Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 30/10/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat el Catalunya Mitjia amb la roda de premsa que ha ofert el ministre de Transports, Òscar Puente, i que ha deixat dos grans titulars. El primer, que no pensa dimitir. El segon, que valora suspendre l'AVE Barcelona-Madrid per renovar la línia més ràpidament. No fer les obres mentre circulen trens, sinó aturar la circulació per poder fer les obres durant les 24 hores del dia. També us hem detallat el desplegament de seguretat per aquest cap de setmana davant les convocatòries de blocos. Les últimes hores s'han detingut tres joves de 16, 17 i 18 anys a Catalunya, que formen part d'una sèrie de detencions. Per exemple, tres joves més a València, dos a les Canàries, un al País Basc i un altre ara mateix a Andalusia. Tots ells suposadament relacionats amb la crida a fer saquejos. I ens hem fixat també en el robatori multimilionari d'uns hackers contra Binance, la plataforma d'intercanvi de criptomonedes més gran del món. Tot això ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Què més podem afegir a aquesta hora, Joan Bota?

Doncs que el Col·legi d'Enginyers de Camins no veuria adequat, això que ara explicaves, tancar la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid per la gran demanda, diuen, que té Barcelona. Joan Garcia.

Pel degà del col·legi de camins, és cert que interrompre el servei permet guanyar temps en la renovació integral d'una línia, però Pere Calvet troba el corredor Barcelona-Madrid massa transcendent per tancar-lo.

L'explicació del ministre és clara. Si tanques la línia, ho faràs més ràpid. Que no sé si la transcendència i l'ocupació que ha tingut durant aquests anys aquesta línia podem permetre'ns tancar-la completament. Altra cosa és que hi hagués algun tema intermig.

Aquesta qüestió intermitja podria ser decidir que hi passin menys trens, és a dir, reduir-ne la capacitat.

A tot això, a Facua, l'Organització de Consumidors denuncia davant el Ministeri Irio i Uigo per no oferir transport alternatiu als usuaris afectats per la cancel·lació dels seus trens arran d'aquest accident. Facua sosté que aquestes operadores ferroviàries, a més de retornar l'import dels bitllets, també estan obligades a oferir una altra manera de viatjar a la gent que en té de comprats i obliguen, sostenen, Els reglaments del Parlament Europeu. Les infermeres reclamen una revisió urgent dels protocols de seguretat als centres hospitalaris. Després de la mort a trets ahir d'un home a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, creuen que en situacions determinades caldria garantir millor la seguretat de treballadors i d'usuaris. Connectem amb Tarragona, Manel Sastre.

El Sindicat d'Infermeres de Catalunya creu que accions tan violentes com la d'ahir han de generar un canvi en el protocol de vigilància de determinats pacients conflictius que poden posar en perill la seguretat de la resta de pacients i de treballadors. Mireia Llopar és la secretària de Comunicació.

Espais on treballen els treballadors siguin espais segurs. Sabem que en molts llocs hi tenen seguretat, però potser no és suficient, i a més en casos especials com aquest. Quan hi ha persones que s'activen potser no és que pugui haver-hi una agressió, En aquest cas de Tarragona,

la vigilància policial a la víctima, un conegut cap de la màfia turca de la droga, s'havia retirat segons fons de la investigació quan es va tenir la seva declaració sobre el tiroteig de que també havia estat víctima a Salou. L'hospital està revisant els protocols de seguretat, però deixa clar que ha de garantir l'accés i la circulació de pacients, acompanyants i professionals per mantenir l'activitat assistencial. A Itàlia continua la

vaga general i milers de persones continuen manifestant-se a diverses ciutats contra el cost de la vida, les marxes. Hi ha molts estudiants que donen suport a aquestes protestes i un fort dispositiu de seguretat desplegat després dels enfrontaments violents que hi ha hagut les últimes setmanes al país i que van portar al govern ultraconservador de Giorgio Meloni. A endurir la llei. I un últim apunt. El papa Lleó XIV ha votat a les eleccions midterm, les de mig mandat als Estats Units. És la primera vegada que es fa públic que un pontífex ha exercit el seu dret a vot en unes eleccions. Ho ha fet per correu perquè les eleccions s'es celebraran de forma presencial dimarts que ve. Segons l'oficina de premsa del Vaticà, el papa ha votat a l'oficina de Chicago i ho ha fet sempre que n'ha tingut l'oportunitat.

Passant 4 minuts de les 3.

I amb el

Pere Rossinyol, periodista, soci i redactor d'Alternatives Econòmiques i de Mongòlia. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. El Marcos Lamelas, periodista del Confidencial. Bona tarda. Hola, bona tarda. I la Isabel García Pagán, sotsdirectora de La Vanguardia. Bona tarda.

Bona tarda i preocupada. Per què? On és l'Empar? No, no, no. És que és conductor ara, fa patir. No, no, no.

Podria ser més perillós que vingués en tren, però.

No sé què és més perillós, perquè l'empar conduint les rodalies encara funcionen, d'aquella manera, però funcionen. Jo el que trobo a faltar és que no hi ha menjar avui. Què ha passat aquí? Algú tenia algun compromís?

No, no hi havia cap compromís. L'Empar va pujar i va dir que portava mandoguelles amb sípia. És veritat,

ara que ho dius, és veritat. Però no va posar gata. A l'Empar li vam canviar el dia aquesta setmana, ara explicarem per què, però aquí el Marcos ha fallat, perquè la setmana passada vosaltres dos hi éreu. I Joan Foguet va portar ni més ni menys que fricandó. Certament que forçat,

i el Marcós ningú l'ha forçat encara. No l'ha forçat, però bueno, podem començar a dir.

Normalment, si porto alguna cosa, la compro a baix. És veritat, sempre fa algunes pastetes, algun dia ha portat algunes pastetes. No ha coincidit.

Per hora, diguem-ne, que lliguen més unes pastetes que en un fricandó. Però, escolta'm, no li fem lletge a res. Ens vam menjar un fricandó l'altre dia. El meu fricandó està boníssim.

Així va començar a jugar a foguer. Bueno, bueno, bueno. Escolteu, el meu fricandó està boníssim. Sé que no en creureu. Aquest dissabte faré fricandó pel diumenge. Sí? Sí, sí, ho tinc previst. Perquè, a més a més, la meva dona riu de mi. Allarga una mica les. Prenc possessió de la cuinar.

Hi ha una mica de les racions i a vosaltres portes un tastet perquè podem dir si efectivament és tan bo com dius o no. Sé que no et creureu, hi ha una manera fàcil

de saber si és veritat o no, que és si en portes. Si en sobran faràs aquest

cap de setmana. Entenc que hem obert el Masterchef d'Africando dels Divendres amb Òscar Fernández, Pere Rosiñol

i jo mateixa com a jurat. Sí, sí, clarament. Està bé, estem aquí. No, gràcies Marcos. Ho apuntem, eh, per la pròxima vegada. Molt bé. No hi ha l'Empart, però tenim reforços.

Perquè l'Empart va ser cridada d'urgència per substituir un malalt, David Carabent. David, bona tarda. Molt bona tarda. Estàs recuperat, ja?

Sí, sí, sí, sí. Aviam, ho van patir més els meus fills que jo. Jo, realment, m'he recuperat ràpid. O sigui que no em puc queixar.

Molt bé, molt bé. Doncs escolta'm, celebrem ja ha recuperat el David Carabent, per això, Isabel, no hi és avui l'Empar, que la vam recrutar a correcuita, perquè el David estava al llit amb febre. Que molt bé, però com que hi ha un factor de risc afegit. És mentida que trobis a faltar l'Empar Moliet, trobes a faltar les mandonguilles amb sípia que va comprometre portar-les, no? Molt bé, està bé. No embolicarem el David a veure si té alguna actitud culinària. Ho deixarem aquí, però què ens proposes, David?

A veure. Aviam, la meva dèria de la setmana té d'una manera gairebé inescapable bastant a veure amb l'accident ferroviari, però sobretot amb la reacció que hem tingut o que han tingut, diguéssim, els nostres mèdia. I és aquesta idea que tothom o molta gent diu que s'escandalitza o diu que és intolerable que en temps de la intel·ligència artificial encara hi hagi espai per l'error humà, no? I és una mica el que s'argumenta moltes vegades de manera semblant per denunciar la persistència de la calvície, dels mosquits o del refredat després que l'ésser humà ja hagi trepitjat la lluna. I és el que es va dir i el que ha alimentat la conspiranoia més de l'Iran a propòsit dels atemptats de l'11S a Nova York. O més recent del 7 d'octubre a Israel. És a dir, la idea aquesta com si no fos possible que l'exèrcit més poderós del món o els països amb sistemes de seguretat més desenvolupats sofrissin atemptats o desgràcies. És a dir, que els éssers romans tenim aquesta tendència a ràpidament eliminar de l'equació la part aquesta incontrolable, la part que no. Que no pots dominar de la vida, no? I llavors, doncs, pel fet que tinguem intel·ligència artificial, hi ha molta gent que ja ràpidament s'atreveix a descartar que l'ésser humà pugui fallar, no? I, bueno, i em pregunto una mica que. Bueno, això, aquesta idea, que ostres, com és que fem això? Jo ho entenc que el periodisme ho faci perquè en realitat el que està fent és monitoritzar el poder i dir, escolta, això és intolerable que haguem comès aquest error. Però en realitat això de trobar intolerable l'error és una mica absurd perquè l'error gairebé és el que defineix els éssers humans. O o la poca durada,

l'escassa durada de les seves conquestes.

Us demano de quedar-nos en la banda més teòrica, diguem-ne, perquè després sentirem el ministre Oscar Puente i tornarem sobre l'accident. Però això que explica el David, mentre el sentia, pensava que si no té un punt d'autodefensa. És a dir, no sé si podríem viure tranquil·lament si estiguéssim tota l'estona pensant que la nostra seguretat depèn que el conductor d'un cotxe respecti aquell semàfor vermell quan nosaltres creuem. O que el pilot de l'avió porti bé i posem la nostra vida en les seves mans. O el conductor d'un autobús, o el metge que ens fa una operació i allò ens. Ens posen allò, la sedació, i pensem, aquest metge ho sabrà fer i no s'equivocarà. Clar, perquè si estiguéssim pendents de, i si s'equivoca, em puc quedar, potser no viuríem tan tranquils. No sé, és autodefensa. Tu no has llegit la lletra petita dels consentiments mèdics? Sí, però no m'hi fixo gaire, perquè si no no m'operaria.

Perquè també hi és en els bitllets d'avió i

totes aquestes coses. En fi, tu quan vas al dentista, només que vagis al dentista et fan firmar que si et poses a llegir els prospectes dels medicaments no te'n prendries ni la meitat.

Està tothom mirant a veure qui obre el foc. No, però és que no sabria A veure, és que t'erraba el David, però com ho planteges? És a dir, fins a quin punt sempre, a mesura que avança la vida i la tecnologia, tu vas confiant en que els frens del cotxe frenin? Ara, això sembla molt normal, però quan la gent va decidir que passava de fiar-se que els frens del cotxe frenessin i abans tenien un senyor que portava un carruatge segurament el senyor del carruatge semblava més segur que els frens i en molts sentits passar del cavall i del forratge a l'automòbil va ser un canvi molt important sempre que hi ha un canvi tecnològic hem de confiar en que aquesta tecnologia funcioni i que estigui suficientment provada i sempre hi ha narrades i sempre es paga molt car. És a dir, i ens passa sempre, des de que Leonardo da Vinci es va posar unes ales i va decidir que es llançava des de no que siguin a cap torre i es va fotre una pinya sideral. És a dir, no hi ha progrés, el problema no és tant confiar en la tecnologia, sinó quan aquesta confiança, com ha passat ara, es trenca. Llavors, m'enfigo més en la intel·ligència artificial que. No. Jo prefereixo confiar en que el director d'operacions hagi dissenyat un bon sistema. És a dir, que crec que és el problema, no? Jo no crec que sigui la intel·ligència artificial, és a dir, ni. És a dir, ni que la intel·ligència artificial ho solucionarà tot, o que la intel·ligència artificial enviarà robots assassins per matar-me a mi, o diguem-ne, o com en termina i torna la meva mare, m'entens? Sempre penso que l'evolució tecnològica serà més o menys normal.

Sí, justament tota aquesta evolució tecnològica és el que ens emborratxa, entre cometes, de pensar que ja estarà tot superat i que per tant podem baixar la guàrdia, no? I jo crec que com que, precisament, òbviament, errar és humà, doncs el que hem d'establir són totes les maneres de donar per fet que hi haurà errors, sempre, doncs de quina manera, en el cas que hi ha errors, doncs feient el menys mal possible, no? I com que la tecnologia avança tant, doncs sovint ens pensem que ja no cal, que ja es poden enviar becaris en llocs on no cal, on hi ha d'haver sèniors, no? I això és la paradoxa que tota l'evolució tecnològica, tota la progressió tecnològica, al final ens pot fer més vulnerables perquè hem baixat la guàrdia, que és el que passa amb la intel·ligència artificial. Si no hem d'escriure mai, perquè ja ho fa tota la intel·ligència artificial, i el dia que ho haguem d'escriure no ho sabrem fer. Em temo que hi ha aquesta paradoxa entre l'avanç tècnic i el baixar la guàrdia.

Al final, la tecnologia el que t'ha de permetre al final o t'ha de facilitar és la presa de decisions. De manera que quan falla la tecnologia el que no pot ser és que hi hagi una regressió en la presa de decisions que sembla que és el que estem veient aquests dies. O sigui que un cop penses si tota la tecnologia et permet i et dona garanties de seguretat per anar a la Lluna o per anar en tren a 300 per hora, el que no pot ser és que si aquesta tecnologia falla no hi hagi protocols redundants que permetin continuar funcionant amb certa seguretat. Si l'última vàlua d'aquest engranatge és l'éser humà, el que se suposa és que pel camí se li ha facilitat la via o el sistema de la presa de decisions. I les errades venen de les coses més petites, o sigui. Seguint amb aquestes coses tecnològiques que sembla que ens sorprenguin, hem vist portaavions, el Charles de Gaulle, ubicat al mar per culpa d'una aplicació d'un mariner corrents. Al final són errades d'aquest tipus, que no són errades, són simplement sortides de protocol que acaben suposant una errada molt més gran.

El francès Mauri, que ens està escoltant, em diu que fent cua a l'APC del Vallès, em recorda una frase d'Òscar Güell que diu el progrés és la realització de les utopies. Per tant, una mica per aquí de buscar les utopies. I després, Marcos, no està provat que Leonardo da Vinci es llençés des d'una torre provant les ales, eh? És una llegenda que es diu. Sí que va dissenyar les ales. Però no hi ha proves, és que ho hem buscat. A veure si.

És possible que ell mateix ho amagués.

T'estan fent aquí una verificació.

Em sembla fantàstic, però si l'hagués fet jo també ho amagaria.

Tota la meva solidaritat amb Leonardo da Vinci. No està demostrat, ni que ho provés ell, ni que enviés un deixeble a provar-ho, que és l'altra opció, que diu, no, jo no ho provaré, però posa't tu aquestes ales i llença-t'hi. Tampoc està demostrat. Per tant, no deixem-ho allò que és una llegenda urbana que vés a saber si és veritat o no. Però bé, en tot cas, ara hi tornarem, sobre la rada humana o no, digui tot el que va passar a l'accident ferroviari. Però acomiadem el David Carabén. David, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la setmana que ve, que recuperaràs el dimarts, eh? Sí, sí, torno dimarts. Fins dimarts. Passen 30 segons d'un quart, fem una pausa i de seguida entrem en matèria avui amb aquesta compareixença d'Òscar Puente, el ministre de Transport aquest migdia.

El 45% de les persones no li agrada ser al centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Torna a tots ocells, de Wajdi Muawad, direcció d'Oriol Brogi. A partir del 18 de novembre al Teatre La Biblioteca.

Ell pensava que vostè podia respondre a les seves preguntes. S'equivocava. Va venir a demanar-li que li parlés del seu pare. Fixa't d'una vegada. Que és el David, el seu fill. Jo no sé res. Sí que ho sap.

Vostè ho sap. Entrades a laperla29.cat Em vacuno per la mare,

per la meva filla i el net que vindrà. Per les festes en família i els viatges amb les amigues. Per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana Cita la meva Salut a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

I hi ha sentiments que passen de generació en generació. El Memorial Futbol Club Barcelona dins de l'Spotify Camp Nou és un nou espai de record i homenatge als qui estimem. Informa-te'n i reserva ara el teu espai a memorialfcbarcelona.com Som la gent blaurana, ara i sempre.

Catalunya Migdia.

Els matins del cap de setmana, el suplement. El que li ha fet guanyar més calés a la seva vida, no es per l'anglès, és Corazón Latino. ¿És la cançó que t'ha fet guanyar més diners? Aquesta, alguna de Luis Fonsi, que també he escrit, i Cherry Coke.

Aquestes tres. Aquí, quan ve la carta de l'Esgai, ve pesa.

Aquesta pesa. Venen dos pallos, sí, sí. El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. I darrere venen els dixenda.

Ve un maletín. No ve una carta, ve un maletín.

Som Trescat.

Puente ha explicat que no pensa dimitir. Ha tornat a sortir aquest matí a donar més explicacions sobre què va passar en l'accident a l'alta velocitat a la província de Toledo i ha assegurat que ara ell estarà dedicat a aclarir els fets i a donar explicacions. Però més enllà d'aquestes explicacions, que de seguida hi entrarem, Puente també ha deixat caure la possibilitat de tallar la línia de l'AVE entre Madrid i Barcelona per les feines de manteniment que s'han de fer, estan projectades, en el tram entre Madrid i Calatayud.

Por cortar el servicio y tardar mucho menos tiempo. Obviamente estaríamos hablando de que una obra que igual nos puede llevar cinco años en banda de mantenimiento, podríamos dejarla reducida a menos de 24 meses o 12 meses en condiciones normales, pero durante ese tiempo privar del servicio a los usuarios. Es algo que tenemos que valorar. Saben que estamos a punto de iniciar la renovación de la Madrid Calatayud, que está en unas condiciones francamente mejorables. Y bueno, pues es una decisión que obviamente vamos a tener que adoptar.

Fins ara el que feien a l'estat espanyol és fer les dues coses alhora, mantenir la circulació de trens mentre s'estan fent les feines de renovació de la infraestructura. Això, òbviament, endarrereix, alenteix les feines, perquè no es pot fer durant les 24 hores al dia. En d'altres països es fa això que ha dit el ministre, que estudiaran si s'ha de fer aquí també o no, que és aturar la circulació de trens per tal de, durant les 24 hores, poder fer les feines i d'aquesta manera, doncs, com ell mateix explicava, unes feines que igual durarien 5 anys, doncs que durin menys de dos anys segons que ha dit ell mateix. Però en tot cas, la feina s'ha de fer igualment i de fet està projectada. També ha tornat a insistir, com dèiem,

en que no pensa dimitir ara mateix. Lo fácil para mí es salir. Pero ni es eso lo que va con mi carácter, ni tampoco es lo que el presidente del gobierno me ha pedido. Porque esa es la otra posibilidad, que quien me pone al frente de esto considere que soy un problema o que es mejor para el proyecto de país que yo esté fuera del proyecto. Yo nunca seré un problema, nunca, tenganlo claro.

Óscar Puente ha tornat a explicar en detall els fets que es van anar succeint el dia de la tragèdia, des de la caiguda del sistema de seguretat, aquest LZB, del qual estem parlant molt els últims dies, fins a les ordres que es van donar des del centre de control de Madrid a Tocha. I el ministre ha demanat que no se censurin les seves explicacions sobre què va passar a l'hora que es demanen. Per això, ha tornat a insistir que el sistema de seguretat LZB és fiable, perquè, en cas que falli, atura tots els trens, que de fet és el que va passar el dia de l'accident. L'error, doncs, diu el ministre, va ser al centre de control, on hi havia 16 controladors a la sala i totes les pantalles i ajudes tècniques estaven en funcionament.

Esta persona, y creo que el conjunto del turno, llevaban dos horas trabajando cuando estos hechos se producen. Dos horas. Que los trenes estaban completamente detenidos. Por tanto, que el sistema había eliminado cualquier situación de riesgo en el movimiento de los trenes. Y es a partir de ahí. En la que el centro de control toma las decisiones oportunas para reanudar la marcha. Tendrá que ser la investigación y la justicia las que esclarezcan los porqués y las consecuencias. Yo no soy juez, pero lo que no puedo de ninguna manera es omitir hechos a la opinión pública, porque eso es precisamente lo que se me pide. Me pide que sea claro y que explique lo que ha sucedido.

Doncs tot i que ell diu que no pensa dimitir, avui hem tornat a sentir demandes de dimissió. Per exemple, hem sentit la líder del Front Ampli, Eva Colau, i la de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras.

Creiem que és impensable que no s'assumeixin les responsabilitats polítiques oportunes i, per tant, demanem la dimissió del ministre Òscar Puente. Aquesta dimissió és inajornable i, per tant, qui ha de sortir a donar explicacions, que ha de compareixer, és el senyor Sánchez. Crec que la gent es mereix explicacions i les persones no han de tenir por agafar un tren.

I, òbviament, també ha demanat la dimissió d'Òscar Puente a Alberto Núñez Feijó, que també ha disparat més amunt cap a Pedro Sánchez.

Qui ha faltat al seu deure de gestionar de seguida el Ministeri de Transportes, ha de carregar amb ell. Ara bé, qui l'ha anomenat i l'ha mantingut amb més motiu. Si no dimiten ells, els dimitirem a les urnes.

No sé que us sembla tot plegat, primer les explicacions i aquesta possibilitat i, en fi, tota la confessió d'Òscar Puente dient que la línia, o una part de la línia entre Barcelona i Madrid està en una situació francamente mejorable, que és la frase que ha utilitzat.

Bé, portem molts dies sentint O sigui, ens hem convertit una mica en experts de funcionament del sistema ferroviari espanyol i el que s'optava, evidentment, és que es prenguessin unes decisions, quan un sistema de seguretat i control no funciona, es prenguessin unes decisions tan. I hem de dir errònies perquè el resultat és el que és, tenint en compte tots aquests mecanismes de seguretat que existeixen al voltant i fins i tot tenint en compte el més elemental sentit comú d'una persona que si ve un tren que està aturat, el del darrere no pot arrencar. Efectivament, com diu el ministre, no som jutges, això ja es jutjarà, però el ministre sí que és responsable polític. La seva responsabilitat és que el sistema funcioni, que el manteniment estigui fet com s'ha de fer, que els trens arribin, que les condicions entre les sales de control siguin les adequades i si tot això té com a resultat un accident com el que hem viscut aquesta setmana, doncs és probable que. Hauria de costar-li el càrrec. Una altra cosa és que ell pensi que és la persona adequada per remuntar la situació i que digui en públic, que és el que més sorprèn, que el president Pedro Sánchez li ha demanat que continuï. Quan estem sentint, des del dimecres, el president del govern espanyol dient que aquesta situació, que s'ha perdut absolutament la confiança en el sistema ferroviari, que la situació amb aquests dos accidents en nou mesos és inassumible, doncs jo crec que li està ensenyant la porta de sortida i si ell no la vol veure, doncs probablement el conflicte el tenen dintre del PSOE.

Jo diria que estan encara en la fase de càlcul de danys. Hi ha unes eleccions molt a prop, això ho determina molt tot, cada acte o cada decisió té uns costos o uns guanys, i m'imagino que estan encara calculant què suposaria, no deixa de ser cap de llista Òscar Puente també, per la seva circunscripció, i. I, òbviament, podria semblar una admissió d'unes responsabilitats que, d'altra banda, no sé com pot esquivar, tampoc. Per tant, és una situació realment políticament molt, molt, molt precària.

Per tant, vols dir que si no tinguéssim eleccions d'aquí un mes, segurament.

El càlcul de danys, explica-li a les famílies que estan fent un càlcul de danys electorals.

Ja, bueno, però, a veure, per portar-te una mica a la contrària, Isabel, el problema del govern. Des del punt de vista polític és que si el mantenen malament i si el cessen malament perquè tampoc poden nomenar a una persona que ara que dic que perquè la gent que espera la gent espera que el nou ministre de transports prengui una sèrie de decisions molt executives perquè això no torni a passar sempre perquè el sistema del ZB que s'ha caigut 160 vegades aquest any, són masses.

Perdona, han dit que és menys del que l'any anterior i menys que l'any anterior. Però s'ha caigut 60 vegades. Sí, sí, el que han dit és que ho ha presentat com si fos un èxit.

Si el sistema es cau, que hi hagi un backup, com tenen els bancs, i que en un període de temps, X, que no sé, no sóc enginyer, no sé si poden ser 3 minuts o ha de ser 10 minuts, hi hagi un sistema de backup que substitueix l'altre i que el sistema pugui continuar funcionant. Perquè el backup que hi havia era humà. El backup que hi havia era humà, i el backup humà no ha funcionat i ha comès massa serrades encaderades en aquest cas, que han acabat com han acabat. És evident que el disseny del sistema en el seu conjunt és defectuós. És a dir, el director d'operacions de DIF ha de buscar-se una feina junt del sistema ferroviari. Però, independentment d'això, el problema polític de. És que si el treuen malament i el nou no podrà decidir res, perquè en un país normal reunirien Alberto Núñez Feijó i Pedro Sánchez i dirien, escolta, col·locarem aquest senyor i tu el mantindràs. Per aquí l'important és, perquè aquest és el que sap de trens, però això no. Si no es posen d'acord per les pensions, no es posaran d'acord per això, a un mes de les eleccions, en aquest clima polaritzat, per tant. En aquest país normal que dius,

en una taula en què se sentessin, s'hauria de veure tot el desastre que ha provocat aquesta situació i, òbviament, el centre de control. Per mi, una de les coses que em xoca d'escoltar el ministre és aquesta traslladar les responsabilitats del centre de control, que jo em sembla que són bastant evidents, que va funcionar molt malament, però fent veure que no té res a veure amb tu. És a dir, si tu tens un centre de control tan mal muntat.

Espera, és que avui ha arribat a dir que la seva feina no és estar al centre de control. És evident que la seva

feina no és estar al centre de control. Però hi ha d'haver un centre de control que funcioni com un rellotge perquè aquí va en joc la vida de la gent de veritat quan falla el sistema i per tant ho trobo espantós. Però en aquesta taula que deia que ens podíem reunir. El del Partit Popular, que ell sí s'hi ha entès, resulta que també té alguna responsabilitat amb aquesta situació desastrosa que tenim de les infraestructures, perquè en el mandat del Mariano Rajoy, i això són fets, va caure en picat, com a conseqüència d'una política d'austeritat. Brutal que hem tingut en aquest país, després del crash de la gran crisi financera de la dècada passada, en què es va reduir la inversió en les infraestructures d'una manera escandalosa. I això també, estem pagant les conseqüències d'allò. En allà, aquelles decisions d'austeritat que van portar el país en una situació de trinxadera absoluta social, amb milions de desnonaments, milions de gent que es va arruïnar amb les preferents i una caiguda de la inversió pública que, com no s'ha vist mai. Tot això, tot això que sembla molt llunyà, també té a veure amb el que estem vivint. Per tant, en aquesta taula que dius, Marcos, ningú hi podria anar, diguem, amb el cap gairal, eh? No, però, dic.

Per donar resposta a les víctimes, a les famílies de les víctimes, el que caldria és una persona que ràpidament. És a dir, ningú es posa a prendre decisions perquè dos mesos després el facin fora. Perquè són decisions que són segurament traumàtiques i complicades.

Segurament tindria solucions dintre el mateix govern si es volen prendre aquestes decisions. Una altra cosa és que Oscar Puente té un paper molt determinat en la campanya de Pedro Sánchez, Oscar Puente té un paper molt determinat en la batalla contra el PP, I llavors ens trobem en una situació que, si s'està fent aquest vins-counters, des d'allò de comptar els guanys i pèrdues que pots tenir electoralment, doncs efectivament, si treus aquest tallafocs que té el president en aquest moment, que es diu Òscar Puente, doncs el president queda exposat. Perquè siguem realistes, el PP no està demanant la dimissió, l'objectiu del PP no és la dimissió d'Oscar Puente, és un altre objectiu, i el veurem el 29 de novembre, diguéssim, el seu objectiu està allà. Li és igual si dimiteix o no dimiteix Oscar Puente, cada dia que passi Oscar Puente en el càrrec. El PP ho aprofitarà per vincular-lo amb Pedro Sánchez. Però crec que no és només. La responsabilitat política del ministre no està lligada no només a donar una resposta a les víctimes i a les famílies de les víctimes, sinó a la frase repetida pel president del govern espanyol, pel mateix ministre i fins i tot pel rei d'Espanya, que el sistema ferroviari espanyol no és fiable.

És evident. Jo no puc sortir aquí a dir que és fiable, després del que ha passat. Ningú pot sortir a dir. El mateix ministre ho ha deixat ben clar avui. Ara, jo crec que som massa catòlics com a país, i que molt sovint acostumem a confondre. La responsabilitat amb la culpabilitat. Òscar Puente no és culpable, és responsable. I això ho ha d'entendre tothom. Una cosa és la responsabilitat i una altra cosa és la culpabilitat. És a dir, i és molt diferent. I molt sovint vivim instal·lats molt en el vigilar i castigar del Foucault en el que ens agrada sobretot és linxar el culpable. I després, si el manteniment no dona vots, com molt bé deia el Pere, és que el manteniment no dona vots. El que dona vots és inaugurar noves línies d'AVE. Però mantenir-les. El problema del manteniment no és només l'AVE. Les carreteres tenen greus problemes de manteniment. I no entrem en rodalies. No, no, no. És a dir, que no són només els trens. És a dir, com el manteniment s'ha de fer d'aquestes infraestructures públiques, s'ha de fer amb diner públic, perquè el manteniment d'infraestructures privades. Funciona d'una altra manera. És a dir, quan tu en aquest manteniment t'estàs portant beneficis, automàticament aquest manteniment funciona d'una altra manera. I es veu clarament amb el tema dels aeroports. Tenim uns aeroports que fins i tot si viatges pel món, dius, els nostres aeroports estan molt bé. És a dir, en canvi, però clar, això és una empresa privada que utilitza borsa.

Home, molt privada, molt privada. Home, és molt privada. Això no vol dir que sigui

millor una cosa que l'altra, eh, Marcos? Això no vol dir que sigui millor una cosa que l'altra. O sigui, tu ho estàs insinuant d'una manera que per definició.

No, no, no. Escolta'm, la reinversió i el manteniment de la infraestructura quan la infraestructura és privada. Escolta'm, l'AP-7. T'anava a dir l'exemple de les autopistes. L'AP-7 privada tenia un manteniment fantàstic i aquest manteniment. Ha caigut en picat en quan s'ha fet públic. Escolta'm, és que.

Tu no pots desenganxar això del marc general, diguem, de la política fiscal d'un país, etcètera, etcètera. És a dir, si cau la inversió pública, els límits que va caure a l'època del PP, que és una caiguda brutal de la inversió pública, òbviament, si aquesta és la manera de finançar les teves infraestructures. Doncs, òbviament, això serà una ruïna. Si no fas una reforma fiscal que aconsegueixis que els més rics paguin impostos, no tens recursos per mantenir aquestes inversions públiques que has de fer. Això no té a veure amb si un model és millor que l'altre. És amb quines cartes jugues. Si jugues amb aquestes cartes, que no sé si t'agrada la botifarra, diguem, si tu no tens cap manilla, òbviament perdràs tot a les mans. A Espanya paguem molts impostos, eh? Les classes mitges i les classes populars, sí. Les classes altes i.

És a dir, quan es parla de pressió fiscal, al final, tu pots dir que un cambrer a Suïssa té més pressió fiscal que un cambrer a Espanya, però el cambrer a Suïssa està guanyant el doble.

La pressió fiscal a Espanya continua sent inferior a la mitjana de la Unió Europea, i sobretot les classes altes, els rics, paguen molt pocs impostos, i les grans multinacionals paguen molt pocs impostos.

Les classes mitjans i populars, sí, tenen una pressió fiscal alta. De tota manera, mirant les xifres de la inversió en l'alta velocitat entre el 2011. I el 2025, per tant estem parlant de 14 anys en què hi ha un últim any de Zapatero, tots els de Rajoy i els 8 que ha estat de Pedro Sánchez, l'any en què hi ha menys inversió en AVE és el 2021, en Pedro Sánchez, a la Moncloa, que s'inverteixen 1.090 milions. És veritat que els anys de Feijó, el 2016, són 1.100, el 2013, 1.700. De Rajoy, vols dir? De Rajoy, perdó, sí. Però són de construcció de línies? Hi ha de tot. Aquí hi ha la inversió.

Per això dic que la inversió. Els anys que hi ha més inversió en alta velocitat és per la construcció de línies. Aquí s'ha de segregar la inversió que es fa en manteniment.

I molta d'aquesta construcció de línies potser no ha estat un encert. Però aquest quadre,

perdona, que l'estava veient. El de manteniment és aquesta. El de manteniment, és a dir, l'últim any de Zapatero i els de Rajoy. Tinc la tendència a confondre'ls. Rajoy i el primer, de Pedro Sánchez, són els més baixos. Després, és veritat que amb el govern socialista va un augment i l'any passat, en manteniment, sí que es van gastar més de 1.119 milions.

La inversió en aquest gràfic. I amb l'anterior que has comentat, i que jo tenia la sort de poder-lo veure, sí que es veu, òbviament, per molt que el 21 fos un any amb molt baixa inversió, es veu una tendència claríssima a la caiguda i després a la pujada. I jo crec que aquestes dades, el PP també les ha de reconèixer, primera perquè són objectives, segona perquè les van justificar com a conseqüència de l'austeritat obligada. Però aquesta austeritat s'hauria pogut fer de moltes maneres, i aquí es va fer matxacant brutalment la inversió. Públic?

Absolutament d'acord en aquest argument. Però avui el ministre que feia l'argument d'estem invertint més en manteniment que governs anteriors. Hem doblat el personal per exemple, el centre de control de Totxa, que és el que està ara sota qüestió. Però també han passat altres coses. Hi ha el triple de trens, hi ha el triple de passatgers O la liberalització, i per tant. No és només si tinc els ingressos, no els tinc, els poso o no els poso, és que l'ús de la infraestructura també és molt més intensiu, està sobreexplotada en aquest moment, segons diuen els experts, vull dir que hi ha un.

La gent que utilitza l'AVE amb assiduïtat, diguem-ne, i des de fa anys. Han notat la degradació del servei. Fa uns mesos, alguns anys, que et diuen que la vent no va, i de fet només cal veure, que ara triga molt més del que trigava abans, i que, a més a més, aquella època en què Renfe et podia indemnitzar si arribàvem 5 minuts de retard, això ha passat a la història.

Però ara el premi s'arriba a viu.

Home, Marcos, em sembla que tampoc no agrada com per fer broma, eh? Però qui és usuari habitual ha notat la degradació del servei i només s'ha reconegut aquesta degradació a cop de tragèdia.

Sí, alhora jo que soc un usuari habitual també m'agradaria dir que costa un terç del cost econòmic viatjar. Llavors, aquí hauríem de fer també una anàlisi que tingui en compte moltes altres coses, perquè arribes més tard, hi ha més incertesa, però si t'organitzes amb la compra et costa un terç. Eren preus verdaderament altíssims i amb renfe que tenia beneficis com a conseqüència de la línia.

Però és insostenible canviar la seguretat física pel preu.

No, no, no, jo no dic que sigui. No, no, no, dic que la pintura completa que hem de tenir hem de tenir en compte molts elements. Hem de tenir en compte la liberalització, hem de tenir en compte quins criteris s'utilitzen, si són criteris de mercat o de gestió privada, o romàntic, perquè abans que parlàvem que teníem aquest conflicte, Marcos, un conflicte, diguem, òbviament, totalment racional i legítim, de. De què suposa una gestió privada, una gestió pública, quins pros tenen una cosa, quins pros tenen una altra. Òbviament, quan s'imposa una lògica del benefici, i això s'ha vist a la liberalització dels trens d'Anglaterra d'una manera tan radical que s'ha tornat enrere, els temes de seguretat a vegades. Perillen, perquè hi ha altres lògiques que operen amb més importància, a diferència de quan és el sector públic el que fa el control de tot el procediment amb criteris de sector públic i no amb criteris de management privat.

Però el Germà Abel, que és un economista especialista en transport i infraestructura, diu, i a mi m'ha dit, i jo discrepo, perquè jo crec que la privatització. A baratir preus, però afegeix complexitat a l'operativa. Però ell diu que el nostre problema és que la operativitat està malament dissenyada, és a dir, que no és un problema que s'hagi liberalitzat un sector que hauria de ser monopoli natural, perquè hi ha una via, una via que té un propietari i que no pot. Tu per competir no construeixes una via al costat, sinó que has de compartir O que ets la mateixa via, la mateixa infraestructura. Has de compartir la mateixa infraestructura? Ell diu que no, que l'important és com es gestiona l'operativa i que l'operativa d'Espanya està molt malament gestionada.

És probable, sí, sí. Jo crec que a aquestes alçades podem estar tots d'acord, els que sabem, els que saben, perdó, els que no sabem.

És que veient el cas, sembla un cas clarament de mala gestió operativa. És a dir, no és un cas com el de la MUD, d'una infraestructura que està malament. És a dir, és un cas d'una gestió operativa molt catastròfica. Però haurem de tenir,

per poder valorar aquesta gestió operativa, haurem de tenir les dades de en quines condicions laborals està la gent, quina rotació hi ha, si són perquè em sembla que s'han relaxat molt les condicions d'accés, abans es necessitaven 10 anys per estar en aquest centre operatiu, ara se'n necessiten molts menys, els més sèniors que cobraven més ja no hi són, en fi, tots aquests elements que no són que són també de management, que són també de sous i de condicions laborals, etc., doncs també els haurem de tenir a l'hora de poder valorar què ha fallat.

En qualsevol cas, si aquesta degradació del sistema de control o de l'operativa. Es fa en hores, i torno començant del programa, en hores que la tecnologia ja ens arregla i ens soluciona el problema, ens posem a mans que la tecnologia funciona, però resulta que, i ho ha presentat com un èxit, aquesta tecnologia cau 166 vegades en un any, que vol dir que un dia si, un dia no, Doncs és evident que els protocols de després, aquests protocols redundants de seguretat que tenen tots els països europeus i que l'espanyol és el més laxa, doncs és evident que s'han de revisar. I el que no pot ser és que si al final el que hi ha és una persona prenent una decisió, aquesta decisió vagi en contra ja no del protocol de seguretat instal·lat en el centre de control, sinó del sentit comú, perquè pel que insisteix el ministre ho estàvem veient, sinó que, a més a més, no respongui a cap de les dobles vies redundants de seguretat que tenen altres sistemes com l'alemany o el francès. Tot a canvi que arriba a estar igualment, diguéssim, perquè si s'és més laxa en aquesta presa de decisions a l'hora que pren el control, el centre de control manualment, En comptes d'esperar a reiniciar el sistema de seguretat tecnològic, si és que arribarà a estar igual, jo crec que s'hauria de primar la seguretat.

Avui el ministre parlava, en aquest centre de control a la totxa, ara el 2026 estan treballant 132 persones, l'any 2012 en treballaven 70, és evident que no hi havia el mateix número de trens ni el mateix número de quilòmetres de línies d'alta velocitat, perquè se n'ha anat construint, per tant, és evident que si et donen només aquestes xifres, dium dia, pràcticament hi ha el doble de gent treballant-hi. Ara, segurament, no és el doble de trens, no, no, és que potser hi ha el triple o el quadruple,

perquè a més hi ha més línies. És que això també afecta aquestes xifres de manteniment, perquè aquestes xifres de manteniment es disparen, però.

El que passa és que si fas per quilòmetre, que també la tenim per quilòmetre, també està disparada. Que aquesta sí que potser és més fidedigna, i perquè aquí no influeix que hi hagi més línies o menys línies, sinó que per quilòmetre ara s'estan. L'any 2025 es gastaven 71 euros per quilòmetre, i en l'època de Mariano Rajoy estaven al voltant del 46, que pràcticament és la meitat. És a dir que és veritat que hi ha més inversió, Però també és veritat que fa vuit anys que governa Pedro Sánchez, que no és que faci un. Hi ha hagut temps per revertir, per exemple, les condicions de feina. D'aquí a tres minuts seran tres quarts de quatre de la tarda. Fem una pausa i anem amb l'altre tema que també ens ha tingut entretinguts les últimes setmanes. Blocus.

Hola, volia comprar un Taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Perfecte, aquí el tens.

Ja? Ja. Sí? És així. De debò? I tant, de debò. Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. Té de ser recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 de desembre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen.es.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Houston, acabem de descobrir una nova forma de vida intel·ligent. Travessant l'espai? No, carregant el carrer. Agafem-lo. Impossible, ha desaparegut.

Arriba el nou Nissan Leaf amb càrrega ràpida de més de 400 km en només 30 minuts. Descobreix una nova forma de vida intel·ligent al teu concessionari Nissan i a Nissan.es.

Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

I hi ha sentiments que passen de generació en generació. El Memorial Futbol Club Barcelona dins de l'Spotify Camp Nou és un nou espai de record i homenatge als qui estimem. Informa-te'n i reserva ara el teu espai a memorialfcbarcelona.com Som la gent blaurana, ara i sempre. Són valentes.

Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si demà seré viva o morta. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Tu què et passa? T'he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT.

El Pirineu i les Terres de Lleida. Vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Cataluña Migdia.

Hay mucho nivel sobre el terreno de fondo en ocasión, Proust David. Esto promete, mano. No lo creo. ¡Venga, por más! ¡Venga!

Quan l'Espanyol juga a la Lliga, a Catalunya Ràdio t'ho expliquem.

Avui a partir de tres quarts de nou, Villarreal Espanyol. Els pericos necessiten una victòria per canviar la dinàmica de la temporada. Avui a partir de tres quarts de nou, Villarreal Espanyol.

Una transmissió del Tot Gira amb David Clupés

i la narració de Sergi Andreu. Viu l'emoció de la Lliga al Tot Gira.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

3 al País Valencià, 2 a les Canàries, 1 a Bilbao i 1 a Màlaga. Tots ells, nois d'entre 16 i 20 anys. Avui, de fet, la Guàrdia Civil ha detingut al País Valencià el que es considera el fundador i l'impulsor d'aquest moviment blocos a Espanya. La policia relaciona aquest jove directament amb la convocatòria dels alderolls de Barcelona de dissabte passat a través dels grups de WhatsApp. En aquests grups, la jove explicava com fabricar i com utilitzar còctels Molotov per distreure la policia mentre se saquejaven els establiments i convocava el centre de València. A València hi ha el Fafà, una altra localitat, s'han detingut dos nois més relacionats amb els fets tots menors. A Catalunya els Mossos han detingut avui un noi de 18 anys a Barcelona, que es considera l'instigador dels sequejos, i un altre menor de 17 anys a Sant Sadurní de Noi, a qui s'acusa de ser dinamitzador i instigador. La tercera detenció la van fer ahir a la comarca de la Noguera. Es tracta d'un menor de 16 anys a qui s'acusa de crear i administrar grups de blocos a Lleida. Ha sortit en llibertat vigilada avui ja. Això sí, no pot anar a la ciutat de Lleida ni demà dissabte ni tampoc diumenge, el 31 i l'1. No pot anar allà i, a més a més, ha de rebre tractament segons què ha decidit la jutgessa. No sé com ho veieu, què espereu per demà i tot el que s'ha generat al voltant d'aquestes convocatòries, perquè de fet aquest cap de setmana hi ha convocatòria a Barcelona, a Blanes, a Terrassa, a Figueres, a Platja d'Aro. Vaja.

És un dissabte perdut pel comerç del centre de la ciutat, perquè amb totes aquestes mesures de seguretat, entre que els comerciants estaran neguitosos per si perden, o sigui, tenen danys a les botigues i pèrdues amb els productes que venen, i la gent, compradors que no deuen tenir moltes ganes de beure's enmig de les corredisses de. D'aquest jovent amb la policia fa pinta de ser un dissabte comercialment perdut. Una altra cosa és que el desplegament i el reforç policial que ens estan explicant que hi ha és tan gran que la percepció és que pugui passar poca cosa. El que passa és que en necessiten ben poc perquè passi res a qualsevol banda de la ciutat o a qualsevol altra ciutat que no sigui Barcelona. Els grups de nanos es mouen molt més ràpid que les furgones de la policia. Sobretot per carrerons com aquells al centre. I les trencadisses de paradors són molt fàcils de fer.

Sí, per la pròpia naturalesa de tot això, jo crec que el més fàcil, òbviament a risc d'equivocar-me perquè ningú sap, és que no passi gran cosa i que el dia que baixis la guàrdia hi tornin, no? Jo crec que és molt raonable, òbviament, prendre's molt seriosament tot això. I alhora desvincular-ho de totes les mogudes reivindicatives que hi havia en marxa, i espero que hi tornaran a ser ben aviat, però que no té res a veure una cosa amb l'altra, per tant, prendre-s'ho seriosament, desvincular-ho de l'altra, i alhora. Tenir una actitud escéptica davant de totes aquestes detencions perquè, òbviament, hi ha una necessitat molt gran de tenir resultats i, òbviament, sense prejudicar i donant confiança als desplegaments policials, doncs, sobretot en la història d'aquest país, hem d'anar molt al tanto amb tota la ràtia de detencions, de veure com acaben. Això no vol dir, òbviament, que no siguin raonables, simplement dir que sempre davant d'aquestes detencions preventives, moltes vegades, doncs crec que és bo tenir una actitud d'esperar a veure com evoluciona, perquè davant d'aquestes circumstàncies lo lògic és que hi hagi detencions i hem de veure fins a quin punt estan ben travades. Es tracta de menors i tot això és encara especialment complicat a l'hora de tenir-ho en compte, no?

Bueno, a veure, no són preventives perquè hi va haver incidents molt greus aquest cap de setmana.

Però cap d'aquestes detencions estan relacionades, diria jo, amb aquests incidents concrets.

Bé, en l'organització d'aquests grups hi ha anat ja, i per exemple algú donava instruccions sobre com havies de vestir.

Relacionades amb les properes convocatòries que hi ha hagut I amb les del dissabte passat.

Sí que no són els que estaven als carrers de Barcelona, per entendre'ns, però sí que són els que van generar aquests grups de xarxes socials en els quals s'estaven atiant aquesta mena de convocatòries. Suposadament, sí.

És a dir, a més a més, tot això s'està fent tot a la judicial, i per tant, escolta'm.

Sota Sotela Judicial s'han fet moltes coses. Jo no vull semblar que posi un dubte a l'operatiu, eh? Simplement dic que en aquest país, sota Sotela Judicial, la setmana passada parlàvem de l'operació Ajudes, es va fer tot amb Sotela Judicial. I no estic equiparant, eh? Subratllo que no estic equiparant. Simplement dir, bueno, tinguem la tranquil·litat de no donar per fet res.

Bueno, aquí. Aquí la qüestió és. Si torna a haver-ne aquesta mera d'incidents, es tornarà a fer ús polític d'això, sí. Tot l'ús polític que s'ha fet ha estat molt forçat, perquè ni això és una organització d'ultradreta com una. Una cosa és que beneficia l'ultradeta i una cosa és que sigui una organització d'ultradeta o que l'ultradeta estigui promocionant això. Jo crec que no ho sabem, eh? És una hipòtesi, eh? Jo crec que. Escolta, Pere, no. Escolta, ni l'ultradeta ni l'extrema esquerra.

No sé, jo he vist això. Això. Jo he vist missatges convocant, perquè m'ho ha ensenyat la meva filla, que tinc. Jo tinc una filla de 17 anys i m'ha ensenyat missatges convocant i deia. Estarà ple de moros i negres. Bueno, el que ha escrit això, que potser és tota una manipulació, eh? El que ha escrit això és d'altra dreta, no?

Jo ho sento, però no veig en aquest moviment una motivació política. No ho sabem. És a dir, pots parlar de consumidors frustrats, pots parlar de frustració social, pots parlar d'exclusió social però quan es parla

de la influència de l'extrema dreta jo crec que no es parla tant dels nanos que estan actuant sinó dels que atien les convocatòries des de l'anonimat que no dic que ho siguin la teoria és no que sigui la motivació de l'extrema dreta dels nanos que acaben entrant a les botigues a robar sinó sigui els que ideen grups a través dels quals es passen segons quins missatges insisteixo que no en tinc ni idea i no sé si és així o no però quan es parla d'això és aquí no pas amb la motivació dels nanos.

Però aquesta és la cosa, que no ho sabem, Marcos, perquè jo vull recordar que l'any 2016, quan va guanyar el Trump per primera vegada, amb tot el tema de Cambridge Analytics, aquí tenim una radiografia, que no estic dient que sigui el mateix, però que hi ha precedents molt seriosos de manifestacions que s'organitzaven per aquests grups, amb influència russa i de l'ultradreta americana. Però és que literalment això no ho sabem. No ho sabem, però no ho podem descartar perquè hi ha precedents d'això.

És a dir, no tenim cap. Tenim precedents. A veure, potser sospitós que podrien haver-ne serveis secrets, sí, però en realitat és que no ho sabem, Pere. No ho sabem, però tenim precedents.

En qualsevol cas, el que estem veient des d'ahir o abans d'ahir, aquestes detencions que s'estan fent de persones vinculades a l'organització, promoció d'aquestes d'aquestes convocatòries i indicacions sobre com s'ha d'actuar, com s'ha de llançar un còctel molotov, com has d'anar vestit, on has d'anar i tal, no són russos, ni molt menys, són persones joves, alguna d'elles menor d'edat, com és el cas aquest de Lleida, i la Guàrdia Civil informava aquest migdia que havia detingut l'organització de blocos Espanya a València. Vull dir que no sé què voten aquests nanos, els que siguin majors d'edat, jo no sé què voten, però el resultat final, al marge de que políticament beneficia el relat de l'ultradreta, és el que és.

Sí, però a dia d'avui no sabem quin és el propòsit d'això. Sí, però ja aparenteu, com a mínim, puc estar molt equivocat, però ja a diferents ciutats i a diferents llocs d'Occident. Un mateix patró de comportament que busca provocar el caos o com a mínim això és una hipòtesi. No és que surti aïlladament una persona lleida que se li acudeix fer això i de cop i volta tothom l'imita. Això està passant simultàniament a molts llocs i com a mínim crec que és una hipòtesi de tenir en compte en l'actual context geopolític. Però insisteixo, no ho sabem. No sabem res, no tenim la informació per afirmar això. Però pensar que això són quatre joves que ideen això i se'ls acuta a tots fer-ho alhora a tot Occident, també trobo. Poc estrany, com a mínim, no?

No, no, jo el que parlo és del resultat final, perquè si dius les convocatòries són iguals que les que s'havien fet a París fa dues setmanes, o sigui, els cartells són els mateixos, l'estètica és la mateixa i tal, però en el cas de París, en marge que el resultat final fossin els saquejos venia precedit d'unes mobilitzacions importants per la banda del sector educatiu, de joves protestant per la situació del sistema educatiu, manifestacions a les quals s'assumen diferents col·lectius amb les seves pròpies reivindicacions, i després tenim aquesta derivada final, que és la violència, els estralls i el sabotatge

de botigues. Però no sé si és una derivada final o una cosa independent que s'incrusta.

I per tant, si és una cosa independent que s'incrusta. No, no, que si no et dic, però que venia, diguéssim, sota aquest paraigües, per entendre'ns.

Aquí també teníem un ambient, diguem, amb el tema de la Mari Carmen, l'habitatge, els estudiants molt mobilitzats. No, però aquí no hi ha aquest

paraigües de mobilització com el de França. Que hi hagi persones acampades a sol o a plaça Catalunya, que al final el que fan és posar unes tanques per seguretat d'ells mateixos, ja t'indica que no hi ha una reivindicació política darrere d'això. I el resultat és el que és. I és no sé quantes botigues destrossades, telèfons venuts a Agualapop i polseretes lluïdes per TikTok.

Sí, sí, sí, però per això veia que era molt important distingir una cosa de l'altra. Però a França no tenen res a veure aquests saquejos, que hi ha hagut també de manera molt bestial, amb les manifestacions. No tenen res a veure.

No, però hi ha manifestacions al carrer i la manifestació deriva al final, deriva o no, o sigui, acaba en paral·lel o deriva, no ho sabem, en aquesta situació de violència. Aquí, aquesta situació de violència del dissabte passat a Barcelona no ve enganxada en una manifestació per

la vivenda ni ve enganxada en res. A la convocatòria ho podia semblar. A la convocatòria semblava que s'anava. No era una convocatòria de massacrejar.

Hi havia moltes convocatòries i la.

En els grups de xarxes socials va començar com una convocatòria per protestar per l'habitatge, l'estat de l'educació, etcètera, Els últims dies ja era més anem a saquejar perquè

aprofitarem i podem entrar a les botigues. Una cosa era el flyer de la convocatòria i un cop tu entraves als canals de Telegram i després als grups de WhatsApp, ja veies que allò no era una convocatòria, era una protesta, perquè t'estaven indicant com anar a les botigues.

Dissabte no hi havia cap pancarta. No hi havia una mobilització ideològica, diguem-ne.

Sí, però Blocus França, per dir-ho d'alguna manera, quan ells convoquen entre ells, no crec que sigui tan diferent. El que passa és que hi ha unes mobilitzacions i ells s'incrusten, aprofiten i llavors fan els saquejos. L'intent que aquesta espurna arribi a Espanya i a altres països d'Occident es fa amb el propòsit inicial i després és una altra cosa. Veurem què és el que passa demà,

si és que passa alguna cosa, perquè ara mateix el dispositiu policial està preparat i per tant veurem si al centre de Barcelona hi ha alguna convocatòria o no, o si en canvi es traslladarà a un altre punt o a un altre dia en el calendari. Queda un minut i mig per arribar a les 4 de la tarda, queda un minut i mig per començar la tarda de Catalunya Radio, però ja podem saludar el Francesc Garriga. Garriga, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Tinc una sorpresa per tu a l'antena i una altra fora de l'antena. Ai. La de fora de l'antena. No m'agraden molt les sorpreses, eh? M'agradarà molt. Doncs la de fora de l'antena és de menjar. Ah, llavors ens entendrem ràpid, tot i que serà difícil que aquí Pere Rosiñol està intentant una segona ronda de fricandó. Jo crec que ja l'hem aconseguit. Aquí tenim postres. Molt bé, avui no tenim fricandó. Panellet car. Ah, home, car, eh? Amb pinyó d'aquí, no aquell pinyó de fora horrorós. Hi ha gent de l'equip del programa que demana si és només per mi la sorpresa o si és per tot l'equip.

És per tot l'equip, però és edició limitada.

Val. O sigui, que en teniu pocs.

El primer que arriba I el programa La Sorpresa es diu. No et diré com es diu, però és un presentador d'aquesta casa que és víctima d'abús a casa seva per part de la seva filla. Carai. Carai. I no em donaràs més pistes, eh? Les inicials són B-S. I l'abús es practica a TikTok. Carai.

A les 4 de la tarda, això. A la tarda. Denuncia sempre. Molt bé, molt bé. Doncs escolta'm, de seguida a la tarda de Catalunya Ràdio amb aquesta sorpresa del Francesc Garriga. Tornem dilluns a partir de les 2. Bona tarda a tothom.