Catalunya nit, de 21 a 22 h - 02/11/2026

Plega el cap de gabinet del president Salvador Illa, Eduard Ribas, investigat en una causa sobre contractes públics irregulars a Esparreguera, al Baix Llobregat, en el període en què en va ser alcalde. És una informació que acabem de saber. Albert Prat, bona nit.

Què tal, bona nit. Si és notícia d'última hora, dimiteix la mà dreta i principal assessor del president Salvador Illa, a qui un jutge de Martorell li té l'ull posat a sobre per la seva presumpta implicació en una trama de malversació quan ell era alcalde d'Esparreguera. Fa 10 mesos que els Mossos van requisar el mòbil a Eduard Ribas, però fins ara el president li havia mantingut la confiança en una nota a la qual acabem de tenir accés. Ribas diu que plega per evitar qualsevol ombra de dubte, però manté que ha actuat sempre dins la legalitat.

Gràcies, Albert. De seguida ho ampliem. Bona nit. Són les 9.

I a aquesta hora també estem pendents d'un accident a l'A2 que ha provocat una vintena de ferits. Tenim una unitat mòbil allà. Xavier Cussó, Oriol Pujador, bona nit. Oriol, quina és la situació ara mateix?

Què tal? Bona nit. Doncs ara comença la lenta retirada dels equips d'emergència, que durant uns minuts, aquest vespre, han estat treballant aquí. Especialment el que han començat a retirar-se són els bombers, quan ja s'han acabat aquestes tasques d'excarceració. Recordem-ho. Un vehicle de grans dimensions, un camió que portava una viga, ha fet la tisora, ocupa tres carrils, el del mig, el de la dreta i la sortida d'aquesta autovia a dos. Una dezena de vehicles han acabat impactant contra aquest camió. Hi ha una persona ferida crítica.

Doncs sapiguem també si està tenint afectacions en la circulació del trànsit. Equip viari, Txell Garriga, bona nit. Molt bona nit.

Doncs en aquest punt, a Sant Andreu de la Barca, hi ha un sol carril obert, com ens deia l'Oriol, direcció Barcelona. Això està provocant retenció, cua bastant compactada en uns dos quilòmetres. Comença ben bé a Castellbisbal. Recordem que està tallada la sortida 593, que és la sortida de Sant Andreu de la Barca, i per tant, vies alternatives a aquesta hora, AP7 fins a l'enllaç amb la B23 cap a Barcelona, o bé la Nacional 2 Antiga. Cinq dies després de l'accident dur de Renfe i Irio, proposen nous protocols de seguretat. Que quan fallin els sistemes de seguretat i hi hagi un altre tren al mateix tram de via entre dos semàfors, els maquinistes circulin a un màxim de 40 km per hora. És la primera proposta per reforçar la protecció en unes circumstàncies que, segons el ministre de Transports, són habituals. El sistema que va deixar de funcionar abans de l'accident ha registrat, recordem-ho, 170 incidències en el que portem d'any.

I el govern espanyol investiga si darrere els aldarulls de blocos a Barcelona hi ha la mà d'un estat o una organització estrangera. Ho ha posat sobre la taula el ministre d'Afers Extrangers, José Manuel Álvarez.

Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses, y que muy especialmente hay fuerzas externas, fuerzas de estados y fuerzas no estatales que buscan influir en nuestros momentos electorales.

Aquesta amenaça externa que no s'identifica també s'assenyala com a possible responsable d'un ciberatac avui a desenes de supermercats de països europeus. Què ha passat, Bruno Fortea?

Doncs que pirates informàtics han pres el control remot dels termòstats de neveres i congeladors. N'han apujat la temperatura i han fet malbé al menjar

que hi havia a dins. Tot plegat evidencia la vulnerabilitat d'alguns sistemes que estan connectats a internet. Els experts en ciberseguretat creuen que serà difícil esclarir exactament qui hi ha darrere d'aquests atacs contra supermercats europeus.

L'incident és similar al de França ara fa tres setmanes, que va provocar pèrdues milionàries. Qui hi ha darrere aquestes accions tan desestabilitzadores? És una nova forma de guerra anònima i dirà la seva l'expert digital, Janir Roca.

L'escriptora Eva Baltasar s'ha endut avui un dels premis literaris més destacats a França, és el Premi Médicis Etranger a la millor novel·la traduïda de l'any per ocàs i fascinació, que es va publicar en català l'any 2024. En parlarem amb ella en directe pocs minuts després de les 10, i també sentirem la seva editora, Maria Boigas, de Club Editor.

Trenc especialment que la literatura escrita

en català sigui premiada amb el Médicis, és que esta navideja és una revolució i un gol.

Venim de molt lluny i realment jo quan vaig començar a treballar en el camp liderat i en el monitorial, quan parlaves amb un editor francès de la Vingreda et deia no fem literatura patrimonial. Consideraven que la Vingreda era important per a nosaltres catalans i per a ningú més. Aquest camí s'ha fet i tot això fa que avui dia una autora catalana guanyi el menjar.

Doncs també hi afegirem la seva traductora al francès, l'Annie Batx. Ens ho explicarà la corresponsal a París, Isabel Galit.

I a les 10 també ens endinsarem a les últimes hores de campanya de les eleccions de mig mandat als Estats Units. Hi tenim el corresponsal Oriol Serra i també fa dies ja que hi és en Xavier Vilà. L'un i l'altre ens explicaran com ha anat l'últim míting de Donald Trump i com es viuen les eleccions a Texas, un estat on els republicans han governat des del 1988, però on la disputa avui és aferrissada.

Protecció Civil ha activat el pla inuncat per pluges intenses en les pròximes hores a les comarques de Barcelona i Tarragona.

Quan tenim aquests episodis així més intensos, tenim una altra mena d'avisos. Tenim avisos d'un nivell més elevat, ara estem en un nivell de 3 de 6. És que no s'espera que les pluges incideixin molt en un mateix punt. No tenim avisos de més de mitja hora.

Podem parlar, Gemma Puig, d'un canvi de temps?

Doncs sí, un canvi de temps que ja ha començat a arribar, perquè ara mateix aquests roixats ja descarreguen cap al camp de Tarragona, també freguen la costa central, Baix Llobregat, Barcelonès, de moment han caigut 11 litres a Tarragona, 2 litres a Viladecans, i sí, haurem d'estar pendents d'aquesta matinada i ben bé tot demà d'aquestes pluges intenses, sobretot en aquest sector, també de la neu al Pirineu, per tant aquest canvi de temps que anirà acompanyat de neu al Pirineu i sobretot anirà acompanyat d'un descens molt marcat de la temperatura.

I als esports, que destaquem Marc Andrés. Bona nit. Bona nit. Avui ha parlat Hans i Flick, també una i Emery, perquè demà el Barça rebrà l'Aston Villa al Camp Nou, a les 9 del vespre, en partit corresponent a la quarta jornada de Champions. També hem sentit avui Rafael Louzán, president de la Federació Espanyola, dient que veu factible el Camp Nou com a escenari de la final del Mundial de Futbol del 2030.

A les 10 tindrem més esports encara amb l'estil propi del Toni Padilla, que avui se centra en els esports joves, els esportistes joves, gairebé podríem dir de vegades nens i nenes, que guanyen les màximes competicions.

I a tocar de les 11, avui la punt final anirà a càrrec del periodista i escriptor Daniel Vázquez Sallés.

Catalunya a nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Són les 9 i 7 minuts. Comencem amb una notícia que hem sabut fa ben poca estona i és la dimissió del cap de gabinet del president Salvador Illa investigat per un presumpte cas de corrupció quan era alcalde d'Esparreguera, al Baix Llobregat. Eduard Ribas ha deixat el càrrec per decisió pròpia, tot i que fins ara al president li havia mantingut la confiança. Saludem en directe l'Albert Prat. Bona nit. Què tal, Manel?

Bona nit. Sí, és notícia d'última hora perquè la mà dreta de Salvador Illa s'aparta del càrrec 10 mesos després que la justícia el comencés a investigar. És un jutjat de Martorell qui li té l'ull posat a sobre per la seva presumpta implicació en una trama de malversació que bàsicament s'hauria dedicat a pagar a través de contractes públics les despeses privades dels directius d'una fundació que dona feina a persones amb discapacitat al municipi. Recordem que Ribas va ser alcalde d'Esparreguera durant 9 anys, abans que ella el fitxés com a cap de gabinet, i ja un cop al Palau de la Generalitat, a principis d'aquest any, els Mossos li van requisar el telèfon mòbil per fer un buidat dels seus missatges i també van entrar a les oficines de l'Ajuntament per copiar. Tot i això, aleshores, el president li va mantenir la confiança com a cap de gabinet i ara, 10 mesos després, i un cop s'ha aixecat el secret de sumari, atenció, és important aquest detall perquè tan bon punt es poden conèixer en qualsevol moment el contingut d'aquestes converses, el mateix assessor del president ha decidit dimitir per voluntat pròpia. En una carta del mateix Rivas, al qual acabem de tenir accés aquí a Catalunya Ràdio, ell manté que ha actuat sempre dins la lleialtat, seguint els valors ètics, però assegura que plega perquè cap ombra de dubte pugui interferir en el càrrec que ocupava des de l'inici d'aquest mandat. Rivas va presentar tècnicament la seva dimissió divendres i serà demà al matí en el govern que anomenarà el seu substitut. Li agafarà el relleu Xavier Mor, és l'actual secretari de governs locals i exalcalde de Pineda de Mar durant més de 17 anys.

Doncs aquesta és l'última hora. Eduard Ribas, cap de Gabinet del president Salvador Illa, ha dimitit del seu càrrec. Gràcies, Albert. Bona nit. Que vagi bé. Bona nit.

Cinq dies després de l'accident d'Urda, Renfe i Irio, les dues companyies involucrades en la tragèdia, proposen limitar a 40 km per hora la represa de la circulació quan ha caigut el sistema de seguretat. És una mesura que també ha reclamat el sindicat de maquinistes. Es tracta de nous protocols per evitar accidents com el de la setmana passada, en què recordem un AVE que circulava entre 160 i 200 km per hora va impactar contra un Irio que estava aturat a la mateixa via. Tot plegat va provocar 69 víctimes mortals. Carme Montero, bona nit. Bona nit. En quin punt estan aquests protocols? Doncs mira, aquesta possible mesura apareix en un document de Renfe en què es valora donar als maquinistes la consigna de no circular a marxa normal quan cau el sistema de seguretat. Però no és de moment una decisió ferma ni una instrucció aprovada. El que demanen les operadores és que, en cas de bloqueig del sistema LZB, com va passar a Toledo, El maquinista pugui reprendre la marxa quan el responsable de circulació ho indiqui i sempre a velocitat de marxa a la vista, una velocitat màxima de 40 km per hora. IRIO també ha demanat a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària que revisi els protocols en aquesta mateixa línia. Precisament aquest és un dels aspectes polèmics de l'accident, perquè el mecanista de l'AVE, que va impactar amb l'Irio, va rebre l'ordre de reprendre la marxa a velocitat normal. Això és aproximadament uns 200 km per hora. Les caixes negres diran a quina velocitat exacta anava el tren en el moment del xoc, però un informe de l'autoritat d'investigació ITAT apuntava que circulava a una franja entre els 160 i els 200 km per hora. D'instruccions errònies, Carme, entre centres de control i maquinistes se n'han donat també les línies convencionals. I algunes han acabat de manera tràgica, d'altres no. Doncs sí, mira, t'explicaré una de cada cas, segons dades de la Comissió d'Investigació d'Accidents. El 2019, una maquinista de 26 anys va morir a Castellgalí, al Bages, després que dos trens que circulaven en sentit contrari rebessin l'ordre de circular a marxa normal i no a la vista. En un altre cas, fa cinc anys, a Blanes, un tren va rebre una instrucció de superar un semàfor en vermell quan per la mateixa via en baixava un altre. En aquest cas, el maquinista ho va detectar a temps per evitar aquest xoc frontal.

Doncs a aquesta hora, quan falten tres minuts per un quart de deu, podem parlar ara amb Francisco Cárdenas, que és maquinista de tren i responsable de la UGT Renfe Catalunya. Francisco Cárdenas, bona nit. Bona nit. ¿Qué els sembla aquesta mesura plantejada per Renfe, també per Irio, de limitar a 40 km per hora si cau el sistema de seguretat?

Bueno, entendemos que es una medida de urgencia, que tiene unos buenos resultados a corto plazo, debemos investigar o debemos mirar más para darle la vuelta al sistema, pero como bien habéis dicho, oficialmente no hay nada, son medidas internas propias que tiene que aceptar el regulador, que es ADIF, y si lo acepta no habría ningún problema y los propios trabajadores, con la carta que se les ha enviado, pues a partir de ahora si tuvieran un problema no superarían esa velocidad y aunque tardarían más no habría ningún problema para solucionar. La situación de una pérdida de señalización o de acción de señales.

Es parla de 40 km per hora perquè és una velocitat que es diu que permet frenar a simple vista si el maquinista veu que hi ha algun objecte a la via o pel que motiu que sigui ha d'aturar-se perquè a gran velocitat necessita un tren molts metres o centenars de metres per quedar frenat, eh?

A ver, es normal, es decir, cuanto más velocidad, más distancia de frenado. No hay vuelta de hoja, es sencillo, ¿no?

Incluso con una diferencia, que nosotros vamos sobre raíles metálicos, con ruedas metálicas,

una fricción menor, es decir, el agarre es menor, según qué velocidades tenemos kilómetros de frenada. Pero sí que es cierto que a 40 km por hora la distancia frenada se reduce sustancialmente y se podría frenar en distancias muy, muy cortas.

L'altre dia el mateix ministre Òscar Puente va explicar que el sistema LZB ha fallat 170 vegades en un any. Per tant, si féssim la mitja seria que cada dos dies hi ha una fallada d'aquestes. Sí que reprendre la velocitat a 40 km d'hora pràcticament el que estaríem parlant és de deixar de tenir alta velocitat.

Bueno, no se acumulan a dos diarias o cada dos días, perdona. Es más cuando hay alguna incidencia meteorológica o algún problema,

cuando se acumulan muchas en un día. Entonces, bueno, pues las circunstancias no nos dan. Es una salida muy importante, los 40 km por hora.

Date cuenta que eso concretamente es hasta que tú coges

una señal o hasta que ves un semáforo, hasta que tienes presencia de un. De un semáforo que te indica cómo está,

lo cual viene a referirnos en el aspecto de que Sevilla tiene unos kilómetros, como se hizo en el año 90,

92, inauguró en el 92, pero estuvo de prácticas antes, tiene unos cantones muy largos, que hoy en día ya no se hacen. Eso en cualquier otra vía que haya en España nadie se plantea hacer unos cantones de 25 kilómetros. Entonces también otra

cosa que se podría hacer, aunque bueno, si estamos cambiando a RTMS, pero es reforzar. Con señalizaciones intermedias para que no haya ningún problema y el tren reciba información mucho más

rápido y pueda actuar de forma mucho más inmediata.

Per acabar, fins i tot el president del govern espanyol ha dit en un parell d'ocasions que s'ha trencat la confiança dels usuaris amb l'alta velocitat, amb el sistema ferroviari a Espanya. Els maquinistes ho esteu detectant, això, aquests dies?

Bueno, a ver, es normal que tanto viajeros como trabajadores tengan su resquemor, su temor. Nosotros tenemos muy claro que el sistema es bueno, ha funcionado durante

muchísimos años sin prácticamente problemas.

Y bueno, es normal, o sea, no tenemos un sistema

que cuando llueve o caen los litros a cada hora, que es una auténtica maravilla de litros, pues no se fastidie. Pero nosotros estamos preparados para eso, tenemos que actuar ante esas incidencias y bueno,

pues es lo que ha pasado durante años. Se ha hecho de una manera

que no ha habido problemas y esta vez sí que han sido las circunstancias excesivamente complicadas o concretas que han hecho que se produzcan los errores que han dado

motivo al accidente. Pero date cuenta que desde el 90, 92 que se inauguró, pero en el 90 que estaban haciendo prácticas, no ha habido prácticamente ninguna incidencia. Problemas sí, pero que se solucionan, que para eso están los trabajadores, tanto los maquinistas como los del centro, de gestión, puesto de mando, que dan las órdenes pertinentes y que tenemos unos protocolos bastante restrictivos. Que ahora se ha encontrado un defecto, un fallo, una posibilidad de.

Vayamos a por ello y hagamos todavía muchísimo más difícil que esto pueda volver a pasar.

Doncs és el responsable de l'UGT Renfe a Catalunya i també maquinista, Francisco Cárdenas. Gràcies per atendre'ns una vegada més al Catalunya Nit. Una abraçada.

Gràcies a vosotros. Socis de legislatura, partits de l'oposició i sindicats li reclamen que limiteixi, però Òscar Puente, per ara, resisteix. Txell Vallespí i Alba Barbosa, bona nit. Bona nit. Bona nit. Com serà aquesta compareixença? Serà a la tarda, a les 5, davant de la Diputació Permanent del Congrés, que és l'òrgan que substitueix el ple quan es convoquen eleccions i es dissolen les Corts. La petició de compareixença la va fer dijous passat el mateix ministre, després que diversos grups li reclamessin explicacions. No els va convèncer la versió de Puente a assenyalar en poques hores després del xoc mortal que s'havia produït per l'ordre inexplicable del centre de control de DIF que els trens afectats per la caiguda del sistema de seguretat reprenguessin la marxa normal. Però malgrat aquestes pressions que ha rebut d'uns i altres perquè assumeixi responsabilitats i plegui, fins ara el ministre ho ha descartat. Assegura que la seva manera d'assumir responsabilitats és donar la cara, continuar gestionant la crisi i aclarir qui ha passat. Pedro Sánchez li fa costat i considera que apartar-lo seria injust. Demà, doncs, sis dies després del xoc mortal a l'alta velocitat, hi haurà el primer cara a cara entre Puente i els grups parlamentaris. Començarà el ministre sense límit de temps i després intervindran els grups. Això serà a la tarda, però al matí el Consell de Ministres aprovarà un paquet d'ajudes pels afectats per l'accident de tren, Alba.

Sí, podran accedir tant els ferits com els familiars de les víctimes mortals. Aquest decret d'ajudes l'ha anunciat avui Pedro Sánchez des de Barcelona i ha concretat que inclourà agilitzar els mecanismes perquè les indemnitzacions es puguin cobrar sense esperar que s'acabin tots els tràmits administratius o judicials. Es duplicaran les quantitats de l'assegurança obligatòria que cobreix tots els passatgers, inclosa el mateix bitllet. Els ferits podran demanar una baixa laboral específica i es posaran en marxa oficines d'atenció a les delegacions i subdelegacions del govern espanyol de les comunitats autònomes on resideixen els afectats per evitar-los així haver de desplaçar-se fins a Toledo. Seran unes ajudes semblants a les activades a principis d'any per l'accident d'Adamuz, segons el president espanyol.

Probablemente el absolutamente prioritario en estas horas es el de la ayuda a las víctimas. Y por eso sí me gustaría anunciar aquí que mañana en el Consejo de Ministros aprobaremos un decreto basado en el escudo de ayudas que ya pusimos en marcha en el accidente de Adamuz.

Els detalls del paquet d'ajudes se l'explicarà demà el ministre de Transports, Òscar Puente, que també entregarà al govern espanyol un informe amb les informacions recollides fins ara de l'accident. I hem tornat a sentir Pedro Sánchez assumint que la confiança en l'alta velocitat està trencada. I per això garanteix que la investigació de l'accident comptarà amb tots els mitjans per aclarir les causes del xoc.

Nuestra principal obligación como gobierno de España es recuperar esa confianza quebrada por parte de los ciudadanos en la alta velocidad. Cuanto antes y cueste lo que cueste.

Ha afegit que la resposta a aquesta tragèdia ha de ser reforçar la inversió en els serveis públics. Gràcies, Alba.

El president espanyol haurà d'entomar demà les crítiques en una sessió a la Diputació Permanent que es preveu dura, amb més peticions de dimissió, Txell. Doncs sí, si tenim en compte com ha anat avui la precampanya electoral. El PP dona ja per enterrat el dol i ha pujat el to de les crítiques. El seu líder, Alberto Núñez Feijó, ha passat a l'atac frontal i ha carregat la responsabilitat de la tragèdia d'Urdà a Pedro Sánchez i a Òscar Puente.

Aún no han entregado todos los cuerpos a las familias y están con sondeos para ver si les perjudica o les beneficia electoralmente el cese del ministro. En estos momentos, decidir si cesas a un ministro por lo que te digan las encuestas te da el nivel moral de esta gente, que es ninguno.

Des del front ampli, la cap de files de la coalició pel 29 de novembre de Colau reclama un pacte d'estat a nivell ferroviari i insisteix que el ministre Òscar Puente ha de dimitir. Assumir responsabilitats polítiques és la millor manera de començar a reconstruir la confiança i també la confiança en el govern. Jo crec que és una qüestió exemplar que potser altres partits no han fet. Junts també vol que el ministre de Transports plegui. Esquerra s'esperarà veure què diu demà i, en funció d'això, farà una cosa o una altra. Vox va més enllà i apunta a la responsabilitat directa que hi té Pedro Sánchez. De moment, els únics partits partidaris d'esperar les conclusions de la investigació abans de demanar responsabilitats polítiques són Bildu i el PSOE.

Gràcies, Txell. Doncs justament la proximitat electoral és un dels elements que el govern espanyol estudia per determinar qui hi ha darrere del fenomen blocus. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha avançat avui que s'està investigant si darrere d'aquestes convocatòries violentes hi ha una mà estrangera o no. Maria Costa, bona nit. Bona nit. Què se'n sap?

Doncs no gaire cosa. Des de Barcelona, el Baris ha assegurat que el fet que aquestes protestes violentes que tenen un efecte desestabilitzador coincideixin amb l'ambient electoral, diu que els fa sospitar i que per això ho estan investigant.

Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses, y que muy especialmente hay fuerzas externas, fuerzas de estados y fuerzas no estatales que buscan influir en nuestros momentos electorales.

De sigui com sigui, al voltant del fenomen blocus, aquesta tarda hem tingut dues noves detencions.

Sí, dues noies menors d'edat de 14 i 17 anys del Maresme i el Bages. Les detingudes eren, segons la policia administradora, de diversos grups on es van promoure els actes violents i els saquejos a Barcelona. A l'espera del que la Fiscalia de Menors decideixi sobre aquestes últimes detingudes. Fins ara els magistrats han acordat 5 internaments en règim tancat, 32 llibertats vigilades amb prohibició d'assistir a manifestacions, 40 llibertats vigilades i per a dos dels menors no s'ha acordat cap mesura cautelar. L'advocada Anaït Arate, que defensa 35 dels menors detinguts, ha confirmat al matí de Catalunya Ràdio que no actuaven sota cap ideologia i que els tutors hauran de respondre dels saquejos.

La majoria no era molt conscients del que estava passant.

En paralelo, el jutge ha enviat a presó provisional comunicada i sense fiança el jove major d'edat de 21 anys, a qui van detenir a Cabrera de Noia dissabte acusat de ser l'administrador d'un perfil de TikTok, per on es va difondre un codi QR amb accés directe a un canal de WhatsApp on s'anima amb els saquejos i robatoris. 6 minuts i arribarem a dos quarts de deu de la nit. En un moment en què el govern ha situat com a prioritat l'accés a l'habitatge, les dades de l'Incasol constaten que els preus dels lloguers segueixen pujant, però també que ho fan per sota de l'augment de la inflació. Són dues cares d'una mateixa moneda. Rafael de Ribot, bona nit. Bona nit, Agnès. De quin augment estem parlant?

Doncs d'un 2,6% a les zones tensionades l'últim any. Segons les dades, com deies, de l'Incasol, extretes dels contractes de lloguer. El preu mitjà que es paga per lloguer ronda els 900 euros a les zones on hi ha un topall i, concretament, a Barcelona, és de 1.140 euros. Les dades estadístiques avalen que, des que s'aplica la llei d'habitatge, els preus han contingut. En dos anys la pujada ha estat just d'un 0,7% i a Barcelona el preu ha caigut al voltant d'un 4%. L'últim trimestre gairebé no ha pujat. Són xifres que contrasten amb l'increment de l'11% del preu que s'ha registrat als municipis on no hi ha topall. Pel que fa als contractes vigents, el segon trimestre marca un balanç positiu de 2.500 contractes, és a dir, s'han signat més lloguers nous dels que s'han destruït. Però aquesta també és una realitat que té dues cares. Sí, aquesta és la visió almenys que té el director de la càtedra d'habitatge de la Universitat en Robera i Virgili, Héctor Simón, que en una entrevista al Catalunya a migdia ha assenyalat que, a canvi de la contracció dels preus, els pisos són cada cop més petits.

Estan jugant a habitatges més petits, més cars, perquè el mèter quadrat ha pujat, i per tant, el juguer mitjà no baixa perquè el juguer sigui més barat, sinó perquè són més petits els habitatges que es juguen.

Simón també qüestiona que es pugui celebrar com un èxit el balanç positiu de contractes

del segon trimestre. Però si mirem, que és la dada que importa, en els darrers dos anys el saldo, els contractes que s'inscriuen nous a l'administració han baixat un 18%.

Més dades, les de l'Incasol constaten també que l'oferta de pisos que es lloguen no cau, a diferència dels contactes de temporada, que s'han ensorrat, literalment, han baixat un 40%. Ara, cada cop més propietaris opten per llogar habitacions.

Parlant del comportament dels propietaris, Rafel, s'havia alertat que el topall als lloguers faria que molts optessin per vendre els immobles. Ha estat així? Doncs mira,

la consellera de Territori, Sílvia Pané, que ha destacat que no, que que no es detecta aquest fenomen, però sí que s'ha aconseguit afirmar que canvia el perfil dels compradors.

Aquella matriu de compra que havíem vist en anys passats de grans fons comprant grans bosses d'habitatge, en aquests moments no s'està produint o s'està començant a retirar. I per això entenem que també hi ha hagut aquest efecte col·lateral que celebrem que també es produeixi a Catalunya.

El govern es felicita també de la contenció dels preus dels uguers, però reconeix que per aconseguir que baixin, recordem-ho, era que l'objectiu de la regulació s'ha de construir més habitatge públic.

Doncs la crisi de l'habitatge és precisament un dels eixos de la convocatòria de vaga general de l'11 de novembre, els sindicats majoritaris adverteixen que les més de 4.300 adhesions a la convocatòria són un pas decisiu cap a una vaga massiva, popular i capaç de paralitzar el país. Més de 3.000 delegats sindicals han participat avui en una assemblea per organitzar aquesta mobilització a Cornellà de Llobregat.

Els líders sindicals pronostiquen una jornada reivindicativa exitosa davant una realitat asfixiant. L'escenari, segons Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, l'encariment de l'habitatge, una inflació desbocada, beneficis milionaris de les grans empreses i precarietat salarial dibuixen un punt d'inflexió. Y la patronal tendrá que dejar de esconderse. Los salarios tienen que subir porque el coste de la vida está disparado en nuestro país y, en consecuencia, es absolutamente imprescindible que encaremos los salarios de acuerdo con los beneficios que están teniendo las empresas, que son extraordinarios. L'organització ha assegurat que ha rebut les adhesions de comitès i seccions sindicals a Seat, Volkswagen, Navarra, Nissan, Alstom, Siemens, Amazon Logistics, Renfe, Sindicat Ferroviari, Intersindical, Mercadona, Lidl, Alcampo, Zara, Telefónica, Indra, BBVA,

Santander o Eulen, entre d'altres empreses.

Fem ara una pausa per la publicitat, tornem de seguida i ho fem connectant a la 2 per saber l'última hora d'aquest accident d'un vehicle de grans dimensions que ha provocat una vintena de ferits. De seguida ho actualitzem. Catalunya Nit. Catalunya Reviu. Som Trescat. Som Trescat.

Busques una assegurança de salut per a tu i la teva família amb proves diagnòstiques incloses, amb urgències, amb intervencions quirúrgiques, amb accés als principals hospitals i tot sense copagaments? Estàs buscant Previsora General. Uneix-te a l'assegurança més completa des de 49 euros al mes. Informa-te'n a previsorageneral.com. Les guerres, els nous feixismes, la IA. Hem entrat en un punt de no retorn per la humanitat i el planeta? Emmy Internacional 2024 a la millor sèrie documental

de format curt. Punt de no retorn, de Raúl Gallego Avellan. Tercera temporada disponible a la plataforma 3CAT.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recoll la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Som Trescat. Som Trescat.

Acabem de sentir els senyals horaris de dos quarts de deu de la nit. I a aquesta hora volem tornar a la dos a Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat, on aquest vespre hi ha hagut un accident múltiple. Un dels vehicles implicats és un camió que portava una grua de grans dimensions. Hi ha una vintena de persones ferides. Última hora, unitat mòbil amb Xavier Cussó i Oriol Pujadó. Bona nit, Oriol. Quina és la situació a aquesta hora?

Bona nit. Bona nit. Aquí no diria que la situació està més controlada perquè l'afectació continua sent la mateixa que us explicàvem al punt de les 9 a la portada, però sí que vistosament, visualment, ja la situació ha millorat. Quan hem arribat nosaltres pels vols de les 8 del vespre, heu de pensar que hi havia un mar de llums de vehicles d'emergència perquè ja han arribat a treballar una dezena de dotacions dels bombers, 13 del CEM, diversos dispositius també dels Mossos d'Esquadra, tot eren llums blaves d'emergències a sobre de l'autovia. Ara el que queda és, doncs, unes 4 o 5 dotacions dels Mossos d'Esquadra que pràcticament el que estan fent és regular el trànsit, la postincidència, per entendre'ns, perquè els bombers ja han marxat, el CEM també ha marxat després que s'hagin evacuat totes les persones ferides. Ara mateix en el que es treballa és a netejar aquest espai i retirar els vehicles que han quedat més afectats. Penseu que el vehicle gran, aquest camió de grans dimensions que portava aquesta viga, circulava per l'autovia i pels motius que encara no coneixem o que s'estan investigant, en algun moment li ha passat alguna cosa i ha acabat fent el que es diu la tisora. El que en argot es diu la tisora que és que el remolc, ha acabat creuat sobre aquesta autovia i talla en aquests moments dos carrils dels tres que té i també una sortida d'aquesta autovia, la 594. Això ha fet que alguns vehicles que passaven en aquell moment també per l'autovia hagin impactat contra aquest camió, alguns han quedat literalment aixafats. La viga que porta el camió no ha arribat a caure del remol, però els cotxes sí que han quedat a sota d'aquest remol, que han hagut d'excarcerar 5 persones com a mínim. N'hi ha 4, dèieu, que estaven ingressades a hospitals, traslladades a hospitals, una que es troba en estat crític, i ara el que s'està fent. És, d'una banda, treure els vehicles afectats, els que han quedat menys afectats ja han pogut sortir amb grues normals, n'hi ha d'altres que els hauran d'arrossegar i estirar perquè han quedat molt malmesos, pràcticament no poden ni rodar les rodes que tenen, i també s'està inspeccionant aquest camió. Aquí la clau és veure si aquest camió pot pot reprendre la marxa, perquè com que és un vehicle de molta dimensió, de grans dimensions, doncs faltarà veure si necessiten alguna grua o per fer el trasllat amb aquesta viga. El que fan és, des del punt on veiem, inspeccionar les rodes del remolc i també del vehicle per si en algun moment pot reconduir aquesta situació, aquest punt on es troba ara mateix, que està aturat al mig de l'autovia, i com a mínim apartar-se i així allargar una mica els problemes de trànsit que hi ha. Penseu que s'està fent un tap molt important en aquest punt, perquè dels tres carrils que té l'autovia, només n'hi ha un obert a la circulació i, per tant, aquí, en aquest punt, els vehicles han de frenar i anar fent aquest coll d'ampolla.

Doncs gràcies, Oriol Pujadó i Xavier Cussó, des de la unitat mòbil. Aquesta és la informació d'última hora. Lluny de normalitzar-se encara la situació, sí que Protecció Civil avisa que finalitza la prealerta prosicata per aquest accident múltiple, recordem-ho a la 2, a l'altura de Sant Andreu de la Barca.

I parlem ara d'aquesta nova onada de ciberatacs tan sorprenents contra supermercats de diversos països europeus. Els pirates informàtics han pres el control remot de neveres i congeladors i n'han apujat la temperatura, cosa que ha fet malbé el menjar que hi havia. Això ha passat en desenes de botigues a Bèlgica, als Països Baixos, Luxemburg, Suècia, Irlanda, Estònia, Finlàndia. És un incident semblant al que hi va haver a França ara fa tres setmanes, i que va provocar pèrdues milionàries. Anem cap a Brussel·les, Bruno Forteamires, bona nit. Hola, Manel, bona nit. Què és el que has vist tu aquí a Bèlgica?

Doncs aquí l'impacte

ha estat limitat, és a dir, arreu del país s'han vist afectades pel cap baix una setantena de botigues, però és clar, penseu que hi ha milers de supermercats en tota la Bèlgica. A la capital, a Brussel·les, s'ha viscut com si fos un dia normal, tal com ens ha dit aquest encarregat.

Hem rebut un missatge perquè vigilem les dades de les neveres, però per ara aquí no hem tingut cap problema tècnic als frigorífics.

Però a la regió de Valònia, en aquest altre establiment, sí que han hagut de llençar tot el que hi havia als congeladors.

Malauradament, tots els productes han arribat a temperatures de més de 20 graus i, en canvi, s'haurien hagut de mantenir a 20 graus sota zero.

La Comissió Europea descarta que hi hagi cap risc de desabastiment alimentari,

però el govern comunitari admet que està preocupat perquè els atacs informàtics contra supermercats comencen a ser reiterats. Ja ho deies, que a França fa tres setmanes n'hi va haver. Doncs Brussel·les creu que tot plegat és un intent deliberat de desestabilitzar el subministrament de menjar, ho remarca la portaveu Lluís Bogí.

Aquests incidents demostren que els ciberatacs poden perturbar serveis i afectar les empreses i la vida diària dels ciutadans.

El Centre de Ciberseguretat de Bèlgica desconeix qui hi ha darrere d'aquests atacs i diu que potser no ho sabrem mai, però dibuixa tres opcions. Ciberdelinqüents que actuen per interessos econòmics, governs estrangers que volen provocar el caos o activistes moguts per conviccions polítiques. Sigui com sigui, els tècnics belgues demanen als seus supermercats que millorin la seguretat

informàtica. Gràcies, Bruno. A aquesta hora en podem parlar amb Roger Gaspa. Ell és director general del Consell d'Empreses de Distribució de Catalunya. Bona nit. Hola, bona nit. Parlàvem d'aquest nou ciberatac que ha afectat diversos països i que s'assembla molt a un incident que hi va haver ara fa tres setmanes a França i que va provocar pèrdues milionàries. Hi ha preocupació a Catalunya entre les empreses de distribució?

Nosaltres fa molt temps, ja fa anys, que estem preocupats per garantir la ciberseguretat. Som conscients i tenim la responsabilitat d'exercir l'alimentació dels catalans i les catalanes. Sabem que som un sector estratègic i ja fa molt temps que ens estem protegint. Òbviament, aquests atacs a França i avui que hem conegut a diferents països, Estònia, Letònia, Bèlgica, són un element adicional de preocupació, però també volem traslladar a la vegada un missatge de tranquil·litat. Perquè. Perquè en el cas d'Espanya tenim algunes característiques pròpies que ens fan pensar que un atac generalitzat és molt més difícil que es progreixi en el nostre país. I per què? Quines són aquestes circumstàncies? Bé, el cas de l'atac que s'ha produït avui en sis països, desconeixem el que ha sigut el motiu. Sí que sembla ser que en el cas de França, de fa deu dies, no era un atac que es diu de dia zero, de vulnerabilitat de dia zero, sinó que era un problema més aviat relacionat amb que hi havia un control remot de molts congeladors que estava en un únic servidor i amb accés públic. En aquest sentit, aquí a Espanya, a Catalunya, la majoria de les empreses, la gran majoria, no tenen un control remot externalitzat, tenen un control remot, però integrat en els seus propis sistemes, en les seves pròpies xarxes, i per tant tenim un sistema molt més distribuït, que fa un moment més dispers, un moment més atomitzat, diguem-li com vulguem, i amb separació de xarxes que fa que sigui molt més difícil un atac generalitzat com el que es va produir en el cas de França. Desconec, insisteixo, el que ha sigut el causant de l'atac d'avui, però tot fa preveure que no són el que es diuen atacs de dia zero i per tant totes les mesures de prevenció que estem aplicant des de feia molts mesos ens han de donar una certa tranquil·litat en el benentès, òbviament, que el risc zero no existeix.

Perquè els consta haver estat mai víctimes d'un atac similar?

No, no ens consta. De fet, tenim constància que no hem sigut mai víctimes d'un atac similar. I aquí també m'agradaria posar en valor un fet diferencial del sistema de distribució alimentària en format supermercat que tenim tant a Catalunya com a Espanya en relació a altres països. Aquí tenim una diversitat d'operadors, operadors nacionals, regionals, locals. Som una de les regions europees. Per no dir placa més, on tenim més operadors i més diversitat d'operadors. Això què vol dir? Això vol dir que aquest sistema més descentralitzat, més distribuït, ens protegeix per al propi model del sistema d'atacs generalitzats contra la distribució alimentària. En relació a altres països on pot haver-hi una major concentració. Aquesta és una característica del nostre sistema de distribució i en aquest sentit ens ajuda també a protegir-nos d'atacs centralitzats. Perquè tenim un sistema molt, molt distribuït i amb molta diversitat.

Doncs és molt interessant també ser-ne conscient. Roger Gaspar, director general del Consell d'Empreses de Distribució de Catalunya. Gràcies per atendre'ns. Bona nit.

Bona nit. Moltes gràcies. Doncs bé, sobre aquests casos de ciberatacs en supermercats i també sobre el que deia abans el ministre Álvarez advertint que hi ha ingerències externes que volen influir en les eleccions a Europa i posem ara la mirada de l'expert digital Janir Roca.

Cada dia veiem notícies d'onades de ciberatacs i més que en veurem, perquè aquest ofici ja no és artesanal, no us imagineu un hacker amb un teclat intentant entrar, sinó que és industrial. Hi ha sistemes informàtics amb milers de programes intentant trobar errors a les nostres webs i als nostres sistemes cada dia constantment. Penseu que qualsevol empresa del nostre país està rebent entre 300 i 400 intents d'atac cada dia. I que les grans empreses del nostre país estan rebent desenes de milers d'atacs cada dia. El tema és qui ho fa això. Fins ara això ho intentava gent que ens volia robar informació, el típic espionatge industrial, o bé gent que volia els nostres calés, gent que trobava un problema de seguretat i ens feia un xantatge. O em pagues o t'ho espatllo tot. Ara hi ha un tercer tipus, cada cop més fort i que no l'hem de menys tenir. I és això que en diem guerra híbrida. Gent que l'únic objectiu que té és desestabilitzar-te. Cada vegada que veiem un atac que afecta diferents països, que afecta infraestructures crítiques i que no hi ha ningú al darrere demanant calés, estàs molt probablement davant d'un episodi de guerra híbrida. Els atacs d'aquest setembre passat contra Europort Europeu, o els atacs que va haver-hi a l'agost passat contra la xarxa d'aigua potable a Polònia, o els atacs que hi ha hagut contra la xarxa elèctrica i de transport públic a diferents països europeus, tothom està d'acord en classificar-los de guerra híbrida. I quan no és així, hi ha algú demanant calés o intentant alguna cosa més. Sempre que hi ha guerra híbrida aquí a Europa tothom mira en seguida a Rússia, a Israel. Mai s'ha pogut demostrar, per això és una guerra híbrida, si no seria una guerra oberta.

Avui també és notícia. Marc Güell.

Tres minuts i tres quarts de deu, a poques hores de les eleccions nord-americanes de mig mandat, el preu del petroli ha caigut de forma dràstica per l'hipotètic gir diplomàtic en les relacions entre els Estats Units i l'Iran, Roger Santaló.

Sí, avui el petroli Brent ha perdut un 7,5% i se situa per sota dels 105 dòlars del barril. A hores d'ara hi ha mediadors de Qatar que estan viatjant a Teheran per recuperar el diàleg amb Washington i aconseguir un pacte per reobrir l'estrat d'Hormuz. Trump diu que hi podria haver un acord i hauria informat Israel que vol tornar a iniciar la via diplomàtica amb l'Iran.

L'ofensiva aèria ha primer afectat una escola reconvertida en punt de distribució d'ajuda humanitària i després un refugi on hi havia veïns que es resguardaven dels projectils. La xifra de morts podria augmentar perquè hi ha diversos desapareguts que poden estar sepultats sota la runa. El president ucranès, Volodymyr Zelensky, considera que és una prova més que Rússia no té cap intenció de fluixar en la guerra d'Ucraïna i que destrueix qualsevol esperança en la pau. També de la crònica internacional, crisi al sector tèxtil de Bangladesh,

el principal motor econòmic del país per la vaga

dels treballadors reclamen que se'ls dupliqui el sou. Les fàbriques han hagut d'aturar la producció i s'han viscut enfrontaments violents entre els operaris i la policia als carrers de la capital, Dhaka. Les protestes han esclatat perquè el sou mitjà d'un treballador tèxtil a Bangladesh és de 94 euros al mes i el país té una inflació notable de més del 8% interanual. Bangladesh és el segon exportador mundial de roba i és clau per a marques com Zara o Primark. De tornada a Catalunya,

atenció a aquesta dada, hi ha més persones centenàries que mai, segons dades de l'IDESCAT que corresponen al primer trimestre d'aquest any. A casa nostra, a Catalunya, 3.361 persones tenen 100 anys o més, un 10% més que l'any passat Maria Costa.

Són 200 persones més que fa mig any i el doble que fa 14 anys, un creixement que es dispararà, segons ha explicat aquesta emissora el demògraf i director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve.

Hi ha generacions molt plenes, les nascudes entre l'any 1960 i 1975. Moltes d'elles encara no tenen 65 anys, que aquestes probablement arribaran amb un nombre encara molt més superior. En aquestes edats no hem tocat encara.

Des de l'associació assenyalen que hi ha partits polítics que poden retallar aquest dret després de les eleccions del 29-N. Cristina Vallès, presidenta de l'associació, assegura que el PP i Vox, de fet, ja estan posant traves

a l'aplicació de la llei. No els cal retocar la Constitució ni tirar la llei per terra, perquè moltes vegades ho diuen però després no ho poden fer. Però en no facilitar-ho ells com a administració en el personal mèdic ja n'hi ha prou. I és el que està passant en algunes comunitats.

Per Vallès, l'eutanàsia no s'hauria de convertir en un debat ideològic perquè ningú està obligat a demanar-la si no ho vol.

A Prat de Comte, a la Terra Alta, fa dos anys que no tenen aigua potable pels alts nivells de sulfits. L'Ajuntament ha localitzat dos dipòsits amb aigua per al consum, però no té els diners per fer les obres. Tortosa, Jordi Barranca.

Per fer-ho, els falten 106.000 euros que demanen al govern. Primer els van dir que els donarien a finals de l'estiu i ara ho vinculen als pressupostos. Santit Miquel Trilla, que és alcalde, i Xavier Amor, secretari de Governs Locals.

Volem mirar de tenir clar i de concretar que aquests diners arribaran.

Estem intentant que en el pressupost 27 puguem encabir aquesta ajuda, tot i que estem fent aquesta setmana algunes gestions per veure si això ho podem avançar.

Qui lidera el projecte de connexió és la Diputació de Tarragona i el cost total arriba als 375.000 euros.

I la Generalitat ha obert expedient a Globo, Uber Eats i Amazon per saber en quines condicions van treballar els seus repartidors durant els aiguats del mes passat, Carme.

Segons ha avançat el Matí de Catalunya Ràdio, els demana que presentin els protocols de protecció que apliquen quan hi ha una alerta meteorològica i que són obligatoris per llei. Laura Freixas és directora general d'Inspecció de Treball i avisa que, si no en tenen, s'exposen a una sanció. En funció de les circumstàncies i dels elements de convicció que es recollin a la investigació, es determinarà si només s'afectua un requeriment o, en el seu cas, s'inicia un procediment sancionador.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Som Trescat. Som Trescat. Donald Trump se la juga a les eleccions de mig mandat. El futur de la guerra de l'Iran, els aranzels, el preu de la benzina. Tot això pot canviar. Perdarà el control del Congrés o els nord-americans reforçaran el president? Francesc Garriga torna a Washington per explicar-ho en un programa especial en directe a la matinada de dimarts a dimecres. Amb el suport dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, amb Xavier Vilà,

Un dels objectius de Trump és acabar amb el control electoral que tenen els estats nord-americans per davant del govern federal.

A més, amb edicions especials de la tarda de Catalunya Ràdio del Capitoli a la Casa Blanca. I connexions al Matí de Catalunya Ràdio, al Catalunya Migdia i al Catalunya Nit. Els Estats Units voten. Els seus efectes els viurem tots. I els explicarem en català. Les eleccions de mig mandat a Catalunya Ràdio. La Ràdio Nacional de Catalunya.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució.

Aquest programa està fent un canvi, com la vida. Un espai que els fills han heretat dels pares,

encara que ara visquin molt lluny. Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous,

de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

12 minuts i arribarem a les 10 de la nit. És la notícia cultural, sens dubte, del dia. Eva Baltasar és la primera autora catalana en emportar-se el Premi Literari Francès Medici Etranger. Marc Ruiz, bona nit. Bona nit.

L'ha aconseguit per la seva penúltima novela, o quasi fascinació.

És un dels guardons més destacats del panorama literari francès i s'atorga a la millor novel·la traduïda de l'any. Des del club editor consideren que aquest guardó és una revolució per a la literatura catalana a França, bàsicament per a què es pensa del català en aquell país. De seguida sabrem què significa para Baltasar perquè l'entrevistarem a la segona hora del Catalunya Nit. A les 10 i 10. Gràcies, Marc.

I aquest vespre s'ha projectat al Cinema Saribau de Barcelona en el marc del festival inèdit, el documental Bajanyí de Fernando Trueba. Es tracta d'un film en què el cineasta, a partir de la música i la guitarra, Bajanyí vol dir guitarra en romaní, la guitarra del niño José Lé fa un viatge musical que comença amb el flamenc a Espanya, després passa pel jazz a Nova York i viatja fins al Brasil. Montse Pujol ja l'ha vist i ha pogut parlar amb Trueba i el niño José Lé. Bajanyí compta amb la

col·laboració de noms com Caetano Veloso, Rubén Blades, Ron Carter o Marisa Monte, entre d'altres. Fernando Trueba ens ha explicat que, després d'anys d'amistat amb Niño o José Lé, tenia la il·lusió de fer un documental en què la música arribés a l'espectador i el fes gaudir. Alhora, el guitarrista del Maria ha afegit que, per a ell, ha estat un somni tocar al costat de noms com Veloso o Kenny Barron. Aquesta és la conversa. Fernando Trueba, buenas noches. Buenas noches, buenas noches. Niño José, también, buenas noches. Buenas noches, buenas noches. Muy bien, vamos a empezar contigo, Fernando. Después de ocuparte del jazz latino en Calle 54 y de la música brasileña en otro trabajo, ¿tocaba ahora el flamenco?

Bueno, esta película es más allá que el flamenco, ¿no? Es una película donde, con niño Josele, nos metemos en varios mundos. Empezamos en el flamenco, pero luego en el jazz, también en la música brasileña. Es una especie de aventura que soñábamos con hacer durante años. De hecho, desde antes de la pandemia ya estábamos hablando de esto y yo creo que Josele había un momento que decía, pero esto es un sueño tuyo, lo vamos a hacer, ¿no? Pero lo hemos hecho.

Niño José, cuando te llegó la propuesta, ya sé que sois amigos de hace muchos años, pero ¿tuviste un poco de vértigo o lo viste claro que lo podíais hacer? Porque no es lo mismo que grabar un disco. A ver, con Fernando siempre tengo vértigo.

Siempre te puedo poner a ir a muy locas. Cuando perpuso el bajallí de la historia que iba desde España con músicos de España, Nueva York con músicos de Nueva York y Brasil con músicos brasileños, y luego el elenco de cada músico, en Brasil Caetano Veloso, Marisa Montes, en España Las Morentes, en Nueva York Ron Carter, Kenny Barron. Yo decía, Fernando, ¿esto qué es? ¿De verdad que es esto? Yo no me creo nada que estás diciendo. Yo no sabía qué película iba a hacer Fernando. Cuando él me explicó lo que era, me he quedado como estoy ahora mismo.

Todavía no me lo creo. Fernando, tú querías hacer una película sensorial, ¿no? Como muy emotiva, que la música hablara.

Sí, no quería hacer una película de bla, bla, bla, ni contando historias nadie ni nada, no, no, quería rodar la música, que fuera pura música, ¿no? Y siempre he pensado, y ya hice en su día Calle 54, que el matrimonio del cine y la música es muy bonito, ¿no? Y que se entiende muy bien y que el cine nos ayuda a oír. Y la música nos ayuda a ver, ¿no? Entonces, yo tengo la sensación de que entiendo mejor y oigo mejor la música cuando lo veo bien filmado, ¿eh? No de cualquier manera, porque hay veces que si una cosa no está bien hecha, prefiero ir al disco,

¿no? Y cuando le propusiste este trabajo, ¿cómo se lo planteaste? Porque ahora lo decías, hay grandes nombres.

Bueno, yo se lo planteé como, vamos a hacer un viaje por ahí, ¿no? Vamos a coger un barco y dar la vuelta al mundo, ¿no? Pues un poco era eso, era un viaje de placer, o sea, era. Disfrutar, era ser felices la verdad es que disfrutamos muchísimo

eligiendo los números, cuando hablábamos podíamos tocar este número, luego el otro y me ponía un tema a lo mejor de la banda Mantequeira qué tema más bonito claro que sí me gustaría tocarlo yo me imagino este tema o este pero ha sido todo tan fácil y nos hemos pasado tan bien y tan especial los músicos que ha habido ahí ha

sido un viaje increíble. Pero no fue fácil, lo he leído en alguna entrevista que comentabas que Fernando te decía, sería como si fuera el último día que vas a tocar un tema. Es que Fernando siempre

intenta sacar, no sé cómo lo hace, pero es increíble. Siempre intenta sacar lo mejor que tú tienes dentro. Entonces para. Como es lo que dice él muchas veces, yo siempre he sido muy. Tengo mucho cuidado con cualquier músico, no meter la pata, estar escuchando. Además, vengo de una escuela de tocar para cantar, que es donde hay que escuchar y donde hay que estar un poco atrás. Y Fernando se acercaba y me decía, no, no, aquí, métele la mano aquí, vuelvete aquí, dialoga con Marisa, dialoga con Jazz, con los músicos y saca lo mejor, como te lo dice. Y me pensaba yo que no podría llegar al tope y él hacía que sacara

lo mejor que tenía adentro. Muy bien. ¿Y qué representa para vosotros y también para ti, Fernando, poderlo presentar después de San Sebastián del festival en el Festival Inédit? Bueno,

este es un festival muy especial, ¿no? Que yo ya he estado con alguna de las otras películas de música. Y bueno, es un festival que tiene mucho prestigio, lo hacen muy bien y que está centrado en esta cosa que digo yo tan bonita del encuentro de la música y el cine, ¿no? Y me encanta venir aquí, que está aquí la película. Creo que está donde tiene que estar. Y Fernando, ¿para cuándo tu próximo proyecto? Bueno, tengo dos proyectos. Una que es una comedia, que espero rodar este año ya, que viene. Y otra que es una película más complicada, que ya veremos cuándo se hace. Gracias. A ti.

I ara parlem d'una altra cinta, és un documental que reviu el Liceu Escolar, l'escola pionera de Lleida arrasada per l'aviació feixista avui fa justos 89 anys, en plena Guerra Civil Espanyola. El curtmetratge reivindica el llegat de la primera escola de la ciutat vinculada a l'escola nova catalana. Lleida, Pere Joan Álvarez.

El documental recupera els 30 anys d'història del Liceu Escolar de Lleida des de la seva fundació l'any 1906 fins al bombardeig del 2 de novembre del 1937, que va destruir bona part de l'edifici i va causar la mort d'una cinquantena d'alumnes i professors avui fa precisament 89 anys. L'audiovisual, titulat Veus del Liceu Escolar de Lleida, l'han elaborat en escur i quasi mig jové. El treball de 26 minuts reconstrueix la trajectòria d'aquesta institució pedagògica pionera en la metodologia d'ensenyaments.

Sentim Casimir Jové. Aquesta escola va crear una espècie de, no de revolució, però sí de canvi amb la pedagogia. Era una escola laica, era una escola que feien el mètode científic i era una escola que d'alguna manera sortia més al carrer i estava més vinculada amb el món. No era una escola tancada.

El documental recull les aportacions de cinc historiadors familiars dels fundadors i diferents testimonis. El bombardeig de Lleida va ser perpetrat per nou avions de l'aviació feixista italiana i va causar més de 250 morts a la ciutat. Una de les bombes va impactar directament en un dels costats del Liceu Escolar, on en aquell moment hi havia alumnes i professors a les aules. L'atac va posar fi a l'activitat d'una institució que havia estat durant tres dècades un referent de la renovació pedagògica a la ciutat.

Tenim activat un pla inuncat per pluja intensa des d'aquest vespre, que no serà un episodi complicat, segons ha explicat la sotsdirectora de Protecció Civil, Imma Soler.

Quan tenim episodis així més intensos, tenim una altra mena d'avisos. Tenim avisos d'un nivell més elevat, ara estem en un nivell de 3 de 6. És que no s'espera que les pluges incideixin molt en un mateix punt. No tenim avisos de més de mitja hora.

Just like ghosts that drag me around In sorrow I'm searching with these tombstone eyes Looking for a new disguise.

Doncs ja sabem que hi ha aquesta alerta activada del Pla Inuncat, però aquesta cançó té missatge, entrem en la previsió del temps per demà, i això és cosa de la Gemma Puig. Gemma, bona nit. Bona nit.

Doncs mira, és una cançó de Marc Lannigan que es diu First Day of Winter, no és que arribem a l'hivern, però demà sí que tindrem aquesta sensació, a part d'aquestes pluges que comentàvem, d'aquestes pluges que poden ser intenses, amb aquests avisos activats en aquest sentit del Servei Meteorològic de Catalunya, també tindrem. Fins demà! Aquesta primera sensació ja no de tardor, sinó demà una miqueta d'hivern, la tindrem. I sobretot, molta precaució, perquè durant aquestes properes hores, nit, matinada i ben bé fins demà al migdia, els ruixats i les tempestes poden ser intenses, principalment entre el litoral central i el camp de Tarragona. Doncs compte amb les

pluges i un primer tast d'hivern de cara a demà. Gràcies, Gemma. Bona nit.

Bona nit.