Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 25/09/2026

Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjà amb la negociació entre el govern espanyol i Junts per Catalunya per frenar els desnonaments. Les dues parts apunten als fons Voltó. Se'ls podria prohibir comprar més habitatges i les famílies que viuen als seus pisos no podrien ser desnonades. Estan negociant i l'objectiu seria que dimarts el Consell de Ministres aprovi aquestes mesures i després Junts per Catalunya doni suport al Congrés dels Diputats juntament amb la resta de la majoria de la investidura. També he connectat amb el Palau de la Generalitat. Allà, la cimera entre els partits polítics per arribar a un pacte de país sobre l'educació ha constatat l'afredor de l'oposició amb la consellera d'Educació. El govern hi ha portat propostes que s'han anat anunciant els últims dies, com ara replantejar el model d'escola inclusiva, l'ús de les tecnologies o la voluntat d'arribar a una inversió en ensenyament del 6% del PIB català. I també hem passat per Lleida, que avui ha aprovat la nova ordenança que prohibeix el burka i el niqab en espais públics. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, què més podem afegir-hi,

Joan Bota? Doncs que s'ha controlat l'incendi de vegetació que crema des d'aquest migdia els pluges de Llobregat i treballen set dotacions terrestres i tres mitjans aèries dels bombers de la Generalitat, així com tres vehicles d'aigua dels bombers de Barcelona. El foc afecta una zona de vegetació coneguda com la Font d'Eubarques. També expliquem que hi ha hagut un segon accident mortal de parapent. És el segon que hi ha en tres dies al Bages. La víctima és un home de 47 anys, veí de Lleida, que practicava parapent a Sant Padó, al Bages. Per causes que s'investiguen, ha jugat contra uns cables elèctrics i ha caigut a terra. Dimecres, un parapentista de 35 anys va morir en aquest cas a Castellfollit del Boix, també al Bages, en una zona boscosa. Ara Colau estaria disposada a tornar a la primera línia política si s'avança en un front d'esquerres realment ampli de cara a les pròximes eleccions generals. Fons pròximes a l'exalcaldessa de Barcelona confirmen que ha rebut la proposta de fer el pas. Colau ha admès que si les converses entre partits són generoses, se sentirà responsable. Fins demà!

Passant gairebé 3 minuts de les 3.

I amb en Pere Rossinyol, periodista, soci, redactor d'Alternatives Econòmiques i de Mongòlia. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. La sotsdirectora de La Vanguardia, Isabel García Pagán. Bona tarda. Molt bona tarda. I la consultora de projectes institucionals, Mònica Sabata. Bona tarda. Molt bona tarda. Tot bé? Tot bé. Molt bé, gràcies. Ja no comenteu-lo, la calça curta del Pere, perquè cada setmana és motiu de comentari.

Home, jo perquè avui ho he vist i ho he de comentar. No havia vist mai el Pere amb calça curta. Però amb aquesta calor. T'ho referim a la calça curta. Sí.

Home, lleuger, a veure. A veure, els oients no estan veient-ho, eh? Per tant, vosaltres mateixos, si voleu puntualitzar-ho, jo.

Samarreta de tirants i pantalons llargs. Diguem-ne,

és la lleugeresa que portem. Tot el que pot. Molt bé que estareu aquí aquesta pròxima hora amb l'aire condicionat. El primer tema, ja sabeu, ens el proposen des de fora.

I els divendres, qui ens el proposa és l'Empar Moliner. Bona tarda. Bona tarda. Que no ve tan lleugera com la Mònica,

perquè ve amb maniga llarga. És que jo he vingut tant d'hora per venir aquí amb transport públic. Has de sortir un dia abans o dos. Llavors feia fred, feia fresqueta. Clar. Però.

També depèn d'on vius. Exacte. Al matí fa més fresca, refresca.

Refresca més, refresca més. I com és que treballeu? Avui no és festa.

No. Ahir va ser festa. Ahir va ser festa en la Mercè, no? Sí, sí, sí. Perquè el fet que sigui. Anava a dir, el fet que sigui festa a Barcelona. És que volia encetar aquest mal.

Volia que ara. Ah, ja està! Us de Barcelona, ja està! Centralista. Volia això, volia aquesta mica de cosa. Molt bé. A pesar que n'hauries

de treure els horaris del transport públic, per exemple, que ahir. Ah, no, però n'hi ha més, eh? Ahir, tot i ser festiu a Barcelona, les línies que no són només de Barcelona tenien horari de festiu. Però avui també, perquè jo avui haig d'anar a un concert a Gràcia. A les nits de la Mercè hi ha algun tren especial de ferrocarrils.

Avui també, no? Ara miraré els horaris. No has mirat els horaris? No, a veure, costa una mica d'entendre-ho tot, però sí, sí. Veig que portes l'Anna Karenina,

dic que si t'has de quedar a dormir a Barcelona, portes-la.

Ho anava a fer, perquè demà he d'anar a la Fira del Llibre a Mallorca. Dormiré tres hores. I porto l'Anna Karenina, o Karenina, perquè haig de fer un bolo de la fira del llibre i és una edició tan bonica que em van dir vols fer això? dic sí, però envieu-me el llibre, per favor una edició tan preciosa, tan bonica i llavors ahir li estava explicant a la família els deia. Us ho juro, us ho juro per la vostra vida, que si comencéssiu a llegir, que ja sabeu com comença l'Anna Karenin amb aquella frase famosa, mítica, que tothom recorda, la de totes les famílies desgraciades s'assemblen, les felices, els vaig dir, si comencéssiu a llegir, no podríeu parar, no podríeu parar, us ho juro. Jo crec que el president

de la Generalitat ha de contractar perquè facis foment de la lectura. Veus?

President no pateixi que pel preu ens posarem d'acord segur que ens entendrem però a veure, quin tema ens proposes? a veure, jo sé que avui parlareu molt de la bola negra. Al final sí, sí, volem parlar de la Bola Negra avui s'estrena però també s'estrena un trio d'en Brad Pitt que fa d'oficial retirat de les forces especials i un gos que li fa d'amic que es veu que diuen els experts que hi ha molta química entre Brad Pitt i el gos el que no hi havia amb l'Angelina,

amb el gos sí jo vaig llegir i algú que l'havia vist que deia que estava segur que en les pròximes setmanes hi hauria un repunt de l'adopció de

pastors alemanys aquí vull anar. La bola negra tracta de la mort de l'hort, m'imagino, i no passa res. Però si parlem de gossos, la cosa canvia. I si el gos de la peli mor? Hi ha gent que no ho podria suportar, això. L'altre dia, en una biblioteca, vaig anar a predicar, un lector em va fer saber, parlant d'això, de l'existència d'una web que desconeixia. I és una web on t'expliquen si el gos de la pel·lícula ha mort. Es diu. Tu hi entres, escrius el nom de la pel·lícula i selecciones els diferents alertes perquè n'hi ha més d'una. Si tu entres a la web, t'hi trobes, per exemple, la foto de Resident Evil o Buscant a Nemo VIII. I la foto del Brad Pitt amb el gos, que això que està així en plan supervivientes, és el número dos. Per exemple, per casualitat, he buscat Bohemian Rhapsody. A veure què passava. I llavors et diuen que hi ha molts gats que hi apareixen, però que està posat en perill. També hi apareixen gallines, però no els passa res. Llavors tu dius, ah, doncs calla. Puc anar-la a mirar tranquil·lament, que no m'enduré cap ensurt. Hi ha altres preguntes. Per exemple, hi ha Covid? Hi ha algun atac de cor? Hi ha algun nen abandonat pels pares? La bola negra ja hi és. Diu que no ha mort cap gos. Per exemple, si poses Bambi, et diu que sí, que moren gossos salvatges abatuts pels caçadors, que jo no me'n recordava d'això. I pregunten, per exemple, ara que està preguntant, hi ha tsunamis? Algú pot ser sensible als tsunamis i no vol que ho vegi el nen. Llavors pregunten si hi ha nens abandonats i et diuen, a veure, tècnicament no, però el nen, és a dir, Bambi, es queda abandonat tècnicament per la mare perquè la maten, spoiler. Per exemple, ratatuil, he posat ratatuil, no per cap gos, però hi ha una rata que em mosega un altre, que això també pot haver una persona que digui sensibilitat. Es pregunten, per exemple, hi ha algun professor, que vols dir d'algun alumne? Si vols veure aquella pel·lícula de la bateria, com es diu, Whiplash, que hi ha aquell professor, que a aquell noi li sangren les mans, doncs hi ha gent que no pot sentir això. Hi ha una pregunta per això que m'ha agradat molt. Pregunten si algú li diu a algú altre, bon noi o bona noia. Allò que fan el good boy, allò que en català seria bon minyó. I m'ha agradat molt, perquè jo, per exemple, una pel·lícula que sortís un que digués bona noia, ja no la miraria. Llavors he pensat, jo. Què em preguntaria? Quin és el meu gos que ha mort? Us el diré. El que jo no voldria mai en una pel·lícula és pel·lícula de la Guerra Civil, nen amb ulls grossos, cabell molt curt i tassó. Aquell tassó, aquell tassó que menja els rosegons. I després, una altra cosa, capsa de galetes que hi ha als tresors a sota el llit. O sigui, si surt capsa de galetes, jo me'n vaig del cine o del sofà. I ara us pregunto, quin seria el vostre gos que ha mort?

Ui, però per tant, a veure si ho entens bé. Això és una pàgina web? Sí, es diu Das The Dog Diet. I per tant tu entres allà i et disposes a veure una pel·lícula i llavors busques la pel·lícula en aquella pàgina web i allà hi ha els diferents preguntes sobre les alertes de coses que et poden desterotar per exemple, en alguna et pregunten si hi ha vòmits pot ser

però sobretot això del gos perquè que es mori un gos és molt més dramàtic que que es mori un ésser humà tots ho sabem.

Desconeixia l'existència d'aquesta pel·lícula.

Jo també ho recordo, però hi havia pel·lícules que posaven en aquesta pel·lícula no s'ha maltractat cap animal.

Això ara, perquè abans, escolta'm, jo no sé com devien fer caure els cavalls de John Wayne, però ja t'asseguro jo que. Que molt bé no els tractaven. No sé jo. No sé jo.

En fi. Jo no tinc aquest tipus de problemes a l'hora d'afrontar les pel·lícules. Sí que em grinyolen molt, molt, algunes expressions quan no la veus en versió original. Que llavors adequen les expressions a l'idioma en el qual l'estàs veient, i l'escenari cultural és diferent, i per tant grinyola moltíssim. I les traduccions que fan a l'espanyol, perquè moltes coses no les pots veure en català, perquè no hi ha el doblatge en català, són molt aficionats a la frase "irse de rositas", Ah, mira, mira,

que a les del oeste hi havia el I cada vegada que sento irse de rossites, hi ha un mec, home, però és que no, no, però. Vols dir que, home, coloquial del tot no és, potser.

Perquè no. No,

home, estàs en una pel·lícula que són espies i no sé què, i saps? No, no pode irse de rossites. No, no, no.

Tu que has tractat amb molts espies saps que no basten una exposició com aquesta d'Irsa de Rositas.

I la fan servir molt, o sigui, apareix contínuament, contínuament en tot tipus de sèries i pel·lícules.

Això, el hola amigo que hi havia abans, hola amigo.

Però va fent cades m'inquieta o m'interessa saber per què li emprenya tant a l'Isabel aquesta frase no és emprenyar,

jo entenc és que no correspon amb l'escenari o amb

el context que estàs veient no correspon segurament amb el context i tampoc correspon amb com parlem normalment els humans diguem-ne hola amigo no sé si molta gent saluda dient hola amigo. O hola, amiga. Igual, el mateix en català. Nosaltres podem dir ei, però ei, nena, ja solta altres coses, no?

Sí, sí, és que el vell ja posa l'antena.

Jo no coneixia tampoc aquesta web i em sembla molt interessant. Es pot fer tota la burla que es vulgui i hi ha motiu sempre, però és útil també. Cadascú té les seves coses i està molt bé.

Jo he entrat, l'he buscada ja. És meravellós. Pots posar això?

El que passa és que hi ha espòilers aquí. Estan parlant de guió, no estan parlant de si hi ha un gos que hagi estat maltractat durant el rodatge. Diuen si en la història el gos mor o.

I hi ha com votacions, perquè, és a dir, votacions, mor el gos, llavors, per exemple, hi ha 50 que sí i 0 que no, llavors ja s'entén que sí que mor.

El curiós és que hi ha un 25-24, diguem-ne.

Ja és una mica això, o sigui, quan estàs veient una pel·lícula o una sèrie i dius, i veus cap a on va el guió, i penses, no s'atreviran, no s'atreviran perquè són o nord-americans, no sé què, i poses tots els ingredients a la coctelera perquè no s'atreviran a fer una cosa. I resulta que al final maten el nen i dius, ostres, mira, s'han atrevit, i penses, doncs mira, no està tan mal.

A les d'assassinats, a les de colla, que se'n van a una tenda de campanya i van morint, és divertit jugar a endevinar, el primer que mor, igual que a Titanic. Quan estan pujant a Titanic, hi ha una nena, diu, papà, llegaremos a América Verda, i diu, sí, jo que sí, ja t'asseguro que arribes.

Bé, doncs, escolta, no deixa de sorprendre. Desconeixia aquesta pàgina web i no deixa de sorprendre'm que la gent hi entri i que busqui aquests espòilers. A favor. En part, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Passen 14 minuts de les 3 de la tarda. Fem una pausa i de seguida entrem amb els temes del dia.

Unic s'escriu amb H o sense H? Unic és sense H?

Vaja, si no és que parlem del Tucson. Líder en vendes durant 5 anys, aleshores va amb H de Hyundai. Condueix un Hyundai Tucson edició especial Blackline amb canvi seqüencial DST i llantes de 17 pulsades. Informa-te Hyundai.es. Xarxa de concessionaris Hyundai de Barcelona.

81-352-469-C, de casa. El tens gravat al cap i saps que mai no l'oblidaràs. Però saps també que pots resoldre les teves reclamacions de consum gratuïtament i sense anar a judici? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com el DNI. Troba més informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'ha entès. Troba'l al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. T'esperem al Supercampus!

La tarda de Catalunya Ràdio, sempre amb tu.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Rosita, quan et recuperis vine a veure un dia a la ràdio,

aquí a la tarda. Vaig amb taquetà, però ja miraré de venir.

La Raquel va ser mare fa tres mesos. Té una discapacitat intel·lectual i la van pressionar per esterilitzar-se. Ara té el suport de son fundació. Quan va amb la seva filla o ha volgut ser mare, s'ha trobat amb moltes dificultats, estigma, prejudicis. Sabràs fer-ho? La Sabina és cega,

té una filla de 3 anys.

Hi ha vegades que quan estàs embarassada i algú fa el típic comentari de pobreta, cega i embarassada. Solidaris. Amb Mercè Fol. Maternitats diverses. Dissabte a les 10 de la nit.

Som Trescat.

Hem sabut que el Consell de Ministres podria aprovar dimarts que ve la norma per frenar els desnonaments i facilitar l'accés a l'habitatge. Ho ha precipitat el cas Mari Carmen i sobretot l'impacte social de veure una dona de 87 anys sent expulsada en llitera del pis on havia viscut tota la vida. Després de mesos amb les negociacions encallades, el govern espanyol veu bé ara les condicions de Junts per Catalunya, que passen per desgravacions a la declaració de la renda de les persones que paguen un lloguer, que les hipoteques tornin a desgravar, i per recuperar els beneficis fiscals dels comptes habitatge per joves que estalvien per comprar-se un pis. Junts també aposta per limitar la compra d'habitatge per part de fons voltor, però, en canvi, exclou els petits propietaris de la prohibició de desnonar. Ho ha explicat, per exemple, Míriam Nogueras, avui, als matins de TV3.

És una crisi absolutament greu, hi ha moltíssima gent patint moltíssim, i és imprescindible que hi hagi mesures urgents aprovades, i aquestes són les que nosaltres hem posat a sobre la taula, que s'estan veient amb bons ulls. El PSOE fa de pont perquè

necessita seduir Junts per Catalunya, però mantenir no només Esquerra Republicana, sinó fins i tot els seus socis dins del govern, de sumar. Un sumar que també veu a prop l'entesa. El ministre Ernest Tortasso n'ha parlat a la SER.

Creo que hay margen para el acuerdo. Jones ha hecho muchas propuestas que nosotros siempre hemos dicho que estamos dispuestos a estudiar y que lo vamos a intentar hasta el final y por lo tanto yo creo que tenemos que tratar de construir un decreto donde todo el mundo se sienta reflejado.

En canvi, desde Podem, Irene Montero, al Matí de Catalunya Radio, es mostraba més prudent. A ver qué traen.

Vamos a ver lo que trae el Partido Socialista. Si trae la prohibición de los desahucios sin alternativa habitacional y a ver si los trae todos. Y no nos empieza a poner 70 líneas en las que nos va diciendo salvo si tienes una renta superior a tanto, salvo si vives en no sé qué zonas. Yo deseo de verdad que sea un real decreto serio.

Bé, doncs veurem si és un real decreto serio, com demana Irene Montero, però en tot cas sí que fa la sensació que els casos de l'última setmana, és veritat que ha estat molt mediàtic a Madrid el de la Mari Carmen, però hem tingut aquí, per exemple, una persona que s'ha suïcidat a l'Hospitalet, també, després d'un desnonament, i és evident que el degoteig de desnonaments en les últimes setmanes i mesos ha estat un continu, i sembla que al final, tot plegat, i l'alarma social que s'ha generat, sí que han hagut coses, com perquè la setmana que ve. Puguin aprovar-se aquestes mesures i després vagin al Congrés dels Diputats i aquí és on necessitaria el suport de tota la majoria de la investidura, per tant, incluent-hi també Junts per Catalunya, que fins ara demanava aquestes condicions que hem explicat i que el PSOE no comprava.

La velocitat amb la que s'estan movent en aquest moment els partits és d'agrair. El que espanta i molt és que només es moguin quan el drama els passa per la pantalla de televisió i els interpel·la directament des dels carrers i no quan saben que s'estan produint, perquè no és cap secret i les dades les ofereix oficialment el Consell General del Poder Judicial. L'any passat es van fer 25.000 desnonaments a tot Espanya, 18.000 d'ells lligats precisament a causes d'impagament de lloguer i van ser incapaços els partits d'arribar a un acord. Potser el risc en aquest moment a l'hora de prendre aquestes mesures, si el dimarts el Consell de Ministres s'atreveix a aprovar-ho i portar-ho al Congrés, és que s'aprovin mesures en contra d'una emergència habitacional preventiva. Per emergència electoral, bàsicament, perquè no és el moment de quedar malament davant de l'electorat i davant del risc que, efectivament, les protestes continuïn. És una crisi intergeneracional que afecta la gent gran, com hem vist aquests dies amb el cas de la Mari Carmen, però avui mateix, a Vitoria O sigui, ara estem coneixent tot de senyores que estan soles i que s'estan quedant sense habitatge per culpa d'aquests fons voltor. Però també hem vist que les protestes són gent molt jove. I aquí és on hi ha aquesta pinça que enganxa els partits. Estem veient que la primera reacció del president del govern, que va ser dir això és competència de les comunitats autònomes i mirarem nosaltres si podem fer alguna cosa, no pot ser aquesta la resposta quan fa vuit anys que governes. I la manca d'empatia del PP és palmaria i el silenci molt curiós de l'ultradreta, que només parlen de vivenda quan és per queixar-se d'això que denominen inquiocupes. O per queixar-se dels immigrants. És un repte majúscul. Veurem a veure quines són les mesures que plantegen. Benvinguda sigui aquesta agilitat, però mal de totes aquelles persones, 50 desnonaments al dia, que no han tingut aquest foc a sobre i que han perdut casa seva sense que els poders públics hagin actuat.

Jo diria que davant del panorama que hi ha en l'habitatge, a cap dels partits, diguem-ne, que s'està posicionant, que avui hem vist que s'han posicionat, no li interessa per res del món, no es pot permetre que dimarts no s'aprovi alguna cosa. És a dir, ja fa molts mesos i anys que estem dient que el tema de l'habitatge és un tema cap d'alt, a Catalunya i a l'estat espanyol i arreu, i per tant, jo crec que qualsevol que tingui dos dits de front ha d'entendre que dimarts s'ha d'aprovar alguna cosa. La gran qüestió és què s'aprova, no? És a dir, jo entenc que ja està molt bé que es posin diguem-ne, mesures als fons voltors perquè no han de poder fer tot allò que els doni la gana, no? No ens interessa tenir més Marie Carmens perquè, no? Les dones són tenen més esperança de vida, per tant, segur que n'hi ha moltíssimes més que. Que poden estar en una mateixa situació que ella. I està bé que es posin mesures als fons voltors. Crec també que una de les coses que s'hauria de tenir en compte és que segurament s'ha de diferenciar entre els fons voltors i els petits tenidors. Una cosa és algú que ha estalviat, que té un pis, que ho ha fet com a mesura d'estalvi i el posa a lloguer. Un senyor o senyora que hagi fet estalvi i hagi comprat un pis no és el mateix que que un fons voltor, i crec que quan parlem d'habitatges ha de parlar de vivenda social, és a dir, tots els governs s'omplen la boca de farem molta vivenda social, però la vivenda social continua brillant bastant per la seva absència, perquè veiem grans xifres de construirem d'aquí al 2030 tants pisos, però després. Mai s'acaba construint tot allò que es diu que s'ha de construir. Per tant, jo crec que tant per un costat com per l'altre s'han de buscar solucions que realment resolguin per tots aquells col·lectius que estan en risc de quedar al carrer o per tots aquells joves que tenen uns sous que no els permeten ni llogar ni comprar ni fer res i que allarguen perpètuament l'estar de casa dels pares perquè no tenen via de sortir i d'independentar-se amb la normalitat que en altres èpoques s'ha pogut fer.

Sí, molt d'acord amb el que s'ha comentat òbviament és el gran tema és el tema, diguem, més brutal que tenim sobre la taula perquè de l'habitatge després en pengen moltíssims més i que porten a una exclusió cada vegada més gran de cada vegada més sectors dels joves d'una pila de sectors i que per tant l'urgència és indiscutible i alhora ens afrontem amb aquesta realitat que tenim des del començament de la legislatura que no hi ha una majoria no hi ha una majoria. Coherent des d'un punt de vista ideològic que faciliti posar-se d'acord. No és només deixadesa dels polítics o dels partits, sinó que és difícil que en un tema tan polític com el de l'habitatge, que tens maneres de dretes i maneres d'esquerres d'abordar el problema per veure. Com a solució no és molt diferent si la borda és d'una manera o d'una altra, com que no hi ha una majoria coherent que permeti aprovar les mesures d'habitatge que afrontin el problema des d'una perspectiva coherent, doncs estem en aquesta situació de paràlisi. Com a mínim, jo crec que la brutalitat extrema d'aquest últim cas permetrà que hi hagi la possibilitat de dir, bé, encara que no estiguem tots d'acord, sí que estem d'acord en que hi ha algunes coses concretes que són tan bèsties que no poden passar, no? I aquí sí que només queda fora d'aquest consens, jo no sé si tot el PP, però el món de la IUSO, òbviament, que en les primeres declaracions va dir que el dret a la propietat és sagrat, davant d'un cas com el de la Mari Carmen i l'extrema dreta. Però tota la resta, en independència que no es posin d'acord amb les mesures estructurals que han d'intentar resoldre aquest problema, com a mínim esperem que siguin capaces d'abordar uns punts mínims que permetin que aquests casos tan brutals, i que jo crec que està tothom d'acord, que no es poden pujar la renda, multiplicar per 4, afectar amb gent que ha pagat sempre el lloguer, que té 87 anys, que és vulnerable, etc. Doncs que aquests casos més extrems és impensable, és imperdonable, seria realment imperdonable que no hi hagués un acord molt ràpid davant de la brutalitat del que tothom ha pogut veure.

Clar, és evident que ahir, per exemple, vam veure Gabriel Rufián gesticulant a través de les xarxes dient que si ha d'entrar Junts per Catalunya entraran algunes mesures que no comprarem, però aquí fa la sensació que, especialment des de l'esquerra, ningú no pot permetre's el luxe de no aprovar la mesura que surti del Consell de Ministres.

Jo crec que la reacció de Gabriel Rufián entra dintre de l'escenografia habitual cada vegada que Junts entra en l'equació d'arribar a qualsevol acord amb el govern espanyol. Recordem que, com deia el Pere, és evident que aquí la quadratura del cercle és complexa perquè. La falàcia de la majoria progressista que dona sobre el govern ja va quedar ventilada fa temps perquè ni Junts ni el PNB, recordem que el PNB també està en aquest paquet, combreguen amb els posicionaments que pugui tenir Podemos sobre el tema de l'habitatge. Però aquesta generositat que se'ls ha de reclamar ara, després de la imatge de la Mari Carmen sortint en l'ambulància de casa seva, la podien haver tingut en el seu moment. I la responsabilitat també és del fons i les formes. És molt probable que si haguéssim plantejat decrets separats per mantenir la moratòria dels desnonaments en comptes d'intentar embolcallar-lo d'altres mesures, doncs igual la moratòria hauria estat vigent a hores d'ara. Però cadascú té la seva estratègia. Llavors, davant d'aquesta situació. De minoria parlamentària que té el govern espanyol tampoc no han sigut prou hàbils com per plantejar les coses de manera que hi hagi el mal menor sobretot en situacions d'emergència com és la de l'habitatge. El PSOE i Somar van arribar al govern fent bandera de l'escut social i l'escut social comença per l'habitatge de les persones.

Falta un minut per arribar a dos quarts d'un tema que ha marcat molt l'agenda informativa els últims mesos, els últims anys, però especialment els últims dies, com és l'habitatge, a un altre que també ha marcat l'agenda informativa els últims mesos i els últims anys, l'educació.

El govern ha convocat aquest matí la primera cimera amb els grups parlamentaris per mirar de reflotar l'educació d'aquest país. El president Salvador Illa ha encapçalat la reunió al Palau de la Generalitat al costat de la consellera Esther Niubó amb la intenció de posar la primera pedra per aconseguir un acord de país i capgirar el descens preocupant del rendiment a les aules.

Necessitem, com a país, fixar un rumb clar i compartit que ens mantingui de manera constant en els propers anys. Hem de ser capaços de consensuar quin és el full de ruta que actualitzi el nostre sistema educatiu en l'actual context, anticipar també les necessitats futures i que el doti de l'estabilitat que tant necessita.

Tal com era previsible, d'aquesta cimera d'avui n'ha sortit ben poca cosa. El govern i l'oposició han pactat crear dos grups de treball, un per recollir les mesures concretes que volen proposar els partits i l'altre per discutir en quin termini i amb quins diners es pot invertir el 6% del PIB en educació, una reclamació històrica que el president Illa va repescar la setmana passada. L'únic partit que no hi ha anat, aquesta cimera, ha estat Vox. De fet, ha estat la primera vegada que Aliança Catalana assistia a una reunió del govern. I a la sortida, en general, han sortit tots bastant decebuts. Per Junts, per exemple, el problema és la consellera.

És evident que mantenir la consellera Niubó després d'una petició de cessament amb àmplia majoria al Parlament de Catalunya dificulta, perquè ha perdut també aquesta connexió amb el món educatiu, que té descontentament cap a la seva figura.

Però Esquerra i els comuns, que són aliats del govern, tampoc no han sortit especialment entusiasmats de la cimera i han deixat clar que l'acord de país s'ha de tancar amb la comunitat educativa.

Hem d'anar més enllà. Hi ha un contracte que interpel·li a tota la societat. I aquest contracte ha de ser estable.

Pacte sí, rescatar l'educació pública del nostre país sí. Ara, rescatar el govern i els seus problemes no.

Aquest matí, pendent de la cimera, ha estat l'Albert Prat. Albert, bona tarda. Què tal? Bona tarda. La sensació sentint alguns i altres és que no ha servit de gaire la cimera.

Ha servit, diuen, per prendre el pols, per escoltar l'oposició, però en el fons el govern el que vol és recuperar el control de la situació. Venim de mesos en els quals els sindicats de l'ensenyament han marcat el pas al govern. S'hi ha afegit el fiasco a les proves PISA i un cop superat aquest inici de curs amb vaga inclosa, el president ha agafat el timó per intentar reconduir aquesta crisi i és que en menys d'una setmana l'hem vist entomar en primera persona el fiasco de les proves PISA al Parlament, una manera d'exculpar, de blindar la consellera i no entregar el cap a l'oposició. Ha intentat superar aquest error obrint un debat de fons, ha anunciat propostes concretes, com per exemple prohibir la intel·ligència artificial als menors de 14 anys o les lectures obligatòries a batxillerat, ha encarregat aquest informe al Consell d'Educació de Catalunya. Per tant, un informe als experts i ha reunit tots els grups parlamentaris aquest matí a Palau per implicar-los en el que diu que ha de ser aquest nou debat de país. I aquí, tot plegat, una estratègia que no se'ns escapa, que el que fa és intentar neutralitzar els sindicats de l'ensenyament que portaven mesos desgastant-lo. I de fet, vostè, que aquesta setmana ja criticava aquest full de ruta de la Generalitat, no para de dir que el debat s'ha de tenir més enllà, qui diu, doncs, el president, més enllà dels sindicats, més enllà dels mestres, s'ha d'escoltar famílies, s'ha d'escoltar experts, s'ha d'escoltar partits polítics, i avui tant Esquerra i els comuns han insistit que els mestres han de tenir un paper central en tot aquest debat.

Sí, perquè el govern intenta treure el debat de només la comunitat educativa, que sigui més ampli, i en canvi, per exemple, els comuns i Esquerra que han insistit que no, no, ha de ser la comunitat educativa qui monopolitzi potser no, però sí qui centralitzi aquest debat.

De fet, el que critiquen és que es creïn dos grups de treball per intentar abordar la solució al que ha de ser aquest conflicte en l'àmbit de l'educació. Sindicats i també partits d'Esquerra insisteixen que ja hi ha els espais on discutir aquestes qüestions. I, de fet, demanen reprendre aquest debat en els espais que hi ha obert entre el Departament d'Educació i els representants dels treballadors i de la comunitat educativa.

No hi ha anat Vox, però sí que hi ha anat Aliança Catalana. I això és significatiu perquè Aliança Catalana no acostuma a anar-hi a aquestes reunions, de vegades perquè no se la convida i d'altres perquè s'auto-exclou. Però, en canvi, avui sí que hi ha anat a la reunió.

És la primera vegada que Aliança Catalana acceptava, assistia en una reunió convocada pel govern. Tirant enrere, sí que hem vist que hi ha reunions del govern en què no acabem de tenir clar si hi ha hagut una invitació formal, però sense anar gaire lluny, a principis d'any, en una cimera que va convocar el president per abordar la sortida, les mesures per afrontar el conflicte a l'Orient Mitjà, sí que se li va enviar aquesta petició a Aliança Catalana. Aleshores, no hi va anar. I en aquest cas sí que és la primera vegada que. Rosa Maria Soberana, que ha estat notícia en aquests últims dies justament per haver votat al Cosset de Vox a favor de no sancionar el partit d'extrema dreta per haver dit assassí a Lluís Companys, és ella qui ha anat, no ha intervingut, per tant, després no hem escoltat quina era la seva valoració, en qualsevol cas sí que també era notícia que el govern invités i acceptés la participació d'Aliança Catalana al Palau de la Generalitat.

No sé com ho veieu, servirà d'alguna cosa. Era previsible que no sortissin amb molta emoció, diguem-ne, perquè a més a més hem vist al Parlament de Catalunya com alguns dels grups que estaven avui asseguts en aquesta cimera han reclamat la dimissió o el cessament de la consellera Ester Nibó.

Sí, com dius era previsible perquè hi ha aquest ambient tan enrerit per tants episodis, no? Però en algun moment s'havia de començar i jo crec que el més important de tot és que des de fa algunes setmanes o alguns mesos hi ha una acceptació per part de tothom que d'aquesta crisi que té moltes manifestacions únicament se'n pot sortir amb un gran acord de país. Això diràs, bueno, això res és el mateix. No, no és el mateix, perquè hi ha una acceptació que un govern en minoria, sol, no se'n pot sortir. I de l'altra part, tampoc. O sigui, no hi ha ningú que tingui capacitat d'imposar-se completament. Per tant, jo penso, o considero, que és una bona cosa començar. Òbviament, es veuen immediatament els límits. Els límits són els que avui s'han posat de manifest. Hi ha un govern sol i hi ha una conselleria molt, molt han entredit, i per tant, per anar avançant en aquest acord de país que tothom accepta que és l'única manera de tirar endavant això tan important pel país, doncs les següents passes en algun moment s'hauran d'anar fent si es vol arribar a aquest acord de país, perquè avui han quedat clar. Avui per un cantó és important començar, però per l'altre han quedat clar els límits si no es fan coses, no?

Abans parlàvem d'habitatge i dèiem que era el tema, i segurament aquest també podríem dir que és un altre dels temes. La crisi, com deia el Pere, educacional, que arrosseguem en aquest país des de fa mesos i mesos, clama el cel i moltes de les decisions que s'han pres en l'àmbit de l'educació durant els darrers anys estan afectant de manera greu el nivell que té l'alumnat que està en aquests moments a les aules. Recuperar la situació per part del govern no és fàcil. És a dir, jo crec que en la gestió d'aquesta crisi el govern ha comès errors importants. Va pactar amb comissions i UGT i va deixar els altres sindicats a segona fila, quan són els que són més majoritaris en el món de l'ensenyament. Va haver-hi Mossos infiltrats a les assemblees i encara no n'hem tret l'aigua clara i, per tant. Crec que potser s'hauria de començar per reconèixer certs errors que s'han fet. Això no vol dir que tothom ho hagi fet bé. Els sindicats també han comès crec que en aquesta crisi molts errors. Que l'educació ha de tenir un pacte de país, per mi és més que evident, però no ara. L'educació hauria de tenir sempre un pacte de país i hauria d'estar, diguem-ne, per sobre de la conselleria de torn que toqués en cada govern, perquè si no té greus afectacions. A mi aquesta cosa d'anar creant grups de treball i assemblees i reunions i reunionetes sempre em fa por que acabi sent la dilatació en el temps de la solució quan ja tornem a tenir un altre curs en marxa i quan tenim grans reptes pel davant. Que ho diuen tots els resultats, és a dir, Pisa diu, eh, poseu-vos les piles, no? Bé, doncs crec que és greu, que el malestar del professorat és evident i que no sé, tant de bo, eh, Pere? Diguem-ne, siguem optimistes, tant de bo aquesta reunió que s'ha fet avui sigui, diguem-ne, l'inici d'una nova etapa. Però em fa por que, com que, a més a més, tant amb l'habitatge com amb l'educació, estem a les portes de moltes eleccions, al final tothom acaba arrossegant cap a casa seva i el que hauria de ser allò del bé comú, que un dia ens vàrem creure, acaba una mica sota la taula, perquè passen pel davant els interessos dels partits.

Jo és que quan sento crearem un grup de treball ja em peta el cap. Sobretot quan qui ha d'estar al cap davant d'aquests grups de treball és una consellera que ha perdut la confiança dels sindicats, que ha perdut la confiança dels grups parlamentaris i que si s'ha d'arribar a aquest acord de país que estaríem tots d'acord, que seria a l'escenari més desitjable, estan reclamant que ho lideri el president perquè la consellera no té la confiança de la resta de grups. Tots els moviments que està fent el govern de la Generalitat en aquest moment en el terreny de l'educació són propostes que no porten a concreció, són bons propòsits de farem i ho farem d'una manera determinada, que, com deia l'Albert, obre el ventall dels operadors. Sobre els quals negociar per no ser hostatges, perquè el govern no vol tornar a ser hostatge dels sindicats, però hi ha una crisi de representació tant a la conselleria com als sindicats, hi ha una crisi de confiança a la conselleria, als sindicats i amb els partits polítics. Dir ara que crearan un grup de treball perquè tothom presenti propostes és que anem sobrats de propostes fa com dos anys vam veure com crec que eren 18 experts en el terreny de l'ensenyament es reunien i feien propostes pel model educatiu, més d'un centenar de propostes que a més a més havien de algunes d'elles eren urgents havien d'implementar de manera ràpida per solucionar aquest daltabaix

que hi havia en el rendiment dels alumnes. No n'hem tornat a saber res més d'aquest grup de treball. Es va arribar a un acord o es va signar un acord amb l'OCDE després de veure que, després del primer avís de les proves PISA, amb aquest govern actual, el president de la Generalitat, s'hi va reunir i va fer gran bandera d'aquest acord. Amb les proves PISA de l'any passat. De l'any passat. I es va signar un acord amb l'OCDE, que diu, si tens un acord, un conveni amb l'OCDE, ostres, potser ho hauries d'haver fet millor, com a mínim en les formes, ja no et dic en els resultats dels alumnes. No ho sabem perquè no es poden comparar. No, no, dic en les formes a l'hora d'organitzar i no i no fer aquesta trampa de retirar alumnes. Si tens un acord amb l'OCDE, suposo que deu haver-hi algun canal més ràpid per consultar si tens dubtes. I no hem tornat a saber res més de les mesures o la intenció que tenia aquell acord amb l'OCDE. Doncs bueno, veure un grup de treball amb els grups parlamentaris que demanen la dimissió de la consellera, doncs evidentment les propostes no seran en la línia constructiva, sinó seran en la línia de relleu de la direcció de la conselleria. I per arribar a un acord de país, que insisteixo, seria l'escenari ideal, Necesites d'estabilitat

institucional, necessites d'un pacte que superi els cicles electorals i necessites d'una evidència diagnòstica. I tenim molts resultats de proves, però no hi ha manera que s'entomi quina és la realitat.

De fet, cada vegada que s'anuncien mesures sembla un cop de volant, perquè ara fa uns anys tot era la digitalització de les aules i vam sortir de la pandèmia amb un ordinador a cada alumne de secundària. Ahir sentíem a la mateixa consellera dient,

no, no, retorna als bàsics, lectures obligatòries, memorística. I una cosa és que posis una pantalla a una aula i una altra cosa és que els alumnes entenguin quin ús s'ha de fer d'aquesta pantalla. I això no es treu que no puguis llegir. A mi m'és igual si llegeixen en paper com si llegeixen en pantalla, però s'ha de saber llegir. Hem confós el posar pantalles amb l'educació en pantalles. I aquest és un dels problemes. Ara hem de tornar, els nanos han de llegir Mercè Rodoreda, el Quijote i tal. Em sembla fantàstic. El que no entenc és perquè no ho feien abans ni tan sols, ni que fos en una pantalla.

Jo crec que el més important és que en els últims anys han passat pel control del departament, Junts, Esquerra, el PSC, i el resultat és dolent. Perquè tothom ha pensat que ho podia fer sol, tothom ha pensat, jo tinc la resposta, jo tinc la solució, i entrem en una fase en la que penso que comença a ser compartit que no, que ningú se'n sortirà, i menys encara un govern en minoria. Fa anys que tenim també governs en minoria, però que ningú se'n sortirà. I per tant això que sembla una tonteria, i que és una mostra de debilitat, alhora és el que em fa ser no optimista, perquè òbviament estic d'acord amb el que es deia abans, que les condicions són molt complicades, però com a mínim és el primer pas que ha de permetre avançar en una solució a llarg termini, a cor de país, o com se'n vulgui dir, que passa per. L'acceptació que ningú se'n sortirà sol, tots han fracassat sols. I per tant, bé, és una nova situació que jo crec que té aquesta cosa bona, tot i que és, insisteixo, només un punt de partida i molt poqueta cosa, però necessària per poder avançar en la situació correcta.

Bé, hi ha pròxims passos? No, no, anava a afegir una qüestió

que apuntava la Isabel i és com aquest grup de treball on el govern convida els grups parlamentaris ho pot fer amb una interlocutora com és la consellera d'Educació a qui li demanen constantment la dimissió. Avui s'han creat dos grups de treball. El principal, on s'han d'abordar les mesures concretes per reorientar aquest model educatiu, el govern no l'encapçalarà. És a dir, el govern ha tret de l'equació la consellera.

I ho lidera el Consell. Sí, però jo l'exconseller del Pozo resulta que va entrar amb aquest govern, vull dir que aplicarà les polítiques d'aquest govern. O sigui, aquí el problema també és que la direcció del Consell d'Educació també es relleva amb el canvi de govern. O sigui, estem sotmetent tots els interlocutors en el terreny de l'educació a cada cicle electoral. Doncs això que diu el Pere no podrà ser.

Hi ha nous passos o no? No, no, no.

L'única data a l'horitzó que tenim ara mateix és justament la de l'encàrrec que té el president del Consell d'Educació de Catalunya, que és entregar aquestes conclusions a dita l'abril. Aquí, durant aquests mesos, s'escoltarà l'opinió dels grups parlamentaris,

veurem com acaba. Però el problema és aquest, no? És a dir, a l'abril estarem a dos mesos de tancar el curs.

No, però, escolta, és que el Joan Manuel del Pozo, el plantejament que fa és que ja ha tirat enrere, perquè inicialment ell el que volia és, no pot ser fer-ho coincidir amb les eleccions municipals. I llavors va dir, bueno, cap al març, ara ja estem a l'abril, sap perfectament que no arribarà, igual que mesures per pactar el 6% del pressupost. Tu creus que els partits de l'oposició voldran participar del pressupost del govern de la Generalitat si no li voten el pressupost? És que tot és una mica. Bé, doncs veurem.

Avui hem tingut aquesta primera reunió. No ha estat especialment lluïda i pel que veiem no li veiem molt d'objectiu o molt de futur a l'horitzó. Albert, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Són tres quarts de quatre d'un divendres, en què, per tant, hi ha estrenes de cinema. I n'hi ha una de la qual fa setmanes que en parlem. Avui, per fi, podrem veure La bola negra. Ara ho comentem.

Darrere d'una truita ecològica hi ha molt més del que penses. Gallines criades sense gàbies, a l'aire lliure, alimentades amb vinsos i ferratges ecològics, respectant el seu benestar, amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Hay mucho nivel sobre el terreno de fútbol en ocasión, David. Esto promete, Manu. No lo creo. Comienza el tiki-taka.

¡Vamos, vamos, vamos! ¿Por qué facilidad resolvió? Sin complicaciones. ¡Ven a por más! ¡Venga!

Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan. El dia que vaig entrar aquí a Sant Benet les relacions van canviar.

La idea de tenir una parella es va reconar. 18a temporada. Aquí, aquesta setmana, mano jo.

Si li s'agrada, estic aquí. I si no, també.

El divan amb Sílvia Coppolo. Aquest diumenge a les 9 del vespre.

Errati. Som Trescat.

Avui és el dia d'això que sentim, de La bola negra. Després de tants mesos sentint-ne parlar, podrem veure per fi al cinema la pel·lícula dels Javis i valorar per nosaltres mateixos si el que diuen els crítics encaixa o no amb la nostra opinió. En un principi, les crítiques són aclaparadores, ara, però, sembla que hi ha alguna dissidència. Ja sabeu que a Catalunya Ràdio, quan parlem de cinema, parlem amb el cap de cultura de Catalunya Ràdio, el Marc Garriga. Marc, bona tarda. El tenim a Sant Sebastià. Escolta'm, la pregunta inicial és molt clara. Està justificat tot el que s'ha generat al voltant de la bola negra o aquí hi ha una mica de merchandising i d'oportunisme?

Clar, estàs parlant amb una persona que l'ha defensat des del minut zero. Jo el primer dia que la vaig veure vaig quedar meravellat. Per mi és una pel·lícula monumental. Des d'aquell moment, des del Festival de Canes, no es va engegar una campanya de marketing per part de la productora, distribuïdores, etcètera, sinó que la campanya, entre cometes, si li voleu dir així, doncs la vam fer la gent que l'anàvem veient i que anàvem lluant-la als quatre vents. És evident que ara sí que s'han posat, s'ha engegat la maquinària ja des de fa uns dies pel que fa aquí a Catalunya i ara sobretot també als Estats Units de la mà de Netflix. Aquí la portarà Movistar Plus, però als Estats Units és Netflix i Netflix s'ha engegat allà la gran maquinària de cara als Oscars. Però jo crec que ha sigut una campanya, com deia entre cometes, molt natural, molt orgànica de la gent que l'ha anat veient i que l'ha anat comentant i ha anat explicant que han quedat enlluernats per aquesta pel·lícula dels Javis.

A veure, què té aquesta pel·lícula? Perquè a vegades, quan els crítics us poseu tant d'acord, el públic diu, bueno, escolta'm, però això, si em comencen a parlar de la fotografia i a parlar d'allò, a mi m'avorrirà, o no? Què és el que té aquesta pel·lícula?

A veure, se li pot posar alguna pega? Se li pot posar alguna pega si busques molt, per part meva? Podríem dir que és massa llarga perquè dura 155 minuts. El que passa és que jo, com que estic bocabadat veient-la, per mi no necessito que s'acabi. 155 són dues hores i mitja, eh? Dos hores i mitja passades, eh? Exacte. Que hi ha algun subratllat innecessari, etcètera, etcètera. Però jo trobo que és una gran pel·lícula que està agradant no només a la crítica, tot i que, com deies, hi ha alguna dissidència ja, sinó que està agradant molt al públic, que jo crec que això al final és el més important. Els directors fan les pel·lícules perquè la gent les vagi a veure, Santiago Segura s'enriu de la crítica mentre mira el compte corrent, per exemple, i els Javis que sí que els encanta que la crítica bufi favorablement o que els donin premis com els van donar Canes, perquè és un premi de prestigi majúscul, però per ells el més important és què diuen els espectadors. I hi ha un varem, o sigui, hi ha proves que al públic li està agradant, perquè el Festival de Toronto, que és el més important de Nord-Amèrica, ha guanyat el premi del públic. Que és el premi més important d'aquell festival. Per tant, tenen el vistiplau d'una audiència de fora que representa que en sap, perquè diuen que el públic de Toronto és gent que en sap. I ara tindran el premi del públic també aquí a Sant Sebastià. Per tant, també el suport del públic d'aquí amb una pel·lícula que pot generar divergències a nivell polític, perquè parla de la Guerra Civil, a altres nivells. Per tant, al públic, aquí li han donat la segona millor nota de la història del festival en 74 edicions. Per tant, la crítica. Que digui el que vulgui, que nosaltres intentem orientar, però al final el públic està confirmant que els està agradant molt. Per tant, al final la intenció nostra què és? Convidar i animar la gent a que vagi al cinema. Jo intento fer això quan comento les pel·lícules. Jo crec que aquesta és una pel·lícula que a la gran majoria del públic li agradarà.

L'altre dia algun deia, aquesta que és la de l'orca, home, de què va la bola negra?

L'Horca, més que l'Horca, ell, com a autor, el que plana durant tota la pel·lícula és el seu esperit, una mica les seves idees, perquè sí que és veritat que està present. La pel·lícula són tres històries, una està ambientada, situada al 1932, i està basada en La bola negra, que és una novel·la de l'Horca inacabada, només es conserva en quatre pàgines, i els cabis han reimaginat com podria seguir, han tingut aquest valor, després hi ha una una altra història el 1937 aquesta ja en plena guerra civil que està basada en una obra de teatre d'Alberto Conejero i que va ser una mica el punt de partida inicial de tot el projecte dels Javis i això és una història d'amor entre dos soldats de bàndols diferents i després hi ha un altre salt temporal el 2017 que és una història d'un jove que de sobte rep una herència inesperada d'un avi que no coneixia l'habilitat dels Javis és. Com trenen la trama de manera que va saltant d'una època a l'altra sense que ho notis, és una cosa molt natural, està perfectament narrat i a més a més cada història té el seu ritme narratiu per adaptar-ho al relat i a més a més fan una cosa que algú critica, però jo crec que és una de les coses bones de la pel·lícula que és que cada escena està pensada a nivell artístic, a nivell musical, a nivell interpretatiu i acaba sent un prodigi visual i el que expliquen és una història per recordar com el col·lectiu LGTBIQ+, ha estat marginat al llarg de la història, és una història de rebel·lió, de silencis, però també de reformar la identitat de cadascú,

etc, etc, etc Pere, Isabel, Mònica, sou dels que quan una pel·lícula genera tota aquesta unanimitat, al principi tot és unanimitat i de sobte apareix algú que doncs a mi em fa mandra, doncs jo no la miraré segur que no està tan bé, esteu amb ganes de veure-la, no la penseu veure, que.

Jo sí que tinc ganes de veure-la i més després de sentir ara el Marc, no? Però sí, amb tot el que he llegit, el tema també i els Javis, els que hem vist la Macías, per exemple, que no té res a veure, òbviament, però sí que és el mateix autor, dius, bueno, ho vull veure tot, d'aquesta gent, no? I, per tant, doncs sí, tinc ganes de veure-la.

Jo fa uns quants dies, quan venia cap aquí a la tertúlia, vaig veure en Marc aquí a la redacció i em va dir, s'ha de veure, i ja me'l vaig creure. Clar, me'l vaig creure. Tu creguis tot el Marc, eh? Bueno, jo me'n refio, me'n refio. Alguna recomanació que diguis. Me'n refio, me'n refio. Per tant, sí, la veuré. Aquest cap de setmana no, però la veuré segur.

Aquest cap de setmana compta perquè hi ha prevendes històriques, s'han posat nous passis que no estaven previstos per intentar fer front a aquesta mena de hype que s'ha generat amb aquesta pel·lícula, vull dir que hi ha aquesta bogeria general. Marc,

i aquestes enquestes que comencen, apostes que comencen a córrer als Estats Units sobre la possibilitat de guanyar tants Òscars, te les creus?

Me les crec perquè són gent que porta molts anys fent quinieles i la veritat és que això pot ser històric. És a dir, en aquests moments es diu que tenen opcions de tenir com a mínim una dezena de nominacions, però hi ha l'Òscar a la millor pel·lícula internacional que el tenen. Pràcticament assegurat, el de guió adaptat també, el de direcció tenen molts números, i estan batallant freca-freca amb l'Odissea per guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula. A veure, no s'ha estrenat als Estats Units, s'estrena el 16 d'octubre. Quan s'estreni allà, jo crec que encara les opcions pujaran més. Ja sé que estem generant això que fem molta broma aquí, estem fent la bola de la bola negra, però és que, de veritat, jo crec que aquesta pel·lícula. Recordeu que com a pel·lícula espanyola fins ara la que ha tingut més nominacions ha estat dues una pel·lícula del Modóver per tant aquí ara es diu 10, 12, 14 nominacions només que han acabat tenint 6 o 7 això serà històric Isabel.

Jo la veuré, però em prendré el meu temps. Si jo és que quan es fa la bola, diguéssim, i tothom va darrere de la bola. Se't fa bola, eh? Sí, em fa bola. I llavors m'esperaré, i quan tothom hagi fet ja totes les seves opinions i crítiques i estiguin els spoilers i reggaetespoilers fets, llavors m'asseuré i la veuré amb calma. I llavors podré dir allò de. No era per tant.

Per cert Marc, podem reivindicar una certa catalanitat de la pel·lícula, és a dir, hi ha molt talent català que està implicat d'una manera o d'una altra a la pel·lícula, que evidentment és dels Javis i que evidentment és una pel·lícula espanyola, no estic dient que sigui una pel·lícula catalana, però aquí hi ha talent català.

Sí, sí, sí. Hi ha el Raúl Fernández, el refri, que és l'autor de la banda sonora, la Gris Jordana, que és la directora de fotografia, la Judit Ferrer, responsable dels decorats, el Roger Vallés, l'Oriol Guardiola, la direcció d'art. És un equip artístic, sobretot tècnic, també, amb qui els Javis han anat treballant també de fa temps, a la Messias, com deia el Pere, que és un equip molt català i en el que han confiat de fa molt de temps. Per tant, bé, si podem reivindicar una mica la catalanitat d'aquest èxit, doncs ho farem.

Tres minuts per arribar a les quatre, tres minuts per saludar el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola. Aniràs a veure la bola negra? Tinc ja l'entrada comprada. Compte, un dia. Per tant, aniràs aquest cap de setmana? No. Dilluns. Ah, molt bé. Després del programa. I per tant, l'has hagut de comprar a l'avançada? Has hagut o has volgut? De fet, no l'he ni comprat jo.

Me l'ha comprat la Marta Montaner. Mira què et dic. Veus? Perquè hi aneu junts. I teniu ganes d'anar-la a veure? Home, sí, clar. Bàsicament, sí. Vaja, anem en grup. Si algú més es vol apuntar, no sé si encara quedaran entrades, però vaja, que fem una comitiva de la tarda. I ho dic aquí, si algú encara no l'havia comprat, fem comitiva de la tarda. Molt bé. Doncs, escolta, em queda obert el costat del cine. Els oients també? Sí, sí. De fet, és un pas exclusiu. No, no, no. Embolica't, embolica't quan vulguis. Estava a punt de dir la sala i tot.

Posta't en un jardinet, a veure després com surt. Posta't a la ràdio. Propagant, eh? Sí, clar, clar, no convides, no, no. Ets una mica garrepa. No, pagant tots. Vull dir que no els conviden, els de Sinesa. Si volen pagar, convida que conviden. Deixa'm acomiadar el Marc Garriga, que tinguis alguna pregunta per ell, que el tenim allà a Sant Sebastià, hi ha d'haver pel·lícules i passis.

Mira, només et dic que aquesta tarda en parlarem també. Hem anat a un cinema dels primers passis que s'han fet a Barcelona i tenim talls de gent que ha sortit del cinema. I què, i què? Hi ha llàgrimes. Sí? Sí. Vaja, en positiu, eh? De gent anònima. Ah, ho descobrirem a la tarda. Ah, molt bé, molt bé.

Marc Garriga. Us diré que jo l'he vist dos cops i el segon cop pensava, em fixaré en altres coses, però no m'emocionaré com la. Em vaig emocionar i vaig tornar a plorar. Veus?

Mar Garriga, des de Sant Sebastià. Gràcies, bona tarda. Doncs Garriga, ja sabem que parleu de la bola negra. Alguna cosa més aquesta tarda, a la tarda?

Un nom que no necessita presentació. Ramon Pellicer. Què et sembla? Sí, està a punt d'estrenar el programa diumenges a la nit. Doncs el tindrem aquí assegut. Està entrant per la porta ara mateix. I de seguida parlarem amb ell.

Molt bé, doncs, escolta'm, no ens parem aquesta conversa del Francesc Garriga amb el Ramon Pellicer, que ara entra a l'estudi de Catalunya Ràdio. Nosaltres acomiadem el Pere Rosinyol, la Isabel García Pagán i la Mònica Sabata. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima. De seguida, doncs, el Garriga amb la tarda o els blocs informatius del 3Cat Info. Nosaltres tornem dilluns a partir de les dues en una nova edició del Catalunya Mitjà. Fins llavors, bon cap de setmana a tothom.

Catalunya Migdia, amb Óscar Fernández.