Catalunya nit, de 21 a 22 - 31/08/2026

Com i quan s'acabarà la crisi de Ceuta? L'agost sí que ja s'acaba i Pedro Sánchez comença el curs polític amb aquesta ferida social i humanitària oberta. Ara vol que Felip VI visiti aquest enclavament tan sensible en les relacions amb el Marroc. L'agost s'acaba, sí, també, amb una notícia trista i inesperada. Ha mort l'actor Francesc Garrido als 56 anys. Bona nit, són les 9.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Doncs de seguida passarem pels carrers de Ceuta. Allà hi tenim el Miquel Jarque. Ja ha pogut parlar amb alguns dels vora 5.000 immigrants que el govern espanyol diu que encara són a Ceuta en situació irregular.

Le está preguntando a este chico que si se van a quedar en la calle, en la playa, o pronto los van a poder llevar a la península. Ceuta, unida, jamás será vencida. Ceuta, unida.

El malestar continua creixent a la ciutat autònoma mentre Pedro Sánchez diu que el Marroc no va tenir res a veure amb l'entrada multitudinària de persones, però ha anunciat una visita de Felip VI a Ceuta de conseqüències incalculables. La monarquia marroquina sempre ha reclamat en accionar-se Ceuta i Melilla. Entrevistarem el vicepresident de Ceuta i posarem la mirada experta del periodista i col·laborador d'aquest programa del Catalunya Nit, Xavier Mas de Xaixas.

A les portes del curs escolar no sabem si el primer dia hi haurà classes als centres públics perquè sindicats de mestres i conselleria a una setmana vista continuen sense acostar posicions. Però si hi ha un tema que ho canvia absolutament tot és la irrupció de la intel·ligència artificial a les escoles. La pregunta és quin ús han de fer els menors, qui els ha d'ensenyar com utilitzar-la i com comprovaran els professors quan la feina està feta per la màquina. Segons la nova norma del Departament d'Educació, els menors de 14 anys no podran utilitzar-la. I dels 14 als 18 anys hauran de tenir una autorització dels pares. Però les famílies saben gaire res de com fer servir la IA. ¿És possible tenir-ne un control fiable? En parlarem amb el responsable de l'Associació de Directors de Centres Escolars, AXIA.

Aquest era un dels últims papers que va fer l'actor Francesc Garrido dalt dels escenaris. Avui s'ha mort sobtadament als 56 anys. Potser el recordeu també per les pel·lícules Smoking Room, Mar adentro o la Ciutat dels Prodigis, i també va tenir papers destacats en sèries de televisió, com Sé qui en eres i Estació d'enllaç. Qui el va dirigir diverses vegades en els últims mesos a Glenn Larrigan Rose i al Mestre i Margarita va ser l'Àlex Rigola, i parlarem a tocar de tres quarts de deu del vespre.

En crònica internacional ha estat un miratge ben bé estival l'aturada dels bombardejos entre els Estats Units i l'Iran, perquè, si més no, en les darreres hores s'han intercanviat atacs per primera vegada des del mes de juliol. I una cosa porta gairebé sempre a l'altra. El preu del petroli ha tornat a pujar. I en aquest context avui avancem que demà el govern espanyol ampliarà les bonificacions al gasoil. Us ho explicarem a tres quarts d'onze.

I el que potser també pujarà serà la cotització de Shane, la marca de moda ràpida, en diuen fast fashion també, que finalment ha trobat una borsa que la vulgui fer jugar, però amb una valoració molt més baixa de l'esperada, uns 23.000 milions d'euros. A Nova York i Londres no ho va aconseguir per l'opacitat de la seva gestió, que genera tants recels també a la Unió Europea, i perquè la Xina volia mantenir també un cert control. Finalment, demà surt a borsa a Hong Kong, Però el que havia de ser la consegració d'un gegant global no és tan evident.

I a partir de les 10 parlarem d'un adeu en clau esportiva.

Messi, bueno, es superlativo, no tiene comparación. Y en la selección lo dio todo. Jugó el último Mundial y llegó a la final y lo dio todo.

Bueno, o sea, Messi en la selección es de admiración absoluta, es un mortón por Argentina, un agradecimiento absoluto a él.

Messi fue para mí lo más grande que hubo.

És el protagonista Leo Messi, que s'ha acomiadat avui de la selecció argentina. No hi jugarà mai més després de guanyar el Mundial de fa 4 anys i arribar a la final aquest any. A l'Argentina, Joan Biosca, molt d'agraïment. Sí, agraïments,

ídol nacional aquí a l'Argentina. La selecció de futbol es queda sense líder i s'obre ara una nova etapa de gran incertesa. Messi ha estat el gran motor de l'Albiceleste. Programes especials aquí a l'Argentina, els canals de notícies i edicions també especials, els diaris digitals.

Gràcies, Joan. Després hi tornarem a Buenos Aires. Parlarem també amb Toni Padilla. Avui és dilluns, té secció esportiva, que torna com a col·laborador del Catalunya a nit. I més titulars també tindrem del món dels esports amb en David Huach.

Sobretot pendents d'aquest Barça-Rayabé de Cano, que ha de començar ara a dos quarts de deu al Camp Nou, partit de la tercera jornada de Lliga. I el Barça amb tres canvis, el seu 11 titular, les entrades a la defensa de Koundé i Christensen. I d'Olmo al mig del camp amb aquest equip de Hans i Flick. Joan Garcia a la porteria, Koundé, Gobercí, Christensen i Esparta a la defensa, Bernal, Olmo i Pedri al mig del camp i amb la Míriam, el Rafinha i Gordon a la davantera. La transmissió, com sempre, a la TTT de Catalunya Ràdio en un enfrontament que des de la grada fins i tot podria veure ja el brasiler Gabriel Jesús, que ha de passar la revisió mèdica i demà s'oficialitzarà el seu fitxatge pel Barça.

Molt bé, doncs en parlarem a passades les 10 en punt de la nit. Efectivament, encara hi ha un compte enrere en el mercat de fitxatges en el món del futbol. Fem ara també un avançament del temps. Gemma Puig.

Doncs començarem el mes de setembre una miqueta com hem acabat aquest agost, amb estabilitat, com a molt aquest dimarts, amb algun ruixat molt puntual al Pirineu. I aquesta calor que continua avui, les màximes han arribat als 35-36 graus. Demà repetiríem aquesta xifra i fins i tot al llarg d'aquesta setmana la temperatura encara anirà pujant una miqueta més.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Les 10 i 7 minuts, l'ambient a la ciutat autònoma de Ceuta es va tensant dia a dia. Ha passat un mes de l'entrada irregular d'uns 72.000 immigrants i la ciutat continua trasbalsada. El govern espanyol diu que encara hi ha 5.000 migrants i més de 2.000 d'aquests serien menors. La majoria malviuen a les platges i als turons de Ceuta. Mentrestant, a les últimes hores, s'han multiplicat les manifestacions en contra de la presència dels marroquins i subsaharians que hi van entrar a. Fa un mes. Anem cap a Ceuta, en directe. Allà hi tenim els nostres enviats especials, en Miquel Jarqué i en José Antonio Rodríguez, del control tècnic. Miquel, bona nit. Molt bona nit, Manel. On ets ara? Quin ambient s'hi respira, per aquí? Doncs mira, ara soc al barri d'Otero,

aquí entre cases de militars, ja l'antiga farinera de la ciutat. Estava enmig de ruïda, van començar a fer unes obres i els veïns. Que volen obrir un centre d'assistència a immigrants i s'hi manifesten ara mateix en contra. És una mostra d'aquest ambient d'olla a pressió, amb manifestacions matí i tarda. Aquest dilluns, per exemple, amb policies, bombers i sanitaris que denuncien col·lapses, segons ells, als serveis que presten. Rajit Eshibi és de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils i fa aquesta crida a la calma.

La situación ahora mismo es de calma tensa, reitero ese llamamiento a la calma, tenemos que evitar un estallido social y pedimos desde AUGC a todos los actores políticos y sociales que lancen mensajes de calma, entendemos que la ciudadanía está inquieta, yo como ciudadano estamos viviendo una situación muy difícil, pero es el Estado de Derecho el que tiene que actuar.

Al carrer, musulmans i cristians de Ceuta coincideixen que els ha alterat la convivència i tothom critica l'exasperant lenta gestió de l'administració, aquí donen bàsicament la culpa a l'Estat. Tampoc ajuda que en paral·lel la Fiscalia ha comunicat que des que va començar la crisi migratòria a Ceuta s'han registrat 23 agressions sexuals, 5 de les quals són violacions. El Ministeri d'Igualtat avui confirma que hi ha 8 homes investigats, 4 espanyols, 3 magribins i un belga.

Miquel, heu pogut visitar algun dels centres on es reben els migrants?

Què hi heu pogut veure? Clar, són centres com el que suposadament s'havia de fer aquí, al barri Albirreidotero. He estat al barri del Príncipe. Realment són instal·lacions molt senzilles. Montat en un polio esportiu per líders locals, doncs aquest matí veia com acollia desenes, centenars de nenes i dones, algunes embarassades, I, bàsicament, amb ajuda d'alguna ONG, però també dels veïns. S'ha parlat amb l'Ahmet, que se n'ocupa, és un líder local.

En mi barrio la gente se ha portado conmigo fenomenal. La gente ha sido muy solidaria. Me puede llevar, tengo ropa, tengo comida, me traen cosas, me traen productos.

Avui aquestes noies i dones han estat traslladades a la hípica de Ceuta, també, amb el malestar dels veïns fent-se manifest als carrers. I mentrestant, en altres centres com a la Loma Colmenar, hi ha hagut el derull entre els immigrants que esperen poder entrar a un punt d'assistència per poder, si més no, recollir una bossa de menjar.

Situació complicada i cada hora que passa segurament més. Moltíssimes gràcies, Miquel Jarqué i José Antonio Rodríguez, en directe des de Ceuta. Molt bona nit.

Aquesta és una crisi que va començar fa just un mes. De fet, s'acaba el mes d'agost i comença avui el que es considera el nou curs polític encara amb aquesta ferida social i humanitària oberta. Avui ha reaparegut Pedro Sánchez per donar inici també d'aquest nou curs polític. Ho ha fet en una entrevista a la cadena SER. Allà el president espanyol ha deslliurat el Marroc de qualsevol responsabilitat de l'arribada multitudinària de persones de l'últim dia de juliol.

Yo desde luego no veo ninguna información por parte ni de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado ni tampoco del Centro Nacional de Inteligencia que alumbre alguna duda sobre la participación

de las autoridades marroquíes. De fet, fa un pas més i assegura que aquesta entrada de milers de persones a Ceuta es va coure a les xarxes, a les xarxes socials, i que Rússia i Israel hi són al darrere.

Es que el Servicio de Acción Exterior Europea ha dicho que efectivamente hubo redes rusas e israelís que propagaron estos bulos y que atacaron al gobierno de España y a los gobiernos europeos en un tema muy corrosivo como es la lucha contra la migración irregular.

Els acusa, ja ho sentim, d'alimentar un efecte crida entre els migrants escampant mentides, com ara que la frontera estava oberta i que no hi hauria devolucions. Anem en directe a Madrid. Dani Sainz de Aja, bona nit. Sabem si Rússia i Israel han respost a aquesta acusació de Pedro Sánchez.

Sí, i ho han fet per negar qualsevol responsabilitat. Ho ha dit tant el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, com el ministre d'Exteriors israelí, que acusava Sánchez de mentir descaradament per tapar, ha dit en un tuit, el fracàs de la seva gestió. Sánchez insinuava en aquesta entrevista a la cadena SER que Israel el castiga per la seva defensa de Gaza i que Rússia intenta desestabilitzar Europa amb la immigració, però des del PP Borja sempre hi veu excuses.

Pero a la vez que dice que están investigando lo que ha pasado, afirma que la responsabilidad es de Rusia, de Israel, de Elon Musk y de las fake news. Solo le ha faltado culpar a Franco.

I socis com Sumao Esquerra lamenten que Sánchez haja exculpat del tot al Marroc.

De fet, en aquesta entrevista Pedro Sánchez ha llançat diversos missatges que a nivell diplomàtic tenen també les seves conseqüències. El primer és aquesta acusació, ara ho explicàvem. L'altre és un anunci que ha fet d'una visita del rei Felip VI a Ceuta. És una visita que per part de Zarzuela no està confirmada encara i que no agrada en principi el rebat. Dani.

Sí, Sánchez ha anunciat que Philip VI anirà a Ceuta i Melilla, dos territoris que la monarquia a la huida reivindica. Ho fa per no semblatou davant del rei del Marroc. Ni Aznar ni Rajoy es van atrevir a desafiar el país veí amb una visita del rei, llavors de Joan Carles I. L'última va ser, de fet, de Joan Carles I l'any 2007 amb Zapatero. Creo que se dan las condiciones, los argumentos, las razones para que el jefe del Estado visite por fin, después de 20 años, Ceuta y Melilla. I com deies Agnès, ni Sánchez concreta quan serà, ni tampoc la Casa Reial ho ha confirmat. Sánchez sí que s'ha reunit avui amb el rei, confirmant fons de la Moncloa, que en marquen aquesta trobada en les que fan habitualment.

Aquesta entrevista a la SER ha estat la primera vegada que Sánchez ha fet balanç d'aquesta crisi que s'ha desbordat. Ara estem a l'espera que comparegui dijous al Congrés, però Dani, expliquem, en aquesta entrevista ha fet cap autocrítica?

Doncs no, no ha reconegut cap error, ni que el CNI va fallar en preveure la tragèdia, ni que els seus ministres Robles i Marlaska s'hagin contradit, ni tan sols que el govern espanyol va reaccionar tard, com el critica l'oposició, o que ell hagi estat desaparegut, com també li han retret per haver estat de vacances. He trabajado y he descansado, y he estado con mi familia, y yo creo que eso es un derecho que evidentemente también tenemos los políticos. I no s'atreveix ni a preveure quan acabarà la crisi, però sí que repeteix que esgotarà la legislatura.

Doncs moltíssimes gràcies, Dani. Seguim parlant de Ceuta, i de fet ho fem des d'allà, perquè podem saludar a aquesta hora el vicepresident del govern de Ceuta, és Alejandro Ramírez. Senyor Ramírez, buenas noches. Buenas noches. Se cumple hoy justo un mes desde esta entrada masiva de migrantes en Ceuta. ¿Cómo está la ciudad a día de hoy?

Bueno, la ciudad sigue estando en una situación muy complicada. Es decir, como bien conocéis, los pasados 30 y 31 de julio, en la ciudad entraron de manera irregular más de 80.000 personas. Esa es la población que tiene Ceuta de manera habitual. Y aunque efectivamente al poco tiempo abandonaron voluntariamente un número muy importante de personas, en la ciudad aún quedaron en torno a unos 10.000, 12.000. Es decir, a día de hoy es increíble que después de un mes el gobierno aún no tenga. El Gobierno de la Nación no tenga la cifra de cuántas personas entraron y cuántas personas siguen estando aún en la ciudad. Personas, pues imaginaros, ¿no? Que sin dónde alojarse, sin poder cubrir sus necesidades básicas, deambulando por las calles, generando esa sensación obvia de. De inseguridad para los ciudadanos ceutíes y bueno, ya han pasado 30 días y aún lo que llama mucho la atención o lo que es incomprensible es que aún exista ese plan de devolución de todas estas personas a su país de origen.

El gobierno da la cifra de 5.000 personas, ¿les parecen pocas? Es decir, que está rebajada esta cifra.

Bueno, como digo, la cifra no se conoce aún, lo cual nos parece un poco incomprensible. La fecha en la que estemos con un país como es España, con los medios que dispone una cuarta economía de la Unión Europea, no se ha capaz todavía de determinar cuántas personas quedan en la ciudad. Pero vamos, hacia cifras objetivas, a día de hoy la media de alimentos o comidas que se dan en una zona muy específica de Ceuta, que no es toda Ceuta, que es en la zona de la playa del Trampolín, que está muy cerca de lo que es el entorno del centro de estancia temporal, se están dando en torno a 4.700, 4.800 comidas. Después, en la zona de Los Montes se dan en torno a unas 1.000 comidas, sin contar todas esas personas que deambulan por barriadas y por diferentes zonas y el centro de la ciudad. Y sin contar también el número de menores no acompañados, que las cifras actualmente de registrados son unos 1.400 aproximadamente, pero sabemos que esa cifra se va a incrementar en torno a los 2.000, 3.000 aproximadamente. Si sumamos esas cifras que está dando de manera objetiva en base a las comidas que se están ofreciendo por las diferentes organizaciones. Sin ánimo de lucro, pues si sumamos las diferentes cifras que ha dado, pues estaríamos hablando en torno de unas 8.000, 9.000 personas que aún siguen estando en nuestra ciudad. Con lo cual, esas cifras de 5.000 es una cifra que consideramos que aún es baja, pero bueno, pero realmente las cifras lo de menos, porque un territorio como Ceuta, ya si tenemos en cuenta esas 5.000 que dice el presidente del gobierno, dicen diferentes miembros de su equipo de gobierno, es una cifra muy, muy elevada para un territorio. Y representa casi un 8% de la población, lo cual es una barbaridad.

Uno de los puntos de tensión ha sido encontrar sitios para alojar o para acoger en primera instancia a estas personas para luego poder hacer un triaje, intentar localizar a sus familias. ¿Están vías de solución a este problema? ¿Hay sitios para acogerlos?

Bueno, es que yo no considero que sea un punto tampoco de tensión. Es decir, aquí de un primer momento hay que tener claro, como decía, que 10.000 personas es el 12% de la población de Ceuta. Es decir, es que no hay emplazamientos en Ceuta, un territorio de 19 kilómetros cuadrados, una densidad de población creo que la más alta prácticamente del territorio. No hay sitios para poder albergar a tantas personas. No obstante, sí es cierto que se han ido habilitando diferentes espacios, sobre todo en el extrarradio, en zonas donde no se genera aún más tensión. A las barriadas de nuestra ciudad, puesto que hay que recordar que llevan 30 días con miles de personas deambulando todas las noches y todos los días por las diferentes barriadas, y claro, a una barriada que tiene esa presión durante aproximadamente ya 30 días, incrementarle esa presión con la incorporación de un campamento de otras 1.000 o 1.500 personas, eso va a generar una tensión. Que creímos que no era aconsejable. Y se han ido habilitando por diferentes espacios, en el extra radio, en zonas donde no tengan esa presión, como digo, en las barriadas, pero. Como estoy diciendo, Ceuta es que no tiene capacidad física para poder albergar tantas personas. Además, obviamente, todos conocemos que no es un régimen cerrado. Es decir, son campamentos donde estas personas irán a comer, irán a dormir, tienen cobijo y asistencia, pero después también quieren que no estén en régimen obviamente de libertad. Con lo cual, esa presión adicional a un entorno. De vecinos que ya llevan aguantando y sufriendo esta situación durante 30 días, creíamos que no era lo más conveniente. De ahí que estén buscando emplazamiento en el extranjero, pero en Ceuta, como digo, es muy complicado o casi imposible poder albergar esas 10.000 personas

en diferentes espacios. No sé si ha podido escuchar hoy las palabras del presidente Pedro Sánchez y si está más tranquilo ahora.

Bueno, la verdad que no. Me han preocupado algunas declaraciones. Es decir, la que más me ha preocupado creo que en algún momento se ha referido como que no era capaz, por así decirse, de asegurar al 100% la seguridad de la frontera de Ceuta y con Marruecos. Creo que lo que más, de todo lo que ha podido comentar, creo que lo que más sensación de inseguridad genera es una población. Es decir, que el presidente del gobierno no sea capaz de. De asegurar con rotundidad que esto no va a volver a ocurrir, yo creo que es algo que a los ceutíes nos genera, aparte de indignación, también tristeza. Tristeza en el sentido que, como dijo él en sus palabras cuando vino el pasado 31 de julio, 30 de julio, de que se había violado la integridad territorial de España. Creo que es un hecho que en los últimos años de democracia creo que no ha ocurrido en la primera vez y se tiene que declarar como Seguridad Nacional. Esta situación yo creo que es muy grave, que no se salga con rotundidad aún después de 30 días con un plan concreto de protección de nuestras fronteras, sobre todo la protección en la parte de Ceuta, en la parte de España, en la parte de Europa, y no dejar al final como hasta la fecha. Esta frontera, la llave, por así decirse, de apertura y cierre en manos del país vecino. El país vecino que ya no es la primera vez, ya nos pasó en mayo del 21 y ha vuelto a utilizar, por así decirse, a la población para la invasión que se produjo en nuestra ciudad hace aproximadamente ya un mes.

Acaba de usar ahora esta palabra, invasión. ¿Usted ve detrás al gobierno de Marruecos, a diferencia de lo que dice el presidente Sánchez?

Bueno, es que aquí lo que hemos vivido en primera persona. Es más, yo puedo poner un ejemplo muy directo. Es decir, la noche del día 30 yo estuve en la frontera del Tarajal con otros compañeros de gobierno. Ya había pasado esa avalancha o esa invasión, esa ocupación que se produjo de manera muy abrupta, donde ha habido lamentablemente muchísimos fallecimientos, ya de una manera más tranquila, pero de una manera más tranquila, y en ese momento por la noche cruzaban todo tipo de personas, me explico. Es decir, mujeres con niños en brazos, gente joven, gente adulta, gente muy mayor, que cruzaba bordeando la playa a la altura del espigón, Y yo estuve presente y la autoridad de Marroquí no es que no actuara, es que estaba en un actitud totalmente pasiva, incluso colaborando a veces para que hasta el último que decidió pasar por la frontera durante esas 48 horas a Ceuta, cruzó la frontera sin ningún tipo de. Ya no solamente de alguna actitud disuasoria, sino por lo menos decirle, mira, no podéis hacer esto, ¿no? Eso no se produjo en ningún momento, con lo cual un movimiento de 80.000 personas, que es toda la población de Ceuta, en una zona tan limítrofe con la ciudad como era la zona de Castillejos, Tetuán que a simple vista se puede observar movimientos, si no las autoridades marroquíes no colaboran de alguna manera o no hacen su trabajo de alguna forma, yo creo que es prácticamente materialmente imposible que lo que se produjo el pasado 30 de julio se hubiera llevado a cabo.

¿Se está rompiendo la convivencia entre ceutíes, entre musulmanes y cristianos de la ciudad?

No, es decir, eso es algo que Ceuta es algo ya que es histórico en nuestra ciudad, es decir, Ceuta es un pueblo, una ciudad que la convivencia entre diferentes culturas es nuestra razón de ser. Es cierto que estos últimos días, y ahí está el ejemplo, han venido algunos grupos, grupos de ultraderecha y radicales de algunos puntos de España muy puntuales, pero la ciudad respondió al momento, es decir, aquí había una concentración después de esos altercados que se han visto en televisión, sobre todo en la playa del trampolín, al día siguiente una convocatoria también pacífica por parte de los ciudadanos de Ceuta, que nos estamos manifestando prácticamente todos los días, y al día siguiente la que se convocó un horario menos tarde nuestro no se suspendió automáticamente, es decir, la ciudadanía decidió suspenderla al objeto de que había todavía referencia de que seguía habiendo en la ciudad todavía personas que iban a tener actitudes violentas. Eso se controló, se canceló además de manera inmediata y aquí seguimos todos unidos y esperemos que el próximo día 2, que tenemos una macro concentración en la ciudad, pues todas ceutas, todas ceutas. Salga a la calle y reivindique que nuestro país nos defienda ante esta situación.

Es el vicepresidente del Govern de Ceuta, Alejandro Ramírez. Gracias por atendernos. Buenas noches. Buenas noches. Muchas gracias a todos.

Aquesta és una crisi, la de Ceuta, que té moltes ramificacions. I avui Oriol Junqueras, el president d'Esquerra Republicana, que ha passat pel matí de Catalunya Ràdio, ha obert la porta a acollir algunes de les persones emigrades que estan a Ceuta. Ara bé, ha posat sobre la taula que Catalunya no pot anar assumint immigrants sense límits.

Davant d'una nena de 13 o 14 anys que està en una platja, doncs és evident que si podem ajudar, doncs hem d'ajudar. Ara, al mateix temps, això no pot ser il·limitat. Ni Catalunya ni ningú no pot acollir infinitament.

Mentre que el Partit Socialista ha instat Esquerra a no caure en la temptació dels discursos d'extrema dreta, Junts els ha retret que Gabriel Rufián insulta el partit cada cop que alguns dels seus dirigents diuen alguna cosa similar al que avui ha dit Oriol Junqueras al matí de Catalunya Ràdio. Bé, És una crisi, hem dit, que és política, però que sobretot és social i humanitària. És una situació ceuta que té molta complexitat amb tot el pes de la història. I avui hi posa la seva mirada experta el periodista Xavier Mas de Xaixàs.

Espanya hauria de compartir Ceuta i Melilla amb el Marroc, és el més lògic. L'estat espanyol no pot fer-se càrrec d'una frontera explosiva. Assumir la defensa d'aquesta frontera implica fer tot el que Espanya no vol fer, és a dir, contenir amb murs, policies i soldats, la llau de persones que volen una segona oportunitat davant una vida que no els va bé. L'estat espanyol no ha volgut embrutar-se les mans. Durant anys ha ignorat les peticions de les forces armades i la policia, que demanava més recursos. Pensava que el Marroc faria la feina bruta. I tenia raons per creure-ho. És el seu principal soci comercial i a Espanya viuen un milió de marroquins. Les relacions entre Madrid i Rabat són molt bones. Sobretot des que fa quatre anys, Espanya va deixar de donar suport a l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Espanya ha acceptat que el Sàhara sigui una colònia marroquina, a canvi que el Marroc sigui un mur contra la immigració. Però el Marroc és un país massa complicat per ser de fiar. Les relacions estan viciades pel colonialisme i el franquisme. Espanya va tenir un protectorat al nord del Marroc fins al 1956. Va ser al Marroc on el general Franco es va formar com a militar, on va aprendre a ser un dictador. Espanya ha de compartir la sobirania de Ceuta i Melilla amb el Marroc. És la solució més pràctica. La immigració és un as a la mànica del Marroc.

El pot fer servir sempre que vulgui per pressionar Espanya i la Unió Europea. Treure-li és el més intel·ligent. El Marroc no podrà negar-se, estarà agraït. Espanya esdevindrà un estat postcolonial. És una bona targeta de presentació per anar pel món. A Espanya no li cal el domini territorial de Ceuta i Melilla per controlar el sud del Mediterrani. D'això s'encarreguen els americans a Rota i els britànics a Gibraltar. Per això també està Frontex, l'agència de fronteres de la Unió Europea. Ceuta ha posat en evidència la feblesa de l'estat espanyol per defensar les seves fronteres. Però, sobretot, ha demostrat que Espanya no pot desactivar les iniciatives desestabilitzadores que es fan virals a les xarxes socials. I això és encara més preocupant, perquè hi haurà més. Els joves africans encara intentaran alçar l'Europa, o molt millor. La llau migratòria ha desbordat el govern espanyol. Pedro Sánchez no sap què fer. Cumplir la llei l'obliga a un procés molt lent de clivatge i devolucions. Ceuta és una olla de pressió. La crisi és una llosa més sobre un Sánchez que s'ofega. Perdre el control d'un territori com ha fet ell és una sentència de mort per a qualsevol governant. No sé com podrà mantenir-se en el poder. El PP i Vox esfreguen les mans, però Ceuta també serà un problema quan governin. La madura que han promès els obligarà a embrutar-se les mans, és a dir, a violar els drets humans, a governar des de la amoralitat.

Per això, haurien d'empassar-se el seu nacionalisme i renunciar a les darreres possessions espanyoles al nord del Marroc. És el més sensat. Espanya no necessita la nostàlgia imperial que Ceuta i Melilla simbolitzen.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Un minut i arribarem a dos quarts de deu. L'altre gran argument informatiu d'aquesta estrena de la nova temporada del Catalunya Nita el trobem en l'arrencada del curs escolar, que serà dimarts que ve, i serà operar amb una novetat important a les aules, i és que el govern ha anunciat restriccions en l'ús de la intel·ligència artificial. Xell Garriga, bona nit. Bona nit. De quines restriccions estem parlant?

Doncs que els menors de 14 anys no podran fer servir l'AIA a l'escola i els alumnes d'entre 14 i 18 ho podran fer, però necessitaran una autorització de les famílies. Els detalls de què podran fer i què no, no el sabrem, però fins a finals del mes de setembre, que és quan el Departament publicarà el nou manual d'instruccions pels centres educatius.

És una mesura que s'inclou dins del pla de digitalització responsable, que recordem que el curs passat ja va prohibir l'ús dels mòbils a primària i a la secundària.

Exacte, i aquesta nova normativa està tenint ja opinions contràries. Des de la Fundació Equitat.org, la IA Orozco adverteix que amb aquestes restriccions de la responsabilitat d'ensenyar als nens a fer servir la IA recaurà directament en les famílies i no totes estan preparades per portar aquest pes i això pot crear també una bretxa entre els alumnes.

El que estan mostrant proves com ICILS és que les competències digitals per fer un ús crític de la tecnologia són molt menors en entorns de desafavorització econòmicament. I en canvi, Hugo Cardillo,

director de l'escola La Parellada, confia que serveixi per evitar problemes legals i que els mestres puguin continuar liderant així el contacte entre els menors i la IA.

El que està intentant el Departament d'Educació

El que està intentant el Departament d'Educació és endreçar una mica tot el que és aquest ús i mirar quines restriccions legals hi ha i quines implicacions pot tenir determinats usos que s'estan fent.

Hem sentit, per tant, dues veus amb matisos importants sobre l'aplicació d'aquesta nova normativa que regularà l'ús de la intel·ligència artificial a les aules. Encara en volem afegir una altra de mirada, és la de Jordi Satorra, que és president de l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya. Bona nit. Hola, molt bona nit. No sé com valoreu que els menors de 14 anys directament no puguin fer servir la intel·ligència a les aules i el fet que a partir dels 14, entre els 14 i els 18, s'hagi de fer servir una autorització dels pares.

Bé, nosaltres al principi ho vèiem bé, perquè bàsicament el document que la Conselleria està ficant damunt de la taula, que segurament estarà a finals de setembre, Tot i que la web diu que estarà a l'octubre, és una versió, una actualització d'un document del 2024 que ja està penjada a la pàgina, al portal de Centri. Per tant, el que nosaltres veiem és que l'ús que n'estan fent l'alumnat, encara més o menys, és que és un ús abusiu de, diguéssim, simplificar coses que abans s'havien de fer, quan s'hi feien a casa, s'havien de fer més o menys les alumnes de forma individual, i ara és un talla i enganxa del que fa. Amb l'aplicació d'intel·ligència artificial que utilitzen. És a dir, no hi ha aprenentatge tal com s'està utilitzant ara i al batxillerat tampoc això sembla que sigui la millor opció. És a dir, quan demanes un resum abans podies saber que el podien fer, ara ni que el demanis demà és igual, perquè tot el que es fa a casa acaba sent copiat i això no porta res en positiu a l'educació. De fet, els últims estudis parlen que tenen un 20% més de nota. I llavors, quan fas un examen sense tots aquests dos usos, baixa un 20% la nota. Per tant, nosaltres veiem bé que es reguli. I torno a dir, no veiem ara mateix que això sigui una prioritat educativa.

Clar, però n'hi haurà prou? És a dir, perquè ara ens assenyalaves que aquest document, de fet, està penjat el 2024 com a recomanació per part de la Conselleria d'Educació. Han passat només dos anys, però són un món, tota una vida, diríem, si parlem de la intel·ligència artificial. N'hi haurà prou perquè en els centres educatius trobeu. Recursos per frenar aquest ús que ens deies que és d'ús fraudulent i que efectivament no els aporta gran cosa.

Sincerament, on estem ara secundària, sobretot, és en aquest primari grec que no cal dir fer-ho si. S'han de fer tot in situ. És a dir, s'ha acabat de donar una tasca que t'arribarà feta de casa. Tot això ja no serveix de res perquè el resultat és evident que qualsevol ho pot veure, que allò ja no ho està fet per un alumne, per la tipologia moltes vegades, per la simplificació. És a dir, tot el que nosaltres abans estem canviant, estem tornant a posicions més conservadores en el sentit de dir que necessitem verificar que el procés d'ensenyament i aprenentatge és. L'oportunitat que l'alumne ho faci a l'aula amb un ordinador o a casa, nosaltres veiem que això és una distorsió. I quan fem una validació sense intel·ligència artificial, sense l'opció de la informàtica, que per molt que tu intentis que no puguin tenir accés, sempre se n'acaben sortint, al final acaba sent un frau. Per tant, com que això ho hem d'evitar, el que hem de fer és garantir que l'ensenyament i l'aprenentatge funcionin i que el que nosaltres estem ensenyant els homes ho estan aprenent. I això vol dir que moltes de les coses que van ser fent fora de les hem de fer in situ a l'aula. Això vol dir que hi ha temes i es gasta més temps en fer unes proves per poder verificar exactament el que estem fent. I això és trist, però la resta és veure si està corregint. Coses que ha fet la intel·ligència artificial i que no han aportat sovint ben poc als alumnes. Estem parlant amb Jordi Satorra,

president de l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya. A pocs dies que comenci el nou curs escolar. De fet, avui s'han presentat les novetats del proper curs. Ja hi ha hagut les primeres conseqüències. Recordem-ho del fiasco que explicàvem abans a l'estiu de les proves PISA. El Departament ja ha tallat, de fet, els primers caps. La consellera Ester Niubeu ha destituït el número 2 de la conselleria i ha obert expedients disciplinaris a un al càrrec i a dos funcionaris més. Niubeu ha admès que el Ministeri els va advertir fins a set vegades que s'estaven excloent més alumnes del compte i que, malgrat tota aquesta informació, sembla que no va arribar als centres públics. Per tot plegat, la consellera n'ha acabat exculpant els directors. Maria Costa, bona nit. Bona nit, sí.

Qui entomarà la nova secretaria general després de la destitució de Teresa Sambola serà Marta Clari, és psicòloga, clínica infantil i pedagoga social, que fins ara era gerent de l'àrea de drets socials, salut, cooperació i comunitat a l'Ajuntament de Barcelona. La consellera Ester Niubó ha admès que el caos en les proves PISA va ser una cadena d'errors. El més greu, com explicaves, Agnès, que el Consell Superior d'Avaluació de Catalunya va fer cas omís de les set advertències que va fer l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa, se'ls avisava que s'estaven excloent de les proves un 23% dels alumnes, quan el topall, recordem, era de només un 5%. La informació, però, no va arribar als directors del centre. Avui sí, la consellera Niubó ha entomat així el mea culpa.

Les persones que tenien el deure de coordinar aquestes proves i supervisar-les no van estar a l'alçada. I torno a exculpar els directors i directores dels centres educatius que van fer les proves. La responsabilitat està en el departament i així ho assumim, perquè el sistema no ha funcionat com hagués hagut de fer-ho.

Qui són els tres expedientats, Maria? Són un al càrrec del departament,

a qui s'atribueix una falta lleu, seria un perfil més polític, i dos funcionaris més per faltes greus que formaven part del Consell d'Avaluació. Cap d'ells continua això, sí, treballant en actiu. Gràcies, Maria.

Jordi Satorra, finalment la consellera ha estat clara avui exculpant els centres de tota la seva responsabilitat. Esperaven aquest moviment?

Nosaltres vam quedar una mica estorats quan al final de juliol la consellera parlava que la hipòtesi primera era una confusió de les direccions i vam dir que la nostra hipòtesi era que la informació que s'havia donat era imprecisa i que havia mancat el seguiment per part dels órganos competents. I això és el que avui han reconegut. Per tant, satisfacció que les direccions no havien estat fent una mala praxis, sinó que havien estat actuant d'acord amb la informació que tenien i sense la precisió necessària i sense que ningú els atengués la resta d'aquest. Si havien arribat set missatges i no es va fer cas, doncs és sorprenent. Sí, sí, certament. Entenem que l'aconsellera actuï i fa ser el que consideri més escallent per restituir una mica la o en nom del departament, en aquest cas.

Una última pregunta. Confia que dimarts podrà començar el curs escolar amb normalitat?

No, no treballem en aquest supòsit. Per desgràcia, la sensació que et traslladen els docents, tot i que a l'estiu sempre és més de desconexió, és que estem una mica on estàvem. Estem on estàvem i això és difícil, perquè fins i tot hi ha arguments que et fan servir alguns companys. Per exemple, Quan se parla d'una fixació d'uns diners, sembla que sigui una quantitat elevada, però si l'IPC està al 2% és una cosa, i si està al 4,5% o al 5%, aquests diners no són iguals. I tot plegat es genera confusions i aquest núvol que tenim al damunt, aquest malestar. Que està molt justificat per mil motius, no hi ha un horitzó. És a dir, tenim recursos, sí, però no tenim una radiografia de si són tots els recursos necessaris i si en quatre anys arribarem a tenir els recursos necessaris. No tenim aquest horitzó definit i això no esborra aquest malestar. Això, una mica, els sindicats jo crec que ho saben, avui mateix també ho han estat comentant, i estarem una mica així. Jo crec que en aquest cas els sindicats van a remolc del malestar dels docents, que s'expressa de moltes maneres. Per tant, és una sensació estranya, és trista, perquè al final tots volem treballar en unes condicions millors, però sobretot el que volem és un servei públic i un servei de qualitat, que és el que tots pretenem, i necessitem més recursos dels que arriben. Però estaria bé tenir-ho determinat, perquè així sabríem tots on som, si som suficients, si estem al 30%, si estem al 60% del que fa falta, o estem encara més lluny de bosc. És una llàstima que si no hi ha canvis reals i efectius que van en la línia de la millora de les propostes de més recursos, ara ja no crec que sigui una qüestió de més diners ni més que sempre estan benvinguts, però no és el cas. Jo crec que el debat ara aquí és com tenim aquests recursos per fer front a la realitat que continua sent desbordant. Segurament el resultat d'aquests PISA, si els tenim. Potser ens permetran veure la magnitud de la desigualtat, perquè si en un 23% d'alumnes exclosos encara estem malament, voldrà dir que la situació realment és complexa. Per tant, és necessari tenir aquests resultats per poder determinar on som, perquè si no anem una mica per intuïcions.

Gràcies, Jordi Satorra, president de l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya. Segur que continuarem parlant en les pròximes setmanes, veurem com acabaran tot. Gràcies per atendre'ns. Bona nit.

Moltes gràcies a vosaltres. Bona nit.

Cinq minuts i arribarem a tres quarts d'onze. Un mes després dels últims atacs, els Estats Units i l'Iran ja hi tornen a ser. Han reprès les hostilitats. Washington ha bombardejat una illa a l'estret d'Hormuz i ha causat dos morts. El règim persa s'hi ha tornat atacant bases nord-americanes a la zona. L'acció ha fet pujar el preu del petroli. Nandu Zanoguera, bona nit. Hola, bona nit. Per què ara aquest atac?

Doncs mira, la Casa Blanca assegura que és una cosa precisa, ha definit l'acció com a limitada. Això ha passat a l'illa de l'Arak, a l'estrat d'Ormus, i allà es veu que hi ha unes instal·lacions amb llançacohets que la Casa Blanca ha volgut destruir. Es troba, recordem, aquesta illa, l'estrat d'Ormus, que és un lloc molt estratègic, l'Iran ha contraatacat, com sol ser fer sempre, apuntant interessos nord-americans a la zona, i en aquest cas han estat bases situades a Jordània i als Emirats Àrabs.

En aquest conflicte és molt fàcil perdre's, perquè en les declaracions de Donald Trump no saps mai si estem en fase de negociació o no. Estan congelades ara mateix o avancen aquestes negociacions entre l'Iran i els Estats Units? Tu mateix ho has dit,

tot és molt confús sempre. A nivell pràctic, sí sabem que no estan avançant en res. L'Iran, de fet, torna a repetir una vegada més que està obert a una solució diplomàtica, però, per si un cas, també deixa anar una amenaça. Sentim Massoud Pesaskihan, que és el president iraní. No busquem la guerra. Aquest ha estat el nostre missatge al món fins ara. Tot i això, davant una agressió, no ens quedarem de braços plegats. Som capaços de donar una resposta decisiva. I tram ha tornat a les amenaces i en aquest cas la cadena de Fox New ha dit que bombardejarà fort el país, per tant, tornarem a entrar en aquesta dinàmica d'amenaces, segurament.

Clar, hi ha gent que ho pateix molt directament, però indirectament això arriba molt més enllà, perquè aquest episodi torna a influir a les nostres butxoques, també. D'entrada, hem estat pendents del

preu del petroli, ha tornat a pujar, s'ha enfilat més de 90 dòlars al barril Brent, i ara haurem d'esperar, com sempre, si això acaba impactant a la benzina, als suministraments, aquest tipus. De coses.

I ens temem que sí, però ja ho veurem. Gràcies, Nando. Gràcies a tu.

Sí, Putin i Modi s'han reunit en el marc d'aquesta cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai que té lloc al Kirguistán. I, de fet, la guerra d'Ucraïna, com deies, és un dels grans temes que han planat en aquesta primera jornada d'aquesta cimera, d'aquesta plataforma creada ara fa 30 anys que estan utilitzant aquests països encapçalats sobretot per la Xina per mirar d'imposar la seva idea d'un món multipolar davant l'hegemonia occidental. I el més destacat, com deies, ha estat el to que ha fet servir Narendra Modi. Per exigir a Putin que aturi el conflicte a Ucrania en una trobada bilateral.

Cada dia que continua la guerra, la humanitat fa un pas enrere. Hem de passar d'una guerra interminable a la fi de la guerra,

al cessament de les hostilitats.

Clar, Putin s'ha limitat a respondre a Modi, que ja estan treballant, i després ha estat el portaveu del Kremlin, Dmitry Peskovsky, entre passadissos, a Bishkek, s'ha encarregat de deixar clar que si les negociacions de pau estan encallades és només per culpa d'Ucraïna, que això en el llenguatge de la diplomàcia russa el que vol dir és que si Zelensky no accepta les condicions russes continuarà amb la invasió del seu territori.

Cristina, l'altra qüestió és que Putin també s'ha reunit amb Xi Jinping, però el líder xinès ha evitat referir-se en públic a la guerra d'Ucraïna. Això vol dir que li dona suport?

Clar, hi ha moltes evidències que sense l'ajuda de la Xina, que li proporciona tecnologia, suport financer, Vladimir Putin no podria continuar amb aquesta guerra d'Ucraïna. Però alhora també hi ha alguns indicis que Pekín podria estar avisant al Kremlin que no es cali encara més en aquest conflicte. De fet, en les últimes setmanes van ser molt significatives també les paraules del president del Kazakhstan, Kassimzhomar Tokayev, quan li va dir al president rus que ningú entenia l'origen d'aquest conflicte, ni tan sols els veïns de Rússia, i que ja potser havia arribat l'hora de congelar-lo. És molt interessant perquè mai abans cap soci del Kremlin s'havia atrevit a lliçonar Putin cara a cara d'aquesta manera. A més, va dir-li textualment que havia rebut molts senyals i, segons els analistes, aquests senyals provindrien tant d'Occident com també de la Xina. Molt bé, gràcies Cristina.

Bona nit. Bona nit.

3 quarts d'11, Mar Güell, tenim altres notícies començant també recorrent el món, eh, internacionals.

Sí, ens hem de fixar d'entrada en el Nepal. Els equips de rescat busquen, contra rellotge, supervivents de la riuada sobtada de fa 5 dies en diversos túnels d'una central hidroelèctrica de la zona. En les últimes hores n'han rescatat més de 200 en vida i es calcula que encara n'hi ha més de 600 atrapats, Vicent Missot. Sí, en les tasques hi participa l'exèrcit i s'estan fent explosions controlades per accedir a les zones afectades. L'últim balanç oficial eleva a 940 els morts en la catàstrofe i encara hi ha uns 4.000 desapareguts. Prop de 600 són estrangers i en les últimes hores han continuat les evacuacions, justament com ens explicava Nayyan Pogharela, responsable d'una agència de viatges a la zona.

Evacuats tots els estrangers sants i estalvis. Al meu grup hi havia tres espanyols, dos italians i una noia belga. Ara ja hem arribat tots a Katmandú.

Els treballs de rescat es fan enmig de les amenaces de noves inundacions, ja que dos llacs del Tibet estan a punt de desbordar-se i, segons la televisió xinesa, hi ha glaceres al voltant de l'àrea afectada en risc de despreniments. A Suís s'han detingut uns sospitós pel tiroteig en una festa reifa. Aquest país, la policia albètica ha anunciat que el detingut és un individu de 43 anys de nacionalitat suïssa. Les autoritats no han avançat cap possible motiu de l'atac, tot i que per ara creuen que l'autor és una sola persona. Els fets van passar en un hipòdrom prop de Zúrich aquest cap de setmana. El tiroteig va matar una noia italiana de 22 anys i va deixar també 5 ferits. I també ens hem de fixar en Xipre. Allà, un jutjat ha enviat a presó preventiva durant 3 dies el capità, el director de la navillera i 7 tripulants de l'embarcació que ahir es va enfonsar al nord de l'illa Oriol Pujadó.

Si l'accident ha provocat la mort de 8 persones, encara es busca una vintena de persones més desaparegudes del naufragi. El tribunal acusa els 9 detinguts d'homicidi per imprudència i negligència. Aquesta embarcació, que feia uns 40 metres de llargada, cobria la línia que uneix el nord de Xipre amb el port de Tastu, a Turquia. La majoria dels passatgers eren turcs.

I tres mesos després de la declaració d'emergència sanitària al Congo pel brot de bola que castiga aquest país, la barrera dels contagis ja supera les 6.000 persones i s'han comptabilitzat 3.000 morts.

El focus principal continua a la regió d'Itúri, però la malaltia ja s'hauria estès a 6 regions més del país i la manca de recursos està complicant el restreig de contactes. Ho explica Manel Rebordosa, d'Intermonoxfam, que tot just acaba de tornar d'Itúri. La gent acaba tenint

por perquè veu que estan passant coses rares al seu voltant en temes de gent que s'està morint sense cap pausa. Tenen la sensació que s'intenta ocultar. Aquest rebut anal als centres de salut continua vigent. I ara això es veu una mica agradat amb la tornada a l'escola. Els pares no volen portar els nens a l'escola perquè també tenen por.

El brot està causat per la variant Bundibugio sense vacunes ni tractaments específics. Això sí, ja hi ha dues vacunes en desenvolupament.

Tot sovint us expliquem els problemes per accedir a un habitatge. Doncs bé, atenció a l'avís que han fet avui des de la Cambra de Comerç de Girona. A les comarques d'aquesta demarcació l'oferta de lloguer s'ha reduït un 40% en 3 anys i això també perjudica algunes empreses. Es troben amb dificultats per trobar treballadors. Girona, Maria Rovira.

Les dificultats d'accés a l'habitatge per la reducció d'oferta de lloguer incideixen en la mobilitat dels treballadors i limiten les opcions d'algunes empreses per cobrir determinats llocs de treball. Ens ho explicava el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega.

La necessitat de ser competitives i l'única forma de ser-ho és facilitant l'accés, entre altres coses, precisament això, a l'habitatge, perquè possibilita que els treballadors tinguin mobilitat i tinguin accés a uns preus més baixos en aquests moments, perquè, evidentment, tot això ha suposat una reducció important de l'oferta.

Algunes empreses ja intenten trobar solucions i miren d'oferir opcions d'habitatge en el mateix moment de l'oferta de treball.

I Sarajevo, la capital de Bòsnia i Herzegovina, serà l'anfitrió en el novembre de la tercera trobada entre municipis catalans i palestins que col·laboren per la reconstrucció de ciutats palestines. Ho ha anunciat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que és de visita institucional a l'Europa de l'Est, Alba Barbosa.

Aquest projecte, Districte 11, pretén millorar els serveis públics i la planificació de la reconstrucció de ciutats en guerra, segons ha concretat Jaume Collboni.

I el que farem és que en el proper mes de novembre farem la trobada tècnica de tots els cooperants palestins i barcelonins i catalans aquí, a la ciutat de Sarajevo, justament per fer un homenatge a aquells que van estar a la resistència i a la reconstrucció de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. Després de Sarajevo,

l'alcalde de Barceloní viajarà cap a Polònia i Ucraïna.

I Josep Montero, líder d'Ocasgras, es farà la selecció de la banda sonora del Piru Musical de la Merceda aquest any, que es farà el 27 de setembre a la platja de la Nova Icària. El músic farà una proposta eclèctica, oberta a diversos estils i sensibilitats i amb una presència destacada de la música en català. Aquest és el quart any que un artista o grup fa la tria dels temes del Piru Musical. Fa dos anys ho va fer Rosalia i l'any passat el Zestopa.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

És la veu de l'actor Francesc Garrido, sens dubte el nom propi de les notícies de cultura. Avui, malauradament, hem sabut que ha mort als 56 anys de manera sobtada aquesta matinada a causa d'un infart, segons ha confirmat a Catalunya Ràdio, fons de la família Garrido. Ha estat un dels grans noms del teatre i el cinema catalans i també va tenir papers molt destacats en sèries de televisió, Montse Pujol.

Sí, format en l'Institut del Teatre, va participar en pel·lícules com Barcelona 1714, Mar adentro, La pel·lícula de la nostra vida, Smoking Room, L'adopció, La ciutat dels prodigis o Balandrau, entre moltes altres. En teatre va formar part de l'elenc del Mestre i Margarita, de Glen Garry i Glen Rose, totes dues sota la direcció d'Àlex Rigola i en veu baixa d'Owen McCafferty. El 1998 va rebre el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per l'heroi i molt soroll per a no res i va tenir dues nominacions als Gaudí. També va obtenir la Bisnaga de Plata a Màlaga per la seva interpretació a Smoking Room de Roger Wall. En una entrevista el 2014, Francesc Garrido expressava amb aquestes paraules el que per a ell significava la interpretació.

Penso que sortir en escena, ja no et digo igual quan t'estan rodant en una pel·lícula, jo penso que és un acte de responsabilitat. En escena, per mi, que és quasi sagrat, ho és. Llavors, òbviament, hi ha hagut molts més a Londres, als Estats Units, que hauran fet aquest paper. La responsabilitat és pensar, hòstia, ara jo, com faig això, no? Que estigui per semblant, que la gent ho entengui.

El president Salvador Illa ha lamentat en un missatge a X que amb la mort de Garrido es perd un dels grans actors catalans que ens deixa, afegeix, grans interpretacions pel record en el teatre, en el cine i la televisió. I en una entrevista a Trescat Info, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Culell, ha lamentat la seva pèrdua i ha qualificat Garrido com un gran company de professió.

Un actor molt versàtil, podia fer tant sèries de televisió. Com pel·lícules, l'hem vist aquest any passat a pel·lícules que batiran a premis l'any vinent he llegit també que tenia diverses coses per estrenar tenia projectes de teatre també era un gran actor.

I el director Roger Gual, en declaracions també a Catalunya Ràdio, ha tingut unes emotives paraules cap a l'actor desaparegut.

Tornar a treballar amb el Francesc després de tants anys, això sí, d'aquells regals que et fa la professió. Perquè més enllà del gran actor que sempre ha estat i que tots coneixem i hem vist la seva feina, és d'aquelles persones amb què era fàcil treballar, era un plaer, realment. I tenia una manera d'estar davant de la càmera que era molt especial. No necessitava cridar l'atenció. Sabia escoltar, sabia mirar, hi havia veritat, hi havia intel·ligència.

Aquests últims mesos havia rodat una sèrie al costat de David Verdaguer i Enric Auquer a les hordes de Marcel Barrena, que s'estrenarà l'any que ve.

Doncs podem saludar ara una persona que el coneixia molt bé, que havien treballat molt. Àlex Rigola, director de la sala Hairbreak Hotel de Barcelona. Bona nit. Bona nit. Àlex, el recordem, res fa ben poc, dirigit per tu, al mestre i Margarita i a Glenn Clark i Glenn Rose, ja a la Heartbreak Hotel. Com valores la figura de Francesc Garrido?

Doncs era un actor molt intens, amb molta vida pròpia, que jugava, com deia ara el Roger Walls, sentia per aquí, amb la veritat, era un actor que si algo admiraves d'ell és que. No hi havia representació del que feia, sinó que estava, jugava en viu, jugava en veritat. Suposo que actuar amb ell, actuar davant d'ell, era tot un repte, perquè sempre t'acompanyava, doncs sempre estava viu. I aquesta era la seva característica, que tu, que tot el que feia, fins i tot les coses que podrien ser més formals, estaven plens de vida però l'altra faceta seva és que darrere de les caixes escèniques tenies una gran persona una persona que a més a més amb els anys havia madurat i que s'acceptava molt a si mateix. I que t'acompanyava, et donava grans lliçons de vida sense saber-te de fer grans demostracions. Era un líder, un líder de companyia, però en cap moment necessitava imposar cap tipus d'autoritat, sinó que amb el seu propi exemple de com fer i d'aquesta responsabilitat. El Francesc feia una funció, aquell dia abans, com tants altres actors, no feia res més. Tot es preparava per aquella hora i deu minuts que feia de funció. Era un bon company, era un molt bon company. Difícilment trobaràs algú que te'n parli malament, perquè era d'aquelles persones que era molt apreciada per la professió.

Ell, el sentíem ara fa poc, parlant d'aquest acte de responsabilitat que representava per ell actuar, tu ara ho descrivies com s'entregava a cada obra i suposo que això et feia també anar-lo a buscar. Deus tenir molts records amb ell.

Sí, sí, perquè no es podia separar la feina de la seva pròpia humanitat. I una altra característica d'ell és que li agradava a la gent jove amb nous projectes. Estava contínuament recolzant projectes que potser econòmicament no li aportaven gran cosa, però emocionalment li arribava molt. Se sentia molt ple d'ajudar a nous talents que anaven apareixent tant en la part escènica com en la part cinematogràfica.

Aleix Riola, t'agraïm molt que ens hagis atesa en una nit com aquesta. Moltes gràcies. Gràcies, bona nit.

Tres minuts i mig i arribarem a les deu de la nit. Haurem de parlar de l'arrencada de la temporada literària de tardor, carregada de novetats més que mai, perquè llegirem des de la distopia de Laura Agosta, els llibres intimistes de Cari Santos o Maria Climent. Marc Ruiz, bona nit. Hola. Comencem amb els més matiners,

els que arribaran abans. El de la mallorquina Laura Gosc, el preu de néixer, publicada per Proa, planteja un dilema moral en un món futur on una persona ha de morir perquè neixi una altra. Vull de la casa és el nou títol de Care Santos, on parla sobre l'absència i la memòria, la dita columna. Cristina Genevat, coneguda com a tramaturga, devora ara en literatura amb Sorra, una de la llibertat a través del relat entrellaçat de la veu de tres dones, que va guanyar el Premi Los Somni, el nou talent literari, i que publica La Magrana. I a l'octubre, què destaques? Maria Climent, l'autora de la clamada Gina, que explora a punt de no retornar l'esgotament de la vida en parella i els alts i baixos de la maternitat i la vida familiar. El publica l'altre editorial. I Dolores Redondo publicarà en Planeta, totes les nits, totes les ciutats, on un escriptor és sospitós d'una sèrie de crims idèntics que descriu

el seu últim llibre. Destaquem algun nom internacional. De fet, n'hi arriben moltes, eh? De novetats internacionals. Va, fem una tria.

Ian McEwan, per exemple, que, a què podem saber, fa un joc metaliterari al voltant d'un poema perdut, publicat per Anagrama. Patrick Radden Kiffey, conegut per llibres d'investigació, com no diguis res, presenta ara El fill de l'oligarca. I, atenció a aquest nom, Nelio Biedemann, de només 23 anys, que és l'autor revelació europeu de l'any, presenta Les Art, una novel·la èpica sobre tres generacions d'una família durant el segle XX. Gràcies, Marc, molt per llegir.

És marca de la casa, ja ho sabeu, aquí al Catalunya Anil, la previsió del temps la fem a partir d'una cançó que escull la nostra meteoròloga Gemma Puig. Bona nit.

Bona nit. Com has fet la tria, Gemma? Doncs mira. Avui hem fet aquesta tria de la cançó que es diu The Same, de Verdi, perquè demà podríem dir que l'única cosa que canviarà serà el mes, perquè demà encetarem el setembre, però tindrem gairebé el mateix tipus de cel, la mateixa temperatura, per tant, encara aquest setembre. Començarem amb aquesta calor que ens ha anat acompanyant aquests dies. Avui les màximes més altes han arribat als 36 graus i algun valor de 33, 34 graus. Demà repetiríem si fan o fa aquests valors més alts i tornarem a tenir un dia molt estable. És a dir, que al matí sí que hi haurà alguns núvols baixos a la façana litoral, Camp de Tarragona, Terres de l'Iber, podria deixar-se escapar alguna gota, moltes estones de sol, i a la tarda, també com avui, algun ruixat. Molt, molt puntual, molt poqueta cosa. Per tant, canviarem el mes, però no canviarem gaire res més.

Doncs sí, el setembre començarà com acabem l'agost, i demà et tornarem a tenir aquí. Gràcies, Gemma. Bona nit.

Bona nit. I'm tired of helping you out.