Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 29/10/2026

A una hora hem començat aquest Catalunya a migdia explicant-vos tot el que se sap fins ara de l'accident de l'alta velocitat ahir a Toledo i com la tragèdia monopolitza ja tota la precampanya per a les eleccions generals del 29 de novembre, d'aquí un mes exacte. També hem connectat amb Tarragona, on els Mossos d'Esquadra investiguen l'impactant execució a trets d'un home aquesta nit a l'habitació de l'Hospital Joan XXIII, on estava ingressat després que l'intentessin matar ja fa uns dies a Salou. I ens hem fixat en la decisió del Banc Central Europeu de mantenir els tipus d'interès al 2,5%. Amb l'horitzó, això sí, d'una més que possible pujada abans que s'acabi l'any. Ara, què més destaquem, Natàlia Ramon?

Doncs que l'empresa que ha dit al mitjà digital OK Diario va pagar la defensa de l'exassessor Coldo García, condemnat pel cas de les mascaretes. Ho ha acreditat davant l'Audiència Nacional la mateixa advocada de Coldo García, que ha presentat dues factures d'aquest grup mediàtic per valor de 200.000 euros. D'aquesta manera, la lletrada també ha volgut demostrar que el PSOE no va pagar-li res a canvi de defensar l'antic assessor de l'exministre José Luis Ábalos. I l'Assemblea Nacional Catalana fa una crida a Esquerra Republicana i també a Junts per Catalunya perquè no facilitin la investidura de cap més govern que perpetui la subordinació de Catalunya a Espanya. Diuen, en un comunicat, adverteix que no té sentit ocupar escons al Congrés dels Diputats per estabilitzar governs espanyols o aprovar pressupostos sense venços significatius cap a l'autodeterminació. L'assemblea reclama als partits independentistes que basin la seva participació a les institucions espanyoles en la confrontació democràtica. I encara un apunt més perquè la Unió de Propietaris Som Habitatge proposa que calgui tenir almenys 100 habitatges per ser considerat gran tenidor. Creuen que és una mesura que ajudarà a solucionar la crisi de l'habitatge i diuen que la faran arribar als partits polítics. L'entitat considera just que es demanin certes obligacions a qui acumula molts habitatges, però no pas a un propietari diuen que tingui 10 o 15 habitatges, que no té capacitat d'influir en el preu del mercat.

Ara passen dos minuts i mig de les tres.

I avui també amb en Ferran Casas,

director adjunt de Nació Digital, la Mònica Sabata, consultora de projectes institucionals, i en Marc Molins, advocat penalista. Bona tarda als tres. Bona tarda. Diuen allò que la comunicació és sobretot llenguatge no verbal i una petita part que és verbal, i aquell percentatge a vegades diuen 80-20, no? 80-20. El vostre 80% de llenguatge no verbal m'ho ha dit tot d'aquesta xifra dels 100 habitatges per ser considerat gran tenidor.

Jo crec que és una xifra ponderada, 100 habitatges, perquè tothom sap que hi ha la típica senyora gran viuda que té una pensió mínima i que té 99 pisos per llogar per complementar la pensió i que, per tant, és una petita tenidora. Està claríssim. Hi ha una senyora, que és la mateixa senyora, ja ho sabeu, que corre el risc que cada cop que baix a comprar el pa li ocupin el pis. Un, un dels 99.

Jo faig una esmena a la major. O sigui, dintre del llenguatge no verbal també s'hauria de poder explicar que el Ferran Casas ha arribat a les 15.01. O sigui, se senta, arriba tal, agafa el micro, curta i al peu.

I ha tingut temps d'aixecar les celles. Just, exacte. Inclús ha tingut temps d'indignar-se, no? Arribant fora d'hora. De fet, per ser justos, han aixecat 6 celles amb aquesta xifra dels cèntims. Vinga, va, el primer tema, des de fora, com sempre.

I m'atreveixo a dir que la Llucia Ramis també ha aixecat les celles quan ha sentit aquesta xifra. Llucia, bona tarda.

Bona tarda, exactament, t'ha estat així. He dit, ala, vinga, he dit. Què més en dius avui a part d'Alan? Avui m'agradaria convidar-mos al cinema, més específicament al Zoom's Edge i al Texas, tots dos a Barcelona, perquè avui a Hora Baixa s'estrena la pel·lícula Suportant el Paradís, de Marga Melià, autora també de les entrevistes que surten al llibre Suportant el Paradís, converses amb 20 artistes mallorquins, que ha publicat Lleonard Montaner, i que es presentarà avui al Zoom's Edge abans de la projecció del documental. Fa 15 anys, Marga Malià va parlar amb artistes molt reconeguts de Mallorca, com el pintor Miquel Barceló, l'escriptora Carme Riera, el dissenyador Miguel Adrobé, el director Agustí Villaronga, en aquell moment era viu, també amb escriptors, amb gent del cinema, amb fotògrafs, i tots parlen dels efectes que ha tengut el turisme de masses en la seva terra, com els ha afectat personalment i a la seva obra.

Ja sabeu que és una de les meves àrees recurrents, la desfeta que implica aquest model turístic, aquest model econòmic, i l'impacte que té en la nostra cultura, en la nostra llengua, en la nostra societat, en el paisatge, en el medi ambient i, en definitiva, la identitat de les Balears. I no només de les Balears, sinó de tots aquells llocs que s'han venut barats el turisme de masses. Psicològicament és trasbalsador sentir que ja no vius a ca teva encara que no t'hagis mogut del lloc. Quan parlem de gentrificació tendim a pensar que és una expulsió física, que ja no pots permetre't viure a un pis perquè te n'han apujat tant el lloguer, per exemple, que has de canviar de barri. Però també hi ha una gentrificació que consisteix a sentir-te estranger perquè ja no reconeixes el que t'envolta, perquè els comerços ja no estan adreçats a tu, pel tipus de producte que venen, per la llengua en què ho fan, sobretot pel preu, que no pots assumir, i no només els comerços i la restauració, els veïns, el paisatge, la desaparició dels teus punts de referència, fan que el que senties com a propi, com a ca teva, ja no ho sigui, ja no et sents a ca teva, perquè a ca teva al final no només és el pis o la casa mateix on vius, sinó que també ho són el barri, el veïnat, la ciutat, l'illa allà on vius i on has establert vincles.

A la pel·lícula, Suportant el Paradís, per exemple, l'escriptor Tom Folserra, que també ja va morir, diu a l'entrevista que fa, en el moment que li fa l'entrevista, que fa més de 35 anys que no va al Port d'Andratx, on va passar la seva infantesa. O veiem l'actor Pep Tosà, que explica que ell evita molts llocs de Mallorca, com per exemple Magaluf o Serenal de Palma, i al documental, mentrestant, es veuen imatges de turistes en una golondrina fotografiant urbanitzacions feroxes vora la costa, construccions i més construccions o es veu una multitud de joves engatant-se de mala manera a zones de l'illa que han deixat perdre. I també recull aquest documental tot allò que han deixat perdre. Miquel Barceló, per exemple, explica tot el que veia sota la mar quan era petit. O l'artista Susi Gómez diu que Mallorca no és que ara sigui més rica, sinó que hi ha una part que enriqueix encara més alguns rics, però l'illa, en general, és més miserable. És un documental que fa mal perquè descriu molt bé el dolor que patim els llangs i cada vegada més persones a Catalunya, al País Valencià, a Màlaga, arran d'uns problemes als quals ara s'afegeix el de l'habitatge.

És un dolor, una ràbia, una pena, que ve de presenciar la mort d'allò que estimes tant i d'una manera tan bèstia. Ens han dit sempre que vivim del turisme i que sense turisme érem pobres i com diu Carme Riera a la pel·lícula, segur que el turisme ha donat molt. Però ho ha fet a un preu molt elevat. Ha donat molt a uns pocs que han anat concentrant la riquesa sense tenir en compte les conseqüències d'un creixement sense límits. Un creixement voràs que no en té mai prou i que dificulta que puguin desenvolupar-se altres activitats econòmiques. És com una profecia autocomplerta. De tant dir que vivint del turisme cada vegada hi ha menys opcions per viure una altra cosa. I aquestes entrevistes que Marc Gamelià va fer 15 anys enrere, ara, quan les veus, fan por, perquè les imatges que les acompanyen són actuals, també hi ha nous testimonis actuals, que constaten que el creixement del turisme ha estat exponencial i ha arribat a nivells molt per damunt del que érem capaços d'imaginar fa 15 anys. És devastador, i per això jo veia el documental una mica com un descens als inferns de Dante, han convertit el paradís en un escenari dantesc. I per això vos convido avui als homsets, on també hi haurà un col·loqui previ a la projecció de Suportant el Paradís, o a l'Espai Texas fins al dia 4 de novembre, perquè aquest documental i aquest llibre no només

retraten molt bé els mallorquins que ho fan, sinó que també fan que pensem en el turisme com a receptors, però també com a actors, i que siguem conscients de tot el que provoca.

Doncs aquesta és la dèria d'avui de la Llucia, que mentre l'explicava, ella parlant de Mallorca, jo estava pensant en l'última vegada que vaig anar a la Rambla, a Barcelona, que va ser perquè em van venir a veure uns amics de fora i volien veure la Rambla, però si no. Això ens passa.

Els agents que ens escoltin, que siguin de Barcelona, quan fa que no van al Parc Güell? O a la Barcelonata. Hi ha llocs que la gent que vivim a la ciutat, o la gent de Balears, que hem perdut. Hi ha llocs que, entre cometes, els hem regalat als turistes. És a dir, que ja ens fan mandra. Ens fa mandra el Parguell, ens fa mandra la Sagrada Família. El bote li fa mandra a les Rambles. Jo perquè treballo a la Rambla Catalunya i no tinc més remei que estar allà perquè tenim la redacció allà i, bueno, mira, encara trobes algun racó,

però I que és, com sempre, una moneda amb dues cares, amb la cara i la creu, perquè després a l'estiu, quan vas de viatge a alguna banda, potser estàs mirant un paisatge i penses, això que estic veient. És de veritat o és que hi ha cartrópedes on t'ha curat i no hi ha ningú d'aquí? I penses, jo soc un d'ells, no?

Soc un d'ells aquests que, quan anem apretats a l'autobús, penso, ostres, per què hi ha tants turistes en aquesta ciutat, no? És veritat, tot el que ens hem deixat perdre, olors i sabors, també és cert. Que els canvis, i el turisme al final és un canvi en la fesomia de les ciutats i dels paisatges, doncs a vegades també ens han fet guanyar coses, i jo crec que n'hem parlat moltes vegades a les dèries de la llucia del turisme, o de l'habitatge, o de moltes altres coses, i aquí sempre, amb el tema del turisme. Segurament ha sigut molt bo i en un moment donat, al segle XX, a les dues terceres, primeres parts del segle XX, segurament va ser molt positiu per les Balears, perquè, home, no diré que les Balears al segle XIX estiguessin a l'edat mitjana, però diguéssim que no tenien el nivell de desenvolupament i tenien tota una sèrie de problemes de pobresa, que no tenien altres territoris. De l'estat espanyol i el turisme amb això va ser un progrés per les Balears però com passa sempre amb l'economia de mercat. Quan hi entres, quan li obres la gàbia al tigre, després no el pots tornar a posar la gàbia. I després no el pots modular. I després no pots dir, val, molt bé, necessitàvem el turisme perquè necessitàvem tenir un aeroport en condicions i necessitàvem que la gent tingués feina i necessitàvem créixer en població, però fins aquí. Perquè el turisme diu, no, no, fins aquí no. Fins que jo digui prou, no? I és el que realment ens està passant ara a Barcelona, a les Balears i al País Valencià, per exemple.

Sí, estic d'acord. No sé si ens l'hem deixat perdre o hem fet un model que ens l'ha fet perdre. En el sentit que nosaltres mateixos quan hem planificat com havia de ser, nosaltres mateixos ho dic en genèric, Quan hem clarificat com havia de ser aquest turisme, doncs hem anat a tant, tant, tant, tant, tant, que hem fet que tot es despersonalitzi i es perdi. Jo crec que és un mal bastant global de tot el turisme, és a dir, no fa gaire temps vaig estar a la Provença i pensava, ostres, del primer cop que vaig anar a la Provença amb ara això no té res a veure. Fa molts anys també, del primer cop que vaig anar a I que a més a més ho veus en tots els sentits, és a dir, ho veus per les aglomeracions de gent, però ho veus perquè el menjar esdevé el mateix a tot arreu, ho veus perquè, diguem-ne, la manera de funcionar esdevé la mateixa a tot arreu, i per tant. Allò que caracteritza els llocs que tant t'agraden es perd perquè tot s'unifica i tot es globalitza jo tinc un amic que fa molts anys em deia que vivia a Mallorca i em deia visca la illa més bonica del món i crec que era molt bonic quan ell ho deia no sé si ara ho continua dient o no però en tot cas crec que és evident que Mallorca i la Llucia ens ho recorda. Tot sovint, no? És un dels llocs que més ha perdut i el problema és el que ella assenyala, no? Que quan perdem aquests espais que són propis, que a més a més són una expressió de la nostra cultura, de la nostra manera de fer, de la nostra manera de viure de tot allò que ens és propi, i perdem per nosaltres i perdem en general. És a dir, allò que en diem el patrimoni immaterial, que és tot allò que és nostre, amb la globalització ho hem anat perdent i crec que ara. El decreixement, diguem-ne en aquest sentit, allò que en diuen el decreixement, és molt difícil de fer. Però valdria la pena que si algú es planteja alguna cosa sobre el turisme, sempre acabem dient el mateix, no? Hauríem de pensar com ha de ser el turisme dels propers anys. Doncs si algú es planteja com ha de ser el turisme, doncs tingui en compte que al final Mallorca, les Rambles, el Parc Güell, el que sigui, tenen. Una manera de ser que estaria bé conservar-la.

A mi el títol del documental que em suggereix la Llucia i que jo segur que veuré m'aboca i crec que a més que està basat en una frase de Gertrude Stein que mor el 1946 li explica a Robert Grave li diu literalment Mallorca és el paraís si ets capaç de suportar-lo i em sembla que contempla una paradoxa que crec que és molt bonica que inclús viure en el paraís pot tenir les seves dificultats. I és obvi, en aquest cas, la paradoxa que crec que també ens planteja la Lucía, és a dir, és tan espectacular, les Balears en realitat, el conjunt de les illes, que generen aquest efecte crida. I a mi, el que se'm planteja, és tant d'acord com estic d'acord, i reconec que estic en trànsit, perquè he canviat la meva postura sobre la gentrificació i sobre el turisme, en els últims mesos, en gran mesura, llegint i escoltant a la Lucía. La paradoxa que a mi se em planteja quan es plantegen aquests temes és si realment tenim dret a aturar una forma d'evolució, aturar l'evolució natural. Mallorca és d'una preciositat còsmica, això provoca que hi hagi gent que la vulgui viure, la vulgui gaudir, exactament igual que nosaltres. I provoca aquesta paradoxa, que és la gentrificació. Tenim dret a aturar-ho? És a dir, podem dir, no, jo vull que es mantingui a la meva mesura, a la Mallorca dels anys 80 o 90, o qui diu Mallorca diu qualsevol poble de la Cerdanya o de la Costa Brava. És a dir, hi ha un dret a exigir un no canvi? O forma part de la mateixa paradoxa. Aquest és el dubte en el que jo visc instalat en aquest moment i suposo i concloc que la clau

de tot plegat està en l'equilibri. Segurament, Marc, no és aturar-ho, sinó posar-hi un límit. Aturar-ho? No, no, però és que regular-ho. Per començar, regular-ho. Que tirar-ho enrere és el que jo deia, el decreixement és impossible. És a dir, el que està fet no ho tirarem enrere i deixarem Mallorca sense ni un turista. No deixarem el Parc Güell sense ni un turista. Perquè nosaltres som els primers que quan podem ens n'anem a. On sigui, no? Sí, sí, està clar, l'equilibri. Però en tot cas, buscar aquest equilibri és la gran cosa, no? Efectivament.

Però, per exemple, hi ha una sèrie de regulacions que s'han d'aplicar i que no s'estan aplicant. Per exemple, el tema de la construcció. Hi ha moltíssimes construccions il·legals que ha passat un temps, passen una amnistia urbanística i ja està, no? I podem continuar construint sense límits. Això, hi ha un dret per fer això, no n'hi ha cap. No n'hi ha cap de dret per fer això, però ho fan. O també el tema de l'aigua, no? Els recursos són limitats. Llavors, per què es permet que s'utilitzin com si no fossin limitats? És a dir, hi ha dret a que el turisme tingui més possibilitat d'explotació de tot el que és un territori, com per exemple en aquests casos les Balears, pel gaudi, pel senzill gaudi de passar per allà i consumir, perquè tot això al final és una qüestió de consum individual. I en canvi no s'està aplicant a altres tipus de conservació de tot el que fan important a les illes, no? Ja no només el medi ambient, també el paisatge, tot el que les fa velles al documental i per això crec que és interessant veure'l. Veus l'impacte que té aquest model turístic també des d'aquest punt de vista, no? Perquè hi ha un moment en què. Se veuen imatges d'Escaló d'Es Moro, que era un lloc on fa 10 anys no hi anava ningú, ara hi va la gent per fer-se només una selfie, no s'hi pot anar, és a dir, no hi pots accedir de la gentada que hi ha i de totes les escombraries que hi deixen, o la fumarada que deixen els creuers, o de tota la massificació que hi ha a tot arreu. Te canvia absolutament la manera de veure el que és Mallorca. Tota aquella bellesa que tenia s'està perdent. Llavors, ¿hi ha dret que li facin això a un lloc? ¿Hi ha dret que li facin totes aquestes coses als residents que vivien tranquil·lament a l'anomenada illa de la calma? És a dir, ¿per què han de tenir més drets els turistes que els residents?

Jo tinc clar que no, que no hi ha dret. I soc partidari de limitar-ho, és a dir, que el meu plantejament no es malinterpreti. Tinc clar que no. Afortunadament hem superat una visió molt antropocèntrica del medi ambient. El medi ambient està per servir a l'home i estem en una posició ecocèntrica. L'ecologia, el medi ambient, és quelcom que s'ha de defensar a qualsevol preu. Per tant, tinc clar que no hi ha un dret a l'explotació sense límits. Però el tema està en definir quin és el punt d'equilibri, el punt que permet solidaritzar o democratitzar aquesta font de gaudi sense que arribi a depredar-se el medi ambient. I el punt probablement no estigui en la interpretació subjectiva íntima de cadascun dels protagonistes, sinó en un punt abstracte que hem de poder definir per concretar.

I després hi ha un altre tema, una paradoxa, si voleu, Qui ha de definir els límits del model són els governs, i els governs surten del que vota la gent, i al final a les illes hem vist des de fa molts anys unes majories concretes, i quan hi ha hagut algunes altres, potser no hi ha hagut l'ambició de fer un gir radical, no? No, sí que hi ha hagut l'ambició, el que passa és que sempre que. La capacitat.

No, sí, més aviat això, quan els artistes o els intel·lectuals o la gent que s'ha expressat des dels anys 70, es veu molt bé aquest documental, des dels anys 70, Joan Miró ja advertia dels problemes que tindria aquest tipus, aquest model turístic. El que passa és que sempre se'ns ha tractat perquè m'incloc, perquè ja sabeu que jo parlo molt del tema, sempre que parlo d'aquest tema se'ns tracta com si fos una exageració, com si no fos realista el que estem explicant. I això també, quan arriba la gent al govern, se n'adonen que realment hi ha un problema, però fan veure com que no hi és. Tot això respon sempre a uns lobbies que tenen molta capacitat. I després, perquè aquella que entereia que vivim del turisme i que sense el turisme seríem pobres i que tot això. Vull dir, hi ha molta gent que s'ho creu, que s'ho ha cregut durant molt de temps, però ara estàs veient que vivim molt pitjor que fa deu anys, que el PIB per càpita ha baixat molt. I no només el PIB per càpita, també la qualitat de vida, tot el que és viure tranquil·lament ja no existeix a les Illes Balears. Ja hem parlat aquí també moltes vegades del problema de l'habitatge quan vius a una illa, que no te'n pots anar a 300 quilòmetres endins perquè és la mar el que te trobaràs allà. Llavors, ara per això hi ha tants moviments ara, moltes mobilitzacions per defensar una mica els drets dels residents. Però és veritat que quan hi ha hagut partits polítics com més ecologistes o que deien que farien alguna cosa. Bé, no han fet tot el que se suposava, i que això després els ha passat factura, evidentment, i a les següents eleccions han guanyat els altres. És molt complex, jo no dic que sigui senzill, però en tot cas, jo crec que hem arribat a un punt. Crec que és interessant aquesta pel·lícula i aquest llibre també perquè explica molt bé com som nosaltres els mallorquins també, no? És a dir, aquesta sensació que tenim moltes vegades de dir, uau, estem veient la desfeta del que era ca nostra, no?

No ho sé. Doncs si voleu aprofundir-hi, ja ho sabeu, suportant el Paradís, aquest títol que ha captivat també en Marc Molins, es presenta aquest vespre al Zoomzeig i també el podreu veure al Texas de Barcelona. Lucía, gràcies, bona tarda. Gràcies a vosaltres, que vagi molt ben parlada. Una pausa per la publicitat i a la tornada passarem per Urda, buscarem l'última hora d'aquest accident que hi va haver ahir i també ja en començarem a analitzar les implicacions polítiques que no són poques. Avui és 29 d'octubre. Falta un mes exacte per a les eleccions.

Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona. Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

Parlem de quin operador de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera. Escolta, no seràs una intel·ligència artificial? Peyu, a Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.cat.

Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya. I descobreix el codi que ho connecta tot. Codi Gaudí. L'experiència inèdita. Entrada a la web d'Espai Imagina.

I aquest cap de setmana arriba una forta baixada de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho. Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara a casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet. Al Perinau i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida. Catalunya, migdia.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, en Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els nens i nenes. Sí, és lletres. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona.

De 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostré. És que Girona ens enamora.

5 minuts i seran dos quarts de quatre, ja són 69 les víctimes mortals. A la tragèdia ferroviària de Toledo la majoria encara estan sense identificar i encara es pensa que podria haver-hi més quan els serveis d'emergència hagin avaluat tota la ferralla que encara s'amuntega a les vies i també. Bona tarda. Bona tarda.

Sí, se centren sobretot els equips de rescat en la recerca de restes biològiques per assegurar-se que no hi ha més víctimes mortals en aquest món de ferralla en què s'han convertit els trens. Com ho fan? Doncs com deies, principalment amb les unitats canines, que són les especialistes en aquest tipus de tasques per trobar més cossos als vagons i també algun possible supervivent, tot i que cada vegada hi ha menys esperances de trobar-ne cap. Menys esperances, però això no fa aturar de cap de les maneres aquesta feina que fa més de 24 hores que dura i que no ha baixat d'intensitat. Els serveis d'emergències continuen buscant proves, indicis, més víctimes sota aquest munt de ferralla, amb les grues de gran tonatge i amb la resta de maquinària pesant, intenten moure el vagó sinistrat que encara no han pogut aixecar i sota el qual no saben que s'hi podran trobar en el pitjor dels escenaris més víctimes.

Anna, no sé si hi ha alguna previsió de fins a quan s'estaran fent aquestes feines, si s'han d'allargar molt o si ha d'anar de manera relativament ràpida.

El que sabem, el que ens han dit des de la Guàrdia Civil, és que no tenen cap intenció de marxar d'aquí, que s'hi quedaran fins que faci falta. Tampoc se sap quan es podrà restablir el servei ferroviari en aquesta línia Madrid-Sevilla, perquè el tren Irio continua sobre la via i les grues que hi estan treballant tenen poca mobilitat, primer perquè el pes que han de moure és molt gran, I és una gran muntanya de ferralla, és com un munt de ferros que han quedat absolutament embolicats i, per tant, les màquines tenen poca mobilitat per fer aquesta feina. Les tasques són lentes i s'allargaran durant moltes hores. Ahir van treballar tota la nit. I no es descarta gens que aquesta nit continuï igual. De fet, des del punt on som els periodistes, veiem aquestes carpes de la Guàrdia Civil, furgonetes de Lume, que es van sumar també ahir a les tasques de rescat, i alguns agents que s'han aturat per un moment per fer un mos i agafar forces en aquestes carpes de World Central Kitchen, l'ONG del xef José Andrés, que avui s'ha instalat aquí per preparar dinar i cafès per tots els efectius d'emergències que treballen i que, pel que sabem, continuaran fent-ho en les properes hores.

Des del principi de la investigació d'aquest accident, la hipòtesi principal, si no única, és la de l'error humà. També hem vist aquesta filtració d'aquests àudios que semblen assenyalar el centre de control de la circulació. Vam sentir el ministre Puente. Parlant d'órdenes inexplicables per part d'aquests centres de control de la circulació. No sé, Anna, si se sap alguna cosa més de com avança la investigació.

De moment s'estan investigant tots els fronts. Sí que la principal hipòtesi és aquest error humà del centre de control, del que ja es parlava ahir des de primera hora. La jutgessa que porta el cas del Tribunal d'Instància d'Orgaz, a Toledo, va prohibir ahir l'accés a terceres persones a la zona del sinistre, a la zona zero, diríem. Només hi poden accedir forces i cossos de seguretat de l'Estat, els equips de salvament, sanitaris i el personal judicial que tingui l'autorització són els únics que poden quedar-se en aquesta zona. I a la mateixa providència on feia aquesta prohibició d'accedir al punt de l'accident, també prohibia treure'n cap element i prendre imatges de la zona afectada. De fet, els periodistes que som aquí no podem prendre imatges d'aquesta zona zero. Tot plegat, aquesta decisió de la jutgessa instructora. Està fet per aclarir els fets i per poder preservar evidències, indicis, proves del que pugui haver passat i per demostrar també què pot haver passat en aquest accident. També la policia judicial de Toledo sabem que està recopilant dades de DIF sobre protocols d'actuació, sobre què va passar els minuts previs a l'accident i també què va passar just després. I s'ha dictat el secret de les actuacions.

I serà clau també en aquesta investigació trobar les caixes negres que han, entre altres coses, han d'aclarir en el moment en què sentim el senyal als horaris de dos quarts de quatre a quina velocitat anava el tren A-B quan es va encastar contra l'Irio.

Exacte, no tenim cap confirmació oficial que les hagin trobat, ningú ens ho confirma oficialment, tot i que fonts del Ministeri de Transport ho donen per fet, apunten que sí que es podrien haver trobat aquestes caixes negres. Ho hem demanat a la Guàrdia Civil, però de la investigació, com dèiem, se'n fa càrrec al jutjat, que tampoc en dona detalls. Com dèiem, però, a la investigació no volen que hi hagi més interferències per no torpedinar les caixes negres. Que han de servir per saber a quina velocitat anava aquest tren que va embestir l'altre tren i que tindran, per tant, informació clau per saber les causes d'aquest accident. Sí que sabem que la jutgessa ha donat l'ordre d'incautar-les i custodiar-les un cop es trobin per poder-les analitzar.

Doncs això és tot el que se sap sobre el terreny, gràcies, Anna Alfonso. Bona tarda. I amb aquesta tràgeda ferroviària a Toledo, que sens dubte sacseja de ple la precampanya electoral. I això avui, quan falta just un mes exacte per les eleccions del 21 de novembre. Fins ahir Pedro Sánchez i el PSOE havien previst aquesta campanya de l'amor amb l'objectiu de capgirar les enquestes que des de fa temps donen la victòria a PP i Vox de manera majoritària. Però ara els han sorgit els dubtes amb les conseqüències de l'accident al centre del debat i el sector ferroviari tan mobilitzat. L'oposició intenta aprofitar l'oportunitat per desgastar. Encara més el govern espanyol i el PSOE, amb noves acusacions d'incompetència i de mala fe. Natàlia Ramon, bona tarda. Bona tarda. I amb tots aquests ingredients, quin pot ser el nou escenari?

A veure, els socialistes ja arriben a la cursa electoral sense marge per empitjorar. Però és veritat que falta un mes per les eleccions. I tot i que l'oposició intentarà mantenir el tema viu, és possible que els focus acabin assenyalant alguna altra qüestió en tot aquest temps. De fet, si mirem què ha passat des del 5 d'octubre, dia en què Sánchez va convocar eleccions, els focus han passat del decret d'habitatge i el malestar ciutadà pel desnonament d'aquella veïna de Madrid, la senyora Mari Carmen Abascal, als aldarulls i pillatge a Barcelona i altres ciutats, també a Bilbao, I tot això havia deixat enrere una altra qüestió que especialment els partits de dreta i ultradreta volien mantenir ben viva, que era la crisi migratòria ceuta. Per tant, un mes pot ser una eternitat, com apunta el politòleg

Oriol Bartomeus. Cada cop més, hi ha més i més i més electors que decideixen el seu vot l'última setmana de campanya, i per tant per això queda molt de temps. I després, tal com està polaritzada l'electorat espanyol, no sé fins a quin punt l'accident aquest canvia la intenció de vot d'aquells que ja tenien decidit votar al PSOE.

Ara bé, també hi ha qui fa l'anàlisi contrària. La campanya per Sánchez s'ha acabat i això ho diu el politòleg Pablo Simón. La campanya està morta, no?

Perquè jo penso que aquest tema serà tan central ara, s'ha posat el focus en una qüestió en la que el govern no controla ja l'agenda i en la que reforça una manifestació central de la dreta, que és que res funciona a Espanya. A més a més, la reacció del govern

espanyol a la tragèdia dels trens pot, segons alguns experts, mitigar el mal que pugui fer. Atribuir la tragèdia a un error humà, donar explicacions immediatament, amb tots els detalls, en un intent de fer caminar més el discurs cap a la fatalitat que cap a la incompetència. Tot i això, per la politòloga de l'Autònoma, Eva Anduiza, la sensació de caos és propícia per la dreta.

Hem canviat el tema del debat, ja no és l'habitatge, ara és el caos, les infraestructures, la mala gestió, i això és molt més interessant pels partits que estan a l'oposició i molt més complicat pel partit del govern. La campanya del PSOE, que estava molt basada en un to molt positiu, molt optimista, es fa difícil amb aquesta situació de dol. De moment és una actitud d'empatia en primer lloc, de transparència, Doncs ja ho veieu, hem fet consultes de

diferència a politòlegs i no sé si sou més d'equip Oriol Bartomeus, equip Pablo Simón, equip Eva Enduiza o una mica de cada.

Jo crec que això tindrà un impacte, no? I que tindrà un impacte que a priori serà negatiu pel govern del PSOE. És a dir, al final hi ha molta literatura en la ciència política que demostra i acredita que cada cop que hi ha una desgràcia normalment la immensa majoria de les vegades perjudica el govern. Encara que no siguin a vegades directament atribuïbles a la seva gestió o que en qualsevol altre partit el poder podria haver passat el mateix. Però en aquest cas, i en el cas de l'accident dels trens, jo veig tres conseqüències directes. La primera és que això augmenta la desconfiança en una gran infraestructura, en un gran servei públic, i en el nostre cas plou sobremullat, perquè la situació a Rodalies està com està, el tren que és un transport que ha de ser segur i que és un transport sostenible i que és el transport del futur i que és el transport que necessitem per no contaminar està sota mínims a nivell de confiança la gent no hi pot comptar i a més ara li agafarà por jo crec que Rodalies no fa tanta por perquè no hi ha tanta sinistralitat però sí que hi ha molta desconfiança en la qualitat del servei i després augmenta la sensació d'una mena d'estat enfallida. Que segurament les dades no ho sostenen, però la imatge, quan veiem el que passa amb els trens, evidentment, però també amb les fronteres, amb el que ha passat a Ceuta, amb l'educació, amb els resultats de PISA o amb la crisi de l'habitatge, doncs aquesta sensació de que el govern no és capaç de donar respostes als grans desafiaments i després té una conseqüència, l'última és una conseqüència política per l'endemà de les eleccions, si es compleixen les enquestes, i Pedro Sánchez no segueix a la Moncloa, que és que un dels candidats a substituir-lo a prendre el relleu dins el Partit Socialista era Òscar Puente, jo crec que queda absolutament rostit.

Jo coincideixo en que es marca una inflexió, és a dir, no donaria per acabar la campanya, precisament crec que marca el començament de la campanya, no s'acaba però comença, és a dir, ja n'hi ha prou de valls, de revueltes, de hormigueros, de vídeos coñones, de seguir de puta, ja n'hi ha prou, és a dir. No, lamentablement en aquest cas és aquest accident, però jo crec que la ciutadania demanda una campanya en la que cadascú pugui fer les seves propostes. I crec que els dos, els dos grans partits cridats a liderar la condició de partit més votat, han incorregut en el mateix problema, és a dir, en ocasions tractar l'electorat amb un punt de displicència, pensant que el que pot satisfer o el que pot argumentar el seu vot és això, un vídeo fent un fake sobre si la dona del president diu o no diu, és a dir, marca una inflexió, sí, és lamentable, és lamentable i perquè és un accident d'una gravetat brutal i amb una dimensió humana i personal impressionant, Però crec que marca una inflexió cap a aquest punt. No és el final, és el principi. Anàlisi, propostes i candidatures, procés electoral com de humana.

Jo crec que és evident que marca un punt d'inflexió en la campanya i que d'aquí al dia de les eleccions, d'aquí un mes, veurem moltes coses. Crec que el PSOE s'havia anat construint un escenari que li podia funcionar bé, és a dir, partien de la corrupció, que era evident que a Sánchez no li anava gens bé, van passar per la immigració a Ceuta, van saber aprofitar bé les mobilitzacions al carrer amb tot el tema de l'habitatge, i aquest acompanyament que volien fer els moviments de l'habitatge conjuntament amb una campanya una mica del ji-ji-ja-ja, vestido de vaquero i anant a la revuelta, doncs semblava que havia de ser el to adequat per intentar allò que semblava molt difícil. Que en tot cas ens ho podíem mirar amb un cert escepticisme, però com que Sánchez ja se n'ha sortit de tantes, doncs podíem pensar que el vestidor vaquero i l'ormiguero o la revuelta o el que fos li podia funcionar. Jo crec que és evident que ara això, almenys durant uns quants dies, se centrarà en l'accident, però. Però no vol dir que no pugui tornar a canviar, perquè un mes és molt llarg, i per tant en un mes poden passar moltes coses. Ferran deia que l'estat espanyol és un estat en fallida. Segurament que sí, però si és un estat en fallida és tant culpa del PSOE com del PP, perquè també han governat. I d'altres. I, en tot cas, la manca de recursos o la manca d'inversió en infraestructures és tan culpa dels uns com dels altres. Per tant, si saben explicar-ho ben explicat, potser algú trobi un avantatge. Però hauran d'explicar per què de tots els diners que s'inverteixen a la línia d'alta velocitat, el 84% se'n va a obra nova i només un 16% a manteniment. O perquè teníem un sistema que està descatalogat i que fa cinc anys que està en licitació aquell tros de via i ningú no ho ha fet. O hauran d'explicar per què el tren va a la japonès, no hi ha cap mort des del 1964 i resulta que en aquesta via. En els últims 9 mesos n'hi ha 114. Per tant, això, hi haurà qui ho haurà d'explicar. I crec que seria assenyat explicar-ho perquè no cal tractar els electors de nens petits. Davant de tot això, no cal tractar els electors

de nens petits. Afegim-hi, Natàlia, que avui tota l'oposició, o bona part de l'oposició, PP i Vox, però també les esquerres han demostrat que no tenien cap mena d'interès en afluixar l'acord després d'aquesta tragèdia.

Exacte, i no només apuntant Pedro Sánchez, que això ja era obvi, sinó també el ministre, com deia el Ferran, el ministre de Transport, Òscar Puente. De fet, Front Ampli, Esquerra Republicana i Podem han demanat la compareixença del ministre al Congrés. Perquè doni explicacions. Vox, l'únic partit que no ha aturat la campanya ni un sol minut, ha presentat una querella per homicidi imprudent contra el ministre Puente i al PP, Núñez Fijó, li exigeix responsabilitats

polítiques. Lo que hizo el ministro de Transportes es echarle la culpa a un operador de Atocha. Eso es todo. No podemos concluir simplemente con esa frivolidad. Yo he dicho que las responsabilidades políticas no se pueden esperar a una investigación. Son exigibles, ética y moralmente. Ara, no voldria ser naïf,

però us ha sorprès que tot hagi anat tan ràpid que avui ja estiguem parlant no de l'accident, sinó de l'impacte de l'accident a la campanya electoral?

És que jo per això em sap greu, perquè habitualment estem molt d'acord amb el Marc, però discrepo una mica amb el que ha dit ell, que s'han acabat els valls de la campanya i això va tot molt ràpid. Una campanya electoral és com una rentadora quan centrifuga la meva 1.400 PP, crec, que va superràpid. Una campanya electoral va així i, malauradament, D'aquí dues setmanes estarem en aquesta tertúlia i segurament no estarem parlant de l'accident. Estarem parlant d'una altra cosa, igual que fa dues setmanes parlàvem de la Mari Carmen i ara, si tu busques la cerca Google Mari Carmen les últimes 48 hores, pràcticament no hi deu haver res. És veritat que queda un pòsit, queda el pòsit aquest. L'estat fallit. Espanya no és un estat fallit. Paga pensions de funcionaris, de ministres, d'exercici. No, però la sensació. Està en el caos. De que l'estat no funciona, de que l'estat no respon, de que coses que són molt bàsiques, com fer-ne un tren, no se'n surten. I després hi ha una altra cosa que comentàvem. La Mónica, que és tot el tema de la inversió i que és veritat que el Marc també apuntava, bueno, però és que tots els partits tenen responsabilitat. Clar, jo crec que el tema de l'AVE, jo me'n recordo quan estava a Madrid, a principis d'aquest segle, imagina't si queda enrere, als anys 2000, quan l'Aznar governava en majoria absoluta, que estaven absolutament obsessionats, ell i l'Alvarez Cascos i l'Aria Salgado,

que eren els ministres, amb. Les tres hores. Exacte. Madrid amb totes les províncies en menys de tres hores, i Madrid connectada amb totes les províncies. I era un pla absolutament megalòman i radial, d'una estructura radial, i partia d'una visió política absolutament sectària, perquè és evident que la línia on hi ha hagut els dos accidents, la línia Madrid-Sevilla-Esquadra, necessària, està justificada i que la línia Madrid-Barcelona ha exactament més del mateix però segurament la següent seria la línia Madrid-València que mai s'ha fet, perquè com que s'ha de negar de forma tossuda València-Barcelona Madrid-València sí que s'ha fet Madrid-Alacant i Madrid-Castelló. Com que s'ha de negar de forma absolutament radical i absolutament tossuda els vincles d'una cosa que es diu Paísos Catalans entre Barcelona i el País Valencià, doncs no es pot fer un tren d'alta velocitat i no es pot fer un corredor mediterrani. I això, que és veritat que ha sigut sobretot una idea del Partit Popular o de la dreta espanyola, També és cert que, malauradament, l'esquerra espanyola, el Partit Socialista, no ho ha impugnat i no hi ha posat solució i ha seguit amb la inèrcia de seguim construint, seguim invertint i seguim fent una gran xarxa d'AVE que, en molts casos, està infrautilitzada.

I em sap greu si algú m'escolta i es poden enfadar, però potser no t'ha sentit que l'AVE arribi a Oscar. I si t'has sentit que hi hagi AVE a Lleida és perquè està a camí de Barcelona, està entre Saragossa i Barcelona, no? Lleida, però Òscar, segurament no t'has sentit. Ni t'has sentit un AVE a Valladolid, ni a moltes ciutats de l'Espanya interior, que l'AVE només ha servit perquè alguna gent vagi de cap de setmana a Madrid a veure el rei León, però que l'efecte que ha tingut és aquesta Espanya buidada i que els hi ha xuclat, doncs, molt talent perquè hi ha molta gent de Burgos que en dues hores es pot plantar a Madrid. Jo crec que és una aposta fallida i que a més ha creat una infraestructura que és molt cara de mantenir.

Tindrem temps per valorar quin impacte haurà tingut aquest lamentable accident en aquesta campanya. Però jo penso que és molt més nuclear. És a dir, no crec que sigui fugaz, no crec que es generi l'efecte que ens ha pogut generar Ceuta o el tema de la Mari Carmen, el desahuci, ni la vaga general que puguem tenir si finalment es manté. Això crec que és més conceptual, i crec que és més conceptual, Ferran, precisament pel que tu comentes, perquè en el seu moment l'AVE va ser l'emblema, va ser el buquer insígnia d'una forma d'entendre la política, una infraestructura. De fet, som el segon país amb més línia d'alta velocitat del món per darrere de la Xina, el que explica la magnitud de la nostra infraestructura. I, clar, quan això ha sigut el gran projecte, i en aquests moments aquest gran projecte està donant aquests símptomes d'estressor i de concretada amb aquesta sinistralitat, doncs aquest gran projecte pateix, no? I, a més, és un gran projecte que es va executar en detriment del manteniment d'altres infraestructures ferroviàries, com és Rodalies, no? I l'AVE, a més, té un punt elitista, perquè al final connecta grans ciutats, però oblida precisament tot el que passa entre grans ciutats, no? Cridats a a ser comunicats a través d'unes rodalies que sabem que no funcionen. Per tant, jo no puc compartir el diagnòstic. Espanya ni molt menys és un estat fallit. És una democràcia plena en molts àmbits de millora i amb uns números i uns paràmetres macroeconòmics fantàstics. És a dir, Espanya funciona com a país, com a les seves institucions estan a l'ordre del dia. Però sí que es plantejarà i s'ha de plantejar en aquesta campanya què ha passat amb aquesta gran infraestructura. Perquè aquests números que comentàveu abans, és a dir, aquesta relació entre manteniment i nova via, que en aquests moments està en un 84-16, contra el que passa a la resta del món, que està al voltant del 60-40, És a dir, 60% no, hi havia 40 manteniments. Quan més creixem, menys mantenim. Aquest és el gran debat. I el segon.

Això també passa a Rodalies, eh? I el segon per mi és aquest. A Rodalies no creixem. Sense créixer, exacte. A Rodalies no creix, però a Rodalies tampoc té manteniment.

S'emporta tant pressupost l'alta velocitat que queda sense pressupost, perquè al final penja de la mateixa dotació, es queda sense pressupost Rodalies. I per tant, aquests dos debats penso, i potser m'equivoco, que estan cridats a ser determinants i només es poden plantejar d'una forma rigorosa, amb números, amb analisis i amb propostes.

Fem una. Perdona, Mòrica, tenim pendent publicitat. No patiu perquè a la tornada d'alguna manera continuarem parlant de l'impacte que va patint la campanya en diferents àmbits perquè. Aquest accident de tren és obvi, i ho està explicant, que provoca un sacseig, però venim d'un sacseig anterior aquest cap de setmana amb tot el tema dels blocos, que semblava que també havia de fer que durant molts dies només parléssim d'això, i ara la carpeta està oblidada, però hi ha moviment. Anunci si a la tornada afegim a la conversa el cap de verificació de 3CatInfo, en Carlos Balaibar, que està absolutament submergit en tots els blocos i té dades molt interessants.

Hola a tots, sóc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre.

Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular

o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Quant porten seguint-lo? Canvi. Més de 600 km. Canvi fora. Arriba el nou Nissan Leaf amb fins a 623 km d'autonomia. Descobreix una nova forma de vida intel·ligent al teu concessionari Nissan i a Nissan.es.

Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya. Em vacuno per la mare, per la meva filla i el net que vindrà. Per les festes en família i els viatges amb les amigues. Per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana cita a LamevaSalut, a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Hi ha sentiments que passen de generació en generació. El Memorial Futbol Club Barcelona dins de l'Spotify Camp Nou és un nou espai de record i homenatge als qui estimem. Informa-te'n i reserva ara el teu espai a memorialfcbarcelona.com Som la gent blaurana, ara i sempre.

I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Buena entrada en la Champions de los Seminuevos, David. Gran ambientazo, Manu. Pasada, todo listo para un gran encuentro en Ocasión Plus. Primer acercamiento, estudia la jugada, entra en el área, se la ha quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble. La asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Ojo! ¡Marcha el Seminuevo para casa! Venga por más. Venga. Ocasión Plus.

Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del Barça Reservat. Barça Reservat,

el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Som Trescat.

Us veiem abans de la publicitat. Saludem ara en Carlos Baraiwa, responsable de verificació de 3Cat Info. Carlos, bona tarda. Bona tarda. Perquè avui és notícia que la policia ha tingut a València un jove de 17 anys que suposadament estava darrere dels grups de Telegram del blocus de València. La Fiscalia de Menors n'ha decretat l'ingrés a presó. L'acusaran de conspiració per comissió de desordres públics, conspiració, perdó, a terme, actes delictius contra el patrimoni i també de pertinença a grup organitzat. I en paral·lel hem tingut aquest vídeo. Sui generis del Blocus Barcelona, que ha penjat aquesta explicació de les seves crides. Explica'l tu, Carlos, perquè coneixes més aquest ambient. Als altres ens costa de dexifrar el que hem vist avui.

Mira, és un vídeo que l'han penjat a l'últim canal de Telegram que encara queda, diguéssim, actiu, que es diu Blocus 4 BCN, però vaja és un bloc, jo entenc que no l'ha tancat Telegram perquè encara no s'hi han fet cap crida explícita de la violència ni res i el que s'hi ha fet és un ahir a les 9 de la nit va penjar un vídeo que és un noi passant muntanyes amb unes ulleres fosques davant d'una pissarra on posa blocos, ha escrit amb una pissarra vilera d'aquestes diguéssim per entendre'ns i ha escrit blocos d'aquella manera. I llavors ell s'ha distorsionat la veu i fa una sèrie de crides o d'explicacions de què són i què no són. Sí que és veritat que intenta desmarcar-se, diu, ens han estat titllant de, bueno, ens han estat volent utilitzar partits de la dreta i amb comentaris racistes, etcètera, no som aquests, no som els altres. Tot el vídeo té una construcció sintàctica, diguéssim que complicada, perquè ens en fem una idea. Però vaja, ens en tirarem un tros, que si no s'entén bé, després us el tradueixo.

Somos unos ciudadanos como vosotros que estamos diariamente siendo jodidos y ellos aprovechándose de nuestros impuestos para luego dejarnos tirados. No tenemos posibilidad de conseguir una vivienda digna, ni siquiera tenemos una buena sanidad, los centros escolares cada vez más jodidos y ellos riéndose en nuestras caras para luego hacer lo que quieren con nuestro dinero. Bàsicament ve a dir que

els nostres impostos ens deixen tirats i que no tenim habitatge digne, no tenim una salut bona, els centres escolars estan cada cop pitjor i s'enriuen de nosaltres. El perfil d'aquest noi és bàsicament FAC AEAT, que és l'agència tributària. Aquest és el seu nickname, diguéssim. Llavors, la crida és veritat que és una mica dispersa i acaba també amb una crida molt confosa perquè diu, bueno, ens veiem dissabte, o potser sí, o potser no. Bueno, bona nit. Tot plegat és una mica amateur, podríem dir, però aquest xaval és el que ha acabat al capdavant, diguéssim, d'aquests grups de Telegram que al final Mossos d'Esquadra, a través del CITCO, imagineu, ha arribat a tancar. I llavors estem aquí en aquesta situació en la que, des del meu punt de vista, i tant de bo no m'equivoqui, però la convocatòria del bloc, us diguéssim, s'ha anat com diluint, no?

Clar, aquí teníem. Podíem triar dos camins, la teoria de la sabata i l'esperdenya, que potser veient aquest vídeo és cap on anem, o la teoria de la ingerència i de la cosa orquestrada, també per influir en aquestes eleccions. Mònica, abans t'he tallat, per tant. No, no, no.

Jo no sé si és una sabata o una espardenya en tot cas sabem que el dia 24 hi va haver uns aldarulls importants i que el Baraiber ens ho dirà millor però es parlava de convocatòries el 31 del 10, el 2 de l'11 el 30 de novembre després de les eleccions i en diferents ciutats de l'estat espanyol jo crec que aquest discurs que més o menys s'entenia Baraiber és un discurs molt antipolític. És un discurs de tot funciona malament, tota la culpa és dels senyors polítics, perquè acaben, no? I per això volem sortir al carrer i trinxar-ho tot.

Perdona, que t'interrompi, però els Mossos ahir, per exemple, a la Comissió Interior del Parlament, donaven certa credibilitat a aquests avisos per dissabte i estan monitoritzant què podria passar dissabte. Dissabte és el gran focus on tenen posada els Mossos. I és veritat que després venen altres actes que poden catalitzar doncs aquest descontent, com és la vegada general de l'11 de novembre, sens dubte, i altres mobilitzacions. Però de cara a aquest 31, avui, en una altra volta de tot el que està passant, el que corre entre aquests grups de gent jove que si teniu adolescents a prop els hi pregunto si ho han rebut, corren missatges dient que la policia està dient que vindrà gent molt violenta de fora, que això serà molt perillós i que estan posant la gent a la presó i corren captures que ja havien corregut pels grups de Telegram amb gent que ensenyava un còctel molotov, etcètera, etcètera, i. Sembla que el sentiment està canviant de volem anar a fer, a muntar-la i a saquejar amb, ojo, ojo, que això s'està convertint en algo que pot ser perillós i a més a més ho estan confonent amb què estan dient entre ells mateixos? És que està en alerta antiterrorista 4 de 5 i amb això poden fer el que vulguin. Clar, que està en alerta antiterrorista és certa, està en 4 sobre 5, però fa molt de temps que està en 4 sobre 5 perquè l'amenaça terrorista jihadista és la principal amenaça terrorista que afronta Europa, diguéssim, per tant això està així des de fa molt temps. Però ha canviat una mica l'aire? D'anem a liar-la el dissabte a, bueno, potser ens quedarem a casa o anirem a fer Halloween.

Però que canviï l'aire amb gent, i perdó, sense, diguem-ne, menys tenir la gent jove, que n'hi ha de totes menes, però que canviï una mica l'aire davant de l'amenaça que hi pugui haver un desplegament policial important, no? Aquest matí hi havia un desplegament a la plaça de Vic, perquè se suposava que també havia de passar alguna cosa, no? I el nano que estava allà en nom dels estudiants que s'estaven manifestant i que tenen tot el dret de manifestar-se ha dit nosaltres ens desmarquem de tota aquesta història.

És que està passant això en paral·lel, els instituts de Catalunya. Hi ha molts nanos que s'estan intentant organitzar vagues pel seu compte, que ho estan dient a les direccions dels centres. Algunes direccions són més afins, altres estan dient que potser els penalitzaran si fan les vagues. Avui hi ha hagut concentracions a aquesta Vic, n'hi ha hagut a Gavà. Hi ha instituts que s'estan movent i que es volen desmarcar d'això, però realment I dilluns hi ha una mobilització d'instituts a Barcelona, que també veurem què passa, però que s'està desmarcant. Però és veritat que hi ha gent jove que està intentant organitzar-se per, segurament, protestar per coses legítimes.

En aquest sentit, jo crec que està molt bé que s'organitzin i que funcionin, però que hi ha un malestar amb la política que es pot expressar d'una manera o d'una altra.

Veurem què passa, com diu en Carlos. Un minut i començarà la Tarda de Catalunya a Ràdio. Francesc Garriga, bona tarda.

Menys d'un minut. Què passarà a la tarda? Doncs mira, estirarem una mica el fil i reflexionarem al voltant de l'error, de la por que ens deixa tot plegat, i intentarem també aixecar una mica l'ànima. Avui ens visita la Judit Martín, actriu, personatge difícil de descriure, i amb ella intentarem posar un somriure a hores una mica complicades, les últimes 24-48.

Doncs ja ho sabeu, d'aquí 30 segons concretament comença la tarda de Catalunya Ràdio, també els blocs de 3catinfo per seguir informats. Ferran Casas, Mònica Sabata, Marc Molins, gràcies als tres per acompanyar-nos en aquest Catalunya Més Dia. Nosaltres ens hi tornarem a posar demà a partir de les dues, l'altra vegada amb l'Òscar Fernández. Fins llavors, que passeu una molt bona tarda.