional, estic segura que aconseguirà fer un anàlisi realista, que això vol dir, segurament, no tornar a canviar maneres d'examinar, de treballar per projectes, etcètera, sinó fer un bany de realitat de quin és el model educatiu que estem tenint a Catalunya i que, ara per ara, Jo, des d'aquest govern, el que estic veient és que està posant sobre la taula canvis estructurals que representin un punt d'inflexió.

Vam parlar amb ell, amb el del Pozo, aquesta setmana al Catalunya Migdia, i evidentment la seva voluntat és total i està disposat a treballar. Jo vaig trobar que té un punt de candidesa, en el sentit que espera que tothom hi vagi sense priorismes, que tothom vagi a sumar i tenir en compte que hi ha un horitzó electoral d'aquí quatre dies. I que hi ha aquest ambient tan enrerit en el sector de l'educació amb els sindicats enfrontadíssims amb el departament i el departament que no acaba de flexibilitzar la seva posició amb les demandes dels sindicats que a mi tant de bo se'n surti i tant de bo tothom vagi a aquesta discussió amb obertura de mires i amb la voluntat de construir però en el moment de polarització que es viu a mi deixa'm

ser escèptic doncs deixa'm que digui una cosa benvingut a aquesta actitud no falta que l'acompanyin. I si no l'acompanyen, que quedi clar que no l'acompanyen. És a dir, jo crec que precisament benvinguda aquesta actitud, benvinguda aquest punt d'inflexió, benvinguda aquesta voluntat de consent, benvinguda aquesta demanda de responsabilitats en els sindicats, en les famílies, i a tots els col·lectius que tenen a veure amb la comunitat, aquestes dues paraules, comunitat educativa, i la corresponsabilitat que exigeix a tothom. Per tant, per mi, benvinguda aquesta actitud.

És que sembla que hi ha com una tempesta perfecta sobre l'educació, no? O sigui, un model que ha quedat antiquat, una escola inversiva d'inclusió en què no hi ha prou recursos per donar aquesta inclusió a tothom i que, per tant, genera problemes, una població que ha crescut de manera brutal en els últims anys i el sistema no s'ha adequat a aquest creixement. I després, per exemple, en el cas de les demandes dels professors, unes eleccions sindicals l'any que ve que d'alguna manera marquen les posicions dels sindicats i un problema de fons en què ells mateixos estan dient que el que s'està fent i la manera com se'ls demana que treballin no acaba de rutllar. No només és un tema de sous, sinó que és un tema de model. I crec que aquí el govern fa bé, jo crec que ella fa bé de demanar disculpes, fa bé de dir que això és un problema de gestió puntual perquè és el que ha de dir i l'oposició també fa bé de demanar explicacions, i com dèieu aquí, estaria bé que tothom s'hi posi, però és molt complicat, la polarització s'ho emporta tot, i el problema jo crec que continuarà com a mínim uns quants anys més, perquè a més a més hi ha un factor, diguem, adjacent, que és que es va canviant el model de manera reiterada. A l'Estat s'han aprovat i aplicat més de una dezena de lleis educatives en els últims anys i cada govern va canviant el seu model. Per tant, quan arribi el següent govern, sigui quin sigui, segurament farà la seva pròpia llei i ho tornem a canviar tot.

Jo no he entès molt bé l'actitud d'avui d'ella, perquè per una banda ens diu, hi ha una responsabilitat d'uns funcionaris perquè això no es va escalar a nivell polític. I, clar, per tant, t'has de creure que hi ha algú que va prendre una decisió unilateral d'excloure a un col·lectiu d'alumnes que tenen necessitats especials, a fi i efecte, que no es baixés el nivell de PISA. ¿De veritat algú creu que a l'administració hi ha gent que estigui en un escalofrò intermig per posar un exemple que prengui una decisió pel seu compte sense escalar aquesta decisió? La resposta és no. Van destituir el número dos del departament, vull dir que ja és forçat. Ella, per una banda, diu que això són decisions que es van prendre sense coneixement del nivell polític, però, en canvi, sí hi ha hagut un cessament d'una persona que és de designació política. Per tant, la seva intervenció d'avui. Hi ha una contradicció. Per altra banda, jo entenc a ella, perquè clar, si estàs negociant essencialment amb Ustek i tens a la consellera, si et carregues a la consellera arribes a la negociació rendit i entregat. Per tant, suposo que no tens més remei, encara que no t'agradi l'entrenador, el dia abans de la final, mantindre l'entrenador, perquè si no, perdràs la final, per dir-ho d'alguna manera. Però per altra banda. El tema és més greu perquè el govern d'Illa havia signat un acord amb l'OCDE, crec que era d'un milió i escaig d'euros, per tal de poder treballar conjuntament amb ells perquè els resultats de PISA previs a aquest ja havien sigut molt dolents per Catalunya i de cop i volta. Nosaltres mateixos el que fem és trampes i amaguem i maquillem les dades per tal que l'OCDE no tingui les dades i dius, però si els has contractat i has firmat un conveni per poder esbrinar exactament què ha passat aquí. O sigui, tot plegat és incomprensible i acaba amb una darrera cosa que és lo de divendres, i aquesta cimera que s'ha convocat d'ensenyament per divendres, que des del meu modest punt de vista no és res més que un intent d'illa, d'intentar implicar a tothom, de fer veure que els sindicats, usted que essencialment són mala gent, perquè no es volen entendre amb un consens, i d'intentar fer com un canvi de paradigma, a veure si així com a mínim guanya el relat.

Jo crec que, al final, quan el divendres es convoca tot aquest interlocutor, si el govern de la Generalitat i si la consellera Niubó fa bé la seva feina d'explicar el què i el com, pot tenir una repercussió positiva a nivell reputacional per la conselleria. Perquè, al final, necessitem que es posin miralls davant de les coses. I una de les qüestions de muntar uns grups de treball com aquest, es fa necessari posar uns miralls públics del que vagi passant allà. I aquest és un problema que, lamentablement, els governs, masses vegades, fan que aquests miralls siguin opacs. I s'equivoquen. Crec que. La consellera té una oportunitat, i per això crec i confio en que aquesta nova iniciativa funcioni, perquè tu deies, Roger, abans, que la polarització s'ho emporta tot i que faltaran molts anys per revertir-ho. Clar, però precisament no tenim tots aquests anys. És a dir, si cada vegada que fem alguna cosa passa molts anys abans de revertir-ho i no ho apliquem, no ens en sortirem. I, per tant, l'única manera de poder fer evident que les coses volen que es funcionin i s'estan posant els instruments i els recursos perquè es funcionin, és que se sàpiga. I se sàpiga i es faci pública el que s'explica i el que s'acorda i el que es parla. I aquí tenim un problema de transparència a l'hora de poder adjudicar responsabilitats en aquelles persones que assumeixen un determinat paper en unes determinades reunions i assumeixen uns determinats pactes i després no els porten a terme. I jo crec que estem en un moment molt delicat en el món de l'educació que lamentablement tenim molt poc temps per revertir-lo.

Passen gairebé 3 minuts de 3 quarts de 4, fem una pausa i de seguida ens anem al Marroc. Avui hi ha eleccions al Marroc i hi havia aquella crida a través de xarxes per si avui hi podia haver una altra vegada un intent de molts immigrants de passar la frontera amb Ceuta. Això no s'està produint, però sí que s'estan fent les votacions amb certa tranquil·litat. Ara ho expliquem.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim. Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer.

El futur és aquí. Tot el que Catalunya posa al teu abast a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Únic, s'escriu amb H o sense H? Únic i sense H?

Vaja, si no és que parlem del Tucson. Líder en vendes durant 5 anys, aleshores va amb H de Hyundai. Condueix un Hyundai Tucson edició especial Blackline amb canvi seqüencial DST i llantes de 17 pulsades. Informa-te Hyundai Ponés. Xarxa de concessionaris Hyundai de Barcelona.

Catalunya migdia.

Buena entrada en la Champions de los Seminuevos, David. Gran ambientazo, Marcos. Pasada, todo listo para un gran encuentro en Locación Plus. Primer acercamiento, estudia la jugada. Entra en el área, se la ha quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble, la asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Ojo! ¡Marcha el Seminuevo para casa! Venga por más. Venga. Locación Plus.

Benvinguts al nou Club del Gourmet, a la cinquena planta del Corte Inglés de la Diagonal. Amb una barra de gourmet com a protagonista, amb plats freds i calents, peix, marís, carn, una terrassa de 600 metres quadrats amb unes vistes excepcionals i, a més, gaudeix dels millors espais especialitzats dedicats a charcuteria, prèmium i celler. Nou Club del Gourmet

a la cinquena planta del Corte Inglés de la Diagonal. La teva nova destinació gastronòmica a Barcelona.

Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. I sempre hi sonen les teves cançons preferides. Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'altre barri amb Blay Mercè. Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del

Barça Reservat. Barça Reservat, el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Cataluña Radio. Som Trescat.

D'aquí a 10 minuts seran les 4 de la tarda. Som amb el Joan López d'Alegre, el Roger Pidecabanyes i la Isabel Llauger. Com us dèiem, avui al Marroc vi una jornada electoral per renovar el seu Parlament, on no s'esperen canvis significatius dins d'un règim fortament controlat pel rei Mohamed VI. Els comissis es fan amb la frontera de ceuta blindada, ara sí, per evitar noves entrades massives, i marcats per la precarietat laboral dels joves en un país en expansió i centrat en grans esdeveniments com, per exemple, el Mundial de Futbol, que han d'organitzar juntament amb Espanya l'any 2030. Tenim un enviat especial al Marroc, ara mateix a Rabat, és el Nandu Zanoguera. Nandu, bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, com s'estan desenvolupant aquests comissis i, al final, tots aquells rumors que hi havia els dies previs que hi podia haver migrants que aprofitessin aquests comissis per intentar saltar la frontera amb Ceuta, no s'estan produint i, per tant, hi ha tranquil·litat ara mateix al país.

Doncs sembla que en principi sí, aquestes crides venen sempre per xarxes, aleshores el que passa és que es reforcen les fronteres. Han de dir que han pogut ser testimonis que realment almenys la frontera de Fanidec, que és la que comunica en Ceuta, ha estat reforçadíssima aquests últims dies. Està la ciutat pràcticament blindada, no només per policia, sinó també per l'exèrcit, i si hi ha una entrada massiva de 70.000-80.000 persones, com va passar el juliol, No sé si realment seria prou com per poder-ho contrarrestar, però sí que seria difícil poder dir que el barroc no ha protegit la seva frontera. Això pel que fa, com comentaves, respecte a la resta de la jornada, en principi en normalitat, aquí la baixa participació segurament serà la notícia perquè el sistema. Com tu has explicat, doncs, bàsicament el rei té l'última paraula, presideix el Consell de Ministres, a més a més hi ha uns ministres que es diuen de Soberania, que són els més importants, els que tenen carteres més estratègiques, com defensa interior, exteriors o fes religiosos, que despatxen directament amb el rei. Amb la qual cosa, qualsevol canvi de govern no és realment molt significatiu perquè el rei és qui té l'última paraula. Sí que s'ha de dir que potser hem d'estar atents a una cosa, perquè si es repeteix l'actual coalició, que és el que sembla que pot passar, no perquè ho diguin les enquestes perquè no hi ha enquestes, sinó una mica el que se respira, una mica el que diuen els analistes. El rei ha d'escollir el candidat entre la llista més votada. Ara la llista més votada és un partit de centre-dreta que es diu RNI i el seu primer ministre és Aziz Hanoush, que és un magnat, una persona millonària, però en segon lloc hi ha els liberals, un partit que es diu Partit d'Autenticitat i Modernitat. Si aquest partit aconseguís el primer lloc, encara que continuarà formant part de la coalició, aleshores possiblement tindríem una sorpresa, però aquest. Aquesta sorpresa ara no la comentaré i ho deixarem per més endavant, si et sembla.

Molt bé, doncs, escolta'm, tu manes, ho deixem per més endavant. Escolta'm, el Marroc és un país que, segons les dades macroeconòmiques, va bé, l'economia va pujant, està competint, a més a més, per aconseguir grans esdeveniments, que, a més a més, els situin en la parador, per exemple, aquest Mundial del 2030, i està competint durament amb Madrid per endur-se la final del Mundial, però després, quan parles amb la gent, especialment amb els joves, aquesta bonança econòmica a ells no els hi arriba i de fet tenen un horitzó més aviat pessimista, no?

Sí, de fet, les xifres macroeconòmiques són molt bones i són les xifres d'atur la que se disparen, sobretot l'atur juvenil, els salaris, la sanitat, que no és ben bé pública, tota aquesta mena de coses que fan que el malbec socialment no acabi d'evolucionar. Però deixa'm que t'expliqui una batalleta. Que em fa molta il·lusió fer-ho per antena, que la primera cobertura internacional que vaig fer amb aquesta casa va ser la mort de Hassan II el 1999. Han passat 27 anys, jo no havia tornat al Marroc. És veritat que han passat molt de temps. Però realment és un país que ha canviat moltíssim. És un país molt modern, amb unes infraestructures increïbles, d'alta velocitat, unes estacions, l'estació de rebates increïble, centres comercials, La gent molt moderna, vestida amb el mòbil. O sigui, realment és un canvi molt gran. Però és el que passa en molts països semblants, com per exemple la Xina també. Aquests països a dues velocitats. Després veus unes zones rurals que no acaben de desenvolupar-se, veus encara molta pobresa al carrer i veus efectivament molta gent que no té esperança de poder tirar endavant. Aleshores, quan tu parles, per exemple, en partits suposadament de l'oposició, clar, tots els partits de l'oposició no estan alineats amb el rei, a la qual cosa l'oposició és molt tova. Diuen, sí, sí, sí, han fet moltes coses i encara queden coses per fer. És una mica el discurs. No és com nosaltres, que quan passa alguna cosa dolenta diuen, la culpa és del govern. No, no, aquí una mica tot és més moderat. I, efectivament, veus que hi ha molta feina per fer, però també, visualment, és un país que ha canviat molt.

Em sembla que ens hem d'afamiliaritzar amb el nom del president de la Federació de Futbol del Marroc, no?

Aquesta és la sorpresa que et volia dir. No és segur que sigui el pròxim primer ministre, però podria ser-ho, perquè, pel que comentava abans, ell en aquests moments és ministre, ministre de Pressupostos, el president de la Federació Marroquina de Futbol, i està fent campanya amb aquest partit, el PAM, un partit liberal, I si guanyàs, si fos la primera llista, el rei el podria anomenar primer ministre. Clar, això és molt important, perquè aquest senyor és molt amic d'Infantino. La seva prioritat és el Mundial de Futbol del 2030, sobretot el de final, la disputa aquesta que hi ha amb Espanya sobre qui celebra la final d'aquest Mundial. I aquí hem de recordar, no està de més recordar, els diners que s'estan gastant en l'estadi Hassan II, que pretensa l'estadi més gran del món, està a Casa Blanca, 115.000 espectadors. Encara estan obres, però si vols els projectes que estan fets per uns arquitectes de París, és com una mena de jaima gegantina luxosíssima, és a dir estan posant tota la carn a la graella amb aquest projecte en les grans infraestructures perquè ho hem vist ara en aquest últim Mundial la geopolítica del futbol està ja instal·lada com si fos la geopolítica del petroli i el govern actual, el govern del rei Mohamed VI pot dir si, a més a més està alineat amb amb Trump, que és amic d'Infantino, i de retrocambi Israel, perquè hi ha el triangle aquest que li dona suport al fet que el Sáhara Occidental sigui territori marroquí.

Doncs ja veieu que tot està com molt interrelacionat. A veure, el Joan va fent cares, moltes sorpreses no s'esperen

en aquestes eleccions. Bueno, s'assembla molt a les de Rússia, que guanyi qui guanyi mana Putin o mana el rei. Marroc és realment un país que s'ha convertit en un factor, jo crec, clau de política domèstica europea i espanyola. O sigui, hi ha milions de marroquins que viuen entre nosaltres. La principal font d'ingressos de Marroc, llegia l'altre dia, amb aquests informes que feu els corresponsals, són les remeses de diners que s'envien des d'aquí de la Unió Europea. De la Unió Europea cap allà, els marroquins quan han volgut fastidiar-nos, a part d'enviar-nos aquest any 80.000 emigrants a Ceuta, fa dos estius li van dir a tota la gent que tenia que fer el pas de l'estret, que en vez de venir per Espanya no es deixessin aquí els calés, sinó que ho fessin a través d'Itàlia. El cual, ser dèbil davant de Marroc, no ser conscient de la importància de Marroc, i per rematar-ho, unes eleccions que venen, les del 29 d'octubre a Israel, el que sembla que guanyarà Netanyahu és Aysen Kot, que també és d'origen marroquí, doncs això ja posa sobre la taula que qui no tingui en compte que Marroc és un factor, això, de política domèstica, doncs no ho veu clar.

Estic d'acord que Espanya necessita un Marroc estable, un Marroc pròsper i cooperatiu, el que passa que també tinc, i l'evidència és el que ha passat a Ceuta els últims mesos, l'evidència que Marroc té un problema quan hi ha una prosperitat aparent, però en canvi hi ha tot un col·lectiu de joves que el que vol és sortir de Marroc, perquè es pensa, o té colla avall, que allà no prosperarà.

Roger? Sí, la imatge del país és lamentable quan veus que els joves marxen, com ho fan per la frontera, però també és veritat que el Marroc és emergent i que no té problemes d'oposició interna als seus plans de creixement. Les seves relacions diplomàtiques amb Estats Units i amb Israel són espectaculars en els últims anys. I això fa que sigui un element també perillós per aquesta equilibri que hi ha d'haver amb l'Estat. És a dir, Marroc està intercedint ara i potser es diu que potser està fent xantatge a Pedro Sánchez a nivell d'obrir l'aixeta, no obrir l'aixeta amb immigració, però també ho farà amb el següent govern. És a dir, serà un element sempre d'inestabilitat d'aquesta frontera sud d'Europa. Doncs pendent dels resultats,

entrem amb el Nando Sanoguera. Nando, gràcies, bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. I a punt de donar el relleu al Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hem acabat molt seriosos avui, eh? Sí, hem començat en canvi totalment diferent. Sí, ja ho he vist, heu anat virant. Hi ha hagut algun moment que hem pensat que se me n'escapava de les mans. Farem un trencament ara.

Ara ens posarem de festa d'aniversari d'un cantant i autor i actor i compositor català. Molt bé.

Pots convidar el Roger Pira Cabanyes, que crec que ha tingut una celebració també de dies, eh? Ah, doncs que baixi, que baixi, ara farem festa. És a Madrid, és a Madrid. Un aniversari. Un aniversari d'aquells que es veu que duren dies i dies, eh? Una cosa. Una cosa grossa, però vaja. Doncs de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga, gràcies al Joan López Alegre, al Roger Pida Cabanyas i l'Isabel Llauger, gràcies a tots. Que vagi molt bé. De seguida a la tarda de Catalunya Ràdio o als blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornem demà a partir de les dues. Bona tarda de dimecres a tothom.