Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 30/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Migdia explicant-vos la lletra petita dels dos decrets d'habitatge del govern espanyol. El primer ja s'ha publicat al BOE, a diferència del segon, que és el que inclou indemnitzacions dels propietaris pels llogaters si no els renoven el contracte, un decret que amb tota probabilitat caurà divendres, aquest segon. També ha passat pel Parlament de Catalunya, on el president Salvador Illa ha proposat modificar el Codi Penal per endurir les penes per l'atinença o l'exhibició d'armes. Ha estat en el debat de política general, on Junts per Catalunya vol reprovar el president, una mesura que no tirarà endavant perquè Esquerra ja ha anunciat que no hi donarà suport. I hem connectat amb Israel, que tracta com a possible incident terrorista l'aterratge d'emergència a l'Aràbia Saudita d'un avió després d'una suposada baralla entre el pilot i el copilot i d'un descens sobtat de 4.000 metres de l'aparell. El passatge, format per 150 ciutadans d'Israel, ha pres el control de la nau. Tot això us hem explicat a la primera hora. Què més podem afegir-hi ara, Joan?

Doncs que Protecció Civil ha activat en fase d'alerta el pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya a partir de demà i durant 24 hores. Les tempestes podran superar localment els 40 litres per metre quadrat en mitja hora. L'episodi començarà al matí a les comarques del litoral de Tarragona i del sud de Barcelona i s'estendrà durant la tarda a l'interior i al sud del país. El moment amb més pluja es preveu entre les dues de la tarda i les vuit del vespre. El grau màxim de perill de l'inuncat s'ha marcat en quatre en una escala de sis. En crònica política, Junts i Bildu volen fer front comú per aconseguir solucions polítiques a conflictes polítics i el ple reconeixement dels drets nacionals, polítics, socials i culturals del poble català i basc. Carles Puigdemont s'ha reunit avui a Waterloo amb el secretari general de Bildu, Arnaldo Otegi, i també han coincidit a la seva preocupació per l'auge de les dretes autoritàries tant a l'estat espanyol com a la resta d'Europa i han analitzat les conseqüències que això pot comportar en els drets nacionals i socials de les ciutadanies catalana i basca. El president de Ceuta ratifica a l'Audiència Nacional que va intentar, sense èxit, advertir Pedro Sánchez del degoteig de migrants els dies previs a l'entrada massiva del 30 de juliol. Juan Jesús Vivas ha declarat avui com a testimoni a la causa que investiga qui hi ha darrere la crisi migratoria que avui fa dos mesos que s'allarga. Ampliem-ho des de Madrid.

Bona tarda, Vivas ha reconegut a la jutgessa Tardón que no tenia informació que apuntés a una allau de persones com la que es va produir el dia 30, però que l'arribada constant d'emigrants els dies previs sí que era motiu suficient per prendre mesures preventives. Això és el que va intentar traslladar a Moncloa en deu ocasions, només en tres, diu, li van respondre.

Para decirnos en los dos primeros que el asunto lo estaba trabajando, que necesitaba más tiempo, y ya en el último para decirnos que el cauce de comunicación a partir de entonces tenía que ser la delegación de gobierno y no la presidencia de gobierno.

Sí que va parlant ministres com el d'exteriors i interior, l'ha dit a la jutgessa Pedro Sánchez, ha respost i ha deixat clar que la comunicació entre el govern espanyol i el govern de Ceuta va ser constant.

I el president francès, Emmanuel Macron, tanca files amb Pedro Sánchez per aquesta crisi migratòria a Ceuta i reclama a Europa solucions definitives per protegir la frontera i evitar una nova entrada. Macron i Sánchez s'han reunit a la Moncloa. Tornem, doncs, a Madrid. Paula Brujats, bona tarda.

Bona tarda, Macron exhibeix sintonia amb Sánchez per Ceuta, diu que Espanya ha estat víctima d'un atac múltiple i reclama la solidaritat de tots els socis europeus per evitar que repeteixi, ha dit, una tragèdia com aquesta. Macron demana a Europa remar conjuntament per prendre mesures i reforçar les fronteres com la de Ceuta.

Hem de continuar desenvolupant les solucions de fermesa, de protecció de les fronteres comunes, d'eficàcia, respectant els drets de la Unió Europea i dels nostres valors en les devolucions, en la cooperació contra les xarxes de tràfic de persones, en el marc de la solidaritat europea i d'acord amb la nostra història i els nostres valors.

Macron, des de la Moncloa, al costat de Pedro Sánchez, ha lamentat també que el PP i Vox hagin tombat el tractat d'amistat entre Espanya i França. Sánchez li ha demanat disculpes i li ha promès que s'aprovarà el Congrés en les properes setmanes.

Passant 4 minuts de les 3.

Avui

què? És dia de coneixences i de retrobaments. Saludem Alicia Puig, experta en polítiques urbanes. Bona tarda. Molt bona tarda. Joan López Alegre, professor de comunicació de l'Avat Oliva Seu. Bona tarda. Què tal, què tal? I el cap de política del Nació, Bernat Sorroca. Bona tarda. Bona tarda. I dic que és de coneixences i de retrobaments perquè.

Ja sabeu que aquests són els primers, saludem a Santi Villas, bona tarda. Que ha vingut. Has vingut i has conegut el Bernat, que no.

Ara, però no ho sabia, és que m'han fotut un lío aquest matí amb el missatge, de repente, m'han fotut un lío, eh? Primer m'ha dit, hi ve el Bernat i tal, però jo he entès amb la redacció del missatge com, ojo, i he pensat, ja torna a venir el jefe del Bernat, vull dir, ara no tancat xonyos de Bernat, i ara ve un altre cop i m'ho diuen perquè no el confongui amb el nou. Ja. Que ja no ets nou, perquè ja fa quatre setmanes

que véns o algo, i dient-me això. No havíeu coincidit tots dos, havíeu coincidit a distància,

no li posaves cara al Bernat. Sí, no li posava cara, perquè una vegada allò va començar i ell jo no estava, després jo vaig venir i ell no havia vingut, i van enviar un altre. Fallava alguna cosa. No, però aquest nació, com es digui, aquest té una de soldats, que quan no veu un altre, aquí no parla de col·laboració ni Déu. Els quatre duros que els paguen, algú se'ls endú de l'empresa, si o que vingui, el noi de la neteja. Has vist que he dit noi? Molt bé. Perquè és que soc, bueno.

Però escolta una cosa. I després hi ha hagut retrobament, perquè l'Alicia ha fet un. Santi! Com l'han dit?

Quants dies sense veure't? L'Alicia ja jo no. Només la vaig escoltar l'altra vegada. Ara parlem de l'altre que està agafant una pelusa, perquè no li estem dient res, el professor de la CEP o el SOP. No, no, jo anava a dir una cosa, però ja no te la dic. Seu, un moment. I en ella la veig, que això t'ho volia dir, a l'Alicia la veig perquè l'ostrell li fa vídeos. L'ostrell et fa vídeos? I la treu amb píndoles de clip. I ella es posa. Aquí ha vingut en Moño. Ella es posa la meleneta. Fa un vídeo i aleshores se surt per tota Catalunya que si ella comenta que no sé què. Lo de l'obra de Parla no diu com. No, això no, això ho té amagat. Això no sabem. Igual hi ha crisi allà. Igual hi ha un forat. No ho sabem. Imagina't que ha passat algo i hi ha una viga que està torta. I allà es posa Meleneta i ella. No parla igual, eh? No?

Vull dir, el matí aquest de la Catalunya Ràdio és una altra persona. Ens fa un lleig, el Catalunya Mitjana? És una altra cosa.

És com si diguéssim, Núria Roca l'Hormiguero o la Roca. Vull dir, és una persona diferent. També perquè tu no em coneixes quan em poso seria en els debats, perquè estic aquí amb tu. És veritat, és que jo la merda m'he armat, és que no m'he quedat mai fins al final. És que hi ha dies que quan tu marxes. Jo cobro menos. Cobro menos. Menos que aquí. Menos que tots vosaltres. Això no ho saps. Això ho sé jo perfectament perquè fa que estic aquí jo més anys que va a tu saler, vull dir-te. Jo aquí havia cobrat quatre vegades més. I mira ara com està la cosa. Bueno, no és per tu, és per Jon Jon. Perquè Jon Jon, ja saps com ho té tot a la O sigui, ell està a la peseta. Ho té guardat. No, guardat no, perquè, home, està tot el dia de reformes. Vull dir, sempre que he vist que. El tibidabo. O sigui, sempre hi ha uns obrers fent una reforma, un raconet d'aquí. Quan no és un estudi, és una màquina. Quan no és una sala de màquines, quan no. Bueno, clar.

Perquè volem tenir unes instal·lacions a l'alçada de col·laboradors com tu. Exacte.

Però, a banda d'això, jo sé que quan tu. Quan tu pots manejar. Els diners i fer reformes que no, diguéssim, t'han de sortir de la llibreta, fa més plaer. Vull dir, ara vaig a fer això aquí, aquesta finestra, ara també ja l'hi vaig dir, l'altre dia ho vaig dir, la carpinteria d'alumini d'aquestos estudis, no. Ara hi ha uns marcs, ja l'hi dic, a John Donne, hi ha uns marcs molt més primets, que aquí per lo menos n'hi ha 26 o 27 centímetres de mar.

És que jo ara m'arrisco, jo diria que les finestres són les mateixes. Però és que això no és així. Bueno, escolta'm. És que vull dir,

s'estalvien coses que no té sentit. Estàs molt guapo, eh? Molt bona camisa, molta elegància. Ah, sí, molt bona camisa. Avui vaig tot de Dinamarca. Esclar, jo estic allà. Dinamarca vol dir moda danesa. Moda danesa, jo ara estic, sí. Som molt de la moda danesa. Jo ara ja estic molt de la moda danesa, ja, vull dir, ja, cos, ja, pels altres, saps? Vull dir, jo estic ja una mica, saps? També porto, t'he ensenyat el bolso meu, que tu t'agrada, mira. A veure. Has de parlar al micro, Santi, perquè si parles a l'altra mà, t'estàs girant i jo. Home, bueno, perdona, vull dir. Estàs molt fashion, no estàs molt fashion. No ho entens, home. És que me pare la gent pel carrer. No em diguis. Aturan, perquè m'escolten en aquest programa. Potser són tres. Però aquests tres no em paren de parar. No, però vull dir, a d'altres. Mira, jo que fa que arrastro el cul, mil anys, vull dir-te. I et paran per aquest programa? Sí. I què et diuen? Que molt bé. Que molt bé. Que molt bé la que està treballant a Parla. No, però m'aturen per dir-me que t'escolto al programa. Ets una gemma amb potes, no saps ni com es diu. A Catalunya migdia, t'escolto. T'he tingut que mirar.

El programa. El nom. Però no és molt difícil, el nom. Ja, però està molt petit, l'heu fotut molt petit. Ara buscava i clar. El nom. No és difícil. És a Catalunya Ràdio i es fa al migdia. Catalunya migdia. No té molt misteri.

Claro, pero ya trampa. Si tu tires de la línea de els matins de Catalunya Ràdio, la tarda de Catalunya Ràdio, pues tu ja vas amb aquesta mnemotècnia i intentes I llavors ja era Catalunya migdia, ja ho he invertit. I Catalunya nit. Clar, vull dir, això.

És que clar, si seguim una línia Catalunya Matí i Catalunya Vespre Catalunya Matí i Catalunya Vespre també Santi,

Santi i també hi ha un altre col·laborador que

és de la Batuliba, Seb no, no, no, Seb és un bolet Santi, vull que ens expliquis la teva primera impressió de la substitució del guapet. Ah, bueno, por supuesto.

Això és el més important d'avui. No, sí, és veritat. El Bernat, que jo no el coneixia, i t'ho juro que m'he pensat que venia el teu jefe. Jo ahir anava més arreglat que avui, he de dir. Compte. No, però vosaltres, quan veieu aquest programa, els que sou de la segona fila, el primer sí que ve en camisa. Sense americana sense americana també et dic que amb aquesta carpinteria d'alumini pots una americana i no pegues ell se la treu el que va amb xaleco, amb faxalequet hasta se el treu i el vidre aquest que està com bufat una mica i a darrere sembla que hi ha unes plantes que pinten de plàstic a tope. No, no, són de plàstic les plantes aquestes. Vols dir que són de veritat? Són de veritat. Pues que les reguen, eh, perquè la fulla aquesta està molt mústia. Però si no es veu. Es veu caiguda, mira, la veig jo. Bueno, a lo que vaig. Tu aquí pots venir manigueta curta. He de dir que l'altre, la manigueta l'omple més. Està més fort que jo. Bueno, no sé si està més fort que tu o ell juga, diguéssim, a lo que és la costura de la màniga.

Recordem que el guapet, l'altre i ell és Oriol Marc, eh? O sigui, Oriol Marc és ell, l'altre o el guapet.

L'Oriol Marc juga molt amb la costura de la amb lo que són les. Sí, la. Com es diu això? Això? No en tinc ni idea. La camisa? No, la. Com es diu això? La hombrera, la hombrera. La hombrera, no, la ratlla aquesta. La costura. Bueno, la costura, bueno, sí. Ell juga molt amb això. I ell fa coincidir que la samarreta va cap a dintre, ho fa coincidir amb la part diametralment més ampla que té el bíceps.

I s'ho fa recolzar allà. S'ho va recolzar allà perquè passi. Un moment, un moment. Un moment, perquè vaig a rescatar el Bernat. No cal que li entris a totes. Deixa'l estar. Et veig amoïnat per la

màniga i et vas mirant. No t'amoïnis, tu deixa'l parlar. A veure, Bernat, tu tens parella. Estupendo, perquè clar, perquè tu estiguis a l'alçada del guapet, la teva parella té que mantindre un diàleg amb l'Òscar mentre el Santi parla, que és el que feia la parella de l'Oriol Marc. Sí, sí. Que li enviava missatges.

I no va comprovar el que tu deies.

Per tant, accelera perquè si no.

Després d'estar en aquest programa, que és de líder de Catalunya, cuidado, eh? Vull dir que d'aquí, qualsevol dia, perquè no et donarà, però obres el mòbil i te surten 25. Allò de cerca de ti, o a prop de. És que no sé com és ara. Ni Arbaix, ni Arbaix, ni Arbaix. Veus, tu, per exemple, clar, tu has comès l'error que t'has posat el polo i tens, diguéssim, a part de la màniga, tens com si, diguéssim, una. És que no em surten les paraules. Està preocupat. Sembla que no sigui costonera. Això d'aquí. Està complexant, Santi. Atura-ho. Quan et poses el jersei que té aquí un border, que se t'enganxa a la.

Sí, com una goma, no? Bueno, és igual.

Que truqui a la Sílvia Còpulo al mòbil que t'ho digui com es diu, això de la màniga i tal. I al quitar-te pasat això. Per què la Sílvia Còpulo? Perquè segur que sap com s'acaben les mànigues i com es diuen les coses de sota del pad del jersei.

Fa una estona estava per aquí, ha passat per aquí. Llavors no trucarà, deu estar negociant. Però estàs experta en textil ara, la Sílvia.

No ho sé. No, home, però vull dir això. Nosaltres no ho sabem. I sobretot no sabem com es diu en català. Aquí li pregunto.

Alguns que tenim un problema previ i és que no sabem a què t'estàs referint. Per tant, no sé quina paraula estàs buscant perquè no sé

de què estàs parlant. Bueno, ja està. El punt de la màniga. Al final de la màniga. Al final de la màniga, el puny. Clar, tu aquesta samarreta té puny. Sí. Per tant, això et fa, diguéssim, la samarreta més enfadeta, te la fa com una mica més buida, perquè tens el puny. Al guapet, el puny li apretaria la part diametralment més gran del bíceps i li faria l'ombro una mica més ample. Però perquè té més bíceps. Bueno, perquè ja s'ho fa arribar. Ja s'ho fa arribar. Clar, ell deu provar-se les samarretes de manera que li quadri o li ha de quadrar on se ha de recolzar la màniga perquè aquell braç sembli un braç nedat. Perquè ell, una altra cosa no. Melero, ostrell i piscina. Això és impecable. Jo no sé si al Nació hi va, però melero, ostrell i piscina, tot jo m'he fotut la secció, no? Ja està, però és que vas tardíssim i tens una dèria avui. Però és que tinc un cotxe i mitja, he de fotre-te 15 minuts més.

Doncs va, no cal, no cal, no cal fer 15, pots acabar abans, eh, si vols, però tenies una dèria.

Diga-li alguna cosa a ell, sí, però la meva va ràpida, la meva és una merda avui, també. Vinga, va, de què vols parlar? Vinga, Santi, de què vols parlar? No, però digues algo tu, que has fet? És que no t'he integrat a res, m'he estat parlant amb el. Bueno, i ell ja és simpàtica, és molt simpàtica. A veure,

dones el vistiplau, eh, al Bernat.

És un altre estil, és que allà han de tenir de tot, ja ho veig jo. Què vol dir un altre estil respecte a l'Oriol? Aquesta nació, com que se'ns van repartint per tot arreu. L'Oriol és el guapo, jo soc el simpàtic. No, no ho he dit, això. Ho he dit, però que vull dir. Ell no és que. Ell va, ja. Ell? Va. Va de. Va de què, de guapo?

Va de guapo. A mi, que. Això té un titular, eh? Bernat Sorroco opina que Oriol Marc no és tan simpàtic com ell.

No l'emboliqueu, no l'emboliqueu, pobre, que no l'esteu atabalant. No, però això, vull dir, això. Et ha dit alguna cosa en el que parlem de les nostres coses? No, no, no. Mira, ara estava a la Farga que estava menjant un bocadillo, bueno, un donut petitíssim, perquè no puc menjar jo tot això, aleshores faig que m'entre, vull dir, el dit petit pel foradet. Un donut, que és allò, és una llàgrima. Y ya habías visto que había un influencer, de estos que fan contenido, pues más contenido que nos fotemos nosotros tres aquí. Volten un cuarto ahora a hablar y no me dicen nada.

Un día he de parlar. Escolta, un día he de parlar dels mantells de ule que hi ha a la farga d'aquí al costat.

Que no els entenc gaire. No els entenc gaire. El concepte ule. Però tu ho has entès, lo qual vol dir que tens una edat. No, jo tinc una edat i tinc bon mantel, que això la gent no s'hi fixa. Però estàs d'acord, es diuen estovalles, eh? Estovalles i no mantels. Estovalles. Ah, no, et volia dir a tu, és que no me'n recordo, t'he dit lo d'això. No, jo t'he preguntat quin és el tema que vols que parlem avui. Sí, però abans t'havia dit una altra cosa que tenia a veure amb alguna cosa de. Sí, que havia fet un forat a parla. No, és que ara tinc una cosa al cap, la vaig a dir, i si no la dic ràpid, Se me'n va. És l'edat. Sí, és l'edat. Però ha començat molt aviat, eh? I jo he de dir moltes coses. Mira que aquí fa 20 minuts que hi foto. No, 16. Però ara no m'ha vingut. Era una cosa que havia de dir-te tu. Et vaig dir una cosa del teu bolso, eh? Per aquests dies que pot ploure és una mala idea. Bueno, si m'haguessis vist un dia que venia de Catalunya Ràdio, se'm va fotre a ploure una persona, tu imagina't, eh? O sigui, imagina't una persona boja que vaig pensar, jo ara aquí no puc caminar perquè se me fotrà el bolso en l'aire que es Dante. Bueno, si m'haguessis vist amb mi. Una vegada vaig entrar a un lloc i vaig demanar una bossa de bessura industrial. Per amagar el bolso. Semblava Papà Noel. Amb el bolso a l'esquera per tot això. I l'altre, vaig pensar, em vaig posar sota una vestida. Tota l'abandonar, la bossa. Molt bé, vestida, sí. Una vestida. Bueno, l'abandonar perquè em van dir, ah, vostè és el del matí de Catalunya. Ai, perdona, el de Catalunya migdia. Dic, sí, sí, senyora. La del matí és ella. Ara m'ha tornat a vindre el que t'anava a dir. I se n'ha tornat a anar. No tens un col·laborador que sigui neuròleg? Trucant-ho, no. No puc seguir-te el ritme, no sé ja de què estàs parlant. I l'altra vegada. Estaves a sota d'una vestida. Sí, i vaig pensar, no sortiré mai d'aquí. I aleshores jo mateix em vaig treure la camisa i la samarreta, em vaig fotre el bolso a dintre com una partera i aleshores va corrent per Barcelona sota l'aigua amb una panxa. Tot perquè no se'm mullés el bolso. Cuidado, eh? Jo sóc així. Ara que parlaves de robes, una vegada em vaig desmaiar en una discoteca, em van treure, no diré quina i a quina hora, i quan em vaig despertar vaig dir, la jaqueta, que era de vellut. Una jaqueta de vellut i tu a terra d'una discoteca. Quan em vaig despertar el cap meu només va pensar. Només va preocupar per la jaqueta. Home, vaig pensar, això em tintoreria en fotre 80 euros. Un desastre.

Un terra de discoteques com el terra d'un lavabo del tren. A terra d'una mica, no, a terra.

No t'ho he dit, no lo que havia pensat. La dèria. Sí, la dèria ho sé, que això t'hi cango he de dir, però el que t'havia de dir no t'ho he dit. Ja s'ha desfet el moño. M'ha vingut tres vegades. Home, perquè és que. És que, clar, només cal dir-l'hi. Quan les has pillat, quan les has pillat fan com que, saps, mentre es parlen i tal, però pensen, bueno, cuidado.

Eh, no diràs que no m'hi he fixat? Home, i s'ha deixat el cabell molt llarg. Amunt l'ha faltat pels bíceps i a l'altre pel pantinat,

i així ell va faltant a la gent. Ara sí que no sembla de Barcelona, sembla més de Parla, amb aquest cabell tallat. Perquè també diré una cosa, això ho podem parlar un dia.

I ara veig, que m'ha posat Benny Hill? Què és això? Això que era enredo,

em sembla que es deia una. Ah, enredo. Però és del segle passat. És que Jordi Galvany té una edat, el nostre tècnic. Aquell és el Botas? No, no. El Botas és el de darrere de tots. Ah, doncs ja ha canviat la cara, què s'ha fet? Ah, no? Corporación Dermoestética. Això també t'ho diré. Jo crec que les dones. Posa'm un rever o algo. A partir dels 30, ja no calen amb Melena, a no ser que siguis presentadora de la sexta. Pam. Però si no en té 30. Ah, no? No. Quan en té? No ho sé. Doncs comença a tirar-te les puntades. Saps què vull dir? Aquella cosa de, ai, m'ha caigut un boli, cau la Melena, no trobem el boli, vull dir, no. Això ha estat molt dur. Però és així. Vull dir, és així, t'ho he fixat. Sortiu enfonsats. Una mitja Melena bé, però. No recuperareu, d'aquesta no recuperareu. Melena Lídia Bosch, que feia la sèrie, li caia la pistola i no hi havia manera de trobar-la, quan s'acotxava a buscar-la, perquè no tenia pel. Però això és un consell que jo et dono, igual que A les samarretes. A les samarretes. Per tant, que de fet, amb el cabellet curt, eh? Bueno, però això també. Però és molt greu.

En un moment quan. M'has dit senyora gran en molts vídeos, però no té 30 anys, però tu. Sí que en tinc, en tinc 31. Ah, doncs és ara, és ara. Venteix-me amb la meva melena i els meus pantalons curts.

Sí, allargar-ho, això. Ha estat veure i ja m'ha vingut que era el moment. Me'l vaig a recollir, m'estic.

Bueno, escolta, va, l'Aderia. La meva Aderia. L'Aderia, va, centrem-nos. 20 minuts, 10 minuts. Va, no, no cal que l'allarguis tant. Ah, no? No, pots fer-ho abans. Es que m'estic al carrer, allà, apoiat a un fúmen de Catalunya Radio. Bueno, aquí hi ha sillonets i hi ha llocs on podràs estar. Però és que jo aquí no conec a ningú. Bueno, ja et farem. El Botas, ja t'acompanyarà.

Ah, bueno, sí, em quedo amb el Botas. Perdona, al Botas li ha passat algo. O està més moreno, o ha anat a algun hotel. Això ho té com que sembla el Javi Ambrosi. S'ha punxat d'ácido alurónico. No en tinc ni idea, no ho sé. Ah, segur. No t'has punxat d'ácido? Pues us sembla, eh? Pues aprofita, aprofita, perquè tot. Aquest, aquest, no cal que es reabsorbeixi, ja es pot quedar. Diu que no sap ni de què estàs parlant. Ara s'ha fet un moño, és que ella vol donar diverses imatges. Ella vol ser la del Mati a Marcadellas. Prou! És que te'n calles, és que te'n calles, no hi ha manera de treure'n de l'enfangamenta. I a la propera fotete l'italià, ja fotete la. Mira, ara es fa dos metges com a Rosalía, a Motomami, Déu meu. Bueno, el meu tema era. Així me recordo. El meu tema era, perquè havia trobat que ara la gent que es casa. És que ara, després de tot el que hem fet, això quedarà molt bajón. Si no, no ho facis, tu. No, bueno, fem-lo, perquè és que si no, la setmana que ve l'hauré de tornar a fer i me'n tornaré. És que ja tancaran hasta l'empresa, no? Ja arribarà un moment que l'hauran tancat. Esperem que no. No aquesta, no aquesta. Que vaig trobar per internet una empresa que ara es dedica a fer a les vodes de gent que es casa un podcast de la teva boda. I es veu que està molt de moda. Vas a un casament i ja ho fan aquí, mentre estàs menjant. Fan un set amb dos micròfons o alguna cosa així i un sofàs i hi ha un senyor. T'ho dic també perquè, escolta, això en qualsevol moment canvia el govern. I te n'has d'anar amb aquest micro a una boda.

No, no, ja veig que la meva sortida professional pot ser anar als casaments i fer. En lloc de fer fotografies, fer podcast dels casaments, eh?

No pensis que porto coses a babalar, eh? O sigui, porto coses que són. Estàs pensant en el nostre futur. Per exemple, el meu, per exemple.

Perquè tu creus que ell seria depurat, eh?, per un altre govern?

No, no, no ho sé. Bueno, això no s'esvai. Vull dirte, perquè després venen unos que tenen un amic que també de petit et feia ràdio allà al poble i venga, que ja mos ho sabem tot això. Que no es respecta res. Res. Bueno, total. Bueno, mira, tira el tall, a ver si ho explica bé el del tall i ja ho entenen, perquè jo ja no puc més.

Esta es la tendencia que está arrasando en las bodas de todo el mundo. Estados Unidos, México, Chile, Guatemala, Portugal y yo acabo de montar en España porque la idea es brutal. Estamos hablando de los podcast de bodas. Durante la barra libre los invitados van pasando por nuestro set y les lanzamos preguntas sobre los novios, hacemos juegos divertidos con aquellos que están más animados y entramos en el terreno un poquito más emocional con vuestros familiares. Y no es solo un recuerdo grabado, es una experiencia dentro de tu boda donde los invitados se lo pasan de lujo. Ya estamos cerrando fechas para 2027, así que ponte en contacto con nosotros aquí mismo y vemos si tu fecha está disponible.

Sentint això, m'he adonat que fa molt que no vaig a un casament. Només em falta que vingui algú amb un micròfon a atar l'alarma. I hacemos juegos divertidos.

Jo vaig casar a 46 parelles. Tu? Sí, era regidor. Closa, la meva germana.

Veus? Va ser regidor de l'Ajuntament i per tant casava la gent. Per això, és que ell sempre té,

vull dir, igual que té una anècdota que el tiraries per un balcó, ell després n'hi té altres que et toquen la patata. Ell sap, saps? Navega, vull dir, estribor, babor, ara te faig una de tal, una de càlida, una de bum, i tal. Però no s'agrada dir. No, no, no, no, l'interessant de tot això és que ella ha explicat que això, el podcast comença quan comença la barra libre. Sí, sí. Ah, sí, eh? Claro, perquè vull dir, ja ve una mica més de. La gent ja va una mica contenteta. Més una mica de.

Jo dic jo això que facin activitats que ells et diuen que són divertides, ja penso. Mala senyal.

Tu de boda, diguéssim, et vas haver de quedar a la cascada Llagostins, no? I a partir d'aquí. ¿Què és cascada de lleus? Ah, bueno, jo, ara vas a un. Bueno, ara ja no ho sé, però jo ja no vaig, també t'ho dic. Tu estàs casat? Jo estic casat, però clar, jo em vaig casar. El que veig és que el meu és molt cutre. Jo em vaig haver de casar. T'agradarà. A veure. Professor de la Toliba, seu? Seu. Seu de què et vol dir?

Centre d'Estudis Universitaris. Suposo. Saps que no.

Hostia, treballes allà i no saps de què vol dir? Ara és que et marquen el rector, eh? Pues ves, ara pregunta-ho al rector. Ara quan arribis. Jo em vaig casar, me vaig haver de casar per poder entrar al Club de Polo de Barcelona sense pagar 20 euros a la piscina cada vegada que anava. O sigui, que volies entrar al Club de Polo, necessitaves. Tenia alguna mena de paper que digués que eres. Jo anava amb el Marc i, clar, si em casava ja era consorte. I aleshores ja podia, diguéssim, entrar i no haver de pagar 20 euros cada vegada que volia.

Per tant, et vas casar per estalviar-te 20 euros cada vegada que volies entrar al Polo. Bueno, algun més.

Algún dia una dèria podria ser el polo des de dins. Com és aquest món? Doncs un dia vint, eh? No, la veritat no se m'ha perdut res, però que ens expliquis tu com és per dins, a mi m'interessaria molt. Home. Què comenta la gent, tal. És interessant, eh? Molt interessant, sociològicament.

Les dones de més de 30 anys duen melena o no? Bueno, i allà n'hi ha de més de 70, eh? Amb una copeta, amb una copa balón. Allà melena en porten moltes perquè n'hi ha fins i tot dintre perruqueria. És a dir, claro, tu pots ser, tu pots portar una melena als 35 anys, llarga, si tu ets model. Bueno, també si ets perruquera, però vull dir, si ets una senyora que té una feina normal o un treball normal, clar, portar una melena arreglada tan llarga és difícil. Que m'he de tallar les puntes, m'ha quedat claríssim, vamos, ja està, m'ha quedat claríssim. T'acaba de dir normal. No. El polo és una mica un insult. Home, m'esteu preguntant del polo. Pues tu al polo vas allà i els problemes que tenen els del polo ja t'explico quins són, si tenen la pista o no tenen la pista. Vull dir, tampoc et pensis que és una cosa. La pista de pàdel, vull dir, no et pensis la pista del secreto. Però ja vindreu un dia. Jo això i això. Me'n vaig anar a casa, allà vaig al registre, em van signar un paper i li vaig dir a la senyora, i mira, jo me tengo que ir que esta tarde tengo que ir a presentar unos vídeos de Ocupas a cuatro y no llego. I vaig agafar un ave. Tot molt romàntic, eh? Tot. Tot romànticíssim. Perfecte. Bueno, llavors el meu tema ha quedat en res, el puc tornar a fer.

No hi ha hagut debat. No, és que, perdona una cosa, és que no deixes temps que hi hagi debat. Pues debatiu. És que has entrat a Isis. No, jo deia lo de la cascada.

Fa 20 minuts que no has callat. A veure, ja, vull dir, no heu anat mai a aquestes bodes que de repente fan aperitivos i la gent es llança a una espècie de cascada de llagostins, que estaven tots congelats, ja t'ho dic, i que fan així com una caiguda. Com si fos Che Guaca, tot com pelut, però llagostins. I la gent va. No ho he tocat, això, no. Però què us donen, les vodes, a vosaltres?

No, és que jo fa molts anys que no hi vaig a cap casament.

Tu tampoc? Jo tampoc, la gent no me'n torna a casa. I tu al teu, quan va ser? No, va ser fa tres mesos o quatre. No, però va ser una cosa molt, molt així. Hi havia una cascada de llagostines. No, hi havia una cascada. Hi havia foscas. Hi havia foscas. Estem a punt de dir que no va valer. No, no va valer. Però és que era com una festeta així informal. Però tipus mini hamburgueses i això. No, hi havia un catering, però no era. Era alternatiu, alternatiu. Sí, és el que també es fa ara, una cosa moderna, desenfadada.

Desenfadada, moderna. Sí. I tu? Jo em vaig casar al segle XX.

Tu per lo menos va d'haver-hi alguna torradeta de caviar.

Jo em vaig casar por todo lo grande. Com té que ser. Defines todo lo grande. Que Catalunya ho sàpiga. Ens queden dos minuts. No, no, no, quina informació. Escolta, que jo he explicat coses, eh? Sí, sí, jo tenia 200 convidats, jo portava un xequer que ara no me'l podria posar, perquè, clar, no tinc la mateixa talla, és un drama.

Però encara el tinc, eh, el xequer. Però tu qualsevol prenda d'aquestes, darrere, sempre hi ha dos centímetres, es pot obrir.

Bueno, no, lo que estic fent és intentar perdre quilos per tornar-me-la a fotre, perquè clar, algun dia algú em convidarà al casament d'un fill seu, amic meu.

I tu has de posar el jaquet. Que és el que se me costa.

Mira, jo ara m'estic prenent un batido. Un batido. Que és una cosa revolucionària. Com un biomanant d'aquells. Sí, és una cosa, un sobre, que me'l faig portar de. És que vas obrint temes.

I no s'acaba mai. I són i 29, haurem d'anar acabant.

I aquest dia m'han trucat. Quins temes teniu? Mari Carmen, un altre cop? El decreto Mari, el decreto Carmen. Habitatge, habitatge, habitatge. Algo més? Deuta?

Bé, i el debat de política general, que els oients poden sentir-lo íntegrament al Trescat Info.

Tu creus que la gent s'interessa més a l'illa que a tot el que està explicant?

Demà ho sabrem, perquè hi haurà audiències, podrem mirar les audiències al digital. No, no, Les audiències digitals les tenim cada dia, llavors sabré quanta gent ha estat al 3Cat Info, que s'estan retransmetent al debat de política general, i quanta gent s'ha quedat a Catalunya mitjana. I què escolten més, la primera mitjana o la segona mitjana? Mira demà si quan marxo jo fa baixada. O pujada.

O pujada. Però això també diga'ns-ho, eh? Això ens ho dius i. Estàs segur que ho vols saber? Sí, perquè jo si veig que fa baixada, acabo abans. Vull dir, jo que faci baixada fins ahir, me'n torno, si em paguen el mateix, no tinc cap problema. Si és que, clar, jo estic aquí aguantant perquè no els veig. Perquè tens un cotxe. Sí, ja els diré, poseu-me'l abans, perquè si no, és que vull dir, és que he de fotre un rotllo.

Bueno, pues escolta'm, ja està, dos quarts, ja està, ja està, ja ho deixo aquí, ja t'acomiado. No cal, no farem un compte enrere. Mira, senya els horaris.

Mira, ja està, i jo crec que són antes. Apa, pues ja ho hauríem fet, eh? Dos quarts de quatre. Pues no he dit re de lo que havia de dir. No, ja ho he vist. Santi Villas, gràcies i bona tarda. Igualment.

I començaré a fer bíceps, també. Vés a nadar amb l'altre, vés a nadar. És que, bueno, és igual.

Fem una pausa, perquè si no m'obren més melons. Ara tornem.

Els dies 10 i 11 d'octubre, vine a la Fira de l'Olla de Breda. La millor fira de ceràmica i terrissa. Podràs tastar-hi plats fets amb cassoles de Breda, portar-hi la mainada a fer jocs i tallers amb fang i veure un show cooking amb l'Arnau París.

Recordeu, el 10 i 11 d'octubre, Fira de l'Olla de Breda.

A, am, de, en, per, cap, contra. Te les saps des de l'escola i encara les recordes. Però, saps també que si te pugen el preu d'una assegurança, te n'han d'informar amb antelació perquè puguis decidir si te'n vols donar de baixa? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les preposicions que mai no has oblidat. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Viena, anys 60. Els supervivents de l'Holocaust volen justícia. Kurt Kogl, antic comandament del camp de concentració de Mauthausen. Ell va matar la mestra nena. Però els nazis encara tenen poder. El jurat ha emès el seu veredicte. Ha estat absurd. Ara el fill d'un supervivent vol venjança. És un assassí. Em vols matar o què? La sentència. És la gran pel·lícula de divendres a la nit a TV3 i a la plataforma Trescat.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Hem decidit que a partir d'ara farem realitat al teu somni i La Tarda de Catalunya Ràdio tornem a començar en anglès. Vírtex, a point where two or more lines. Welcome to the best hour of the day. It's four o'clock. This is Francesc Garriga.

It's the moment to believe in the project. Mira quina sintonia que ens hem fet. A la intel·ligència artificial li han dit que convertís en anglès la nostra sintonia.

The afternoon of Catalunya Ràdio amb Francesc Garriga. Believe me, I don't understand anything. Maybe it's my person.

Som Trescat. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat.

Passant tres minuts de dos quarts de quatre, som al Catalunya Mitjà amb l'Alicia Puig, el Joan López d'Alegre i el Bernat Sorroca, el dia en que s'ha publicat al Bulletin Oficial de l'Estat el primer dels dos decrets en mesures urgents d'habitatge que va aprovar ahir el Consell de Ministres. El segon decret, que és el més polèmic, es publicarà demà dijous i entrarà en vigor divendres, just el dia en que es fa el debat al Congrés per tal d'aprovar-los o de desestimar-los. El text publicat avui ha permès saber amb exactitud quines són les mesures proposades. És un text de 96 pàgines que recull des de la limitació de preus fins a la prohibició dels desnonaments de persones vulnerables fins a l'any 2030. Incorpora bonificacions pels propietaris que baixin el preu un 5% o els que alloguin a persones joves. I la renovació de contractes per dos anys més, per a aquells que tinguin un contracte que acabi abans del 31 de desembre del 2028. En el cas dels desnonaments s'estableix que serà l'administració qui pagarà el lloguer quan sigui un petit propietari. També es prohibeix la compra especulativa fins l'any 2028. El segon dels decrets, el que s'acabarà publicant demà, només té un sol punt. Renovació automàtica dels contractes de lloguer. S'estableix que les pròrrogues seran de 5 anys en 5 anys i s'estableixen els mecanismes que preveu la llei per tal que el propietari pugui recuperar el seu pis i, per tant, no renovar el contracte de lloguer. Si no es compleix cap de les excepcions que estableix el decret, la pròrroga és obligatòria i si es fa fora, el llogater se l'ha d'indemnitzar amb l'import equivalent a un any de lloguer. Ara mateix no se sap si tiraran endavant o no els dos decrets. El primer té opcions de tirar endavant, tot i que alguns dels socis de Pedro Sánchez no li han fet gaire gràcia les formes, especialment Podem, que acaba d'entendre que hi hagi dos decrets, però de moment no han dit que hi votaran en contra. El segon decret sí que. Té més difícil tirar endavant, pràcticament impossible, perquè PNB i Junts han dit que no hi donaran suport. En canvi, el primer sí que podria tenir alguna opció. No sé com ho veieu tot plegat, la solució en Prada, les mesures que contemplen i què pot passar demà al Congrés dels Diputats. Només jo un matís volia fer.

El segon decret que deies que és d'aquestes pròrrogues obligatòries no és obligatori. El tema és que si et volen fer fora t'han d'indemnitzar. Si et volen fer fora sense cap motiu com que tu vulguis tenir el pis perquè vols anar a viure

o el teu fill. T'han d'indemnitzar amb l'import que et pagaries per un any de llogar. Aquestes 12 mensualitats.

Exacte. A veure, jo crec que les mesures proposades són l'avanç més gran que hi ha hagut en habitatge des que va arribar el govern progressista, per mi, molt més enllà que la llei de vivienda aprovada el 2023, que va ser com la gran primera cosa a celebrar. Crec que del primer decret el que em sembla més interessant és el tema de que, bueno, el tope de que només es pugui pujar el 2%, o sigui, que quan any a any només pugui augmentar un 2%, o sigui, que es topi el 2%, per tant, que si l'hipice puja un 8% hi hagi un límit. I després aquesta prohibició temporal de comprar habitatges de fons d'inversió o sobretot la modificació de la fiscalitat encara que no està assegurada. Crec que per això el segon decret el que contés una mesura estructural que canviaria de forma substancial el mercat de lloguer que tenim. Ara mateix tenim un mercat de lloguer que et fa difícil plantejar un futur estable vivint de lloguer. I ens apropa més a altres models europeus com Alemanya, Àustria, en el qual hi ha un horitzó major que no saber que cada cinc anys et fan fora sí o sí. Ara segueix sense ser un lloguer indefinit. Dit això, jo crec que són unes mesures imprescindibles, molt importants per poder arribar a un mercat d'habitatge que doni una mica més de seguretat als llogaters, però que és veritat que el segon decret té molt difícil la seva aprovació, que per mi seria. Seria molt important.

Sí, jo comparteixo bastant que són unes mesures necessàries, que són urgents i que és important que tirin endavant. I el que hem vist amb el tema dels dos decrets jo crec que és un gest d'habilitat de Pedro Sánchez per intentar, d'una banda, salvar el primer decret, que sí que té opcions de tirar endavant, malgrat que Podem no ho veu clar, Junts també ara deia que no els ha acabat de convèncer, però jo crec que el primer decret tirarà endavant, amb això jo crec que pares una mica el cop de la crisi del cas de Mari Carmen, i el segon decret per poder presentar-se com que ell ho ha intentat tot, que ell ha proposat que ell ha estat ambiciós, però que les majories del Congrés són les que són i que no es pot tirar endavant. En aquest sentit, jo crec que ell intenta preservar-se políticament i donar una miqueta d'aire també als seus aliats a l'esquerra, perquè al final el que deixa clar la crisi de l'habitatge i el cas de Mari Carmen és que això pot anar bé a les esquerres, perquè s'ha deixat de parlar de Ceuta, que és un tema incòmode tant pel PSOE com pels seus aliats progressistes, i es parla del dret a l'habitatge. Que és un terreny de joc molt més amic del PSOE, de Pedro Sánchez, i sobretot de Sumar i de Podem. Jo sí que crec que cal tenir en compte una cosa, i és quines majories hi ha al Congrés. És a dir, aquesta legislatura va començar sobre la base de la llei d'amnistia i d'una majoria plurinacional, però no és una majoria progressista o d'esquerres. Llavors, és evident que aquestes mesures són positives, però també és evident que si es vol avançar. Tothom ha de cedir una mica. I en aquest sentit veiem Gabriel Rufián molt enfadat perquè s'ha cedit amb Junts o veiem Podem molt enfadat. És que les majories són les que són. Si no cedeixes amb Junts i PNB, malauradament, en el cas de les lleis de l'habitatge, no es podran aprovar. Es pot fer molta pressió i segurament la pressió funciona. Però Junts fins ara ha tombat diversos decrets, diverses lleis, diversos impostos a les energètiques i no ha passat res més. Per tant, potser és necessari cedir una mica per aconseguir que algunes mesures d'aquestes que són importants siguin endavant i esperar que la pròxima legislatura la majoria sigui d'esquerres. Jo no comparteixo tant

el teu anàlisi que aquest sigui un debat que sigui més còmode per Pedro Sánchez que el debat de Ceuta, perquè clar. Això seria, jo ho compartiria amb tu al 100%, perquè estava ben argumentat, si Pedro Sánchez fos el líder de l'oposició o un senyor que hagués arribat al govern fa 8 mesos. Però clar, en els darrers 8 anys el que ha passat és que cada any s'ha construït menys en general. Cada any s'ha fet menys habitatge social. Cada any ha arribat més població i, per tant, el gap o el diferencial entre demanda d'habitatge. Que el governador de la Banc d'Espanya estableixen 735.000 habitatges de demanda. I l'arribada de gent és més gran i, per tant, tot això el que ha anat provocant, no fer habitatge social, no construir, cada vegada, cada any, sortir menys habitatges nous al mercat, etc., el que ha anat provocant és l'encariment de preu. Per tant, estem davant d'una crisi. Que té uns responsables, que són el govern, que no ha fet la tasca que li pertocava, que era crear unes condicions a les quals es construís habitatge social o habitatge lliure per atendre la demanda creixent, fruit de la població que ha crescut en el nostre país, que ha sigut amb 10 anys, crec, en el cas de Catalunya, crec que són 240.000 habitants cada any els darrers 5 anys. I, en canvi. A Catalunya s'han fet, l'any passat, 16.000 pisos. 240.000 habitants, 16.000 pisos, doncs aquí tens un problema de demanda. D'aquests crec que 3.715, si no ho recordo malament, era un habitatge social, dels que va prometre ella. Per tant, clar, jo crec que sí que Sánchez està interpel·lat i que ell és responsable de que hi hagi tota una part importantíssima de la societat que a dia d'avui no pot accedir a l'habitatge, que té que llogar habitacions, que no té un projecte de vida. De tot això és responsable el que tu, Alicia, n'has dit al govern progresista, perquè és el que ha creat unes condicions de mercat impossibles. I ara estem davant d'un gran engany, que és, sembla com si això fos Mary Poppins i que del bolso, com el del Santi, poguessin sortir pisos només perquè aprovem un decret. El decret no promet pisos. I acabo. Fixa-t'hi si es trampa, que al final. Primera, la inseguretat jurídica que representa que aprovisi un decret que en realitat no se sap el que diu. Però això què és? Si un consell d'administració d'una empresa aprovés qualsevol cosa que no estigui reflectida a l'acte, en el registre mercantil no et deixarien registrar aquest acord d'aquesta empresa. Però per què dius que no es coneix el text? Perquè no està publicat el BOE. Sí, el primer decret sí, el segon no. El segon es publicarà demà. I a més a més que sapigueu que la llei el que diu és que perquè un decret es pugui convalidar al Congrés ha de passar 48 hores que es publica el BOE. Però això també s'ho passarà amb el forro.

Ahir el que ens van explicar és que amb que estigui comunicat als grups parlamentaris n'hi hauria prou. Un sí que serà 48 hores perquè s'ha publicat avui i el segon ahir ja es va passar als grups

parlamentaris. Però només per veure lo inútil que és tot el que s'està discutint. Resulta que el decret 1, com ha dit el Santi, o el decret Mari, diu que es fa una pròrroga dels lloguers, crec que és fins a l'any 30, i el decret 2, que no sabem què diu i no està publicat, pretén dir que els lloguers seran indefinits.

És aquestes pròrrogues de 5 anys en 5 anys. De fet, una de les raons per les quals no s'ha publicat avui és que entraven en contradicció els dos decrets. Això que tu expliques que un donava una pròrroga i l'altre una altra de diferent. I per evitar problemes jurídics s'ha decidit publicar en dos dies diferents, Tenint en compte que si s'aprova el segon, substituirà aquesta pròrroga

del primer. Ja que estem a Catalunya, per mi la qüestió clau és Junts per Catalunya, de gran, què vol ser? Junts per Catalunya vol seguir sent un còmplice de l'enfonsament de la classe mitjana provocada per aquest govern? O Junts per Catalunya, d'una vegada per totes, com ha dit Míriam Nogueros mil vegades, posarà peu en paret i dirà, escolti, fins aquí hem arribat. Aquesta crec que és una qüestió. Políticament fonamental també per entendre el futur de Junts ara que sembla que està a punt de tornar a Puigdemont, etc.

Dues reflexions, Joan. Jo crec que tu mescles una cosa que és el tema de l'oferta amb la seguretat que tenen els llogaters. En primer lloc, tu atribueixes la crisi que tenim actualment de l'habitatge perquè fa falta habitatge, no? Hi ha poca oferta, hi ha molta demanda i per tant pugen els preus. Això en habitatge ha estat demostrat que no funciona així tres milions de vegades. La primera cosa, bueno, el primer exemple que tenim és quan més habitatges es van construir a la història d'Espanya, que és entre 2000 i 2007, els preus van pujar més que mai quan la població no estava pujant tant. Per tant, l'habitatge té un punt especulatiu. I l'altre és, no sé si ho saps, però a Catalunya tenim 560 habitatges per cada 1.000 habitants. Això són dades d'habitatges molt superiors a la mitjana europea. Per tant, hi ha habitatges, existeixen els habitatges, Ara, n'hem de construir més. Jo no sé d'on treus les dades de que cada cop es construeix més. Menys, es construeix menys. Jo conec bé les dades de Barcelona i des del 2016 es construeix entre 10.000 i 15.000, només a Barcelona. Per això no sé quan dius lo de 16.000 a Catalunya, entre 10.000 i 12.000 habitatges cada any a Barcelona, de manera estable des del 2016. Però en tot cas. El que jo crec que tu ignores és que justament els llocs on tenim més construcció d'habitatges que és Madrid i Màlaga és on estem veient més augment de preus i en canvi on estem veient reduccions de preus és en els llocs on tenim els preus de lloguer regulats que són sobretot estem veient aquestes reduccions en les províncies de Barcelona i de Tarragona per tant. El que aquest decret, a més, no promet, no parla d'augmentar l'oferta, no parla de fer pisos. El que diu aquest decret és que ara mateix els llogaters estan en una posició indefensa. Pots ser una senyora Mari Carmen, tenir 87 anys, tenir una discapacitat i que s'acabi el contracte i et facin fora de casa. I això és inhumà i és immoral. I per tant, el que hem de poder fer és, doncs el que diu aquest decret, que si ets un gran tenidor, no puguis desnonar el teu llogater, encara que se li hagi acabat el contracte, si no té una alternativa habitacional. I a sobre, tenim una llei que es diu 24-2015, que estàs obligat a fer-li un lloguer social. El que diu és, no pots pujar any a any a l'IPC, si puja un 6% puja el lloguer, perquè els sous no pugen un 6%, per tant no ho pots augmentar, ha d'haver-hi un tope del 2%. I després, tenim una situació a Espanya molt heavy, que és que el 60% dels pisos que es compren, es compren a tocateja, sense hipoteca, perquè bàsicament al mercat se'ls estan quedant els inversors. Per tant, com un actiu immobiliari i econòmic. Llavors, jo crec que aquest decret és important perquè els que vivim de lloguer puguem tenir alguna mena de seguretat, de poder formar una família, de saber que pots envellir sense veure que d'un dia per l'altre et veuràs al carrer. I aquest decret dona una mica més de seguretat. Encara estem lluny dels models alemanys o austríacs de protecció del llogater, però hem de poder avançar a que no sigui terrible viure de lloguer.

Però és que hem de ser conscients de la realitat. El debat no està en si tu et donen un preavís o tu com a llogatera preavises en el teu arrendador que deixaràs el pis. Aquesta no és la qüestió. I aquest és un debat fals que l'únic que fa és enfrontar el que lloga amb el que posa el pis perquè es pugui llogar. El debat real és que a dia d'avui no hi ha oferta perquè la gent pugui ni llogar ni comprar. I per això a Barcelona, quan surt una oferta, hi ha centenars de persones. Clar que hi ha habitatges que estan buits a Catalunya. Sí, a Castellfollet de Riuregos, que hi ha 400 cases i té 92 veïns. I el que plantejo és que Madrid i Màlaga trenquen aquest mite. Madrid, Málaga. Existeix una oferta enorme i els preus pugen més que en lloc més d'Espanya. És molt fort. Madrid, Málaga, Barcelona, el que tenen són una lleu de gent. T'acabo de donar la dada. 242.000 persones han vingut a viure a Catalunya de mitja els darrers 5 anys. No es construeix i, per tant, com que no hi ha oferta, quan surt un pis. Passen dues coses. Una, el senyor Calloga, que no és un fons immobiliari, sinó que és en la gran, immensa i pràcticament absoluta majoria de casos, és una persona particular, el que fa és filtrar molt i per tant impedir que una persona senzilla pugui llogar. Quan a sobre tu vas canviant les normes cada tres dies i vas dient, no, no, el senyor del pis, que es foti. Si una persona es declara vulnerable, que es foti. Si aquesta persona és ocupa, que es foti. Amb el pis que passi el que vulgui. Què és el que passa? Passa que hi havia fins ara 939.000 pisos de lloguer a Espanya i en els últims anys a Camana Sánchez més de 300.000 han desaparegut del mercat. Deixo-me de. I cada cop que hi ha menys oferta. En sèrio, Joan, això té marides.

Hi ha de tot, algunes actualitzacions. Hi ha 75.000 pisos buits a Catalunya, segons l'INE. Per tant, hi ha pisos buits a Catalunya, 75.000. Després hem de veure on estan situats i després per què. I el que el pot tenir guardat pels seus fills, imagino. Però són 75.000 pisos buits. I després, és veritat, que a més a més de l'altre dia vam donar les dades, que des que hi ha regulació de preu, ha baixat un 8% el preu del lloguer a Barcelona, però ha desaparegut un 20% de l'oferta.

Perquè s'han anat els lloguers de temporada, perquè segueixen sent de lloguer. El que jo et plantejo és, mira, hi ha dues dades que demostren que el que dius és mentida, que és. Astúries és una comunitat autònoma que perd població. Els preus segueixen pujant. Saps quan es comença a donar la pujada de preu a Catalunya? Entre el 2015 i el 2020. Uns anys en què Catalunya no té augment poblacional. Per tant, jo sé que podeu dir fins a l'infinit el mantra de. Arriben immigrants i per això no et pots pagar un pis. No, se sustenta empíricament per enlloc. Madrid i Màlaga construeixen com uns animals. Tenen una llei del sol que permet urbanitzar tot l'urbanitzable. I és al·lucinant. O sigui, tots els viviendistes quan fan congressos diuen, com pot ser? Trenca tot el mantra d'oferta-demanda, oferta-demanda. No paren de pujar els preus al lloc on més oferta s'està donant. Per tant, no és només això. És com dir que el preu de l'or ha augmentat un 95% des del 2020 perquè de cop hi ha molta gent que vol comprar or. El que passa és que és un actiu financer que ara mateix està en un auge especulatiu i la gent ho compra com a inversió refugi. Igual que l'habitatge, és una inversió refugi en el moment en què l'economia, la inflació. És un valor refugi, per tant, hi ha més inversió i és més fàcil extreure'n. Per què? És un bé de primera necessitat. És com la sanitat als Estats Units. No opera de forma directa l'oferta i la demanda. Què estàs tu disposat a pagar per tenir un sostre? El que sigui, perquè no pots no tenir-lo. I, per tant, és un element molt procliu a que sigui especulatiu. Per tant, les respostes han de ser els models europeus d'habitatge. Noruega, Alemanya, Àustria, protecció llogater, lloguers indefinits preus regulats. Asegura que si ets vulnerable i ets un gran tenidor, pot haver-hi contractes socials. Si no avancem cap a això, el que fem és tenir un mercat que fa impossible la vida vivint de lloguer.

El model europeu, Alicia, era la mitja europea d'habitatge social, fet, per cert, la majoria per governs cristianodemòcrates, és pràcticament el 10%. La mitja d'habitatge social a Espanya, que ha tingut des de la mort de Franco la majoria d'anys governs d'esquerres, és l'1,5%. Per tant, l'esquerra és antisocial i l'esquerra és la que ha impedit que la gent senzilla pugui accedir a un pis.

El tema és que és un mantra compartit entre esquerra i dreta, que és que l'habitatge

públic que es feia a Espanya es venia. Tan sols una cosa, per què si a Barcelona s'han tancat 5.000 pisos turístics, que va ser l'excusa, no, no, perquè així aquests pisos podran passar al mercat de lloguer i la gent podrà llogar. Per què si s'han tancat 5.000 pisos turístics el preu de lloguer segueix pujant? Perquè és molt senzill, regular, regular, regular i regular sense posar sobre la taula l'opció de que la gent pugui llogar un pis, l'únic que fa és carregar-se l'opció de que la gent pugui llogar.

Però que no és per això, és que ara mateix comprar un habitatge és el negoci més rendible del mercat, et dona un 10% de beneficis bruts. Lo boig és que inverteixes en una altra cosa que no sigui habitatge. Evidentment que tenim a tothom intentant invertir en això, i per tant, tallar els pisos i fer co-living, no sé què, és que mireu el documental de Tamayo Televisión Española, és el negoci de les cabres, o sigui. Et fas una socim i pagues un 0% d'impost de societats, pagues un 0% d'ITP, mentre els mortals paguem un 10% cada cop que volem comprar un pisos, i a fotre calés,

i a anar pujant els lloguets a la gent. En Pablo Iglesias, Irene Montero, Ione Belarra, i tota aquesta gent del govern espanyol, Agustín Dui, Cira Rego, etcètera, perquè fins al dia del desnonament d'aquesta senyora del barri del Retiro no s'ha parlat mai de les socimis, perquè han viscut de conya durant tots els anys del govern progressista.

Jo el de les socimis també m'ho pregunto. Per mi és inexplicable com no ho fa des del 2018 quan s'arriba al govern. Per mi és inexplicable. Ara, jo crec que hem de poder dir-ho. Tenim un problema en aquest país que es diu especulació amb l'habitatge. No podem dir que només és que falta oferta. A mi em sembla O sigui, s'ha de construir molt i s'ha de fer molt habitatge públic. En això estem totalment d'acord. Ara si no veiem que realment pot entrar un inversor d'on sigui fer fora a tot un bloc i augmentar 1.000 euros els preus del lloguer i que això és problemàtic això no es pot fer a Catalunya perquè hi ha la llei de regulació de preus i tant, a Madrid no pots comprar un bloc sencer, fer fora a tothom i passar el que li passa a la Mari Carmen de 500 a 2.000 euros, clar que ho pots fer

era una senyora que portava 8 anys 8 anys amb leits se li havien fet dotzenes d'ofertes i perdona, una persona que tenia una pensió que és superior a qualsevol sou d'arcelani mínim i interprofessional. 1.200 euros i li demanaven un lloguer de 2.600. Sí, que estem parlant de la senyora que era funcionària que tenia una pensió de conya, per la qual és una pensió en aquest país, i que tenia, perquè ens entenguem tota la gent que ens escolta, un pis que mira el parc de davant de la Clínica Sagrada Família al carrer Ganduché. O sigui, amb tot el meu respecte, a mi em fa pena la família que van desnonar el meu poble amb una persona amb discapacitat i amb un altre autista d'ahir. Però a mi aquesta senyora, el que em sembla és una jeta immensa i una manipulació per intentar arribar al punt en el que estem intentant salvar tots, a sumar-hi a Podemos, d'una campanya electoral i que Ada Colau sigui candidata a la

presidència del govern espanyol. M'has dit que un inversor no pot comprar un bloc sencer,

fer fora tothom, i augmentar 2.000 euros. No, si hi ha un contracte de lloguer. T'esperes 3 anys que se li acabi i el fas fora. I tu, com a llogatera, tens un dret de preavís sobre el senyor que li estàs llogant un pis i li dius, escolta, jo tinc un preavís de 3 mesos i d'aquí 3 mesos marxaré, i quan el contracte de lloguer vens, el senyor que té el lloguer també et pot dir, escolta, no li renovaré el contracte de lloguer pels motius que siguin, perquè hi ha una cosa que es diu propietat.

Hi ha una cosa que es diu dret a l'habitatge que és igual de constitucional, és igual de constitucional. Sí, però la culpa no és del propietari. Clar que O sigui, no, no. Evidentment que si ets un inversor, compres un bloc sencer, fas fora tothom i passes de cobrar lloguers de 700 euros a 2.000 euros, tenim un problema. Igual que si tens una fàbrica i tires els teus residus al Besòs, és la teva empresa, però tenim un problema entre tots. Hi ha una responsabilitat social del món en què vivim, Joan. Per tant, evidentment que és problemàtica que ho puguis fer. I sí, ho pots fer, pots fer fora.

A tot un bloc sencer. No pots fer fora la. Clar, quan s'acabi el contracte, quan s'acabi el contracte. Doncs ja està, no diguis una cosa que no és veritat. Hi ha una cosa que es diu bé, hi ha una cosa que es diu contractes. La gent té que complir els contractes, el que lloga i el que fa el lloguer. Reformulem-ho. Compra un bloc, s'espera uns anys que s'acabi. I no es pot agafar i dir, vostè demà vagi-se'n, o no es pot agafar i pujar el lloguer de la gent com se li dona la gana. Això no és veritat.

Però que els inversors el que fan és esperar que s'acabi el lloguer. Joan, em pots entendre en això i avançar?

5 minuts i mig per arribar a les 4 acabem de veure o de sentir l'exemple dels dos posicionaments claríssims que hi ha en el tema de l'habitatge i que demà veurem al Congrés dels Diputats demà passat, divendres com es vehiculen al voltant d'aquests dos decrets perquè caldrà la majoria de la investidura per tant caldrà posar d'acord des de Podem fins a Junts i el PNB per tal que tirin endavant de moment sembla que un podria tenir alguna opció el segon sembla que no. Però ja insisteixo que els arguments dels uns i els altres els heu pogut sentir en aquests últims minuts amb l'Alicia Puig i amb el Joan López. Alegre. Cinc minuts per arribar a les quatre. Encara tinc pendent una publicitat.

Catalunya, migdia.

Grans batutes, grans emocions.

Ludovic Morlot, Jordi Saball, Gustavo Dudamel,

Adam Fischer, Klaus Maquela, Teodor Correncis i molts més.

T'esperen grans referents internacionals de la direcció d'orquestra a l'Auditori.

Entradesauditori.cat.

Cataluña, migdía.

Hola, soc l'Elisenda Carod. Si tens un problema i el vols solucionar, deixa el missatge després de sentir el senyal.

Carod, tu que t'agrada esbrinar tantes coses? Tu saps per què ens vestim amb un look marinet a l'estiu?

A què es dedica exactament una directora de càsting? Escolta, per què algunes farmàcies tenen la creu verda i d'altres vermella?

Buscarem la solució.

Si torna la Champions femenina, tornen les campiones i torna la TDG, la transmissió de la Germà.

Amb la primera victòria a la butxaca, el camí cap a Varsovia passa ara per Roma.

Segueix tots els partits del Barça a la màxima competició continental amb l'equip liderat per Sònia Germà i la narració de Ramon Salmurri.

Avui, a partir de les 6, Roma-Barça a l'antena de Catalunya Ràdio.

La transmissió de la Germà.

Falta una mica més de dos minuts per arribar a les 4 de la tarda. Falten, per tant, una mica més de dos minuts per donar pas al Francesc Garriga i la tarda de Catalunya Ràdio. Garriga, bona tarda. Hola, bona tarda. Tot bé? Tot preparat. No és poca cosa. Si aquesta hora no ho tenim preparat. Llavors tindries un problema. És quan em demanaries. Pots allargar més? Avui podria. No tindria cap problema, perquè Joan López d'Alegre i Alicia Puig. Ho he sentit, ja. El Bernat Sorroca i jo estem aquí gairebé de testimonis, eh? Perquè l'una des d'una posició i l'altra des de la contrària, sobre el tema habitatge. Que més vols? No, clar. Si ho tens animat. He estat temptat de marxar. I que haguessin fet ells perquè no s'hagués notat la meva absència. Amb el Santi. Sí, sí, amb els antivilles, que han marxat cap a dos quarts, sí, sí.

Doncs si volen baixar, avui tenim dos temes que potser també en poden opinar, no sé si per parlar a

favor o en contra, dels ratpenats. Ratpenats, què, esteu a favor o en contra? Joan, fan cosa, no? Fan cosa, eh, Alicia? No tinc absolutament cap opinió al respecte. A mi només em sona l'escuta de València.

L'escuta de València, molt bé. Doncs no parlarem de l'escut de la València, sinó d'atacs de ratpenats a persones, que es veu que van en augment, i posarem una mica de dades. I després, atenció, que tenim crònica negra, un dia més, quina sorpresa, novetats del cas Joan Pera, l'arquitecte, i novetats al voltant de la relació que tenia amb la seva parella.

Ara la Rebeca Carranco ens ho explicarà. Sí, era una mica complicada últimament, és ver, no? S'ha d'anar amb compte. Sí, sí, això sempre. I el Queco Novell, de què parlarà, d'aquests temes que has proposat? Perquè el veig aquí prenent notes. Com que estàs veient que pren notes? És que l'Òscar és com Déu. Sí, jo ho espio tot, Queco.

Ah, com? No, no, jo estic aquí mig d'ull. Los ricos también lloran. Juan Pere és. Què és Juan Pere o Joan Pere? Jo li dic Joan Pere, però a vegades sembla que diguis Joan Pere. Joan Pere és el del meu poble, eh? El Joan Pere és l'actor. Però per on en veu? Escolta'm, per tot arreu. No, aquí hi ha aquestes càmeres.

I portes un polo blau.

Veus? El Joan també. Ens veien tots. I el Garriga també, amb una samarreta com grugosa. Sí, sí. Del Cincinnati. Molt bé. Ohio, diu aquí. Sí, Cincinnati Football Club. Molt bé. Doncs aquestes persones que van amb un polo blau i amb una samarreta groga faran la tarda de Catalunya Ràdio aquí a 10 segons. Nosaltres ho deixem aquí. Alicia Puig, Joan López Alegre, Bernat Surroca, gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Gràcies, adéu. I tornem demà a partir de les dues. Bona tarda a tothom.