Catalunya nit, de 21 a 22 h - 04/11/2026

Amb el control del Congrés i el Senat, els demòcrates dels Estats Units guanyen marge per marcar l'agenda legislativa de la segona meitat del mandat de Donald Trump. I el primer en el que posen l'ull és alleugerir la pressió econòmica sobre les famílies treballadores. El mateix vicepresident, J.D. Vance, ha vinculat la patacada republicana a la guerra de l'Iran i al preu de la gasolina, però Trump ha entomat el retret dient que ho tornaria a fer. Bona nit, són les 9.

Catalunya Nit, Catalunya Ràdio.

La derrota republicana ha estat molt contundent i ha provocat les primeres tensions al partit. Xavier Vilà, Washington.

Sí, el vicepresident Vance marca per fi l'insinuant que discrepa de la guerra en un joc de retrets que pot lesionar la seva viabilitat com a candidat el 2028.

El Tom està també històric en alguns estats tradicionalment republicans com Kansas, Carolina del Sud i del Nord, Iowa i Texas. A Austin hi tenim l'Oriol Serra.

Doncs sí, això és un nou despertar, un canvi d'aires a molts estats i de retruc a tot el país. Hi ha hagut una onada blava, és a dir, demòcrata, que suposa una clatallada enorme pel govern de Donald Trump.

I un bon termòmetre de les eleccions és el comportament del preu del petroli, que ha baixat per sota dels 100 dòlars. Ja no hi haurà tanta por d'una escalada al golf pèrsic. En parlarem amb el periodista i col·laborador del Catalunya Nit, Xavier Mas de Xaixàs, i amb Marc Brey, historiador nord-americà i autor del llibre Antifa, d'Antifascist Handbook.

I després de la dimissió d'Òscar Puente, que us explicàvem ahir en directe al Catalunya Nit, aquest vespre ha dimitit també el president de DIF. Els fets s'han succeït en cadena. El matí Pedro Sánchez ha anunciat que el vicepresident Carlos Cuerpo assumiria la cartera de transports i a la tarda aquest s'ha reunit amb Luis Pedro Marco de la Peña, el president de DIF, que li ha presentat la dimissió. Aquest vespre hem sabut també que el tram de via de l'accident de Damuz torna a presentar almenys tres deformacions. Carme Montero. Els peris judicials que investiguen el cas s'han mostrat sorpresos perquè el tram es va refer després de l'accident en què van morir 46 persones i l'obra encara està en garantia.

Una vuitantena de veïns de Badalona no passaran la nit a casa seva. Han estat desallotjats d'un bloc de pisos pel mal estat de l'edifici, Toni Fortesa.

L'alerta l'ha donat una veïna que ha trobat una esquerda al sostre del seu pis. En arribar, els tècnics han evacuat tothom i ara mateix els veïns no saben quan podran tornar a casa.

Mossos d'Esquadra fent d'examinadors de carnet a conduir. Hi ha un tap tan important en aquestes proves que la consellera d'Interior Parlón ha posat aquesta possibilitat sobre la taula. No ens sobren policies,

els volem optimitzar, perquè els policies que tenim en segona activitat poden fer molt bona feina com a examinadors. No li enganyaré, no ens hem acabat d'ensortir, però nosaltres continuarem picant pedra perquè això sigui així.

I és que la Generalitat tornarà a demanar al govern espanyol que li delegui la competència per fer aquestes proves.

I es confirma que el llop s'està reintroduint a l'Alempordà i l'Alta Garrotxa després que la parella d'exemplars que es van reproduir l'any passat, la primera amb més de 100 anys, hagin tingut una nova llopada amb 5 d'ells. Els pagesos es resignen a la presència del llop davant les promeses del govern que es protegiran les seves terres i ramats. Des del punt de vista de gestió de la fauna salvatge, es veu com una gran notícia. Tenim un nucli familiar

consolidat i això és bo perquè un nucli familiar vol dir que tenen més capacitat de, justament, de predar preses silvestres. Un sol llop ho té difícil contra un sanglà adult, però una llopada de vuit o nou individus ho té molt més fàcil i, per tant, triaran prioritàriament aquesta font d'alimentació.

Jo crec que la noia de la veu del meu GPS està enamorada de mi.

És l'extricicle Carles Sanz que ara sí diu que plega, però que plega només d'actuar, de pujar dalt de l'escenari, perquè diu que continuarà dirigint espectacles. Aquest comiat dalt de l'escenari serà amb una obra que es diu "Me'n vaig!", amb exclamació al final. Podrem escoltar algunes de les seves reflexions a tocar de les 10 de la nit. La Marta Vives l'ha entrevistat.

Quan la gent va a veure humor, no perdona que no et faci riure. Tu vas a veure un drama i perdonaràs que no et faci plorar. Poc surts emprenyat perquè no hagis plorat. Però, en canvi, si vas a veure humor, no perdones que allò no et faci riure, és a dir, que no arribi a les expectatives amb les que arribaves. Per tant, el públic d'humor és molt exigent.

I en el bloc d'esports haurem de parlar d'una nova victòria del Real Madrid a la Lliga de Campions. Sergi Andreu. Cada vegada que baixo em tinc la sensació que

és el dia de la vermota. Nova remuntada a la Champions en els últims minuts. Perdien 2-1 el Candelai que ha detenut al minut 75. Han petat Mbappé al 78 i Fede Valverde ha marcat el 2-3 en el temps afegit. Ha guanyat, per tant. També ha guanyat el Fenerbahce a casa davant del Liverpool 3-2. I ara comencen uns quants partits més a la Champions. Per exemple, destaca el Dortmund-Betis, el Porto-Napoles o el Leipzig-Manchester City. Per cert, deixa'm comentar també que en bàsquet, a l'Eurocup masculina, gran victòria del Manresa. A la pista del Lietkabelis Lituà. Ha guanyat de 14, 66 a 80. I també molt bona victòria de l'Uni Girona, l'Eurocup femenina a la pista de l'Ostrava.

I a aquesta hora busquem també un titular del temps, Gemma Puig. Bona nit. Bona nit, doncs mira, mantenim aquesta certa inestabilitat encara, van arribant algunes precipitacions cap a les terres de l'Espre, després d'un dia amb sol, amb fred, demà aquests núvols que ara ha començat a entrar cap a aquest sector faran que les temperatures a primera hora no quedin tan baixes, farà fred però no tant, al migdia també recuperarem una mica el termòmetre, però sí, demà tindrem un dia amb més núvols i també haurem de fer agafar el paraigua en alguns sectors, a la costa i també cap a punts del Pirineu.

La previsió del temps que ens ampliarà la Gemma Puig abans de les 10 i abans de les 11 podrem espiar la portada que preparen per demà a l'Avanguardia i escoltarem la reflexió final del gran Xavier Alberti.

Catalunya nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

America the beautiful, I'd like to take a look at you. It's hard to see past stars from beyond the bars, no they let a girl look at you.

Són les 9 i 7 minuts. Avui és un nou dia als Estats Units en molts sentits.

M'he tret un pes a sobre. Ha estat fantàstic llevar-se sense aquest pes al pit.

Aquest era l'ambient que respirava aquest migdia la capital del país, a Washington, un feu demòcrata, on la contundent victòria d'aquest partit a les eleccions legislatives d'ahir ha generat una gran sensació d'alleujament.

I a Washington, pendent de tot, hi tenim el Xavier Vilà. Xavier, bona nit. Bona nit, Manel. Aquesta sensació que escoltàvem ara d'alleujament es contradiu una mica amb la picabaralla que sembla que tenim interna a la Casa Blanca per justificar la derrota, eh?

Ja ho pots ben dir, l'endemà d'aquesta colossal derrota, et diria, s'han desfermat els retrets de l'administració Trump. Un cop les anàlisis conclouen que l'encariment del carburant per la guerra a l'Iran és un dels elements molt clau per entendre que els demòcrates hagin recuperat el control de les dues cambres, Donald Trump ha mantingut sense embuts la defensa de la intervenció armada.

Crec que en gran part és cert, perquè a curt termini va fer pujar una mica el preu de la gasolina, probablement és així. Però alhora, si ho hagués de tornar a fer, ho tornaria a fer, perquè a llarg termini és l'única solució. No es pot permetre que l'Iran tingui un arma nuclear.

Ha estat una resposta ràpida i clara al missatge que poc abans havia escrit el seu vicepresident, J.D. Vance, que ha vinculat directament aquesta patacada electoral amb la guerra. I en una al·lusió indirecta a Trump deia, si et vols creure que ha valgut la pena perdre el Senat pels pròxims sis anys,

fes-ho. Sí, ja tindrem temps de parlar de si J.D. Vance seria un dels pròxims candidats republicans a les eleccions. Ara potser menys, eh? Sí, ja veurem com es posen les coses en aquests dos anys que queden. Què plantegen els guanyadors, els demòcrates?

Diuen que la prioritat és retornar a la centralitat, apostar per alleugerir la càrrega econòmica sobre la classe treballadora, i en aquest sentit, Chuck Schumer, el líder demòcrata del Senat, també ha advertit que si Trump els barra el pas, en patirà les conseqüències. Quan Trump desafiï la voluntat dels nord-americans

o la llei, obrirem investigacions, el portarem als tribunals i l'embolicarem en una teranyina legislativa. Els dies del Senat submís a Trump s'han acabat.

Doncs hem sentit, diguem, les veus de les altes esferes, però què et diuen a peu de carrer avui?

Satisfacció perquè els demòcrates hagin recuperat de moment 7 escons al Senat i de moment 28 a la Cambra de Representants, la continua al recompte. I la percepció en aquesta ciutat, que és molt, molt, molt demòcrata, que es deixen enrere un episodi fosc, com ens deien en Colin, l'Alexia i en Shannon.

Encara que tenim algú que no m'agrada a la Casa Blanca, es pot veure que les coses aniran millor per aquest país. Serà millor pels drets humans, el clima, millor per la nostra imatge internacional.

Crec que és fantàstic que hem retornat la democràcia. Estic molt orgullosa dels americans.

A Europa li dono les gràcies per ser el nostre amic i per tenir paciència amb nosaltres. Em sap greu, estem molt avergonyits del que Amèrica ha esdevingut i esperem que ara puguem girar full i arreglar-ho.

Aquests ciutadans també els hem demanat si s'inclinen perquè els demòcrates processin Trump al Congrés. Diuen que no val la pena. I, per cert, de Trump també li han preguntat això. Diu que la perspectiva no la muina gens ni mica.

Doncs a veure què passarà a les pròximes hores i mesos. Gràcies, Xavier. Bon dia. Bona nit. Bon dia, bona tarda.

Depèn del lloc. El tsunami blau que ha canviat el paisatge polític dels Estats Units en aquestes últimes hores ha fet que el Partit Demòcrata s'hagi imposat en estats tradicionalment conservadors i, per tant, republicans. Parlem, per exemple, de Kansas, Iowa o Texas, que té el primer senador demòcrata en tres dècades i una dona hispana com a governadora per primera vegada a la història. A Georgia, els demòcrates també han fet història amb la primera política afroamericana com a governadora, i a Michigan s'ha elegit el primer senador musulmà, Abdul El-Sayed. Traiem el cap ara a Austin, Texas, amb l'Oriol Serra, on ell ha viscut aquesta nit electoral dels demòcrates. Oriol, bona nit. Hola, bona nit. Hem de parlar d'un dels noms propis més destacats de la nit electoral, és el de James Telerico. Per què destaca tant? Explica'ns-ho.

Doncs mira, principalment perquè James Telerico ha fet història que, abjurant la situació política a Texas, ho ha fet amb un marge enorme de 12 punts percentuals i amb prop de 5 milions i mig de vots. Telerico ha sabut arribar a molts electors, més enllà de la pròpia base demòcrata, i ha sabut convèncer els joves. El seu escop al Senat té un valor que va molt més enllà de Texas, tal com ell mateix ha donat a entendre.

Aquesta victòria no va del Partit Demòcrata ni del Partit Republicà. És molt més important que això. A Amèrica hi ha alguna cosa que s'ha trencat.

A la nit electoral d'Austin, els demòcrates, vaig poder parlar amb una candidata a la House de Texas, és a dir, al Parlament de l'Estat, una amiga personal de Telerico, de nom Samantha López. Amb molta precaució, això sí, va reconèixer que Telerico no té sostre i que després del Senat pot venir la Casa Blanca.

Es un buen amigo mío, pero él completamente está enfocado en servir a Texas y ser senador de Texas primeramente y luego tener sueños de más allá para postular para la presidencia, pero eso sería en otro tiempo.

Per tant, digues, digues. No, deia que la Watch Night aquesta, la festa de seguiment electoral, es va estendre molt més enllà de la mitjanit pels carrers d'Òsting, fins i tot, on van sonar els clàxons

durant molta estona. No estaven de celebració. Doncs, a banda de Telerico, quins altres noms propis destaques d'aquest tsunami demòcrata en les eleccions a mig mandat?

Sí, mira, i hem de sumar victòries molt simbòliques en les curses pels governs dels estats. Per exemple, a Georgia s'hi va imposar la primera dona afroamericana de la història, Lance Bottoms, una demòcrata de 56 anys que havia estat assessora de Joe Biden, i des del 1998 que els demòcrates no tenien governador en aquest estat de Georgia. A Nou Mèxic, aquí encara és més interessant, Agnès. Primera dona nativa nord-americana com a governadora. Serà Deb Haaland, de 65 anys, i membre de la tribu Laguna Pueblo. Va créixer en una família de militars. I ara passem dels governadors, en aquest cas governadores, als senadors que també formen part d'aquests estats que han capgirat la truita. A Kansas ha guanyat Adam Hamilton, primer senador demòcrata des del 1932. De seguida està dit, eh? És un pastor metodista i va fundar la seva pròpia església a Kansas City. Té molt en comú amb Telerico, per cert, perquè, per exemple, mantenen posicionaments inclusius respecte a la comunitat LGTBI des de l'església. A Iowa, un altre estat molt rural, s'hi ha imposat un medallista paralímpic. Això és destacable perquè no hi ha hagut gaires atletes paralímpics que hagin arribat a Senadors. Tots ells, sumats a un nom que tu has esmentat, el d'Abdul Al Sayed, el candidat musulmà que ha guanyat a Michigan. Tots ells representen diversitat i alhora un canvi d'aires, un nou despertar, el que es coneix com l'Amèrica Profunda. Per cert, un Al Sayed a qui els magatillen de jihadista i terrorista i que s'ha dirigit així a Trump.

Donald, sé que has tingut problemes amb el meu nom. Així doncs, després que J.T. Vance empranqui jurament al gener, ja podrà simplement anomenar-me senador.

Bé, un alçallet que, a més a més, ha afegit que ell no té res a amagar i que, en canvi, Trump sí que té coses a amagar i aquí ha estat quan ha afegit la paraula Epstein.

Doncs venen dos anys intensos a les dues cambres, al Congrés i al Senat. Com està? Quina és l'última hora de l'escrutini electoral, Oriol? Què queda per comptar?

Doncs queda per compte Alaska, que és l'estat més allunyat del que seria el conjunt dels Estats Units, l'estat també per extensió, per superfície més gran de tots, i on per fús horari s'ha començat a fer el recompte més tard. Per tant, tenim pendents aquests dos senadors que batllen per Alaska. Un cop ho coneguem ja tindrem la configuració del Senat, que ara mateix hi ha 54 senadors, senadors demòcrates per 44 de republicans, per tant, una majoria que no és de dos terços, però que és molt gran i, per tant, una cambra capgirada. I a la cambra de representants, a la House, de moment hi ha 240 demòcrates, per tant, ja han superat amb escreix els 218 i 139 pels republicans. Per tant, dues cambres que, com apuntava en Xavier, tindran molt de poder i podran exercir un control molt exhaustiu sobre l'executiu de Trump.

Gràcies, Uri, al Serran Directe des d'Austin, Texas. Bona nit. Adéu, bona nit.

Passen dos minuts d'un quart de deu de la nit. Busquem ara les claus d'aquest daltabaix electoral dels republicans que s'expliquen en part per la participació de determinats col·lectius concrets, com ara els joves o les minories que han votat massivament al Partit Demòcrata. A més, s'ha de tenir en compte el malestar generalitzat per la situació econòmica. Són dades que el Partit Republicà haurà de tenir en compte de cara a les eleccions presidencials del 2028. Nanduza Noguera, bona nit. Hola, bona nit. A veure, anem a pans en quins col·lectius creus que ens hem de fixar?

Doncs mira, primer lloc, els joves. Segons el New York Times, el 70% de votants entre 18 i 29 anys, és a dir, 7 de cada 10, han votat al Partit Demòcrata, que és una xifra semblant a la que dona també l'NBC News pel que fa als votants fins a 25 anys, en aquest cas. Però estem parlant d'això, 7 de cada 10 joves cap als demòcrates. Això és una distància entre republicans que és molt gran respecte a les últimes eleccions que van tenir, les presidencials de fa dos anys, quan Trump va superar Kamala Harris per només un punt en aquest col·lectiu. Això vol dir que els joves s'han anat apostant primer pels republicans i en aquestes eleccions cap als demòcrates.

Això vol dir també que entre els joves hi ha descontentament. Com l'explicaríem?

Doncs és un descontentament sobretot econòmic. Han de pensar en el col·lectiu dels joves, una mica semblant també al que està passant aquí a Europa, el que suposa per ells el cost de la vida, la crisi de l'habitatge. Veuen que Trump al final no els ha solucionat els problemes, com tampoc van veure que fa dos anys ni Biden ni Kamala Harris ho van fer en el seu cas.

Si ens mirem les minories, en general podem dir que són el col·lectiu més fàcil d'interpretar, eh?

De cara a nosaltres jo diria que sí, perquè a ningú se li escapa aquelles imatges que vam veure de les batudes dels agents de l'AIS fent caceres d'emigrants a Los Angeles, Chicago, sobretot a Minneapolis també. I això es nota molt en la diferència, per exemple, entre hispans i afroamericans. En el cas dels hispans, això són els dades de l'NBC, han donat suport als demòcrates en un 62%, 6 de cada 10. Però atenció als afroamericans, 91% segons el New York Times, és a dir, 9 de cada 10 persones afroamericanes han votat directament els demòcrates, només un haurien votat els republicans, i això fàcilment s'interpreta per aquestes imatges que comentàvem.

I després també tenim el descontentament transversal generalitzat per la situació econòmica.

Sí, d'això n'hem parlat ja molt, aquesta guerra de l'Iran. És molt interessant el que ha dit Jordi Abans, que almenys hem de dir ara que ha citat Abans, per cert, Xavier Vilà. Benz ha fet una piulada a X, molt analítica sobre això, i segons ell, ell atribueix bàsicament com a causa única la guerra de l'Iran, per tant la conseqüència de la crisi econòmica, i diu una frase molt curiosa de cara al que seria l'estratègia del Partit Republicà a partir d'ara. Ell diu que si els exvotants de Trump, doncs si s'acaba la guerra de l'Iran, els exvotants de Trump, que ara han votat Demòcrata, tornaran a anar cap als republicans de cara a les eleccions presidencials. És un avís navegant de cara al 2028 a veure si Trump o el candidat a la presidència fa cas abans. Possiblement també pot ser ell mateix, però és una dada que hem de tenir en compte.

Molt bé, gràcies, Nando. En el capítol de reaccions, la Unió Europea espera que el canvi de majoria al Congrés nord-americà, dominat, en fi, fins ara pels demòcrates, obri la porta a un suport més fort dels Estats Units a Ucraïna. Les eleccions de mig mandat també poden tenir efecte sobre la guerra a l'Iran, Ignasi Abad?

Sí, la cap de la diplomacia europea, Calla Calas, ha estat la veu dels 27 a l'hora de valorar aquestes eleccions de mig mandat als Estats Units.

Espero que el nou Congrés i el nou Senat continuïn ajudant Ucraïna i posin més pressió a Rússia, perquè Europa i els Estats Units som més forts i estem junts i enviem aquests missatges clars a Rússia.

Des del Kremlin es creu que les eleccions nord-americanes no han d'afectar els esforços de pau de Donald Trump, ho ha dit el portavó Dmitry Peskov.

President Trump. El president Trump continua amb les seves responsabilitats i esperem sincerament que també continuï amb els seus esforços per la pau. La resta és un assumpte intern nord-americà.

La Xina es límite en expressar la voluntat de mantenir el diàleg amb els Estats Units i l'Iran al cap dels negociadors i president del Parlament de la República Islànic, Mohamed Khalifa, afirma que els electors nord-americans han dit clarament un no a la guerra. Des d'Israel, el líder opositor, Gadi Aizenkot, ha dit que espera treballar de manera fructífera amb Donald Trump si finalment aconsegueix ser primer ministre una vegada acabin els contactes per intentar formar una majoria després de les eleccions israelianes

de finals d'octubre. Una de les claus de la derrota del Partit Republicà, ja hem dit que l'havíem de buscar en l'economia, doncs sapiguem també com han reaccionat els mercats avui. Aquests resultats que de moment el que podem dir és que han fet caure ja el preu del petroli per sota dels 100 dòlars per primera vegada en un mes. És un llindar que més que un número és una barrera psicològica que marca que ja no hi hauria tanta por d'una escalada del conflicte del golf pèrsic. Avui les borses, tant nord-americanes com l'espanyola, han respost en pujades i preocupa què pot passar, això sí, amb el dólar. Sara Riera.

La baixada del preu del petroli s'explica no pas perquè ni torni a haver-hi riuades, sinó perquè ara es pot creure que Trump té més motius per arribar a una entesa amb l'Iran. Això, òbviament, sumat a les converses reals que estan tenint tots dos països.

Les borses mundials han tingut guanys, animades també per aquesta perspectiva que la cosa, com a mínim,

no es complicarà encara més. El Nasdaq, la borsa nord-americana de les empreses tecnològiques i l'Standard& Poor's, que agrupa. Les 500 empreses més grans dels Estats Units reboten ara entre el 3 i el 2%. L'Ibex ha tancat el 3, que és la pujada més alta en mig any.

Aquesta sacsejada política als Estats Units també ha tingut un efecte directe sobre el dòlar.

Doncs sí, que es deprecia respecte de l'euro al voltant d'un 0,8%. Ara, un euro es canvia per 1,125 dòlars. Això beneficia les empreses que compren als Estats Units perquè els productes els surten més barats, però no pas a les exportadores que retallen el seu marge de benefici. Per tant, depèn des d'on es miri. Gràcies, Sara. Fins ara. D'aquí uns minuts, quan siguin aproximadament dos quarts de deu de la nit, obrirem taula d'anàlisi, ja ho hem dit, amb Xavier Mas de Geixàs, periodista i corresponsal diplomàtic de La Vanguardia, i també amb Marc Brey, historiador nord-americà i autor del llibre Antifa, d'Antifàcit Hamburg, a qui la mirada que afegim ara a continuació sobre aquesta derrota aclaparadora dels republicans de Donald Trump és la col·laboradora del Catalunya Nit i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Culell.

Hi ha derrotes electorals que obliguen a fer autocrítica, i després hi ha Donald Trump, que sembla haver convertit l'autocrítica en una assignatura que no pensa aprovar mai. Les eleccions a mig mandat, celebrades ahir als Estats Units, han estat un autèntic terratrèmol polític. Els demòcrates han aconseguit recuperar el control de les dues cambres i no ho han fet per la mínima. Han guanyat terrenys, han estat tradicionalment republicans, han tombat candidats que comptaven amb el suport directe de Trump i han aconseguit victòries especialment significatives en territoris on el president havia guanyat còmodament fa només dos anys. És un revés molt important pels republicans, però sobretot és un missatge directe a la Casa Blanca. Els ciutadans han passat comptes i ho han fet per diverses raons al cos de la vida, la inflació, la preocupació per l'economia, la guerra i el malestar amb les prioritats de l'administració. Molts electors han expressat la voluntat de posar límits al poder presidencial, però davant d'aquest resultat que fa Trump, en lloc d'assumir-ne la responsabilitat, opta per una de les seves especialitats, desmarcar-se de la derrota. Arriba a afirmar que, si ell hagués estat a la papereta, els republicans haurien guanyat per golejada. És a dir, els candidats perden, el partit perd, el Congrés canvia de mans, però ell continua considerant-se un guanyador potencial. És una manera molt particular d'entendre la política. Quan hi ha victòries, Trump en reclama el mèrit. Quan hi ha derrotes, les responsabilitats es dispersen. I aquí hi ha una qüestió de fons. Un president no pot reclamar tot el protagonisme quan les coses van bé i desaparèixer políticament quan van malament. Governar també vol dir respondre pels resultats de les pròpies decisions. A més, el resultat d'aquestes eleccions tindrà conseqüències molt concretes. La lliçó és prou clara. Cap president està per damunt dels paradictes dels electors. I potser el més significatiu d'aquesta nit electoral no és només que Trump hagi perdut poder parlamentari, és que una vegada més, quan les urnes li han enviat un missatge incòmode, ha preferit explicar per què la derrota no és seva abans que preguntar-se què ha passat. Perquè la democràcia no consisteix només a celebrar les victòries. També consisteix a saber encaixar les derrotes, escoltar els ciutadans i assumir responsabilitats. I aquesta, pel que sembla, continua sent la lliçó pendent de Donald Trump.

Quatre minuts per arribar a dos quarts de deu. L'altre gran argument informatiu d'avui és la segona dimissió per l'accident de tren de Toledo en les últimes 24 hores. Ahir a aquesta hora estàvem explicant que dimitia el ministre de Transports. Doncs bé, aquesta tarda ha renunciat al càrrec el president de DIF, Luis Pedro Marco de la Peña. Que ha presentat la dimissió al vicepresident i nou càrrec també en substitució d'Òscar Puente, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. Alba Barbosa, Cuerpo l'havia convocat en una reunió aquesta tarda.

Sí, ha estat en aquesta primera trobada entre Carlos Cuerpo, que ha assumit la cartera de transports després de la dimissió d'Òscar Puente, on el responsable de DIF li ha posat el càrrec a disposició. Marco de la Peña era el president de Adif, des del setembre del 2024. El ministre Cuervo li ha acceptat la renúncia, que veu encertada, i li ha agraït la feina feta al capdavant de l'empresa encarregada del manteniment de la xarxa ferroviària de l'Estat.

El me ha presentado la dimisión, aludiendo también a motivos similares a los que aludía ayer el ministro Puente. De nuevo, yo creo que es una decisión, a mi juicio, acertada, así se lo he comunicado, una dimisión que acepto. En declaracions a

Televisió Espanyola, Carlos Cuerpo no ha descartat més canvis en diferents àmbits perquè la ciutadania recuperi la confiança en l'alta velocitat.

Mentrestant, al PSOE és evident que vol aprofitar la dimissió de l'exministre Puente per intentar afrontar la campanya remuntada de cara a les eleccions.

Sí, redirigeix el discurs i utilitza la dimissió per diferenciar-se del PP a l'hora de respondre a una tragèdia com la de Toledo. Pedro Sánchez ho compare amb la reacció de dirigents populars com Carlos Mazón, que va seguir al càrrec després de la dana de València.

El ministro Puente ha dado la cara y después ha dado un paso a un lado. Lo ha hecho para demostrar que no todos los servidores públicos somos iguales. Con su renuncia, Óscar ayuda a que España recupere la confianza no solo en nuestro sistema ferroviario, sino también en la dignidad política.

Els socialistes intenten amb el relleu de Cuerpo rellençar la campanya. És un perfil tècnic més contingut i acadèmic en el to que l'exministre Puente. Carlos Cuerpo no milita al PSOE, és un dels noms de confiança de Pedro Sánchez i el ministre més ben valorat en l'últim baròmetre del CIS. Aquesta tarda el BOE ja ha publicat i per tant ja és oficial el cessament de Puente i el nomenament de Cuerpo.

Aquí cada escostiba estira la corda cap a la seva banda i des del Partit Popular i Vox creuen que la dimissió de Puente és insuficient. Les dues formacions de

dreta coincideixen, ja assenyalen Pedro Sánchez com l'últim responsable, i li demanen que deixi el càrrec. El líder popular Alberto Núñez Feijó considera que darrere dels accidents d'Adamuz i Urda hi ha la gestió de Sánchez.

El que cal canviar, per tant, és la gestió. Y lo que hay que cambiar es a Pedro Sánchez. El señor Puente se fue, pero Sánchez se quedó.

Santiago Abascal, el líder de Vox, ha portat al seu terreny la frase de Sánchez que no tots els polítics són iguals i li ha exigit que comparegui davant la justícia.

No se lo vamos a perdonar, al menos judicialmente. Tienen que responder, tienen que ir al banquillo. Esto no se salda con una dimisión ni con la asunción de una responsabilidad política.

Feijó s'ha compromès i arriba a la Moncloa a presentar la primavera de l'any que ve els pressupostos estatals per al 2027.

A tot això hi hem d'afegir que els pèrits judicials que porten el cas de l'accident mortal, en aquest cas de Damuz, han descobert tres deformacions a la mateixa via on el gener hi va haver l'accident. Els experts adverteixen que hi continua havent problemes en punts que suposadament Adif ja va reparar un mes abans de la tragèdia. Carme Montero, bona nit. Bona nit. Què hi han trobat, els pèrits? Doncs mira, a poc més d'un quilòmetre de la soldadura de la via que es va trencar, els pèrits han descobert altres deformacions preocupants semblants a les que van provocar el sinistre. Els nous defectes han aparegut entre un i dos quilòmetres del punt on es va trencar el carril. Dos són greus i cal corregir-los, i el tercer està a nivell d'alerta. Els tres especialistes posen així la lupa sobre les obres de renovació de la via que va fer Adif just un mes abans de l'accident a la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, en què van morir, recordem-ho, 46 persones i 120 van quedar ferides. Els tècnics no s'expliquen com una estructura acabada de renovar s'ha pogut deteriorar tan ràpid. Per això demanen a la jutgessa que porta el cas que demani tots els expedients de l'obra a Adif. I aquesta via està en funcionament. La circulació es va reprendre al febrer d'aquest any, un mes després del xoc entre l'Àlvia i l'Irio.

Doncs encara en relació a aquests accidents, la Comissió Europea reclama instal·lar el més aviat possible la tecnologia ERTMS a totes les línies de tren. És el sistema de frenada automàtic que encara falta per desplegar la ruta a Madrid-Sevilla, just on hi va haver l'accident mortal. Anem cap a Brussel·les. Bruno Forte a Míres. Bona nit. Hola, bona nit. Bruno, per què la Comissió Europea posa pressa ara per fer el pas a aquest sistema ERTMS?

Doncs perquè és l'opció més segura. Així de clau ha dit el màxim responsable europeu de transports, el comissari Apóstolos Zizicostas.

Hem de desplegar el més ràpid possible el sistema ERTMS a totes les nostres línies. És l'única manera d'assolir un alt nivell de seguretat.

A Catalunya, la tecnologia ERTMS ja està instal·lada a totes les línies d'alta velocitat i, de fet, la ruta Madrid-Sevilla és l'única de l'Estat

que encara no l'ha incorporada. I per això, ja ho heu sentit, el comissari europeu avui ha demanat al govern espanyol que s'hi afanyi.

Per tant, ara, la línia Madrid-Sevilla, recordem quin és el sistema de seguretat que hi ha.

Home, és el famós LZB, és el sistema que just

estava avariat en el moment de l'accident de Toledo i que en principi també impedeix que dos trens xoquin. El govern espanyol sempre ha defensat la solvència d'aquesta altra tecnologia, diu que és segura, però sigui com sigui, l'any que ve té previst canviar-la per al sistema ERT-MAISA, seguint així les directrius europees.

Tu que l'has seguit, què més ha dit en aquesta compareixença el comissari europeu de transports?

S'ha mostrat inquiet perquè en menys d'un any, diu, hi ha hagut dos accidents mortals a l'alta velocitat espanyola. Primer a Córdoba i ara a Toledo.

És molt preocupant. És molt preocupant.

Dos accidents en un any no és una cosa que vulguem veure.

I ha dit que l'Agència Ferroviària Europea ajudarà les autoritats espanyoles en la investigació de l'accident de Toledo. Des de Brussel·les, gràcies, Bruno. Gràcies, bona nit. Fem ara una pausa per

la publicitat i a la tornada tornem a reenganxar amb el gran tema avui, que és aquesta victòria molt més gran del que s'esperava per part dels demòcrates als Estats Units. Catalunya Nit. Catalunya Reviu. Som Trescat. Som Trescat.

El 45% de les persones no li agrada ser al centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Les dones i els dies amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Catalunya Nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Through the winter's ice and cold Down Nicolet Avenue. A city of flame fought fire and ice, Nathan Occupier's boots. King Trump's private army from the DHS, guns belted to their coats. Came to Minneapolis to enforce the law, or so they're said.

Un nou dia als Estats Units, així han batejat el que ha passat a les últimes hores en aquestes eleccions de mig mandat als Estats Units. Des del principi del Catalunya Nit d'avui que n'estem parlant, aquesta victòria republicà-demòcrata, fins i tot per sobre de les expectatives en aquestes eleccions de mig mandat. Dèiem que ara obriríem una finestra d'anàlisi durant uns minuts amb Xavier Mas de Xaixàs, periodista corresponsal diplomàtic de La Vanguardia. Bona nit. Hola, bona nit. Que ens acompanya aquí a l'estudi i podem saludar en directe des dels Estats Units en Marc Brai, que és historiador nord-americà, autor del llibre Antifa, The Antifascist Handbook. Bona nit, buenas noches, Marc. Hola. Et saluda, de fet, en directe des de Nova York. Marc, una primera pregunta. ¿Cuál es hoy el ambiente en la ciudad, en Nueva York? ¿Hay euforia o qué sensación se respira?

Me parece que sí. Obviamente hay mucha alegría. Por ejemplo, mi mamá ha escrito por Facebook que la elección, su fe en la humanidad ha regresado con esta victoria del Partido Demócrata. Entonces sí, pero para mí tengo más escepticismo. Entonces tenemos que ver qué va a ocurrir realmente.

En Nueva York, ja des de l'1 d'enero, gobierna Joan Mamdani del Partido Demócrata, així que potser aquesta eufòria ja es viu d'una altra manera.

Sí, para mí muestra que la mayoría de la gente, no solamente en una ciudad como Nueva York, pero en el país, no están a favor de la política de Trump. Quieren cosas como seguro médico universal, como hay en Europa. No quieren guerra en Irán. Quieren bajar los presupuestos militares y policiales. Y este resultado. Muestra todo esto y es un rechazo a la política republicana.

Tú también eres profesor universitario, tienes contacto por tanto con las nuevas generaciones. ¿Qué te dicen? ¿Los jóvenes están polarizados?

Sí y no. Bueno, enseño clases en Rutgers University, que es la universidad pública del estado de New Jersey, y honestamente la mayoría de mis estudiantes no hablan demasiado sobre la política, pero también tengo dudas sobre el término polarización, que se usa mucho aquí, porque, bueno, yo soy de la izquierda, entonces para mí el problema no es la izquierda, es la derecha, es el. En mi opinión, pero es cierto que ahora el Partido Republicano es un partido de la extrema derecha, tiene elementos fascistas, para mí MAGA es un movimiento fascista, e incluso en el Partido Demócrata se puede ver una ala más de la izquierda, más socialdemócrata, que ha tenido influencia con Mandani, con Abdullah.

¿Te ha sorprendido la reacción de Donald Trump? ¿Qué crees que puede pasar ahora con él?

Un poco. Antes yo pensaba que el día después, la semana siguiente, que. Era probable que van a decir que la elección fue robada, de que había fraude por parte del Partido Demócrata. Ahora no he visto nada de esto. Para mí muestra que la victoria del Partido Demócrata ha sido tan fuerte que los republicanos no pueden decir mucho. Y también Trump, aunque es líder del Partido. Su personaje, su dinero, su poder. Entonces una pérdida del partido es posible, de él no tanto. Pero es demasiado temprano de decir que hemos visto el fin de MAGA o el fin de Trump. Tenemos dos años más y a veces líderes o regímenes autoritarios pueden ser más. Bajo ataque o en una posición más débil, entonces a ver qué pasa Xavier,

ara fa res escoltàvem una cançó de Bruce Springsteen que es diu Streets of Minneapolis que parla de Trump com de rei si va dirigint com a king i tu avui a La Vanguardia feies un article que titulaves El rei despullat estàs d'acord amb això que ens deia ara el Mark Bray que potser el que veurem ara és un Donald Trump molt més enfadat. I explica'ns una mica per què va despullat ara Trump.

Bueno, perquè les accions tenen conseqüències, finalment, no? Trump pensava que era un rei absolutista que governava sense cap mena de conseqüència. Tot el que feia li sortia bé. Tenia de comprats, diguem-ne, els jutges, s'escapolia de tota mena de crims que comès, fins i tot de violacions, i aquesta idea d'omnipotència i d'immunitat ara s'ha trencat. I jo crec que aquest rei que ara queda despullat perquè els republicans l'han abandonat. Jo crec que el que va passar als Estats Units amb aquestes eleccions de mig termini s'explica o s'entén millor dient que els republicans han abandonat a Trump que no pas perquè els demòcrates han avançat moltíssim. Han avançat moltíssim perquè Trump s'ha quedat sol. I jo crec que aquí hi ha un gran descensís del seu electorat. I és veritat, ara què passarà? Ara què passarà amb aquest Trump derrotat per segona vegada? La primera vegada va saltar al Capitoli. Ara pensava que aquestes eleccions tampoc sortirien tan bé com han sortit, vull dir, de tranquil·litat, de normalitat. És l'exercici més important de qualsevol democràcia, unes eleccions i la transferència pacífica del poder. I jo crec que s'ha fet molt bé, o sigui que això és una boníssima notícia que les institucions les institucions han resistit aquesta ofensiva de Trump. El que pot passar ara és dues coses, o un Trump totalment desbocat, un Trump de tàntrums, i nen petit, cabrejat, Però Trump és un home de negocis. Trump, com deia molt bé el Marc, és un home que ha governat per si mateix, més que pel país. S'ha enriquit en aquest primer any de mandat a la Casa Blanca amb 2.000 milions de dòlars que gestionen els seus fills a través de la Trump Organization, que és el holding de les empreses familiars. Ell voldrà preservar aquesta fortuna, ell voldrà preservar la fortuna de la seva família, sobretot pensant quan deixi la Casa Blanca i tot el món de lios judicials que tindrà. O sigui que el pragmatisme de l'home de negoci l'hauria d'apaibegar i calmar una mica. Però és veritat que és un home totalment imprevisible i que vol deixar petxada històrica i que volia convertir Washington en una capital imperial i ser aquest emperador d'aquests Estats Units tan ultradretans. La veritat que no sé, no vull mullar-me, però és que no sé, pot sortir per una banda o per l'altra.

Una mica pel que deies ara Xavier, la victòria per tant és potser dels Estats Units com a democràcia, que ha seguit funcionant malgrat que els tics que té Donald Trump, ara mateix ens deia el Marc que considera el moviment MAGA un moviment feixista, És a dir, el que li està passant avui a Trump no li podria passar a Vladimir Putin a Rússia o a altres dictadors.

Evidentment, jo estic d'acord amb en Marc. Trump és un feixista de llibre. Però les institucions han aguantat i el més important que tenim en una democràcia no són els polítics, són les institucions. Ho dic perquè ara a Espanya segurament tindrem un govern d'ultradreta, també, no? Hi haurà una erosió d'aquesta democràcia, que és el que ha fet Trump als Estats Units. Erosionar la democràcia, posar molta desconfiança en el sistema i confondre la població i dividir-la. Tota aquesta estratègia, que és purament feixista, no ha reixit i tenim una democràcia que tira endavant. Jo crec que és una grandíssima notícia, no només per als Estats Units, sinó per a totes les democràcies liberals.

Marc, estamos comentando aquí en la mesa que más que una victoria demócrata podemos hablar de una derrota clara de los republicanos y te quería preguntar, ¿cómo ves al Partido Demócrata? Si estas elecciones nos alumbran nuevos liderazgos y en cualquier caso, ¿cómo tienen que trabajar estos próximos 10 años antes de las presidenciales?

Bueno, tal vez puede ser que el partido está cambiando un poco. Es que en los Estados Unidos no tenemos esta tradición política de partido de oposición como hay en sistemas parlamentarios. Entonces, por años el Partido Demócrata ha hablado sobre la necesidad de establecer hacer un consenso en la política cuando los republicanos están hablando sobre sus enemigos en el Partido Demócrata. Pero tal vez está cambiando y unos de los políticos que ganaron ayer, ganaron en parte porque han hablado más abiertamente sobre su oposición a su enemigo político. Entonces, sí, con figuras como Al-Said, con Talarico, está cambiando un poco, pero también existen los líderes tradicionales tradicionales del centro que no quieren cambiar cosas mucho, entonces esta guerra entre la ala progresista y el centro existe, va a continuar, pero tal vez es un momento clave y en el futuro tal vez históricamente vamos a ver que fue un cambio.

¿También puede ser que el votante norteamericano vote diferente en las elecciones de medio mandato que en las presidenciales?

Sí, es cierto y obviamente hay una ventaja para el partido fuera de poder en los midterms de recibir el apoyo de gente con rabia en el sistema y también creo que mucha gente que votaba para Trump en el pasado ahora no tienen tan confianza la mágica de Trump ha desaparecido para mucha gente entonces fue una oportunidad. Líderes del partido. ¿Quién puede ser el presidente demócrata? No estoy seguro.

Y no sé, Marc, si crees que también puede afectar esto al movimiento y a los líderes republicanos, porque hasta ahora veíamos que casi nadie se atrevía a discutirle en público nada a Donald Trump, y a partir de ahora, a lo mejor algún republicano puede pensar, si quiero ganar las elecciones, tengo que distanciarme de Trump, decir que yo sí que intenté parar a este hombre de alguna manera. No sé si podemos ver un cambio también en las filas republicanas.

Sí, es una situación difícil para ellos porque hay repercusiones fuertes de estar un enemigo de Trump, pero al otro lado, su impacto político ha sido mal. Se puede ver esto ayer. Y no ha dado su apoyo a J.D. Vance, que es el candidato obvio. Tal vez va a apoyar a su hijo, Donald Trump Jr. Es difícil saber y el Partido Republicano. Partido republicano va a tener que arreglar cosas después del daño de la época de Trump.

Xavier, aquest resultat, quin missatge envia a la resta del món? Canviarà alguna cosa en les relacions internacionals?

Jo crec que no. No a curt termini, no durant els propers dos anys. Potser canviar alguna cosa de la relació amb Israel, perquè Israel ha estat un pes molt feixuc per Trump, no? Però Europa, que és el que ens interessa, jo crec que no canviarà. Trump té una gran afinitat per Putin, vol fer negocis amb Rússia, i jo crec que continuarà donant aquest suport a Rússia davant d'Ucraïna. Ho anirem veient a poc a poc. A poc a poc. Gràcies, Xavier. Gràcies.

Marc, no sé si tu preves que el presidente cambie su política a nivell internacional. Para terminar, ¿cómo lo ves?

Bueno. En términos del presupuesto de los fondos que el gobierno estadounidense manda a Israel. Y hay una guerra entre el mundo maga sobre Israel, también en el Partido Demócrata, porque obviamente hay un genocidio allí y más y más gente está en contra de eso. Pero es difícil saber exactamente qué va a ocurrir. Yo creo que históricamente la época de apoyo para Israel por parte de los Estados Unidos sin preguntas empezó más o menos al fin de los 60 y está terminando. Entonces, el futuro, las relaciones van a ser diferentes. ¿Cómo? Vamos a ver.

Pues te agradecemos muchísimo, Marc Bray, historiador y autor del libro Antifa de Antifascista Handbook, que nos hayas atendido en directo aquí en el Cataluña. Un abrazo. Muchas gracias. Fem ara una pausa per la publicitat i tornem amb Històries Culturals. Fins ara.

Catalunya NIC. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic, hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau. Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori. Us recordo que la vostra permanència a l'IA ha estat qüestionada per alguns membres de la Junta. El que va passar l'altre dia va ser inacceptable. I els errors es paguen. Conec els riscos i els assumeixo. Penso mantenir la independència de l'IA, costi el que costi. Tu estàs boja. Jo confio en elles, perquè el cap i la filla al futur ja no és nostre, és d'elles, de les noves generacions.

Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques, l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica.

La recerca interdisciplinària no està ben valorada.

A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. ¿Quin rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria.

I quan vaig fer art digital, pensaria que faria art digital a pantalla.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Jo crec que la noia de la veu del meu GPS està enamorada de mi. Perquè sempre em porta un descampat.

És l'actor Carles Sanz, cofundador del Tricicle, que s'acomiada ara dels escenaris amb Man Batch. És un espectacle d'humor codirigit amb José Corbacho que es podrà veure al Teatre Poloriama de Barcelona des d'aquest dijous fins al 23 de gener. La Marta Vives ha pogut parlar amb ell d'aquest comiat. Carles Sanz, plegues però no et jubiles.

Efectivament, jubilar és una expressió que odio profundament perquè és sinònim com d'aparcar-se i d'això res de res. Baixo dels escenaris i continuaré treballant en aquest ofici que em apassiona. Seguiré dirigint, potser propostes de saber si de televisió alguna cosa, no ho sé. El que potser sí que vull evitar és les gires, els hotels, els viatges, que això al cap del temps es fa feixotar.

I per acomiadar-te fas aquest me'n vaig, a més a més, no?, amb signe d'exclamació. Què és el que veurem?

Jo parlo de que me'n vaig i que, per tant, tindré més temps lliure, perquè crec que no solament jo, sinó gairebé tothom tindrà més temps lliure, perquè, segons diu Elon Musk, la intel·ligència artificial farà la majoria de les nostres feines. Per tant, hauríem de començar a plantejar-nos què fer amb el nostre temps lliure, no? I a la segona part de l'espectacle ja parlo de coses més personals, que la gent, a més a més, es pot sentir com molt identificada. Parlo de moltes coses. Des de la meva hipocondria, la meva etapa, que jo vaig estar ingressat a l'UCI per Covid, però que allò que en el seu moment era un drama, ara en faig comèdia. I també el que dic jo és, no només explico, sinó com ho explico. I aquí és on la gent també identifica molt el tricicle, el gestual, la gestualitat. Els triciclesos ho veuen de seguida i diuen, ostres, com m'agrada quan utilitzes paraula i gest al mateix temps.

Clar, el 2021 vau plegar el tricicle, però des d'aleshores segueix com molt vigent, no?

Mira, jo crec que va ser un dia, precisament a Catalunya Ràdio, que anunciant una actuació nostra, l'elocució deia, tricicle, que forma part de la nostra memòria emocional del nostre país. Clar, vaig pensar, uau, això són paraules majors, no? Entrar dins la memòria emocional d'un agent. Però sí, és així. Va haver-hi un casament públic tricicle immens i que encara perdura, com tu dius, i per tant, el tricicle és un fenomen.

Després de tant de temps d'explicar tantes coses a través del gest, de sobte poseu la paraula. I tu, de fet, la poses de moltes maneres, la paraula. La poses damunt de l'escenari, però també la poses escrivint articles, per exemple.

De fet, originàriament, jo vaig estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre. O sigui, jo anava com a paractor de text. Després es va creuar el tricicle pel mig i, meravellosament, vaig continuar per aquest camí, però. Després, jo quan vaig pensar, ara què faig? Quan em plantejo jo un solitari i he de fer algun projecte, no vaig dubtar que jo havia d'utilitzar la paraula ja. I la veritat és que m'hi trobo molt a gust ara, parlant, molt a gust. És que el llenguatge verbal té tantes possibilitats.

Clar, però tu fas la combinació perfecta entre una i l'altra perquè saps del poder de les dues.

Mira, fa poc precisament l'Andreu Buenafuente, bon amic meu, va venir a veure'm l'espectacle i em va confessar això. Diu, és que tu, a diferència d'altres monòlegs, tens aquest do del gest que és potenciar molt més tot el que fas, no?

Suposo que en els espectacles aquests on hi ha humor és imprescindible l'element del públic.

Quan la gent va a veure humor, no perdona que no el facis riure. Tu vas a veure un drama i perdonaràs que no et facin plorar. Tampoc surts emprenyat perquè no hagis plorat. Però, en canvi, si vas a veure humor, no perdones que allò no et faci riure. És a dir, que no arribi a les expectatives amb les que arribaves. Per tant, el públic d'humor és molt exigent. Es pot fer humor de tot, Carla? Es pot, s'hauria de fer humor de tot. El límit no el poses tu, te'l posa la societat, les xarxes, l'opinió pública. I això a tu et condiciona? No ens enganyem, condiciona, condiciona. Perquè, aviam, hi haurà gent més valenta o menys, diguem-ne, no sé si dir inconscient, però sí, sí, jo crec que a qualsevol humorista condiciona. A mi no m'agrada ferir, m'agrada saber ironitzar, m'agrada poder donar algun zas, però sense arribar a ferir. Què vols que et digui?

Com ens condiciona a les xarxes qualsevol comentari que puguis fer, qualsevol interpretació que puguis fer?

Bé, les xarxes s'han transformat en el policia de l'Estat, vull dir, la policia moral. La pròpia xarxa s'ha constituït en una sèrie de grups que et jutgen i et poden massacrar, depèn del que puguis dir, si consideren ells que els has faltat el respecte. I el teatre és una manera de combatre-ho? És l'únic moment en què les xarxes no existeixen per res. És més, dins de l'àmbit d'un teatre encara, encara sí, es poden dir coses que en el món de les xarxes, de la televisió o d'això, no es poden dir.

Abans m'ho deies, parlant del teatre, que les estrenes fan molt de nervis. Ai, sí, sí, sí. Per què, Carles?

Després de tant de temps. Són com un casament, eh? D'entrada ja posar el seating, no? Aquest on el seu, aquest no el pots seure, una fila tan enrere, però és clar, però no saps com ni per què. Aquell dia de l'estrena sembla que sigui el dia que t'examinis pel teu futur immediat, no? Tens la sensació d'examen el dia de l'estrena? La nit de l'estrena, després de la funció. Per molt que et diguin, et sembla poc. Sempre necessites com reafirmar-te, perquè aquesta feina comporta molta inseguretat i necessites, doncs, que la gent et reafirmi, no?

Carles Sanz, moltíssimes gràcies i moltes ganes de disfrutar-te damunt de l'escenari.

Gràcies, mil gràcies. Adéu-siau.

I ara entrem a un museu per veure un tipus de peces que no estem tan acostumats a fer-ho. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona ha inaugurat aquest vespre la retrospectiva més gran dedicada a l'escultura tèxtil barcelonina Aurelia Muñoz Montsemàs.

La mostra, organitzada amb motiu del seu centenari, reuneix unes 300 peces, incluent-hi obres inèdites o que fa dècades que no es veien. L'exposició que acaba de veure's el reina Sofia de Madrid en versió reduïda és una bona oportunitat per descobrir com l'artista convertia tècniques tradicionals, com el macramé i el brodat, en art monumental. La seva filla, Sílvia Ventosa, és una de les comissàries.

És una art molt lliure. Ella deia que era autodidacta. Ella va estudiar molt les arts populars de tot el món. La cistelleria, la ceràmica, els teixits I també va estudiar l'arquitectura del seu temps, les enginyeries, el teatre. Però tot això ella ho va com digerir. I va crear una cosa que no té res a veure amb res, que nosaltres en diem una nova cosmogonia, és a dir, una nova manera d'entendre el món i de poblar-lo d'éssers més o menys fantàstics. D'aquests éssers fantàstics neix el títol de la mostra

ENS en referència a les seves icòniques escultures tèxtils penjants dels anys 70.

Un piano y ven.

I ara aquí ja no sé quina és la imatge, però per alguna cosa tenim a la Gemma Puig, que és qui escoll aquests temes a aquesta hora de la nit. Gemma, què tal? Bona nit.

Doncs mira, és una cançó del David Gates que es diu Sweet Clouds and Rain, i ara és el que he de començar a dir d'aquí una estoneta, que tindrem núvols i una miqueta de pluja. Després d'un dia avui fred, però amb sol. Avui hem començat amb unes temperatures molt baixes al matí, amb aquest ambient d'hivern, després de la nevada, d'ahir que també ha tanyit de blanc el Pirineu, a cotes altes amb una mica més de gruix, però en molts llocs avui s'ha llevat el dia amb una mica de neu en aquestes cotes mitjanes, amb fred, amb fred que s'ha mantingut al migdia. Demà tindrem més núvols i també algunes precipitacions. No seran molt intenses, però sí que faran obrir el paraigües estones. Durant el matí tindrem aquestes precipitacions, sobretot a la costa, entre les Terres de l'Ebre i la costa central. Cap al migdia també algun punt del Pirineu, amb una cota de neu entorn als 1.700 metres. I després de la tarda, de forma també força irregular i intermitent, es pot haver de deixar escapar alguna feble precipitació cap al prelitoral i també una mica més d'intensitat cap a les Terres de l'Ebre.