Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 23/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia amb l'amnistia als CDRs de l'anomenada Operació Judes, acordada avui per l'Audiència Nacional. També hem passat pel Tribunal Suprem, que aquest migdia ha donat 5 dies al govern espanyol per tal que identifiqui els 160.000 espanyols residents a l'estranger nacionalitats per la llei de nets i que tenen el dret de vot suspès de cara a les pròximes eleccions. I han connectat amb França per saber quin pla té Emmanuel Macron per intentar evitar que els aldarulls de dissabte passat a les grans ciutats franceses es repeteixin demà on hi ha algunes convocatòries. Tot això ho hem explicat a la primera hora de Catalunya Mitjana. Què més podem afegir? I Natàlia Ramon?

Doncs que el jutge del cas Plus Ultra, que investiga José Luis Rodríguez Zapatero, ha demanat al govern espanyol que li enviï urgentment les actes que acrediten tots els regals i obsequis que va rebre l'expresident durant els vuit anys que va ser a la Moncloa. El magistrat ha donat dos dies a la Subdirecció General de Patrimoni de l'Estat perquè li traslladi aquesta informació, després que Zapatero alegués que les joies localitzades al seu despatx van ser un regal de l'Aràbia Saudita l'any 2007. I encara els jutjats, perquè la Fiscalia situa l'Iran darrere de l'intent d'assassinat de l'Eix Vidal Quadres, el fundador de Vox i exlíder del Partit Popular Català. En una interlocutòria apunta que la República Islàmica ja va estar involucrada en operacions encobertes per perseguir, intimidar i assassinar opositors o veus crítiques amb el règim. El Ministeri Fiscal demana fins a 27 anys de presó per als 7 presumptes autors de l'intent d'assassinar David Alcuadras. Els acusa de pertinença a organització criminal i temptativa d'homicidi. I tornant aquí a Catalunya, els ferroguardis de la Generalitat no preveuen recuperar el servei habitual de la línia de Llobregat a Noia fins a mitjans de la setmana vinent. Tot això arran del despreniment que hi va haver dimarts a Gurnal. Anem cap a l'Hospitalet de Llobregat, David Àngela.

Doncs els tècnics de DIF estan realitzant treballs d'alta complexitat i ho estan fent en tono de nit per minimitzar els efectes del trànsit ferroviari. Antonio Carmona és el portaveu justament de DIF.

Que ho faci a DIF és el més àgil i el més ràpid perquè així Ferrocarrils pugui recuperar el servei el més aviat possible. Aquests treballs es perllongaran durant pràcticament una setmana per així poder recuperar aquest servei de mobilitat habitual a Ferrocarrils a mitjans de la setmana que ve.

Per la seva banda, el director de Ferrocarrils de la Generalitat, Oriol Juncadella, demana disculpes per les afectacions que hi haurà al servei.

Perquè els trens van més plens del que és habitual, però a partir que tinguem la solució acabada, tornarem a la normalitat. Mentrestant, seguirem amb aquesta dedicació, a través d'una sola via en el tram entre l'Hospitalet i Plaça Espanya i de l'Hospitalet cap a Manresa Igualada, el servei pràcticament normalitzat.

Així doncs, circulació per una sola via durant una setmana en aquest tram de la línia del Llobregat de Ferrocarrils, el seu pas per aquí, per l'Hospitalet de Llobregat.

La situació a Cisjordània es complica. El bloqueig militar total de la franja després d'un atac palestí que ha deixat dos soldats israelians morts i tres més ferits. I ha acabat amb la mort, també, dels dos assaltants. Des del lloc dels fets, el primer ministre israeli, Benjamin Netanyahu, ha explicat que serà una operació d'un abast com no s'havia vist des de 1967. A quatre dies de les eleccions, també ha anunciat una evacuació de la zona per canviar-ne la fesumina.

El que van fer els camps de refugiats, que són essencialment bastions terroristes, és exactament el que farem aquí, al barri d'Hebron, d'on provenien els terroristes. Evacuarem els residents, anirem casa per casa, també retirarem les armes que hi hagi i tota la infraestructura terrorista serà neutralitzada i destruïda.

Passen quatre minuts de les tres. Fem una pausa mínima, 40 segons, i de seguida saludem els nostres tertulians. Compta que n'hi ha un que ha vingut amb sorpresa.

Estrés per la feina, nervis per un examen, tristesa per una pèrdua. Són emocions normals de la vida que ens poden fer patir, però no són trastorns de salut mental. Identificar el que sentim és el primer pas per poder-ho gestionar. I si no te'n surts, demana ajuda. Perquè comprendre el malestar emocional també és cuidar la salut mental.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Passant cinc minuts de les tres de la tarda, saludem el Pere Rossinyol, periodista, soci, redactor d'Alternatives Econòmiques i de Mongòlia. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. La sotsdirectora de l'Avanguardia, la Isabel García Pagán. Bona tarda. Molt bona tarda. I el periodista Joan Foguet. Bona tarda. Bona tarda i de vos guard. La setmana passada vau coincidir tots tres en aquesta tertúlia i fa tres o quatre setmanes va ser la primera que vau coincidir tots tres. Explico als oients que Joan Foguet, aquell primer dia en què van coincidir els tres, va dir que a ell li sortia molt bé el fricandó. Pere Rosinyol, mitja broma, mitja encèl·lula, va dir, home, això s'ha de tastar, si no, no pots dir-ho. No gaire positiva. Exacte. Divendres passat es van retrobar i els vaig saludar. La primera paraula que va dir Pere Rosinyol va ser, esperava el fricandó del Foguet. Joan Foguet s'ho ha pres com uns deures. Què has portat? Semblaves Pare Noel quan has arribat.

Doncs ara mateix, al costat d'aquí de les nostres companyes, tenim quatre tàpers petits de fricandó. Ara mateix, aquí, a Catalunya Ràdio, aquí A veure, petits vol dir de ració, ració, ració. L'Isabel, amb molt bon criteri. No és un tastet, és una ració. Exacte, amb molt bon criteri va dir, escolta, tot això està molt bé, però jo vull un tàper per mi.

Res de venir aquí a col·lectivitzar. Un tastet mínim, no, no. I, efectivament, aquí està. Dono fe, eh, per proves gràfiques. Durant la setmana, el Joan m'ha anat informant de com evolucionaven els preparatius. El procés, el precandó. En plan psicòpata. Des del mercat on van a comprar la carn, a Sant Ildefons. Ho salvei amb ell, també? No. Això és vida plena. No m'ho creu! Ara em posa en dubte. Bueno, tinc apuntades les parades. La carnisseria és Araceli, a Sant Ildefons, a Cornellà, i la friteria Conxi, on vaig comprar loteria de Nadal, per cert.

De fet, no t'hem vist ni cuinar. És increïble.

Hem vist les fotos del tall de carn. Et dic una cosa. Joan Foguet és la primera temporada que ve a tertuliar al migdia. Vosaltres dos fa molts anys que veniu a tertuliar al migdia. Molt bé. Encara és l'hora. Encara és l'hora. No, no, no. Encara és l'hora que de vosaltres dos jo gasti la lluvia i el bigoti menjant alguna cosa, ni unes pastetes de cafè.

El que més té gana. L'Òscar té gana, el tio. A veure, Òscar, jo jo recordo una de les primeres temporades que algú va portar un i diria que vaig ser jo perquè vam celebrar un aniversari meu aquí que vas dir que a aquesta hora no es podia menjar mentre es feia ràdio perquè la boca s'enganxava

al final de tants anys fent ràdio un ja ha desenvolupat la habilitat de tastar el plat sense que es noti per tant serà tastat perquè hi ha algú que està desitjant entrar en tot plegat. Que és l'Empar Moliner. Bona tarda.

A veure, entrar al fricandó. El tens al costat. A veure, a mi no em facis parlar. Dona'm el fricandó. A més, ja saps que soc una persona amb criteri fricandoril. I hem de. Pensem que la primera recepta de fricandó escrita és d'un monjo. Es deia Fra Orri. I hem de saber si tu arribes a l'alçada de Fra Orri. Valoro molt aquests tàpers carmanyoles, dos de dos colors, ha vingut ara l'Eli Sort.

Però són de la mateixa família, cosa que a casa meva seria impossible. Això és correcte. A casa meva hi hauria un de cada família.

És correcte, i així els poses un sota l'altre i així ocupen menys. Perdona, hi ha coberts i plats.

Això és l'equip de producció del programa diré una cosa posats a obrir directament allò en canal en la conversa que he tingut aquest matí amb Joan Foguet que m'ha dit portaré el fricandó i m'ha dit a la Isabel García Pagal li han comandat el pa.

Però s'ha equivocat. Això és un error. S'ha equivocat. És error, és error. Jo quan he arribat i m'han dit que efectivament aquesta operació estava en marxa, dic, sí, ja ho sé, perquè a les set del matí el Joan Foguet m'ha informat que el fricandó estava posat a puesto i he repassat la conversa perquè m'ha agafat una suor freda, m'ha dit que portés el pa i no m'he enterat. Jo pensava que a la ràdio tenien una fleca. I llavors he repassat la conversa i l'únic que hem convingut és que. Hem de tornar a coincidir en una propera tertúlia per fer la operació de retorn dels tàpers.

Penseu que l'Eri sort està pitallant, eh? Per anar a respirar, endur-se un d'aquests tàpers. No, 100%. Perdona, però insisteixo. Al principi va ser l'única persona que em va demanar un per ella. Què vols dir, que els altres no en tindrem? L'Eri està acabant. He portat una bossa per si el tàper no és segur. No podem fer vídeos. Haurien d'haver fet una prova documental, diguem-ne. Sempre es pot repetir. No pots anar. Això és l'esquerra. Em sembla sensacional com us heu mobilitzat els uns i els altres. De moment, haig de dir que. Estic patint molt perquè. Hem movent els tàpers i de moment l'olor ve.

Sí, és extraordinari. L'Eli està servint i veig que serveix primer a la García Pagán. A la García Pagán. Pagán ja en té, eh?

Què hi has posat?

A veure. A veure, no, la recepta és super tradicional, no sé si la farà Iori, no sé si la.

Posava moixernons i bolets, sí, sí, sí. No hi posava tomàquet, però això ha anat variant.

No gaire, perquè tinc molta crítica dels meus fills que poso massa tomàquet sempre. No, no, de color està perfecta, està perfecta per no estar entomacada. Compte la crítica que comença pel color, és a dir, el color. L'alcohol que utilitzo.

A la fabricació, no jo. És vi blanc i una miqueta de rom, no d'allò. Cadascú fa el.

Vaig a tastar. Exacte, cadascú fa el menjar tant com vol. Estarà fred, segurament.

Vaig a dir-te com està això. No es pot demanar més. En tot cas, gràcies, Joan. Un homenatge, Joan. I a veure si els altres apreneu que no us heu

estirat cap dia. Ei, immortal. Ei, immortal.

Boníssim. Boníssim. Està boníssim.

Ets tremendament amable. No, no, al revés. Sóc una bruixa. Està boníssim.

Boníssim. Extraordinari. Feia anys de carrera radiofònica. Jo no havia menjat mai un fricandó dins d'un estudi. Hauria hagut de venir jo.

Veja que ara et donaran una notícia d'última hora. Saps que no hi haurà repratàlies.

Ara hauràs de donar una notícia a Quimora. Omple't la boca, que de seguida. Joan Fuet, has fet més tàpers per casa?

He deixat una a casa, sí. Perquè els meus fills em van mirar, què és tot això?

Si mai et sobra, diguéssim, pensa en nosaltres, perquè està molt bé fet.

Està molt ben fet. Tenies raó, vaig desconfiar. Això t'ha servit per comprovar que era veritat. I gràcies.

Ets doctor en fricandó. Hòstia. Molt bo, molt bo, molt bo. Quan diuen que la cuina catalana és marron i no queda bé a Instagram, veniu cap aquí, veniu cap aquí, ànimes de poca fe, i veniu a tastar aquest fricandó que hi canten els àngels. Que bo. Gràcies al

Mercat de Sant Ildefons de Cornellà, que ha tastat i d'on ho fe molt bé.

Jo dic que està molt bo i el Joan no l'ha menjat, de manera que podem haver estat enverinats.

No he fet allò que primer menjé jo. Avui que és l'aniversari dels dos barrufets, la cara de Gargamel que se m'ha posat. M'informen per línia interna que avui a la tarda a Catalunya Ràdio menjaran llagostins. Qui podria haver fet una. Mari Montanya!

És sensacional, eh? Però hem de socialitzar amb les persones de l'altra banda de la peixera.

Sí, ara, ara. No us quedeu sense. Sí, sí, es va pensar ja amb això. La intendencia de Joan Foguet arriba a tot arreu.

Potser hem de canviar el programa, no? I fer una cosa més d'així, culinària.

No, hem de restaurar en Caníbal, a Berlín. Ho farem a partir d'ara. Canviarem i deixarem de fer Catalunya Mitzia i farem el restaurant Caníbal. Primer és 20 minuts. Una cosa així, homenatge a Néstor Wuhan, una cosa així. Jaume Pasteller. Conta perquè, no sé si tens el gust de conèixer David Clopés, editor del Tot Girar, que m'acaba de enviar un missatge que diu el meu fricandó és cèlebre arreu. Bueno, estic per organitzar, hi ha una competició per tastar. No ens ho creurem si no ens ho demostra. Clopés, quan serà? Clopés, quan serà? Que es manifesti.

Mira, competirem Montduguilles amb Sípia.

Carai, però tot això.

Veig i pujo, eh? Veig i pujo, eh?

Veus i puges? No, no, això no, que molt bé, que l'acosta teva, eh? M'hi sumo. Manduguilles amb sípia. Carai, però.

Va, boi. Espectacular, eh? Boi. Efectivament. Si ve en cotxe conduint l'empar,

igual. Escolta'm, que m'han dit que molt bé, eh? T'han dit que molt bé. M'ha dit el profe, escolta'm. Molt bé, molt bé.

I de tota la Catalunya Ràdio, eh? Molt bé. No sé si quedarà ningú escoltant ja, però.

Tanta gent que està mirant la recepta i ara anant fent.

No, i és allò, aquelles coses de no, a la ràdio estan menjant i en canvi nosaltres no, i és poc seriós, com pot ser, i totes aquestes coses. Pregunta parlamentària, necessitem. Fens d'èria o no, mentre anem menjant tots plegats? Sí, sí, la tinc, la tinc. És que així ens dónes uns minuts, perquè després a les dades anem ballant el bigoti. D'acord, seré breu però corprenedora. Joan Bota, que ha hagut de marxar abans d'hora i que per tant s'està perdent el festín, diu que està molt bé que tothom proposi plats de sucar. A veure, i què?

I marrons. De sucar i marrons. Efectivament, i amb molta honra. Doncs, nens, finalment m'ha passat. M'ha arribat per fi el WhatsApp de la meva filla a la que li acaben de robar el telèfon i em demana que li ingressi diners. No ha passat mai, però ja m'ha passat. Això vol dir que he entrat, ja irremeiablement, a la provecta etapa boomer. Però vol dir també. Que els estafadors ignoren la realitat catalana, aquesta realitat farcida de fricandó i de coses nostres. La meva filla, si m'hagués d'enviar un missatge, mai em diria, mama, soy yo, me han robado el móvil. M'ho diria en català. Per què? Perquè és la llengua en la que ens expressem. Si jo li envio ara un missatge en castellà, sabrà que m'està passant alguna cosa molt greu o que m'estan amenaçant o que no soc jo. Tenim en Feijó que vol fer bilingüismo amable, però el bilingüismo amable el fan els estafadors. D'altra banda, i també ho deixo aquí, en cas que m'hagués escrit en català la meva filla, que ho haguéssim pogut fer amb una ia d'aquestes que estan de moda ara, la meva filla tampoc no hauria colat. Ni en somnis. Li envio tanta pasta si li han robat el mòbil. O sigui, o sigui, mama, envia-me mil euros, sí, hombre. Però tu què et penses? Perquè aquella frase, jo ja l'he dit també, aquella frase que diu, però tu què et penses? Que soc la banca d'Andorra? Doncs no. El Rothschild, deia la meva mare. El Rothschild. Hi ha gent que deia el Banc d'Espanya. A mi em deien el Banc d'Espanya. El Banc d'Espanya, però jo faig un fet diferencial. El Rothschild està molt bé. El Rothschild està bé. El Rothschild més. Teníem més diners. I dit això, m'introduiré via vocal un fragment d'aquest fricandó immortal. Amb moixernons? Sí, moixernons. Amb moixernons comprats al mercat. Sí, sí, de Sant Ildefons.

Ah, perdó, els moixernons van ser interceptats al mercat de Santa Catalina. D'acord. O sigui que vas fer una ruta pels mercats, veig. Sí, i me'ls vaig haver d'endur a Madrid dos dies. Jo patia molt per tema de l'aeroport. I vaig tornar a Madrid i ho vaig fer dimecres al vespre. Vaig rebre la foto. No vaig fer una foto d'ell cuinant, però sí de tots els ingredients ben posats al marbre de la cuina. La mise en place. Vas fer la mise en place. La mise en place. La mise en place. Intento redreçar el programa sobre l'adèria de l'empar és curiós perquè no paren de sortir notícies sobre això i dius, no pot ser que la gent hi caigui i sí que hi cau i que a vegades et poden agafar amb la guàrdia

baixa i cau aquesta història que havies de votar a la filla d'una amiga en un concurs de ball també em va arribar això

també em va arribar però no sabia, era una estafa ho vaig ignorar, no vaig votar. I només dic que, òbviament, és molt pertinent, però dir-li a l'Empar que també hi ha estafadors que parlen un català excel·lent. Seguríssim.

Segur que hi ha estafadors catalanoparlants. A mi no m'ha passat això.

No tinc cap dubte que també hi ha catalans que estafen. Sobretot estafadors que ens esteu sentint ara. Alguns van estar al Consell General del Poder Judicial, però hi ha autèntics estafadors catalans que estafen. Però allò era sense ia.

Fixeu-vos que en Rosinyol, com diria Ferran Monegal, no d'apuntada sin il·lusió.

No, però tu tampoc, eh? Tu tampoc. Aquí afiladets com en una planxa. Home, i tant. Tinc un oient que a través de Twitter ens diu, al respecte de pirates a les xarxes, em van fotre el compte personal d'Instagram parlant-me en català i la IP del pirata estava a Ucraïna. Em dono fe i em dedico a això, diu. És a dir, que no és garantia. Doncs he tingut sort, eh? A un conegut li van fer un missatge i de sobte va haver perdut les fotos del mòbil. I ostres, una cosa que feia bastanta faradar, perquè sense respondre ni res, eh? Sí, ara hi ha softwares nous que només per rebre'l, encara que no l'obris, ja et poden entrar. Després vam, i parlarem de l'entrevista de Pedro Sánchez a la Reuelta, però en el moment en què a Broncano li pregunta per l'espionatge al seu telèfon mòbil, ell va dir que una de les coses que ha après és que cada dia has de desconnectar el mòbil 5 minuts. Ah, sí? I que això ja. No et soluciona qualsevol virus que t'intentin inocular en el telèfon, però n'hi ha alguns que sí. Perquè alguns que es veu que treballen amb la memòria RAM, que després quan tu pares el mòbil, com que el mòbil para de funcionar aquella memòria, bé, no som un expert informàtic, però es veu que sí perquè després hi va haver algú que va dir, home, això s'ho va inventar, no sé què, i van anar a buscar experts i van dir que sí, no tots els virus, però hi ha un tipus de virus determinat que si tu el mòbil el desconnectes durant 5 minuts al dia evites que se t'infecti amb aquests virus. T'has d'endullar, no? Jo del modo avió. No, no, no, vaig un moment A l'avió no ho sé. No, no, no. No era per molestar-te. T'has d'endullar sense. Fet, fet. Però sobretot aquí l'important, seguint el que diu l'Òscar, és no pensar-se que perquè fas una cosa ja estàs lliure de l'IU. Ah, no, no, molt bé. Perquè hi ha molta gent que pensa, no, si faig això que ha dit l'Òscar ja estic lliure, no? El mateix ha dit, no, no, hi ha altres. Manera de que t'estalvies un tipus de virus, però no tots. És una petita mesura de seguretat que fa que et tinguis més difícil que t'infectin el teu telèfon mòbil, però no vol dir que quedis allà lliure de tots els molls bé, en tot cas no vas per traspassar els 1.000 euros no, en si,

home sí m'estan matant 1.000 euros que s'hi posi el senyor aquest aviam, que ja negociarem ja negociarem que s'hi posi, que s'hi posi exactament, exactament.

Molt bé. Anirem a posar. Hi ha un altre oient que diu el primer any del cap mig ja vau fer una paella amb els oients. Podríem fer un fricandó aquesta temporada amb els oients. Fet. Joan. Què vol dir? Tenim cuiner o no? Jo no m'atreveixo a dir-li

a Joan que faci. Quants oients tens? Quants oients tens, Germàndez? És terrible. L'oient no veu com et mira. És que és terrible. Quants oients tens?

L'últime ja veuen ser 148.000. Home, tots no poden venir,

ja ho dic ara. No, no, no. Quants concerts van fer?

Van fer 4. 4 concerts. A veure si poden fer els Ocas Grasses i nosaltres no. A veure, aquí posa els ingredients. No doneu idees. Ah, Catalunya Ràdio. Jordi Borda. John John, que li diu Santi Villas. Empar Moliner, gràcies i bona tarda. Me porto el plat buit, eh? Molt bé, doncs endavant. D'aquí a 8 minuts seran dos quarts. Fem una pausa i prometo que intentarem recuperar una mica la dignitat del programa.

Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

El 45% de les persones no li agrada ser al centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

Darrere d'una truita ecològica hi ha molt més del que penses. Gallines criades sense gàbies, a l'aire lliure, alimentades amb vinsos i ferratges ecològics, respectant el seu benestar, amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla, garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català, i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no te encallis, amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol.

Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys.

Catalunya, migdia.

Els matins del cap de setmana, el suplement. El descapotable el suspens. O sigui, tu no et seduiran amb un descapotable.

A veure, el descapotable resta, ja fa temps que resta. Resta, resta molt.

Sí, però ara sí, però quan tens 18 anys potser no.

Quan tens 18 anys no tens un descapotable. Si tens un descapotable quan ets 18 anys, ets Jonathan. I resta més. Llavors, estem parlant d'homes. Per què? Perquè en aquesta gràfica, a tot arreu, ser dona és millor, excepte el proctòleg. Ser dona sempre queda millor.

El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana, amb Roger Escapa.

D'aquí a cinc minuts

seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Mitjia, amb el Pere Rossinyol, la Isabel García Pagán i en Joan Foguet. El diem que hem sabut que l'Audiència Nacional ha aplicat l'amnistia als 12 CDRs acusats de terrorisme i ha arxivat l'anomenat cas Judas. Ho fa d'acord amb el que li va dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que no hi veia terrorisme. Es tanca així un cas que va començar fa 7 anys i en què inicialment els 12 acusats s'enfrontaven a peticions de pena que arribaven fins als 27 anys de presó. Podem saludar a un dels acusats. És en Xevi Boigas. Xevi, bona tarda. Hola, bona tarda. Felicitats. Moltes gràcies, no només per mi, sinó per tothom. Feia molt que esperàveu que es tanqués el cas.

Home, és que, o sigui, més que pensar que tardava molt, pensem que mai havia d'haver començat aquest cas. Però un cop començat, lògicament, ens hem tingut això durant set anys i un mes, perquè avui és 23 d'octubre, el passat 23 de setembre, o sigui que, sí, sí, fa molt, massa i tot.

Fa set anys dels fets, com deies, mai us han citat a judici, però.

No, sé que hem anat un parell de cops davant del jutge, a l'Audiència Nacional, Però no, no, mai, bueno, ho vam portar, es va anar allargant per diferents històries i fins que va arribar la llei d'amnistia, a partir d'aquí vam portar la llei d'amnistia a Europa i aquests va ser quan han dit el que han dit i lògicament al final ens han hagut d'amnistiar. Però no, no, no, per sort, per sort, no hem anat mai a judici.

Durant 7 anys, i tot i la certesa que no havíeu fet res, com es comporta, diguem-ne, com se suporta el fet, la sensació de tenir allà una mena d'ombra que mai saps com acabarà?

El dia a dia. És que suposo que si parles amb qualsevol persona tothom parlarà diferent. Lògicament, els primers mesos van ser els més duros. Llavors arriba un moment que no t'acostumes, perquè en aquestes coses mai t'acostumes, però ho portes, principalment perquè s'ha de portar, perquè si no, la vida continua, els nens continuen i la feina continua. Dur, ha estat dur. Bueno, encara ho és, eh? O sigui que no, jo tenim molt clar que això s'ha acabat per nosaltres, però lògicament encara queden moltes encausades per altres coses que encara estan pendents de l'amnistia o no l'amnistia o de judici. Però no ho hem portat gaire bé, no ho hem portat gaire bé, també s'ha de dir.

Recordem que alguns de vosaltres, tu, per exemple, vau estar a presó, però mentira, tres mesos en el teu cas.

Sí, sí, sí, vam estar tres mesos i tres dies als calabossos de Madrid, que això potser quasi quasi no va ser el pitjor, però quasi quasi. Sí, sí, però tot i així jo sempre he dit, encara que vagis a presó, encara que siguis exiliada, encara que siguis encausada, tothom ho passa malament. O sigui que això. La gent em diu, tu ets víctima perquè has anat a la presó. Bé, però tinc companys que no van anar-hi que també ho són. I els meus fills, i la meva exdona, i la meva mare, tots hem sigut represaliades. No només la persona que ha estat encausada.

Quan mires enrere tot aquest temps, has arribat a preguntar per què a mi, per què m'estan fent això, o si podies haver fet alguna cosa diferent, o per què arriben a tu. Li dones moltes voltes a això, al per què?

No, perquè simplement ja teníem molt clar en aquests anys de què passaria. A més a més, com se sap, s'apropava la sentència i teníem molt clar que no volien que passés el que va passar, que la gent va sortir al carrer. Va sortir al carrer, sí. I sí, avui, avui. No, no, és que m'estan parant pel carrer. Sí, ja ho veig, que t'estan saludant, no, de fons? Sí, sí, sí. I llavors teníem clar que passaria alguna cosa. Em va tocar a mi. Com li va tocar a l'Edu, com li va tocar a en Xavidú, com li va tocar a en Ferran, com li va tocar a les 13 encausades. O sigui que ens ho esperàvem. No, jo m'esperava que potser algun dia em vinguessin a casa a citar-me per alguna cosa. No m'esperava tot el gran rebombori que va haver-hi. Però no em va sorprendre.

Creus que sobretot l'entrada a presó preventiva va coincidir amb els mesos en què hi podíem preveure que hi podia haver més protestes? Per tant, el que buscaven era desactivar aquestes protestes? Totalment.

Això és una cosa I que en un temps ja s'explicaran més coses, però sí, sí, ho teníem claríssim que tard o d'hora havíem de fer alguna cosa. I lògicament, doncs mira, doncs van agafar 13 persones. Bueno, primer vam ser 9 i al cap de 6 mesos en van agafar 4 més. Però teníem molt clar que passaria alguna cosa d'aquestes. Sí, sí, sí. Per sort, es va desactivar poder el primer mes, però quan va sortir la sentència la gent es va tornar a activar. Respires tranquil, ja, del tot? Avui no. Avui, des que ha sortit la notícia, no respiro. No respiro. Mira, estic esperant que ens anem cap a sala d'ell, que fem una roda de premsa, i no, no respiro. Sí, estic molt. Bueno, ara actualment en un núvol.

O sigui que, però bé, bé, o a mi m'estic seré, això sí. Molt bé, doncs escolta'm, a gaudir-ho, quan en siguis del tot conscient i haver detet aquest pes de sobre, aquesta ombra que hi quedava, moltes felicitats. Xavi Buigas, un dels 12 acusats del CDR, acusats de terrorisme i que avui han rebut aquesta notícia. Molts ànims, gràcies. Vinga, gràcies a vosaltres. A reveure. A poc a poc la llei d'amnistia es va aplicant, encara queden casos, però bé, llavors trobes aquestes històries que hi ha al darrere de cadascun dels casos. Sí, aquest cas és especialment esborronador, no? O sigui, escoltes i dius, bueno, això. Al final ha estat amb l'amnistia i només faltaria i ens n'hem d'alegrar, però s'hauria de fer una revisió d'aquest cas, segurament de molts altres, però aquest cas, qui el va començar, com es va fer, perquè des del principi les proves tot era com molt endeble, com molt fabricat, com a mínim aquesta era la sensació. Que ho teníem, no?, com molta gent quan s'estava veient això en temps real, però la gent afectada, el mal que els han fet, això és una cosa que costa d'imaginar, perquè l'acusació de terrorisme és una cosa molt gruixuda, socialment la gent té una certa confiança en les institucions i no li entra al cap que aquestes coses es fabriquin, i penso que val la pena. Que això no deixar-ho així, amb la celebració de què per fi els han amnistiat, ni només tampoc amb tot el tema personal del patiment brutal d'ells i la seva família, crec que el Xavier ho ha explicat molt bé, sinó que s'hauria d'aconseguir un pas més, no només en aquest cas, però especialment en aquest cas, perquè la qüestió de terrorisme és especialment greu, de revisar. Com ha estat possible o què hi havia darrere d'aquest cas. I per tant, jo crec que aquesta és una assignatura pendent, que tot i l'amnistia, hauríem d'aconseguir, si som una democràcia més o menys plena, poder posar llum sobre altres casos, però aquest cas en particular jo crec que mereix escrutat, un cop hi ha amnistiat.

Sota la velocitat amb la qual efectivament es va muntar la instrucció d'aquest cas, tenint en compte la gravetat del delicte que se'ls imputava, i sorprèn la poca velocitat o deixadesa del Tribunal a l'hora d'aplicar l'amnistia un cop. Recordem que la decisió de la Justícia Europea és d'abans de l'estiu i estem a finals de novembre. Vull dir que s'ho han pres amb calma, cosa que. Que agreuge encara més les sospites que puguis tenir que efectivament alguna cosa estava mal feta en tot aquest cas. També hauríem de revisar, a part de l'actuació judicial, també hauríem de revisar probablement les declaracions de molts polítics, que fins i tot des de la banda independentista van córrer a. A comprar l'acusació. A comprar l'acusació, a marcar distàncies amb aquest grup de persones que van ser detingudes i que avui, no només per l'aplicació de l'amnistia, sinó per després la instrucció com va anar posteriorment, s'ha demostrat que efectivament allò no tenia cap mena de sentit.

Així que agafant el fil del principi que deia el Pere,

el terrorisme és una problema gruixuda i una altra cosa que potser estaria bé, més enllà de parlar d'aquests casos, parlar de l'ús i l'abús de la presó preventiva que es fa en aquest país. Es una facilitat, es priva de la llibertat d'unes persones en grau de temptativa, diguem-ne, que fa faradar, perquè jo crec que és una garantia, no sé, constitucional, civil,

que es fareix de manera molt bèstia, no? I amb molta alegria, amb massa alegria. Sí, sobretot en aquest període que jo crec que hi va haver com una espècie d'estat d'excepció, en què moltes de les normes habituals, que no són quotidianes, que no és així normalment, aquesta democràcia té moltes imperfeccions, però diguem que també és bastant democràtica, Però en aquest estat d'excepció, que no només inclou els independentistes, insisteixo, també Podemos, també penso jo, com a mínim hi ha molts indicis per dir que també alguns sectors socialistes relacionats amb el Pedro Sánchez que han estat víctima de les clavegueres i encara a dia d'avui s'utilitzen aquestes investigacions fraudulentes de les clavegueres per acusar a Pedro Sánchez com si això fossin coses reals, doncs aquest estat d'excepció algun dia haurà de ser investigat en tota la profunditat que mereix perquè un estat d'excepció dintre d'una democràcia és la pitjor de les hipòtesis possibles. Quedem-nos amb aquesta notícia, aquesta amnistia per aquests 12 acusats de terrorisme del CDR en aquella operació Judas que avui han rebut aquesta bona notícia per part de l'audiència. Passant 5 minuts de dos quarts, volem parlar de la precampanya electoral. I concretament de com els partits polítics i els líders polítics estan fent aquesta precampanya electoral. Ja fa temps que tots sabem que la comunicació política ha evolucionat, de manera que ara els líders han buscat maneres d'acostar-se als possibles electors que van més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals i han incorporat nous altaveus, com ara canals nadius digitals, xarxes socials, ho fan probablement per dos motius. Un, per arribar a electors que consumeixen poc o gens els grans mitjans de comunicació, i segon, per evitar la fiscalització periodística dels seus missatges. Els és més còmode aparèixer en canals digitals on l'objectiu no és fer periodisme, sinó que tendeixen més a l'entreteniment i a l'espectacle. Les xarxes les fan servir per arribar de manera directa als electors i fins i tot per tenir-hi interacció. Una mostra d'aquesta nova manera de arribar a la lectura la van veure ahí, a la nit, a la revuelta, al programa estrella de Televisió Española. Presentat per David Broncano. Ahí va rebre Pedro Sánchez.

Y entre broma y broma. El presidente del gobierno, ¿eh? Bueno, y dices tú por poco tiempo. Bueno. He dicho según dicen, Pedro, según dicen la mayor parte de las encuestas. Sí, pero luego me dicen a mí que esta televisión es mía. Menudo recibimiento, David. A ver, en todo caso te diré. Yo tengo una queja formal que hacerse, porque claro, vas diciendo desde el principio de temporada que nos van a echar. Sí, sí.

Una entrevista destinada a l'entreteniment, on Pedro Sánchez es va trobar bé, còmoda, tot i que Broncanón no es va estalviar cap tema espinós, diga, pronta per la corrupció, pels judicis a la seva família, per les joies de Zapatero, que van ser motiu de diverses bromes, la crisi a Ceuta. Quan va parlar d'habitatge, Broncanón li va dir que en 8 anys no havien fet res i que ara ho feien tot a correcuita. Una entrevista posant en evidència les contradiccions, però sempre amb un bon to, amb humor i amb guant de seda, podríem dir. Sánchez es va posar un pin a la camisa, on es llegia Perro Sánchez, va entrar en el joc de la revuelta sense problemes i fins i tot va fer bromes amb les enquestes.

O també sobre el rei, perquè va dur,

com a regal al programa, un tauler i unes peces d'escacs.

¿Quién es el expresidente que te cae peor y por qué es Felipe González?

Yo le digo muchas veces a Felipe, digo, mira, si yo me afilié al Partido Socialista por ti. Por ti. Claro. Eso pasa muchas veces, ¿eh? O sea, pero no se lo digo como un despechado, o sea, que no. Bueno, yo me gustó ese Felipe de los años 80, cuando yo era un chaval, probablemente por las cosas que, en fin, que también rememoro y evoco de esa época. Pero ahora mismo, pues la verdad es que no me siento muy identificado con sus opiniones. ¿Qué quieres que te diga?

La revuelta també ha convidat els altres candidats a la presidència del govern, a Núñez Fejó, a Santiago Abascal, però de moment no han confirmat la seva presència. Ahir la revuelta va arrasar, va veure el programa 4.400.000 espectadors, és gairebé un 34% de l'audiència. També estem pendents d'una altra cita, en aquest cas amb el youtuber Jordi Wild, que també ha convidat a tots els candidats, en aquest cas a fer-los una entrevista cadascun d'ells. El nou canal, El Rincón de Giorgio, té 12 milions de subscriptors i de moment ja han acceptat Alberto Núñez Feijó, del PP, Santiago Abascal, de Vox i Ada Colau, de Frontampli. Tots tres han accedit a participar sota les condicions del presentador. Són entrevistes individuals, llargues, sense preguntes pactades prèviament. Falta justament Pedro Sánchez, que encara no ho ha confirmat. El mateix Jordi Guaid ha posat com a límit avui per acceptar participar al seu programa o no. Cada vegada és més habitual veure els líders fora del que seria una tertúlia habitual, una entrevista habitual, fins i tot d'un mitjà de comunicació habitual, i buscant aquestes noves maneres d'accedir a l'electorat, que no sé com ho veieu. Home, hi ha aquesta tendència ara,

hi ha molta gent que es dedica a això, hi ha gent que fa estudis d'això, hi ha carreres d'això, però que tota la base que en molts partits es parla d'arribar a emocionar a l'electorat o arribar més que allò del programa, programa, programa del Julio Anguita a fer un vídeo, doncs no sé, l'altre dia vaig veure un polític català que baixava a fer una foto d'una. D'una peana d'una capital de comarca i queda, no sé, mentre buscava cafè per tot Catalunya. Bueno, no sé, no sé si arriba enlloc i més enllà d'això, i entenc que hi ha molta gent que no mira els debats de Televisió Espanyola, que no sap qui és Manuel Campo Vidal, per entendre'ns, Però d'aquí, és que és una paraula que m'ha agradat molt, ja sé que és molt incòmoda, però la fiscalització. O sigui, tu una pregunta, no, no, jo no dic que Broncano no fes preguntes, però repreguntes molt poques, que els que ens dediquem a això saben que és l'important i és on pots tenir una miqueta el suc, diguem-ne, no? I llavors jo crec que perdem una miqueta de qualitat democràtica. No dic perquè crec que s'està en evolució aquest format, però jo crec que encara ara no és el David Frost. No és exclusiu ni de Catalunya, ni d'Espanya, ni d'Europa. Passa a tot arreu. Segurament d'on neix. És dels Estats Units d'Amèrica, que quan va començar amb Barack Obama era una gran idea, i quan se'n va apropiar Donald Trump ja no molava tant. I vaja, doncs no sé com reconduir-ho, perquè sospito que a més els periodistes, com que som per implicada, sempre tenim cua de palla amb això, però jo ho veig una miqueta ajustat, més enllà dels 4,4 milions, o els 12 milions del youtuber que hi pot fer l'entrevista, vaja.

La passada campanya ja va haver-hi aquest tipus d'entrevistes i aquest tipus de participacions a podcast. Crec que el que va triomfar més amb Pedro Sánchez va ser el de la pija i la quinqui. Ah, és veritat. Ja els caps de campanya, diguéssim, o els estreters. Sí, la brometa del Pedro Sánchez i tot això ja s'han fet bé. I les entrevistes aquest tipus d'entrevistes és una manera d'arribar suposadament a un públic que no és el que té consciència política d'interessar-se per programa a programa com deies abans Joan. Però realment aquests programes el que fan és substituir, o aquests podcast el que fan és substituir aquells mercats, passejos pels mercats dels candidats, o els portes a portes tan incòmodes que s'ha identificat el candidat amb la porta de casa i tu obries amb sabatilles i deies aquest senyor qui és, no? Doncs és una mica el que fan, intentar arribar a un públic que és alié a la pràctica política habitual i llavors els presentadors o les productores, bàsicament, el que fan és col·locar-te el polític a casa encara que tu no vulguis. Sí que és veritat que en el cas d'ahir amb molt d'èxit, però. És que ho he mirat aquest matí, però el pas d'Alberto Núñez Feijó per l'Hormiguero del 2023 van ser 3 milions d'espectadors. Pedro Sánchez va quedar per darrere d'Alberto Núñez Feijó en aquest rànquing. Que portem tres anys de precampanya, que això va més, i segurament si Alberto Núñez Fijo acceptés la invitació de Broncano per anar a la revuelta no arribarà aquest índex d'audiència de Pedro Sánchez.

I no estarà tan còmode. Suposo que quan ets cap de campanya has de saber quins són els punts forts i els punts febles del teu candidat. I hi ha candidats a qui pots portar aquesta mena de programes, perquè saps que té cintura, perquè és capaç de ser distès, perquè pot entrar en les bromes, i n'hi ha d'altres que els veus que estan patint.

Sí, perquè aquí el PSOE està jugant a la màxima exposició dels seus candidats, sabent que només pot relliscar si rellisca ell, i en canvi en el PP prefereixen contenir l'exposició perquè saben que les relliscades poden ser més perilloses. O sigui, Pedro Sánchez no té res a perdre. I tècnicament és un gran candidat. I Feijó només pot perdre a les eleccions.

Però també ell, Pedro Sánchez, jugava a casa, i si va el Feijó, el Molbroncano, jugarà fora de casa, diguem-ne. I si va el Pablo Motos, també és acollit, diguem-ne. Però sí, jo crec que ho heu exposat molt bé totes les qüestions que hi havia, aquesta certa desvalorització del periodisme tradicional, que això és un fet, diguem, que no em sembla una bona notícia per la democràcia, però és un fet, no? I per mi hi ha un abans i un després, sobretot des de. Des de les eleccions que va guanyar el Trump ara recentment, en què per primera vegada hi va haver una unanimitat de tots els grans mitjans d'Estats Units, fins i tot la Fox, que és un mitjà conservador, que ningú va demanar el vot pel Trump, i el Trump va guanyar les eleccions. O sigui, el pes d'influència en la realitat final que solien tenir els mitjans tradicionals, els estan perdent, i això. Té coses bones, però també té coses molt dolentes, i penso que ens falta assumir, perquè una cosa és la modernitat, les noves formes, no sé què, però també una certa pèrdua, diguem, de la credibilitat dels mitjans tradicionals. Que potser tenim pendent, i aquí no estic criticant a ningú, jo també formo part d'aquest gremi, i per tant crec que ens falta dir per què hem perdut part d'aquesta autoritat que teníem, i això ha estat molt ben aprofitat per unes altres formes que tenen altres regles. I que són regles que són molt més flexibles des del punt de vista del que s'entén pel periodisme i que, per tant, per mi pot ser un retrocés. Però ens falta aquesta anàlisi de per què hem perdut aquesta autoritat, que té a veure, aparentment, amb moltes coses amb la debilitat estructural de les economies dels mitjans, amb les dependències que tenen, etcètera, etcètera. Però, per tant, fins que no fem això, entimo que això s'accelerarà, també, pel que s'ha dit aquí, molt bé, perquè és una nova manera, més moderna, però aquesta part que he subratllat ara crec que també l'hauríem de tenir en compte.

Hi ha una part també de cultura democràtica i cultura política aquests nous formats el que fan és segueixen les regles de l'espectacle no del periodisme i per tant això que deies que preguntava però no repreguntava i segurament els que estem en aquesta taula ens sentim molt més còmodes repreguntant que preguntant perquè la pregunta centres el tema i després tu has d'anar a buscar on vols enganxar l'entrevista en demà. De manera que es regeixen per regles de l'espectacle i el problema que tenim bàsicament és que també l'accessibilitat que es té o l'accés que es té als polítics és cada vegada menor.

Quantes han revisat de fet Pedro Sánchez en l'última legislatura? Vull dir, no?

A la televisió quantes vegades ha sortit? Només quan li ha interessat. Riem molt o riem o patim molt les endenades de Donald Trump. Però la seva presència als mitjans és contínua i la possibilitat de preguntar també és veritat si et deixen entrar en aquella ronda de la sala de premsa però es pot preguntar. O es pot dir que no pots preguntar, però aquí actualment ens hem acomodat, no sé si acomodar-nos, però estem acostumats a les compareixences i no a les rodes de premsa, i això també és un problema.

Doncs ens queden encara alguns dies abans de la campanya electoral i després tota la campanya electoral. Segur que veurem més entrevistes com aquesta d'ahir, més aparicions en podcast, en videopodcast i en espais que no són els habituals. Afortunadament també tindrem entrevistes, diguem-ne que canòniques, podríem dir, en altres mitjans de comunicació. Ara ens queden 13 minuts per arribar a les 4. Fem una pausa i de seguida un altre tema.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Més de 600 quilòmetres. Canvi fora.

Informar. Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment. Descobreix un nou univers informatiu. 3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre.

El seu déu, la llibertat. A les escoles s'ensenyen coses que no vull que ensenyin els meus fills. L'enemic que cal combatre, l'estat.

I recordeu que estem aquí per lluitar contra l'estat dels collons.

Des dels Estats Units, els llibertaris lluiten per fer-se un món a mida. Libertaris, l'amenaça ultra. 30 minuts, diumenge a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Catalunya, migdia.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà. Després de més de 12

anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

Que crece la cultura del dia aquí a la Xina.

9 minuts i seran les 4 de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb la Isabel García Pagán, amb el Joan Foguet i amb el Pere Rosinyol. Hem parlat sobre aquesta campanya electoral, però hi ha un altre tema que, durant la campanya electoral, potser perd una mica el focus, però del qual n'hem estat pendents en els últims mesos. La guerra híbrida amb Segell Rus, que s'accelera a Europa. Segons un mapa d'incidents dels últims 6 mesos, recollit per 17 redaccions de mitjans públics europeus, entre els quals hi ha 3 Cat Info, Hi ha hagut més de 50 incidents confirmats i atribuïbles a Rússia en 10 països diferents. Qui ha participat per part del 3catinfo en aquesta col·laboració ha estat el responsable de verificació d'aquesta casa, el Carlos Baraiba. Carlos, bona tarda. Què tal, bona tarda. Aquest mapa que heu pogut elaborar, i que per cert es pot consultar al 3catinfo, i allà veureu un mapa en què es poden anar clicant els diferents països en els quals hi ha hagut algun atac de guerra híbrida, fixa els últims 6 mesos. Quina mena de casos s'hi troben allà? Bé, ja ens estem acostumant

a tots aquests casos de guerra híbrida. Hi ha, doncs, des de sabotatges, intents d'incendiar, també violacions de l'espai aèri, aquestes que semblen accidentals però potser no ho són. Després, un altre factor que són l'espionatge no professional, que aquest també s'ha fet servir el terme agents d'un sol ús. Que això són casos de persones que Rússia porta d'alguna banda del món, la planta en un lloc d'Europa, li demana fer fotografies d'aquesta infraestructura estratègica, d'aquesta fàbrica de drons o el que sigui, li paga uns diners i després se'n desentén, i si el detenen, evidentment, també se'n desentén, i també hi ha com pas il·legal de fronteres, i fins i tot també algun incident, podríem dir, que està en aquesta frontera entre la guerra i la pau, que és la caiguda d'un míssil en un prat a Polònia. És a dir, estem parlant d'aquest rang i, bàsicament, ens hem fixat en aquest recull amb el que s'anomenen accions cinètiques, que és el nom que se li posa a les coses que passen en el món físic. És a dir, que s'ha deixat de banda ciberatacs, campanyes de desinformació, d'influència política. Són només coses que han passat en el món físic. Per tant, deixem a fora un gran espectre de les actuacions russes que ja estem acostumats.

Clar, això deu ser impossible de recollir-los tots, perquè, clar, n'hi ha alguns incidents que són dubtosos, alguns que no se sap, alguns que segurament ni tan sols ens en assabentem nosaltres, els periodistes, i que, per tant, no sabem exactament què ha passat. Per tant, això deu ser com una mena d'estimació.

Clar, és una estimació i, a més a més, conservadora. Hem demanat, abans de començar aquesta recopilació, hem tornat a fer la petició a les oficines de premsa de l'OTAN, al Servei Exterior de la Unió Europea, que ells sí recullen, segur, llistes classificades d'aquests incidents, ja els tenen monitoritzats molt més al detall, evidentment són llistes que no es poden fer públiques, i per tant això és una estimació conservadora. I després hi ha diferents graus d'atribució. Ara ja està passant que els governs europeus, i més els de l'est d'Europa cada vegada més, tenen més facilitat per atribuir directament a Rússia determinats incidents perquè en la seva naturalesa s'assemblen a coses que ja han passat. Hi ha altres casos també en els que ja hi ha processos judicials engegats o en els que les persones que han estat detingudes ja han dit que tenien contacte amb un agent rus. És a dir, que hi ha diferents nivells d'atribució amb cadascun d'aquests incidents o d'aquests esdeveniments que hem pogut atribuir. Que també arriben, per exemple, no sé, disrupcions del GPS, no? Per exemple, això passa molt a Noruega, al nord de Noruega, pobles on de cop i volta hi ha una disrupció del GPS que deixa de funcionar i això, doncs, ja no són accidents, no?

50 en 6 mesos són més dels que hi havia abans? Són menys? Podem dir que s'està accelerant? No ho sabem?

Clar, com que hi ha aquesta llista, que és una foto fixa, i hi ha una monitorització que podem anar fent d'aquella manera, i la monitorització que fan les institucions de defensa, etc., no hi tenim accés, és complicat. Però agències, per exemple, o instituts com el CIPRI, que és el a l'Institut de Recerca per la Pau de Suècia, ens ha confirmat que sí, que hi ha una acceleració d'aquests esdeveniments i que sí que n'hi estan havent més. I, de fet, això lliga amb el que parlàvem fa unes setmanes, que diferents serveis secrets europeus ja estan dient que, alerta, perquè això s'està accelerant, cada vegada hi ha més incidents d'aquests, i la metàfora que s'ha de servir és el gris entre la pau i la guerra, diguéssim, cada vegada es fa més gran, agafa un espectre més gran d'actuacions.

No sé com ho veieu, i si teniu clar exactament què és el que busquen aquests atacs, però la veritat és que cada vegada són més els incidents, que primer són de difícil explicació, i que després, quan crates una mica, acabes trobant que hi ha alguna.

De cosa física, a més, en el text del 3K Info, quan comences, Carles, feu un fil de coses que et poden passar que et sembla que no tinguin res a veure, i sí, i és com una pel·lícula d'espies d'aquestes d'ara, i fa molta faradat, perquè donar una inseguretat i una incertesa a qualsevol cosa. O sigui, per dir-ho d'una manera, estem afegint un altatel de sospites sobre qualsevol cosa que passi.

Sí, aquesta és una altra. El fil que tu deies era això, és que una persona fent unes fotos a una fàbrica de drons a Noruega, un senyor que no li va al GPS, després unes corones de flors que apareixen davant d'una fàbrica d'armament a Vilnius, no? I això, parlant amb els periodistes d'aquests països, clar, te n'adones que per nosaltres això ens queda lluny, però això ells són verificacions i són temes que fan cada dia i que la seva població està vivint dia darrere dia i que evidentment, no?, Cada vegada és més gran de cada petit incident que pugui passar, doncs mirar què passa darrere-ho. De fet, això és el que ens passa també amb les campanyes electorals ara, o les campanyes a xarxes. Fins a quin punt una cosa està passant de manera orgànica a internet o hi ha una manipulació al darrere? Doncs s'està treballant per descriure, a veure fins on podem arribar, d'on ve cada cosa.

Felicitats, Carles, que hi hagi TV3CAT Info aquí, això solia és un motiu d'orgull, perquè és un consorci internacional i mostra l'ambició del mitjà. Al començament, quan hi va haver lo de Ceuta, es va insinuar per part del govern que podia també formar part d'això que esteu explicant, i fins i tot es va citar el Pedro Sánchez, no? O els atacs del cap de setmana a París, per exemple, a França. Estan en el vostre en l'estudi? O, si no hi són, tindria sentit que s'analitzés també des d'aquest marc?

En aquest estudi només hi ha la part de la frontera, diguéssim, però el que està passant i el que ha donat peu Ceuta és que tots els experts i tots els focus que tenia la Unió Europea, per exemple, el servei exterior de la Unió Europea, Està monitoritzant això de manera sistemàtica. I el que els experts ens diuen és que el que va passar a Ceuta està fent que s'obri un focus també a la frontera sud. És a dir, que aquests atacs híbrids que tenim, els que ens hem acostumat a Rússia, en els que també hi ha aquests fluxos migratoris, doncs pot ser que també estiguin passant al sud d'Europa. I de fet, pocs dies després, o ara fa unes setmanes, per exemple, una d'aquestes disrupcions del GPS també es va donar en aigües territorials del Marroc, però tocant una mica Ceuta, i estem començant, potser, a entrar en un escenari similar, que si comencem a mirar cap allà, potser hi trobarem coses semblants.

Doncs insisteixo que al 3catinfo, a la pàgina web, hi teniu aquest és un text, però en el qual especialment és molt cridaner el mapa, en què hi ha diferents punts, en què pots clicar sobre del punt i allà s'explica quin és l'incident al qual es fa referència en aquesta investigació, insisteixo, de 17 redaccions de mitjans públics de tota Europa, entre els quals hi ha el 3catinfo, entre els quals hi ha el Carlos Baraybar. Carlos, gràcies, bona tarda. Adéu, bona tarda. Queden dos minuts per arribar a les 4, dos minuts per donar el testimoni a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Doncs avui estic nerviós

perquè tenim moltes coses bones. Sí? Mira, d'entrada, d'aquí 5 minuts saludem els presentadors de les

campanades de TV3. Molt bé. De nou, Miki Noñez y Laura Escanes. La sorpresa no la tenim, diguem-ne, perquè és veritat que ja fa anys que són ells dos i per tant ja s'estan convertint en uns clàssics.

La sorpresa te la deixo amb que parlarem també amb un company d'aquesta casa, condecorat, no premiat, eh? Condecorat!

No soc jo. De moment no. No, no. Ja t'ho dic jo, que no, que no m'han condecorat. I des que sempre vi del Clàssic,

amb Pau Resolces de Ginestà, amb la Júlia Díaz Esbetlana, amb el Santi Balmes de Love of Lesbian, amb la Laia Tudel de Barça Reservat,

amb la Gala Castelltor, Marta Montaner i tota la companyia. I la Judit Pastor. Molt bé. Què més vols? M'ha dit un ocellet que també menjareu. No es pot explicar. Menjareu cosa, eh?

És que és una sorpresa, ja ho hem sentit.

He pensat, com pot ser que ho sàpiga? Aquí la informació circula. Però et dic una cosa, no superarà el fricandó. No superarà el fricandó que ens hem fotut nosaltres. Moltes coses bones, però la bona, nosaltres, no? El fricandó, no? El Clupés vol entrar en la roda, però ja en parlarem, si entra en la roda o no. Ell diu que el seu és molt bo, ja en parlarem. El senol l'hem tastat, aquí hem tastat el de Joan Foguet, i el de Joan Foguet donem fe que ha estat boníssim. A les 5 farem una competició amb aquest aliment que heu mencionat abans. Mira, però ningú l'enqueda una estona. És aigua, és tota aigua. Que dur la vida del cap d'informatiu. El segon cop no ho vull saber. Te la canvio, Rosiñol. De seguida, a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga i tot això que ens ha explicat o els blocs informatius del 3Caltifon. Nosaltres ho deixem aquí. Gràcies al Pere Rosiñol, al Joan Foguet i a l'Isabel García. Per tant, fins la pròxima. Gràcies. Tornem dilluns a partir de les dues. Fins llavors, bon cap de setmana a tothom.