Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 28/10/2026

Se reanude la marcha, no como debería en todo caso, si es que se reanuda, haberse hecho, que es en lo que se denomina marcha a la vista, es decir, a una velocidad que permita al maquinista detener el tren ante cualquier circunstancia que haya en la vida, por lo tanto una velocidad muy baja que tiene además una limitación máxima a 40 km por hora. Esa es la decisión que se toma desde el centro de control y que se comunica al tren que impacta contra Lirio y es el origen del accidente que ha tenido lugar.

Tengan en cuenta que el sistema automático de verificación de seguridad de la vía es el que se ha caído. Y por tanto, ahí lo que entra ya directamente es el centro de control. Punto uno. Punto dos. Tengan presente que los trenes están detenidos. Es decir, el centro de control no entra a tomar decisiones de un entorno en marcha, con trenes en movimiento, sino que el centro de control verifica la existencia de trenes en la vía que están detenidos como consecuencia de que el LZB no funciona y toma la decisión de reanudar la marcha, en este caso, de uno de los trenes con normalidad. Como digo, a pesar de que ahí no hay un sistema que pueda entrar en funcionamiento, puesto que precisamente el sistema es el que ha fallado. No, nosotros no hemos hablado con él. En esto entiendan la gravedad de los hechos y las circunstancias que concurren y las responsabilidades que esto puede conllevar. Yo personalmente y creo que el resto del centro no ha hablado con esta persona. Esta persona ahora está obviamente sometida a lo que la investigación determine. Y es lo que podemos decir.

Le he contestado. Yo en este momento no estoy pensando en mí. ¿Cómo estoy emocionalmente? Pues imagínenselo. Pero en todo caso, mi estado emocional es irrelevante. Lo relevante es el estado emocional de las familias de esa gente que ha fallecido. ¿Cómo estoy yo? Pues yo creo que es bastante fácil de entender, pero es irrelevante. Perdón, creo que hay más gente que quiere preguntar. Sí, sí. A ver, nosotros hemos escuchado unas grabaciones que se extraen de las comunicaciones. Lo que ha pasado entre que se da la salida a ese tren y la colisión, pues no lo sabemos con precisión. Es verdaderamente, bueno, en fin, no quiero entrar en calificativos. Un momento, un momento, por favor. No pasa nada, Pere.

Més preguntas por Óscar Puente. Estem en directo al Catalunya Més Dia sentint el Ministro de Transportes, desde Atocha, desde Madrid, donant explicacions d'aquest accident que ha provocat 64.

Yo no te atribuyo responsabilidades de momento a nadie. Eso es la investigación la que tendrá que hacerlo. Lo que he narrado son hechos constatados objetivamente. Horas en las que se produce la caída del LZB, horas en las que los trenes se detienen, horas de reanudación de la marcha y las condiciones en las que esa reanudación se produce. Y las consecuencias finales, ¿no? Las conclusiones deberá extraerla la investigación y también, obviamente, ustedes me imagino que harán sus propias valoraciones. Yo, por prudencia, teniendo en cuenta la gravedad de los hechos y la trascendencia que estos hechos pueden tener, creo que debo ser prudente y hacer una narración exclusiva de hechos. Nada más.

Sentim com donen paraules als periodistes. És una sala que no està preparada per fer rodes de premsa d'aquest estil i per això no hi ha aquest micròfon entre els periodistes i per això no podem sentir les preguntes que li fan al ministre de Transport, Oscar Puente, que continua escoltant una pregunta que li fan des del fons de la sala.

Pues mire, nuestro sistema ferroviario es fiable y es seguro con unos límites, evidentemente, que abarcan los límites del propio material, tanto rodante como de la infraestructura, y los límites de la actuación humana, que también, evidentemente, juega su papel, como cualquier entorno natural. Digamos, de transporte, bien sea ferroviario, bien sea de carretera o bien sea aeronáutico. Hay muchos sistemas, hay mucha reglamentación, protocolos, que en esta ocasión desde luego son muy claros, y a partir de ahí fallos evidentemente se pueden producir, pero yo tengo que reiterar que tenemos un sistema ferroviario seguro, homologable al del resto de países de nuestro entorno.

Perdona, no te veo. Ahora, vale, gracias.

¿Le demanan por la por que pot tenir la gent a agafar trens?

Vamos a ver, el sistema en este tramo concreto cae por un problema informático que se puede producir con este y con cualquier otro sistema. Este no es el problema, porque el sistema, en el momento en el que cae, y eso se puede producir, y de hecho se produce, lo que hace es activarse un mecanismo que detiene los trenes para que no haya ningún tipo de incidencia. Y eso se ha producido. A partir de ahí, la decisión de reanudar la marcha no la toma el sistema. Y tiene unas pautas y tiene unos parámetros. Tanto, como digo, la caída del sistema, como todos los sistemas que dependen de ordenadores y de informática, puede producirse y podría incluso haberse recuperado en un lapso de tiempo corto, pero el sistema cae a las 8.30 y a las 8.36 se toma la decisión sin el sistema de reanudar la marcha y de hacerlo a con carácter normal a un tren que tenía otro por delante y con una señal roja. Estos son los hechos. Entonces, no es el sistema.

No. El fallo se produce en el entorno de las 8.30. Si van a preguntar, por favor, porque todos tenemos mucha tensión, les pido que escuchen antes de preguntar lo que yo digo, porque si no, esto se convierte en un interrogatorio, en fin, en el que no quiero entrar. Vale. No, no, no, es que tampoco he dicho eso. El tramo tiene 69 kilómetros y el tren recorre, creemos aproximadamente, desde el momento en el que se le da la orden de reanudar hasta el momento de impactar con el irio recorre unos 25 kilómetros. Pues mire, es evidente que en el centro de control primero toman la decisión de la reanudación y después tienen un tiempo más que suficiente para constatar el error y no lo resuelven eso es lo que sucede Bueno, un momento, un momento Sí.

No nos escucha.

Bé, hi ha una mica de confusió. Sembla que s'ha quedat sense sol.

Sí, el micròfon ha deixat de funcionar. S'ha quedat sense sol i també el micròfon. Tampoc. Li han preguntat per la resta de trens aturats en este tram de 60.000 km. Aturats. Ha dit que era una pregunta interessant, però no podem escoltar la resposta. Ara sí.

Ni cambiaron el micrófono, efectivamente.

Vamos a ver, sobre la pregunta de si es normal que pueda caer el sistema LZB, si por normal entendemos muy frecuente, no. Pero que se produce en algunas ocasiones, sí, se produce. Este es un sistema contrastadísimo que se utiliza en esa línea desde el año 92. Un sistema que ahora se está en proceso de reemplazar, no porque no sea bueno, sino porque ya, digamos, no se fabrica, no. Ha entrado ya en una fase en la que no hay renovación y se sustituye por un sistema que es el RTMS y en ese proceso se está funcionando con el LZB. Como digo, es un sistema contrastadísimo. Puede caer, de hecho ha caído en ese tramo y cae en otras ocasiones. Y para eso están las pautas y los protocolos. Cae el sistema y automáticamente el centro de control asume el mando. La otra pregunta es si a los otros trenes se les dio las instrucciones correspondientes. Bien, hemos podido escuchar, no todos, porque evidentemente los audios que más nos interesaban eran los de los trenes accidentados, pero hemos comprobado cómo se da la instrucción a los otros trenes y en una de las ocasiones se da también de manera equivocada y es el maquinista de uno de los trenes el que corrige al centro de control y le dice, no puede ser marcha normal, tiene que ser marcha a la vista. El operario dice, ah sí, marcha a la vista. Y eso es lo que hemos escuchado.

Es decir, al resto de trenes se les manda que reanuden también, y bueno, hay un caso, que es el caso que nos ocupa, que es un tren al que se le manda que reanude normal, con un tren delante, en el mismo cantón, en el mismo cantón, por tanto, los. Usted ha hecho la calificación, permítame que no lo haga yo. Yo le doy los hechos que son así, irrefutables. Es decir, se da una orden a un tren que está en un cantón con otro, que en esas condiciones no puede estar, no pueden haber dos trenes, se da una orden para que reanude la marcha, se tiene un tiempo para corregir esa decisión, a todas luces una decisión errónea, Y se produce el impacto por alcance en la entrada de la estación de Urta al tren Irio que está detenido en ese momento. Eso no lo sabemos con certeza. Sabemos que el tren Irio, creemos que el tren Irio recibe alguna instrucción de que puede reanudar la marcha, cuando el otro tren ya la había reanudado, ya estaba en marcha, y desconocemos las razones por las que el Irio no. Yo por lo menos no tengo esa información en este momento. Y también les digo, tengan en cuenta. Como en la otra ocasión, yo compareceré las veces que sea necesario y daré las explicaciones. Por tanto, todo lo que ahora no pueda esclarecer,

permítanme que me remita a comparecencias posteriores. Creo que en una mañana hemos recabado un volumen de información muy importante y hay un grado de certidumbre relativamente alto de qué es lo que ha sucedido.

Para todos es mentira. ¿Avisó el niño que estaba parado? Es que todos a la vez.

El ministro ha sentido todas las preguntas, nosotros sentimos las que están más a prop del micrófono, pero no hay más en la sala.

Están perfectamente ubicados los trenes, perfectamente ubicados. Yo he visto la moviola completa desde el momento en el que cae el LZB hasta el momento en el que se produce el impacto en tiempo real. No he querido que me lo abrevien, he querido ver qué es lo que se ve en las pantallas y los trenes están perfectamente ubicados y perfectamente localizados en todo el momento. Sí, he hablado con el presidente del gobierno en varias ocasiones. ¿Qué me puede trasladar? Pues consternación y preocupación, y evidente, ¿qué me puede trasladar en estos momentos? La máxima consternación y la máxima preocupación. Por cierto, me voy a ir ahora al lugar de los hechos, al que no he podido acudir hasta ahora, porque estaba trabajando en esto, y creo que allí me encontraré con el presidente del gobierno. Sí, vamos a ver, el operario tiene experiencia, se le pone un auxiliar en el momento en el que ocurren los hechos para que le ayude. Como digo, los trenes están parados, es decir, no hay una situación, digamos, que obligue a una actuación desesperada ni inmediata. Los trenes están detenidos y hay un supervisor y hay otra persona. O sea, se sigue un poco la pauta en este tipo de situaciones. Por lo tanto, esto es lo que hay. Gracias, gracias, muchas gracias.

Doncs fins aquí la compareixença d'Òscar Puente, el ministre de Transports. El Dani Sainz de Aja el tenim dins de la sala. Dani, estàs aquí, eh? Sí, Òscar, sí. M'interessa la fotografia, perquè clar, els oients han estat sentint les paraules del ministre Òscar Puente, no pas les preguntes, perquè sou una munió de periodistes i amb un cert caos, podríem dir, no?

Mira, som a les dependències de VIV, a la sala de control on s'ha estat monitoritzant esta situació i ens han fet entrar a un grup de periodistes d'aproximadament més de 50-60 periodistes, càmeres inclosos, a un petit vestíbul al final d'unes escales, per tant hi ha molts companys que estem ocupant les escales com podem, hi ha altres companys que estan uns gairebé damunt dels altres en este petit vestíbul que és just a l'entrada de. De les oficines de DIF. Ha estat complicat, la normalitat s'ha retratat gairebé 50 minuts i, com heu pogut sentir, les preguntes han anat una mica unes damunt de les altres, però en qualsevol cas heu sentit el ministre que ha posat un relat de la informació que tenen fins ara i ha fet servir tres adjectius, inverosímil, inexplicable i un altre més, bueno, ho heu entès, inexplicable, ha qualificat aquest accident.

Sí que és veritat que tota la compareixença ha evitat parlar d'error humà, que durant el matí, quan ens arribaven informacions de què és el que s'estava sabent en la investigació, es parlava d'error humà. Ell ha evitat la paraula error humà, o les dues paraules, error humà. Ha parlat, això sí, de decisió inexplicable, ha parlat del centre de control. I que el centre de control havia ordenat a l'AVE que podia reprendre la marxa de manera normal i que en aquest tram, de manera normal, pot arribar fins als 200 km per hora, tot i que no ha dit que no sabien exactament a quina velocitat anava en el moment del xoc. Encara falta alguna informació, ell mateix ha explicat que a mesura que vagin coneixent més informació, doncs l'aniran explicant, però de moment el que han pogut esbrinar durant tot aquest matí ha estat tota aquesta seqüència que el ministre ha anat amb peus de ploma explicant minut a minut davant les preguntes dels periodistes. Dani, doncs, si et sembla, ho deixem aquí. De moment, clar, les sentíem, no hi ha previstes més compareixences, no estan, com a mínim, agendades, no sabem mores.

No, agendades, no. Ha dit que ara marxa cap a Toledo, al lloc de l'accident, on també hi és el president del govern espanyol, i que compareixerà les vegades que faci falta. Igual, també, ha recordat com va ser en el cas d'Adamus, però ara és molt aviat, perquè la informació és molt preliminar. De fet, un dels dubtes que també deies és què passa també al tren Irio, que hi havia davant, i que no ha reanudat la marxa com s'esperava. Per tant, hi ha altres informacions que no depenen directament del seu Ministeri. I fins ara són les explicacions que hi ha. Ja es fan abandonar la sala, Òscar. Així que ara ja serà el president del Govern qui prenc la paraula des d'allà.

Molt bé, doncs, escolta'm, des de Madrid, Dani Sainz de Aja, pendent d'aquesta compareixença del ministre de Transport, Òscar Puente. Dani, gràcies, bona tarda. A vosaltres, adéu, bona tarda. Passa un minut d'un quart de quatre de la tarda, som al Catalunya Mitjà, hem canviat, òbviament, l'ordre habitual del programa, no hem acabat ni els esports. La Laia Tudela ha marxat de l'estudi sense ni tan sols acomiadar-se perquè estàvem pendents d'aquesta compareixença. Saludo l'Alicia Puig, experta en polítiques urbanes, bona tarda. Bona tarda. El Joan López Alegre, professor de comunicació de la Universitat de Batol i Baseu, bona tarda. Bona tarda. I el Bernat Sorroca, cap de política del Nació. Amb vosaltres fins a les 4 estarem pendents de tot plegat, però òbviament molt pendent d'una banda Toledo, en aquesta població on s'ha produït aquest accident, en els pròxims minuts ha d'arribar fins allà Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, i tenim la Paula Brujats allà, i també de tot el que anem entrevistant a diferents experts en tema ferroviari per tal de saber o intentar esbrinar què és el que pot haver passat, tot i que ara mateix tenim aquesta ja primera explicació per part del ministre de Transport, Òscar Puente. Crec que puc anar al punt de l'accident amb la Paula Brujats. Paula, bona tarda.

Bona tarda, Òscar. Sí, perquè aquí l'última hora és que acaba d'arribar Pedro Sánchez, la comitiva de Moncloa amb Pedro Sánchez al capdavant, també amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marrasca, que ja són aquí, que acaben de saludar les autoritats i que ara mateix són dins del centre. De comandament improvisat que s'ha muntat aquí, és a dir, reunits amb serveis d'emergència, també amb el president de Castella-La Mancha, Emiliano García Page, també amb representants de Protecció Civil. Aquesta és la imatge que es torna en aquest centre improvisat de comandament, Pedro Sánchez, que acaba d'arribar, que després. Atendrà els mitjans de comunicació i veurem si va més enllà en les explicacions que ara sentíem del ministre de Transport, Òscar Puente, i també si va més enllà en si hi haurà o no assumptions de responsabilitats per part del govern espanyol. Per una banda, aquí, aquesta fotopolítica. De la tragèdia i de l'emergència perquè us en feu una idea entre el centre de comandament i els dos trens accidentats hi ha uns 300 metres de distància i en aquesta banda esquerra que és on hi ha els trens no deixen de circular ambulàncies, també helicòpters dels serveis d'emergència que encara estan traient persones que queden entre els vagons dels trens accidentats estem veient ara també que van arribar van moltíssims cotxes de la funerària, perquè ja ho sabeu, la xifra parada és de 64 persones mortes, 24 anaven a l'AVE, 40 anaven en aquest Irio, que és el que ha sortit més mal parat, i a més a més aquí tothom dona per fet que hi haurà més víctimes mortals, perquè realment hi ha dos vagons de l'Irio Oscar que estan reduïts a una muntanya de ferros, a una muntanya de parralla, i allà, ens diuen els serveis d'emergència, ha pogut treure persones que ja atrapades.

Els ferits, Paula, se'ls han endut cap a Madrid o cap a Sevilla, que és la destinació del tren?

Això dels passatgers. El que han fet és reseguir la línia dels dos trens, és a dir, uns han marxat cap a Madrid, amb la gent que havia de tornar a Madrid, i els altres han baixat cap al sud, cap a Córdoba, cap a Sevilla, que era el destí final de tots dos trens. Ja fa estona que aquests autobusos han marxat, per tant, aquí ara mateix ja no queden passatgers afectats per l'accident. Tampoc queden ferits que nosaltres veiem des d'aquí, per tant, tot ja se'ls ha traslladat a hospitals de la zona. Hi ha, segons l'últim balanç oficial, una vuitantena de persones ferides. D'aquestes 50 estan greus i l'última hora el que ens deien aquí és que com a mínim hi ha 4 d'aquestes 80 persones que estan malaltes. En risc total per la seva vida, doncs que estem que puguin molt morir en les properes hores. Realment, la imatge del tren és. S'ha posat la pell de gallina perquè nosaltres, els que recordes, vam ser. Allà dos trens van xocar pel costat, però d'una manera van fregar, i tot i això, les destrosses que va tenir un dels trens va ser espectacular, però és que la imatge que donen avui aquests dos vagons, sobretot de l'Irio, és a dir, la cua per on ha xocat l'AVE, és tràgica, fa pensar i evidencia realment com de fort ha estat aquest xoc per quedar els dos vagons reduïts a aquesta ferralla i les persones que anaven a dins difícilment hauran pogut salvar la vida. Moltes coses per aclarir encara, ara ho explicava Puente, ho comentàveu vosaltres, està també la policia científica. Resseguint la via del tren, han començat a resseguir en el punt on creuen que l'AVE hauria començat a frenar un cop ha vist l'Irio al mig de la via i agafant mostres per confirmar exactament això. Sobretot a quina velocitat anava aquest AVE, si és que anava a aquests 200 km per hora, que és la velocitat habitual. Que li haurien ordenat que reprenés la marxa quan des del centre de control li han dit que podia reprendre la marxa amb la velocitat habitual.

Doncs és la imatge que ens explica la Paula Brujats que ho ha estat fent de fet durant tot el matí al matí de Catalunya Ràdio en aquest programa especial que hem allargat fins a les dues per tal de seguir els efectes d'aquest accident. Deixem a la Paula pendent d'aquesta visita de Pedro Sánchez i si després hi ha declaracions les sentirem del president del govern espanyol o bé dins del Catalunya migdia o bé a la tarda de Catalunya Ràdio. Paula, fins ara. Fins ara. L'altre punt de connexió durant tot el matí és l'estació de Tocha, a Madrid, on havien sortit els dos trens, tant el que estava aturat, l'Irio que estava aturat, com l'Ade, que l'ha atrapat per darrere. Aquí hi ha hagut alguns moments també en què molts familiars que anaven cap allà per tal de demanar informació. De seguida ja anirem allà amb la Laura Estrada. El que podem fer és fer una pausa per la publicitat, reprenem el fil i de seguida ho analitzem tot plegat, insisteixo, amb alguns especialistes per saber què és el que pot haver passat i si hi ha alguna explicació més a banda del que ha donat el ministre.

I aquest cap de setmana arriba una forta baixada de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho. Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

El Pirineu i les Terres de Lleida. Vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Què t'agradaria fer? Menjar bé, dormir en un lloc especial i repetir 150 vegades.

Aconsegueix amb El Periódico, la guia amb 150 hotels gastronòmics per gaudir el Nadal i durant tot l'any. Diumenge 1 de novembre amb El Periódico, el teu quiosque al periódico.com. Amb el patrocini d'Enspresso for Business.

A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa. En podcast, així, ben enllaunat, amb tot el seu sabor. Amb el pica-pica, que hi hagi molta variant, i després un bon plat. D'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucapar. I amb unes bones postres. Ah, tot ben amanit.

Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda. I amb productes del territori.

Cada dijous, a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Vinga, va, comencem! Amb el suport de la Federació Catalana DOP-IGP i la Generalitat de Catalunya.

D'aquí una mica més de cinc minuts seran dos quarts de quatre de la tarda. Som al Catalunya Migdia pendents dels efectes d'aquest accident ferroviari. 64 morts de moment, insistim en això de moment, perquè hi ha 50 ferits, alguns dels quals estan greus, i encara no es descarta que entre la ferralla d'aquests vagons que ens explicava la Paula Brujats encara hi pugui haver més víctimes. Dèiem que en bona part del matí alguns familiars o fins i tot també alguns usuaris de l'AVE que tenien previst viatjar cap a Sevilla. En posterioritat, els dos trens accidentats s'han apropat a l'estació de Totxa. Allà hi tenim la Laura Estrada. Laura, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Quina és la situació ara mateix aquí a Totxa?

Mireu, doncs, jo fa una estoneta he entrat a un dels bars que hi ha al costat de Totxa, de l'estació. És el carrer Méndez Álvaro, que és aquest carrer ara mateix on hi ha habilitat aquest punt per tots els periodistes que som aquí a l'estació. És el bar El Andén, tenen la televisió encesa des de primera hora, les mirades dels clients han passat bona part del matí fixes a la pantalla, inclús la dels cambrers, és inevitable que també hi hagin anat. Ha estat el tema de conversa tot el matí entre els que passaven per aquí i el que he fet és parlar amb en Brian, ell és cambrer, que a més de dir que ha notat molt en quant a clientela al dia, també s'ha mostrat preocupat per això que explicàvem.

Conocemos un cliente que viajaba justamente en ese tren y me encontré a un maquinista, bueno, uno de los trabajadores de AVE y me lo comentó. Hay un compañero de ellos que no se sabe nada de ellos, no se sabe nada de él. Y pues nada, estamos esperando a ver si sabemos algo de la persona, porque es un cliente muy habitual de aquí. Vamos todos los días a desayunar aquí. Siempre aparcaba su moto ahí o aquí al lado.

Clar, penseu que al llarg del matí se'ns han anat acostant moltes persones que passen per aquí, alguns amb maletes, alguns sense, alguns preguntant, demanant informació als periodistes si sabíem alguna cosa sobre els seus trens, si sabíem alguna cosa del que havia passat fins i tot. I ara, com deia, parlo des d'aquest carrer, Mendes d'Álvaro, però durant tot el matí hem pogut ser dins de l'estació. I el que s'ha anat repetint era això que sentiu.

Senyores, viajemos, por favor. Los clientes que desean ser atendidos y la atención al cliente, háganse conmigo, por favor.

Anuncis de totes les informadores i informadors que s'han desplegat per tot el vestíbul, per tota l'estació. S'han posat a disposició això, per atendre aquestes persones que arribaven i trobaven el seu tren cancelat. El que els deien és que l'import se'ls reimbursarà, tenen tres mesos de fet per fer la cancelació. I el que els han aconsellat és buscar una alternativa, però el que critiquen gran part dels usuaris és que aquestes alternatives que han donat des de Renfe són poques i cares. No nos ponen autobús

y parece que los autobuses que hay en Málaga ya están todos los billetes cogidos.

El billete de autobús ya no hay hasta el viernes y ellos tampoco facilitan ningún tipo de vivienda, o sea, ningún alojamiento, nada.

Para hoy hay uno a las 4, pero para mañana sería volver a las 12 de la noche, entonces es imposible. Y los vuelos, pues por 400 euros.

I ara la situació, com dèiem, des d'aquí fora de l'estació, és aquesta expectació per part de periodistes també que estem aquí pendents de veure què passa i si arriben aquests autocars, com explicava la Paula fa tot just una estoneta, amb algun dels passatgers. Doncs aquesta és la situació

a l'estació de tots amb la Laura Estrada. Laura, gràcies, bona tarda. A vosaltres, fins ara. Inclou que la conversa el Joan Carles Salmerón. És director de Terminus, centre d'estudis del transport. Joan Carles, bona tarda. Bona tarda. Ja t'hem trucat algunes vegades i t'hem sentit també avui al matí de Catalunya Ràdio. Ara tenim més dades sobre aquest accident, però deixa'm primer preguntar com pot ser que uns mesos després de l'accident de Damus tornem a estar parlant d'un accident en la línia d'alta velocitat.

Estem tot el sector ferroviari consternats. És un dia molt, molt trist. A més, avui, el 28 d'octubre, era el dia del tren, perquè fa l'aniversari del Bessona Mataró. Però és un dia que s'ha convertit en un dia molt tràgic perquè és inadmissible aquesta cadena d'accidents. I tot el sector ferroviari dels emmaquinistes fins que els que treballem a la divulgació demanem que això s'esclareixi el més aviat. M'ha semblat molt bé, ara crec que l'estàveu vosaltres també en directe, la roda de premsa del ministre, però tots s'han de donar totes les dades possibles sobre l'accident. Ha començat a quedar bastant clar, però encara s'esclareixi més i s'ha d'evitar que repeteixin un futur de manera immediata.

Això que has sentit del ministre Puente, és barçamblant? És a dir, això és el que pot haver passat?

Sí, les explicacions, podem discutir sobre altres maneres de comunicar i tal, però les explicacions del ministre en aquest moment m'han semblat excel·lents, amb tota claretat de detalls tècnics, i és molt, molt semblant al que ha pogut passar, que ha caigut a l'LCTB, molts de vosaltres mateixos heu vist, com també que hi ha el CTC de Rodalies en més d'un cas, són caigudes de senyalització que poden passar d'una manera més o menys freqüent, i s'han el que ha explicat el ministre és que han començat una operació de forma, per dir-ho més senzilla, d'una forma molt manual, en què s'obrien els semàfors i començava la circulació de trens d'una forma més manual. I clar. Amb un sistema tecnològic tan i tan segur com és el ferrocarril, aquesta seguretat depèn molt de tots aquests sistemes informàtics i de tots aquests sistemes de seguretat que funcionen d'una manera molt automatitzada. Quan comença a intervindre l'home, i més, un home que no està acostumat a treballar, és quan hi ha més possibilitats que es produeixi una roma, com el que ha explicat el ministre.

Anem a pans, eh? Ha fallat el sistema LZB. El ministre diu que és un sistema que, tot i que és dels anys 90 i que està ara en fase de substitució per un de més modern, perquè comencen a no haver-hi algunes peces de substitució, és un sistema que és fiable? És segur?

Sí, molt. Aquest sistema es va col·locar l'any 1992 i podem dir que l'RTMS, que és l'estàndard europeu de senyalització i de seguretat perroviària I que és el que es posa ara, no? El que el substituirà aquest LZB, no? Sí. Tant a Rodalies com a Alta Velocitat s'està col·locant aquest sistema unificat europeu, l'RTMS. Aquest es va inventar posteriorment a l'LCTB i en aquell moment a l'Inautal Voluntat de Madrid a Sevilla van col·locar aquest sistema previ. S'està, podem dir, actualitzant el sistema LCTB al RTMS i és el sistema que controla tot, senyalització i seguretat.

I per tant és un sistema fiable, segur, per tant el problema no és del sistema sinó del fet que hagi caigut. Sí, com que ens hem trobat

els últims mesos a rodalies i també s'han trobat altres nuclis d'altres ciutats de l'estat espanyol i tal, els sistemes aquests de seguretat a vegades cauen, s'han d'actualitzar els softwares, s'ha d'actualitzar el programari o per altres incidències cauen i triga un temps a reactivar-se. Aquest temps que triga a reactivar-se es comença una operació en format manual i aquí és on s'han produït els errors humans.

El ministre ha dit que en tot moment han tingut localitzats els trens. Això vol dir que en el centre de control de Totxa veien on estaven aturats els trens. Com se li pot dir a un maquinista que reprengui la marxa amb normalitat si estàs veient per pantalla que hi ha un tren aturat en la mateixa línia?

Ens falten moltes més dades del que ha explicat el ministre per entendre aquesta decisió. Ens falta que acabin d'esclarificar com pot ser que un tren hagi corregit el centre de control, que és el que ha de donar ordres molt clares, i alhora hagi seguit donant ordres incorrectes a altres trens.

Però si hi ha un tren que rep aquestes ordres del centre de control, veu que no són correctes i, per tant, no les segueix, això vol dir que el maquinista té un marge per no fer cas al que li diuen des del centre de control?

No, tant el maquinista com el centre de control han de prendre nota en el mateix moment de les instruccions que dona el centre de control al maquinista. La cosa és que un dels sis trens que hi havia aturats i que ha reprès la marxa ha corregit en el moment de prendre nota de l'ordre que li donava el centre de control, ha corregit el centre de control i ha dit no, no, això que m'estàs dient és erroni. Ens falta saber per què aquesta ordre contradictòria que s'ha donat a sis trens, un l'ha corregit, els altres no.

I el maquinista del tren accidentat, tot i que li hagin donat l'ordre de reprendre la marxa amb normalitat, no té marxa com per veure un tren, perquè la velocitat que van, suposo que quan te'l veus te'l tens a sobre, com aquell que diu.

Sí, un dels claus és que s'ha confiat en el centre de control que li ha dit que podia tirar endavant. El maquinista del tren accidentat ha tirat endavant, ha tirat endavant amb una xarxa de velocitat on fins i tot en aquestes condicions de funcionar manualment es permeten velocitats bastant elevades. Pot haver arribat a agafar els 200 km per hora i en pocs minuts després ha recorregut 25 km amb l'altre tren aturat i al mig. Els ha recorregut bastant ràpid fins que se l'ha trobat i l'han vestit, sí.

I durant tota aquesta estona que el tren ha funcionat en aquests 25 quilòmetres, són aproximadament 20 minuts, des de les 8.30 quan ha caigut el sistema fins a les 8.53 quan s'ha produït l'accident, el centre de control entenem que no ha corregit l'ordre incorrecte que havia donat.

¿S'ha degut alguna raó per la que l'Irio estigués aturat? Perquè si han donat ordre de reprendre la marxa, potser l'Irio hauria d'haver començat a moure's.

Sí, els propis trens d'alta velocitat tenen, dins el propi tren, a part de les infraestructures, els propis vehicles d'alta velocitat tenen bastants sistemes de seguretat que fa que quan un cop has aturat el tren hagis de passar moltes comprovacions de seguretat per reprendre la marxa. A la mínima que aquestes comprovacions de seguretat, com si reactivéssim un telèfon mòbil, et comencen a demanar codis de seguretat, et comencen a demanar procediments de seguretat, a la mínima que un d'aquests falli has de tornar a començar de zero, és probable que el tren Irio hagi tingut, no un problema, sinó que hagi tingut un retard en tornar a reiniciar la marxa.

Tornant al tren que sí que ha corregit l'ordre incorrecte que li havien donat des del centre de control, ¿això pot voler dir que haguéssim tingut una doble tragèdia? Sí.

Normalment, nosaltres des del nostre centre d'estudis hem analitzat tots els accidents ferroviaris que s'han produït a Catalunya en els últims 178 anys, en tota la història del ferrocarril a Catalunya, i normalment, sobretot en les últimes dècades, podem veure clarament com els accidents ferroviaris, per començar, cal dir que han baixat moltíssim, però els pocs accidents ferroviaris que es produeixen són per més d'una causa, per més d'una coincidència. I ho podem veure també a la resta d'Espanya, en Gró i Sadamut, per més d'una coincidència, més d'una fatalitat. I segurament amb aquest accident d'avui també ens produeix el mateix. Es produeix la fatalitat que l'Irio no arrenca, es produeix la fatalitat que el centre de control dona una ordre errònia que permet enviar un tren contra l'altre. Segurament estem parlant de més d'una causa que produeix la tragèdia.

Els protocols que s'han aplicat avui, que són els protocols que estan en funcionament, un cop cau un sistema com aquest, LZB, són protocols correctes o creus que després d'un accident com aquest potser s'haurien de revisar?

A dia d'avui tenim una molt bona comissió d'investigació d'accidents ferroviaris, que és de domini públic. Us recomano molt veure els informes d'accidents i fins i tot d'accidents que no s'han acabat produint, però que han estat a punt de produir-se anteriors, perquè són atestats molt i molt tècnics, però molt divulgatius, que, a més, fan unes conclusions per evitar que aquests accidents o gairebé accidents es tornin a produir i no només queden circunstits a l'estat espanyol, sinó que també es prenen mesures a la resta d'Europa i a la resta del món. I creiem que, respecte a l'accident d'avui, esperem, amb la major brevetat possible, que es faci aquest informe preliminar i el definitiu, perquè des de tot el sector ferroviari, repeteixo, és un dia que estem molt i molt consternats. Hem de pensar que els maquinistes, tenim molts companys i amics maquinistes, que la seva responsabilitat vital no només és tindre la seguretat que no es trobaran un altre tren a les vies, sinó també ells són els responsables, igual que un pilot d'aviació de tots els centenars de passatgers que porten al darrere, no farien res en contra de la seva seguretat, I a dia d'avui pensar que s'ha produït un accident d'aquestes característiques és impensable i per això demanem tots els ferroviaris, demanem solucions que es vegin segures i solucions immediates.

És comprensible que hi hagi gent que agafi por a agafar un tren.

El transport ferroviari és el més segur. Que viatjar amb un tren tingués un accident. És molt més perillós. No ens agradaria, més amb el moment en què estem vivint, que totes aquestes morts a les vies, aquestes víctimes mortals a les vies, encara no hem trobat el maquinista del tren AVE i el seu ajudant de maquinista, i tots els viatgers que han sigut víctimes mortals, no ens agradaria que es barrejés ni molt menys amb tot l'ambient polític i que la política es barrejés amb tots aquests problemes que han tingut amb el sector ferroviari.

No sé si l'Alicia, el Joan o el Bernat teniu alguna pregunta, algun dubte o com veieu l'accident. Aprofitant que tenim el Joan Carles Salmerón i que per tant com a tècnic i expert en el tema ens pot corregir alguna dada o algun dubte que tingueu. Joan.

No, a mi només em sopta que en un procés tan tecnologitzat i on se suposa que hi ha tants de controls. S'estigui fent com la carga de la prova sobre el tema aquest de l'error humà? O sigui, tant de marge discrecional té una persona per prendre una decisió d'aquestes característiques?

De seguida sento la teva resposta, Joan Carles, però anem un altre cop al lloc de l'accident. No sé si tinc en línia o no la Paula Brujats, però en tot cas, el president de Castellalamancha, Emiliano García Page, juntament amb Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol, estan davant del micròfon.

García Page, president de Castellalamancha. y terminará la intervención del presidente del Gobierno.

Buenas tardes, muchas gracias a todos los medios. Quiero agradecer a todas las instituciones que desde el primer momento se han puesto a disposición de este terrible accidente que hemos sufrido todos los españoles porque al final a todos nos afecta. Y se han puesto en marcha todas las instituciones, todos los medios, se han movilizado todos los medios. Hemos visto todos los medios que tenemos aquí para atender a todos los afectados. Así que muchas gracias a toda la gente que ha intervenido durante este terrible accidente que hemos sufrido.

Sí, buenos días. Muchísimas gracias a todos por vuestro trabajo. Y yo lo único que quiero es tener unas palabras de solidaridad con los familiares de esta tremenda tragedia que nos ha tocado vivir hoy. Yo creo que es momento de estar con ellos y nada más, apoyarles. Y bueno, pues en lo que a mí respecta, pues mi pueblo está a su disposición para lo que necesiten. Muchísimas gracias.

Muchísimas gracias, presidente. Ahora es García Page, presidente de Castilla-La Mancha.

Alcaldes de los dos pueblos que han pasado el accidente.

Profundo, profundo y amargo pesar por la tragedia que están viviendo las familias y aquellos que están todavía esperando. Los últimos datos que tenemos son de 68 fallecidos. 24 en lo que se llamaría zona AVE y el resto, lógicamente, en IRIOS. Está en estos momentos interviniendo la jueza, de manera que en el momento en que ella autorice seguirán las labores también de los bomberos para poder. Con ayuda de las grúas y de la Unidad Militar de Emergencia, poder todavía investigar si hay más fallecidos, en todo caso fallecidos, debajo de algún vagón o en los amasijos de hierros en que se han quedado. Sobre el sistema sanitario que se ha desplegado, y tengo que agradecer y mucho la coordinación con las comunidades autónomas, tanto Castilla y León, Madrid, Andalucía, en definitiva, Se nos ha puesto a disposición también Valencia. A estas alturas, y estando todavía en la fase aguda que estamos, el balance de atendidos alcanzaría unos 53 de rango amarillo, es decir, razonablemente atendibles en los hospitales, 15 en código rojo, por consiguiente con estado de gravedad. De hecho, según estábamos en la reunión, nos han comunicado el fallecimiento de uno más. Y el resto son en atención leve. Quedan, me parece que solo 4 o 5 personas en el centro deportivo de Urda y están ya operativas y atendiendo a las familias, tanto en la información como en la asistencia psicosocial que está movilizada a través de los servicios de la comunidad autónoma, de Cruz Roja y también de la propia Guardia Civil. Se van a movilizar unidades de investigación canina. Primero para intentar localizar si hubiera todavía víctimas con vida y eventualmente seguirán los trabajos de investigación a lo largo de esta tarde, de esta noche y los días que sean necesarios para terminar también de rescatar si quedará algún fallecido más. Gracias a todos ustedes también por su disposición y por su atención y gracias de verdad de corazón a todos los servicios que se han movilizado, tanto de Protección Civil como de GACAN como. Por supuesto, el sistema sanitario, la Guardia Civil, con un despliegue tremendo, la UME desde el primer momento, y a todas las autoridades del Estado, con el presidente que hablé esta mañana, con su majestad el Rey también, y con distintos líderes políticos, también el jefe de la oposición, y muchísimos presidentes de comunidades autónomas. Lo agradezco de corazón porque la llamada ha sido automática y poniendo todos los medios posibles a nuestra disposición. Presidente. Ara és Pedro Sánchez,

president del govern espanyol, qui pren la paraula.

Gracias también a los alcaldes. Por su solidaridad y por extensión a los vecinos, tanto de Llévenes como de Urda, que desde el primer minuto se han volcado para atender a las víctimas de esta terrible tragedia. Hoy España está de luto, toda España está de luto, y expresamos toda nuestra solidaridad y toda nuestra empatía con los familiares de las víctimas y también los heridos que aún permanecen hospitalizados, a los que esperamos que tengan una pronta recuperación. Porque detrás de cada una de las personas que hoy ha fallecido hay vidas rotas, hay familias quebradas, hay angustia también de aquellas familias que todavía no saben cuál es el paradero de su familiar. Y por supuesto hay mucho dolor, mucho dolor que lógicamente el conjunto de la sociedad española comparte. Desde el gobierno de España sí quisiera decir lo siguiente. En primer lugar, que nuestra principal prioridad, como bien han comentado antes los alcaldes y el presidente de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, son las víctimas, son sus familiares. Es el encontrar. Ojalá al mayor número de personas vivas y el atender desde el punto de vista material y desde el punto de vista psicológico a los heridos y a los familiares de las víctimas de esta terrible tragedia. En segundo lugar, como bien ha dicho antes el presidente y los alcaldes, Creo que es muy importante subrayar el servicio público, la extraordinaria profesionalidad de todo el servicio de emergencias, de protección civil,

y por supuesto también la extraordinaria cooperación y coordinación que ha habido entre todas las instituciones. Desde la protección civil, por supuesto, pero también al gobierno autonómico de Castilla-La Mancha, a la diputación de Toledo, al Ayuntamiento de Urda, por supuesto de Llévenes, y como ha dicho antes el presidente, a todas las comunidades autónomas, también otras diputaciones que me consta se han volcado para poder dar una respuesta pronta a esta tragedia. El segundo de nuestros objetivos, por supuesto, es el de esclarecer qué es lo que ha sucedido, por qué ha sucedido esta tragedia. Hoy el ministro de Transportes, en coordinación también con el ministro del Interior que me acompaña y yo mismo, hemos tratado de conocer cuál es el origen de esta tragedia, de este terrible accidente, Me consta que la Comisión Independiente de Accidentes Ferroviarios, y como bien antes comentaba el presidente Page, pues las autoridades judiciales están haciendo su labor, pero también, lógicamente, el propio Ministerio está tratando de conocer cuáles son las causas, el origen, el porqué de esta terrible tragedia. Y vamos a llegar hasta el final. Y si ha habido negligencias, se sabrá. Y si ha habido fallos en el sistema de seguridad. Se responderán con total contundencia. Porque es evidente que hemos sufrido dos terribles tragedias en un mismo año, en la alta velocidad. Muy probablemente todo indica a que el origen de los dos accidentes nada tiene que ver.

Pero eso no me corresponde a mí decirlo, sino a la Comisión Independiente de Accidentes Ferroviarios, por supuesto a la labor de la justicia y la investigación y el examen que haga en este caso Adif y Renfe y todo el sistema ferroviario. Pero lo que está claro. Es que si tenemos, como debemos, reforzar aún más la seguridad para volver a reconstruir la confianza en nuestro sistema ferroviario de alta velocidad, se hará. Porque lo que no es asumible para un país como España es sufrir dos accidentes ferroviarios de alta velocidad en un mismo año como hemos sufrido. Por tanto, se tomarán todas las medidas que se consideren oportuno y con total contundencia para reconstruir esa confianza en nuestro sistema de alta velocidad y, por supuesto, para garantizar aún más la seguridad de nuestros conciudadanos que utilicen este servicio. Y finalmente, si quisiera también trasladar, lo he hablado con el presidente de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, esta tarde, por supuesto, procederemos a la declaración de tres días de luto oficial, como hicimos también con el accidente ferroviario de Adamuz. Será el día 29, el día 30 y el día 31. Como he dicho antes, al principio de esta breve intervención, España está de luto, abraza a sus víctimas y desde luego el gobierno de España y todo el Estado está con las víctimas y también con los familiares de las mismas. Y por supuesto, agradecer a los medios

de comunicación toda la información que han estado trasladando a los ciudadanos y especialmente a las víctimas y a los familiares de esas víctimas para poder conocer el estado de sus seres queridos.

Nada más y muchas gracias. Doncs és la compareixença de Pedro Sánchez amb el president de Castellalamanca, Emiliano García Pagé. Tenim pendent d'aquesta compareixença la Paula Brujats des del lloc de l'accident. Paula, estàs aquí, oi que sí?

Sí, sí, soc aquí, Òscar. Pedro Sánchez, que el sentíem, la prioritat ara, diu, és a les víctimes, als seus familiars, també, seguir traient persones que poden quedar atrapades en aquests vagons més malmesos, però el segon objectiu, ha dit Pedro Sánchez, molt clar, és aclarir l'origen d'aquest accident, ha dit, literalment, s'arribarà fins al final i es prendran totes les mesures i si hi ha negligències, tocar assumir responsabilitats. Sánchez, que ha posat aquest accident en context i que ha destacat que és una tragèdia molt greu que arriba després de la tragèdia de Damus. Dos accidents molt greus de tren en un sol any, en menys de nou mesos de diferència. Sí que Pedro Sánchez ha dit que aquest accident. Té diferències del que es va veure a damunt pel que fa a la causa, però que no és assumible dos accidents així a les línies d'alta velocitat de la xarxa ferroviària d'Espanya i que, per tant, s'aclarirà, s'anirà fins al final, Òscar, i que es prendran totes les mesures i, si cal i si toca, s'assumiran responsabilitats.

Doncs aquest és el resum de la conversa dels dos presidents. Paula Brujats, gràcies i bona tarda. Queden 10 minuts per arribar a les 4 de la tarda. Tinc encara en línia el Joan Carles Salmerón i el Joan li demanava si hi ha molta discrecionalitat dels maquinistes. Joan Carles, tens resposta?

Sí, no, no. A dia d'avui els maquinistes, tant si funcionen amb un sistema de seguretat actiu, com és el 99% dels casos, amb el centre de control i amb el sistema de seguretat de l'LZB, en aquest cas, completament actiu, els maquinistes gairebé, la seva funció és mínima, gairebé no tenen absolutament cap error, i en canvi, en el moment que cau el sistema de senyalització, com ha passat en aquest cas, i ha passat en alguns altres casos, comencen aquesta operació més manual, on l'error humà cau més en el sistema de control que no passa en el maquinisme.

Joan Carles Salmen, un director de Terminus, Centre d'Estudis del Transport, gràcies per acompanyar-nos, que a més a més hem tingut molta estona punxat el telèfon. Gràcies i bona tarda. Gràcies a vosaltres. I deixem-ne saludar també el Joan Rodríguez. Joan, bona tarda. Em sembla que tenim en línia el Joan Rodríguez, que és probable que l'haguem perdut per aquest so que sento. Sí, sí, estem reconectant. No sé com ho veieu, 68 morts, és la xifra que ha actualitzat Emiliano García Pagé, el president de Castellalamancha. Encara hi ha alguns ferits greus i que, per tant, no descartem que aquesta xifra encara pugui créixer. Hem recobrat el Joan Rodríguez. Joan, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? En Jordi, des portaveu del sindicat Ferroviari, sembla, Joan, cada vegada més clar el que ha passat, com a mínim la versió que hem sentit del ministre Oscar Puente, que ha fallat el sistema de seguretat, que ha aturat els trens i després s'ha produït el que les autoritats qualifiquen d'error humà al centre de control de Madrid. Com vèieu aquestes explicacions des dels maquinistes?

Bé, a veure, nosaltres el que estem dient és que potser encara aviat, tot i que ja ha sortit el ministre Oscar Puente a donar aquestes declaracions, de fet ja des de primera hora del matí hi havia algú que posava el focus a l'error humà, nosaltres preferiríem esperar-nos que la Comissió d'Investigació faci els informes que li toca, faci la investigació que li toca, que seran ells qui ens podran posar una miqueta de llum en aquest tràgic accident i podrem, sobretot, més que esbrinar quines han estat les causes, Es venir a veure de quina manera, què hem de fer perquè això no es torni a repetir mai més.

La pregunta que feia el Joan López Alegre al Joan Carles Salmerón és a dir, teniu molta discrecionalitat els maquinistes quan el sistema falla? O si us diuen des del centre de control que podeu reprendre la marxa amb normalitat, us refieu al 100%?

Sí, sí, o sigui, el maquinista, el que fa el personal de conducció és obeir totes aquelles ordres que li arribin des del centre de control. El maquinista, per voluntat pròpia, s'ha d'estar tota l'estona sota supervisió. Qualsevol incident, qualsevol història que hi hagi d'haver a bord del tren ha de ser comunicada al centre de control i viceversa. És una comunicació que ha de ser constant, pràcticament.

I vosaltres, per tant, hi ha moments que conduïu el tren pràcticament sense visibilitat, sense veure'l? Sense visibilitat. Aquí em referim quan parlem sense visibilitat. No, vull dir, per exemple, un tren AVE que va a 200 km per hora, si hi ha un revol, és a dir, te'n refies del que et diuen i et diuen que la via està oberta. Evidentment,

confiança en els sistemes de seguretat que estan protegint els cantons. On em referim a cantons és l'espai, que és lliure de seguretat entre tren i tren. Confiança plena en els sistemes de seguretat que ens asseguren aquests cantons, no? I amb això, sí, sí, està clar.

És un tram molt dificultós aquest, perquè és la mateixa línia d'on hi va haver l'accident de Damuz.

Bé, és una línia per la qual jo la conec ben poc, no és que passi jo gaire per allà. El que nosaltres, d'aquesta línia, que ja ho vam dir en el cas de quan vam haver de lamentar també el tràfic accident de Damus, el que estem exigint és que es faci una auditoria externa, independent, al Ministeri i a les empreses de Vivi Renfe. Que ens permeti conèixer quines han estat les actuacions que s'han fet en quant a inversions, en quant a manteniments, en feines, en tota mena de tasques sobre aquesta línia per conèixer què és el que està passant aquí.

Hi ha alguns experts que diuen que és inverosímil que dos trens xoquin, que de fet és un accident impossible. Amb l'explicació del ministre és l'única possibilitat que això passi?

No sabem encara si és l'única, s'hauria de descobrir, hi ha tota mena de possibilitats, però evidentment és molt complicat. O sigui, estem davant d'un accident que és complicat. Encara no entenem com s'ha pogut arribar a produir un accident d'aquest tipus. No ho enteneu, eh? No, encara no. Amb les informacions que tenim a hores d'ara, és complicat. Des de primera hora, quan hem sabut que, des de dins, s'ha fet el comunicat d'un alcance produït a la línia, un alcance i un alcance més a l'alta velocitat, és una cosa que no podíem arribar a imaginar.

El tren no té un sistema de frenat automàtic que vegi o que detecti que hi ha un tren aturat i que, per tant, aturi el tren? Sí, correcte. Els trens tenen el sistema

de frena automàtica que van en funció de la informació que els transmet el sistema de seguretat a través de les balises o, en aquest cas, a través del sistema LZB.

I aquest és el que no ha funcionat, aquest és el que havia caigut, eh?

Sí, en primer lloc és una avaria que hi ha hagut, un receteig del sistema LGTB, que això ha portat a que comencéssim a treballar amb un altre tipus de bloqueig, que es diu el bloqueig per senyalització lateral, i aquí és minuts després quan es produeix aquest accident.

Entens que hi hagi gent que agafi por a agafar el tren, és a dir, que pensi que no és un sistema segur?

Sí, és un missatge que darrerament se sent molt, però el que s'ha de fer és treballar perquè tornem a tenir un sistema ferroviari que fa molts anys, i ja fa molts anys, malauradament, era un sistema 100% segur i, a més, un sistema exemple per a altres països d'Europa. I què ha passat per perdre-ho? Bé, nosaltres posem molt el focus en el model de ferrocarril que s'està aplicant els darrers anys a l'estat espanyol. Un model que s'ha centrat moltíssim en la construcció de línies i línies a alta velocitat. Però que una vegada estaven construïdes aquestes línies, s'obligava per complet el seu manteniment, i no només el manteniment de les línies d'alta velocitat, sinó també el manteniment de la resta de xarxa convencional. A Catalunya tenim un exemple claríssim amb Rodaliesa Catalunya. Aleshores, és un model de ferrocarril que nosaltres ja fa molts anys que estem alertant que no és el més adequat. Nosaltres apostem per un ferrocarril públic, social i de qualitat, i ara mateix cal fer molta feina. Per poder subir al 100% aquest tipus de model que nosaltres defensem.

És Joan Rodríguez, portaveu del Sindicat Ferroviari. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Gràcies a vosaltres, bona tarda. I també acomiado l'Alicia Puig, el Joan López Alegre i el Bernat Sorroca. Avui pràcticament no heu parlat. El Joan ha pogut fer una pregunta. Però l'actualitat mana. Teníem la compareixença primer d'Òscar Puente, després de Pedro Sánchez, d'Emiliano García Paje i després també experts en el món ferroviari per intentar entendre. No tota la informació la tenim encara, però a poc a poc anem coneixent alguna cosa més sobre la versió oficial, com a mínim, d'aquest accident. Gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Gràcies. Tenim pendent la publicitat. Queden tres minuts per arribar a les quatre. Per tant, nosaltres ens acomiadem aquí. Després de la publicitat, arriba la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Nosaltres tornem demà a partir de les dues, la tarda amb el Garriga, que continuarà pendent, òbviament, d'aquest accident a Toledo. Fins demà a les dues.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa agent rural. Generalitat de Catalunya.

S'acosta la gran final de Sóc i Saré. Cinc concursants hauran de demostrar que són un set ciències. Penses, puc arribar a la final? Tant de bo. I enfrontar-se al repte secret. Qui serà la persona que més en sap de Catalunya?

Sóc i Saré, últim capítol de la temporada. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Houston, acabem de descobrir una nova forma de vida intel·ligent. Travessant l'espai? No, carregant el carrer. Agafeu-lo! Impossible, ha desaparegut.

Arriba el nou Nissan Leaf amb càrrega ràpida de més de 400 km en només 30 minuts. Descobreix una nova forma de vida intel·ligent al teu concessionari Nissan i a Nissan.es.

Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya. Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.