Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 27/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia amb la investigació dels Mossos d'Esquadra tant per saber quan i on hi poden haver nous saquejos i aldarulls, com també per determinar qui va organitzar els aldarulls de dissabte passat. La Generalitat aposta per la madura contra els implicats i es personarà en totes les causes judicials que s'obrin. També hem passat per Israel, que avui celebra unes eleccions clau pel seu futur i, de fet, pel futur de tota la regió. I ens hem fixat en el primer contracte programa entre la Generalitat i Renfe en 15 anys, que govern i operadora han aprovat aquest matí per fixar les condicions en què s'ha de prestar el servei de Rodalies a Catalunya. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjana. Què més podem afegir-hi?

Doncs mira, tenim una nova incidència al túnel del Cornell que torna a afectar la línia Llobregat a Noia dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Barcelona, Joan Garcia, bona tarda. Bona tarda, és la mateixa de fa uns dies. Aquest matí han tornat a caure pedres o balars de la via superior. Que té a dir fa el túnel del Gornal de Ferrocarrils i ara tècnics de les dues empreses estudien quina actuació hauran de fer. Recordem que tot just ahir s'havia reprès la normalitat al servei de Ferrocarrils perquè van donar per feta la reparació. Ara, però, s'ha tornat a la via única entre les estacions d'Europafira i l'Hospitalet Avinguda Carrilet i això vol dir menys circulacions. Els trens d'Igualada i Manresa comencen i acaben a l'Hospitalet Avinguda Carrilet. Entre aquesta sessió i Plaça d'Espanya hi ha la línia 1 del metro. Els de la S3 de Can Ros només en passa un cada hora i els de la S8 amb Arturell en Llas n'hi ha quatre cada hora per sentit.

Més qüestions. La jutgessa de l'Audiència Nacional, Maria Tardón, que investiga l'entrada massiva de migrants a Ceuta, demana al govern espanyol que desclassifiqui amb caràcter urgent els informes del CNI i de les forces armades. Dona 15 dies a l'executiu de Pedro Sánchez perquè li entregui les notes i els informes que va fer servir el Servei d'Intel·ligència espanyol, especialment sobre l'actuació de les autoritats del Marroc. En àmbit judicial, també, el jutge que investiga, José Luis Rodríguez Zapatero, rebutja demanar a l'Arabia Saudita informació sobre l'origen de les joies que la policia li va trobar al despatx. Li havia demanat Zapatero, alegant que el rei Abdalá li va regalar les peces durant el viatge oficial que va fer el monarca el 2007 a Espanya. El magistrat de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, ho posa en dubte. Diu que no és necessari i retreu a Zapatero que les joies no estiguessin a l'estoig original ni tinguessin cap certificat oficial. A Sergi, una trentena de manifestants van entrar ahir a la nit en una cadena de televisió favorable a l'expresident Aleksandar Vucic. Els manifestants afins a la llista d'estudiants van interrompre l'emissió de la cadena i van exigir l'atenció del seu director, a qui acusen de promoure fake news i campanyes de difamació. I un últim apunt, tornant a Catalunya. A Ulldemolins, al Priorat, busquen gestor pel Casal i Bar del Poble. És la cinquena licitació del servei que fan en 10 anys i que no funciona. El problema també es produeix a altres municipis rurals. Ho ampliem des de Tarragona, Manel Sastre.

S'ofereix un contracte de lloguer simbòlic de 250 euros mensuals en un primer any totalment gratuït i habitatge per la família. L'alcalde Sergi Méndez espera poder reactivar aquest centre després de 10 anys aturat.

Que no és capaç d'engegar ni de trobar persones interessades en obrir i tirar endavant aquest negoci. Són 10 anys de feina continuada a licitacions, en inversió per a millora i modernització econòmica, Ens preocupa especialment com passen els anys i les licitacions acaben quedant desertes.

A Prades, al Baix Camp, tenen un problema similar amb el bar del centre cívic.

Passant 4 minuts de les 3.

I amb la Neus Tomàs, directora adjunta del diari Oponés. Bona tarda. Bona tarda. L'advocada Gemma Calvet. Bona tarda. Hola, bona tarda. I el periodista i escriptor Jaume Clotet. Bona tarda. Bona tarda. Tot bé, els tres? Bé. I tu? Bé. Si no entrem en detalls, bé. Si després entrem en detalls, la cosa es complica. Per tant, ens quedem en la superfície i així no cal explicar les misèries. Correcte. Avui, però, us he canviat l'Aderia.

Tenim el David, que ara ven malalt, no és res greu, però no podia estar avui amb la dèria, i per tant li han canviat el dia, i per tant hauré de suportar l'Empar Moliner. Bona tarda.

Bona tarda, a més a més, jo no volia venir divendres. Ah, per això no ho sabíem. No, saps què passa? Si ho arribo a saber no et canviem el dia, més que res per portar-te a la contrària. Per fotre'm. És el teu deure i el meu tornar-te-la. Divendres, dissabte és la castanyada. S'ha de ser molt avorrit. El mandat català és ser avorrit. Venir aquí és divertir-se una mica. Jo no puc fer això. Podria ser com fos amb Jaloui.

Anava a preguntar-te de què vas però clar, com que has canviat els parteners els has hagut d'explicar totes les teves aventures i desventures amb el carnet de conduir els del divendres ja s'ho saben de memòria els del dimarts no els que som oients també continues, evoluciones favorablement l'altre dia vaig anar

a dinar a Balaguer que estàs descobrint coses que per altra gent seria normal com fer un viatge a Balaguer.

Vaig anar a la guia amb cotxe, una il·lusió màxima. La senyora del GPS, que aquesta senyora també l'haurem de portar al psicòleg. Perquè no em jutja quan em salto una sortida. No em diu, t'has equivocado, lerda. Bueno, és catalana. Llavors em va dir, continua 100 quilòmetres. I vaig pensar, hòstia, que bonic, això.

És molt extraordinari. Estàs descobrint un món nou, l'empar, això de conduir. Què? Quin tema ens portes?

El que ha passat a Barcelona aquest cap de setmana, que és el preludi del que passarà el cap de setmana que ve, suposo, farà que per sempre, per fi, preferim la castanyada Halloween, ja ho veurem. Els grups de xat, on hi ha nois de 14 anys. Que es fan d'una manera molt impostada els organitzats, diuen coses com este gobierno nos roba, es pot parlar de malestar, jo avui he sentit totes les tertúlies, tota la tertulianada parlant del malestar dels joves, també he sentit el contrari, evidentment, però el malestar d'aquests adolescents. Jo crec que no s'ha de fer gaire romàntic perquè roben iPhones. Tenen pares, aquests nois, però potser no hi són. Abans, si em permeteu la simplificació, hi havia un tipus d'educació de la que sortosament ara ens en podem riure, on et deien, això es fa així perquè ho dic jo. Ara hi ha un tipus d'educació de la que també sortosament ens en podem riure, on et dirien, per exemple, vols una classe de taekwondo emocional o prefereixes compartir galetes de girasol sense gluten mentre ens donem un temps sense pantalla? Nen, neni. Entre aquests dos grups, però, que són exagerats, que són simples, hi ha un tercer grup, i és. El dels que tenen pares absents estem parlant de gent de 14 anys mares submises al marit o amb massa hores de feina o amb massa pobresa o lluny pares massa lluny de casa o amb massa feina o amb massa pobresa la jutge. Ha renyat aquests pares de fills bàndols per no saber on eren dissabte a la nit. M'ha fet pensar això, perquè potser la societat està dividida no pas entre uns i altres joves, sinó entre uns i altres pares. La policia, tothom, està fent aquests dies una crida als mestres perquè tinc la sensació que intueixen que des de l'aula es pot potser. Educar aquests, els que hi vagin, els dolentots de la classe, són els que sempre arrosseguen tot. En tot cas, aquest matí, a les tertúlies, jo he sentit manifestants, no ho són, són l'expressió clara d'un terme que fa molt de vell i que és mal educat. Els grups de guats, per cert, és clar, Tots els periodistes, tothom s'hi ha infiltrat, tothom s'hi ha ficat, tots són en castellà. Algun petit ésser, futur lladre de bosses de marca, diu, ningú en català, o sí, llarga vida al banc del nostrat, el delinqüent que s'expressa en la llengua de mossèn Cinto Verdaguer, i que vigili, perquè jo diria que els altres Robin Hoodets li trencaran també a ell la cara.

Doncs és la visió de l'Empar Monià sobre els aldarulls que vam tenir dissabte passat a Barcelona. Ella deia, mira què passarà dissabte que ve. No, ara mateix és impossible saber-ho, perquè és veritat que hi ha convocatòries, no només a Barcelona, sinó també a Terrassa, també a Badalona. Diumenge n'hi va haver a Granollers i a Girona, que no van tenir ressò. Ahir mateix n'hi havia una altra també a Plaça Espanya, a Barcelona, que tampoc no va tenir ressò, perquè ara mateix estem en aquest període en què. Hi ha mil i una convocatòries i no saps quina és la que aconseguirà quallar, per dir-ho d'alguna manera. Com ho veieu?

Aquesta excusa dels pares em sembla una mica pueril, parlant d'adolescents. Per què? Doncs perquè prou feina tenen de vegades aquests pares i mares en treballar, en tirar endavant la família, en preocupar-se pels seus fills i una cosa és que judicialment hi hagi la responsabilitat subsidiària civil pels danys que causen, que a mi això em sembla raonable perquè s'ha d'indemnitzar, però la culpabilització crec que és molt més complexa aquest fenomen i crec que hauríem de fer un gran esforç aquests dies seguint els anàlisis que estan fent. En desactivar la manipulació que estan vivint aquests joves aquests joves estan sent instrumentalitzats i això ja cada vegada s'hi està apropant més les investigacions per enmig d'una comtesa electoral aquí i a França curiosament aproximar els electors a posicions absolutament hard respecte de la immigració i respecte de la diversitat. I aquests joves reben el que ara tractava recordant, no recordo el nom del sociòleg, però hi ha hagut ja als anys 80 la teoria dels grups, no? És a dir, com en el moment en què tu et vas fent adult, és el moment més fràgil perquè la influència del grup t'apropia conductes que potser per educació, per valors o naturalment no t'hi aproparies. Això en l'àmbit del consum de drogues s'ha estudiat molt i en l'àmbit criminal també, perquè jo sí que estic d'acord amb tu, això no són protestes, això són molt més calderulls, són delictes. Per tant, hem de parlar fins a

quin punt aquests joves dirigits amb ells, traspassant la criminalització, volen ser. Manipulats, o tenen la força i la coherència individual per dir, puc estar en desacord amb coses d'aquest sistema, i és evident que hi ha raons per dissentir de l'estat de coses, no? Però estic absolutament en contra de la violència gratuïta i dels robatoris amb intimidació, com s'estan fent. És a dir, són dos plànols als quals s'hi pot arribar si el jove, i la estic massa seriosa per una tertúlia com aquesta. Però penso que és un aprofitament, per si per casualitat hi ha joves que ens estan escoltant, es puguin veure interpel·lats en la seva capacitat de personalitat pròpia i de sentit crític. La Neus va dient que no. No, deia que no, ara de per si ens estan escoltant. No, però no ens estan escoltant. Perdona, potser estan a casa i la mare ens està escoltant o el pare ens està escoltant. No podem deixar-ho per tancat o potser a algú se li acudeix fer un tall a Instagram. Però em penso que és molt important arribar a aquests grups des del punt de vista de les persones que l'integren. I evidentment parlar de manipulació. I a una persona no li agrada que li diguin que està sent manipulat. I potser reflexiona una mica. I estic sent una mica ingenua, eh? Ho reconec. En el sentit de la proposta de canvi d'aquest relat.

Però és que l'altre és el bé, el mal, ells i nosaltres. I això està absolutament abocat al fracàs.

A mi m'agradaria de veritat tenir-ho teoritzat i de manera ordenada i tenir-ho clar, però és que no ho tinc gens clar. Una cosa del que deia l'Empar, que el jutge, o la jutgessa crec que era, va dir als pares que. Havien d'estar pendents del que feien els seus fills. Això es fa sempre amb els menors. Els companys de tribunals m'han dit que no és una qüestió excepcional en aquest cas, sinó que sempre que hi ha un menor implicat en algun tipus de delicte, com que la responsabilitat legal és dels pares, sempre se'ls trasllada aquest mitjà. Ho veig bé, 14 anys. Sí, però dic en el sentit que no és una qüestió excepcional pels xavals d'aquest cap de setmana, sinó que es fa sempre quan hi ha menors implicats. Respecte al que deia Gemma de les edats, clar, jo crec que no és el mateix un noi de. Dic noi perquè la immensa majoria, almenys en el cas dels detinguts, eren nois. Crec que hi havia només dues o tres noies. Sí, dues o tres noies, no? No és el mateix un de 14 que un de 17, són tot menors. Totalment. Són tot menors, no? Per tant, a mi m'espanta molt que hi hagi, no sé si dic criatures, però nois de 14 anys que estiguin disposats a fer el que van fer aquest dissabte. També és veritat que sent un fenomen que s'ha d'admirar que ha passat,

Hem de saber també que eren els que eren, vull dir que hi ha moltíssims més nois amb un perfil similar als que van estar el dissabte sortint a liar-la, perquè allà no hi havia cap mena. Uns 500 calculaven els Mossos dissabte a la nit. D'acord, doncs són molts, però són 500. Ho dic perquè, com que s'està aprofitant tot ara per la campanya electoral, perquè ho estem veient des d'ahir, l'ús que se n'està fent i s'està barrejant tot, doncs jo crec que aquí hi ha dues coses. Una, primer, mira què ha passat, perquè ni els Mossos saben encara, ni saben si podran saber qui estava com a. Autointel·lectual o el que sigui. Tu citaves França, Itàlia, comentàvem aquest matí a Itàlia, també van tenir una alerta i van estar allà mirant i hi havia nous ciutats on també hi havia gent disposada a liar-la. Dos, és impossible, però el que s'hauria d'esperar és que hi hagués una certa responsabilitat per part de tots els partits en aquest cas, més enllà de la solidaritat amb els comerços afectats, per suposat, ajudar-los amb el que calgui, però no més llenya. I després el tema de les plataformes. És a dir, TikTok ara ha dit posaré més gent a vigilar i miraré que no passi. És que sempre actuen a reacció. Mai abans. Perquè no els surt a compte, perquè els surt més a compte que hi hagi problemes

de convivència i pagar la multa i continuar fent diners que no està pendent del que s'està difonent gràcies a ells. Perquè això és el que està passant. I l'última. Crec que quan diem de com arribar a aquests nois, ja no et dic només aquests, sinó nois que puguin estar en aquesta situació de malestar molt mal canalitzat i, evidentment, necessiten un escarment perquè entenguin que la violència gratuïta ni la violència per divertiment resultarà als seus problemes, sinó més aviat es complicaran encara molt més la vida. No sé quina és la manera d'arribar-hi, però, malauradament, no és ni en aquesta tertúlia ni en el meu diari ni fins i tot en canals que nosaltres podem tenir més Instagram, no circulen per altres llocs que nosaltres hem descobert plataformes aquests dies que no sabíem ni que existien.

Jo no crec que eren les teories de la conspiració, per tant, no crec que darrere d'aquests aldarulls hi hagi ments perverses fora del país de l'extrema dreta o de l'extrema esquerra. Jo crec que és una cosa gairebé d'adolescents. Avui qualsevol crea un grup de WhatsApp o de Telegram i de seguida tens centenars de seguidors. Les imatges que corren les han fet a miar molt mal fetes. Estan en castellà, a l'hora hi ha senyera, està ple de faltes, no s'entén gaire, no està una cosa elaborada. I des del punt de vista de qui ho fa, que no té per què participar en els alterulls ni en els saquejos, és també un acte de, ostres, mira que guai, he fet això, s'ha liat molt part de. Jo estic a casa meva fent només les xarxes socials. Per tant, que beneficiï, que jo estic d'acord, que beneficiï l'extrema dreta no vol dir que ho munti l'extrema dreta. Segón, crec que el fet que sigui espontani o d'aquest nivell fa que per la policia sigui difícil de trobar, se sorprenguin del nivell de violència de gent que es convoca perquè no tenen ni idea. La policia, que no és tonta com diu la frase, la policia qui persegueix o qui espia o qui vigila a l'extrema dreta, a l'extrema esquerra, ja fan aquesta feina. Aquest cas els ha sorprès perquè jo crec que no emana de cap d'aquests àmbits que ells tenen totalment controlats. I estic d'acord amb la Neus que els partits haurien de fer un acte de maduresa i deixar-se una mica de campanya electoral, que jo sé que és impossible, i afrontar-ho d'una altra manera. I després una cosa que ha dit l'Empar, que m'ha agradat molt, que m'ha desbloquejat un record, quan ha dit que hi havia gent que deia no parleu en català, no?, de. Sí, sí, un grup de WhatsApp. Exacte.

I l'altre li ha contestat, diu, diu, jo, però soc mestís, soc català rus.

Imagina't. La captura del missatge. No es pot delinquir en català a aquest nivell, perquè m'ha recordat que als anys 90 hi havia un atracador de supermercats d'Osona, del centre de Catalunya, que ell vivia en la catalanitat total. I atracava supermercats dient mans en l'aire, com el Tintín. I quan va arribar la policia. Deien, ha sigut aquell, perquè ningú més a Catalunya atracava supermercats dient mans en l'aire. I llavors ells sempre anaven a trobar i deien, però com és que m'agafeu sempre? Perquè parles en català.

La sèrie de televisió de sobretaula que hi havia el venedor de droga en català, que era molt poètic i deia, tinc una substància com la molt malada. L'Institut d'Estudis Catalans l'ha de subvencionar

immediatament aquest delinqüent. Deixa'm incloure la conversa a algú que a Catalunya Ràdio el tenim molt pendent d'aquests grups de WhatsApp, de Telegram, seguint com es van crear, com estan evolucionant i com van seguint, que és el Carlos Baraybar. Carlos, bona tarda. Què tal, bona tarda. No hem de pagar un psicòleg, sinó un psiquiatre, quan hagi tot plegat, perquè. Tantes hores allà dins, no sé. Com està evolucionant? Perquè sí que tenim la sensació que, com a mínim, les plataformes, ni que sigui tard, i com deia la Neus, una mica remolc, sí han posat les piles i com a mínim estan tancant grups. És veritat que tan bon punt en tancar un, se n'obre un altre. Però com a mínim van tancant-ne, no? Sí, d'última hora, diguéssim,

han tancat l'altre grup de Telegram on hi havia més de 2.500 persones, que ja, com dèiem, segurament hi havia més gent que mirava, que no pas adolescents preparant els aldarulls, però han tancat aquest i n'han tancat algun altre de Telegram amb molta menys gent, amb centenars de persones. Per tant, estan en Telegram bastant per feina, perquè realment en aquests grups on això sí violava les condicions d'ús, en aquest grup concret en el que tenia 2.500 persones, hi havia hagut un gir curiós al final. En aquest grup estava tancat, la gent no hi podia parlar, I l'administrador havia posat els dies abans jo us coordinaré amb els meus infiltrats i us direm on hi ha botigues o sense policia on podeu anar. Llavors, en les últimes hores havia canviat aquest missatge per dir això és un grup pacífic i el que farem és buscar una cafeteria on prendre un cafè tranquil i ja us direm on heu d'anar. Molt subtil. I en aquest missatge havia afegit un a banda de no som el Mossad, no som ningú, i ja deia els mitjans de comunicació que sapíeu que estem oberts a donar entrevistes i que tindran un cost. O sigui, ja estàvem aquí amb algú que està. Molt bé, molt bé, molt bé. Exacte. Aquest és el gir final que aporta una mica el que deia segurament el Jaume, que hi ha algun nano aquí a casa seva intentant fer una jugada de mestre i que ara, bé, el grup ha tancat, ara veurem on se'n va, però és veritat que també encara hi ha grups de WhatsApp actius, que de moment WhatsApp no s'hi està posant, que així com s'hi està posant Telegram o TikTok, de meta de moment no en sabem res, queden actius alguns grups de WhatsApp, on s'estan redirigint a grups d'Instagram, Veurem què passa. De moment sembla que Meta és l'única que no ha fet res. És veritat que les altres dues ho han fet obligades, diguéssim.

El que tenim avui a nivell polític és que el govern es personarà com a acusació particular en tots aquells procediments que es derivin de la investigació d'aquests aldarulls. Diu que està treballant per saber què s'amaga al darrere d'aquests grups de Telegram o de WhatsApp, on es van trobar els joves per participar als saquejos. L'empresa d'anàlisi de dades Golden Owl ha emès un informe on suggereix que els disturbis de dissabte passat en pillatge en una vintena de botigues al centre de Barcelona no van ser espontanis, que estaven organitzats, que estaven coordinats. Hem pogut sentir al matí de Catalunya Ràdio la investigadora Marga Herrero que ha explicat com va començar tot a TikTok per redirigir-se després a WhatsApp i a Telegram.

Hay una coordinación que es como, de alguna forma, empiezan a organizarse, que además son por Telegram y por WhatsApp, pero con la particularidad que tienen un QR y son enlaces de grupos cerrados, que son los que están promocionando el verdadero objetivo que es el saqueo.

A partir d'ara, el problema que podem tenir, si és que no en teníem ja prou, és aquesta mena d'efecte crida. Ara mateix, de cara a dissabte, hi ha, com que coneguem ara mateix, mínim tres convocatòries. Una per Barcelona, una altra per Terrassa i una altra per Badalona. Tampoc no sabem si totes són. D'algú que realment vol generar un embolic, que vol tornar a viure una nit com la de dissabte passat, o algú que està fent la gràcia perquè ara ja ha fet aquest efecte crida i ja en diu, vaig a fer a veure si la meva triomfa, entre cometes. I que d'ara a dissabte en poden aparèixer d'altres, aquestes poden desaparèixer, poden ser d'última hora, vull dir que ara mateix, Carlos, és molt difícil monitoritzar-ho per nosaltres i també suposo que pels cossos de seguretat que han d'anar muntant dispositius a totes les ciutats en què hi ha alguna crida com aquesta.

Clar, des del meu punt de vista la dificultat és aquesta, no? Més aviat de com avaluar el risc. És a dir, va passar que dissabte potser no es va avaluar prou, però és que ara, clar, després ens vam trobar amb granollers, després vam trobar una crida a la plaça Espanya on hi havia policia però no hi havia ni una persona convocada, també es va identificar gent al Mataró Parc. És que, clar, ara qualsevol centre comercial dissabte a la tarda de Halloween és un potencial blocus, no? Llavors, clar, no m'agradaria gens trobar-me en la situació de la. De la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra, perquè realment aquest desgavell sembla poc coordinat. Tot serà que això, ja hem vist després altres experiències com Ceuta, etcètera, etcètera, es potenciï, ho instrumentalitzi un actor estranger i ho organitzi, però Déu-n'hi-do si aconsegueixen organitzar això, perquè ara mateix no sembla tenir una direcció

gaire clara. I a més a més, per exemple, els botiguers, els comerciants, ahir, per exemple, a tota la zona del carrer de Sants, molts van tancar perquè hi havia aquesta crida. Clar, tancar un dilluns a la tarda potser no és tan problemàtic com un dissabte a la tarda. Un dissabte a la tarda en aquestes èpoques és un dia fort pels comerços i haver de tancar perquè hi ha una crida. I no sap si reixirà o no reixirà, clar, implica un punt de què faig, tanco o no tanco, si tanco quin perjudici econòmic puc tenir, si deixo obert, potser m'entren a la botiga i per tant m'acaben d'estrossar i també tinc un altre. És a dir, que és una situació com molt difícil en la que des de les autoritats es demanen les ajudes a les plataformes, veien que algunes estan actuant, tot i que no sé si la llei les obliga o no, Carlos.

Bé, el que ens han dit els experts en drets digitals, etc., és que com més s'apreti, més faran les plataformes. I aquí alguns advocats convidaven a les botigues i als perjudicats a també demanar responsabilitats a les xarxes socials, perquè al cap i a la fi, per les seves plataformes, s'ha difós una mobilització que ha acabat amb la seva botiga vandalitzada. Aleshores, si Europa, afortunadament, sempre fem el meme que Europa només regula, doncs bé, hi ha una llei, la Directiva Europea de Serveis Digitals, que empara tot això, que fa que les empreses tecnològiques potser no han de moderar el seu contingut, Però sí que si tu els dius que hi ha indicis que hi ha incitacions a la violència o que a través de les seves plataformes s'han fet crides a la comissió de delictes, hagin d'actuar. I això és bastant clar i bastant directe. I en aquest cas, diguéssim que sembla bastant traçable, no? De l'A a la B i de la B a la C. Per tant, aquí dependrà de l'aparícia i de la insistència de la Generalitat en aquesta personació, en aquesta causa, i també, imagino, els comerciants o també fins i tot les asseguradores que puguin anar al darrere demanant aquestes explicacions. Aleshores, si toquen os i les plataformes veuen que han de donar pas o han d'entregar la informació corresponent, segurament es podrà traçar fins al final. És evident que en el món digital es pot traçar tot i es pot arribar a saber qui era el primer administrador de cada grup, qui era el primer administrador de cada compte i qui va penjar primer aquell cartell. Veurem fins on arriben, però la llei per pressionar les plataformes existeix, el marc legal existeix i els advocats que en saben d'això també existeixen. La Gemma anava dient que sí mentre sentia el Carlos.

Totalment, una anàlisi molt pedagògica i molt encertada perquè jo crec que és aquesta la línia que s'ha de fer servir, màxima contundència. I en qualsevol cas, la promoció d'actes vandàlics i la promoció d'actes delictius. Forma part del delicte. Amb la normativa actual europea, aquesta que a Trump no li agrada gens, tant la directiva de serveis digitals com el reglament d'IA, S'han donat, des del mes d'agost l'última, s'han donat una sèrie d'obligacions que donen garantia a la ciutadania. És a dir, la vessant dels drets fonamentals sobre el paper no sacrifica, perquè ara sembla que estiguem, si ara apareix, no sé, un marcià i apareix aquí, de sobte diu, això, aquí hi ha ordre, hi ha concert, què és la seguretat. Avui el periodista Lluís Foix ha penjat, em sembla que avui, a l'Instagram, un record de la Simone Weil, del llibre d'Ulysses, fent aquesta evocació del que és la ibris grega, la violència masculinitzada en termes històrics. I ara parlàvem dels nois. Doncs a mi m'agradaria posar sobre la taula aquest tema. El fenomen de la violència, d'aquesta falta totalment d'empatia amb els botiguers, les persones que van pel carrer, els interessos dels altres. Aquest és el nucli dur de la història. I és que no hem pogut evolucionar com per erradicar això i que la gent més jove no s'hi adhereixi d'una manera convençuda i festiva aquí. I no vull passar-li la pilota ni als mestres ni als educadors. És una reflexió sobre el sistema en si. És a dir, parlem de dèficit de drets socials i evidentment que hi és. I s'ha de denunciar i la desigualtat és un desastre. No funciona això, però per altra banda, els valors, l'ètica, el respecte als altres éssers humans i als botiguers, és que això és una cosa elemental i aquestes persones. Molts d'aquests joves tenen pares i mares que treballen en aquests establiments. I de fet s'han vist algunes escenes, no?

Sobretot a França amb un agreujant que és que ara a les textes socials això que fan ho exhibeixen, hem vist imatges de nois a cara descoberta i en el que havien robat i el que han robat i dius, home, és poc intel·ligent dir-ho al que has robat, no? I per què? Perquè abans. Explicaves, com deia abans la Gemma, al grupet d'amics, m'he fumat un porro, he fet una cosa que no està bé, ara ho pots explicar a milers de persones, el teu petit delicte, i això suposo que en determinades persones molt joves és un acte de reafirmació o d'avaluar davant del seu comú.

El tema és la pressió de grup, que això es va estudiar molt als anys 90, molt, és a dir, tu estàs, i tots els col·legues que estan allà en el banc del parc, no ho sé, de Birrey Amat, o de Sarrià, per posar dos, diuen, va, anem cap allà, anem cap allà, farem això, que no sé què, vamos per allà, no sé quan, o a Màrab, no?, I resulta que n'hi ha un que no vol anar i l'altre la gent l'arrastra. És a dir, també hi ha aquesta figura I sols no ho farien. I sols no ho farien mai. Per això a França les escenes que han sortit d'aquestes penes tan desproporcionades que els han posat els menors, perquè allà hi ha un altre sistema de justícia de menors, clar, 130 anys, que fan delicte per delicte, sumes el còmput i al final hi ha una màxima, em sembla que és de 30, però. Clar, al nano li diuen 135 anys de presó i veus nanos de 14 anys plorant, plorant, plorant, perquè no poden digerir les conseqüències de les seves accions. Això ha servit, eh, per dir-ho a dir? Ha servit. No estic d'acord, eh, amb aquest mètode. No dic que s'hagi de fer servir. Per mi m'ha impactat veure el nen plorant.

L'exemple de França, que hi ha gent que diu, acabarem tenint episodis com els de França o no, no ho sé, perquè, per exemple, la despesa a França, per exemple, en educació, és més alta. El paper de l'Estat, dels serveis públics, encara és més fort, sempre ha sigut el referent, i tot i així, és un país que estava enfallida, més enllà del deute acumulat que té i que. I a més a més, on un senyor que es deia Macron va decidir que el centre era ell i que recuperaria el centre i la seva herència serà deixar els extrems més forts que mai. Però a mi em va fer pensar molt un article que recomano que va publicar el corresponsal del país aquest cap de setmana, el Daniel Verdú, que era un reportatge molt ampli al districte 93, per la memòria, que és el de Sant Denís, on van començar les primeres mobilitzacions. Va parlar amb molts joves, va parlar amb molts pares, amb responsables també institucionals d'allà. I clar, el que veies és que hi havia molts joves que es consideraven fora totalment del que era la societat francesa o el que era la vida del dia a dia de França, però ells es queixaven que se'ls havia expulsat, que tot i haver nascut allà ningú els reconeixia com a francesos, estaven considerats com ciutadans de segona, i que era una cosa que els seus pares explicaven havien assumit amb una resignació i que ells no estaven disposats a. Això fa 20 anys. Sí, exacte. Quan Alain Turem va dir que és aquest. I Vilapen, que no és un senyor d'esquerres precisament, és algú que ho porta a temps teoritzant, fins i tot des de fora de la política. Llavors, jo insisteixo molt, no s'ha de justificar ni molt menys el que han fet. I, a més a més, crec que. Doncs tots els que som pares no voldríem que ens passés, però si ens passés hauríem d'entendre que som els responsables que no ho tornin a fer. Però m'interessa saber, i no ho sé, si hi ha alguna cosa més que no és només el sortir a buscar unes Nike o unes ulleres de sol.

Segurament en un grup així hi ha de tot. Probablement. Hi ha alguns que només van anar a buscar això, a veure si aprofito tot aquest embolic i trec unes bambes per gaudir-les o per revendre-les. O hi havia algun altre que segurament estava canalitzant la seva ràbia o algun altre que trobava una manera de fer-ho. És a dir, que segur que hi ha un munt de casuístiques. Carlos Baraybar i en Parmón. Gràcies a tots dos. Fins la pròxima. Adéu, bona tarda. Passen dos minuts de dos quarts. Fem una pausa i de seguida continuem amb més coses.

No, el teu mòbil no està posseït. Necessita un Renove. Torna al Renove de Mediamarkt. Actualitza la teva tecnologia al millor preu amb assessorament expert i tots els serveis.

Fes un Renove. Mediamarkt. El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Descobreix una nova forma de vida intel·ligent al teu concessionari Nissan i a Nissan.es.

Cinq mesos després d'acabar l'Expedició Tramuntana, ens retrobem amb els 16 concursants. Voleu conèixer tots els secrets d'una aventura tan especial?

De vegades feiem caca compartida. O sigui que l'escola és seva.

Doncs que comenci el joc. Em va sentir fatal.

Burro, burro. La travessa. Expedició Tramuntana. El retrobament, avui, a la plataforma 3CAT.

Catalunya, migdia.

La tarda de Catalunya Ràdio amb Francesc Garriga.

Serem l'altaveu de la societat per acorralar el Francesc Garriga. Anem a la sintonia, vamos. Digues el nom d'un periodista català en actiu que et faci vergonya a l'hiena. Però com em preguntes això? Et sents un segon pla que ni fa olor a la competència? Escolta una cosa. Trump o Bernat Soler? Puyal o Putin? Escolta, que vols que se m'enfadi tothom aquí? Si demà et fessis ric, seguiries en el programa? Què és el pitjor que has fet a la teva vida? Home, però què és aquesta pregunta? Aviam-ho. Home, però a què nens si no a la ràdio?

Mira-ho. La tarda de Catalunya Ràdio, on el xèrif Garriga esquiva tots els duels.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Passant quatre minuts de dos quarts de quatre, som al Catalunya Més Dia amb la Neus Tomàs, la Gemma Calvet i en Jaume Clotet. Hem parlat molt els últims dies d'aquests aldarulls. Veurem si n'hem de parlar en els pròxims dies, com evoluciona la situació. Però avui també tenim un acord, un altre acord, perquè té a veure el Senat. En aquest cas, el PSC i els comuns. Hi haurà una sola llista al Senat a les circunscripcions de Girona, Tarragona i Lleida. En aquestes circunscripcions serà la llista del PSC. Els comuns es retiren i, a canvi, els socialistes catalans s'han compromès a donar als comuns un senador de designació autonòmica. A la província de Barcelona, en canvi, les dues formacions mantindran les llistes separades per anar al Senat. David Zit, que és el portaveu dels comuns, ho ha justificat així.

Creiem que havíem de fer aquest gest de responsabilitat per parar els peus a Vox i a PP al Senat.

Tot això per fer front, com deies, sentíem aquest acord ahir al vespre entre el PP i Vox que afectarà les llistes de 23 províncies, prèviament n'hi va haver una altra, entre el Front Ampli i el PSOE, per tal de també prioritzar una de les dues llistes. No sé com esteu veient tots aquests moviments preelectorals, si té sentit fer aquestes matemàtiques o si dos més dos no sempre fan quatre.

No sempre fan quatre, però jo crec que calculadora en mà és millor provar això que deixar-ho com ho tenien. És a dir, en el cas dels comuns, no era que parlava el Davidit, els vots a Lleida es perdien. Sempre. Llavors, si tu realment, com s'està plantejant la campanya, va de dos blocs, que aquí Catalunya és una mica diferent, perquè, per exemple, a Lleida podràs votar també a Esquerra, i tu hauries un vot d'esquerres, no? No, però deia, amb el bloc dret a Esquerra, no? Però clar, que hi ha el component, tant a Euskadi com a Catalunya, de de les marques pròpies, no? Però si això va de qui suma més, no? I per això també PP i Vox han fet l'acord que han fet, doncs té sentit. És veritat que, per exemple, quan es va fer l'entesa de progrés al primer lloc, quan es va fer un acord d'aquests, va ser aquí, que en aquell moment hi havia Esquerra Republicana, també, i els va sortir molt bé. Quan es va fer l'acord amb PSOE i llavors Izquierda Unida, que era del Paco Frutos, no els va sortir tan bé. Entre altres coses perquè és veritat que hi ha gent que és d'Esquerra Unida que mai votarà un candidat del PSOE i probablement un dels de Vox, a lo millor, potser no votaria un del PP. Però calculadora en mà, jo crec que uns i altres l'encerten bastant fent això.

La meva pregunta és si hi hagués hagut l'acord d'incloure Esquerra dins del front ampli, si aquest acord l'hauríem fet. És la pregunta que tinc. Jo crec que segurament no l'hauríem fet perquè Esquerra segurament no permetria un acord ampliable també al Senat amb un acord amb els socialistes. Amb aquest acord d'avui, igualment, jo crec que el PSD s'assegura dels 16 senadors de Catalunya segurament 12. En farà 3 per província, fàcilment, si no té competidor.

I els comuns? El que han aconseguit és que no el tenien. Han pactat la designació autonòmica a un i per tant era de zero a un. És com l'acord que hi ha hagut entre

PP i Vox pel Senat. El Vox, que no en té cap per vot popular, sinó en té cinc per designació autonòmica, s'agafa a les províncies on el PP en sa vida ha tret senadors que són Tarragona, Girona i Guipúscoa, ni més ni menys. Per facilitat que no es perdi la majoria absoluta, diguem, del PP al Senat. A mi em sembla que si la llei electoral al Senat. En el benentès que el Senat també és un tema que un dia hauríem de començar a parlar de què fem amb el Senat, no? Però és un altre tema.

Bueno, i han decidit que en fan, no? Sí. Convertir-la en el que envés aquesta legislatura i si guanya PP i Vox, doncs és el que intentaria, si ho aconsegueixen i la majoria a les esquerres d'allà, és la cambra d'esmenar tot el que faci el Consell.

El problema és que si hi ha una majoria qualificada llavors es poden començar a tocar coses,

per exemple, de tribunals. Absolutament. Bueno, i d'entrada decidir aquests cinc del Constitucional que estan pendents,

que jo crec que ja I per tant, varien majories.

Estan d'acord amb els anàlisis que heu fet que són plenament compatibles i són matemàtica com deia el Deulofeu la matemàtica de la història, aquí diríem la matemàtica de la política jo també penso que hi ha un efecte boomerang que pot passar-los factura en un cert desori d'aquestes travesses. És a dir, m'agradarà veure el Polònia del després de les eleccions perquè aniran els electors o les electores a veure on és la papaleta on queda votar hi ha moltes confusions sobre aquestes coalicions perquè al final quan tu votes el que votes són líders i votes projectes en teoria, segons la ciència política quan es fa tant per no perdre una cadira. Al final, al darrere, hi ha la bona intenció de fer una política pública, això segur. Però també d'ocupar una cadira, no? És a dir, que tu tens com una barreja d'intencions, perquè al final, bé, l'intercanvi ha sigut un senador, un senador dels comuns, que no n'hi havia, no? I és, en el fons, posar-li un preu alt a aquesta coalició. Jo crec que està bé plantejar-se presència activa, però també està bé fer valda al pluralisme polític. I això és el que a mi em preocupa. Em preocupa molt, acabo, el sacrifici que representa per uns o altres. I alguns, allò que ho vas parlant aquests dies, per exemple, el moviment que ha fet Esquerra en Podemos. Hi ha gent d'Esquerra que no hi està gens d'acord, en el sentit que sap que no té cap projecció amb l'estil, la manera i el fons de la candidata. Llavors, jo crec que hi haurà un element psicològic desconcert.

Clar, però una cosa, però a algú que li passi això, d'esquerra, què hi pot ser? Que té tota la lògica, que diguis, home, jo soc independentista, anem amb un partit que no és independentista. Escolta, puc posar l'exemple del PP amb Vox, eh? És a dir, he dit el d'esquerra, però puc posar el del PP amb Vox. Sí, però PP i Vox probablement no són tan diferents, cada cop menys. Home, Déu-n'hi-do, hi ha gent del PP que està anys llum de Vox. Bueno, cada cop menys, perquè tal com estan governant les comunitats autònomes, en governen junts. I tal com estan fent les llistes i els discursos, però la meva pregunta és, un votant d'Esquerra que estigui decebut o no entengui aquest acord, que segur que hi són, perquè a més a més tampoc ha passat per molts òrgans de decisió, què vota?

Aquesta és la història que deia hi ha un cert desconcert s'haurà de fer una emmirallada al mirall que és el menys pitjor que puc votar al final és aquest perquè se'ns han anat de les caselles de sortida jo crec que és pitjor les

eleccions d'aquestes s'han plantejat per les dues bandes com una campanya electoral en la qual no guanyi l'altra. L'objectiu de les esquerres és que no guanyi l'extrema dreta o la dreta i l'objectiu del PP-Vox, d'aquest bloc, és derrocar el sanchisme. I per tant, com que no importa el que tu vas a fer sinó que l'altre no hi sigui, aplegues tot el que trobes. Llavors, més o menys, agafo aquests i els altres i els altres enllà. Si més o menys estan al meu bàndol, els aplego. Contra l'enemic comú. Correcte, i per desgràcia crec que una part dels electors, també catalans i també independentistes, estan en aquesta dinàmica i llavors diuen, escolta, jo que a les catalanes votaré tal cosa o molt ideològica, a les generals jo vull una altra cosa i per això ens trobarem catalans independentistes que votaran al senyor Albiol o a Vox sense cap problema. I a Sánchez. I al revés, i a Sánchez. És a dir, perquè l'objectiu en aquesta elecció concreta no és la coherència i anar a dormir tranquil, sinó és que l'altre no governi. Per tant, per un dia trairé els meus principis més fonamentals i votaré en aquests. Per què? Perquè no vull que governin els altres. Exacte.

Bé, doncs en tot cas veurem, perquè encara queda molt, encara tenim pre-campanya i després campanya. En canvi, ara anem a la publicitat i després de la publicitat anem a un lloc on ja ara estan votant. Israel.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestors per ajudar-te a les nostres oficines, el telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa agent rural. Generalitat de Catalunya.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol.

Justo Molinero era l'influencer

més important d'aquells anys. Nits sense ficció. Justo Molinero. El poder d'una veu. A TV3 i a la plataforma 3CAT aquesta nit.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Bona entrada en la Champions de los Seminuevos, Dalí. Gran ambientazo, Manu. Pasada, todo listo para un gran encuentro en Locación Plus. Primer acercamiento, estudia la jugada. Entra en el área, se la ha quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble, la asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Vamos! ¡Marcha el Seminuevo para casa! ¡Ven a por más! ¡Ven a Locación Plus!

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

I també disponible a

la plataforma 3Cat.

Cataluña Radio. Som Trescat.

Són tres quarts de quatre, som al Catalunya Migdia, Neus Tomàs, Gemma Calvet, Jaume Clotet, el dia en què es fan eleccions a Israel. Són les primeres eleccions legislatives després dels atacs de Hamas el 7 d'octubre del 2023. De moment la participació està sent alta, al migdia més del 30% dels ciutadans havien anat a votar. Són unes eleccions crucials pel primer ministre, Beniamin Netanyahu, per obtenir un aval a la seva política de guerra contra Gaza, contra l'Iban i contra l'Iran. Però també serà la primera vegada que els ciutadans avaluïn la seva gestió dels terribles atemptats d'ara fa tres anys. Les enquestes apuren, auguren, un frecafrec entre Netanyahu i l'opositor Gadi Aysenkot. Però tots dos saben que no podran governar sense aliats. Netanyahu, aquesta legislatura, ha comptat amb els partits d'ultradreta i els ultraortodoxos. El seu rival, Aysenkot, en canvi, és excap de l'exèrcit i hauria de comptar amb la dreta i el centre. Anem a Jerusalem. Jordi Brascó, bona tarda. Ui, em sembla que hem perdut la comunicació amb el Jordi Brascó, el tenim en línia, el corresponsal de 3CAT a Israel, i que està pendent d'aquesta jornada electoral, que és molt important per a Israel, però també, de fet, per a tota la regió. Jordi, bona tarda. Hola, hola. Ara, ara sí, ara sí. Ara, ara. Escolta'm, primer, l'horari de les votacions, quan podem tenir algun indici de què és el que ha passat i dels números que es necessiten per poder tenir majoria al Parlament israelí, a quan començarem a tenir resultats?

Mira, amb això, paciència, Òscar, perquè. Van lents, no? Sí, sí. Mira, d'entrada, aquí es vota durant 15 hores, de les 7 del matí a les 10 de la nit. Per tant, no hi ha excusa en aquest sentit. Ara són 3 quarts de 5, aquí, hora israeliana, i, com dèiem, a les 10 tancaran aquests punts de votació, sortirà aleshores un sondeig a peu d'urna, i amb això haurem de viure moltes hores. Perquè aquí l'escrutini acostuma a ser molt lent, perquè us feu una idea, en les últimes eleccions el 50% de l'escrutini s'hi va arribar a les 3 de la matinada. I després em preguntaves per números que es necessiten, doncs la CNES del Parlament Israel ja té 120 escons, per tant la majoria se situa en 61, però aquí el partit guanyador no s'endú un percentatge enorme de la cambra, perquè? Que els oients es facin una idea, les enquestes donaven, com a màxim, 24 escons al partit més votat, que seria el de Gadi Aisencott, i això, per tant, fa que qui vulgui governar s'hagi d'entendre en moltes altres formacions.

De moment, la participació està sent alta, i això ha fet que Netanyahu ja estigui acusant alguns partits d'estar comprant vots.

Sí, Netanyahu està molt nerviós perquè veu que hi ha hagut una participació rècord fins ara del 45% a les dues de la tarda, la més alta mai registrada, i l'hem sentit fent diverses acusacions d'entrada i que està nerviós perquè ha fet diversos tuits i diverses piulades reclamant a la gent del Likud que es mobilitzi. Fins i tot han dit. Deixeu la barbacoa, deixeu el pla que teniu amb la família per més tard, centreu-vos perquè la resta de gent està anant a votar. Això ho diu perquè aquí a Israel, tot i ser una votació que es fa entre setmana, doncs la gent no ha d'anar a treballar. El que passa és que, clar, l'hem vist fent aquest tipus de missatges, també s'ha queixat que acusa activistes d'esquerres d'estar acompanyant persones grans a anar a bois israelianes a votar, tot i que això, òbviament, no és il·legal, parla d'altres irregularitats, però és que a Netanyahu ja l'hem sentit fent aquest tipus d'amenaces fins i tot abans de l'arribada d'aquests comissis, per tant, un Netanyahu que està veient ara mateix com. Tremola absolutament la possibilitat que continuï sent el primer ministre. El que passa és que per

a la gent que no està molt familiaritzada amb la política d'Israel, l'alternativa, diguem-ne que no és de l'extrema esquerra, precisament. Vull dir que entre Netanyahu i Eisencott, que és l'altre amb possibilitats de governar, no sé si es poden preveure molts canvis en quant a la política.

Mira, això és una cosa que he intentat estar explicant últimament, perquè és veritat que moltes vegades l'elecció sempre és o en blanc o en negre, o esquerra o dreta, i jo la manera més fàcil que he trobat d'explicar-ho és que el canvi es notarà molt dins d'Israel, per part dels israelians, però, per exemple, des de Barcelona, en aquests aspectes més grans trets que ens fixem d'Israel, no canviarà gaire, o no canviarà pràcticament res. Parlo, per exemple de quina és la política sobre quin és el paper que ha de jugar l'estat d'Israel dins de la regió o si l'estat ha de ser un estat que un exèrcit tingui un paper preponderant. Gadi Eisenkot va ser cap de l'exèrcit mentre Netanyahu governava. Per tant, amb això t'ho dic pràcticament tot. Cap dels dos, o cap pràcticament dels que es presenta i que té opcions de ser el nou primer ministre, es planteja la possibilitat d'un estat palestí. El que passa és que sí que és veritat que hi ha altres petits detalls que dintre de la política més interna israeliana. Sí que tindrien efecte. Jo diria que la més important, la que la gent té més ganes que passi i que és una de les coses que més transporten a la gent a votar, és aquesta voluntat de que per fi, d'una vegada per totes, hi hagi una comissió d'investigació que esclareixi què va passar el 7 d'octubre. Que això és una cosa que tota l'oposició està prometent, que és el primer que durarà a terme perquè Netanyahu fins ara no ho ha volgut fer.

Quin paper tindran les formacions arabo-israelianes que també estan mobilitzant-se i que acaben tenint sempre un paper en aquest Parlament?

Doncs mira, podríem tenir més pes que mai. De fet, mira, les matemàtiques en aquest cas són ben simples. A Israel, un de cada cinc habitants és àrab i, habitualment, aquest sector de la població no sol anar a votar en massa perquè no se senten representats. La seva participació sol estar al voltant del 50%. Clar, estem parlant ara que hi ha rècord de participació, per tant, hi haurà més vots àrabs i el que sí que està clar és que la gran majoria, es calcula que el 85% dels arabois israelians voten partits àrabs, per tant. El que sembla clar és que tindran la clau de govern, i aquí caldrà veure què fan Eisencott i Netanyahu, perquè tots dos han dit que no pensen pactar amb ells, ho han dit durant la campanya, veurem com queda el resultat de l'arc parlamentari, perquè sembla bastant clar que o s'hi posen d'acord o no hi ha manera de governar.

No sé com ho veieu, Jaume, Neus.

Ho has explicat molt bé. Jo no tinc tan clar que els partits àrabs determinin la majoria, perquè faran un número de diputats relativament petit. Poden estar al mig dels dos blocs, però també recordem que el Parlament Israelí, l'ANESE, té avui en dia 13 coalicions representades, i el partit més votat i més diputats és el Likud, que en té 32 de 120. Per tant, la fragmentació del Parlament i de la política israeliana és molt evident i, per tant, els partits frontissa que existiran, no sé si seran els àrabs necessàriament. El que sí que m'agradarà veure aquesta nit, o quan sabíem els resultats, és el que obtenen els partits religiosos, perquè la població. Ultraortodoxa israeliana no para de créixer per un tema de natalitat, només cal anar-hi de tant en tant per veure que els barris ultraortodoxos creixen massivament i per tant els vots dels tres partits religiosos, particularment dos s'incrementaran segur i faran més diputats i aquesta gent jo crec que tenen més tendència segurament, almenys en un parell de casos, a donar suport a Benjamín Netanyahu com han fet aquesta legislatura. Per tant, jo l'únic que vaticino és, m'imagino, que com deia també la Neus aquest matí trigarem dies i setmanes a veure la conformació d'un govern, perquè estarà tan atomitzat, tan atomitzat, i l'important no és guanyar, és formar una majoria de 61 diputats, segurament les negociacions duraran moltes setmanes.

És interessant la figura d'aquests partits ultra. Ortodoxos. Ortodoxos, sí, però jo anava a dir que són d'extrema dreta i hi ha gent que diu, perquè ens entenguem, si els intentéssim homologar el que podríem, abans que parlàvem d'aquí, de l'extrema dreta europea, aquests partits estarien a la dreta de l'extrema dreta europea. Per tant, és probable, com deia el Jaume, que a l'hora de triar, trien. Netanyahu, però tot i així les negociacions poden ser molt llargues i hi ha dues coses que em semblen interessants, una la campanya que està fent tan bèstia Netanyahu, aquesta imatge de com si hi hagués una guerra nuclear i anunciant que hi pot haver un segon holocaust donant per fet que la guerra a Irà serà encara més dura una mica jugant amb la por de la gent doncs. Probablement fruit d'una certa desesperació de no estar primer a les enquestes, no? I després em preocupa també aquesta sensació de que qui vingui pot ser encara igual o pitjor, no? Aquesta percepció de A vegades tenim. Clar, el Jaume ho coneix molt més, no? Però aquesta percepció de. No, realment. Hi ha veus progressistes que volen una alternativa i s'han manifestat. Sí, però a la pràctica no tenen una traslació política. I després és interessant també com el 6 i 7 han desaparegut de l'agenda. És a dir, és veritat que ell no ha volgut obrir una investigació. També recordem el que va publicar Jarets, que ell ho sabia o que tenia la informació i no la va traslladar com calia. Però jo em pensava que seria més element en la campanya electoral i realment no ho està sent.

Els jueus són jueus i no són precisament ni tontos ni covards en un sentit també democràtic. Hi ha hagut moltíssims moviments en contra de Netanyahu. Jo crec que hi ha molta sorpresa en aquests vots amb aquestes ratios que parlàvem abans de la intenció de vot respecte de fer un abans i un després. Netanyahu està marcat no sols per la corrupció, com deies tu, pel dubte del 7 d'octubre, també per un nivell de abusos de drets humans respecte al poble palestí que jo crec que mai havien arribat a aquests extrems i la crueltat i si voleu fem servir la paraula genocidi a mi i això, com que al final ho ha de dir un tribunal, però és així, hi ha hagut una massacre i una violació de drets humans que no podem oblidar, aquest senyor està assenyalat per la justícia per la justícia. A dintre la casa. A la corrupció i per això va ser bastant oportú per ell lo de l'octubre i és lleig parlar així però és així i hi ha hagut anàlisis fet per periodistes jueus sobretot a Gran Bretanya en aquest sentit i a Nova York per tant, per això jo sempre reclamo el fet jueu també. El fet jueu també, perquè els jueus no són lletallajo. I aquestes eleccions, hi ha un líder, el Yair Lapid, que és el que lidera el partit de Junts, veia Xat, que ha hagut de claudicar una mica, que és l'únic que defensa la creació d'un estat palestí. Els altres defensen una treva rotunda, però no reconeixen l'estat palestí. Aquest sí. Ara ha hagut de fluixar una mica amb aquest tema pel fet que ha fet una coalició amb un altre partit, una mitjana més de l'esquerra, però que tampoc no està d'acord amb això. Jo crec que hi ha un efecte sorpresa, molt, molt fort, perquè el vot és secret. Hi ha un rebuig a tanta violència, a tanta massacre, a tants morts que s'ha vist en les manifestacions, que aquí les hem vist molt poc, que hi ha hagut a Israel, als carrers d'Israel, i si coneixes gent que està vivint a Tel Aviv i t'explica la situació, la realitat A Tel Aviv. Exacte. A Tel Aviv. Sí, sí, però t'explico des del punt de vista. Bueno, a veure si puc acabar l'argument.

No, però quan dius Tel Aviv jo crec que està bé precisar per què és Tel Aviv. Això és així, Jordi? És a dir, tu que vius a Israel. Deixo l'argument. No, però no, deia perquè acabessis, però què és important? Quan tu cites Tel Aviv.

És un tema difícil de bordar, aquest que estic parlant, perquè qualsevol matís que introdueixis en el panorama. Sembla que estiguis d'alguna manera banalitzant les atrocitats que han passat, però que és que aquestes són eleccions democràtiques i hem de fer valdre la democràcia, també jueva, l'hem de fer valdre, en el sentit que Israel és un país molt complex, molt complex. On les lògiques són molt diferents d'altres perquè tenen aquest principi de defensa absolutament instaurat i aquesta por que reprodueixi l'intent d'extermini que van patir i això els ha condicionat però també ha afavorit que personatges com Netanyahu hagin estat impunes d'activitats de corrupció se'n van anar de l'assemblea al juliol abans del 3 d'octubre del 7 d'octubre.

Ho hem de deixar aquí. Jordi Brascó des de Jerusalem, pendent de tot plegat. Per tant, fins demà al matí, al matí de Catalunya Ràdio, pràcticament no tindrem resultats de les eleccions, que no vol dir de qui governa, perquè això encara trigarem dies, probablement.

Sí, sí, serà una jornada llarga, una setmana llarga, i vés a saber si un mes i un final tan llarg, també.

No, només volia dir que aquesta democràcia, per alguns exemplars, el nostre diari no ens ha deixat entrar a cobrir les eleccions. Doncs no és una democràcia. Qui està governant allà, ara? Nosaltres teníem l'autorització i dos dies abans, de fet, el dia que havíem de volar, ens van revocar l'autorització. Però si és que això és Netanyahu, per això no pot continuar.

Queden 50 segons per arribar a les 4, 50 segons per saludar el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Tot bé?

Avui agafem molts avions a la tarda, eh? Sí? Passem per la Xina. Molt bé. Passem pels Estats Units.

Sí. I no, i després ve la Rebeca Carranco, que ve sense avió. Sí, no són bastants avions. Bé, però, home, dos, bona tarda, està bé. Una tornada, tres, no? Exacte. I ho fas sense escala? Ja ho veurem. Ens has d'escoltar. Tens duros, ja ho veig. En business. Hola, Òscar. Tens un punt de gelosia. Els altres cafeters que té el Garriga no demanen

que el saludi directament. A mi m'agrada molt, des que saludes abans de les 4, pràcticament no ens podem dir res.

Parla amb en Jon Jon, que diu el Santi Villas, que és el director de Catalunya Ràdio. Ho deixem aquí. Tornem demà a les dues. Adeu, adeu.