Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 24/09/2026

Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjà explicant-vos els contactes entre el govern espanyol i Junts per Catalunya per reactivar la llei per frenar els desnonaments. Això després de l'anomenat cas Mari Carmen, que ha causat un gran impacte social arreu d'Espanya. També hem sentit la consellera d'Educació, Esther Niubó, que defensa tornar els bàsics en l'educació, és a dir, a la lectura, a la memòria, al càlcul mental i el llibre de text per revertir els mals resultats dels alumnes catalans els últims anys. I hem connectat amb la festa major de la Mercè a Barcelona. Avui es festiu local a la capital del país i, de fet, l'aturada de la capital es nota a tots els nivells, començant pel trànsit a tot el seu entorn. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjana.

Doncs és notícia de fa pocs minuts. La Casa Blanca continua impedint l'accés a periodistes de la CNN i el diari Politico, dos mitjans de referència, malgrat que un jutge federal ha revocat aquesta matinada el veto imposat per Donald Trump. Els dos mitjans han informat que el personal de seguretat ha impedit l'accés dels seus equips desplaçats a cobrir la informació presidencial. El magistrat havia determinat que la prohibició d'accés als periodistes per part de Trump no estava justificada i ha rebutjat els motius de seguretat nacional alegats per l'administració. El jutge havia retirat la prohibició durant dues setmanes per analitzar el fons de la qüestió. Més qüestions. Per primera vegada es podrà volar a Liverpool des de Girona. La companyia EasyJet hi aterra aquest 2027 amb dos destins, Liverpool i també Londres.

Anem a Girona, Pau Arturí. Bona tarda. EasyJet oferirà dos vols setmanals a Liverpool de març a octubre i dos vols setmanals a Londres-Gatwick de juny a octubre, excepte juliol i agost, que n'hi haurà tres. El seu director al sud d'Europa, Javier Gándara, obre la porta a poder incorporar més destins.

Pero por supuesto siempre estamos abiertos a explorar todo tipo de oportunidades siempre y cuando haya demanda suficiente y esa demanda la podemos satisfacer de forma rentable.

Uns dos milions de passatgers passen cada any per l'aeroport de Girona, que aquest estiu tenia connexió amb 49 destins de 15 països diferents. El repte continuen sent els vols regulars d'hivern i els vols regulars a la península.

I ara ho deies, Òscar, avui és la Mercè, és festa major a Barcelona, i l'habitatge serà protagonista de la campanya per les municipals a la capital l'any que ve, el dia central d'aquestes festes. Els responsables polítics de l'Ajuntament admeten que cal rebuscar fórmules perquè deixi de ser impossible trobar un lloc per viure a la ciutat a un preu raonable. Connectem amb l'Ajuntament. Anna Escura, bona tarda. Hola, bona tarda.

Doncs mira, efectivament, tal com deies, tots els partits són conscients que l'habitatge és una de les problemàtiques que més preocupen els barcelonins. De fet, tots, tots els partits de l'oposició han coincidit a responsabilitzar. Els governs de Jaume Collboni i Ada Colau, de la situació habitacional en què es troba la ciutat, i tots han assegurat que les coses s'han de fer diferent. El PSC, per la seva banda, considera que el govern municipal ja està fent tot allò que s'ha de fer per solucionar i posar remei a la crisi. Escoltem. Marta Villanueva, que és la portaveu del grup municipal del PSC, Elisenda Alemany, presidenta del grup municipal d'Esquerra, i Jordi Martí Galvis, president de Junts. Aquí estem treballant perquè aquests fons que estan expulsant els seus veïns i les seves veïnes de casa seva a Barcelona no estan actuant amb la mateixa llibertat que ho fan a Madrid.

Caldrà molta més ambició. Caldrà també veure quins elements o quines polítiques han funcionat i quines no han funcionat. Ara és persecució,

restricció, multa, amenaça, haurem de fer coses diferents. I un gran pacte, polític i social i de sector.

Passant gairebé 4 minuts de les 3, fem una pausa per la publicitat i de seguida saludem els nostres convidats d'avui.

Arriba Club 65 Life Experience, el festival per la generació sènior amb ganes de viure-ho tot. Els dies 1 i 2 d'octubre al Tibidabo. Música, benestar, gastronomia i molt més. Amb el patrocini del Ràquida i el Periódico. Informa't en el club65.es.

S'acaba l'estiu i ja trobo a faltar la nostra cita dels dissabtes a la nit. Tant de temps dient-li costum i ara m'adono que en realitat és una relació estable. Ja m'ha escapat prou la boira, ens veiem a col·lapse ben aviat. Anem per feina.

Col·lapse amb Jordi González. Dissabte a la nit, estrena de la nova temporada a TV3 i a la plataforma 3CAT. Catalunya migdia.

L'Euroquíga de bàsquet va a 100.

El Barça de bàsquet fa 100 anys i es vol fer sentir a Europa. I a Catalunya Ràdio t'ho continuem explicant en directe. Amb l'equip encapçalat per

Ernest Macià. Xiu! L'any del centenari,

l'Eurolliga juga a Catalunya Ràdio. Aquest dijous, a partir d'un quart de nou, Barça F és el canal exclusiu digital de l'API al web de Catalunya Ràdio. Fem que Europa ens escolti.

Som Trescat. Som Trescat.

Passen 6 minuts de les 3 de la tarda, juntament amb la Lourdes Siuró, advocada. Bona tarda, Lourdes. Hola, què tal? Bona tarda. El Ferran Casas, director adjunt de Nació. Bona tarda. Bona tarda. I el també advocat Marc Molins. Bona tarda. Bona tarda. Que no m'ha quedat molt clar si has guanyat o perdut l'aposta, perquè tenies una mena

de juguesca amb tu mateix, crec. Estava profundament preocupat aquest matí, un dia festiu, he vist la televisió una estona, i he vist el Ferran Casas amb traja, ha anat a la televisió i clar, amb traja. La meva preocupació era si es mudava per anar a la tele o si. Si tot el dia aniria amb americano, no? A veure com me'l trobaré.

Ha vingut sense americana. Ha vingut sense americana. I amb texans, o sigui que I amb texans no curs de miracle. Ha fet una. Perquè avui no treballo i per tant he anat a casa, m'he canviat. Per tant, t'has canviat, eh?

Sí, m'he canviat, m'he fet el dinar. Som de segona a la ràdio, ja ho veus.

Els de primera I les interioritats?

No, tot. S'explica tot aquí. No ploris, Òscar, no ploris. No, no, escolta'm, no ploro gens. No sé com va vestida.

La Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. Vas vestit de primera divisió o vestit de segona divisió?

Amb taxans i samarreta, com sempre, quasi sempre. No, però m'ha preocupat això d'en Ferran Casas, que ha dit, jo com que avui no faig feina, però ha estat al matí a la tele, ha estat a la ràdio, per mi això és fer feina.

Són dies de festa una mica sui generis.

És a dir, no veia la redacció. No estic tot el dia allà a la redacció, de sol a sol, amb un moreno florescent.

Molt bé, molt bé. A veure, Llucia, em sembla que el tema avui de la Dèria és de rabiosa actualitat, eh? Sí, sí, gens original, gens original.

Parlarem d'habitatge, perquè ahir van desnonar Mari Carmen, una dona de 87 anys, en cadira de rodes, 71 anys vivint al mateix lloc, a Madrid, no ha deixat de pagar mai el lloguer, a les 7 del vespre hi va haver concentracions convocades pels sindicats de llogateres, van ser multitudinàries, sobretot a Madrid i Barcelona, avui tothom en parla, I ha quedat una sensació a la societat d'això com és possible, com ha pogut passar. Tractant sovint els problemes de l'habitatge, però no és fins que coneixem casos com aquest que entenem la magnitud de la tragèdia. I és que els mercats com el de l'habitatge no responen a criteris tant de justícia de vegades com d'eficiència. I quan ho converteixes tot en producte, aquest producte ha de ser rendible. I això és el que sovint acaba per fer-lo inaccessible. Per tal que funcionin, cal deshumanitzar aquests mercats. I això es pot fer a través de les xifres, les xifres impressionen, però no ens acabam de fer una idea del que representen, i també es pot fer a través del llenguatge, emprar paraules despectives que fan que percebem l'altre com una amenaça. En el cas de l'habitatge, hi ha les paraules "ocupa" o "inquiocupa", que és especialment perversa, que alerten d'aquelles persones que s'han instal·lat a viure en un lloc sense pagar. Tota l'estona sentim anuncis d'alarmes antiocupació, integram que si ens n'anam de vacances, quan tornem pot ser que hi haurà una família instal·lada a casa nostra

i no la podrem fer fora, quan això afecta a menys del 0,06% de la població. I sobre la paraula en què ocupa, si ets propietari i llogues un pis, vés amb compte perquè potser el llogater no et pagarà la mensualitat, tria gent solvent per no tenir problemes, etcètera, etcètera. Això provoca no només una dificultat afegida a les rendes més baixes per poder accedir a un habitatge, perquè la gent recelarà d'aquestes persones, no només un recel vers els altres, veure l'altre com a qualcú de qui t'has de protegir en comptes de qualcú a qui pots ajudar i que et pots ajudar, sinó que a més trenca el teixit social i reforça aquesta deshumanització. Un exemple, el 99% de les immobiliàries accepta clàusules discriminadores. Segons la precedència de la persona interessada en veure un pis, els diuen que allà està llogat fins i tot abans de mostrar-lo. D'altra banda, és molt difícil crear teixit social, veïnat, barri, amb persones que només passen uns mesos al bloc de pisos. No hi arribes a tenir confiança. I que hi hagi un interès a fomentar el lloguer de temporada, no només perquè s'hi poden guanyar més diners. Tot això aquí beneficia. El petit propietari que ha posat de lloguer el pis que ha barat de l'àvia? No. Beneficien els fons, beneficien les entitats, les empreses que necessiten poder actuar d'una manera absolutament cruel,

com estem veient aquests dies, emparats per la llei o pel sistema, i que l'únic risc que estan disposats a córrer és el risc reputacional. És a dir, es crea tot un mecanisme pel qual es criminalitza el vulnerable, es qüestiona qui l'ajuda i es reforça l'abusador. Què passa? Que quan ens fixàvem en les vides que hi ha darrere d'aquest llenguatge deshumanitzador, veiem que la cosa no és exactament com ens l'havien explicat. El cas d'Anna Mari Carmen ha estat especialment esfereïdor. Ella pagava un lloguer a una immobiliària fins que una altra empresa va adquirir el pis, li va oferir comprar-lo per un preu que ella no es podia permetre, llavors el va comprar un fons i li apujaran el lloguer de 500 euros al mes a 2.650, molt per sobre de la pensió que té Anna Mari Carmen i que no pot assumir, no? Però és que aquesta mateixa setmana coneixíem els casos d'en Olga i d'en Sílvia. En Olga feia 20 anys que vivia en un pis al barri de Santa Eulàlia, es va suïcidar el 7 de setembre després que les no nascin a l'abril, vivien les seves filles, es va separar, va perdre la feina, no podia pagar la hipoteca, va obtenir un lloguer social fins que un fons ja no li va voler renovar el contracte i la va demanar per impagament, no? Inés Sílvia ha estat

desnonada després de viure 13 anys en un pis del carrer Sardenya, tot i tenir una discapacitat per motius de salut mental. I si mireu els titulars, en van plans. Dos jubilats al límit del desnonament de Badalona després d'avalar el seu fill, fa més de 40 anys que viuen allà, o el cas de la família amb 5 fills a punt de ser desnonada al Besòs, el pis és de propietat municipal, i els darrers mesos havien estat ells abonant el doble per reduir un deute que van contraure durant la pandèmia, però es reclamen el pagament íntegre de 7.000 euros en un màxim de 20 dies. Tot això és el que hi ha darrere les xifres, tot això és el que hi ha darrere d'un llenguatge sovint deshumanitzador. Unes xifres que repasso ràpidament, el 2025 hi va haver 6.814 desnonaments a Catalunya, això representa el 26,6% de tot Espanya, equivale a gairebé de 9 desnonaments al dia, La majoria han estat per impagament de lloguer. Hem normalitzat els desnonaments. Semblava increïble el 2008, però ho hem normalitzat. I cal recordar que la moratòria antidesnonaments va expirar el desembre de 2025, que havia aturat més de 13.000 desnonaments i, per tant, enguany se n'esperen molts més.

La història que hi ha al darrere d'aquest i altres desnonaments, aquest de la Mari Carmen, que ja s'ha convertit en un cas, cas Mari Carmen, i que ha provocat que la llei de l'habitatge torni a estar d'actualitat, perquè, de fet, arran de les protestes pel seu desnonament que vam viure ahir, sumar pressió en el PSOE, perquè ja dimarts que ve es torni a aprovar un reial decret antidesnonaments que el Congrés ha tombat dues vegades. Els socialistes, que estan d'acord en reactivar aquesta carpeta, que porta adormida des d'abans de l'estiu, volen, però, abans, lligar el suport de Junts per Catalunya. Els juntaires posen com a condició que la futura norma diferenciï clarament entre grans tenidors i petits propietaris. Veurem si se'n surten o no, però en tot cas, no sé si sembla això que ens explicava la Lucía, el cas particular a tots els que hem viscut aquesta setmana, als que hem viscut durant els últims mesos i anys, als que segur que vivirem en el futur, i als que acaben marcant una mica l'agenda informativa. Ui, quin silenci. No, jo senzillament,

escolta'm, no sé, l'hospitalet. No pots pagar, et desnonen, et poses fatal, entres en una depressió, t'acabes suïcidant, com l'Olga. Mala sort. Madrid, tens 87 anys, no pots pagar un lloguer que multiplique per dos la teva pensió, et desnonen amb 87 anys, estàs fatal, et fots. Badalona, si tu avales el teu fill, ell per el pis i venen a tu i et desnonen, haver-hi pensat millor. Tot això és legal. Tot això cap dins de la llei. Els que fan això, les immobiliàries, els fons, els propietaris de tota mena que activen, diguem-ne, aquests desnonaments i els jutges que els avalen, no estan cometent cap delicte, no estan fent res il·legal. O sigui, estan fent coses que no ens semblen ètiques i estan fent coses que no ens agraden i estan fent coses que ens escandalitzen, però no estan fent coses il·legals. Per tant, el que s'ha de fer és canviar la lògica. I canviar la llei i que l'habitatge deixi de ser un negoci i deixi de ser un bé per especular. És a dir, si considerem que l'habitatge és prou important per estabilitzar les vides de la gent, que és un dret que no pot ser que gent de 87 anys es vegi en aquesta edat fora de casa seva perquè li multipliquen el lloguer per 5 o per 6, doncs aleshores cal canviar la llei i cal posar tota la pressió sobre això. I això vol dir també. Un canvi cultural i crec que aquí està una mica el problema som un país on hi ha hagut molts propietaris on lògicament es respecta la propietat privada i on aquesta propietat privada en aquest cas el totxo, l'habitatge ha estat també una font d'especulació i una forma d'inversió i de guanyar molts diners i de gent que s'ha dedicat al rendisme. Amb l'habitatge, doncs això cal canviar-ho no és fàcil no és fàcil i aquests casos fa que ens escandalitzem molt, però repeteixo i em sap greu, és que entren dins. Del que preveu la llei per sort d'aquests ens en entrarem i ens sensibilitzen però n'hi ha molts que no els veiem perquè els mitjans de comunicació a vegades no tenen capacitat de recollir-ho tot perquè els que estan implicats no tenen capacitat d'arribar, no tenen capacitat d'explicar-ho o perquè els protagonistes prefereixen no comunicar-ho, no explicar-ho i entomar-ho en silenci però és que hi ha desenes d'esnonaments al nostre país cada dia.

I això no és nou. Això ja ho portem patint des de la bombolla immobiliària. Vam començar amb els desnonaments per falta de pagament d'hipoteques, que això eren 2012, 2013, 2014. Som al 2026. I el drama de l'habitatge és un drama social. És un drama que impacta. En la projecció de les vides de totes les persones. Dificulta el progrés d'un país, dificulta l'emancipació dels joves, dificulta tornar a recuperar una vida que pot haver-se troncat per mil motius, siguin de salut, siguin de separació, etc. Avui tenir un habitatge està esdevenint un luxe. I no s'està solucionant. I malgrat no estar-se solucionant, persistim amb els errors que s'estan cometent. O sigui, Hi ha d'haver una legislació adequada. I adequada vol dir que sigui participada de tots els agents. No es pot legislar com s'està legislant actualment. I per tots els colors polítics, perquè vull recordar, perquè això és el principi del drama en la meva opinió, quan vam salvar i rescatar els bancs que venien, tenien actius tòxics, que venien tòxics perquè s'havien donat hipoteques, que la gent no podia pagar per culpa de la crisi, aquells bancs es van sanejar, els vam sanejar amb els nostres diners, 80.000 milions d'euros, van anar a fer cap aquells actius a la Sareb, una entitat participada pel govern espanyol amb un 49%. I avui, avui, 2026, 24 de setembre del 2026, doncs encara no sabem aquests pisos on són. És a dir, els bons s'han venut, els ha venut la Sareb i ha cobrat uns diners. Les rampoines no s'han venut, estan a pobles perduts i a llocs que no tenen cap interès per a les persones en àrea viure i més amb la dificultat del transport. Tot això que des del 2012-2013 es va sanejar la banca, avui encara no té solució. Avui encara estem patint les conseqüències d'allò. I a més a més he afegit que com que l'administració no ha ocupat. En fer habitatge, doncs no hi ha habitatge. I què passa? Doncs que si tu pots tenir, per dir alguna cosa, una sanitat pública i pots tenir una escola pública, no tens habitatge públic, perquè l'administració no ha fet els deures. Llavors veiem com es trunquen vides i com el drama de no tenir un sostre impacta en totes les famílies i cada vegada en persones vulnerables i no vulnerables.

No té solució perquè hi ha partits polítics als quals els sembla bé que es desnoni a una persona de 87 anys que no pot pagar un lloguer

que es multipliqui. Jo crec que això que dius no és veritat, Ferran, perquè la legislació s'ha de fer. Escoltant només. No escoltant, perquè totes aquestes legislacions que s'estan fent, en res han revertit a incrementar el part d'habitatge. En res. Al contrari. El que han posat traves és als privats. Aquell que té habitatge l'ha dissuadit de posar-lo en disposició de lloguer. Estem d'acord que els topalls han d'existir, que s'ha de regular el que és l'accés a l'habitatge per a tothom. I aquest accés a l'habitatge s'ha de fer amb una legislació que sigui participada. És a dir, el problema de l'educació, i amb això acabo, ara faran un pacte nacional per l'educació, amb tots els agents, ha dit la consellera, clar, perquè es va dedicar a escoltar només a un sector de la balança, i com estem? Fatal. I a l'habitatge perpetuarem l'error si continuem regislant així, dient que hi ha partits que volen que la gent es desnoni. Això no t'ho creus ni tu ni s'ho creu ningú. El que passa és que forma part d'un mantra, que el que convé és ser seriosos i rigorosos. La manca d'habitatge ens impacta a tots de ple. I el que no pots fer és, per exemple, tractar igual grans tenidors patrimonials que tenen més de 5.000 habitatges grans tenidors que poden ser els que tenen 5 habitatges. Això és una aberració. Tot el que s'està fent no està afavorint que hi hagi habitatge a disposició. I els responsables són aquells que estan escoltant. Els que tenen representants minoritaris al Congrés espanyol i a Catalunya que fan ballar sardanes en la resta, amb discursos i relats completament contaminats, com ara que els agrada fer fora la gent de casa seva. Això és mentida i ho sabeu. Per tant, jo crec que és una irresponsabilitat jugar ideològicament amb el drama de l'habitatge. I no legislar, des del 2012, repeteixo, perquè hi hagi, efectivament, més habitatge suplint les mancances de l'administració.

Jo, em costa donar l'opinió, no per manca de claredat, perquè tinc clar, intento esclarir les idees, bàsicament, a veure si soc capaç. En primer lloc, tant la dèria que ens planteja la Llucia com les imatges de la Mari Carmen, d'aquesta senyora, són l'evidència, la icona, la reflexió sobre un mateix tema, que és el fracàs sistèmic en matèria de vivenda. Aquesta és la premissa de la que crec que no ens podem sostreure, no?, Penso a més que no hi ha cap norma ni cap interpretació que avali o que justifiqui un desnonament com aquest, ni molt menys, evidentment, un procés depressiu que pogués portar algú a suïcidar-se. És a dir, no hi ha norma ni hi ha interpretació possible que avali el que estem veient, el que està passant. Però està passant. Però està passant. Dit això, perquè està passant. En aquests canvis de la lògica, o canvis de la llei que plantejava el Ferran, i molt al fil de la reflexió que fa la Lourdes, hem de ser curosos, perquè el que ens diuen les dades és que aquest famós, aquest mantra que també s'han convertit els fons voltors, representen el 8% de la propietat de les vivendes, l'altre 92%, Són vivendes d'estalviadors, de famílies que l'han rebut en herència o que han estalviat i han comprat. De bancs? No, el banc probablement tindria aquesta condició de supergran tenidor, però ni tan sols distingirien el volum. És que per mi l'essencial, el que distingeix i el

que ha d'ordenar la ratio legislatoris, la intervenció normativa, és l'actitud amb la que es compra o es té l'immoble. Perquè si acceptem que l'immoble té una funció social, perquè així ho diu la Constitució, i acceptem que la legislació estatal tendeix a concretar aquesta funció social, quan topa els preus dels lloguers, protegeix el vulnerable, qualsevol tenidor, amb independència del número d'immobles que tingui, que compleixi la llei, està respectant aquesta funció social i per tant no el podem criminalitzar, tingui un 121 o el 21% d'una propietat indivisa. És a dir, si l'actitud és d'una legítima explotació d'acord amb les normes sense fer, els clàssics fraus de llei de converteixer un contracte de rendiment, en un arrendament de temporada, o intento pressionar perquè marxi el lluater, o pressiono. És a dir, si l'actitud amb la que s'explota l'immoble és una actitud coherent amb la norma, crec que no se li pot fer cap retret. I en canvi, amb independència de que en tingui un 21 o 121, si quan s'adquireix aquest immoble, què és el que passa amb Urbegestión? Perquè parlem de la Mari Carmen. Ja s'adquireix, sabent que hi ha una escletxa legal que permet qüestionar si aquesta segona subrogació era una subrogació correcta i, per tant, puc desahuciar. Si aquesta és la vocació amb la que s'adquireix, per mi no hi ha cap factor, en independència del volum i el número d'immobles que es tingui,

que justifiqui i legitimi un desahuci com aquest.

El que passa que en aquest cas, i agafant aquest cas com a únic, en el cas de la Mari Carmen, el propietari, que és un fons voltor, complés la llei. Clar.

I de fet, vol demanar-los per dir fons voltor, perquè diuen que no són un fons voltor.

És a dir, la llei, perquè clar, aquesta és una renda antiga, que eren dels peus pares, el pare va morir, va quedar per la mare, la mare li va passar amb ella, que ella és qui ho tenia, llavors hi havia I que està amortitzat, de tant de pagar lloguers, també. Però vull dir que la llei és probable que es compleixi.

De fet, aquí es va fer una llei al Parlament de Catalunya contra la compra especulativa. Hi va haver dos partits, que van ser Junts per Catalunya i el Partit Popular, que la van portar al Consell de Garanties Estatutàries per mirar-la de tombar, perquè hi ha partits polítics que legítimament. Els sembla bé que es faci la compra especulativa, que és el que ha passat amb el cas de la Mari Carmen, és el que va passar amb la casa Orsola, que hi va haver tot el debat ciutadà i que va acabar amb l'Ajuntament comprant-ho i sabent que això no es pot convertir en la norma, és a dir, la norma no pot ser que l'Ajuntament de Barcelona vagi a tanteig i retracte de tots els edificis que hi ha per impedir la compra especulativa. Senzillament, si nosaltres creiem en aquesta societat que l'habitatge no pot ser un veu especulatiu cal legislar contra això. I això no treu que es pugui construir, que pugui haver-hi altres tipus de regulacions que no només són necessàries, sinó que són imprescindibles. Dos qüestions.

Una cosa molt important, a la meva opinió. La legislació de la compra especulativa. El que pretenia era limitar l'adquisició d'habitatges per part d'algunes persones. Per mi aquest és l'error. Per mi el que nosaltres necessitem és habitatge. El que volem és que la gent compri habitatges. A mi m'és igual que els comprin sempre i quan s'ajustin a la llei a l'hora de llogar-los. L'especulació és de bé quan un compra per dos i vol vendre per 22. Exacte. Però si un compra per dos i el lloga a preu de mercat perquè tenim un topall de rendes i aquest topall de rendes es fa amb criteri, no només pensant com es pot sancionar, sinó vetllant per la seva bona aplicabilitat i perquè hi aflori el mercat de lloguer, aquest és un bon punt. L'administració no està fent habitatge i el que farà trigarà tres o quatre anys. El necessitem avui. La compra especulativa, el que volem és que la gent compri habitatge i el posi en lloguer. Per tant, amb un preu topat i regulat tal com tenim en el Parlament de Catalunya, per exemple. I una altra cosa, cal informar bé. És molt important informar bé i més en aquests temes tan sensibles. Aquell decret per aturar els desnonaments, en aquest cas no aplicava, perquè estem parlant d'una llei franquista. Una llei franquista que permetia les subrogacions i que fou l'any 85 el decret de Boyer que va. Intentar acabar amb aquestes rendes antigues que perpetuaven lloguers molt baixets, 100 passetes, 150 passetes, que dificultaven moltíssim que després aquests habitatges es poguessin mantenir i rehabilitar per part dels propietaris. I el 94 l'AU va donar una segona vida en aquests habitatges que estaven llogats en renda antiga. Per tant, no desinformem en general quan diem que, com que es va aturar aquell decret, això ha pogut passar. No, aquell decret no afectava una norma franquista. Dit això, i acabo amb una cosa, aquesta persona feia 70 anys que vivia en un habitatge. Els nostres joves avui, habitatge de l'època franquista, repeteixo, per tant que vivia del franquisme feia 70 anys. Avui els nostres joves no poden aspirar a viure tot això. En un mateix habitatge, perquè els contractes vencen, perquè hi ha unes renovacions, etc. Per tant, hi ha una regulació que s'ha d'explorar, treballar bé i donar-li continuïtat de forma que sigui assequible l'habitatge. No perseguint aquell que compra pel fet de comprar, sinó aquell que lloga mal llogat i, com deia el Marc, incomplint la llei. Aquest és l'objectiu. Aflorar habitatge i perseguir el que ho fa malament. Marc.

Sí, jo. Una discrepància en el sentit que el que està passant és d'acord amb la llei, perquè. Per què no? Per què crec honestament que no? És a dir, la llei és molt clara i la Constitució és molt clara quan consagra la funció social de la propietat i l'esperit de la llei és precisament evitar aquestes situacions. Aquesta situació s'ha produït perquè hi ha una escletxa en aquest cúmul de normes que regulen l'arrendament urbà, la lau del 64, el decret Boyer del 85 i la lau del 94, que a més és fruit d'una elaboració jurisprudencial molt complexa, s'ha trobat una escletxa que no converteix en legal, converteix en lícit, potser, però no en legal ni en just. És a dir, l'esperit de la norma és precisament garantir el dret a la vivenda i evitar situacions com aquesta. Per tant, jo no ho considero, considero com a mínim contrari als valors constitucionals i potser sí que si es dona aquest buit legal o aquesta escletxa, el que haurem de fer és modificar la norma per evitar que es repeteixi. Però insisteixo, l'esperit de la norma és clar. En segon lloc, Si en comptes de parlar, d'especular amb la vivenda, parlem d'estalviar amb vivenda, canvia, no? El fil, precisament, de la dèria de la llucia, de la importància de les paraules. És una forma d'estalvi que, explotat de forma lícita, entenc que és, com a mínim, adequat a la norma. És a dir, no veig per quina raó un petit estalviador o algú que rep en herència pot explotar si ho fa d'acord amb les normes i complint amb aquesta funció social. I en tercer lloc, perquè el que és evident és que hem de donar un pas, perquè no ens pot tornar a passar el que estem veient amb la Mari Carmen o el que hem vist fa pocs dies a Hospitalet. Això no pot passar. I per això hi ha d'haver, hem de decidir fins a on ha d'arribar la regulació, la capacitat del nostre legislador, de l'administració, de protegir el vulnerable, i aquí sí que podem fer retrets amb noms i cognoms, perquè la moratòria dels desaucis. La moratòria del desahusis que no es va aprovar amb els vots de PP, de Vox i de Junts. És a dir, en una altra situació estaríem si aquella moratòria que pretenia tirar endavant el Partit Socialista s'hagués aprovat. Donem passos endavant, però que la llei faculta i legitima l'especulació salvatge en matèria immobiliària, dir això jo crec que no és correcte.

Però hi ha hagut moltes iniciatives I per quin motiu, Marc, per quin motiu el propietari que per exemple una família que està esperant el pis, perquè per exemple un dels fills es casa, que és com algun supòsit que m'he trobat al despatx, de dir jo ara com que tindré el pis lliure, la filla es casa, doncs el recuperaré l'any que ve, i li apliquen la moratòria i no el pot recuperar. Per què aquest propietari, aquesta persona, aquest privat, que té un habitatge legítimament llogat, que està cobrint la seva renda de lloguer, però que necessita l'habitatge, no el pot recuperar perquè hi ha una moratòria que impedeix, per exemple, donar el contracte per cancel·lat? Quan va ser un contracte signat en unes condicions determinades i que les dues parts sabien de què anava?

Haurem d'anar cas per cas, però, Lourdes, una possible resposta seria perquè la persona que està a la vivenda té la condició vulnerable i la vulnerabilitat s'ha de tutelar. No, no és així, no és el cas.

És perquè si tu notificaves, segons deia la llei, dintre d'un termini determinat, a tu s'aprorruga automàticament, vulnerable o no vulnerable. Home, si a més a més no paguessis el lloguer, només faltaria que s'aprorrugués. Llavors, igualment, has d'anar al jutjat a fer el llançament oportú. Però fer aquestes normatives d'aturar els desnonaments penso que és anar en contra de l'esperit del contracte de lloguer, que és col·laboració, és a dir, corresponsabilitat entre les dues parts, drets i deures. Quan una part no compleix, l'altra el pot donar per resoldre,

com si el propietari no compleix. Busquem casos particulars, busquem casos particulars que no ens semblin bé, però d'aquesta forma aplicar-ho al general i tombar els decrets antidesnonaments. Mira, jo crec que aquí el que passa.

No, és que això no es pot fer així d'aquesta manera perquè estàs perjudicant. Estàs jugant a l'oca amb normes del parxís, Ferran. I això el que porta és un desori que és el que portem vivint des del 2013 que no sabem ni

com s'aplica la normativa. Hi ha partits que fan aquest argumentari, porten al Tribunal Constitucional les lleis, les porten al Consell de Garanties Estatutàries. És que no pot ser d'altra manera perquè s'està jugant malament la regla del joc. perquè al·leguen qüestions formals o que no està prou ben feta la norma, però no proposen una alternativa que reculli

l'esperit de la norma. Sí que està proposant una cosa en la línia del que diu la Lourdes de diferenciar més quan el propietari és un gran tenidor o quan és un petit propietari que té un parell o tres de pisos i no són escoltats.

Aquestes propostes no són escoltades perquè qui governa realment és els comuns. Ara aniré per Junts perquè després aquí evidentment hi ha una polèmica política i per exemple els de Sumar estan molt enfadats amb el govern del PSOE. Jo crec que. Aquí hi ha una primera qüestió, que és que al Congrés dels Diputats hi ha una majoria de dretes. És a dir, tenim una paradoxa, que és que hi ha un govern d'esquerres i amb una retòrica i amb una dialèctica molt d'esquerres, però la majoria parlamentària és de dretes. És a dir, qui investeix el govern de Pedro Sánchez en sumar és una majoria plurinacional. Per què? Perquè hi ha una majoria de dretes al Congrés que no és capaç de posar-se d'acord per fer una alternativa de govern. Però aquesta majoria de dretes sí que és capaç de posar-se d'acord per baixar els impostos a les energètiques, per baixar els impostos a la banca o per bloquejar determinades lleis en matèria d'habitatge. Ara bé, aquesta majoria de dretes no és monolítica. I aquesta jo crec que és la crítica legítima que fa sumar al PSOE, que li diu, home, no és el mateix el PP i Vox, que estan en una posició molt dogmàtica en temes d'habitatge i d'absolut bloqueig i acoso i derribo, diguem-ne, al govern espanyol, perquè volen ser una alternativa, no és el mateix que dos partits de dretes, com Junts i el PNB, que s'hi pot negociar. I el que li estan dient al PSOE és, escolta'm, activat per buscar incentius perquè aquests partits que no tenen una posició dogmàtica i que toquen determinades coses, arriben a determinats acords, doncs intentem-ho. Perquè és que si no, que és el que està passant ara, no ens en sortirem. És a dir, si no són hàbils en la negociació tant el PSOE com Sumar. Doncs el fàcil per Junts per Catalunya i en menor mesura pel PNB i sobretot en aquest cas per Junts per Catalunya per marcar perfil i per marcar un perfil de dretes a Madrid com està fent aquesta legislatura és no donar suport en totes aquestes iniciatives.

Bé, en tot cas. Però és que, a més a més,

perdoneu una cosa, o sigui, deien que no hi ha alternatives, o sigui, jo no sé qui no ha fet alternatives o qui no ha donat propostes, però jo us garanteixo que des de diferents col·legis professionals, advocacia, registradura, registradors notariats, APCES, APIS, administradors de finques, hem inundat de propostes. Inundat de propostes consensuades per poder negociar amb el govern de Catalunya. No s'ha atès cap ni una sola proposta. I, a més a més, ens han verbalitzat, que és perquè han de seguir les pautes que marquen els comuns en aquesta matèria. Això està prejudicant el dret a l'adquisició. Això, però és que la vida, Ferran, la vida, Ferran, Ferran, jo t'he escoltat, permètem, Ferran, jo t'he escoltat, permètem que acabi. La vida està formada per gent que pensa molt diferent. I no només és bo el que pensen uns i els altres sempre és dolent, sinó que les normes són fruit del consens i d'un mirall que té moltes arestes, que és el que faran ara en l'educació, benvinguts siguin. I això és el que s'hauria de replicar en un tema tan candent de l'habitatge i que fa gairebé 15 anys que repeteixo el mateix i que no passa. I aquí estem, cada vegada pitjor regulat, perquè estem jugant amb regles diferents. I per acabar, no podem personalitzar, però estem legislant amb noms i cognoms, tant amb dret penal com amb dret civil. Si voleu us explico que tinc un tema d'una persona que fa 7 anys que no cobra una renda de lloguer i se li donen 40.000 euros. Encara no els ha cobrat. D'acord? I aquesta persona, que és una persona estalviadora, que té els seus habitatges, que sí, amb la llei actual és gran tenidora, però no és un fons voltor ni molt menys, sinó que és un propietari, que fruit de l'estalvi té més de cinc habitatges. Doncs fa set anys que li donen 40.000 euros. Això no és ni mig normal. Aquesta persona, aquest habitatge, si el recupera algun dia, el que no farà serà tornar-lo a llogar. I el portarà i el retirarà del mercat de lloguer.

El que passa és que si busquem casos particulars, Lourdes, sí, evidentment que trobaràs propietaris que no cobren i segur que trobes molta gent que està buscant

un pis i que no pot accedir-hi perquè amb el seu sou no hi entra. I l'Americarmen no és un cas particular. I la senyora que es va suïcidar no és un cas particular. O el senyor de Reus que li van ocupar la casa i li han fotut les multes a ell. Tot això són casos particulars hem de legislar quin

d'aquests casos particulars és més representatiu del que li passa a la immensa majoria jo crec que és molta més gent la que no troba un pis per entrar al mercat del lloguer o del mercat de l'habitatge que no pas la gent que té problemes per cobrar-los haurien de fer una balança clarament.

La manca de l'habitatge afecta socialment a tothom, però no s'està legislant per posar habitatge perquè aflori. Al contrari, s'estan retirant de l'accessibilitat. Com més va, menys n'hi ha. I això és objectivament cert.

Veurem què passa dimarts, en què, en teoria, el PSOE té l'encàrrec, per dir-ho d'alguna manera, dels comuns de sumar de portar el decret d'habitatge a aprovar el Consell de Ministres. El PSOE resisteix a fer-ho si abans no té lligats els suports al Congrés dels Diputats per tirar-ho endavant. I per això estan negociant amb Junts per Catalunya, que és la peça, diguem-ne, que li falta a l'hora de fer el puzzle per poder-ho aprovar al Congrés dels Diputats. Veurem com evoluciona tot pel gat. Lucía, gràcies. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé la jornada. Passant 7 minuts de dos quarts farem una pausa i després anirem a un altre tema que no és que sigui molt més optimista ni de bon tros estem a les portes d'una tercera guerra mundial? Déu-n'hi-do, eh?

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya migdia.

Benvinguts al nou Club del Gourmet, a la cinquena planta del Corte Inglés de la Diagonal. Amb una barra de gourmet com a protagonista, amb plats freds i calents, peix, marís, carn, una terrassa de 600 metres quadrats amb unes vistes excepcionals i, a més, gaudeix dels millors espais especialitzats dedicats a charcuteria, prèmium i celler. Nou Club del Gourmet

a la cinquena planta del Corte Inglés de la Diagonal. La teva nova destinació gastronòmica a Barcelona.

Buena entrada en la Champions de los Seminuevos, David. Un gran ambientazo, Marcos. Una pasada, todo listo para un gran encuentro en Locación Plus. Primer acercamiento, estudia la jugada. Entra en el área, se la ha quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble. La asistencia ahora puede ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Muchas gracias, Seminuevo, Maracasa! Venga por más. Venga.

Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances. I sempre hi sonen les teves cançons preferides. Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'altre barri amb Blay Mercè. Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones, segons els estudis, tenen millor olfacte que els homes. Aquest dijous en parlarem a Les dones i els dies, segur, perquè coneixerem a Céline Quirpach, una dona que es dedica a fer perfums, no només dels que ens posem per fer bona olor, sinó d'aquells que s'afegeixen al sabó per sentir la famosa olor de net.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili, de dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Destapeu-vos les orelles per sentir-nos a nosaltres.

Cataluña Radio. Som Trescat.

20 minuts i seran les 4 de la tarda, som al Catalunya Més Dia amb el Ferran Casas, la Lourdes Siuró i en Mar Molins. Abans de la publicitat deia, estem a les portes de la Tercera Guerra Mundial? Si voleu és una pregunta, allò, un punt exagerada, però és veritat que en els últims dies diverses informacions reals han esquitxat l'actualitat amb titulars com ara que la intel·ligència europea preveu més atacs de guerra híbrida russa en els pròxims mesos, o que Alemanya prepara els seus hospitals per una situació de guerra. Aquestes notícies, que insisteixo, són reals, i les hem vist en mitjans amb credibilitat contrastada, com The Guardian o Bloomberg, han derivat, però, en altres continguts, amb milers de visualitzacions i en comentaris que asseguren que la Unió Europea és qui està encaminant cap a una guerra imminent contra Rússia. Tot plegat s'ha amplificat amb mitges veritats o amb titulars fora de context que han contribuït a generar certa alarma, depenent de l'algoritme de xarxes que tingui cadascú. Estàvem amb Carlos Baraiber, responsable de verificació de 3CAT Info. Carlos, bona tarda. Bona tarda. A veure, aquesta onada de psicosi bèl·lica té una base real, però també té una altra de base manipulada.

Sí, en aquest tema la frase que potser hauríem de posar davant de tot és que no cal que una notícia sigui falsa perquè desinformi, no?, podríem dir. Perquè aquests dies el que hem estat veient és una seqüència d'esdeveniments, com tu deies, que potser alguns sí que eren certs, però que se'ls han sumat altres notícies que també són certes i quan has fet la mandonguilla grossa, si ho poses tot de cop i ho presentes d'una manera espectacular, doncs pots tenir aquesta sensació de què passa, què passa, que de fet és el que s'ha generat o s'està generant fins al punt que ha arribat a preguntar-se-li a dignitaris europeus, ara en parlarem. Aquests dies, avui, per exemple, llegim al Mundo que podria haver-hi atacs amb drons a França, Espanya i Itàlia. Aquesta notícia cita una font de la intel·ligència o de la propera al Ministeri de Defensa de Lituània. En el teatre d'operacions que ens movem, Lituània té un interès relatiu en que Europa es cregui aquesta massa russa i intervingui d'una manera o d'una altra o es mobilitzi d'una manera o d'una altra. Per tant, aquesta notícia real, bé, el periodista la dona, té aquesta font, i darrere d'aquesta font ens haurem de preguntar el que hi ha. Però clar, arriba passant, s'arriba a aquest punt, perquè també aquests dies ha circulat molt, per exemple, que s'acosta o podria passar una invasió. Russa, per terra, en algun punt, d'un país de l'OTAN. I es parla d'una zona, d'un poble que es diu Narva, que està a la frontera d'Estònia, justament al costat de la frontera russa, o el passadís de Sovalki, que és el que uniria Bielorússia amb Kaliningrad, que és aquesta part de Rússia que està com una mica separada de Rússia. Aquesta, si heu jugat el risc, qualsevol estratègia d'estar per casa, si mires, són punts calents, que tu diries, els bàltics estan molt a prop de Rússia, però no hi ha cap base, realment, que acrediti que això s'està passant. Dos setmanes abans de la guerra d'Ucraïna, els Estats Units estaven avisant que s'estan acumulant tropes a l'altra banda de la frontera, estan passant coses que indiquen I eren dues setmanes abans, que és veritat que ningú, potser no ho concebien que pogués ser, però hi havia avisos, i els avisos al final es van concretar. Doncs avui fins i tot, clar, hi ha hagut líders d'Estònia o dels Països Bàltics que han hagut de dir, escolta, ara no està passant res, no hi ha aquest risc. Si hi arribés aquest risc, ja us avisaríem, però ara no està passant. Fins i tot, clar, d'aquestes notícies que no saps ben bé d'on surten, que és una hipòtesi, que es difonen a xarxes, que les difon aquest, que les difon l'altre, això s'acaba convertint en una pregunta. Ni més ni menys que el secretari general de l'OTAN, Amar Rute, que li han preguntat si veu improbable una invasió russa al territori de l'OTAN. I ell ha dit que considera que seria molt improbable, tot i que diu que no hem de ser ingenus, però diu que és improbable. Però aquesta escalada d'especulació arriba a generar després una notícia que retroalimenta encara més aquesta sensació.

Deixa'm que et faci algunes afirmacions que es poden llegir aquests dies per xarxes. Per exemple, Alemanya prepara els seus hospitals per una guerra blindant les finestres. Sí, això, clar,

si ho dius així i t'ho trobes en un tuit i en una llista de mesures, doncs impressiona, no? Això surt d'un reportatge de Bloomberg, que és un mitjà, com dèiem, seriós, i que fa un reportatge de com està Alemanya treballant la seva xarxa de sanitat pública per. Perquè es coordini o perquè s'adapti a una situació d'emergència, com podria ser una guerra. Això està passant, sí. Aquesta notícia fins i tot també diu que un hospital militar d'Ulm tenia un búnquer a sota de la Segona Guerra Mundial i que potser s'ha mirat si es podia rehabilitar, però que després es veu que és molt car i no es farà. Però ho enmarca, evidentment, en un termini, des d'ara i fins a futur, per tenir prevista aquesta eventualitat. Clar, en aquest cas, el que hem vist, o els missatges que se'n difosen, és que Alemanya està ara blindant els seus hospitals. Com si la guerra fos la setmana que ve. Exacte. I aquesta és la tònica dels últims dies, no? Hi ha altres afirmacions, com, per exemple, s'ha escampat això que Polònia podia acceptar acollir armes nuclears, no? En el seu territori, que això no se'ns escapa a ningú, seria una escalada molt important per posar a la frontera de Rússia una arma nuclear. Doncs bé, això es basa en que hi ha hagut algunes converses relatives a això, amb els bàltics implicats també, però Polònia ha dit, ja fa temps va dir, que no es contemplava l'opció d'acollir aquestes armes nuclears al seu territori, perquè, entre altres coses, els seus mandataris saben el que significa geopolíticament posar unes armes nuclears a la frontera amb Rússia. Són dos exemples, per exemple.

O que el Regne Unit ha demanat a la població que acumuli menjar a casa seva per una situació d'emergència.

Clar, aquest cas ens semblarà més familiar perquè això surt d'un article que també ha fet la BBC aquesta setmana, que també és un article real i que també, en certa manera, contribueix a aquesta escalada, que es diu Podria estar-se a costar una guerra. Estem preparats psicològicament? I en aquest article diu que el govern britànic li està demanant a la població que acumuli menjar. Clar, això no és ara que ho fa, és un programa de 2024 que es va llançar i que té a veure amb aquesta defensa civil i la protecció civil. Perquè, si ho recordem, aquí a Catalunya el govern també ha fet la petició o ha anunciat o ha demanat a la població que tingui aquest petit kit a casa seva, amb una mica d'aigua, una mica de menjar, uns llumins i quatre espelmes. Que bé, aquí ho enmarquem més amb l'apagada perquè evidentment és el que hem patit, o potser en desastres naturals, que hi hagi unes inundacions que deixin incomunicat, una nevada, etc. Però clar, els països com més a l'est estan o més al nord estan, doncs més inclouen la idea de guerra en la preparació aquesta de la protecció civil i defensa civil, fins al punt que, per exemple, Suècia, una altra cosa que corre, que ha repartit llibres de com preparar-se per la guerra, etc., etc., als seus ciutadans. Clar, això és cert, Però és una tradició que Suècia ha anat mantenint després de la Segona Guerra Mundial per tenir la seva població preparada, entre cometes, per eventualitats i emergències i que han inclòs la guerra. I el 2018, per tant, quatre anys abans de la invasió d'Ucraïna, ja es feia, ja es contemplava el supòsit d'una guerra i et deien, escolta. Prepara't, per si de cas, hi ha gent, són països determinats en els que pot haver-hi una bada, que et deixi incomunicat, etcètera, etcètera, i que ha discutit les seves particularitats. És cert que està passant això? Sí. El que passa és que si ho poses tot junt, sí que dona la impressió que s'estan prenent mesures a marxes forçades que tancarin cap a un conflicte. I aquí és el punt aquest que dèiem, que aquestes narratives van ajuntant totes aquestes mesures, fan el caldo gros i el que diuen és que és la Unió Europea qui s'està preparant per atacar Rússia o que aquests preparatius són una amenaça implícita cap a Rússia o que el que s'està fent és collar Rússia i que és Putin el que aguanta. Clar, aquí el que subvia és aquesta guerra híbrida que està duent a terme Rússia.

Tot això és el que ens arriba perquè nosaltres estem molt més en contacte amb els mitjans de comunicació i amb les opinions públiques dels països de la Unió Europea o dels països europeus. Però, i a Rússia? Què arriba de tot això? Anem a Moscou. Cristina Solías, bona tarda. Hola, bona tarda. A Rússia arriba tot això?

Sí, a Rússia arriba, però el Kremlin sempre diu el mateix. És a dir, ell no reconeix estar al darrere de cap atac híbrid dels que Europa els culpa i diu que se'ls acusa sense proves i que això ho fan els governants europeus per treure'n rèdit electoral. És a dir, perquè anar en contra de Rússia els cohesiona, perquè tenir un enemic comú és la cosa que més uneix del món, i també perquè els permet gastar més diners en defensa i així poder recuperar, per exemple, la producció de les seves indústries. Però si ens fixem en el que han dit públicament, Vladimir Putin ha repetit i repetit i repetit que ell no té cap intenció d'atacar Europa, sinó que és al revés, que és Europa qui s'estarmant i, per tant, obligant la Rússia a augmentar el seu nivell d'alertes. A més, Rússia acusa Europa d'estar donant a terme una guerra híbrida. Contra ells, en forma de sancions, de campanyes de desinformació, d'intents de provocar el derrocament del govern rus, i sobretot creu que els països europeus són els principals responsables dels atacs ucraniesos contra territoris russos. És a dir, aquest és el relat que més sentim aquí. Sense armes intel·ligents i europees, el Kremlin creu que no podrien estar incendiant refineries, o magatzems, o donant a terme accions de sabotatge. Per tant, segons el relat oficial rus, Ucraïna és només el braç executor. És a dir, els països europeus s'han implicat directament a la guerra d'Ucraïna i, per tant, Rússia ara s'està enfrontant a tots els països europeus i, per extensió, als països de l'OTAN.

Per tant, tenim dues parts que s'acusen mútuament d'haver iniciat una guerra híbrida. Rússia creu que és Europa qui ho ha fet i Europa creu que és Rússia qui ho ha fet. Per acabar-ho de duar, Cristina, hem tingut un viatge del director de la CIA aquest estiu a Moscou, que és el que faltava per aquest ingredient i aquest caldo gros, perquè tot plegat encara la gent encara hi cregui més, no?

Sí, i a part, hi ha hagut moltes especulacions, perquè el Kremlin l'únic que ha dit és que John Ratcliffe va venir a parlar amb el cap del Servei d'Intel·ligència Exterior Rus, amb el Sergei Naryshkin, i amb el cap del Servei Secrets, amb Bornikov, i que això és una pràctica habitual entre les agències. Ara bé, no se'ns escapa ningú, que això no és normal, que el cap de la CIA aparegui de cop i volta un dia a Moscou, no havia passat des d'abans de la guerra d'Ucraïna, i no sabem, a hores d'ara, què és el que van parlar en aquelles reunions. És a dir, sí que n'han parlat experts en intel·ligència russa, que diuen que aquestes reunions Washington només les fa quan té informació rellevant per la seva seguretat, però no necessàriament per la seguretat europea, i fins i tot hi ha una tesi molt sustentada aquí que diuen que tindria molt més a veure amb el conflicte de l'Iran i amb el rol que juga Rússia com a soci de Teheran, i que això no ho admetrien els nord-americans, i que ja els hi va bé a Washington que s'hagi parlat d'Ucraïna i no de l'Iran.

Jo, Marc, Lourdes i Ferran, us recomano que no feu un exercici que jo em va passar aquest dissabte, i és que aquest dissabte vaig llegir un parell de notícies d'aquestes, d'allò, i les vaig clicar amb el meu telèfon. No, no, vaig clicar per llegir-les, és a dir, d'on surt això? Per interès particular. Clar, l'algoritme devia entendre que a mi allò m'interessava. Bé, diumenge al vespre, que se'm va acudir donar una volta per les xarxes socials, O sigui, vaig estar a punt de començar a construir jo a mà un búnquer a casa meva, perquè la Guerra Mundial estava, no la setmana que ve, no, no, és que venia aquella mateixa nit. Realment, si busques això, trobes mil i una teories, moltes d'elles, com deia el Carlos, basades en fets reals. No tot és inventat, no tot és mentida, hi ha una part que és certa, és veritat que hi ha episodis de guerra híbrida de Rússia cap a la Unió Europea i probablement també de la Unió Europea cap a Rússia, segur que Ucraïna està tenint ajuda dels serveis secrets d'Europa i dels Estats Units en els seus atacs cap a Moscou, però clar, d'aquí a l'escalada que es pot viure, que al final no saps si tot és inventat o no, però realment és com per posar-se molt.

Bueno, és que també això ens porta una mica al fet que el Carlos parlava de mitjans de comunicació prestigiosos, no? Que fan aquest tipus d'informació, quina és la funció social del periodisme, no? És a dir, si la funció social del periodisme és agafar sempre les coses, però més creme, i allò més cridaner, i més escandalós, no? Clar, perquè una cosa és, doncs, no ho sé, que ho fem, si fem una notícia, si se'm permet ja que estic en aquesta casa de la gran travessa o d'un programa de televisió o de si el joc de cartes que sempre se les foten i es barallen entre restaurants ho agafem per la banda més picant o cridanera però quan estem parlant d'aquests temes de seguretat. Que tenen una afectació o per exemple de temes econòmics jo crec que com a periodistes doncs també hem de ser responsables de com manipulem com servim com cuinem el plat i com utilitzem la matèria primera que és la informació no?

Però és veritat que hi ha alguns missatges d'algunes cancelleries europees, hi ha reunions, Emmanuel Macron s'ha reunit, per exemple, i ha actualitzat els plans de defensa, és a dir, que hi ha aquest ambient prebèlic, o, per exemple, aquests dies sentíem l'Oriol Serra, el nostre company, a les Nacions Unides, a Nova York, que estava comunicant l'Assemblea de les Nacions Unides, i deia, no, no, és que els discursos estan en un ambient prebèlic, que realment posa els pèls de punta de si tots els mandataris són prou responsables com per no atiar aquesta sensació.

Estem en un continent. No, hi ha guerra oberta. Hi ha guerra al continent, hi ha guerra aquí al costat, que és a Gaza, on el gran soci militar i estratègic que eren els Estats Units, doncs no cal que entrem en qualificatius polítics, sobre Donald Trump i sobre les seves posicions geopolítiques i en matèria de seguretat i on els països d'Europa que són de l'OTAN estan fent créixer de forma molt significativa els seus

pressupostos militars. Jo precisament volia fer una referència. Òscar, a la que tu feies fa un moment, per mi un termòmetre claríssim de la situació global, més enllà del que podem veure a les xarxes i demés, és precisament l'assemblea general de la ONU i precisament en aquests moments en què hi ha un debat general. I estic d'acord amb tu perquè m'interessa i la veritat és que els vaig seguint, he seguit d'una forma molt concreta el d'aquesta matinada Pedro Sánchez i estic molt d'acord amb que es veu clarament la contraposició de dues formes diferents d'entendre la governança del planeta, per això és la ONU. És a dir, estem veient, jo estic veient, penso, que hi ha un ressorgiment del sobiranisme del més malentès, el sobiranisme malentès, el sobiranisme energètic territorial que permet ocupar estats, quedar-se o apropiar-se a fonts energètiques d'un tercer país. És a dir, estem veient un ressorgiment, hi ha un plantejament d'una extrema agressivitat al fil d'aquest concepte, d'aquesta sobirania. Però per contra, i per mi aquest és el motiu d'esperança, també hi ha un ressurgiment d'un discurs i d'un lideratge molt més carismàtic, molt més basat en els drets humans. Jo poso noms i cognoms, per mi Carney, el líder canadenc és l'abanderat d'aquest concepte de drets humans, de justícia, d'equitat, de la sobirania ben entesa, del multilateralisme, de la justícia universal, i celebro que aquesta matinada Pedro Sánchez hagi fet un discurs i un debat, un discurs per mi, molt valent, abonant-se sense límits a aquesta opció, a la de Carnegie, i sent explícitament contrari com ho ha sigut aquest concepte, aquest sobiranisme malentès, que efectivament ens podria acabar portant a tots plegats en un conflicte.

I el gran repte davant de tot això és que el ciutadà mig, normal, del carrer, la persona que va a treballar, que té una vida, que té una família, es mantingui informada, que continuï mirant les notícies, que continuï llegint les coses, perquè en un temps, diria, no diria social, diria en uns temps que vivim sempre en estat d'alerta, per l'alerta climàtica, per alerta de guerres al món, per alerta de pobresa per alerta de manca d'habitatge. Hi ha una tendència a desendollar, una tendència a dir, escolta, me'n vaig a mirar una sèrie, me'n vaig a mirar una pel·lícula, perquè això no s'aguanta. I el risc de tots aquests missatges adulterats per fer el clickbait, o perquè la gent m'obri la notícia, perquè puguin, sigui el meu mitjà digital, sigui el més llegit, en detriment d'un altre que fer aquests titulars punxeguts perquè hi entrem, o aquestes alertes climàtiques que per menys de tres et deixen la gent a casa i alerten d'anar a sortir, doncs al final hi ha la por de dir, escolta, ja us ho fareu, el dia que hagi d'arribar ja arribarà, i jo crec que aquest és el gran problema i el gran risc que correm realment perquè la desinformació és la pitjor de les situacions en què es pot trobar una societat. Entre tots aquí també. També amb això, igual que amb l'habitatge, hem de ser tots responsables amb els relats que matem.

Evidentment, però, Carlos, és veritat que hi ha una mena de preparació europea per la guerra. S'estan fent i, per exemple, Alemanya està recuperant alguns discursos que fa uns anys semblaven impossibles.

Això és evident i no ho pot negar ningú, aquest discurs de remilitarització, d'augmentar la despesa en defensa. El que passa és que segurament, i això porta a que les poblacions de molts d'aquests països també contestin i diguin que no els sembla bé per uns interessos o per nosaltres, però també s'ha de posar en context que tens aquest veí, que és Rússia, que té un historial que ja comença a ser més llarg d'agressions territorials, perquè ara ens recordem sempre d'Ucraïna, però clar, abans o havia intervingut militarment a Geòrgia, es van accionar directament Crimea, el Donbass, això que ha sigut tan gradual, Rússia no pot fer veure que no ha passat res o que ells no han fet res, perquè realment aquest expansivisme existeix. Una altra cosa és això, que les societats europees estiguin d'acord o estiguin a favor. D'aquest procés de remilitarització, però que d'altra banda s'està produint i s'estan adaptant les estructures dels estats. El Regne Unit, sense anar més lluny, també ha dit que actualitzarà una cosa que es diu els workbooks, que són uns llibres que tenien quan les guerres mundials, de dir què ha de fer el país per arribar a un estat de guerra i com ha de reaccionar les infraestructures, la coordinació, etc. Això s'està revisant per si de cas. Ara que arribi, doncs esperem que no. I segurament estem molt lluny, hi ha molts passos, perquè han de passar moltíssimes coses abans i que tant de bo no passin mai. Però que hi ha moviments i que els governs s'estan posicionant, això és indiscutible.

Doncs ja han quedat d'allò més optimistes. Cristina Solías des de Moscou i Carlos Baraiber. Gràcies a tots dos. Adéu, bon dia. Adéu, Cristina. Queda un minut i mig per arribar a les quatre, un minut i mig per passar el testimoni al Francesc Garriga, a la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda.

Estàs preparat, tu, per una guerra o no? No, ara mateix em va bastant malament. Clar, jo m'ho crec. Doneu-me 15 dies de marxa. A més, avui estàs envoltat de llibres i de cultura. I d'autors, i de gent que escriu coses interessants. Sí, avui som al carrer, a la Fira, la Setmana del Llibre en Català. A la setmana de llibre en català aquí a l'Art de Triomf a Barcelona i per tant si algú ens vol venir a veure ens podran seguir aquesta tarda des de les 4 i fins a les 6 en aquestes dues primeres hores de la tarda amb la Silvia Copoló també tenim la Rebeca Carranco que ens ha de guaitzar coses però després llibres i llibres amb el Marc Artigau el Francesc Soler la Juliana Canet i la Marina Porres la literatura, llibres has comprat? Encara no, quan acabi, quan acabi. Primer fem el programa, després anem a comprar. Jo vaig passar el cap

de setmana i ja vaig. Vas tirar? I tant, sí, sí. Jo era la meva dona, vull dir que ja. No ens entren els llibres a casa, els haurem de fer. Bé, però escolta'ns igual, eh? Sí, home, i tant. No en tinguis dubte. Ja té els llibres, ja no escolta. Sí, ja sé, en tinc, en tinc. Molts, molts, molts. En regalo. Doncs de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garrigo, els blocs informatius del 3CAT Info. Nosaltres ho deixem aquí. Ferran Casas, Lourdes Ciuró, Marc Molins, gràcies a tots tres. Fins la setmana que ve. Nosaltres tornem demà a partir de les dues. Fins llavors, bona tarda de dijous a tothom.