Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 29/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia explicant-vos com el govern espanyol, dividit, ha aprovat aquest migdia dos decrets d'habitatge que mostren totes les costures de la legislatura. En un, hi ha el gruix de les mesures filtrades els últims dies, com ara una moratòria dels desnonaments a les persones vulnerables. En l'altre decret, la pròrroga indefinida dels contractes de lloguer. Tots dos textos es votaran divendres al Congrés de Diputats. De seguida, tots els detalls. També hem repassat els efectes de les pluges, que han escombrat bona part del litoral i prelitoral central a les últimes hores. I hem connectat també amb Brussel·les, on després dels fets de Ceuta d'aquest estiu, la Unió Europea vol ampliar les competències de Frontex en el control de les seves fronteres per tal que els seus agents puguin participar directament en l'expulsió dels migrants. Tot això us ho hem explicat a primera hora, ara què més podem afegir-hi,

Joan Bota? Podem actualitzar la situació del transport públic i també de la circulació per carretera amb l'equip viari, Manol García.

Doncs continuen les complicacions per inundació de la calçada amb 10 km de cua en la P7 entre Mollet del Vallès i Vellaterra, direcció Barcelona-Tarragona, perquè hi ha dos carrils tallats a l'altura de Vellaterra. La ronda de dalt a Barcelona es manté tallada entre Roquetes i Vall d'Hebron, direcció Llobregat, per inundació de la calçada del túnel del Caçador. Es desvia la circulació pel lateral, es troba reobert al mateix punt en sentit Besòs i es retenció en tots dos sentits i cua també a la pota nord des de Santa Coloma. Fins demà! El tramvia circula amb freqüències de pas alterades. El tramvesós no funciona entre bon viatge i llevant les planes. I també afectacions als trens d'alta velocitat per la pluja.

Aquest és el rastre que deixen les pluges que han escombrat tot el prelitoral i litoral central i que avancen a aquesta hora cap al nord del país. Ara són a les comarques gironines. Foment del treball reclama poder acomiadar els treballadors que encadenin diverses baixes mèdiques. La patronal demana recuperar l'acomiadament objectiu per frenar l'augment de l'absentisme, excepció de la discapacitat. És una de les mesures que recull el llibre blanc sobre l'absentisme laboral que a l'última dècada s'ha més que duplicat segons la patrona del seu president, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, s'ha mostrat preocupat sobretot per les petites i mitjanes empreses que tenen pocs treballadors.

L'absentisme és un problema global que afecta a tothom i que comença a ser inassoluble per l'economia i també per la nostra societat. I és per aquest motiu que des de Foment del Treball reclamem al Govern de l'Estat, als dos parlamentaris, que la reducció de l'absentisme ocupi un lloc prioritari amb l'agenda política.

El Consell Metropolità de l'AMB ha adjudicat finalment a Veoli el macrocontracte de 1.000 milions d'euros per subministrar l'aigua a 8 municipis del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Manesme. Una decisió polèmica on altres competidores han qüestionat la rebaixa d'un 60% de preu que oferia la matriu d'Akbar. Per això han demanat explicacions a l'administració supramunicipal. Anem a la zona franca de Barcelona d'Evit Àngela.

Tràmits superats amb l'aprovació del PSC, de Vivint Moncada i part de Junts per Catalunya. S'han abstingut PP i Esquerra Republicana i han votat en contra compromís i acord per Torrelles, Junts per Tiana, Vox en Comú Podem i dos consellers de Junts per Catalunya. Des de la plataforma Aigua és Vida, el seu portaveu, Dante Macchio, considera que l'operació engrandeix el monopoli de Veòlia. Per això demana que l'àrea metropolitana reculi per garantir un preu més just de l'aigua per

la ciutadania. Que d'aquí uns anys les tarifes pujaran i pujaran molt per sostenir aquestes rebaixes, que l'únic que li permet a Veolia és guanyar la concessió. Per tant, li demanem a l'AMB que justifiqui molt bé aquesta rebaixa i als consellers el que li demanem és que tirin enrere aquesta votació.

L'àrea metropolitana de Barcelona considera justificada aquesta rebaixa del 60% en les inversions, mentre que Veolia, la més valorada en aquest concurs, es compromet a fer les que siguin necessàries amb un cost menor que la resta de candidats que optaven a l'adjudicació.

I un últim apunt. Estònia acusa directament Rússia d'un acte de sabotatge en una empresa que fabrica drons militars per a Ucraïna, en el que seria un nou episodi de la guerra híbrida denunciada per governs europeus. L'executiu d'Estonia dona per fet que els serveis d'intel·ligència russos van encarregar a dos homes d'origen lituà que ataquessin l'empresa. Les instalacions es van incendiar sense provocar víctimes.

Passant gairebé cinc minuts de les tres. Catalunya a migdia,

amb Òscar Fernández.

I amb la Neus Tomàs, directora adjunta del diario Ponés, bona tarda. Bona tarda. L'advocada i consultora Gemma Calvet, bona tarda. Hola, bona tarda. I el periodista i escriptor Jaume Clotet. Bona tarda. Tot bé? Sí. Bé. D'aquells dies que els tertulians estaven aquí fora consultant l'última hora dels decrets, de les posicions dels uns i dels altres, d'habitatge, vull dir que. Nosaltres i els partits, em sembla. Sí, sí, tothom està. De fet, alguns partits estan encara esperant tenir el text, perquè de moment el text no. Se sap més o menys el que han pactat, però a base de titulars. Però de fet la ministra ha explicat que encara no tenen ni el redactat dels decrets, per tant. No ho sé, no ho sé, a veure. A veure si en els pròxims minuts en podem treure l'entrellat, però abans de parlar d'habitatge. Ja

sabeu que els dimarts saludem el David Carabent. David, bona tarda. Molt bona tarda. Com estàs? Molt bé. Molt bé. Ho celebro, ho celebro. A veure, què ens vols proposar com a primer tema?

Aviam, em sap greu perquè sortim una mica del tema de l'habitatge, que veig que us esteu tots molt encaparrats i. Hi tornarem, hi tornarem. No t'amoïnis que hi tornarem. Exacte, i té sentit que sigui així. Però és que el diumenge vaig anar a veure El Cerquerido del Saragoyen, el cinema Saribau, i a l'altre costat del carrer, a la tracera de l'Aribau, hi havia una cua enorme per anar a veure. La bola negra, la pelicula aquesta dels Javis sobre Federico García Lorca i tot això. I bueno, jo aquesta no l'he vist, però sí que l'ha vist la meva dona, l'ha vist el meu germà. I tinc la sensació que aquestes dues pelicules són molt susceptibles de ser llegides com dos reflexions profundes sobre Espanya, perquè d'una manera més o menys directa parlen de l'autoritarisme en les seves dimensions. Pública i privada, de la masculinitat tòxica una mica. Una per explicar la persecució i la invisibilitat a la que Espanya havia condemnat històricament a la comunitat LGTBI, i l'altra per explicar el trauma que suposa per una filla abandonada el fet de tenir un pare carismàtic i narcisista. I el Soro Goyen ja ho ha fet amb Antidisturbios, també ho va fer amb Asbestes, parlar d'aquesta mena de figures fosques o de com s'exerceix la violència o l'autoritat en una societat o en un col·lectiu. I llavors, la meva dèria és que. Que aquests dos cineastes, bueno, aquests tres cineastes, els dos, Gavis i el Sarogoyen, segueixin parlant d'això, d'aquesta idea, sent cineastes relativament joves i d'una generació crescuda ja en plena democràcia, perquè l'agent franquista ja fa 50 anys que va col·lapsar, és el que em fa ballar una mica el cap, és el que em fa pensar, ostres, com és que això segueix sent, diguéssim, que aquesta forma d'autoritat incontestable, d'aquesta negació de la llibertat o de la possibilitat que altres coses floreixin a l'ombra d'aquestes formes d'autoritat, segueixen una preocupació generacional tan forta, perquè a aquests dos cineastes els passa, però és que l'Albert Serra, volgui-se no, a Tardes de solidar, amb la seva pel·lícula alhora fascinada i una mica i repelida per la festa dels braus, per la festa dels toros, també parlava d'una forma indirecta d'aquest tema, no? I llavors això, el que llenço una mica a la taula és. És aquesta idea, que després d'aquests anys de procés a Catalunya, en què només hi ha hagut represaliats per una banda i per l'altra sembla que tot continua igual, penso que aquesta idea d'un estat, d'una forma d'autoritat incontestable, gairebé irracional, autoritària, segueix marcant molt la gent sensible d'aquest país.

Quan els tertulians han sabut que proposaves aquest tema, tots m'han dit que llàstima que no podem dedicar-hi tota l'hora i que haurem de parlar d'habitatge, perquè és un tema que m'interessa molt i en tinc moltes ganes. Per tant, veig que hi ha gent que té moltes coses a dir sobre el tema. Espera't, ho tenien i ara es van mirant l'un a l'altre a veure.

Tinc problema de trencar el gel però em semblava més interessant que el Clotet ho fes com a home també que és molt valuós però vaja, ja trenco el gel Mira, jo trobo que primer que aquest tema és inesgotable per tant avui el David ha donat en el clau i espero que segueixi estant de moda aquest tema, parlant-lo no amb consigne sinó amb profunditat perquè és un tema de molts matisos. Una de les coses que puc destacar, perquè ho he conegut de prop, grans artistes, polítics, escriptors, inclús d'esquerres, que hi ha una gran distància entre el relat públic que fan. I la seva vida privada i com ho practiquen a la vida privada aquesta contradicció, aquesta paradoxa que és condició humana a mi sempre m'ha cridat molt l'atenció perquè de vegades es fan afirmacions i no vull entrar en noms propis podria, però no ho faré. Afirmacions taxatives com d'un purisme 100% de condemna d'homes a altres homes i en canvi el que ho està fent tu saps que té un armari emplanat i després el tema de les possibilitats del canvi que això potser ho parlem un altre dia però jo vaig estar durant molts anys gestionant les mesures alternatives a la presó pels maltractadors condemnats quan van començar a condemnar-se maltractadors estem parlant dels inicis de l'any 2000. A partir de la llei del 2004. Què vaig veure? Home amb el gruix, hi ha perfils diferents. Hi ha gent cultural, diguem, de base en cultural, que amb un bon tractament poden estar orientats a un canvi, i hi ha gent clarament psicòpata. És a dir, que la dominació i el patriarcat l'exerceixen com un exercici de domini absolutament pervers i destructiu. Pel seu voltant poden ser dones, poden ser homes. I aquest no té solució. Aquest no té solució, aquest el que hi ha és que posar-li un rètol i be careful, perquè poden destrossar moltes vides, no? I això em referia sobre els autoenganys d'alguns d'aquests personatges que fan coses meravelloses, aparentment, i després resulta que deixen destrosses humanes en el camí.

Sí, també és veritat que quan tens un pare, per dir un pare, pot ser una mare, que té un reconeixement social, cultural, artístic, el que sigui, en el seu àmbit, de manera incontestable, massiu i reconegut per tothom, quan ets el fill d'algú d'aquest calibre, Tens una dificultat afegida si et vols dedicar més o menys al que es dedicava el teu pare, no? Tots coneixem, suposo, periodistes, escriptors que han tingut fills que ho han intentat de fer aquesta feina i estan absolutament esclafats per la. Allò és del seu pare, a vegades de manera involuntària, però és així, no? I els moltes vegades que jo els he anat veient de prop i seguint, són amics meus, al final troben el seu camí, però els costa molt més que algú que el seu pare o mare no té res a veure amb el món al qual es volen dedicar, no? La figura paterna a vegades és una cosa tremenda, però això també ens porta al. El tema dels lideratges, que moltes vegades es diu, masculins i femenins. Lideratges femenins són d'una altra manera que els lideratges masculins. Jo amb això normalment tampoc estic d'acord. Hi ha lideratges femenins que són. Parlo de l'àmbit de la política, eh? O de tots. O de tots, sí, que són absolutament tan impresentables com homes, i al revés, hi ha els femenins que són fantàstics com els homes. Per tant, també crec que això són restes de tòpics que teníem d'èpoques pretèrites, i que el camí de la igualtat, que ja estem arribant, espero, al final, tot això començarà a estar més repartit. Queda feina, eh?

Queda molta feina. Queda feina, i sí, i jo crec que, perdona que t'interrompeixi, que hi ha patrons, el llibre de Bourdieu i la dominació masculina és estructural, i si no estem arribant les dones a poder accedir a determinats llocs de poder de forma natural, com els homes, és perquè encara hi ha aquest sostre, jo li dic sostre de ciment, no és sostre de vidre, perquè és una llosa, de tant en quant. Hi ha empresaris que tiren del carro i posen a dones, al cas de la Neus, que no és per fer-li la pilota, però és una directora d'un diari, ara, amb una visió i amb una concepció de la premsa molt diferent d'altres, algunes altres dones. Però és que el món del poder està en mans dels homes, només cal mirar els diaris. Cada dia, avui surt, no sé també quina. La foto d'ahir dels empresaris. Exacte, la del G8.

Només hi havia la García Milà, la presidenta del Cercle d'Economia, i tots els altres crec que eren 9 o 10 inclòs els polítics eren tot homes jo no he vist la pelicula del Soragoyen per tant no puc opinar sobre la pelicula ni el que explica estava a la fila del davant del David el diumenge a la tarda estava a la cua de la bola negra. No ens vam veure tio però estava al davant i vas anar amb el meu germà imagina't hi havia tantíssima gent, hi havia una cua espectacular David i jo que encara som dels que anem al cinema jo també vaig doncs. A mi em va crear la tensió, i lliga una mica amb el que explicava el David, i suposo que és bo, és bo segur, hi havia molta gent jove, és a dir, perquè aquests dos directors han aconseguit arribar a un perfil de gent que probablement potser no anirà a més pel·lícules aquest any, o serà de les poques que hi vagin. Sí que és veritat, després hi ha el fenomen aquest que no te la pots perdre, que en fi, no m'has demanat la meva opinió, per tant no te la donaré sobre la pel·lícula, però. Però sí que crec que m'interessen més els fenòmens aquests que explicava la Gemma ara, d'aquestes masculinitats tòxiques o malenteses actuals, que anar a la generació per entendre'ns dels nostres pares o els nostres avis, que en fi, tots eren, no sé, tots eren masclistes. Perquè, en fi, m'interessa més que els meus germans no ho siguin, que no que el meu pare ho fos, que ho era. Eh. I el que em preocupa és que hi hagi aquest seu moviment enrere. És a dir, que hi hagi dones que ara donin per bo una certa submissió perquè és la seva manera d'exercir. La seva feminitat, i això sí que em preocupa, és a dir, perquè amb la Gemma ho hem comentat moltes vegades, la independència d'una dona és la independència econòmica, i a partir d'allà pots ser independent en tots els aspectes de la teva vida. Si no ho ets, doncs aquesta submissió moltes vegades ve explicada per la butxaca i no perquè sigui una intencionalitat ni un amor sec. No, per estat de necessitat. Quan sentia el David,

clar, quan ell deia, diu, em sobta que siguin cineastes ara que ja no van viure en el franquisme i que per tant ja generacionalment no els tocaria haver viscut aquell tipus de. Però és que els que tracten amb gent jove et diuen que ara hi ha un repunt. D'aquestes actituds masclistes d'aquesta masculinitat tòxica i que alguns passos que s'havien fet de comportaments que eren absolutament incomprensibles i intolerables i que ara es tornen a tolerar amb edats molt joves i penses, ostres, anem enrere i bromes

és que amb aquestes. Tres pel·lícules que us he dit, alhora que hi ha un rebuig cap a aquesta forma d'exercir l'autoritat, també hi ha una fascinació, saps? I llavors això és el que trobo molt interessant, perquè la filla, diguéssim, abandonada per aquest pare narcisista i cabronàs que interpreta de fàbula la Verdem. La filla li atorga una autoritat i li atorga una mena de. Bé, el busca. Busca la seva aprovació, d'alguna manera. En la fascinació de l'Albert Serra pels toreros, també hi ha aquest mateix rebuig i aquesta admiració. I amb els dos avis es queden fascinats, una mica com l'Helen i Riven, estar al davant dels joves feixistes amb els seus cossos esplendorosos. És a dir, que aquí hi ha el tema complex. Vull dir que aquestes formes d'autoritat primitives o irracionals segueixen exercint un poder sobre tots nosaltres.

Doncs en tot cas és el crit o la perplexitat, diguem-ne, que expressava el David Carabén, i no descarto que algun dia hi haguem de tornar, com deia la Gemma, per tal de tractar-lo de manera més àmplia.

El Jaume. Ai, el Jaume és el que ha dit, ostres, ens quedarà curt el temps.

Aquests temes són els que a mi m'agraden més. Carai, un dia, doncs això. Els temes que de vegades es parla abans de la tertúlia o després. De fet, quan ens ha dit l'Elisenda, la productora, que parlaríem d'això, ha dit, perfecte, Un dia que no hi hagi decrets d'habitatge ja ho farem.

En plural, a més a més. Perquè el nen venia de cul i ha sortit bessó.

És una manera molt visual de definir-ho. David, gràcies. Bona tarda. A vosaltres. Passen tres minuts d'un quart de quatre. Fem una pausa i entrem en tot el tema de l'habitatge, els decrets que venien de cul i han sortit bessons.

La Fundació Metalquímia i la Fundació Lluita contra les Infeccions presenten Mare Mundi,

un concert solidari en favor de la recerca contra l'Alzheimer i l'envelliment.

Amb la Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya, Bet, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, Arjau i la Polifònica de Porreig.

Dimarts 13 d'octubre a l'Auditori de Barcelona. Ser bomber o bombera és molt més que una feina.

És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Grans batutes. Grans emocions.

T'esperen

grans referents internacionals de la Direcció d'Orquestra a l'Auditori.

No t'encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No t'encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català, i supervisats per mestres i professors. Ciutadans de Catalunya. No us ho creureu.

És més fàcil del que et penses. Sorpresa. Així que som-hi.

A practicar. Acompanyeu? Pregunta, inspira't, aprèn. A l'ESO i al batxillerat no te'n callis. Amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

10 anys. Els llums s'han apagat. Espera, espera, aquesta ja la vam fer pels mil programes. Tens raó, anem al gra que aquests 10 anys s'han de celebrar. I ho farem amb un programa especial. El dimarts 29 de setembre. Amb els col·laboradors d'avui. I amb veus i protagonistes que ens han acompanyat durant aquests 10 anys. 10 anys d'esports. 10 anys de ràdio.

10 anys de tot costa. Tot costa una dècada. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre. I el dimarts 29 de setembre, festa grossa.

Passant 20 minuts de les 3 de la tarda, som al Catalunya Mitjia amb el Jaume Clotet, la Gemma Calvet i la Neus Tomàs. El dia en què, finalment, el govern espanyol ha aprovat dos decrets amb mesures urgents per fer front a la crisi de l'habitatge. El govern de Pedro Sánchez, conscient de la transcendència de les mesures, ha demanat que hi hagi ple extraordinari al Congrés dels Diputats per tal de convalidar les mesures aprovades avui, divendres d'aquesta setmana. En el primer decret és on hi ha el pes legislatiu, com ara l'ampliació fins al 2030 de les mesures per evitar els desnonaments de persones vulnerables i la pròrroga temporal de dos anys dels contractes en vigor fins al desembre del 2028. També hi ha la limitació de la pujada de preu dels lloguers per sobre de l'índex i la regulació de lloguers de temporada i d'habitacions. A més a més, el govern espanyol prohibeix la compra d'habitatge als fons voltor i, en canvi, preveu bonificacions fiscals pels petits propietaris. En el segon decret és on hi ha la renovació automàtica dels contractes de lloguer de manera indefinida. Sembla que l'estratègia del PSOE ha estat fer un primer decret amb les mesures consensuades i que poden aprovar els partits que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i en canvi en el segon decret hi ha les discrepàncies amb Junts i amb el PNB. Potser per això aquest migdia hem vist una cosa insòlita fins ara. A la conferència de premsa habitual del Consell de Ministres hi han comparegut els ministres socialistes, inclosa per descomptat la titular d'habitatge. La ministra Isabel Rodríguez. Els ministres de sumar, en canvi, han comparegut a part per donar el seu punt de vista. Anem a Madrid, que qui ho ha seguit tot el matí ha estat la Paula Brujats. Paula, bona tarda. Bona tarda, què tal? Primer de tot, encara no hem vist la lletra petita. No tenim els decrets, no sabem exactament com està redactat. El govern espanyol fins i tot reconeix que no els té escrits encara del tot. Però què sabem de les mesures que inclouen els decrets i de com ha anat aquest matí, que com molt visualment deia la Neus, el nen venia de cul i ha acabat sortint bessonada.

I, a més a més, ara, mira, la ministra de Habitatge acaba de fer una frase que jo crec que resumeix el matí i com s'ha acabat aprovant aquests dos decrets. Acaba de dir, Sabel Rodríguez, a la roda de premsa, quan se li ha preguntat per més detalls d'aquests dos textos, ha dit que té un cacau mental, que ara mateix no sabia si aquesta mesura la trobava en un decret o a l'altre i no trobava on tenir els papers per detallar algunes d'aquestes mesures. O sigui, que imagineu-vos.

Si la ministra té un cacau mental, els que no hem estat allò en la pomada, que diuen en castellà, encara anem més perduts.

I sobretot perquè en un tema com aquest, que hi ha tanta lletra petita, hi poden haver tantes excepcions, si ens quedem a grans trets de quines són les mesures que s'aproven, és una cosa, però quan baixem el detall, que és el que intentarem fer en les properes hores, quan tinguem el text definitiu, perquè nosaltres fins ara només hem vist l'esborrany que va enviar ahir a la nit el Ministeri d'Habitatge als grups, hi ha hagut canvis sobre aquest esborrany, perquè finalment el PSOE sí que s'ha mogut, hi ha inclòs algunes de les mesures que demanava l'esquerra, per exemple, doncs, ampliar la prohibició de desnonar fins al 2030, però vull aquí que hi ha moltes excepcions, que és el que haurem de veure, perquè la prohibició genèrica és pels fons voltor, però quan li hem preguntat ara a la ministra què s'ha definit com a fons voltor i entraran tots els fons d'inversió, tampoc ha sabut contestar la pregunta, per tant haurem de veure com queda detallat. I després, sobretot, A veure com queda aquest primer decret que tu deies, que és el decret més genèric, que inclou la majoria de mesures, per exemple, també la pròrroga dels contractes que caduquen entre avui i l'1 de gener del 2029. Només es podran apujar un 2%, i això es fa així per evitar apujades abusives de preu, per exemple, en les comunitats on no s'aplica. I aquest primer decret, que és el que té el gran gruix, i que és el decret que la ministra d'Habitatge diu que ha negociat amb tots els grups, amb dreta i esquerra, que confia salvar el Congrés divendres quan es votin, i feia ara mateix aquesta crida, tant a Junts com al PNB, però també als socis d'Esquerra com Podem, que ja hi estan posant pegues, que s'hi sumin i que no ho vetin divendres al Congrés.

Quiero confiar en esa generosidad. Sé que para ellos está siendo también difícil hacer algunas renuncias, pero sin duda creo que merece la pena el reto que tenemos ante nosotros y que hemos conseguido un equilibrio en el que la inmensa mayoría de los españoles, voten a quien voten, pueden verse reflejados.

Això, Òscar, pel primer decret, perquè pel que fa al segon, que recull la petició de sumar i també la del sindicat de llogaters, que és aquesta pròrroga automàtica i indefinida de tots els contractes de lloguer, com passava als anys 80 i com fan altres països, Isabel Rodríguez ha estat molt més escèptica, ha reconegut que no ho tenia pactat amb la resta de grups, que s'han vist forçats a incloure-ho perquè pressionava a sumar i perquè ho demanaven, i no les té totes que això s'aprovi divendres al Congrés.

I és per això, perquè no hi ha aquest pacte, que al final han acabat trossejant els decrets. Com hem arribat fins aquí, que hi hagi dos decrets i no pas un, perquè no hi havia acord.

Sí, sobretot per no posar en perill tot el text. Ja és habitual, no és el primer cop que el PSOE o el govern espanyol acaba fent això, ja va passar al gener, recordareu, quan es va intentar preservar la majoria de mesures d'habitatge i també d'escut social per fer front a la pujada de preus per la guerra, que anaven a un decret i després es va posar en un segon decret la congelació dels preus dels lloguers. Aquest cop s'ha fet el mateix, per evitar. Que caiguin totes les mesures, es deixen en un segon decret aquestes que són més difícils d'aprovar en boca del govern espanyol perquè reconeixen que segurament ni Junts ni el PNB s'avindran a aprovar aquestes mesures. Veurem, perquè com tu deies, els grups tampoc tenen el detall dels textos. Estan esperant que el govern espanyol els hi enviï per analitzar-los i no només per dir si donen suport al segon decret, que serà molt complicat, sinó fins i tot al primer, perquè Junts per Catalunya ja avisava ahir que el PSOE s'estava allunyant del que tenien pactat amb ells, incluint coses que demanaven sumar a les esquerres i que, per tant, podien fer perillar també aquest primer text.

I això que s'ha produït aquest matí, estranyíssim, que ha comparegut d'una banda els ministres socialistes i de l'altra els ministres de sumar. En teoria formen part del mateix govern, però han comparegut després del Consell de Ministres pràcticament a la mateixa hora i en dos escenaris diferents.

Sí, jo crec que és el capítol, no sé si dir-li així, però més descarat d'aquesta relació homoeròdica que tenen els socis del govern espanyol, Somai i el PSOE. És veritat que l'aprovació d'aquests decrets arriba en un moment molt concret, hi ha tota la pressió al carrer després del desnonament de la Mari Carmen. Hi ha també eleccions a la vista i aquí el que passa és que cada grup i sobretot també els socis del govern espanyol volen marcar perfil i cadascú vol reivindicar les seves mesures fins al punt que avui el Consell de Ministres ja ha començat amb retard perquè sumar es negava entrar-hi si el PSOE no cedia i acceptava algunes de les seves propostes. Finalment ha estat això, trossejant els decrets. I després. Ha passat això, que a la mateixa hora que compareixien quatre ministres socialistes, entre ells Isabel Rodríguez, per anunciar quines eren les mesures que s'acabaven aprovant, Sumar contraprogramava i feia una roda de premsa des del Ministeri de Yolanda Díaz amb tots els ministres de Sumar. Per tant, el que ens deien quan els hem preguntat per què feu això, ens han dit que nosaltres volem donar la nostra versió del que s'ha aprovat aquest matí, com venien a dir, que la versió que estava donant Isabel Rodríguez no seria la majoritària del govern espanyol. Si vols sentim el ministre Pablo Bustindú i ministre de Drets Socials de sumar, com ho ha justificat?

Ha sido una negociación muy dura y ha sido lo último que ha quedado por resolver y se ha resuelto incorporando esa única medida, todas las demás van en el primer decreto, esa única va en uno separado. Yo le puedo decir por qué hemos peleado para que estuviera incluido nosotros. Los argumentos sobre por qué no se quería que se incluyera se los dejo a quien ha defendido esa postura.

Doncs això és el que ha dit el ministre Pablo Bustinduí. Ara el dubte és què passa divendres. Divendres hi ha aquest ple extraordinari en què s'han de votar aquests decrets, a veure si tiren endavant o no. Sembla que un ho podia tenir més fàcil, l'altre ho té més complicat. Caldrà veure què fan, per exemple, els socis d'esquerres del govern. Podem saludar Etna Estrems, és diputada d'Esquerra Republicana. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què li sembla com ha quedat tot plegat i que això s'hagi acabat aprovant en dos decrets separats?

Bé, d'entrada ens genera certa desconfiança que el govern presenti dos decrets, és evident, però com estava comentant la Paula fa uns segons, no tenim els textos i per tant és molt difícil que puguem concretar una posició si no llegim la literalitat i com han quedat recollides algunes de les mesures que s'han modificat des d'ahir, és cert. El govern, el Partit Socialista en concret, s'ha mogut en algunes de les tesis d'Esquerra Republicana, però fins que no veiem com està escrit no podem dir que estiguem d'acord.

La música que els arriba, però sense tenir la literalitat de les paraules, és que bona part de les demandes que tenia Esquerra Republicana estaran recollides en els decrets o estem en que no?

Les converses que hem tingut pre-consell de ministres i les informacions que ens arriben a nivell de premsa, sobretot, ens diuen que sí, que hi ha hagut moviments i que s'han incorporat diverses mesures d'esquerra, algunes de forma literal i íntegra, al Real Decret.

I les peticions que ha fet Junts per Catalunya, si estan recollides, invaliden els decrets per vostès o no? Perdona, a l'inici de la pregunta no l'he sentit. Si les peticions que feia Junts per Catalunya en la seva negociació amb el govern espanyol, si estan recollides en els decrets finalment, invalidaran el suport d'Esquerra Republicana o no aquests decrets, si es recullen aquestes peticions de Junts per Catalunya.

A veure, fer política és entendre que no sempre és tot 100%, i per tant som conscients que hi haurà propostes de Junts per Catalunya que Esquerra Republicana no els donaria suport o no validaria en una altra circumstància, però estem en un moment d'urgència i jo crec que s'ha de tenir molta altura de mires i hem de ser conscients. Que no aprovar res és un fracàs estrepitós i, per tant, som conscients, de fet, som conscients que hi haurà algunes mesures de Junts per Catalunya que nosaltres no només no creiem que no solucionaran el problema, sinó que és possible que en donin més, però creiem que no invaliden a tota la resta que sí que poden ajudar la ciutadania. Però, insisteixo, fins que no ho llegim no podeu donar per fet res perquè ho hem de llegir.

Per tant, ara mateix no podem dir si Esquerra Republicana aprovarà o no un, dos o cap dels decrets de divendres.

Molt difícil de hipotecar ara mateix això sense llegir-ho, sí.

Doncs estarem pendents de conèixer la literalitat de la proposta. Etna Estrems, diputada d'Esquerra Republicana, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Saludem a Gerardo Pizarrello, és diputat dels Comuns. Diputat Pizarrello, bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Què li sembla que s'hagin. Faig la mateixa pregunta que abans amb Esquerra Republicana, que s'hagin aprovat dos decrets i no pas un.

Bé, primer el que haig de dir, que a mi em sembla que és un dia avui d'una gran victòria ciutadana, d'una gran victòria popular, perquè li puc assegurar, i la meva companya etna d'Esquerra Republicana també ho sap, fa una setmana era impossible moure el Partit Socialista en res, i de sobte s'han incorporat, en principi, ja veurem la lletra petita, Coses que eren impensables, com la pròrroga dels contractes, com la prohibició de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional. És a dir, si tot això és així, hi ha molta gent ara de la plataforma d'afectats per l'hipoteca, moltíssima gent en situació molt dura, la mateixa o pitjor fins i tot que la Mari Carmen, que jo crec que deuen estar molt contentes, no? Per tant, des d'aquesta prevenció, ja dic, jo crec que s'ha desencallat una situació que els partits d'esquerres no podien desencallar només des de l'institució i s'han desencallat des del carrer. I, per tant, això pot mostrar que moltes vegades es diuen que hi ha coses que són impossibles, però que quan la ciutadania es mobilitza es fan possibles. I s'ha aconseguit en una setmana, per la valentia de la Mari Carmen i per la presència dels sindicats de Llogaters i Llogateres organitzats, coses que no s'havien aconseguit, jo diria, possiblement en tota la legislatura.

Que aquesta pròrroga dels contractes ha indefinits, que vagi en un segon decret, tem que sigui una manera de posar més fàcil que decaigui després de la votació del divendres?

Bueno, això li hauríeu de preguntar al Partit Socialista, però crec que el que hem de fer nosaltres, ara ens queden uns quants dies. Aquí a Madrid hi ha moltíssima gent acampada sol, hi ha hagut manifestacions al conjunt de l'Estat, ahir vam veure moltíssima gent a Barcelona dient-li a Pedro Sánchez que això no podia ser una farsa, i per tant del que es tracta és de mobilitzar-se i de pressionar perquè els dos decrets siguin aprovats. I per tant, perquè també. La renovació automàtica dels contractes de lloguer, que sempre és important recordar-ho, és una cosa que existeix a Alemanya, que existeix a Anglaterra, que existeix als Països Baixos, és una mesura de sentit comú que existeix a molts llocs, que és que quan a tu se t'acaba el teu contracte, te l'han de renovar, tret que hi hagi una situació excepcional com que el propietari el vulgui recuperar o que el vulgui deixar als seus fills. És una mesura molt de sentit comú. Jo crec que des d'ara, fins i mentres. Els carrers han de ser decisius.

Anem a dir que aquesta era una línia vermella per Junts per Catalunya o pel PNB, que són necessaris per tirar endavant aquesta mesura el divendres. Jo li diré una cosa.

Hem de veure la lletra petita, però si Junts i el PNB voten el primer decret, estaran votant coses amb les que estaven en contra fa una setmana darrere.

Però quan dius si voten, és que contempla que no el votin ni tan sols el primer decret.

Bueno, jo espero que el votin, perquè ja dic, hauran d'explicar davant de milers de persones, moltes de les quals segurament són fins i tot votants de Junts o fills de famílies de Junts, hauran d'explicar. Perquè condemnen a gent a situacions de carrer totalment inacceptables, quan els fons voltors estan tenint guanys milionaris, quan s'està produint una concentració de la riquesa immobiliària com no s'ha vist mai, és a dir, que estem davant d'una cosa de sentit comú, i aquest cop, o per primer cop, La ciutadania ha parlat i ha parlat molt fort. Ha parlat fort a casa nostra, ha parlat fort a Madrid, ha parlat fort a Sevilla. És a dir, és un clam generalitzat que no està passant només a l'estat espanyol. Perquè si mirem el que està passant a Berlín, si mirem el que està passant a d'altres ciutats, a Nova York, hi ha una lluita global pel dret a l'habitatge contra l'especulació i la concentració de propietat immobiliària. I jo crec que tothom haurà de fer el que ha de fer. Nosaltres, de moment, ens mantenim al costat dels sindicats de llogaters i llogateres, al costat de la ciutadania, i creiem que d'aquí al divendres poden passar moltes coses que facin que grups que fins fa poc no veien determinades mesures entenguin que aquestes mesures són de sentit comú i són més transversals del que es pensen. I deixem fer-li una altra pregunta.

La imatge aquesta de veure els ministres del PSOE compareixent en una banda, fent la compareixença després del Consell de Ministres, i els de sumar, que és el seu partit, en una altra, no és una imatge de debilitat i de divisió molt evident?

Al contrari, crec que és una manera d'aclarir davant la ciutadania que allà dins del govern hi ha una força política, que som els diferents partits que integrem sumar, que hem tingut posicions molt semblants a les que pot tenir Esquerra Republicana, EAC-Bildu, les forces, diguem-ne, que també defensen el dret a l'habitatge i que no estan al govern, i que el Partit Socialista no ha aprovat cap mesura sense que rebi pressió i sense que es vegi arrossegat. Pensem que nosaltres, a casa nostra, el senyor Colboni va decidir aplicar el 30% i no desnonar la gent de la Casa Orsola gràcies a una pressió ciutadana brutal. I el mateix està passant aquí. Coses que la ministra d'Habitatge ens deia que no es podien fer, doncs de sobte sí que es poden fer, perquè la gent ho demana al carrer. Doncs això està canviant i nosaltres també volíem escenificar aquest posicionament perquè no tenim la mateixa mirada que el Partit Socialista. Si el Partit Socialista canvia de posició, nosaltres ho celebrarem perquè això és bo per la ciutadania, però crec que tenim l'obligació de mostrar que el dret a l'habitatge, que per nosaltres és absolutament central en el moment en què estem, perquè s'endú el 40, el 50% dels salaris de moltíssimes famílies o les condemna a quedar-se al carrer, ha de ser una prioritat absoluta. I perquè sigui una prioritat absoluta, Cal una valentia que el Partit Socialista no ha tingut pràcticament mai. Gerardo Pizarro, diputat dels Comuns, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Al contrari, a vosaltres, moltes gràcies.

Hem sentit Esquerra Republicana i els Comuns a sumar. Tots dos estan més aviat per aprovar els dos decrets, tot i que Esquerra Republicana posa allò a l'asterista quan els llegim perquè no tenim la literalitat. Hem parlat amb Junts per Catalunya, hem demanat també una entrevista amb Junts per Catalunya en aquesta segona hora, i ens han dit exactament el mateix, que com que no tenen la literalitat de l'art text, com que no saben exactament què diuen els decrets, prefereixen no fer declaracions fins a conèixer exactament què és el que diu el decret. Per tant, de moment, Junts per Catalunya no valora, perquè, amb tota la lògica del món, consideren que els cincs que no puguin llegir el text no poden dir si estan a favor o en contra. Qui ja s'ha mostrat radicalment en contra del fet que vagin per separat en dos decrets diferents és un altre dels socis que també és necessari per votar-los. A més, des de l'esquerra. Podem. Ione Belarra ja deia que, per ells, el fet que vagin en dos decrets i no en un de sol és una enganyifa.

Esta vez el divide y vencerás no va a colar. Creo que es evidente que dividir el decreto entre uno que tiene más posibilidades de salir y uno que sí o sí va a caer, que es el que contiene la medida que podría tener un enfoque más estructural frente a las medidas pura y exclusivamente de coyuntura, es evidente que es una trampa.

Doncs no sé com ho veieu.

Ara escoltant a la senyora Iona Belarra, tu has dit que és un soci, jo crec que Podemos ja fa temps que no és soci del govern, però ella deia el dividir i venceràs no funcionarà, no? Clar, i el tot o res pot ser tampoc. Perquè jo crec que no, o sigui, hi ha diferents escenaris, que ara el divendres deia el senyor Pisarello que hi ha temps, sí, en fi, hi ha temps, però aquesta negociació s'ha fet ràpid, és veritat, per la pressió del carrer. Però no és massa seriós que a aquestes hores un govern hagi aprovat dos decrets, que la gent que l'hagi d'aprovar encara no sàpigui que diuen els decrets. Què diuen vol dir, quan deies tu la lletra petita, vol dir que ens podem imaginar que a la Moncloa i al Ministeri de Justícia i al d'Habitatge i a no sé quins altres hi ha uns. Senyors i senyores juristes intentant redactar i blindar aquests acords polítics que han arribat aquest matí. Per tant, escenari 1, s'aproven els dos. Jo ho veig complicat, perquè si ho han separat és perquè saben que el segon, el de la renovació automàtica

dels lloguers, A Junts per Catalunya no el sentirem després de l'aprovació dels decrets, però aquest matí Miriam Nogueras ha estat al Matí de Catalunya Ràdio amb el Ricard Ostrell i ella continua dient que per Junts per Catalunya és una línia vermella la renovació indefinida dels decrets.

I el PNB no ho ha dit tan taxativament, però ho ha donat a entendre. Per tant, opció 1, que s'aprovin els dos. Ho veig complicat. Opció dos, que s'aprovi el primer, que és aquest que és més ampli, i que el segon es tombi. I, per tant, que el govern, i Sumar, i Esquerra Republicana, i Agbildo, i no sé qui més, que serien aquests, diguin que no s'ha aprovat per culpa de la dreta. I, per tant, això és el que hauríem fet nosaltres si el Parlament fos d'una altra manera. Cosa que és qüestionable, perquè l'anterior legislatura era d'una altra manera i no es va aprovar cap decret. Per tant, en fi, segurament, si no haguessin esperat tant, no tindrien els problemes que tenen. I tercer escenari, que no se n'aprovi cap perquè Podemos consideri que són insuficients els dos, havien d'estar en un i que per tant no provenga una cosa ni l'altra. També és complicat, és a dir, perquè al final Podemos es pot erigir com a. Pot intentar erigir-se com a portaveu de la gent que està a les places. Crec que la gent que està a les places, generacionalment, ja no són els del 15M. Crec que, a més a més, al 15M es demanaven moltes coses i es concretava poc, aquí es concreta més, i, per tant, també han de mesurar el seu nivell de pressió. És lògic que avui pressionin i que d'aquí al divendres pressionin, però jo crec que si el.

Entre la pressió i el trencament, que suposaria votar en contra,

hi ha un pas. Exacte. I una última, jo crec que si quan han fet els dos decrets és perquè ja saben que un sortirà i l'altre no.

Jo estic molt d'acord amb aquest anàlisi, però a més a més potser hi afegiré coses menys políticament correctes en el sentit de l'anàlisi, però honestament vull compartir. A mi em sembla que el posicionament que ha mostrat la diputada d'Esquerra Republicana m'ha semblat molt seriós i molt rigorós en relació a aquestes expressions que ha fet servir, d'altura de mides, de saber cedir per trobar un acord, ha fet servir un llenguatge de construcció democràtica, cosa que. És d'agrair, és d'agrair. En canvi, el missatge que ha donat el senyor Pisarello és una mica el que ens tenen acostumats, que és gràcies a nosaltres, gràcies a nosaltres, gràcies als carrers que som nosaltres. Escolta, i com deia la Neus, hi ha hagut molt de temps per fer aquest viratge normatiu, l'emergència habitacional. Portem anys amb aquesta emergència habitacional. A mi em fa sospitar molt l'escena de l'altre dia, de l'Ada Colau, abans de la Mari Carmen amb un pelotó antidesnonament després de molts anys de no haver-hi anat tot i no estar a l'Ajuntament em va saltar la xispa de dir ui, comencen eleccions i això no és tan innocent no dic que no estigui bé dic que és molt oportunista. I ho sento, però des del punt de vista de l'anàlisi política crec que això no els anirà bé, perquè la gent és intel·ligent, la gent veu les coses com es fan, i aquest viratge que ha fet Junts, per exemple, amb els fons Voltor, vol dir que s'està buscant aquest comú denominador, que fa un temps no es plantejava. El tema dels propietaris, és cert que els altres països tenen aquest contracte en definitiva, l'he defensat sempre, però també hem de dir que sempre que el propietari estigui d'acord amb seguir llogant el pis, perquè hi ha propietat privada. Per tant, si el petit propietari ja ha decidit que aquell contracte que acabava li permetia disposar del pis a nivell personal i no el volia tornar a llogar, això és indispensable de acreditar, trobo que obligar-lo, allogar-lo dos anys més. En teoria, això no pot.

Per això falta la lletra petita, perquè en teoria és. En alguns casos ja és així. Si tu el vols posar a la venda o el vols perllogar per un familiar directe.

Acredites que el necessites, per exemple, per un fill, però ho has d'acreditar. No val dir-ho si no t'ho

has de acreditar de vegades has d'anar al jutjat i triguen molts mesos és a dir, jo crec que els decrets són molt importants com tu dius ara, com es redacti això és molt important que és saludable que hi hagi una cultura política d'acord. I que tant el PNB com Junts com el PSC estigui claudicant, jo insisteixo en el tema dels fons voltor, i avui he llegit una notícia molt de passada que hi ha algunes mesures que alguns fons voltor estan prenent perquè s'està veient. Que el tema reputacional i el tema de negoci, potser alguna base en ètica, no sé si encara en queda, però potser sí, els ha fet recapitular en certes mesures. I jo crec que això és positiu, que s'estigui movent, és positiu. El comú denominador, aquest mínim comú denominador, i per això calia fraccionar. Una cosa, quan dius que el Junts

s'ha mogut amb els fons d'ultor, és evident. També s'ha mogut el PSOE, perquè hi ha una cosa en la que té raó sumar. Ells ho van plantejar i el PSOE no va deixar ni que es tramités. Es va abstenir i la proposta no es va votar perquè ni es va debatre. Vull dir que s'ha mogut Junts i s'ha mogut el PSOE.

Però per començar, falta definir què és un fons voltor, perquè no se sap. I segons he llegit, seran aquelles empreses que comprin un edifici o una casa per sota del preu taxat o estimat, i per tant, per especular, diguem, pujant el preu després. Per tant, això tampoc queda molt clar què és un fons voltor, segurament hi ha grans fons d'inversió que compren pisos i no són fons voltor amb aquesta definició estricta. Després, estic molt d'acord amb el que heu dit, però hi ha un tema de fons que és constant, que és les eleccions que hi ha l'any que ve, generals i municipals. El que ha dit Gerardo Pizarrello, candidat dels Comuns a l'Ajuntament de Barcelona, quan entrevistava l'Òscar pensava, com és que no parla de Barcelona? I efectivament, ha parlat del senyor Collboni i de Barcelona. Per què? Perquè està en campanya. I quan la Neus diu que és poc probable, però pot passar, que Podem tombi els dos decrets, a mi no em sembla tan descabellat. No, no, jo dic que és un dels escenaris. Per una raó, els que estan acampats, i últimament la senyora Arcarazo, el que estan dient és posar el foc contra el PSOE. Constantment. O sigui, no és ja contra la dreta, els especuladors, els fons voltors, que també és contra aquest govern que no fa la feina i, de fet, la vaga general que estan especulant de fer. Evidentment va contra el govern. Per tant, en una posició d'eleccions de l'any que ve, tal com està Podem, que és un partit molt petit que ha de jugar molt fort per sortir, agafar aquesta carta i tombar els dos decrets dient que això no resol el problema i que el PSOE està cedint davant de X, li pot servir. Hi haurà gent que s'emprenyarà, moltíssima gent, però a nivell electoral, que és el que estan pensant tots, per cert, quan dieu que Junts ha fet un canvi que és veritat que l'ha fet, evidentment també pensa en les eleccions, el PSOE també pensa en les eleccions, tothom pensa en les eleccions, i la dreta que calla, també pensa en les eleccions.

No, és millor, perquè Feijó abans de saber que hi havia dos decrets i abans de saber més o menys el que d'ell, ja ha dit que s'hi oposarien. Exacte. Directament.

Hem sentit les reaccions polítiques d'alguns partits polítics. Esteu parlant també sobre quines són les posicions polítiques, però al final també hi ha altra gent que no és d'un partit polític directament i que també està molt implicada en les protestes. Per exemple, el sindicat de Llogateres. Un dels seus portaveus és l'Enric Aragonès. Enric, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb el fet que hi hagi dos decrets, amb aquests dos decrets que s'han aprovat avui, tot i que esteu com nosaltres i com els partits polítics que no tenim encara el redactat dels decrets, us sembla una bona solució? Esteu decebuts? Com ho valoreu, el que ha passat avui a Moncloa?

Bueno, el que hem vist, i ara ho estava comentant a alguns estartolians que hi havia, és que el govern i els partits i diversos partits i que cadascú es faci càrrec de les seves responsabilitats, que havien estat arrossegant els peus durant tota la legislatura, ara s'han vist obligats a fer coses que en alguns casos fins i tot havien dit que no es podien repetir. Això és evident, no només. El desnonament de la Mari Carmen ha sigut un detonant, però aquí el que s'ha expressat és un cansament acumulat durant molt de temps, de molta gent patint quan se li cap el contracte de lloguer, veient com els veïns marxen i es converteixen els pisos en co-living, havent d'assumir abusos per por de fer enfadar l'amo del pis i que no te'l renovi, i per tant ha sigut això el que els ha passat per sobre. Aleshores, Moltes de les mesures que plantejàvem estan en aquests dos decrets que s'han aprovat avui, a falta de veure també, com veieu, la lletra petita. Perquè hem vist tantes vegades com són aquestes escletxes, les que després el lobby immobiliari aprofita per anar en contra del que persegueix la llei, que ho hem de veure molt. De fet, us dic més, bona part d'aquestes mesures que nosaltres portem reclamant de fa temps, que vam registrar en una llei ja al juliol del 2024. Era per tapar els forats que havia deixat el PSOE. Tantíssims rendistes, com els lloguers de temporada i d'habitacions, entre d'altres. Per tant, totes aquestes mesures s'han d'aprovar. S'han d'aprovar les congelacions durant el contracte, les pròrrogues, la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions, la suspensió dels esnonaments i també la renovació automàtica de contracte. Perquè això és que és de mínims. Això és donar resposta als forats que el PSOE havia deixat expressament a la legislació fins ara i recuperar aquestes eines de protecció social de mínims que havíem tingut durant un temps. Però anem molt més enllà, evidentment. No ens podem conformar amb congelants preus que estan infladíssims, calen mesures contra l'especulació i cal, que és molt important dir-ho, un parc d'habitatge públic com Déu mana amb un model que de veritat protegeixi la gent i amb unes xifres

que ens puguem prendre seriosament. Tameu que els contractes indefinits, la renovació indefinida dels contractes, que era una de les peticions que teníeu i que, per exemple, Suma també defensava, que hagi estat en un segon decret i per separat és preparar el terreny perquè no s'aprovi que decaigui? Tameu que aquesta mesura decaigui divendres al Congrés?

Bueno, és fàcil de pensar que el PSOE ha volgut fer això perquè ha intentat negociar amb molts partits alhora. Nosaltres defensem aquesta mesura com totes les altres i ho hem estat dient durant tot aquest temps. Sobretot per una cosa, que els desnonaments arriben un dia en què ve la policia, la comitiva judicial a la porta. Però els desnonaments comencen quan s'acaba un contracte de lloguer i l'amo del pis, sense haver-te de donar cap explicació, et diu que te'n vagis al carrer. Segurament perquè li llogarà un altre a vegades fins i tot colant-li una pujada de preu que serà il·legal o tirant-li un lloguer de temporada o el que sigui. La majoria de desnonaments en aquest país s'estan produint per això, per contractes que s'acaben i rendistes que decideixen fer fora la gent de. No són per impagament la enorme majoria dels desnonaments com a vegades es vol fer creure o es vol fer semblar. Per tant, creiem que és important que a l'hora que es prenen mesures. Per quan arriba el dia del desonament, també es prenguin mesures per estalviar aquest patiment i aquesta inestabilitat dels llogaters. També us diré una cosa, és a dir, fins i tot la gent que no acaba marxant de casa, que no l'acaben fent fora de casa, el nus a l'estómac que se't fa, i això qualsevol llogater ho sap, Quan se t'acosta la finalització del contracte i saps que rebràs una trucada o un correu de la immobiliària, aquest nus a l'estómac fa que acabis acceptant moltes vegades condicions que saps que són abusives. És a dir, quanta gent no ha acabat arreglant una caldera, sapent que l'hauria d'arreglar a l'amo del pis, pensant que si es queixa gaire, quan se li capi el contracte no li renovaran. O quanta gent ha hagut d'acceptar condicions en un contracte nou perquè si no acceptava aquelles condicions que saps que són abusives i que no t'haurien de colar però que si no les acceptes és que no et faran un contracte nou. És per això també que cal la renovació automàtica de contractes.

I l'última. Plantegeu mobilitzacions d'ara a divendres quan s'han de votar els decrets? Espereu a veure què passa divendres al Congrés dels Diputats o quin és el futur immediat de les mobilitzacions i les protestes?

No, no, sens dubte les mobilitzacions seguiran. Aquests decrets s'han de veure convalidats divendres i fins i tot si es convaliden tots dos divendres això no s'acaba aquí. No va començar la setmana passada i no s'acaba aquí. Ho hem dit, hi ha mesures que van molt més enllà i cal sobretot que aquesta indignació que s'ha expressat també es converteixi en organització. Hem vist com la Mari Carmen no és només una senyora gran a qui van desnonar amb 87 anys, és una sindicalista que portava 7 anys lluitant per poder portar el seu conflicte fins al final i que fins i tot si la feien fora de casa això fos visible i servís justament perquè tanta gent hagi pogut expressar aquesta indignació. Per tant, si tothom aquí intenta fer fora de casa, si tothom aquí intenta colar una pujada de preu, tothom aquí intenta colar condicions abusives, ve al sindicat i resisteix davant d'aquests abusos, això es farà molt més gran i és el que ens toca fer les properes setmanes i els propers mesos. Insistim a posar a l'horitzó. L'eina que ha tingut la gent treballadora sempre per lluitar pels seus drets, que és la vaga general. Ara mateix, i els sindicats laborals també ho estan dient, de poc serveix una conquesta salarial d'una actualització de salaris, d'una pujada de sous o el que sigui, si després la meitat del sou te l'has de gastar en lloguer. Per tant, el principal factor de desigualtat ara mateix i un dels principals drets de la gent treballadora en aquest país és el dret a l'habitatge i és el que s'està trepitjant i per això parlem de vaga general.

És Enric Aragonès, del sindicat de llogateres. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Moltes gràcies, bona tarda. Ens queden sis minuts per arribar a l'esquadra. Tinc publicitat pendent, acomiado la Paula Urjats, que la tinc encara a Madrid. Paula, volies dir alguna cosa més? Sí, volia afegir una cosa

sobre el context que ara parlava l'Enric, però també el que dèieu vosaltres abans, que també és curiós avui, aquesta rapidesa de la Moncloa per votar els decrets al Congrés dels Diputats. Penseu que això no és habitual, hi ha 30 dies per fer-ho, no? I com, davant d'aquesta pressió de l'acampada Puerta del Sol, de les protestes del sindicat de llogaters a Catalunya forcen aquest debat divendres, aquesta votació, l'objectiu del PSOE, doncs, dir que ho han intentat, passi el que passi, i el de sumar, doncs, dir que ells han forçat que s'incloessin mesures més ambicioses i que, si cauen, doncs, assenyalar com a culpables els partits que tomen.

Doncs així és com han anat les coses avui a Madrid. Paula, gràcies, bona tarda. A vosaltres, una abraçada. Fem una pausa per la publicitat i ens saludem amb el Francesc Garriga.

Hola, volia comprar un Taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de te recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Una illa i vuit parelles de gent coneguda. De veritat, Mallorca era platja, tio. Torna la Travesta 3K. Prepareu-vos per descobrir la Mallorca més salvatge. Va, que aquest és el nostre terreny, rei. Vaig al límit amb tu. Aquí la fama no serveix de res. La travessa.

Expedició tramuntana. Avui, estrena en exclusiva a la plataforma 3CAT.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya migdia.

Hay mucho nivel sobre el terreno de fútbol en Ocasión Plus, David. Esto promete, Manu. Claro que veo. Arranca la transmisión. Comienza a tiquitaca. Esta es la jugada que puede decir Kikoto. Necesita una oferta ganadora. Puede comprar, Manu. Puede. Va, va, va, va.

¡Y va! ¡24 horas!

¿Con qué facilidad resolvió? Sin complicaciones. Ven a por más. ¡Venga! Ocasión Plus.

El Club de la Mitjanit, des de 2009 a Catalunya Ràdio. Estàvem buscant un nom i no l'hi trobàvem, i al final vaig pensar, alguna cosa que tingui a veure amb els esports, un club. L'horari de programa de la Mitjanit, doncs el Club de la Mitjanit.

I vinga, pues sona, no? A mi ja se'm va encarregar una nova mirada del Club de la Mitjanit, que li donés el teu to, però havíem aconseguit que la marca Club de la Mitjanit s'establís.

Per mi el Club de la Mitjanit és el més semblant una sobretaula amb amics, parlant de futbol, parlant d'esports, una bona estona amb gent que m'estimo.

El Club de la Mitjanit. Els diumenges a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio amb Xavi Campos.

Perquè escoltar la ràdio, sentir-la com a mínim, sempre és una gran manera d'acabar la setmana.

Si torna a la Champions femenina, tornen les campiones i torna la TDG, la transmissió de la Germà.

Amb la primera victòria a la butxaca, el camí cap a Varsovia passa ara per Roma.

Segueix tots els partits del Barça a la màxima competició continental amb l'equip liderat per Sònia Germà i la narració de Ramon Salmurri.

Aquest dimecres, a partir de les 6, Roma-Barça a l'antena de Catalunya Ràdio.

La transmissió de la Germà.

Queden tres minuts per arribar a les quatre. Som amb la Gemma Calvet, la Neus Tomàs i el Jaume Clotet. No sé com ho veieu tot plegat.

El Jaume és. Creu que potser no surt res de tot això. Jo no ho sé, no ho sé. Pel que estan dient des de Podem,

i basant-me en el que penso, que tothom es mou per interès electoral, a Podem, que s'adreça a un públic molt petit, però molt polititzat, que és capaç d'entendre per què són capaços de votar que no, no em sembla un disbarat ara mateix.

Sí, jo crec que és arriscat també per ells, perquè, clar, ja s'han anat amb aquesta estratègia de confrontació permanent, tot i que en moltes coses tenen raó, s'han anat empetitint cada cop més. I és veritat que aquell pastís entre sumar i Podemos. I aquí també, i persiga Esquerra, s'ha anat fent tan petit que no sé si això. Ells ho viuen com un revulsiu, com poder aconseguir que aquell votant que podia estar temptat d'anar-se'n al PSOE com a vot útil, doncs no ho faci. I això també explica per què el Sánchez s'ha mogut, no? Però també em semblaria molt irresponsable per part de tots que després de les corredisses d'aquesta setmana no aprovin res.

Però si ho validen, en què es diferencien? De sumar, ja no del PSOE, de sumar.

Doncs aquesta és la pregunta que deixa en l'aire el Jaume Clotet abans de saludar el Francesc Garriga, perquè queda una mica més d'un minut per arribar a l'esquadra. Garriga, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé, il·lusionat. Ah, molt bé. Perquè avui tinc doble cafeter. Molt bé. Un d'habitual i un de no habitual. Des d'aquí, amb el tiro de càmera que tinc, només en veig un. L'habitual o el no habitual? Veig l'habitual. L'habitual. Doncs el no habitual direu, ah, ostres, perquè el tuam el coneix, fa molt català. No diguis qui és, ara crec que el veuràs. Ah, ja l'he vist, ja l'he vist, ja està, home. A més es coneixen molt tots dos, no? Clar, home. Avui tenim Catalunya sencera aquí.

La química la tens garantida aquí, Garriga. Sí, sí, és molt català.

Si tu te'n vas, ells dos poden fer el programa sense cap problema. Doncs no em donis idees, eh? No, ara ja el tenim preparat, ara el faig.

Hosti, m'has fotut gràcies. M'has fotut gràcies això que dius? És molt català, això, avui? És molt català, això d'avui. Sí, molt. Molt. No, no, fantàstic,

és veritat, és molt català. Molt bé, doncs escolta'm, no ho deixem així, ara la gent està pendent de qui és el segon cafeter. Quina intriga. Perquè aquesta veu ja l'han reconegut, és la de l'Eloi Vila, i falta el segon, a veure què. Qui serà el segon? L'hem d'imaginar.

No havíem quedat que això es donava pas al sistema de la Neus Tomàs era eh!

És veritat, és veritat. Jo anava així, eh! Que per sort nosaltres no tenim càmeres, moltes gràcies. Per sort, exacte. Doncs escolta'm, de seguida el Francesc Garriga amb els seus dos cafeters, un de sorpresa i el 3Cat Info avui, el debat de política general amb el discurs del president Salvador Illa que comença de seguida. Nosaltres tornem demà a les dues. Adeu, adeu.