Catalunya nit, de 21 a 22 h - 13/10/2026

Continuen els moviments dels partits d'Esquerra per definir com es presenten a les eleccions del 29 de novembre. Ara mateix és difícil situar-se, això requerirà temps i veure també com queda el dibuix final. Per ara, el gir que està generant més debat és el pacte entre Esquerra Republicana i Podem. Els d'Irene Montero no presentarien candidat a Catalunya per afavorir la llista dels republicans que incorporarien només a Fins a Podem, també noms a Fins a Podem. Ada Colau, però, no tira la tovallola i assegura que encara hi ha possibilitats per integrar-los al seu front ampli, on sí que figurarien els comuns. Todavía hay tiempo que nos sentemos y sigamos hablando, que tendemos la mano desde el frente amplio para llegar a acuerdos con Esquerra Republicana, con Podemos, y todas debemos estar dispuestas a movernos de nuestras posiciones y hacer lo que sea necesario para conseguir ese objetivo. Gabriel Rufián ha escrit a les xarxes que Esquerra i els Comuns han de parlar per desbloquejar la situació. El seu partit, però, aposta per mantenir les seves cicles. Així ho ha dit el portaveu Isaac Albert.

Ara, el que no pot ser és que la forma de respondre a l'extrema dreta sigui diluint les cicles d'Esquerra Republicana. Esquerra Republicana es presenta a Catalunya i es presenta com a Esquerra Republicana. A partir d'aquí podem parlar amb tothom i amb qui vulgui.

Doncs el debat seguirà. Bona nit, són les 9.

La precampanya també està sent atípica per un altre factor. 163.000 espanyols, persones amb passaport però que viuen a l'estranger, si res no canvia, no podran votar. El Suprem manté la decisió de suspendre el dret de vot als nacionalitzats amb la llei de nets. Passi el que passi, fins al 29 de novembre ja sabem que hi haurà retrets creuats. Es una situación de una extraordinaria gravedad y en una democracia el derecho a voto se garantiza, no se restringe.

Usted lo que ha hecho es una instrucción en contra de una ley para abrir de forma indiscriminada a cualquier ciudadano que tenga un antepasado, ya sea su tatarabuelo, y eso no tiene parangón.

Al Catalunya Nit també escoltarem la veu d'una representant dels afectats considera que la gran majoria no podrà demostrar a temps que són fills d'exiliats per motius polítics.

Pràcticamente imposible. Les diría que de 20 casos, 30. Habrá uno que tenga un pequeño dato.

Un altre argument de campanya serà, sens dubte, la crisi de Ceuta. Aquesta tarda, els reis d'Espanya han visitat la ciutat autònoma. El rei Felip VI ha defensat la sobirania espanyola de Ceuta i ha demanat unitat a les institucions i als partits polítics.

Creo importante reiterar aquí, alto y claro, aunque no haga falta, algo que es obvio, que Ceuta y Melilla son una parte irrenunciable de la realidad política nacional que es España.

L'exconseller Toni Comín ha anunciat avui que tornarà a Catalunya el 24 d'octubre i que creuarà la frontera caminant. Posarà fi així a nou anys d'exili. En canvi, el retorn de l'expresident Puigdemont sembla que serà després de les eleccions, segons ha apuntat el seu advocat aquí a Catalunya Radio.

Després del calvari que van patir ahir els passatgers del tren AVE en què es va incendiar un vagó, avui s'han anat arrossegant problemes. Sapiguem si continuen. A hores d'ara connectem amb el Rafel de Ribot, que el tenim a Sants. Bona nit, Rafel.

Bona nit, continuen, continuen, tot i que s'ha anat normalitzant la situació al llarg del dia. Al matí, retards de fins a dues hores. Ara, de 20 a 40 minuts. La pitjor notícia, no sabem quan tornarem a la normalitat, tot i que Renfe reconeix que n'hi ha perdides.

Els testimonis de Jaubà han canviat de doctrina i permeten ara determinades transfusions de sang. Doncs bé, des de l'Associació de Víctimes dels Testimonis de Jaubà han explicat aquí, a Catalunya Ràdio, que demanaran responsabilitats.

Estem fent una campanya a xarxes socials per recabar testimonis de persones que han patit per aquesta doctrina

per mirar de denunciar i que es facin responsables

dels danys i dolor que han causat, està clar.

Avui és un d'aquells dimarts que conversem amb el nostre expert en intel·ligència artificial, Roman Orús. Tocarem algunes de les últimes notícies en aquest sector que ens hem anat guardant. Per exemple, que Antropic prohibeix a partir d'ara insultar el seu chatbot, la Clot, o que Meloni ha patentat la seva veu amb aquesta frase. Yo soy Georgia Meloni. També ho han fet alguns actors de Hollywood. En parlarem amb l'únic català o espanyol del panel independent sobre intel·ligència artificial de les Nacions Unides.

I en Cultura sabrem com han anat les nominacions dels Premis Butaca de Teatre i escoltarem l'organista Juan de la Rubia, que farà 21 concerts dedicats a Bach.

Bona nit.

Bona nit. Minut 5 ara mateix, pràcticament minut 5, continua l'empat a 0 inicial, el Barça amb Joan Garcia, Erico, Barcí, Gerard, Cancelo, Rodri, Pedri, Fermín, Lamín, Gordon i Dani Olmo. Hi ha un bon grapat de partits de Champions, només desmentiré els que s'han bellugat al marcador ara mateix. I som al minut 5 de partit, Atlético de Madrid 1, Manchester United 0 i Viking 1. Bayern de Múnich 0, tenim en joc Euroliga de bàsquet amb una carretada de partits, el Barça està jugant a casa contra el Maccabi de Tel Aviv, està guanyant 35 a 33 en el minut 6 del segon quart, tenim més bàsquet d'altres competicions europees, per exemple. El Manresa ha perdut a Istambul a la pista del Batshe Sheir a 188. Això és EuroCup. I després hi ha una altra competició que es diu FIBA Europe Cup, no confondre. I el Girona està jugant a Bèlgica, a la pista de l'Ostenda, i està guanyant 30-38 en el segon quart. I encara tenim també en joc Lliga Europea d'Embol, el fracking granollers que està perdent 10-9 a la primera part a la pista de l'Aguas Santas de Portugal.

Diuen que en aquest estadi turc la temperatura és sempre molt alta. Sapiguem què ens espera aquí les pròximes hores. Gemma Puig. Continuarem amb aquest ambient molt suau per ser mitjans d'octubre perquè, altre cop, aquesta propera nit i matinada, alguns valors a la façana

litoral poden tornar a ser nit tropical, no baixar d'aquests 20 graus, sobretot a la costa central, amb alguns núvols baixos. Altre cop, durant el matí a la Catalunya Central, algunes boires, a la tarda reseguint la façana litoral i, altre cop, al migdia, aquestes temperatures elevades de 23 a 27 graus i tornant a tocar els 29 o 30 graus.

Catalunya a nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Són les 9 i 8 minuts, són hores intenses entre els partits polítics per saber com aniran agrupats, si és que és així, a les eleccions de cara al 29 de novembre. Gabriel Rufián i Ada Colau pressionen Esquerra per signar un acord amb els comuns i que els dos dirigents no siguin contrincants en les eleccions del 29-N. I és que Ada Colau ha confirmat que serà la candidata del front ampli, però encapçalant la llista per Barcelona. L'exalcaldessa de la capital catalana també reclama a Podem que s'assumi el conglomerat d'esquerres, tot i que la formació lila s'hi nega de moment. Àlex Giral, Robert, bona nit. Bona nit, Manel.

Sí, en un vídeo a la xarxa, Escolau ha anunciat que

accepta liderar l'espai i ha demanat a republicans i morats un esforç negociador per poder formular una única candidatura. Todavía hay tiempo, que nos sentemos y sigamos hablando, que tendemos la mano desde el frente amplio para llegar a acuerdos con Esquerra Republicana, con Podemos y todas debemos estar dispuestas a movernos de nuestras posiciones y hacer lo que sea necesario para conseguir ese objetivo. Rufián, ara mateix rival de Colau a la circonscripció de Barcelona, també ha acollat el seu partit perquè arribi a una entesa amb els comuns. En un missatge a les xarxes diu que no té sentit demanar unitat a Madrid i que no n'hi hagi a Catalunya i que lluitarà fins al final per desencallar la situació. Però Isaac Albert, portaveu d'Esquerra, ha donat la candidatura dels republicans per tancada i ha assegurat que la formació no renunciarà en cap cas a les seves sigles.

El que no pot ser és que la forma de respondre a l'extrema dreta sigui diluint les sigles d'Esquerra Republicana. Esquerra Republicana es presenta a Catalunya i es presenta com a Esquerra Republicana. A partir d'aquí podem parlar amb tothom i amb qui vulgui.

I Fran Ampli, per cert, ha anunciat que el seu cap de llista per Madrid, que no candidata a la presidència espanyola, que serà Colau, serà el dirigent de Més Madrid, Emilio Delgado. Els partits, recordem-ho, tenen fins aquest divendres per registrar coalicions electorals. Anem d'esperar un entre Front Ampli i Podem? Doncs ara mateix no ho sembla, però sí que és cert que hi ha reunions a moltes bandes i que les parts afirmen que estan explorant totes les vies d'acord i col·laboració. Això sí, de moment Irene Montero, la candidata de Podem, rebutja integrar-se a Front Ampli i demana als partits que en formen part que

s'acostin ells al Partit Morat. No, nosotras tenemos un acuerdo con Esquerra Republicana de Catalunya y vamos a trabajar, a hacer equipo con Gabriel y eso está abierto a que se incorpore quien quiera.

Declaracions a Televisió Espanyola, on, com sentíem, ha girat la truita i ha parlat, això sí, en termes de col·laboració i no de coalició. Doncs veurem com acaba tot plegat divendres d'aquesta hora. Segurament haurem sortit de dubtes, ja ho veurem. Sobre l'acord d'Esquerra amb Podem per a les eleccions del 29 de novembre, però no amb el front ampli, com ara explicàvem, i posa la mirada el periodista, escriptor i col·laborador del Catalunya Nit, Jordi Amat.

Qualsevol anàlisi mínimament objectiva de l'aliança entre ERC i Podemos hauria de constatar que es tracta d'un acord antinatura.

Antinatura en relació al projecte, tota vegada que han pesat molt més la propaganda o els personalismes que no pas el programa o les polítiques. Esclar que una tèctica

política podria ser que el propòsit fonamental de l'acord fos sabotejar els comuns i l'objecte antigament conegut com a sumar. Però això són coses de la política, que no canvien res perquè no passen de ser el joc

de les cadires i no és la política de les coses, que és aquella que transforma poc o molt la realitat concreta des del poder. I en aquesta aliança entre els amics que són Gabriel Rufián i Irene Montero, la política ni hi és ni se l'espera que deia aquell.

De fet, allò que està passant en directe és la vella política encarnada pels qui van venir a liquidar-la. Des de Podemos, els comuns també els comuns,

passant pel Rufián que havia de deixar el Congrés en 18 mesos. Només un exemple. El principal objectiu d'Esquerra a Catalunya, aquesta legislatura, ha estat la reforma del model de finançament, suant, negociant amb el PSC i amb el Ministeri d'Hisenda. Doncs bé, si aquell era l'objectiu estrella,

la posició dels nous socis d'Esquerra va quedar clara. Podem va votar-hi en contra perquè la considerava insolidària. És només un exemple, ni a més, d'una autèntica presa de pèl programàtica.

Avui hem sabut que l'exconseller Toni Comín tornarà a trepitjar Catalunya el dissabte 24 d'octubre, després de 9 anys d'exili. És el primer que confirma la data del retorn, una setmana després de la retirada de l'ordre de detenció. El Tribunal Suprem té previst arxivar el seu cas i aplicar-li l'amnistia la setmana que ve, juntament amb Carles Puigdemont i Lluís Puig. Txell Vallespí, com serà el retorn de Toni Comín? Doncs creuen la frontera per un dels colls de la Catalunya Nord i acompanyat del seu entorn el dissabte 24 d'octubre al migdia. Ho explica en una carta oberta, on afirma que l'amnistia

per als exiliats ja és una realitat i que ha arribat el moment de deixar l'exili. Fa una setmana, just després de l'aixecament de l'ordre de detenció, Toni Comín ja apuntava que era urgent tornar per recollir l'acta d'eurodiputat a Madrid i poder participar així en els plens del Parlament Europeu. La setmana que ve, just abans d'aquest retorn, el Tribunal Suprem té previst aplicar-li l'amnistia també a l'expresident Carles Puigdemont i a l'exconseller Lluís Puig. L'altribunal va dir que acataria el que li ordenés el Constitucional i el jutge, Pablo Llarena, ja té redactada la decisió per tancar la causa.

La comunicarà entre divendres i dimarts que ve. Però encara faltarà que la sala penal del Suprem firmi l'arxivament definitiu perquè l'amnistia sigui efectiva. I què en podem dir, a hores d'ara, de quan tornarà Puigdemont?

Es una incógnita, malgrat que l'amnistia és a tocar, l'advocat de l'expresident Gonzalo Boye manté que Puigdemont s'esperarà a tornar després de les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.

El presidente dijo claramente el otro día en una comparecencia oficial que él había marchado al exilio en una decisión de país y no de partido. Y que iba a regresar dentro del marco de una decisión de país y no de partido. No va a regresar en el medio de la campaña electoral, que es lo que querría el Partido Socialista.

El Tribunal Suprem també té encarrilada l'amnistia per als exconsellers Junqueras, Turull, Bassa i Romeva, els que estan condemnats per malversació i inhabilitats. L'amnistia se'ls aplicarà també abans del 26 d'octubre, que és la data límit per presentar les candidatures a les eleccions espanyoles al Congrés dels Diputats.

En punt un, quart de deu, visita històrica aquesta tarda dels monarques espanyols a Ceuta. El rei Felip VI ha defensat la sobirania espanyola de la ciutat autònoma i també ha demanat unitat a les institucions i als partits polítics. És la primera vegada que el monarca visita la ciutat des de l'inici de la crisi migratòria fa dos mesos i mig. Alba Barbosa.

Sí, en un discurs contundent, Felip VI ha volgut deixar clar des de Ceuta que les dues ciutats autònomes, també Melilla, són part irrenunciable de l'estat espanyol.

Creo importante reiterar aquí, alto y claro, aunque no haga falta, algo que es obvio, que Ceuta y Melilla son una parte irrenunciable de la realidad política nacional que es España.

Ceuta no rebia la visita del cap d'estat espanyol des de feia 19 anys. Durant el discurs, Felip VI també ha apelat a la unitat política per afrontar la crisi. Aquí ha mirat cap a la Unió Europea, recordant que una amenaça a una frontera espanyola també interpel·la les institucions comunitàries i ha defensat el retorn dels migrants que han travessat la frontera.

Quienes entraron irregularmente en nuestro país deben, como regla de principio, regresar a su lugar de origen. Lo antes posible y por los cauces legalmente establecidos.

Per les imatges que hem vist, Felip Cisay i Leticia han tingut, podem dir, una rebuda càlida per part dels veïns de Ceuta.

Sí, ha estat una visita còmoda. Miles de persones els esperaven als carrers entre aplaudiments i crits de reivindicació de la ciutat autònoma.

Els Reis els han acompanyat el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i el ministre Ángel Víctor Torres. Aquests últims dies s'han desallotjat els migrants que encara hi havia a les platges i també en altres zones de la ciutat.

Tot el que hem explicat fins ara, des dels pactes, les possibles coalicions, l'amnistia, el retorn dels polítics exiliats, Ceuta, tot això segurament formarà part de la campanya electoral, una campanya que s'embolica amb la llei de nets. El govern espanyol qualifica d'extrema gravetat la decisió del Suprem de deixar sense vot. Més de 160.000 espanyols nacionalitzats a través d'aquesta norma, però assumeix també que hauran de ser els afectats, els que recorrin individualment la suspensió. El Partit Popular, en canvi, celebra la decisió judicial. Això ens porta cap a Madrid. Laura Estrada, bona nit.

Bona nit. La ministra portaveu, Elma Saiz, ja diu que. Como saben, el gobierno siempre acata

las resoluciones, pero me va a permitir que en este momento acabamos de conocerla y se está analizando. L'executiu assumeix d'aquesta manera que l'única opció que tenen els afectats és recórrer individualment contra la suspensió del vot al

Tribunal Constitucional. En la mateixa línia s'ha pronunciat al Catalunya Migdia el professor de dret administratiu de la UDG, Josep Maria Guirrem.

La batalla jurídica està servida, la veurem en els propers dies, veurem quines accions exerceix, sigui l'advocacia, la fiscalia o qualsevol dels afectats, i mitjançant quines vies es pot arribar al Tribunal Constitucional, que en qualsevol dels casos estic segur que acabarà resolent sobre aquest tema. La gran pregunta és si resoldrà temps abans de les eleccions del 29N o no. Ah, i per la seva banda,

ara ho deies, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista a ES Radio, ha celebrat la decisió del Suprem.

No hay limpieza democrática si no hay limpieza del derecho. Pero evidentemente no puede dar la nacionalidad ni se pueden regalar pasaportes aquellos que no son nietos y aquellos que no provienen de los exiliados.

El mateix Feijo, que fa tot just 4 anys des de l'Argentina, potser alguns ho recordeu, defensava el contrari. El compromiso que tenemos

es muy claro, que es hacer una ley específica para recuperar la nacionalidad los descendientes

de españoles. Defensava això, que tots els exiliats i els que van marxar per motius econòmics havien de poder votar. Sí, Déu-n'hi-do el contrast entre fa quatre anys i ara. La pregunta que moltes persones es deuen estar fent, Laura, és, a partir d'ara, què poden fer les persones directament afectades que creien que potser podrien votar i finalment no seria així. Doncs el camí no és gens fàcil, perquè han de tenir documentació que pugui acreditar que els seus avis van ser exiliats, i el Suprem ha donat cinc dies hàbils als afectats per personar-se.

Així de contundent es mostra Adriana Agárriz, ella és integrant del Centre de Descendents d'Espanyols Units,

en declaracions per aquest programa. La palabra clave de toda esta situación es, además del asombro, que lo que se exige son situaciones impracticables. Podríamos decir que la misma gente que excluyó a nuestros padres y abuelos es la misma gente que hoy nos impide, nos pone trabas para poder votar.

En la línia dels advocats, Garris també creu que cada cas, recordem que en són més de 160.000, s'hauria d'estudiar. És Laura Estrada, en directe des de Madrid. Gràcies, bona nit, Laura. Bona nit.

Comissions Obreras i la UGT reclamen una pujada del salari mínim del 7% per a l'any que ve, fins als 1.300 euros bruts, i ho vinculen a la vaga general per l'habitatge de l'11 de novembre. Els sindicats majoritaris defensen la necessitat de la convocatòria perquè per afrontar la crisi de l'habitatge diuen que s'han de pujar els sous. Els líders dels dos sindicats desvinculen la vaga de l'avançament electoral, però sí que reconeixen que la convocatòria és excepcional perquè no respon a cap reforma laboral. Tant Unai Sordo com Pepe Álvarez constaten que l'encariment de l'habitatge és un dels grans problemes dels treballadors i és per això que exigeixen que els salaris creixin d'acord amb les seves

necessitats més bàsiques. Los salarios no crecen al ritmo que deberían de crecer para cubrir las necesidades de los trabajadores y de las trabajadoras. Por tanto, hay razones para movilizarse.

Llegados a este punto, el salario mínimo interprofesional tiene que subir en las próximas fechas al menos ese 7%, que lo eleve por encima de los 1.300 euros mes por 14 pagas,

A banda de reivindicar la pujada del salari mínim, els dos sindicats majoritaris demanen un increment generalitzat dels sous d'entre un 4 i un 7% en funció de cada sector. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha estat contundent en la seva resposta als líders sindicals. Els sindicats últimament cada setmana tenen una ocorrència. Avui plantegen una pujada del 7%, si no recordo malament,

i demà ens poden plantejar que la gent no vagi a treballar i que les empreses continuïn pagant els salaris.

Per la seva banda, el govern espanyol també s'hi ha pronunciat i ha dit que el més adequat seria pujar el salari mínim entre un 4 i un 5%.

Des d'ahir que estem molt pendents de la circulació de trens i aquesta vegada no ho fem tant de Rodalia, sinó de l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, que acumularà retards fins que no es retiri el tren incendiat ahir a l'Aragó. També s'estan fent feines per reparar la infraestructura malmesa i això obliga a limitar la velocitat i a restringir la circulació de trens. Per una sola línia al llarg d'una vintena de quilòmetres. Tenim una unitat mòbil a l'estació de Sants amb en Rafel de Ribot i la Matilde Seuane. Rafel, bona nit. Bona nit, Manel. Quina situació teniu aquí ara mateix, Rafel? Doncs mira,

l'estació s'ha anat buidant, de fet ara mateix diríem que hi ha més usuaris de rodalies que no d'alta velocitat. Estem davant del panell de sortides, queden pocs trens per sortir, i pràcticament ara mateix diríem que no hi ha demores, que han estat molt importants aquest matí, de més de dues hores, però, com dèiem, mica a mica s'han anat normalitzant, com ens han explicat els mateixos usuaris.

Aquest matí he trigat gairebé una hora, Ens hem esperat una estoneta a l'andana i després a mig camí cap a Girona

i gairebé una hora de retard. Qualcosa m'ha fet anar fatal.

Ara el baixar una mica millor, però vaja, és un desastre, el curxí.

També s'han viscut situacions de desconcert, sobretot per part d'alguns dels viatgers afectats per la reordenació de convois que ha fet Renfa.

Porque me ha llegado un correo que pone que se une a otro tren que sale a las 7 y 25, mi tren sale a las 6 y 25, entonces me he venido antes para preguntar y ver. Es poco clara la información.

És un dels viatgers que anava cap a Madrid i, com d'altres, ha hagut de patir aquesta tarda retards de més d'una hora. Els que venien de Madrid han trobat demores més lleugeres a les que, ens han assegurat, cada cop estan més acostumats.

Durante todo el trayecto ha ido un poco más lejos, pues ha tardado media hora más.

Porque ha sido media hora la diferencia y nos suele pasar últimamente, o sea que no. Está dentro de lo habitual.

45 minutos, como siempre, como se la ve últimamente.

El que us podem afegir és que el dispositiu que ha preparat Renfe per demà és similar al d'avui, segons un comunicat que ens acaba de fer arribar la companyia. Això vol dir que hi ha modificacions d'horari, atenció als usuaris, modificacions que diuen que s'han comunicat els viatgers i, per tant, també hi haurà aquests convoys de doble composició. IDIO, per la seva banda, ha suspès quatre trens, dos i les dues empreses asseguren que han reubicat, han ofert la possibilitat de reubicar els viatges afectats o tornar-los els diners. No se sap quan tornarà la normalitat, com apuntàveu ara fa uns moments, fins que es retiri el tren cremat, la locomotora que va patir aquest incendi. Això no serà possible i després s'ha de reparar la infraestructura. En aquest mateix comunicat, Renfe reconeix. Que n'hi ha per dies. Doncs n'hi ha per dies,

tot i que ara la situació és millor que no pas al matí o ahir. Moltíssimes gràcies, Rafael Redarribot. Bona nit. Bona nit.

5 minuts i arribarem a dos quarts de deu. L'Associació de Víctimes dels Testimonis de Jaubà reclama justícia per a totes les persones que van morir per no haver rebut una transfusió de sang. Ho han denunciat aquí, a Catalunya Ràdio, després de rebre, amb sorpresa, el discret anunci de l'organització que ara permetrà als fidels rebre plasma, plaquetes i glòbuls vermells i blancs. Les transfusions de sang completes, però, continuen prohibides. Miquel Jarqui, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. A veure, com s'explica que un anunci tan rellevant per als fidels hagi passat pràcticament desapercebut? Ah, mira, doncs ho deies una mica tu, eh?

Per aquesta discreció es va fer un vídeo intern de pocs segons i això ha indignat encara més els familiars de testimonis de G.O.A.

que no són testimonis i que han vist com hi ha fidels, sovint de la seva família, que han perdut la vida per seguir un precepte que ara, de cop i volta, s'ha anul·lat. Així es expressava en declaracions a Catalunya Ràdio Samuel Ferrando,

president de l'Associació de Víctimes.

El que més ens xoca és que el canvi doctrinal ha vingut, s'ha anunciat en un vídeo de uns 30 segons, sense cap mena d'autocrítica ni de demanar perdó per res, simplement un canvi més, com que qui anuncia que demà és festa, i sense cap tipus de disculpa per les persones que.

Què pensen fer a partir d'ara els familiars dels testimonis? Doncs presentar una demanda col·lectiva.

Estem fent una campanya a xarxes socials per

recabar testimonis de persones que han patit per aquesta doctrina per mirar de denunciar i que es facin responsables dels danys i dolor que han causat, està clar.

Pensa que l'organització va arribar a qualificar de màrtirs els fidels que es negaven a rebre transfusions i, de fet, posaven en risc la seva pròpia salut i fins i tot les seves vides, alguns fins i tot arribant a la mort. Els testimonis de Jehovà tenen a Catalunya 40.000 fidels.

Gràcies, Miquel. I ara podem explicar també que el papa Lleó XIV ha estat operat amb èxit. D'un nòdul al pulmó. Segons fons del Vaticà, la intervenció ha anat segons el que estava previst i ara el pontífex ja reposa Oriol Pujadó a la seva habitació a l'Hospital Gemelli de Roma.

Sí, sí, recordem que va ser ell mateix qui aquest diumenge a la plaça Sant Pere, a l'hora de l'Àngel, us va anunciar que els metges li havien detectat un nòdul al pulmó en una fase, va dir, molt inicial i ben localitzat. Aquest migdia, pels vols de la una, ha ingressat a l'Hospital Gemelli de Roma. Ja ha entrat a peu, tranquil, acompanyat de dos dels seus secretaris i també del personal mèdic que l'esperava a la porta. A la tarda li han fet aquesta intervenció que ha dirigit el doctor Estefano Margaritoria, un expert cirurgià toràcic. De moment no hi ha més informació, només sabem que l'operació ha anat bé, tot i que el Vaticà ha aclarit que ampliarà amb un nou comunicat mèdic l'evolució del Papa. El pontífax de 71 anys ha cancelat totes les seves audiències fins al 20 d'octubre. Así que es calcula que durant una setmana farà repòs. El que sí que de moment manté és el seu viatge a l'Uruguay, l'Argentina i el Perú, que ha de començar el 6 de novembre. Catalunya nit.

Yo soy la estrella de la noche, que ha dedicado al mundo enfermo.

Aquesta última setmana, Ucraïna ha començat a atacar el sector informàtic rus. L'objectiu han estat tres centres de dades de Yandex, que és una tecnològica molt important allà, el que es coneix com el Google rus, per entendre'ns. I això ha fet col·lapsar bona part dels serveis en línia que fan servir la majoria de ciutadans russos. A més, també s'ha generat una polèmica sobre les conseqüències internacionals d'aquest atac.

És un atac amb diverses derivades, per això ho abordarem d'entrada amb la Cristina Solías, des de Moscou. Cristina, bona nit. Hola, bona nit. Però també tenim aquí amb nosaltres el cap de verificació de 3catinfo, que és el Carlos Baraíbar. Carlos, bona nit. Què tal, bona nit. Comencem lluny, a Moscou. Cristina, d'entrada, ¿amb quins problemes s'estan trobant els russos arran d'aquests bombardejos que explicàvem contra els centres de dades de Yandex? Estan tenint problemes amb tots els serveis que utilitzen perquè ens entenguem en tota la seva vida quotidiana. Penseu, per què feu servir Google cada dia? El Google Maps, el Gmail, el Drive. Doncs iAndex és tot això pels russos i, encara més, també és el banc per a molts d'ells. Per tant, la manera en què fan que fan servir per pagar-ho tot. Ara, per exemple, veia que hi havia famílies que es queixaven a les xarxes socials que deien que tenien aquest accés bloquejat i que no saben com podran pagar la hipoteca d'aquest mes. També és l'aplicació més utilitzada per demanar taxis. Precisament Yandex, això ha estat molt curiós perquè ha recomanat als taxistes que es descarreguin Google Maps, que aquí és com una mena d'enemic, perquè no els funciona i no poden assegurar la navegació a través del Yandex Maps. En general, la ciutadania està una mica en xoc. Seria la sensació, perquè heu d'entendre que Rússia és un país molt digitalitzat i aquí molta gent ho tenia tot, absolutament tot al núvol.

És a dir, ara un conegut em deia que no pot accedir a res del que tenia guardat, els àlbums familiars amb totes les fotos dels seus fills, els arxius de feina. I clar, el més greu és que ningú els està garantint quan podran recuperar tot això. Llavors, es calcula que les reparacions d'aquests tres centres poden trigar més de mig any, però, suposant que no hi ha nous atacs, ningú els hi ha garantit quan podran recuperar tots aquests serveis i aquestes eines que fan servir diàriament. Tenint en compte aquesta importància que ens expliques que té Yandex a Rússia, la pregunta que es pot fer a molta gent és si es podria haver protegit millor aquesta infraestructura davant de presumptes o possibles atacs. Clar, de fet, se sap que les autoritats havien discutit la necessitat de protegir aquests centres, de diversificar-los, de distribuir-los en territori més profund de Rússia, on encara no han arribat els drons, però no s'havia fet res de res, ni tan sols després de veure què és el que havia passat amb Wildberries o Amazon, com s'encenien com una pira els magatzems del comerç en línia, que han provocat pèrdues milionàries a l'economia russa i a les petites i mitjanes empreses. I llavors, Yandex sí que havia intentat amagar aquestes ubicacions dels seus centres als mapes, però ha estat divertit perquè avui alguns periodistes d'alguns mitjans independents, com per exemple Sota, han fet una prova i li han demanat a l'Alisa,

que és l'equivalent a l'Alexa de Google, si li podia trobar les adreces d'aquests centres de dades. I ho ha fet immediatament. Per tant, això ha demostrat aquí que a Rússia, 1, estaven molt confiats que això no passaria mai, però també que no s'havien protegit prou. Sí, sí, no cal gaire hackers, per tant, per saber on estaven ubicats aquests centres. ¿Per què creus que Ucraïna atacarà aquests centres de dades? No sé si pot ser una estratègia a partir d'ara.

Clar, Ucraïna el que ha dit és que és un efecte mirall,

és a dir, que són uns atacs en resposta als bombardejos russos contra centres de dades ucraniesos. Però després de deixar els ciutadans russos sense combustible, amb tots els atacs contra les refineries, de perjudicar les seves comandes en línia, també hi ha alguns analistes que diuen que és una nova manera de complicar la vida als russos i que puguin sentir. La guerra també una mica més a prop, que no només la sentin els ucranesos cada nit amb els seus bombardejos. I també es parla d'altres motius, com per exemple que Kiev hagi volgut denyar el desenvolupament de la intel·ligència artificial russa, perquè precisament els drons ucranesos, un dels centres que han colpejat de Yandex, allotjava dos dels tres superordinadors que la companyia utilitza per entrenar els seus models d'IA. Per tant, també es creu que hi pot haver aquesta estratègia digital al darrere. Doncs és evident que ha tingut impacte a Rússia, aquests atacs, i en el dia a dia de molts ciutadans. Però, Carlos Baraybar, de seguida hem sentit també el president Volodymyr Zelensky penjant-se la medalla, dient que amb aquests atacs havien aconseguit també tombar un exèrcit de trolls russos a internet. Això és així? Com ho veus?

Aquesta és la narrativa que ha pujat al carro. Volodymyr Zelensky ha dit que havien destruït això i que destruint aquestes centres de dades de Yandex havien aconseguit que es pogués respirar millor a les xarxes socials perquè deia que seguien carregats segurament granges d'aquestes de trolls, de bots. Això ve d'aquests fets certs, aquests tres centres de dades que sí que efectivament han tombat. El que feia Zelensky era sumar-se a una narrativa que l'ha llançat un eurodiputat de la República Txeca dient que els vots d'alternativa per a Alemanya, per exemple, s'havien quedat silenciats i això s'ha anat amplificant, fins i tot gent dient que els perfils Maga estaven tenint menys retuits que mai, etc. El problema de tot això? Doncs que no és cert. Els investigadors que han estat recopilant intel·ligència de fonts obertes els que estan monitoritzant els perfils que llencen aquestes campanyes russes de desinformació, tots, tots asseguren que no és cert que hi hagi ara menys vots russos o que les narratives prorusses estiguen perdent l'altaveu a xarxes. Per tant, aquesta medalla que s'ha plantat Zelensky ha anat potser una mica més enllà del que podia haver anat.

Per tant, aquests tentacles que s'atribueixen al Kremlin sempre a l'hora de tenir estructures per desinformar a bona part d'Europa i més enllà, seguirien intactes. Exacte,

perquè el que s'ha tombat és el que, tot el que ha explicat la Cristina, això funciona, tampoc no és que sigui un expert informàtic, però el que s'ha tombat és la feina que fan uns bots que s'anomenen crawlers o scripts, que són com uns programes automatitzats que el que fan és pentinar la web buscant l'última novetat per donar les millors cerques o els resultats a les cerques, als usuaris, és a dir, per fer tota aquesta feina que ens explicava la Cristina. Això sí que ha caigut dràsticament i és el que ha tombat tots aquests serveis. Però les granges de bots, tots els serveis que es fan servir per a les campanyes de desinformació, segons tots els experts que ho monitoritzen, tenen aquests servidors, tenen els servidors que fan servir fora de Rússia, fins i tot a Occident. És a dir, hi ha aquestes campanyes com Matryoshka o Doppelganger, que són campanyes documentades de desinformació russa, que els servidors que han fet servir estaven o a Europa o als Estats Units. Per tant, no té res a veure que hagin pogut tombar aquests centres de dades de Yandex amb els llocs on viu, entre moltes cometes, l'estructura de desinformació online russa, que és molt potent.

Per tant, mal a dintre de Rússia sí, a fora sembla que no tant. Gràcies, Carlos Baraiber, per aquest complement. Bona nit. Bona nit. I recordem, Cristina, que els russos ja tenen capats molts sistemes tecnològics, diguéssim que venen de l'estranger, que esteu tot el dia amb el BPN per intentar connectar-vos a coses. Si, a més a més, comença a fallar Yandex, la cosa es complicarà. A veure si aquesta serà la tendència o si és una cosa que es resol. Veurem, veurem, però anirem a pitjor, sembla. A veure, ens ho aniràs explicant. Gràcies, bona nit. Bona nit.

Doncs encara amb Rússia en el punt de mira, però ens anem traslladant cap al Regne Unit, perquè el cap dels serveis d'intel·ligència britànics alerta de les amenaces de Moscou i de l'Iran. Per a la seguretat del seu país i també assenyala els riscos derivats de la intel·ligència artificial relacionada amb els atacs híbrids. Asegura que actualment destinen més recursos per contenir les amenaces externes que no pas durant la Guerra Freda. Anem cap a Londres, Quim Olivares, bona nit. Hola, bona nit. Rússia és la principal amenaça contra el Regne Unit. Sentim el director general de l'MI-5, Ken McCallum. Rússia continua sent l'agressor número un. No és casualitat que els agressors russos intentin desestabilitzar altres països europeus en un moment en què el seu avenç militar a Ucraïna és mínim i té un cost espantós. En el seu discurs anual,

el director general dels serveis d'intel·ligència britànic denuncia que Rússia recorre a tàctiques que no arriben, tot i que de vegades per ben poc, a un conflicte convencional. La gran amenaça aquí al Regne Unit és la República Islàmica de l'Iran, també, amb més de 50 detinguts aquí els darrers mesos. L'MI-5 també admet que la intel·ligència artificial

és una amenaça real. I hi ha unes capacitats que encara no s'han materialitzat, però el risc al qual dono més importància és el potencial de la IA per alterar les regles del joc d'armes biològiques existents o fins i tot de noves. Aquests riscos són reals.

I finalment, grups xihadistes com Al-Qaeda o Estat Islàmic continuen sent una amenaça pel Regne Unit, però també augmenta el risc del terrorisme d'extrema dreta.

Avui també és notícia. Marc Güell.

Sis minuts i tres quarts de deu. Els primers compromisos del govern francès amb els estudiants, com ara ampliar el nombre de professors substituts, no ha servit per calmar les protestes. Avui han sortit al carrer més de 160.000 manifestants, segons l'executiu, una xifra que els sindicats eleven a 480.000. París, Isabel Galí. Nova jornada de manifestacions

estudiantils segons la intersindical amb gairebé mig milió de persones protestant a tot França i la perspectiva de pujar l'aposta al govern per dissabte que ve, amb una altra manifestació al costat de les armilles grogues que reapareixen en aquest final de cicle macronista. La portaveu del Sindicat Nacional d'Estudiants, Sabrine Harbach, assegura que continuaran fins que el govern els doni xifres concretes d'inversió en educació. No pararem fins que no hi hagi els 10.000 milions sobre la taula i les

reivindicacions siguin escoltades i encara serem més massius. Avui hi ha els estudiants de batxillerat i universitaris, els professors, bombers, agricultors. El 17 estarem amb els armilles grogues i amb tots els francesos i franceses.

No és una qüestió d'etiquetes, els francesos ja en tenen prou. Però aquesta és també una batalla pel relat i aquesta tarda el govern ha fet públics els percentatges que cada ministeri dedica a pagar pensions. Un 32% al Ministeri d'Educació, un 30% al d'Interior i un 13% de mitjana en la resta de carteres. I a l'horitzó, una amenaça de moció de censura pel govern de Sebastián Lecornu.

Encara de la crònica del món, l'escalada d'atacs entre l'Aràbia Saudita i els utis del Yemen no afluixa. Avui l'Aràbia Saudita ha matat dues persones en un bombardeig contra el principal dipòsit de combustible de la capital yamanita, Sanaa, en mans dels rebels. Bona nit.

En el país. De tornada a Catalunya, denúncia del cap de la policia local de Ripoll a l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria professional d'inspector. Això mentre des de Junts per Ripoll demanen la revisió d'ofici del procés de selecció que va anomenar com a agent interina del cos la filla de l'alcaldessa Sílvia Oriols. Anem cap a Girona, Maria Rovira.

En la denúncia, el cap de la policia local de Ripoll, Francesc Campaio, exposa que no se li reconeix la categoria professional ni el sou corresponent, tot i que fa nou mesos que exerceix les funcions d'inspector i compleix els requisits de la plaça que va guanyar en un concurs. La va presentar a la denúncia divendres, en un jutjat de Girona, segons va avançar el país. Per manca de resposta a un requeriment, diu, presentat al juny perquè se li regularitzés la situació. I també sobre la policia local des de Junts per Ripoll han demanat avui a l'Ajuntament que revisi d'ofici el procés de selecció de dos agents interins, un dels quals la filla de l'alcaldessa. Ho explica el regidor de Junts per Ripoll, Ferran Raigón.

Asesorats d'aquests juristes que hem treballat conjuntament i hem revisat tot aquest tema, hem vist que, evidentment, hi ha un seguit d'irregularitats i, per tant, abans d'anar cap als tribunals, el que estem demanant és que des de l'Ajuntament de Ripoll es pugui fer aquesta revisió per determinar si tot el procediment és nul de ple dret o si no ho és.

Els tres regidors del partit demanen que l'Ajuntament revisi els actes administratius del procés amb les garanties legals i la intervenció de la comissió jurídica assessora.

A Tortosa, acord per aprovar la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya que donarà un termini màxim d'un any per retirar el monument franquista d'aquesta ciutat.

La norma s'aprovarà al ple del Parlament de la setmana que ve amb el suport de PSC, Junts, Esquerra, Els Comuns i la CUP. En qüestió de dies s'activarà el compte enrere d'un any per retirar el monument de la Batalla de l'Ebre que va inaugurar el dictador. La resta de símbols franquistes que encara hi ha arreu del país s'hauran de treure en un termini màxim de dos anys. A més d'això, la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya fixa per primera vegada multes per enaltiment del franquisme o per malmetre espais de memòria. També preveu la creació d'un comitè d'experts per investigar els crims del franquisme que la justícia no ha abordat.

El FMI ha elevat el 2,5% la previsió de creixement de l'economia espanyola per aquest any. Són quatre dècimes més del que havia pronosticat el juliol. És l'economia avançada que més creix Carme Montero.

L'informe també ha destacat la moderació de la inflació en més d'un punt per a l'any que ve. L'escalada de preus passarà del 3,7% d'aquest any al 2,7%. L'FMI també millora els seus càlculs per a l'economia de la zona euro i a escala global. L'economia mundial resisteix malgrat l'impacte del conflicte de l'Orient Mitjà gràcies en part al boom de la inversió en intel·ligència artificial.

El català ja és la tercera llengua més demanada a les ofertes de feina després de l'anglès i el castellà ho assegura. Un estudi de PIMEC i la Universitat Oberta de Catalunya, Sergi Cubí.

En un anàlisi dels últims 6 anys, el català ha guanyat posicions. El 2019 s'exigia en un 0,57% de les ofertes i el 2025 assoleix un 18%, encara lluny del 49% de l'anglès i el 31% del castellà.

Sílvia Miró, directora de l'àrea de treball de Pimec, atribueix l'augment de la demanda del català al fet que abans es donava per descomptat i ara, el seu retrocés, fa necessari requerir-lo explícitament.

Durant molts anys s'ha adonat com per fet i se li ha tret certa importància a l'hora d'incloure-ho explícitament en els processos de selecció. És una llengua que cada vegada probablement costa

més de trobar i és quan s'ha començat, pensem, a incloure d'una manera més determinant.

La demanda lingüística ha crescut durant els

La demanda lingüística ha crescut durant els últims anys i ara es converteix en un requisit en gairebé la meitat de les ofertes.

I l'Hospital Vall d'Hebron ha aconseguit desobstruir una vena del fetge en infants amb una tècnica poc invasiva que evita una cirurgia complexa. Només la dominen tres o quatre centres a tot el món, Toni Fortesa.

L'obstrucció es produeix per un coàgula a la vena que porta la sang de l'intestí i la melsa fins al fetge i pot provocar hemorràgies internes greus. El doctor Jesús Quintero, cap de patologia i trasplantament hepàtic pediàtric, ho explica.

Habitualment, quan teníem això, teníem cirurgia altament complexa, de moltes hores de cirurgia, una postoperadora tremenda, amb unes taxes de complicacions molt grans. I, en canvi, ara això ho soluciona la Pérez i el seu equip amb dues hores i dues tirites. És a dir, que és un canvi molt important, una innovació tecnològica molt important.

L'equip de la Vall d'Hebron ja ha tractat 12 infants amb aquesta tècnica.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Hem arribat a tres quarts de deu, l'Amor venia en taxi i també tota una colla de nominacions, perquè l'obra de la Cubana n'acumula fins a nou, i de fet lidera els Premis Butaca d'aquest any, seguida de La Mort i la Primavera, de la Vera Unal, que es va veure al Teatre Nacional de Catalunya, i El Barquer, dirigida per Julio Manrique al Teatre Lliure, totes dues amb vuit nominacions. Valeria Obareda, bona nit. Bona nit. Quins altres títols trobem entre els nominats?

Doncs completen el grup de muntatges més destacats, la Corona d'Espines i una festa a Roma, amb cinc nominacions cadascuna, i Com vaig aprendre a conduir, gegant, El mestre i Margarita, El fill, Tarsius, Faula i No, amb quatre nominacions.

Fixem-nos en altres nominacions destacades. Quins noms hi trobaríem?

En la categoria de direcció competeixen Julio Manrique, Clara Segura, Alec Rigola i Xavier Albertí, mentre que en la d'interpretació estan nominats Josep Maria Pou, Francesc Garrido, Àngels Cunyalons i Marta Angelat. Pel que fa a les disciplines tècniques i artístiques, destacan noms com els dels escenogres Lluc Castells, Max Laenzel o Sebastià Brossa, o els equips artístics de La Cubana i La Mort i la Primavera. La directora dels Premis, Glòria Cid, valora que reconegui especialment.

Per primera vegada, un espectacle de dansa té vuit nominacions, no només en les categories pròpies de dansa, de coreografia o millor espectacle, sinó també en categories tècniques. I això ens fa especial il·lusió, perquè la dansa sempre té menys representació en els Premis Butaca, i en aquest cas, en aquest any, doncs realment és un reconeixement al món de la dansa d'aquest país.

La Gala de Lliurament dels Guardons tindrà lloc el 23 de novembre al Pabelló dels Ports de Premià de Mar.

I ja tenim en marxa la Bienal de Pensament, que fins diumenge reunirà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona un centenar de pensadors, escriptors i artistes, des del periodista i escriptor nord-americà Patrick Raden Kifi, que podrem entrevistar aviat aquí al Catalunya Nit, a l'escriptor argentina Mariana Enríquez o al dramaturg madrileny, Juan Mayorga. Sota el lema desencadenar el present, abordarà temes com la crisi de les democràcies, les guerres, les desigualtats, les transformacions urbanes o els discursos d'odi. L'escriptor italià Alessandro Varico l'ha inaugurat aquest vespre, ho ha seguit a Barcelona, a la Montse Camps.

Amb un discurs apassionat i davant un públic entregat al novelista, sagista i també gran malhome ni crític musical, ha conversat amb el compositor Joan Magraner sobre el misteri i la fascinació de la creació artística, ja sigui la música o la literatura. Partint d'algunes de les principals obres literàries de l'autor turinès i de la publicació del seu últim llibre, Breu història herètica de la música clàssica, l'autor de Seda ha explicat com la música empelta tota la seva obra narrativa i això ho percep el lector.

Les meves noveles, per una banda, són més musicals que la mitjana, i això genera una relació més càlida amb el lector, més estreta, perquè més enllà de les paraules i les idees, el lector percep aquests ritmes, perquè al final vivim en un món que és musical.

Una actuació de Maria Jaume tanca la jornada inaugural de la Bienal del Pensament, que demà rebrà en una sessió per a estudiants la novel·lista i periodista ucraïnesa Sofia Andrukovic, que parlarà sobre el sentit d'escriure enmig de la destrucció i sobre la responsabilitat de preservar la memòria col·lectiva.

Després d'11, Opiro i les hijes, una quarta pel·lícula amb participació catalana ha entrat en competició al festival de Sitges, The End of It, En aquest cas és una superproducció internacional futurista dirigida per una noia de Reus instal·lada a Londres. És l'òpera prima de Maria Martínez Bayona que ja va presentar el film A Canes i arriba Sitges acompanyada d'una de les actrius protagonistes, Numi Rapaz. Anem cap a Sitges, Marc Garriga.

Nomis Rapaz va ser la Lisbeth Salander original de la saga sueca, ha participat a la franquicia d'Alien i ha rodat amb Brian De Palma o Ridley Scott. En declaracions a Catalunya Ràdio ha explicat que quan li van presentar el projecte se'n va enamorar de seguida.

Crec que va ser una combinació entre la Maria i el seu guió. La Maria és una directora jove, molt reflexiva i sàvia, i el guió aprofundeix en temes que crec que ens preocupen a tots avui dia. I m'encanta sumar-me a projectes que et fan tenir la sensació que seran rellevants i necessaris. I també, d'alguna manera, perillosos, perquè parlen de la mortalitat o immortalitat, la recerca de la joventut, la bellesa, la vanitat.

En un planeta on només mor qui vol, el seu personatge té 80 anys i segueix comportant-se com un adolescent. I creu que no estem tan lluny de crear una societat

similar a la que mostra el film.

Sembla com si res fos real ja. És aquesta sensació que res no importa, que és terrible, perquè si pots viure per sempre, quina és l'urgència de viure? Si tens una quantitat infinita d'anys davant teu, aleshores el dia a dia, l'ara, no té cap importància, oi? I això m'espanta. Crec que és millor viure-la avui.

Dient David, que també compta en el repartiment amb Rebecca Hall o Gael García Bernal, s'estrenarà al febrer.

L'oratori Sant Felip Neri de Barcelona acull a partir d'avui una integral de la música d'orga de Bach. L'organista Juan de la Rúbia farà 21 concerts dedicats a aquest projecte impulsat pel Palau de la Música i la Fundació Montserrat Torrent. Marc Ruiz ha parlat amb Juan de la Rúbia minuts abans del concert.

Parlem amb en Juan de la Rubia, organista titular de la escena de Família, amb una llarga carrera, això sí, on ha demostrat dia a dia ser un intèpret creatiu i inquiet. Juan, bona nit. Bona nit. Fareu una integral de 21 concerts dedicats a Bach, aquí a l'oratori Felip Neri. I estan organitzats amb una mena de ruta que està unificada per temes. Per tant, per on comencem avui?

Bueno, avui comencem per un programa que es titula Inici del Camí, com no podia ser d'una altra manera, i porta com a subtítol Laberints i obstinats. La música de baix es pot compartimentar, per dir-ho d'alguna manera, de moltes maneres, per número de catàleg, fins i tot per obres de joventut, que també n'hi ha, programes dedicats a la joventut, però també es pot organitzar per blocs temàtics com aquest, no?

Laberints i obstinats, Bach té moltes peces en les quals hi ha melodies que d'alguna manera es repeteixen, no? I al final és com que moltes vegades aquests laberints ens fan perdre el rumb i en canvi els

obstinats ens recorden perquè estan constantment d'alguna manera. Llavors, aquesta dicotomia una mica poètica és la que envolta el programa d'avui a la nit, el programa de l'octubre, podríem dir-ho així, però hi ha programes que estan distribuïts, per exemple, per temps litúrgics. Bach escrivia molta música per a orga, evidentment, per l'Església i pels diferents moments de l'any del calendari litúrgic, però hi ha programes dedicats a les transcripcions que ell mateix feia d'obres,

per exemple, de Vivaldi, o hi ha un altre programa dedicat al Bach mestre, és a dir, al Bach pedagòg, amb obres que sap que ell ensenyava. En definitiva, al final, 21 concerts per conèixer

21 facetes diferents de la vida de Bach.

La part del laberint entenc que també ve marcada per una de les peces, que és el petit laberint harmònic, que hi ha qui diu que experimenta amb l'harmonia, és a dir, que tot i ser barroc és molt contemporani.

És molt contemporani i d'igual manera que ho són, per exemple, alguns fragments d'altres músiques d'ell mateix, com per exemple alguns fragments de la Missa en si menor, que tenen una comparativa molt fàcil, precisament, amb alguns fragments d'aquest petit laberint harmònic. Tot i que, fixa't, estem fent una integral de la música per orgue de Johann Sebastian Bach i aquest petit laberint harmònic és una obra atribuïda a Bach però no al 100%. Llavors és una cosa molt curiosa, podríem dir que per una integral de Bach només cal tocar la música que sabem al 100% que és de Bach, no? Però vés a saber, en qualsevol cas sí que

se sap que és de l'ambient, si no de l'entorn familiar, i ha estat atribuïda a Bach i probablement sigui seva, però no se sap al 100%. En qualsevol cas serveix per il·lustrar aquest

programa de laberints i d'obstinats i per conèixer això, no només el Bach, sinó el seu entorn. Has de tenir una molt bona relació amb Bach per compartir amb ell 21 nits i 3 temporades. Què significa per tu aquest enorme compositor? Jo amb ell sempre he tingut una relació molt propera, m'he sentit molt proper a la seva música, al seu instrument predilecte, evidentment, a l'orgue, al barroc, al contrapunt. I això, en el fons, no és una cosa gaire nova ni exclusiva meva, perquè jo crec que la major part dels organistes ho som gràcies a la seva música. Però bé. Després de moltes experiències des de que era petit amb la seva música i aquest gaudi que em produeix d'alguna manera interpretar la seva música, també escoltar-la, després del CD que vaig gravar a Poblet, íntegre amb la música seva. Doncs fer aquesta integral és una mena de dir, bueno, jo vull encara conèixer amb més profunditat tota la seva música, vull poder-la compartir amb el públic, vull poder-la fer en aquest òrgan meravellós de l'oratori de Sant Felip Neri, que es diu Òrgan Montserrat Torrent, gràcies a la seva fundació Montserrat Torrent i ella mateixa, que han lluitat durant molts anys per tenir aquest instrument. Ha acabat. Crec que s'han donat moltes coincidències que han fet que aquest feliç camí pugui començar avui.

Has dit, molts organistes ens dediquem a això arran de la música de Bach. Qui més qui menys deu

recordar el títol de la pel·lícula de Portavella, El silenci abans de Bach. Bach va representar un abans i un després per la música, el que avui diem música clàssica.

Pel comú dels mortals, diguéssim, explica'ns una miqueta quina revolució va representar la música de Bach, que sobretot va ser recuperada després d'ell.

Sí, Bach va suposar un camí de perfeccionament de la tonalitat com a sistema musical que portava ja uns anys desenvolupant-se després de la polifonia modal del Renaixement, etc. Però Bach va suposar una perfecció tan gran, tan absoluta de l'harmonia tonal i del contrapunt, és a dir, d'allò que coneixem avui en dia com a barroc, que hi van haver molts compositors molt bons en aquella època, però Bach està per sobre d'ells també per una altra raó, i és que jo crec que la música de Bach també transcendeix més enllà de les notes, és a dir, la música de Bach conté una espiritualitat universal, no pròpia només de la religió protestant, que era la que ell professava, una espiritualitat i alguna cosa que ens fa com entreveure que darrere d'aquella música hi ha una mà hi ha alguna cosa que està per sobre de tots nosaltres. I en aquest sentit, quan això ho descobreixes, veus que Bach està per sobre de molts altres compositors o de moltes altres músiques. I en qualsevol cas, estic molt content que el Palau de la Música m'hagi donat aquesta oportunitat o aquests mitjans, diguem, per poder buscar-ho. Juan de la Rúbia, moltíssimes gràcies per atendre'ns.

Moltes gràcies a vosaltres.

cançons

cançons que em fan menys feixura a la vida 30 melodies més que avui queden per escriure 30 llocs on fer que siga.

El sol, la tardor, però també ha repetit moltes vegades una xifra, 30. A veure per què ha escudit aquesta cançó la Gemma Puig. Gemma, bona nit. Bona nit.

Sí, és una cançó de whisky que es diu 30, perquè ahir vam arribar als 30, a Vinebre i al Pantà de la Riba Roja.

Avui hem quedat a les portes, 29 i mig, gairebé 30 a Vinebre, i per tant demà repetiríem aquesta xifra. Per tant, aquests valors alts per l'època. Recordem que estem a mitjans d'octubre i altre cop aquests dies, ben bé fins divendres, tornarem a tocar o fregar aquests 30 graus. Pocs canvis pel que fa a l'estat del cel demà. Tindrem algunes boires, núvols baixos a primera hora cap a comarques interiors, més sol cap al Pirineu, bandes de núvols prims també cap al litoral i a la tarda aquests núvols baixos, doncs, altre cop afectant sectors de la costa, del prelitoral sense precipitació. I si volem més sol, doncs cap al Pirineu, cap a Ponent o cap a l'interior de les Terres de l'Ebre. I demà, doncs sí, altre cop tocant o fregant aquests 30. Doncs déu-n'hi-do,

fregant els 30 aquestes alçades d'octubre. Gràcies, Gemma. Demà més. Bona nit.

Bona nit.

30 punts de vista, 30 llocs per on fer sortir el sol, 30 moments de soledat, 30 acords per tornar a aixecar el bal, 30 pupiles on reflectir-me, 30 espines del passat. 30 motius per assentar el cap 30 plans per fer

volar coloms 30 mentides fetes a mira 30 estils que ja han volat.