Catalunya nit, de 21 a 22 h - 03/11/2026

A aquesta hora, el ministre de Transport, Òscar Puente, encara compareix al Congrés per donar explicacions sobre la tragèdia ferroviària d'Urda. Ho ha començat a fer a les 5 de la tarda, per tant, fa ja més de 4 hores. Puente defensa la manera com ha actuat des del xoc de trens. Diu que sempre ha anat amb la veritat per davant i sosté que no hi ha cap versió alternativa a la que ha donat fins ara. Al Partit Popular i Vox li han demanat que plegui de manera immediata. Des de sumar, també li reclamen. Bona nit, són les 9.

I malgrat les explicacions i les mesures que ha anunciat Puente per reforçar la seguretat, el comitè d'empresa d'ADIF ha convocat una vaga. Els treballadors de l'ENS que gestiona la xarxa ferroviària s'aturaran el dia 17 de novembre i demanen al comitè d'empresa de Renfe que també s'hi sumi.

L'ex cap de gabinet del president Illa, Eduard Ribas, va dir per missatge, quan era alcalde d'Esparreguera, que havien preparat un concurs a mida per a la Fundació Privada d'Inclusió Laboral en relació a un contracte de jardinaria. Segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio, aquest missatge forma part de la investigació dels Mossos d'Esquadra. Eduard Ribas va dimitir ahir en saber que avui s'aixecaria el secret de Sumari.

I els Estats Units són hores decisives. Avui se celebren les eleccions de mig mandat en les que poden sortir uns resultats desfavorables per als interessos de Donald Trump. Xavier Vilà, enviat especial, i Oriol Serra, corresponsal, als Estats Units.

Tot apunta que Trump afrontarà els seus dos últims anys de mandat amb les mans lligades políticament i amb un congrés hostil que li dificultarà completar una obra de govern definida per la guerra a l'Iran, la guerra arancelària i l'hostilitat cap als estrangers. Els primers col·legis a tancar ho faran d'aquí unes tres hores. Aquí a Austin, però també a la resta del país, tothom està pendent d'un nom, James Talarico. El candidat demòcrata al Senat per Texas podria marcar el camí polític als Estats Units pels pròxims anys.

Aquestes eleccions poden tenir també conseqüències en l'economia mundial. A les 10 en parlarem amb l'economista i col·laboradora del Catalunya Nit, Marraguan.

I avui el rei Carles d'Anglaterra ha fet un pas rellevant.

Aquest capítol vergonyós de la història m'omple

Aquest capítol vergonyós de la història m'omple el cor d'horror i l'ànima de la tristesa personal més profunda.

Ha reconegut davant els membres de la Commonwealth que el comerç d'esclaus és un capítol vergonyós de la història del Regne Unit. Ara bé, no ha demanat perdó.

El món del futbol viu amb conmoció. La mort del jugador del Tenerife, Jesús de Miguel, després d'una topada ahir amb el porter de l'Andorra, la unitat d'homicidis de la Policia Nacional, investiga aquest xoc.

Joan Fito. Sí, sí, investiga els fets, però segons Christian Zerroc, advocat expert en dret esportiu, és complicat parlar d'homicidi imprudent, són declaracions al tot costa. S'ha de valorar tenir

en compte que la pilota està en disputa, que no és una agressió que tingui lloc de forma totalment aliena al joc.

L'envelliment de la població avui té una dada i una projecció que el fan evident. Avui un 20% dels espanyols tenen 65 anys o més, i d'aquí 20 anys ja seran el 30%. Tot i saber-ho, això és el que diu l'autor de l'informe, Julio Pérez Díaz.

Des del punt de vista institucional, d'equipaments, infraestructures. No, no estem preparats perquè aquest canvi, sense precedents, i d'una intensitat que és difícil de ponderar en aquests moments.

De la Xina arriba l'enorme plataforma de comerç electrònic, la JD.com, un gran receptor d'ajudes del govern de Pekín que comprarà la cadena alemanya Media Market i es convertirà en el segon accionista de l'AFNAC, Bruno Fortea. La Comissió Europea

ha autoritzat aquesta compra, però posant-hi condicions per evitar, diuen, que aquestes ajudes de Pekín donin un avantatge competitiu a la companyia JD.com. Mai hagués imaginat que ens donarien un Ondas per això. Si no m'ho creien, pensar que era una broma, estic flipat. Estic tan content només que ells,

per aquest reconeixement, no tardarem a oferir-nos una abraçada, perquè és un premi molt, molt, molt merescut.

El programa de Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí, presentat per Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet, ha guanyat l'Ondas a la millor idea radiofònica en la 73a edició dels Premis que atorga la cadena SER. El jurat li ha donat el premi per textualment ser un sòlid exemple de l'evolució de la ràdio i per obrir nous camins en els hàbits de consum, especialment en la gent jove.

I els esports ja en marxa, en directe a l'antena de Catalunya Ràdio i al Camp Nou, partit de Champions del Barça contra l'Aston Villa, Joan.

Sí, tot just tres minuts d'aquest partit, de moment amb empate zero, el principal només el de Brian Fariñas, que repeteix l'onze de Hans Sifli, que avui, com sempre, la minya mal, i refinya referències ofensives del Barça.

I pel que fa al temps, Gemma Puig, bona nit. Bona nit. Doncs continua plovent i encara ho continuarà fent durant les properes hores aquestes pluges que van entrant de mar cap a terra, que afecten sobretot el camp de Tarragona,

on aquí hem arribat en aquest sector als 100 litres per metre quadrat a l'herbós,

93 a Torredembarra o 73 a Tarragona mateix, i continuarà plovent també a la costa central i entrant una miqueta més endins, fins i tot cap a punts de la Catalunya central. Demà la situació serà ben diferent, torna el sol, això sí, al matí encara mantindrem l'ambient ben fred.

Ampliarem la previsió del temps abans de les 10 i abans de les 11 espiarem la portada que preparen per demà al diari Ara i cedirem la reflexió final de tota la jornada al periodista Christian Segura.

El ministre de Transport, Òscar Puente, defensa la seva continuïtat davant de les peticions de dimissió de gairebé tot l'arc parlamentari. El ministre ha comparegut a la Diputació Permanent del Congrés, de fet, encara ho fa a aquesta hora, per donar explicacions per l'accident d'urda que ha causat 69 víctimes mortals. Puente ha detallat la cronologia dels fets, una vegada més, i les mesures de seguretat que s'han pres, però també ha respost les crítiques del Partit Popular i de Vox. Anem cap al Congrés dels Diputats. Dani Sainz de Aja, bona nit. Que tal, bona nit. Aquesta compareixença encara, ara ho dèiem, no s'ha acabat. Ja fa més, per tant, de quatre hores que dura. Com s'està defensant Puente de les crítiques? Sis dies després de la tragèdia ferroviària, Puente finalment ha mostrat els queixals. L'oposició ha carregat contra Vox i el PP, però sobretot contra els populars. Puente sosté que les seues decisions no han produït la tragèdia que ell ha donat la cara i ho ha comparat amb el que han fet els populars respecte a altres accidents com el d'Angrois, però sobretot respecte a la dana del País València. Y ahí hay otro historial, madre de mi vida, ¿no? Algún ejemplo reciente de omisiones tan trágicas

del deber más elemental que de haberse observado

habría conducido a otro resultado, claras y clamorosas, tan claras como simple y llanamente haber estado donde uno tenía que estar,

en su puesto de trabajo y no pelando la pava. Això ho ha dit durant el seu torn de rèplica, però en la major part de la seva intervenció Puente ha anat responent un a un les preguntes dels grups parlamentaris i també s'ha limitat a fer una cronologia de l'accident sense portar cap novetat més i a defensar també el manteniment a la xarxa d'alta velocitat, sobretot a la línia accidentada, la Madrid-Andalusia.

Esa línea no es una infraestructura ni abandonada ni olvidada. Al contrario, ha sido el gobierno del que formo parte el que ha puesto en marcha un plan de renovación con una inversión de 780 millones de euros.

I assegura que no s'han donat directrius des del centre de control de Totxa per forçar la puntualitat dels trens a canvi de sacrificar la seguretat. I sí que admet que cal repensar el sistema ferroviari espanyol, encara que és difícil, ha dit. Com era d'esperar, Dani, l'oposició li ha tornat a exigir la dimissió, però també ho han fet alguns dels socis de l'executiu espanyol. Sí, tant el PP com Vox han carregat durament contra Puente, el fan responsable directe de les morts a les dues tragèdies, la d'Urda i la d'Adamuz, així com de l'estat de la xarxa ferroviària, i avisen que no en tindran prou amb la seva dimissió. Sentim Ester Muñoz del PP i Pepa Millán de Vox.

Todo lo que ha podido fallar, ha fallado. No es un fallo puntual, es un fallo sistémico. Y no es una casualidad como usted intenta vendernos, es una causalidad.

Le aseguro que este partido que está aquí va a hacer lo imposible para que usted pague ante un tribunal por cada una de las 116 muertes que ustedes han provocado.

Això a la banda dreta, a l'esquerra, també socis de l'executiu, com deies, els del front ampli, han demanat a Puente que sumisca responsabilitats. Sentim a Verónica Barberola, portaveu.

No le atribuimos en absoluto, y quiero que esté que declaro, la culpa del accidente. Pero la responsabilidad política, y usted lo sabe, tiene su propio ámbito. Demuéstrele al PP que usted no es como ellos y presente su dimisión.

Els socis també han culpat a la liberalització de l'alta velocitat o a la falta d'inversió, igual que ha fet Gabriel Rufián d'Esquerra o Miriam Nogueras de Junts, que han evitat demanar explícitament la dimissió al ministre. Que alguien se tiene que hacer cargo de esto.

¿Qué pediríamos si fuera un ministro del PP? Entiéndame, usted aquí no es lo importante, usted aquí es una distracción.

El problema és molt més greu. El sistema ferroviari a Espanya ha col·lapsat i que el problema darrere les diu mala gestió. Junts sí que va demanar la dimissió del ministre divendres passat, com també ho han fet avui el PNB, Podem o el BNG, socis de l'executiu. Bildu, en canvi, s'ha alineat amb Esquerra i ha evitat qüestionar la continuïtat del ministre.

Doncs, malgrat les explicacions i les mesures que ha anunciat Puente per reforçar la seguretat, el comitè d'empresa de DIF ha convocat una vaga als treballadors de l'ENS que gestiona la xarxa ferroviària. S'aturaran el 17 de novembre i demanen al comitè d'empresa de Renfe que s'hi sumi. Fons sindicals de l'operadora asseguren a Catalunya Ràdio que probablement ho faran. Jordi Canal.

Segons els sindicats, l'accident d'Urda posa de manifest que cal abordar problemes estructurals en la seguretat, parlant de revisar els protocols, millorar la coordinació, reforçar les plantilles i augmentar la formació dels empleats, entre altres qüestions. Aseguren que va ser un error separar ADIF i Renfe i aposten per integrar-les en un mateix grup públic. També demanen que s'investigui la filtració de les gravacions relacionades amb l'accident. La vaga s'ha anunciat

poc després que el Consell de Ministres aprovés aquest migdia un pla extraordinari per millorar la seguretat ferroviària.

Sí, el govern espanyol introduirà la intel·ligència artificial per supervisar les línies d'alta velocitat i reduir possibles errors humans. Però quan falli la tecnologia, hi haurà dos controladors en comptes d'un per prendre les decisions. Caldrà que tots dos validin ordres com la represa de la circulació dels trens. L'executiu també es compromet a dotar de més personals els centres de control de DIF i a donar als empleats més temps de formació i de descans. Hem demanat a alguns

experts que valorin aquestes mesures. Què hi diuen?

Per exemple, Joan Carles Salmeron és director del Centre d'Estudis del Transport Tèrminos. Asegura que, abans de pensar en la intel·ligència artificial, cal fer funcionar correctament els sistemes de seguretat actuals, que, segons diu, són prou robustos.

Més que intentar aplicar la novetat del moment, que és la intel·ligència artificial, sí que hem d'aclarir les causes per què va caure i per què cau el sistema LCTB i evitar que aquesta caiguda i altres errors que s'han fet amb la tragedia d'Urdes tornin a repetir.

Manel Villalanta, enginyer industrial ex directiu de Renfa, troba positives les novetats i creu que la investigació de l'accident obligarà a prendre encara més mesures.

Penso que això d'avui és unes mesures per reforçar el funcionament i que, bueno, que tenen relació, evidentment, que estan en un contexte que ha hagut una tragèdia, però és evident que quan això avanci probablement tindrem novetats, inclús de més que l'any.

Tots dos coincideixen també que és positiu que el govern espanyol aposti ara per no durar la línia Barcelona-Madrid quan s'hi facin les obres de renovació.

Doncs bé, dos minuts i arribarem a un quart de deu de la nit mentre estan al Congrés dels Diputats.

Continua aquesta compareixença del ministre de Transport, Òscar Puente, quan demà es complirà una setmana de la tragèdia durda d'Anistàndia. Hi ha novetats d'última hora? Doncs un gir de guió que no esperàvem, i és que el ministre acaba d'anunciar la seva dimissió. Oscar Puente dimiteix com a ministre de Transports per la gestió. Un cop ha fet tota l'exposició del que ha estat la seva gestió d'esta tragèdia durda i també la de Muz, ara els grups, el Partit Socialista, es posa de peu a aplaudir el ministre, que també ha dit que no anirà finalment a les llistes electorals del PSOE i que. El carrer de ministre ha renunciat a la participació a les eleccions del 21 de novembre. Ha estat una sorpresa perquè havia mantingut en tot moment que es veia fort per continuar amb l'encàrrec i la confiança del president del govern espanyol per tirar endavant amb la. La investigació de la tragèdia, donant la cara, donant explicacions, i finalment el seu últim torn de paraula, que havia anunciat que allà donaria alguns detalls més de la seva resposta a la crisi, ha anunciat que dimiteix Óscar Puente com a Ministeri de Transport. Gràcies, Dani Sainz de Aja. És l'última hora des del Congrés dels Diputats, després de quatre hores d'intervenció. Defensant la seva gestió i donant explicacions sobre el que va passar en la tragèdia d'Urda. Demà en farà una setmana, finalment, quatre hores després. El ministre de Transport,

Òscar Puente, ha anunciat la seva dimissió. La primera persona que s'ha aixecat a l'hemicicle ha estat un gir de guió després d'aquestes quatre hores de compareixença. A acomiadar-se'n, ha estat Gabriel Rufián, que s'ha aixecat i li ha donat la mà, i ara mateix en aquests moments, en la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, el que fa Òscar Puente és rebre un per un els integrants d'aquesta comissió que s'estan acomiadant d'ell. És un gir de guió perquè fins i tot en aquesta compareixença d'avui el Partit Popular, Vox, també des del seu mateix govern sumar li han reiterat aquesta petició de dimissió i ell ha explicat per què no ho feia. En els pròxims minuts tindrem aquest document sonor en el qual Oscar Puente ell mateix anuncia la seva dimissió. Recordem que des del principi ell havia defensat que la seva manera de gestionar i de fer-se responsable de la seva titularitat del Ministeri de Transport i davant la tragèdia era, en paraules textuals, donar la cara, donar totes aquestes explicacions. Des d'aleshores, el ministre Puente havia fet dues compareixences, una el mateix dia de la tragèdia, una segona, també una roda de premsa, amb força preguntes, divendres, i avui aquesta compareixença ha fet a petició pròpia, avui que és 3 de novembre, la Diputació Permanent, que és l'òrgan vàlid, on, en període ja amb les cors dissoltes, on es poden fer aquest tipus d'intervencions.

A més, recordem, Agnès, que haurem de veure a partir d'ara quin és el paper també de Puente dintre el PSOE, perquè estem a les portes d'una campanya electoral i era el cap de llista per Valladolid, és a dir, que li tocava també enfrontar a partir d'ara tota una campanya electoral, que recordem que abans d'aquesta tragèdia el PSOE havia plantejat en en positiu. Es parlava molt de l'amor. També es volia centrar en l'habitatge. Puente era un estret col·laborador del president Pedro Sánchez. Va ser qui va creure en ell des del principi. Puente sempre havia donat suport a Pedro Sánchez. I ara començava una campanya electoral on havia de ser un valor. Evidentment, aquest accident. Ho ha canviat tot i també era molt difícil enfrontar una campanya electoral que es pretenia positiva amb un ministre tan i tan tocat.

No solo renuncio a mi cargo como ministro, sino que renuncio también a formar parte de las listas electorales de noviembre. Això és el que ha dit d'aquesta manera.

Para despejar también todas las dudas. Porque sé que esta pregunta seguirá de inmediato,

quiero hacerles partícipes de que no solo renuncio a mi cargo como ministro de Transporte, sino que también renuncio a formar parte de las listas electorales el 29 de noviembre. No seré, por tanto, cabeza de lista al Congreso de los Diputados por Valladolid.

13 minuts i arribarem a dos quarts de deu de la nit. Avancem en l'escaleta informativa i reprendrem aquesta qüestió tan aviat tinguem noves informacions. Uns missatges de mòbil apunten a la participació del fins ahir cap de gabinet del president Illa, Eduard Ribas, en un possible frau en benefici de la Fundació Privada d'Inclusió Laboral d'Esparreguera. Tot plegat, segons ho ha avançat el periòdico i ha confirmat Catalunya Ràdio. Els missatges formen part de l'informe que han elaborat els Mossos d'Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció a petició del jutge de Martorell que investiga el cas. Ribas va dimitir ahir coincidint amb l'aixecament del secret de sumari. Txell Vallespí, què diuen aquests missatges? Que s'haurien fet a mida a les bases d'un concurs d'adjudicació de serveis de jardineria a la Fundació Privada d'Inclusió Laboral d'Esparreguera. Això és el que reconeixeria el llavors alcalde d'Esparreguera, Eduard Ribas, en els missatges de text interceptats per la policia. Els Mossos li van confiscar el mòbil a principis d'any per ordre del jutge de Martorell que investiga si es van pagar despeses a través de contractes públics dels directius d'una fundació que dóna feina a persones amb discapacitat. I com ha reaccionat el Govern? Doncs després que es fessin públics els missatges no ha dit res. Abans, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha defensat l'honorabilitat d'Eduard Ribas, però ha evitat pronunciar-se sobre la seva innocència.

Destacar els valors d'honorabilitat i d'honestedat que sempre han caracteritzat la trajectòria del senyor Ribas. És una decisió que pren com a pròpia. Eduard Ribas, cap a plaga de cap de

gabinet en Bonpunt, es va aixecar al secret de Sumari ahir i insisteix que ha actuat sempre dins la legalitat. Remarca que s'aparta del govern perquè no hi hagi cap ombra de dubte, però seguirà treballant pel PSC. PP i Vox ja demanen al president de la Generalitat que doni explicacions al Parlament. Per cert, que el nou cap de gabinet de Salvador Illa, en substitució d'Eduard Ribas, serà Xavier Amor, exalcalde de Pineda de Mar, i el secretari del govern que fins ara s'ha encarregat de la relació amb els ajuntaments.

A mitjanit, hora nostra, tancaran els primers col·legis electorals als Estats Units on avui voten en unes eleccions legislatives transcendentals per a la recta final de la presidència de Donald Trump.

I aquest era l'ambient aquest migdia en un centre electoral al centre de Washington, al voltant de DuPont Circle, recollit pel micròfon d'en Xavier Vilà, a qui ja tenim connectat en directe. Bona nit, Xavier. Què tal? Bona nit, Manel. A veure, Donald Trump, conscient que les enquestes no afavoreixen el seu partit, ha buscat condicionar el vot fins a l'últim moment.

Ja ho pots ben dir, el president ha trucat a la Fox perquè la dinàmica és aquesta, Manel truca a ell en lloc que li truquin, i ho ha fet per lesionar la credibilitat de candidats progressistes que denuncien l'ajuda militar nord-americana a Israel, com Abdul El-Sayed a Michigan, que ja comença a ser un clàssic del Catalunya Nit des que vam començar a parlar la setmana passada al programa. Trump diu que ni els cal l'ajuda a Israel ni és bo donar a aquesta oposició d'El-Sayed un eslògan electoral. Quan veus els mítings, quan veus aquell llunyàtic que concorre a Michigan, sempre parla dels diners que els paguem. Pregunta per què donem 4.000 milions de dòlars a Israel.

Podem deixar de fer-ho, no es calen. Última crida al vot, busca així vincular l'oposició demòcrata a una retòrica contrària al patriotisme.

Sí, trampa que està furgant en la divisió interna demòcrata entre aquest establishment de Washington i l'ànima més progressista arreu del país, recordant que candidats com el Sayed o James Talarico, que concorre al Senat Nacional per Texas, lesionarien l'ADN americà i serien un perill pel país. Hem fet una feina increïble i no podem deixar que la capgiri gent com ara algú que és un jihadista dels germans musulmans a Michigan o aquell personatge que no menja carn, no li agrada el petroli a Texas, aquell talafrico. Fixa't que li diu Talafrico en lloc de Talarico, que és el seu nom real, i així fa servir un joc de paraules entre el cognom i la paraula fric, que descriu una persona amb una aparença física inusual, amb una deformitat o un comportament molt estrany.

Realment, Trump és únic, eh? Què hi ha en joc? Recordem-ho darrere d'aquests comissis. Mira,

qui decideix quines leis passen, que això és cosa del Senat, i qui decideix com es paguen, que això és cosa de la cambra de representants. Si l'oposició arrebassa les dues cambres al partit del president Trump estarà molt lligat de mans i atenent el context històric s'haurà de dedicar a construir un llegat que en general es vincula a l'acció exterior. També cal comptar que vetarà qualsevol intent demòcrata de legislar aspectes que no els complaguin. Donem per fet ja a Manel, jo m'hi jugo un pèsol, que la cambra de representants canviarà de mans, això ho podem donar gairebé per segur, però si els republicans mantinguessin el Senat, Trump podria completar legislació en clau interna sobre més control migratori, menys pressió fiscal sobre els rics, coses d'aquest estil. Cap escenari per això contempla que el partit de Trump mantingui les dues cambres, tot i que el president es deia prudentment optimista. Crec que els resultats seran millors del que us penseu. Vaig fer una gira de 30 dies i no us ho creuríeu, els estadis estaven plens com un ou. No hi havia hagut mai tanta gent i crec que això tindrà un gran impacte perquè l'esperit i l'amor que hi ha pel nostre país són enormes. El que està clar, Manel, és que som a poques hores que trames de vingui un ànec coix, el lame duck, que diuen aquí que defineix els últims dos anys de l'últim mandat d'un president. En aquest cas, un president que ha marcat un abans i un després en la història contemporània dels Estats Units. Gràcies, Xavier.

Fins demà. Bona nit.

Passen ja 23 minuts de les 9 de la nit. I en aquests 23 minuts, des que hem començat, us hem explicat moltes coses. Com estava anant aquesta compareixença que feia el ministre de Transport, Òscar Puente, per donar explicacions de la tragèdia d'Urda. I just quan en parlàvem el ministre de transports ha anunciat la seva dimissió. No només ha anunciat la dimissió com a ministre de transports, sinó també ha presentat la seva renúncia a presentar-se a les eleccions. Tenim en línia el cap de política dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, Raúl Flores, bona nit. Bona nit, Agnès. Finalment s'ha produït aquesta dimissió. Feia 6 dies, des del dia de l'accident, que bona part de l'oposició, també des de dins del govern, li demanaven. Ells han resistit a fer-ho fins avui.

S'ha resistit a fer-ho fins avui, quan falta menys d'un mes per les eleccions, el que demostra que en període electoral, com ja estem, a les portes d'una campanya queda poc més d'una setmana

perquè comença la campanya electoral, cada gest és important. I fiar una decisió com aquesta a que el temps ho pugui curar tot era altament arriscat, perquè de temps n'hi ha molt poc. I amb una campanya electoral que deixés compte. Veiem, per exemple, ahir mateix, com algunes enquestes, les primeres que sortien després d'aquest accident de la setmana passada, penalitzaven el PSOE, un PSOE que tots els politòlegs amb qui hem estat parlant deien que podia recuperar múscul, que podia millorar els seus resultats. Aquestes enquestes apuntaven. Havia agafat era un aire que podia perdre arran de la catàstrofe de la setmana passada. Ara què intenta fer Sánchez? Sánchez intenta recuperar múscul, intenta recuperar relat, intenta apartar un ministre que s'havia convertit a la vegada en un puntal pel partit. Amb una persona del seu cercle, amb qui alguns veien fins i tot com un possible relleu en cas que calgués, s'havia convertit en les últimes setmanes en una càrrega pel partit, en una dificultat per poder desenvolupar tot el relat de campanya. I amb aquest gest avui Puente pot posar, veurem si és així, les coses una mica més fàcils o menys complicades per Pedro Sánchez. L'accident va passar quan quedaven ben bé justos un mes per aquestes eleccions. Sis dies després es produeix aquesta dimissió i la renúncia a presentar-se també a les eleccions. Gràcies, Raül, per aquest anàlisi d'urgència. Ho acabem de saber, de fet. Gràcies. Gràcies, bona nit. Podem tornar a treure el cap al

Congrés dels Diputats i tenim el Dani Sainz de Aja. Tens més detalls d'aquesta decisió? Què tal? Doncs mira, acaba de marxar Òscar Puente de la Diputació Permanent, de la sala on el Congrés, on es fa la Diputació Permanent. Ha baixat ja un ascensor al pàrquing i a la sortida els periodistes sí que l'hem pogut preguntar en molt breu moment si li havia comunicat la seva decisió al president Pedro Sánchez. I ha dit Puente fa només uns minuts. I això xoca perquè el seu discurs de comiat, al final d'esta intervenció, ha arribat a dir que va prendre la decisió als pocs minuts de conèixer l'accident. Per tant, era una decisió que tenia presa fa sis dies, que l'ha anat deixant fins que pogués començar la gestió. Posterior a l'accident pogués donar alguna informació nova, iniciar les investigacions i també aprovar, com ha fet avui el Consell de Ministres, mesures d'ajuda per les víctimes i mesures per avançar en la seguretat cap als trens.

I un cop ha fet això, diu que pren la decisió per dignitat, una decisió que és bona per la democràcia. I per demostrar que no tots els polítics són iguals. Com us dic, ha fet aquest anunci de forma inesperada al final d'una llarga compareixença de quatre hores en la que ha hagut de sentir com li demanaven la dimissió no només des de l'oposició, sinó també des d'algun dels seus socis. I no sé si podem sentir el moment en què ho ha dit. La decisión sobre mi

futuro la tomé los primeros minutos en los que se produjo la tragedia. Un ministro de Transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes

de esta gravedad en menos de un año. No solo renuncio a mi cargo como ministro de Transportes, sino que también renuncio a formar parte de las listas electorales el 29 de noviembre.

També al marxar, l'acomiadar-se dels periodistes, també se li ha preguntat què li havia dit Sánchez en este missatge que ha dit, que li ha enviat fa pocs minuts, ha dit que encara no li havia respost el president. Bé, doncs això quedarà entre ells dos, difícilment transcendirà, però en tot cas un bon apunt. Gràcies, Dani Sainz de Aja, en directe des del Congrés dels Diputats, encara oberta després que s'hagi acabat fa poc aquesta compareixença a la Diputació Permanent. El que podem afegir a aquesta hora és també l'anàlisi actualitzada de l'escriptor i periodista Jordi Amat.

El ministre Òscar Puente finalment ha dimitit. Era inevitable. El relat sobre les causes de la tragèdia ferroviària que ell mateix havia anat explicant, per desgràcia, eren convincents, massa convincents. Aquest relat el va començar a elaborar molt d'hora i a mesura que han anat passant els dies, aquella explicació del que havia passat a la línia Madrid-Sevilla no ha estat contradita. També eren convincents de les mesures anunciades per millorar la seguretat que Puente mateix ha explicat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest matí i que ha repetit a la tarda a la Diputació Permanent del Congrés. Eren convincents, però arribaven massa tard, dramàticament tard, perquè el relat de la tragèdia ha estat sobretot l'evidència d'una deixadesa que només es pot qualificar d'una manera, imperdonable. Deixadesa d'aquest ministre, d'acord, sobretot després de Damuz, però que hagi estat la seva actual responsabilitat no vol pas dir que la culpa política sigui tota seva. Allò que hem constatat aquests dies és que la xarxa ferroviària d'alta velocitat espanyola, que era un motiu d'orgull i que hem gaudit donant lustres, no s'ha planificat prou bé i que els problemes acumulats no eren abordats pels governants que sempre prefereixen inaugurar que no pas mantenir. Aquesta tarda el diputat Rufián tenia raó quan ha dit que la qüestió de fons no era la dimissió, però Rufián també ha dit que havia de dimitir. El problema gros, després del drama i la dimissió, tant mateix continua. Elaborar un pla de seguretat d'una infraestructura que ara mateix no és sostenible.

Dos quarts de deu en punt. Havíem conversat a Washington amb el Xavier Vilar. Hem aturat aquesta connexió per ampliar la informació de la dimissió del ministre, exministre, ara ja Òscar Puente. I tornem ara cap als Estats Units, però cap a un altre punt. Recordem que la majoria d'enquestes donen per feta la victòria dels demòcrates a la cambra de representants que ara controlen els republicans. El que no està tan clar és si el Partit Demòcrata aconseguirà recuperar el Senat, cosa que els donaria més marge per limitar l'acció de govern de Trump. Els calen quatre escons. La batalla està molt disputada en alguns estats, sobretot els que tradicionalment han estat més conservadors, un dels quals és Texas, i a la seva capital, a Austin, hi tenim l'Oriol Serra, el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. Bona nit, Oriol. Hola, bona nit, Manel. En aquest estat històricament republicà, les enquestes apunten que un candidat demòcrata, James Tallarico, pot fer història i guanyar la batalla pel Senat per primera vegada en 33 anys.

Doncs sí, així és. I deixa'm dir-te que fa uns minuts en Xavier ens explicava des de Washington aquest telefrico, que és la manera que té Trump de manxparauar-lo. Doncs aquí a Austin hem pogut comprovar com els seguidors de Telerico s'han fet seu a aquest nom, han girat la truita i ahir a la nit veia centenars de persones amb samarretes on hi deia. Tala Frico, nou president d'aquest país. Perquè vegis també que el sentit de l'humor arriba aquí, també. I, en tot cas, per contestar a Donald Trump. I, efectivament, un James Tala Frico que pot marcar el camí polític a seguir en aquest país. És un candidat amb formació i experiència en l'àmbit religiós, un predicador cristià, de fet, que ha aconseguit ampliar la base demòcrata. Talarico ha arribat allà on els demòcrates no havien aconseguit arribar abans, aquí a Texas, i ha sabut treure profit de la debilitat del rival conservador Ken Paxton. Yo soy tercera generación tejano. Eso quiere decir que mis. Aquestes eleccions són sobre si voleu un senador que posi diners a les vostres butxaques o a les seves. Són sobre si voleu un senador que miri per Texas o per a ell mateix. Aquestes eleccions són sobre si voleu un senador que us serveixi a vosaltres o que serveixi als donants MAGA. Un talericó que també ha aconseguit mobilitzar el vot jove. Com dèiem ahir a la nit, bany de masses en un acte en una sala de concerts aquí a Austin. Molts activistes joves fent porta a porta fins al darrer moment. I la importància del vot afroamericà i hispà. Aquests últims són el 30% de l'electorat aquí a Texas. De seguida està dit. I Trump els va convèncer en les darreres eleccions. Ara sembla que no ho aconseguirà. També hem de dir que talericó s'ha apoderat, com dèiem, d'aquesta arma política que suposa la religió en aquest país.

Doncs és evident que ens haurem de fixar demà en què passa a Texas, però en quins estats ens hauríem de fixar també, més enllà de Texas, en aquesta nit electoral nord-americana.

Mira, ara mateix hi ha 53 senadors republicans i 45 senadors demòcrates. Avui se n'elegeixen 35, i d'aquests 22 actualment són republicans i 13 demòcrates. Per tant, n'hi ha 10 que estan molt disputats i podrien decantar-se de la banda republicana cap a la banda demòcrata. Són estats a tenir en compte. Alaska, Iowa, Kansas, Maine, Ohio i evidentment Texas. Hi ha un estat però, Michigan, on les coses podrien anar a la inversa per tota aquesta controvèrsia que hi ha hagut al voltant de la candidata demòcrata que de sobte per divergències amb el fet que hi hagi un candidat de confessió musulmana ha donat el seu suport al candidat republicà. A la cambra de representants es calcula, com heu explicat, que hi ha uns 46 escons en disputa dels 435. Per tant, els republicans aquí podrien perdre fàcilment la majoria que ara tenen per 4 escons d'avantatge.

Ja ens has explicat per què és interessant Texas, però és que, a més a més, és molt a prop de la frontera amb Mèxic. Amb què t'has trobat, Oriol? Res a veure amb la costa est, que és on estàs habitualment.

Exacte, això és pràcticament un altre món. De fet, és un altre país, segons com es miri. Hi ha gent que voldria que Texas fes el seu propi camí, però en qualsevol cas, aquí he vist moltíssims hispans, n'he vist pertot arreu. A la costa est se'ls veu més en els serveis. Aquí estan a totes les posicions. He parlat amb l'Adrián, un bon exemple d'aquesta barreja de cultures que hi ha en aquesta banda del río Grande, i la curiositat, en el seu cas, és que és un Tex-Mex en tota regla. És a dir, ell, en aquest cas, ens ha parlat en espanyol, però s'ha disculpat perquè no és la seva llengua materna. De fet, ell és tercera generació de Navajo, és a dir, d'una de les tribus més esteses per aquestes contrades. Yo soy tercera generación tejano, eso quiere decir que mis papás y también mis abuelos y un lado de mi papá, mi bisabuela, son de aquí de Texas. Son de Navajo, la cultura de indio Navajo. L'Adriana es mostra molt amoïnat per la política migratoria racista de l'administració Trump i amb llàgrimes als ulls ens diu això. Es un dolor. Si los quieren mandar para atrás, ¿a dónde los mandan? Si no pertenemos allí. No sabemos la cultura, sabemos palabras. Sí somos el mismo unidos de hermanos, pero hermanos vecinos. Y si no sabemos la manera de vivir allí, unas culturas sí, porque unas cosas sí son, pero todo es diferente.

Els navajos, per tant, aquesta nit, amoïnats pel seu futur.

I tant, i tant. Temen molt pel que els depara. Evidentment, els últims anys han fet empitjorar la situació amb l'administració de Donald Trump. Ells tenen, doncs, totes les esperances depositades en el que serien els demòcrates encapçalats per James Talarico. I, com tantes altres primeres nacions nord-americanes, doncs no ho tenen gens fàcil. La llengua i la cultura es van perdent fins a extrems que fan pensar en l'extinció. Los que sabían la cultura, las palabras, se están yendo por muerte y no tenían la chance de pasar todas las tradiciones o también futuras generaciones no querían aprender. Y los que sí querían, ya es muy tarde. L'Adrián, amb molta emoció, m'ha explicat una història, la de la seva àvia, quan va comprovar que ell i els seus germans tinguessin una marca de naixement dels Navajo a la pell. Ella quería mirar el marco del Navajo. Ella dijo, sí, estos son mi sangre, porque tienen el marco del Navajo. Y mi mamá dice que ella dijo que tenían como unas manchitas en la espalda, pero que se iban. Pero eso quería decir que la sangre era 100% Navajo.

Doncs moltes coses en joc en aquestes eleccions de mig mandat. Demà a aquesta hora sabrem què és el que ha passat. Gràcies, Oriol, bona nit. Bona nit, fins demà.

El rei d'Anglaterra, Carles III, ha fet un gest davant dels membres de la Commonwealth. El rei, dèiem, que ha reconegut que el comerç d'esclaus és un capítol vergonyós de la història del Regne Unit. Roger Santaló, bona nit. Bona nit. L'escenari és important, on ho ha dit? Sí, ho ha fet en l'obertura de la Cimera de la Mancomunitat de Nacions, que se celebra a Antigua i Barbuda, al Carib. Precisament els països caribenys que formen part de la Commonwealth

i que havien sigut colònies britàniques són alguns dels més afectats pel tràfic d'esclavos.

Expliquem per què són importants aquestes paraules de Carles III. Ho són? Sí, ho són, però no és el que esperen moltes de les nacions afectades per l'esclavatge,

que demanen un perdó oficial del Regne Unit. Carles III no ha arribat tan lluny, però també és el cap de la Commonwealth i

vol reforçar el seu vincle amb la mancomunitat amb aquest gest, on lamenta de forma explícita el mal que van provocar les colònies.

Aquest capítol vergonyós de la història m'omple el cor d'horror i l'ànima de la tristesa personal més profunda.

Els dies previs a les cimeres ha generat un debat entre les 56 nacions que formen part de la Mancomunitat sobre si el Regne Unit ha de pagar compensacions econòmiques pel comerç d'esclaus. Carles III no n'ha parlat, si bé diu que espera construir un futur millor després dels errors del passat.

Catalunya ni. Catalunya.

Carles Puigdemont té l'amnistia a tocar. El jutge Pablo Llarena ha tancat el cas contra l'expresident i contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. I dona via lliure al Tribunal Suprem perquè els amnistii, ara sí, en els propers dies. Anem cap a Madrid. Paula Brujats, bona nit.

Sí, què tal? Bona nit. El Suprem es prepara per enterrar del tot la carpeta del procés. Pablo Llarena s'hi ha resistit durant anys, però avui assumeix amb resignació que ha d'aplicar l'amnistia Puigdemont, Comín i Puig. Llarena, per això, tanca el cas. Però s'acomiada amb un avís a navegants. Diu que el referèndum de l'1 d'octubre era delicte. Per més que ara s'amnistiï, resumeix en un escrit de quatre pàgines on liquida la causa. Ara només falta que Manuel Marchena i la sala penal del Suprem firmin l'amnistia total. A partir d'avui donaran cinc dies a les parts

del cas perquè hi diguin la seva i després, sense més dilacions, diuen, amnistiaran com han fet amb la resta dels exconsellers. Junts per Catalunya ho celebra. Míriam Nogueras, portaveu al Congrés.

És una molt bona notícia. És cert que encara queda que es pronunciï la sala penal i, per tant, que esperem que aquest darrer pas es faci de manera immediata. Això és una victòria de l'independentisme, però, sobretot, això és una victòria del president Carles Puigdemont.

I, justament, Carles Puigdemont espera l'amnistia definitiva per tornar a Catalunya. En canvi, ja ho han fet Toni Comín i Lluís Puig, després que el Suprem retirés les ordres de detenció contra tots tres ara fa 20 dies.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzále Bolle, creu que la interlocutòria de Llarena deixa la causa sense recorregut jurídic i pendent que el Suprem l'acabi arxivant. Són declaracions a TV3.

El auto de conclusión de sumario es irrecurrible y el juez Llarena envía a la sala de lo penal una causa ya sin procesados. Yo creo que se ha llegado al punto en que dijimos en noviembre del 17 que esto terminaría cerrándose porque era una causa que no tenía un sustento jurídico sino político.

El Partit Popular reclama als sindicats que desconvoquin la vaga general de dimetres de la setmana vinent. El líder popular Alberto Núñez Feijó considera que seria un error mantenir la convocatòria després de l'accident de trens d'Urda, però els sindicats ja han assegurat que l'aturada està ara més fonamentada que abans de la tragèdia. Alba Barbosa, bona nit. Bona nit. Perquè Feijo vol ara que reconsideri la vaga.

Doncs creu que la convocatòria és oportunista després del xoc de trens a Urda, però afirma que no està en contra del dret de vaga. S'ha dirigit directament als sindicats perquè la desconvoquin.

Antes era incomprensible. 69 muertos después es un grave error. No la hicieron en ocho años de gobierno, no la hagan ahora o ligarán su imagen a Pedro Sánchez.

La ultradreta s'hi ha sumat i Santiago Abascal a Telecinco ha pujat el top fins a l'amenaça. Tomaremos nota si hay un cambio de ciclo en España. I també el president de la patronal COE, Antonio Gramendi, creu que no s'ha de mantenir la convocatòria. Des dels sindicats han criticat que el PP hagi volgut barrejar l'accident amb la vaga, assegurant que, a més de defensar el dret a l'habitatge i reclamar millores salarials, l'aturada també exigeix més inversió en els serveis públics. PP Álvarez, de la UGT, i una i sordo de Comissions.

No hay ninguna razón para desconvocarla. Me parece que es una falta de respeto absoluta a las personas que han perdido algún ser querido.

¿Por qué una situación tan dramática como esta desmerece el sentido de esa convocatoria?

I en aquest context electoral, avui el Partit Popular ha presentat la llista amb què concorrerà el 29 de novembre per Barcelona.

El número 1 de la llista pel Congrés, Xavier García Albiol, veu en aquests comissis una disputa entre dos models.

Entre Pedro Sánchez, de presidente, y Ada Colau, de vicepresidenta del gobierno de España, o el modelo de Alberto Núñez Feijóo,

El viol farà tàndem amb la politòloga Marta Urgellés i el tercer lloc l'ocuparà Juan Milian, un dels homes de confiança de Feijó a Catalunya.

I a França, associacions de defensa del dret a l'habitatge de set països europeus han convocat tres jornades de mobilitzacions a finals de mes. A instàncies del sindicat de llogateres espanyols s'han reunit a París representants de França, el Regne Unit, Bèlgica, Portugal, Itàlia i Grècia. Volen cridar l'atenció sobre els problemes d'accés a l'habitatge a París. Isabel Galí.

Associacions de defensa del dret a l'habitatge de França, el Regne Unit, Bèlgica, Portugal, Itàlia, Grècia i l'Estat espanyol han coordinat esforços amb els armilles drogues i els estudiants francesos per organitzar tres dies de protestes al carrer. Serà el 20, el 21 i el 22 de novembre, amb la idea que s'hi uneixin milions de joves europeus. Carme Arcarazo, del Sindicat de Llogateres de Catalunya, ho ha explicat des de París.

Hem dit prou, hem decidit redoblar l'aposta. Si els altres països respectius no ens escolten, el que farem és escalar el conflicte fins que la gent treballadora puguem respirar. No és normal que treballem 40 hores i pràcticament no arribem a final de mes, que ens gastem tot el sou en pagar l'habitatge, els rebuts i anar al supermercat.

Una coordinació de moviments socials europeus que pretén ser històrica i que tindrà també un component polític volen combatre els arguments d'una extrema dreta creixent que assenyala la immigració com a causa de tots els mals. L'extrema dreta no para

d'avançar a Europa i jo crec que és una molt bona notícia que les organitzacions més importants d'Europa s'hagin reunit i hagin passat a l'ofensiva. Ells volen que assenyalem els de baix, que assenyalem els pobres, els immigrants, i nosaltres hem decidit fer el contrari, assenyalar els de dalt. Els rics, els especuladors, els acaparadors.

No descarten que sindicats i organitzacions de més països soneixin els pròxims dies a la protesta.

Dos de cada deu habitants de l'estat espanyol ja tenen 65 anys o més i d'aquí 20 anys seran gairebé tres de cada deu. Ho diu un informe del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC, que també s'ha fixat en la salut amb què arribem a aquesta edat. Toni Fortesa, bona nit. Bona nit. Com ens trobem quan hi arribem?

Doncs ens trobem millor que fa 20 anys, segons la valoració que en fa la mateixa gent gran. Quan fem 65 anys encara tenim davant uns 20 anys de vida, en el cas dels homes, i més de 23 en el cas de les dones, i uns 10 d'aquests anys els passarem en bona salut, de mitjana. Pel que fa a les malalties cròniques, l'informe diu que a partir d'aquesta edat les més habituals són la hipertensió, l'artrosi, el colesterol alt, i l'hàbit que més cal millorar és el sedentarisme, perquè 4 de cada 10 persones grans fan una vida sedentària.

Ahir explicàvem que a Catalunya hi havia més centenaris que mai. De fet, ho confirma aquest estudi, on veiem que la població cada vegada viu més anys. Les infraestructures, la societat, està tot adaptat per aquest canvi de paradigma.

Doncs mira, precisament això li hem preguntat a Julio Pérez. Ell és demògraf del CSIC i un dels autors de l'informe.

Des del punt de vista institucional, d'equipaments, d'infraestructures, no, no estem preparats perquè aquest canvi, sense precedent, i d'una intensitat que és difícil de ponderar en aquests moments. Des del punt de vista del mar, sí, aquest país porta molt de temps tenint cura de la gent, tenint cura dels seus fills.

Toni, estem explicant que efectivament cada vegada es viu més més anys i que en 20 anys 3 de cada 10 ciutadans espanyols tindran més de 65 anys. Internet, la connexió, el treball online, també forma part del dia a dia a partir dels 65?

Doncs sí, jo ho crec, a més a més és una part essencial, tant de la vida de la gent jove, de la gent adulta, com de la gent més gran, sobretot. Fixa't que entre els 65 i els 74 anys, són 3 de cada 4 ciutadans els que es connecten a internet de forma diària, sobretot per enviar missatges, llegir notícies, fer videotrucades, la meitat també diu que busca coses de salut a través d'internet, i a partir dels 75 anys, l'ús diari baixa el 35%. Segons el CSIC, aquest salt s'explica sobretot per relleu generacional, és a dir, que arriben al Vallès generacions que ja havien fet servir la xarxa durant tota la seva vida laboral. Gràcies, Toni. De res.

Canvi de paradigma en el món del comerç electrònic, la plataforma xinesa JD.com comprarà la cadena alemanya Media Market i també es convertirà en el segon accionista del grup francès FNAC. La Comissió Europea ha aprovat avui aquesta operació després que fa uns mesos la deixés en suspens. Això ens porta cap a Brussel·les. Bruno Forte, Amires, bona nit. Hola, bona nit. Per què diem, Bruno, que aquesta compra marca un punt d'inflexió? Doncs perquè fins ara

les grans plataformes xineses de comerç electrònic, com Temu o Shane, envien els seus productes des de l'Àsia, en paquets petits, entregues molt personalitzades i a baix cost. Però el que planteja el portal JD.com representa un model diferent. Aquesta plataforma xinesa opta per entrar en la propietat de grans cadenes de distribució europees, com Mediamarkt o l'Afnac, i aprofitarà tota la xarxa que ja existeix a Europa de centres logístics i de botigues per vendre-hi, in situ, els seus articles.

Aleshores, ¿per què ha costat tant que el regulador europeu hagi acceptat l'operació?

Perquè aquí hi ha molt de recel. Al govern francès li grinyola el fet que una empresa xinesa es converteixi en el segon accionista de l'EFNAC, que és gairebé un emblema nacional. I a Brussel·les fins i tot hi ha hagut una investigació pel mig, per esclarir les ajudes públiques multimilionàries que el govern de Pequín paga al portal xinès jd.com. Tot i això, la Comissió Europea ha autoritzat aquesta compra, però posant-hi condicions per evitar, diuen, que aquestes ajudes de Pekín donin un avantatge competitiu a la companyia JD.com. Cada cop que aquesta empresa xinesa vulgui injectar diners al seu nou soci europeu de Mediamarkt, per exemple, ho haurà de fer sota condicions de mercat, i les autoritats europees diuen que ho vigilaran. Gràcies, Dani. Gràcies a vosaltres, bona nit. Fa pràcticament dos mesos que ha començat el curs escolar i el conflicte per les colònies encara està lluny de resoldre's. Avui les famílies han pujat el to i han exigit formalment al Departament d'Educació que trobi una solució de totes totes i que escolti els sindicats. El govern ha admès que a hores d'ara encara no ha trobat la fórmula, però segura que hi està treballant, Maria Costa?

Gairebé 400 associacions de famílies han mogut fitxa. Insisteixen que és el departament qui té la vilota a la teulada i que ha d'obrir una negociació amb la FAC que els representa i els sindicats demanen que recuperin i esblindin les colònies. Ho explica la directora de la FAC, Lidona Casull.

S'ha d'escoltar els sindicats, s'han d'escoltar els professionals de l'educació, però evidentment s'ha d'escoltar l'alumnat i s'ha d'escoltar també les seves famílies. I sobretot, el primer que hem de fer és tancar una proposta que doni seguretat jurídica a tots els actors i que, d'alguna forma, faci que tots els centres educatius tinguin una proposta que sigui equivalent.

Mentrestant, la portaveu del Govern, Sílvia Paniquet, deia que ja hi han posat fil a l'agulla i que la solució pot passar per compensar-ho amb l'horari. Per la pròpia educació

dels alumnes és una qüestió important i per això

el Departament hi continua treballant, tot i que hores d'ara no els puc dir que hi

hagi un acord sobre la taula que ens permeti dir que la situació està desencallada. Però fonamentalment el que es treballa és aquesta qüestió de compensació horària, més enllà dels 50 euros que ja es van pactar amb els sindicats.

Havíem explicat de fet aquí al Catalunya Nit que algunes associacions de famílies havien tirat pel dret i havien intentat organitzar les colònies pel seu compte. Doncs bé, la FAC insisteix que no ho facin, que no és legal fer aquestes colònies en horari lectiu i que això pot generar desigualtats entre els centres.

I avui s'ha actualitzat la llista Forbes dels 100 espanyols més rics. La primera catalana que hi apareix, sense sorpreses, és Sol d'Aurella, que es queda a un pas d'entrar en el top 10. I el primer de la llista, tampoc sense sorpreses, és el gallec Amancio Ortega, el propietari d'Inditex. Carme Montero, bona nit. Bona nit. Aquest any hi ha un tret diferencial, que és que els rics són més rics encara.

Exacte, no és una frase feta, perquè hi ha números que ho constaten. La bona evolució de la borsa ha fet que les grans fortunes hagin acumulat aquest any molt més patrimoni. El tall d'entrada en aquesta llista està situat als 510 milions d'euros. Això no havia passat mai, segons ens explica la redactora en cap d'Economia de Forbes, Beatriz Triguero.

Indudablemente los ricos son más ricos. Tenemos una cifra record de. 300.000 millones de euros agregados entre las 100 mayores fortunas. Es la primera vez que se supera ese umbral y es un crecimiento en términos interanuales del 16%.

A Catalunya el domini de la família D'Aurella, que controla l'embotelladora més gran del món de Coca-Cola, sembla incontestable. Sí, la presidenta Sol D'Aurella

té una fortuna de 3.500 milions d'euros, ha augmentat el seu patrimoni en 600 milions en un any. Ara hi ha 5 membres d'aquesta família a la llista, amb la incorporació d'una cosina i una filla.

Este año entran dos nuevos miembros de la familia D'Aurella en la lista Forbes, que los tienen españoles más ricos. Pilar Líbano Daurella, que debuta en el puesto 88 con un patrimonio estimado de 640 millones. Y Mercedes Daurella Aguilera, que entra por primera vez en el puesto 93 con 600 millones. Ambas también vinculadas al negocio de Coca-Cola Euro Pacific Partners.

I és que Catalunya és la segona comunitat amb més rics, 26 multimilionaris que sumen més de 33.000 milions d'euros. I són de sectors molt diversos.

José María Serra y su familia, que representan el sector asegurador a través de Occident, o la familia Puig, que ha construido uno de los grandes grupos internacionales de perfumería, o por ejemplo los hermanos Gallardo, que están vinculados a la industria farmacéutica a través de Admiral. Entonces, bueno, eso refleja una característica importante de la economía catalana que es el peso de la empresa familiar, pero también su capacidad de internacionalización. Si ens mirem, Carme,

al podi del conjunt d'Espanya, què passa? Si ens mirem al podi, ens peta el cap. Això també. Això ja fa estona que ens ha petat.

Atenció, perquè ara parlaré de molts milions.

Primer lloc, l'indiscutible Amancio Ortega. Encapçala el rànquing per 12 anys consecutius. El propietari de marques com Fara, Massimo Dutti, Polambert o Vesca supera els 300.000 milions d'euros, un 16% més que l'any passat. En segon lloc, la seva filla, Sandra Ortega, la dona més rica d'Espanya, amb 11.500 milions. I en tercer lloc, el propietari de Mercadona, Juan Roig, amb 9.800 milions, un 24% més que fa un any. Està bé, està bé. Gràcies, Carme. Adeu, bona nit. Bona nit.

Sí, el jurat ha premiat l'espai de Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet per ser un exemple de l'evolució de la ràdio i obrir nous camins de consum entre els joves. Així reaccionaven els premiats i el director de l'emissora Jordi Borda a la tarda de Catalunya Ràdio.

Mai hagués imaginat que ens donarien un ondes per això.

Mai hagués imaginat que ens donarien un ondes per això. Si no m'ho creien pensar que era una broma, estic flipat.

Estic tan content només que ells, perquè et reconeixen ben, perquè és un premi molt, molt, molt merescut.

El premi és ex aequo amb lo contó la ràdio Donda Cero. El programa de TV3 Polònia

20 anys, el de la SER a vivir que són dos dies, els periodistes Carlos Alsina i Jordi Basté, l'emissora Ràdio 4, l'humorista Berto Romero i la cantant Rosalia, entre d'altres, també recolliran un ondes

en la gala que se celebrarà el 26 de novembre al Liceu.

Con una voz inconfundible y una libertad creadora que ha ampliado las posibilidades expresivas de nuestra literatura, su trabajo representa una aportación fundamental que consagra a Cristina Fernández Cubas como una de las figuras más importantes de la historia.

Així ho anunciava el ministre de Cultura, Ernest Hurtasun, que l'escriptora catalana Cristina Fernández Cubas ha guanyat el Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes 2026. És el màxim reconeixement de les lletres espanyoles dotat amb 125.000 euros. Marina Vall.

El Guardó valora la trajectòria d'una escriptora o escriptor, independentment de la seva nacionalitat,

que en el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic. L'escriptora i periodista d'Erenys de Mar, coneguda per obres com L'habitación de Nona o Mi hermana Elba, és considerada una de les màximes referents del relat breu i el gènere neofantàstic de la literatura espanyola. El 2023 ja havia guanyat el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, entre d'altres reconeixements anteriors. L'autora, de 81 anys, va formar part també dels inicis del Foro Babel, una iniciativa cívica de defensa del bilingüisme a Catalunya. I a la Catalunya del Nord, la nova enquesta d'usos lingüístics revela que, tot i la disminució de parlants, un 92% dels encastats diu que dóna suport a l'ensenyament en català. Per Pinyà, Laura Bertran.

Onze anys després del darrer estudi, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'OPLC, ha fet una enquesta sobre el coneixement i l'ús del català amb el suport institucional de la Generalitat. Sentim el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Ens dona una visió global de la llengua. Ens permet veure on hi ha les amenaces, on hi ha les febleses, on hi ha les oportunitats i on tenim els reptes per treballar conjuntament.

Els resultats confirmen una disminució del nombre de parlants fins al 15%, mentre que un 44% dels ciutadans declaren que entenen el català. En canvi, es consolida la demanda d'aprenentatge per part d'un 92% dels encastats i una majoria àmplia defensa el bilingüisme francès-català a l'espai públic. Xavier Espinet és el director de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana.

Hi ha una fam de llengua, en particular entre els més joves del departament i també entre el públic actiu professional, en què se senten molt interessats per aprendre la llengua, per dominar-la i per transmetre-la.

Hi ha, doncs, un important marge de progressió si se sap aprofitar la voluntat de la gent.

Overwinter Seaside Town.

Sí que tindrem aquesta sensació d'hivern, també és veritat, també és veritat.

D'acord. Gràcies Gemma. També tindrem, sí,

perquè demà al matí farà fred, avui les temperatures han quedat més baixes, encara va plovent i encara ho continuarà fent durant les properes hores, i Déu-n'hi-do el que ha anat plovent durant el migdia, tarda, amb registres que han arribat fins als 70 o 90 litres per metre quadrat a Torredembarra, per exemple, i encara continuarà plovent, costa per litoral i entrant una mica més endins, Demà, però, tindrem aquest dia de treva. Demà torna el sol, amb un ambient fred al matí, amb oires matinals, i després, a la tarda, també hi pot haver alguna nubulada que pot créixer cap al nord-est, però molt poqueta cosa. Demà tindrem un dia molt estable, però, com dèiem, és un dia de treva, perquè de cara a dijous sembla que torna la inestabilitat. Doncs d'aquestes treves que ens enganyen i ens fan encostipar. Això mateix. Vinga, que vagi bé. Bona nit.