Catalunya nit, de 21 a 22 h - 05/11/2026

A 24 dies de les eleccions el govern espanyol aprova l'augment del salari mínim i busca posar així els sous al centre del debat, mentre una nova operació del cas Coldo torna a situar la corrupció de l'antic entorn de Sánchez en primer pla. El president espanyol s'ha desmarcat aquesta tarda de les 6 persones que avui la Guàrdia Civil ha detingut i posat en llibertat hores després en el marc d'una nova operació per aquest cas. Bona nit, són les 9.

Mantuve un almuerzo con el señor Inda en su casa para coordinar el acuerdo económico. Inda me dijo que el dinero que iba a adelantar se lo devolvería en pagos de publicidad institucional procedente de las comunidades autónomas gobernadas.

Això precisament el dia que qui va ser mà dreta de José Luis Ábalos, Coldo García ha assegurat a la cadena SER que l'advocat del Partit Popular li va oferir un milió d'euros i pagar-li la defensa a canvi que declarés, mentint si calia, contra Pedro Sánchez i el seu entorn. El PSOE estudia si porta el cas als tribunals.

I en aquest context el govern espanyol vol reivindicar la seva gestió i aprovarà un nou augment del salari mínim abans de les eleccions. Carme Montero, com quedarà el salari mínim ara? Doncs mira, el salari mínim interprofessional pujarà l'any que ve 65 euros fins a arribar als 1.286. L'increment que encara ha d'aprovar el Consell de Ministres és d'un 5,3%. Queda molt per sota del 7% que reclamaven els sindicats.

En aquest CatalunyaNit parlarem amb un pilot d'avió per veure com estan vivint l'onada de falses amenaces de bomba. Avui, una trentena en diferents vols, la majoria a l'espai aeri europeu. L'onada d'amenaces de bomba en avions ha afectat sobretot aerolínees de baix cost i ha obligat a mobilitzar les autoritats d'Àustria, Bèlgica, la República Txeca i Romania, entre d'altres. La Comissió Europea assegura que encara és massa aviat per saber si les diferents amenaces d'avui estan relacionades. I la Policia Nacional

ha identificat dos dels càrrecs de les forces de seguretat marroquines a la zona fronterera de Ceuta el dia de l'entrada massiva de persones. En té imatges molt clares d'aquestes dues persones que ha enviat a la jutgessa que porta la investigació. Ara caldrà determinar què és el que hi feien allà. Recordem que un informe del cos policial ja descrivia agents marroquins guiant persones cap als punts de pas i que el Partit Popular i també el president de Ceuta van apuntar el paper de rabat en tot plegat. Pedro Sánchez va passar del no a la prudència assenyalant que no hi havia proves sòlides per atribuir-ne la responsabilitat.

I als Estats Units, la desfeta electoral del Partit Republicà de Donald Trump dibuixa un panorama polític complicat per als conservadors. Connectarem un dia més amb l'enviat especial a Washington, amb Xavier Vilà. I, a més, l'escenari polític ha enfonsat avui també les accions de les companyies Elon Musk, Tesla i SpaceX.

Ignacio Abad. Sí, perquè el magnat tecnològic, exassessor de l'administració Trump, recordem, havia invertit 500 milions de dolors en la campanya del candidat del senador de Texas, Ben Paxton, que va perdre davant del demòcrata James Talarico. Musk té la seu de les seves dues companyies a Texas, justament, i la seva fortuna de prop d'un milió de dolors s'ha retallat almenys sobre el paper, virtualment, en un 74.000 milions en dos dies per aquestes pèrdues de la borsa.

El Departament de Cultura de la Generalitat ha cancelat el programa de becaris després que la Inspecció de Treball ha detectat que joves graduats feien feines estructurals, com les dels treballadors funcionaris. I no són pocs casos. Sobre la taula hi ha la possible contractació fraudulenta de més de 200 falsos becaris durant els últims dos anys. Se li reclama el pagament de més de dos milions d'euros en cotitzacions impagades de la Seguretat Social i no es descarta que pugui afectar a altres departaments. Parlarem amb un dels becaris que engloba aquesta inspecció de treball. Cultura es defensa i ho fa a través del seu secretari general,

Josep Maria Carrater. El 2023 o el 2022 hi va haver-hi una queixa i la judicatura ens va donar la raó a nosaltres, va desestimar. La queixa era pràcticament calcada la que tenim ara damunt de la taula i des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van donar raó a l'administració i, per tant, en aquest sentit estàvem molt tranquils.

Escoltarem Isabel Allende, que avui ha estat a Barcelona per presentar la seva última novela, guanyadora del Premi Planeta, La Hora Antes de l'Alba, la continuació de La Casa de los Espíritus. La nostra companya Montse Mas ha seguit la conversa en públic que ha tingut amb la periodista Júlia Otero. Montse Mas.

Als seus 84 anys, l'escriptora ha ofert

una conversa ben distesa i amb molts moments divertits. Ha parlat poc de literatura i molt de la seva vida. La bellesa, l'amor, fins i tot el sexe, la família com a font d'inspiració, la memòria. I després de celebrar l'última derrota de Trump, ha fet una crida a defensar la democràcia sempre. Hay que tener mucho cuidado

con defender la democracia, por mala que sea. Porque mira, cuando se pierde, uno se da cuenta de lo que ha perdido. Y cuesta mucho recuperarlo.

Per la mort del jugador del Tenerife, tot i que hi haurà molts actes d'homenatge durant tots els partits organitzats per la Federació i la Lliga Masculina i Femenina, etc.

Busquem també un titular per la previsió del temps amb la Gemma Puig. Gemma, bona nit.

Bona nit. Doncs ara mateix aquests núvols que avui ens han acompanyat han anat marxant. Encara en queda algun fregant la costa, però tindrem una nit serena i això també voldrà dir que tindrem un matí més fred a primera hora i demà torna el sol i la boira. Una boira que pot ser una miqueta més persistent cap a Ponent, en Catalunya Central, i al migdia l'ambient serà una mica més suau que no pas avui. I a partir de les 10 ens farem ressò de la petició dels usuaris dels busos interurbans. Avui han estat els del Maresme que han demanat al Parlament més unitats i freqüències en les línies a Barcelona i que es prohibeixi anar a dret. Passa el mateix en les altres línies. Sentirem el testimoni de diversos usuaris d'aquest servei, molt eficient en comparació amb els trens, però que corre el risc de col·lapse. I a tocar de les 11, avui, la punt final serà per a la poeta Míriam Canó. Catalunya Nic, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Passen ja 7 minuts de les 9 de la nit. El cas Coldo i també per extensió la corrupció han erromput en la cursa electoral. Pedro Sánchez s'ha volgut desmarcar aquesta tarda de les 6 persones que avui la Guàrdia Civil ha detingut i després ha posat en llibertat en el marc d'una nova operació. Per aquest cas, pel cas Coldo. I és que una setmana de l'inici de la campanya, l'Audiència Nacional ha obert una nova línia d'investigació sobre suposades adjudicacions, ha dit en l'etapa de José Luis Avalos com a ministre de Transport. Madrid, Dani Sainz de Aja, bona nit.

Què tal? Bona nit. El jutge Ismael Moreno ha reactivat el cascoldó en plena precampanya electoral amb un operatiu de la Guàrdia Civil que ha començat a primera hora del matí. L'UCO ha fet diversos escorcolls a Madrid, Sevilla, Còrdoba i València, on els agents s'han endut documentació del domicili de l'exministre José Luis Avalos. També han detingut durant unes hores la seva parella i cinc persones més, entre elles un militant socialista de Còrdoba, vinculat a Avalos i al comissionista Víctor de Altama. Des de la cimera iberoamericana que se celebra a Madrid, el president espanyol ha deixat clar que no hi té res a veure. Ninguna de esas personas

tiene nada que ver conmigo. Ninguna. No he podido conocer los detalles de esta investigación. Pero sí parece que no es nada nuevo, que es un caso que ya lleva siendo investigado

por parte de la justicia unos cuantos años. A més, fons de la Moncloa han negat rotundament que el militant detingut haja estat mai xòfer de Pedro Sánchez, com s'han afanyat a assenyalar des del PP. Sentim a Miguel Tellado.

La banda del Peugeot tenía un software y también se confirma que está en la trama. Es cuestión de tiempo, que Sánchez tenga que responder también ante los tribunales por todo este saqueo.

Esta nova pota del cas Coldo, que investiga l'Audiència Nacional i de la qual encara se'n coneixen pocs detalls, estaria relacionada amb el suposat cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Per això, la policia també ha demanat a DIF informació sobre diversos contractes sota sospita.

Doncs avui podem tenir aquí un efecte boomerang perquè el PSOE estudia portar el Partit Popular davant la justícia pels àudios, en què Coldo García, l'assessor del ministre Avalos, assegura que el partit li va oferir un milió d'euros i pagar-li la defensa a canvi d'informació per derrocar Pedro Sánchez. El president espanyol ho considera molt greu i exigeix a Alberto Núñez Feijó que doni la cara.

Al igual que nos exigen explicaciones, pues creo que ante estas acusaciones tan graves que se están virtiendo sobre el Partido Popular,

el señor Feijo tendría que dar alguna explicación.

D'entrada, les propostes que li va fer Alberto Durán, l'advocat del PP en el cas Mascaretas, el cas pel qual Coldo García està complint 20 anys de presó.

Planteo una rebaja de pena que supondría el no entrar a la cárcel, pagar a mi defensa y la cantidad de un millón de euros a cambio de declaraciones que afectaran a personas relevantes del gobierno, al presidente, muy especialmente a su mujer, al expresidente Zapatero, aún mintiendo.

Koldo García també relata perquè es barra unia amb Eduardo Inda directo d'OK Diario.

Mantuve un almuerzo con el señor Inda en su casa para coordinar el acuerdo económico. Inda me dijo que el dinero que iba a adelantar se lo devolverían en pagos de publicidad institucional procedente de las comunidades autónomas gobernadas.

Fa uns dies, l'advocada de l'assessor d'Avalos va presentar dues factures que confirmen que els seus honoraris de 242.000 euros els va pagar l'editora d'OK Diario. Des del PP, però, asseguren que la versió de Coldo García no s'assosté perquè el seu advocat va demanar per a ell 30 anys de presó.

Ho destacàvem en portada que enmig de tota aquesta informació que ha sortit avui, en només 24 dies de les eleccions el govern espanyol ha aprovat l'augment del salari mínim, un nou augment que pujarà l'any vinent fins als 1.286 euros. És una xifra que suposa un increment del 5,3%. 65 euros més que ara. És una pujada que pels sindicats és insuficient. Carme Montero, bona nit. Bona nit. Aquest increment del salari mínim s'aprovarà abans de les eleccions del 28 de novembre? Aquesta és la intenció del govern espanyol, que el vol portar al Consell de Ministres en les pròximes setmanes. L'anunci s'ha fet just l'endemà que es presentés l'informe dels experts, que proposava una pujada del 4,9%. Això són quatre dècimes menys del que acaba dient l'executiu. Segons el govern espanyol, cal que els treballadors que cobren l'SMI recuperin el poder adquisitiu perdut amb l'escalada de preus de la guerra de l'Iran. Arcadi Espanya, ministre d'Hisenda, en declaracions a Radio Cable.

Dos millones y medio de personas en nuestro país aproximadamente perciben el salario mínimo. Durante estos años lo hemos subido un 66%. Y es un salario que no tributa a términos de IRPF. Y esa es la línea que va a seguir. Yo creo que eso es lo que pueden esperar los ciudadanos de un gobierno progresista.

Aviam, pels sindicats aquesta pujada es queda curta. Demanaven un 7%, però què diuen ara els empresaris també? Doncs mira, la COE acusa l'executiu espanyol d'utilitzar políticament aquesta decisió abans de les eleccions i que l'hauria hagut de deixar prendre el govern que surdi dels comissaris. Gràcies.

Minuto i mig i arribarem a un quart de deu. La Policia Nacional Espanyola ha identificat dos alts comandaments de seguretat marroquins que donaven instruccions a la frontera durant les entrades massives a Ceuta del 30 i el 31 de juliol. Quins són aquests dos càrrecs,

Toni Fortesa? Són el prefecte de la policia de la regió de Tetuán i el supervisor general de la zona de Fnidec. Els agents els han reconegut en vídeos que van difondre mitjans marroquins. En una de les gravacions, que està feta just al costat de la tanca, un dels agents indica clarament a un grup d'emigrants cap on s'han de dirigir. Quin recorregut pot tenir

ara aquest informe de la Policia Nacional?

Doncs ara mateix l'informe s'ha enviat a la jutgessa de l'Audiència Nacional, a Maria Tardón, que investiga els fets. Quan va obrir la causa, aquesta magistrada ja va apuntar que des del Marroc s'havien afavorit les entrades amb l'intenció de temptar contra l'Estat. Això sí, el govern espanyol fins ara, almenys, ha defensat que no té proves sòlides que el Marroc planifiqués aquestes entrades.

Aquesta és una de les comunicacions que s'han fet avui a l'espai aèrio europeu per avisar una trentena d'avions de passatgers que havien de fer aterratges d'emergència per amenaces de bomba. Alguns han estat escortats per avions militars fins i tot fins a arribar a l'aeroport de Destí o algun altre fins i tot pel camí. És el cas d'aquest vol de Ryanair entre Londres i Sofia a Bulgària. Ignasi, Ignasi Abad.

Sí, és el tercer episodi similar d'aquesta setmana, però el que ha afectat més trajectes aèries, dilluns ja va passar un incident similar, dimarts hi va haver amenaces de bombes sobre set vols europeus, en cap moment s'han trobat artefactes explosius, però aquesta onada d'amenaces de bombes ha afectat sobretot a línies de baix cost i ha obligat a mobilitzar les autoritats d'Àustria, Bèlgica, la República Txeca i Romania, entre d'altres. La Comissió Europea també assegura que encara és massa aviat per saber si les diferents amenaces d'avui estan relacionades. A l'estat espanyol, les amenaces de bomba han tingut incidències en dos avions d'Iberia i un d'Air Europa. Els vols d'Iberia sortien de Milà i Roma, han pogut fer el trajecte fins a Madrid després de fer les comprobacions pertinents i descartar qualsevol situació de perill real. La tercera aeronau d'Air Europa volava entre Madrid i París. Tot i que se sospita que això pot ser un nou episodi de guerra híbrida de Rússia contra Europa, no hi ha proves concloents. Hi ha, però, un grup rus radical d'extrema dreta, anomenat Lluitadors per l'Estat Masculí, que ha enviat dos dels mails d'amenaça que ha arribat als aeroports d'on hi han hagut aquestes amenaces. Doncs podem saludar ara

un pilot d'avió, és el Ramon Vallès. Ramon, bona nit. Hola, bona nit, com esteu? Doncs molt bé, aquí, intrigats amb aquesta notícia, com heu viscut vosaltres, els pilots, aquesta jornada amb tants aterratges d'emergència?

Home, a veure, és una situació angoixant en primer lloc, sobretot els que d'alguna manera aquests dies no ens ha tocat volar, vulguis o no vulguis, de vegades tens la sensació de dir, sort que no m'ha tocat, saps? Però en qualsevol cas no pots evitar tenir molt present els companys que dies com avui estan allà al peu del canó. I, en definitiva, l'única cosa que us puc dir és que nosaltres, bé, dins un avió, poqueta cosa podem fer més enllà de si tenim la certesa que un paquet bomba, en el cas que estigués dins l'avió, doncs prendre totes les mesures que nosaltres hem après per evitar minimitzar els efectes d'una possible explosió. Però, a banda d'això, Com tu comprendràs, poqueta cosa més podem fer. Nosaltres, amb un avió a la que rebem l'avís des de l'exterior que tenim amenaça de bomba, ens hem de posar a disposició de les instruccions que ens donen per desviar

l'avió immediatament. Clar, aquí hi ha diversos casos, no? Una és que l'avís sigui abans de pujar a l'avió, aleshores se suposa que ja no hi puges. L'altra. L'altre, que t'agafi amb els passatgers a dintre la tripulació, però encara no els hagueu enlairat. I l'altre, com deies ara, en cas de vol. Anem per passos perquè m'ha intrigat això que has dit, que teniu instruccions de què fer si tinguessis una amenaça de bomba en ple vol. Què hauríeu de fer?

Home, a veure, en primer lloc, Manel, jo haig de tenir constància de si el paquet és dins l'avió i el puc arribar a localitzar. Imagina't per algun moment. Si una cosa és una amenaça de bomba, com està sorgint aquests dies, que afortunadament són falses, d'acord? Aquí deu haver-hi algun interès d'alguna organització o d'algun país que vol desestabilitzar-nos. Però si això és un fet puntual en el qual a mi em poguessin dir que en el meu avió, en una ubicació, perquè la persona que llença l'amenaça, no només llença l'amenaça, sinó que a més a més dona detalls, amb el qual això ja podria tenir més credibilitat. Tristament, però la podria tenir. Aleshores, si jo localitzo. L'explosiu dins de l'avió i tinc accés a ell, tinc la possibilitat, amb totes les precaucions, de fins i tot canviar la seva ubicació perquè en cas d'explosió minimitzi els danys a l'aparell. Més enllà d'això, com tu comprendràs, no puc fer res perquè nosaltres no tenim coneixements per desactivar un explosiu, però en qualsevol cosa ens trobem dins de l'avió i hem d'intentar que el dany sigui el menor possible. Aleshores, bé, temes de pressurització, si fos un dispositiu que tingués activació per canvis de pressió, doncs gestionar d'una manera específica la pressurització de l'avió. I repeteixo, canviar el de puesto i buscar la ubicació, anem a dir, menys denyida per l'avió.

I si això us passa, és a dir, si us arriba l'amenaça amb els passatgers a bord, però encara abans d'enlairar-vos, què s'acostuma a fer?

Desallotjar l'avió immediatament. Sense tocar res, aquí ningú pot agafar cap objecte personal, perquè dónes un guard que a l'hora d'agafar un objecte personal sigui el paquet bomba. Per tant, has de sortir amb les mans buides, i lògicament, no cal dir-ho, amb l'assistència de la policia immediatament. Clar, i suposo que. Digues, digues, perdona.

Suposo que intentant que tothom mantingui la calma, no?

Bueno, és que jo crec que en aquests casos, el més raonable, si m'ho permets, seria donar un missatge suficientment clar perquè la gent fes obediència al desallotjament de l'avió, però sense necessitat de dir la estricta veritat. No sé si m'estic explicant, eh? Sí, sí. Perquè crear l'alarma, crear l'alarma pot acabar empitjorant la situació. Si jo el que vull és que l'avió sigui desallotjat immediatament, anem a dir que tinc altres maneres de fer-ho sense anomenar la paraula bomba. Saps què vull dir?

I tant, i tant, s'entén perfectament el que expliques. Avui hem dit que hi ha hagut en algun cas fins i tot avions de combat de França i Itàlia que han hagut d'escortar altres avions. Que s'han hagut de desviar o suposo que fer aterratges d'emergència per aquestes amenaces. Això que un avió de combat nascorti un de comercial, no sé si és un fet gaire extraordinari.

Ho és, ho és, però avui en dia està contemplat. Penseu una cosa, des de l'11 de setembre del 2001, Lamentablement, des d'aquell dia, es va demostrar tristament per la societat mundial que un avió amb males mans es pot convertir en un missil. I un missil pot causar danys catastròfics a la societat. Si ens parem a pensar què hauria sigut, imaginem-nos, el 2001, l'11 de setembre, què hauria sigut millor, dintre de la desgràcia, Manel, d'arribar un avió amb vol. O consentir que aquest avió s'estavelli a una torre bessona? Sí, sí. Fàcil de contestar. És a dir, el menor dels mals. Tot serà un mal, Manel, tot serà un mal. I avui en dia, sota l'amenaça terrorista, és algo permanent. Aleshores, és tristament millor, ja sé que sona fatal la paraula millor, d'arribar a un avió amb 200 passatgers que no permetre que aquest avió s'estavelli a una torre bessona i en mati 3.000. És la realitat amb la qual hem de conviure.

No sé si aquests dies us han donat alguna instrucció específica o no cal. No.

No cal que ens les donin, no cal, ja som. Diguem-ne que som majors d'edat per ser conscients del que vivim cada dia, tenim accés a les notícies que vosaltres ens faciliteu, som conscients que juguem una part molt sensible, que és la de portar un avió de passatgers, amb totes les conseqüències, i així ho fem. Llavors, si un dia et toca passar per un tràmit d'aquestes característiques, doncs hi posaràs tota la bona voluntat, perquè la cosa surti bé, no hi ha massa més a dir.

Doncs ha quedat molt ben explicat. Gràcies, Ramon Vallés, pilot d'avió, per atendre'ns avui aquí al Catalunya Nit. Una abraçada.

Una abraçada, Manel, que tingueu una bona nit. Bona nit.

7 minuts i arribarem a dos quarts de deu de la nit. La desfeta política dels republicans en les eleccions dels Estats Units ha enfonsat avui les accions de les companyies d'Elon Musk. Estem parlant de Tesla i de SpaceX, tot plegat un 12 i un 8% respectivament. En dos dies, la capitalització d'aquestes dues companyies ha baixat més de 400.000 milions de dòlars i la fortuna personal de Musk hauria baixat uns 70.000 milions. També cauen en força els índexs tecnològics i el sector que treballa amb la intel·ligència artificial.

Sí, perquè els inversors castiguen la companyia de Musk, que ha finançat candidats republicans i va assessorar l'administració Trump a l'inici del segon mandat. Musk va invertir gairebé 500 milions de dolors en candidats republicans, especialment a Texas, l'estat on tenen les seves companyies. I les accions del sector dels chips, juntament amb les d'empreses vinculades amb la intel·ligència artificial, han registrat caigudes. Realment importants el parquet per la incertesa que hi ha sobre l'expansió dels centres de dades en determinats estats més enllà de l'efecte específic sobre aquestes empreses d'Elon Musk. En aquests estats ha crescut l'oposició a la ràpida expansió dels centres de dades perquè consumeixen molta electricitat, molta energia i els habitants pateixen les conseqüències després, a vegades amb talls de llum. Doncs aquesta oposició ha suposat més vots pels demòcrates i això es fa tema que puguin haver-hi oposició sobre els projectes d'aquests centres de dades que s'han de construir. Això fa baixar especialment les accions d'Envidia i de Qualcomm, que són empreses de xips o prop d'un 9%, i tot plegat arrossega l'índex tecnològic Nasdaq, més d'un 5%, i també el general, l'índex industrial de Dow Jones, el que es menciona més de la borsa a Nova York, perd avui més d'un 3%.

Anem cap allà, cap als Estats Units, perquè la majoria demòcrata a la cambra de representants continua eixamplant-se encara més i aquesta tarda ja supera els 250 escons. La desfeta electoral del Partit Republicà dibuixa un panorama polític complicat per als conservadors. Experts consultats per aquesta casa asseguren que, a més d'investigar aspectes foscos de l'acció de govern de la Casa Blanca, els demòcrates impediran al president Donald Trump promocionar aliats per a llocs clau, com ara el Tribunal Suprem. Washington, Xavier Vila, bona nit.

Bona nit. Larry Sabato, director del Centre d'Investigació Política de la Universitat de Virgínia, vincula la patacada republicana a la caòtica aplicació d'aranzels per part de Trump, que ha fet disparar els preus, i també a l'encariment exponencial dels costos energètics per la guerra amb l'Iran desfermada, tot i prometre que s'apartaria de conflictes externs. Dues claus que han portat un electorat fidel a Trump a partir peres amb el president.

Els votants amb qui hem parlat ens diuen que de diferents maneres que no arriben a final de mes. A les àrees rurals és probablement el cas dels agricultors, per exemple. Això ha estat un llaç per a Trump. Havia guanyat en les àrees rurals amb un 70% de suport o més i ara en moltes està per sota del 50%. Els republicans no poden guanyar sense el suport aclaparador de les àrees rurals.

El resultat, diu Sabato, és un Trump políticament afablit que acabarà el mandat de mans lligades.

En les seves primeres eleccions legislatives no va perdre el Senat, només la cambra. I en mantenir el Senat va poder mantenir els seus nominats als tribunals suprems, per exemple. Ara això desapareix. No crec que els demòcrates li votin cap nominat enlloc, així que seran dos anys difícils per a ell.

Trump s'ha dit disposat a treballar amb uns demòcrates que al seu torn avaluen com perseguir-ne els accessos sense esdevenir el partit del no a tot. L'estratègia, diuen, passa només per millorar les condicions de vida de la gent.

I el president del Paraguay, Santiago Peña, ha dimitit aquesta tarda per la fallida del banc digital Ueno. És una entitat molt coneguda al país llatinoamericà. A Peña l'acusen de possibles vincles amb el banc, que ha deixat la meitat dels paraguaians sense accés als seus comptes. Podem saludar a aquesta hora el corresponsal a Buenos Aires, Joan Biosca. Bona nit. Bona nit. S'ha vist molt acorralat, Penya, perquè ha estat així, ha acabat plegant, com dèiem.

Sí, ha sigut una sorpresa que ha anat de menys a més aquesta crisi financera, bancària i política al Paraguay, un país que en parlem, per no dir mai, gairebé molt poques vegades i que passa bastant desapercebut, però en aquesta ocasió. Fa 48 hores, el Banc Central del Paraguay decretava la intervenció i la suspensió d'un banc que atenció amb 3 milions de clients i el Paraguay en té 6,5 milions d'habitants. És a dir, que la meitat del país s'ha quedat amb els seus estalvis i els seus diners bloquejats, amb una mena de corralitor, perquè el Banc Central del País Sud-americà detectava irregularitats, molt baixa solvència, perill de fallida i també. Crèdits que semblen, i ho està investigant ja la justícia, serien irregulars. I enmig de tota aquesta situació, un banc digital que s'havia fet molt conegut i que havia crescut molt amb diferents accionistes i del 2019 al 2025, un d'ells, amb un marge molt petit percentual, l'actual president del Paraguai, Santiago Peña, conservador, encara president, ha presentat la seva renúncia perquè en aquestes 48 hores el que ha passat. Ha sigut que moltes persones han sortit a protestar als carrers d'assumpció al Paraguay per reclamar els seus diners, els seus estalvis. El Congrés i el Senat del Paraguay decretava d'urgència una injecció de fons per assegurar aquests dipòsits, però en fi, tot ha esclatat. El president del Paraguay, Santiago Peña, s'ha vist acorralat i per intentar calmar la situació presentava la seva renúncia mirant de conservar un escó de senador vitalíssim per tenir aforaments. Si us sembla, escoltem Santiago Peña i us continuo explicant el que està passant ara.

He tomado la decisión de presentar mi renuncia a la presidencia de la República. Lo hago pensando en la estabilidad de nuestro país, en la paz social y en la necesidad de preservar nuestras instituciones democráticas. Mi prioridad es una sola, la tranquilidad de los paraguayos que confiaron sus ahorros en nuestro sistema financiero. Detrás de cada depósito hay años de esfuerzo, sacrificio y proyectos familiares.

A Santiago Peña se l'acusa, entre altres, de ser responsable d'aquesta fallida, d'aquest corralito bancari al Paraguay. Hi ha hagut protestes en aquestes darreres hores. Ara mateix a Asunción hi ha protestes davant de la seu parlamentària de persones que reclamen els seus diners. I què està passant ara? Al Congrés del Paraguay li ha aprovat un impeachment, un judici polític, i ara el Senat és qui ha de decidir si accepta la seva renúncia o no. O bé si el sotmet a una moció de censura, un impeachment o un judici polític i queda fora del càrrec presidencial sense aforaments i, per tant, podria ser fins i tot detingut en aquestes properes hores o dies per part de la Fiscalia. Déu-n'hi-do.

Per tant, ho haurem d'anar seguint, tant per l'evolució de la situació de l'expresident, ja Santiago Peña, com també per la situació financera d'aquesta entitat. Gràcies, Joan. Bona nit.

Bona nit.

I quan hem arribat en punt a dos quarts de deu, anem cap a Brussel·les, perquè a Bèlgica, ara mateix, el Parlament és a punt de votar una llei que permetria a la policia escorcollar cases i, si cal, trencar-hi el pany de la porta per detenir i deportar migrants en situació irregular. Si la proposta tira endavant, es podran escudrinar els pisos on visquin persones sense papers, amb la condició que representin, això sí, una amenaça per la Seguretat Nacional o l'ordre públic. És, en qualsevol cas, una enorme polèmica. A Brussel·les hi tenim el Bruno Fortea. Bona nit, Bruno. Hola, Manel, bona nit. No sé si ja ha tirat endavant, és a punt de fer-ho. Com està la cosa?

Doncs ara mateix està sent un debat etern. Porten des de primera hora de la tarda debatent-ho. Les intervencions estan sent molt llargues, tant per part de la majoria governamental com per part de l'oposició. Ara mateix estem en un recés, en una aturada tècnica, Però el més previsible, vistos els posicionaments que hi ha hagut fins ara, és que la majoria governamental es mantingui i, per tant, tiri endavant amb els vots de la dreta nacionalista flamenca, del Partit Demòcrata Cristià flamenc i també dels centristes i liberals francòfons. És la majoria de govern fràgil, després ho explicarem per què, però que tot sembla que tirarà endavant a l'espera de veure si es concreta avui, perquè és molt tard, realment. Hi ha hagut demandes de l'oposició d'interrompre la votació, de fer-hi marxa enrere, però ara per ara hi ha un recés. A l'espera que reprengui la sessió, en principi es manté la idea de votar aquesta polèmica, com deies, norma, per permetre escorcolls en cases de migrants irregulars.

Doncs el que ja es pot dir, encara que no sapiguem si definitivament l'acabaran aprovant, però el fet que estigui plantejada d'aquesta manera i que estiguem tan a prop que sortís el sí, que es va estenent aquesta taca de les polítiques migratòries cada vegada més dures. Què és el que diu aquesta llei?

Doncs sí, el que deies abans, que aquesta norma el que planteja és la possibilitat d'entrar per la força a casa d'emigrants irregulars amb la condició que representin una amenaça per a la Seguretat Nacional o l'ordre públic. El que passa, però, és que el text no defineix què implica ser una amenaça per a la seguretat nacional o l'ordre públic. Ho deixa a criteri dels jutges d'instrucció. Són els que hauran de validar aquests escorcolls en pisos i cases, però els mateixos magistrats hi estan en contra. L'associació professional de jutges d'instrucció belgues denuncia que la norma és imprecisa i ambigua. És una crítica compartida pel. El Consell d'Estat, el màxim tribunal administratiu del país, que ja ha fet un dictamen desfavorable, també hi estan en contra tots els col·legis d'advocats de Bèlgica, les ONGs pro-drets humans i els partits d'esquerres a l'oposició. El que passa, però, és que dins de la majoria governamental, com per exemple aquest diputat del partit centrista francòfon, ho defensen perquè diuen que és una manera de perseguir delinqüents, com per exemple terroristes o pedòfils.

Es tracta d'una llei per perseguir terroristes. Qui vota en contra d'això? Qui vota en contra?

Com veus, sentíem de cu els crits de l'oposició. Ha sigut un debat força encès des de l'oposició. Justament el que demanaven és que aquesta llei no s'arribés a votar, ni tan sols ni debatre ni votar. És el líder del Partit Socialista.

Aquest text no s'hauria de votar ni examinar avui, mentre el vostre govern està en crisi. És un govern dimissionari. Hi ha un revacant de poder.

I és que, Manel, de fet, aquesta llei s'aprova potser a última hora. Estem vivint ara mateix potser les últimes hores del govern belga. Demà el rei decideix si accepta la dimissió del primer ministre belga, el nacionalista de dretes flamenc, Bart de Weber. És un govern que, si caigués el primer ministre, doncs també cauria en bloc, i ara mateix potser estem vivint les últimes hores d'aquest govern. El que passa, però, és que les estan exprimint al màxim. Volent aprovar aquesta llei migratòria. La causa per la que ha caigut és una altra, és perquè no es posen d'acord amb el futur pressupost del país. Però sigui com sigui, situació una mica rocambolesca.

Sí, sí, tensió també a Bèlgica. Gràcies, Bruno. Bona nit. Adéu, bona nit.

Y a la otra costa de la. A la frontera a França, els ciutadans han tornat a sortir al carrer per queixar-se per l'encariment de la vida i la degradació dels serveis públics, en una vaga que oficialment no ha estat general, però que ha afectat molts sectors. Segons el sindicat convocant, la CGT, s'han mobilitzat 1.600.000 persones, mentre que el govern ha rebaixat la xifra fins a les 600.000. A les protestes hi ha hagut almenys 450 detinguts, és un nombre modest, però comparat amb mobilitzacions de les últimes setmanes. En tot cas, el primer ministre, Sebastián Lecorni, sí que ha mogut fitxa. Ha anunciat que es reunirà dilluns amb els agents socials per parlar dels cenaris i també del poder adquisitiu. Connectem en directe amb París. Isabel Galí, bona nit. Bona nit. Es pot considerar una victòria dels sindicats?

En certa manera sí, perquè la intersindical havia fet una previsió de 800.000 persones al carrer, que ja són moltes, i al final diu que n'han sortit el doble. El govern en comptabilitza un milió menys, només 600.000, però reconeix aquesta xifra ja és acceptar que aquest malestar no s'acaba demà. I Sébastien Lecornu ha de fer gestos perquè res no li va bé. Ahir, per exemple, en la primera votació de pressupostos a l'Assemblea Nacional no va aconseguir ni un vot a favor. Tots en contra, ni tan sols els dels diputats dels partits macronistes van tenir un sí. És un final de mandat agònic en una França, a més, amb una economia per primer cop en anys al ralentir.

Més enllà d'aquestes xifres, Isabel, què deien els manifestants?

Avui la vaga i les manifestacions estaven convocades pels sindicats, que en aquest país són encara potents, i hem vist també jubilats, professors i el sindicat d'advocats de França, que aquests darrers dies està denunciant nivells de repressió, al seu entendre, inacceptables. Marianne Lagur, en forma part.

S'han fixat disposicions que s'havien previst per a terroristes i que es fan servir ara contra manifestants, com ara persones obligades a no sortir de casa avui perquè se les havia vist manifestant-se.

De estudiants, en canvi, potser no n'hi havia tants a la manifestació. Aquest matí hem anat a dos bloquejos d'institut. Un ha estat desallotjat de males maneres per la policia, l'altre senzillament ja no ha pogut ser bloquejat perquè eren pocs estudiants. La Lucía i la Celeste ens expliquen per què.

Bueno, es bien decir lo que no va bien en los colegios y todo esto, pero también es que si hay muchos locos, pues un momento es que no podemos ir al cole y pues para las notas y todo esto no es muy bien. Molta gent que cada dia és amb nosaltres per bloquejar els instituts desitja tornar a classe

perquè no és agradable llevar-nos a les 5 del matí per venir a col·locar les papereres a l'entrada

i que ens pegui la policia. Però no podem aturar la protesta mentre l'única resposta clara que tenim del govern sigui la repressió.

Són inquietuds que pesen, sobretot en els estudiants de terminal, que aquest any han de fer l'examen de final de batxillerat.

Gràcies, Isabel Galí, en directe des de París. Bona nit. Bona nit, que vagi bé. Fem ara una pausa per la publicitat i de seguida, a la tornada, us expliquem aquests 200 contractes que la Inspecció de Treball està estudiant vinculats al Departament de Cultura de la Generalitat.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recoll la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Busques una assegurança de salut per a tu i la teva família amb proves diagnòstiques incloses, amb urgències, amb intervencions quirúrgiques, amb accés als principals hospitals i tot sense copagaments? Estàs buscant Previsora General. Uneix-te a l'assegurança més completa des de 49 euros al mes. Informa-te'n a previsorageneral.com.

Les dones i els dies amb Montse Virgili.

El Parlament Europeu celebra la Setmana de la Igualtat de Gènere i l'equip de les dones i els dies ens hi desplacem. Les polítiques europees afavoreixen la igualtat o no entra dins les prioritats d'Europa? Conversarem amb europarlamentàries i assessores que intenten decantar la balança. Aquest dijous, les dones i els dies des de Brussel·les.

Les dones i els dies amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

5 minuts i 3 quarts de 10, Inspecció de Treball obre un expedient al Departament de Cultura i li reclama més de 2 milions d'euros per la contractació suposadament fraudulenta de més de 200 falsos becaris durant els dos últims anys. Aquests diners corresponen a les cotitzacions que no s'haurien pagat a la Seguretat Social.

La xifra surt de la diferència entre el que cotitza un contracte de becari i el que cotitza un treballador. Inspecció de Treball defensa que aquests becaris eren treballadors de

ple dret perquè en lloc de tasques de formació el que feien era feines estructurals. El secretari general del departament, Josep Maria Carrater, diu a Catalunya Ràdio que s'han presentat al·legacions i que confien que el cas es desestimi.

Hi va haver-hi una queixa i la judicatura ens va donar la raó a nosaltres, va desestimar. La queixa era pràcticament calcada la que tenim ara damunt de la taula i des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van donar raó a l'administració. I per tant, en aquest sentit, estàvem molt tranquils.

Segons el sindicat IACATAC, que dona suport als denunciants, aquell conflicte afectava

a una sola persona i, per tant, diuen que hi podria haver algun error d'interpretació, mentre que ara hi ha més de 200 afectats que inspecció de treball descriu com a falsos becaris. La secretària d'organització del sindicat, Assumpta Bardens, alerta que investigaran tots els departaments. Som conscients que Cultura no és l'únic departament que utilitza aquestes beques de formació per

aquestes casques estructurals. El nostre següent pas és demanar dades sobre la situació a l'administració de Catalunya en relació als becaris.

El programa de becaris de Cultura s'ha paralitzat fins que no es resolgui aquest expedient.

Gràcies, Marc. A aquesta hora podem saludar Marçal Orteu. Ell és antic becari del Departament de Cultura. Bona nit, Marc. Marçal. Bona, bona nit. Tu ets una de les persones que han denunciat, com dèiem. D'entrada, com era el teu contracte? Amb quin concepte estava fet i quina durada tenia?

Bueno, primer de tot, comentar que nosaltres, com a tal, en cap moment vam rebre un contracte. Nosaltres vam presentar una sol·licitud per gaudir d'aquestes beques i en el moment en què tu enviaves aquella sol·licitud i apareixia el teu nom en l'art de la ciutat de persones que havien sigut seleccionades per gaudir d'aquestes beques, es considerava que tu entraves a tenir aquesta art de la ciutat. De becari amb el Departament. En qualsevol cas, era una relació laboral que s'ha marcada per un període de deu mesos, des de l'octubre del 2024 fins a finals de juliol del 2025, cobrant uns 1.250 euros al mes, i realitzant feines, diguem, d'això, 5 dies a la setmana, 35 hores cada dia. O sigui, 35 hores a la setmana, sí.

Aquestes eren les bases establertes, per tant, en aquestes beques. En què consistia la teva feina? Quin és el teu cas?

Jo estava a l'Arxiu Nacional de Catalunya a l'àrea de fons històrics. La meva feina durant aquesta estada va ser sobretot descriure fons històrics, és a dir, fons empresarials de persones privades que havien sigut donats o dipositats a l'arxiu. I tractar-los per la seva publicació a la plataforma d'arixos en línia que és la que utilitza el Departament de Cultura.

I per què entenc que consideres que aquesta feina no era pròpia d'un contracte de becari?

Bueno, com comentàvem, això va més enllà del meu cas personal. És una qüestió estructural i és una qüestió col·lectiva de totes aquestes beques. Però nosaltres el que considerem és que tant la meva feina com altres eren feines, com dèiem, estructurals, eren feines que sostenien el. Les funcions principals del Departament de Cultura i dels seus equipaments que nosaltres. No estàvem fent unes funcions o no estàvem davant una formació durant aquest procés, sinó que més aviat estàvem sostenint les tasques que, per una mancançada personal o pel que sigui, no estàvem poguent fer els funcionaris o el personal laboral que hagués contractat l'administració.

Vau elevar finalment el cas a la Inspecció de Treball, que això és el que estem explicant també avui. En vau arribar a parlar abans entre vosaltres o fins i tot amb algun cap?

Sí, bueno, nosaltres, com comentava, treballàvem en equipaments de partits d'Ardeu de Catalunya i des del principi hi havia una certa sensació de malestar. Se'ns havia comunicat, per exemple, que estaríem treballant durant deu mesos sense gaudir de vacances, sense gaudir de cap mena de dies lliures, que havíem d'estar allà fent aquestes feines gairebé sense cap mena de supervisió, i en general hi havia una sensació d'estranyesa respecte a quin era el nostre paper i respecte a què havíem de fer. A través d'això hi va haver diverses persones que van parlar entre elles, que van començar a manegar aquesta idea de presentar alguna mena de queixa. I que es van posar en contacte amb altres companyes que estaven, que estan també com a Macaris, diguem, arreu del territori. A través de xarxes, a través de cordeus, també de contactes informals que teníem entre nosaltres, ens vam anar ubicant i vam posar sobre la taula les nostres inquietuds. Ja em consta que hi va haver algun becari que també n'havia parlat amb el seu cap, que havia plantejat aquestes qüestions, però que al final la resposta era sempre que era una qüestió que depenia del Departament de Cultura i que no se'n podia fer res, que eren les condicions que havíem acceptat i que això era així. Què us ha dit ara la Inspecció de Treball? La inspecció de treball, nosaltres, en primer cas, el que vam fer va ser enviar una carta, una comunicació escrita,

al Departament de Cultura per demanar un art d'unió. I en aquest art d'unió es va rebutjar tot el que plantejàvem i se'ns va dir que el que nosaltres volíem en un inici, que era. Que era que aquestes beques es convertissin en uns contractes formatius, que és el que haurien d'haver sigut, que era una cosa impossible i que ells no reconeixien que siguessin fent aquestes tasques estructurals. Davant d'aquesta negativa i a vista que no hi havia cap possibilitat de negociar, com deia, vam presentar aquesta queixa a Inspecció de Treball i el que hem rebut ha sigut que després de gairebé un any d'investigació, des de principis del desembre passat, Inspecció de Treball, en un informe de gairebé 300 pàgines, determina que nosaltres realment sí que estàvem fent feines estructurals, sí que estàvem cobrint places que correspondrien a tècnics A1, tant per la formació com per la feina que estàvem fent, com pels requisits d'accés que es demanaven, i que, per tant, Havíem de cotitzar com a funcionaris i no merament com a persones recipients d'unes beques o d'un ajut públic.

Quina és la vostra reclamació? És a dir, en què s'hauria de concretar si la Inspecció de Treball acaba determinant que teníeu raó?

En primer lloc, nosaltres demanàvem cotitzar com a personal funcionari, com a tècnics, que és el que es corresponia a les tasques que estàvem fent, i això és en principi el que ha dictaminat la Inspecció de Treball. També reclamàvem la possibilitat de gaudir de dies lliures en funció de la feina que s'havien fet i que se'ns reconeguessin aquests mesos de treball com a serveis prestats a l'administració pública. També entenent que aquestes beques es pretenien que fossin com una via d'entrada en el món de la cultura o en el món laboral. I que, per tant, ens havien de servir per després poder optar a places d'interir o a places de funcionari de carrera que. Que en aquell moment ens ha estat resultant molt més difícil accedir-hi. Clar.

Marçal, en el teu cas aquest contracte s'ha acabat i per tant algunes d'aquestes peticions són, o aquest contracte a la beca s'ha acabat, aquestes peticions ja no arribarien a temps. Per tant, la pregunta concreta és, ara que estem parlant ja de casos tancats, quina és concretament la vostra reclamació? Us haurien de pagar uns diners o què esteu reclamant?

La nostra reclamació és que es deixi de jugar d'aquesta manera amb. Amb les il·lusions o amb la vocació de persones joves que en molts casos acaben d'acabar la carrera i estan intentant entrar en un món laboral. Volíem, sobretot, estàvem intentant lluitar per la gent que pogués venir després a nosaltres i que no es veiessin sotmesos en aquesta mateixa explotació, en aquestes mateixes relacions. A part d'això, si hi ha persones que consideren que volen reclamar una diferència salarial o que volen que se'ls recompensi aquests dies de vacances no gaudits, també se n'han llibertat de fer-ho i hi ha gent que ho està perseguint amb l'ajuda de IAC-CATAC. Però aquesta no és la nostra reclamació principal.

Marçal, us consta que hi hagi altres persones en altres departaments de l'administració que es trobin en aquesta mateixa situació?

A mi personalment no em consta, no m'ha arribat o com a mínim no s'han posat en contacte amb nosaltres. Sí que soc conscient que la figura de Beccari és una figura que s'utilitza ampliament per les administracions tant a nivell català com a nivell estatal i de fet jo mateix he sigut Beccari en altres ocasions també d'altres administracions públiques. De manera que no dubto que n'hi hagi, però no s'han posat en contacte amb nosaltres

fins al moment. Marcel Orteu, antic becari del Departament de Cultura, moltes gràcies per atendre aquesta trucada al Catalunya Nit de Catalunya Ràdio. Moltes gràcies a vosaltres, bona nit. Fem una pausa i de seguida tornem, reprenem amb la crònica cultural i saber la llengua que ha estat avui a Barcelona.

A la Marató de l'any passat, tots vam fer un gran equip per avançar en el diagnòstic i el tractament del càncer. Una recaptació de més de 14 milions d'euros permetran sensibilitzar i que 91 equips de recerca duguin a terme 38 projectes que ajudaran a millorar la qualitat i l'esperança de vida de milions de persones. La Marató diu molt de tu. Descobreix els projectes seleccionats a www.3cat.cat.marató.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

Que crece és la cultura del dia aquí a Xina.

Som Trescat.

Avui ha arribat a les llibreries la hora antes de l'alba, l'esperada seqüela de La Casa de los Espíritus, en què Isabel Allende acaba de guanyar el Premi Planeta. L'autora xilena l'ha presentat aquesta tarda a la llotja de Mar en una conversa amb la periodista Julia Otero. Barcelona, Montse Mas, bona nit.

Bona nit, sí, de fet, el gran saló de contractacions s'ha omplert de bat a bat per rebre Isabella Allende com una autèntica estrella del rock, mentre de fons sonava la cançó de Violeta Parra que donava gràcies a la vida. Tota una declaració d'intencions, perquè la conversa amb Julia Otero ha tractat poc de literatura i molt d'això, de la vida, de la bellesa, de l'amor i també de sexe. La vegez no te hace más sabia, te hace más de lo que ya eres.

Si eres una hija de puta vas a ser peor. Claro. Que lo que nos protege de ser una persona mayor gruñón o gruñona es ser buena persona.

Es el entrenamiento para ser buena persona. Tú te has casado bastante,

¿eh? Mira, me he casado tres veces.

Y si vivo lo suficiente, tal vez me case una cuarta, porque nunca se sabe, ¿ves? Si no, que no me contestas, ¿eh? Pero a partir de cierta edad,

volver a desnudarse delante de alguien.

No, yo no me desnudo ni muerta.

Ah, no. Ni muerta. Así que, pero. Siempre hay la posibilidad de la luz de la vela, de la camisa de dormir bonita,

de darle un poco de marihuana.

Els seus antics matrimonis i la seva parella actual, a qui va conèixer amb 74 anys i sense temps per perdre de dit, també han sortit a la conversa, així com la seva família, una inesgotable font d'inspiració per l'autora.

Mira, cuando escribí La casa de los espíritus, todos mis parientes están en ese libro. Con una familia como la mía, uno tiene material para siempre. Y algunos se reconocieron, estaban furiosos, no me hablaron por años, hasta que salió la película. Y entonces la ficción de la película pasó a ser la historia oficial de la familia.

Y Meryl Streep y Jeremy Irons, mis abuelos. També hi ha hagut temps per la política, que travessa molts dels seus llibres, i després de celebrar la derrota electoral de Trump, ha fet una defensa aferrissada de la democràcia. Y es mucho más directo y más fácil mantener

un régimen autoritario que se basa en el miedo. La gente con miedo está paralizada. Hay que tener mucho cuidado con defender la democracia, por mala que sea. Porque mira, cuando se pierde, uno se da cuenta de lo que ha perdido. Y cuesta mucho recuperarla. Cada persona del públic,

tots admiradors seus, tenia una raó per ser-hi, com l'Anna, catalana de pares xilens, o el Juan Pablo, escriptor lleonès establert a Barcelona, que, per cert, ha competit amb Allende pel Premi Planeta. Per mi és especial connectar una mica amb les més arrels. Soc catalana, però també tinc part xilena,

i m'omple també d'orgull avui estar aquí i poder escoltar-la.

De Barcelona, sí, pero no tengo la fama de Isabel Allende. Me llamó la atención que se presentara Planeta, que, por cierto, yo también me presenté a Planeta. La tercera vez, pero bueno, es una de las grandes firmas que tenemos y ese es el motivo por el cual he venido a verla.

Tots els assistents han quedat contents que l'autor els regalés records i pensaments durant mitja hora, el dia que ja poden començar a llegir el seu últim llibre.

Ara tenim tot d'oïents que passen dels 40 abraçats a casa escoltant aquest tema que ha escollit la Gemma Puig i que, home, podem intuir que demà en algun lloc, no sé on, però hi haurà boira, hi haurà boira. Gemma Puig, bona nit. Bona nit. Passen dels 40 i s'acosten als 50. Sí, pot ser que estiguin. Gairebé. O que els hagin sobrepassat i tot, sí, sí. He sigut generós aquí. Què, demà boira o què?

Demà boira o què? Sí, demà. És una cançó de Sant Trell, que es diu Somnis entre boira. I sí, demà torna el sol i la boira, però també la boira, sobretot després d'un dia que avui hem tingut un cel més ennubulat, encara alguna gota s'ha anat deixant escapar a la tarda, vespre, cap a les Terres de l'Ebre. També en alguns trams de la façana litoral i prelitoral, molt poqueta cosa. Però demà, doncs, hi darem un dia amb sol, però també amb boires. Aquestes boires seran una miqueta més extenses, afectarien sectors de la Catalunya central, de Ponent. Fins i tot en aquest sector de Ponent li pot costar una miqueta més d'aixecar-se, ho acabarà fent, però sí que mantindrà aquest ambient més fred. A primera hora del matí i també ben bé fins al migdia. Després, a la tarda, sí que el sol s'acabarà imposant gairebé a tot arreu i aniran arribant bandes de núvols alts i prims. Per tant, després d'un dia avui amb núvols i algunes pluges, demà el sol i la boira seran els protagonistes. Doncs intentarem gaudir-ho. Gràcies, Gemma. Bona nit. Bona nit.