Catalunya nit, de 21 a 22 h - 19/10/2026

La pluja ha tornat a carnissar-se amb el País Valencià. Tres persones han mort en les últimes hores per un temporal que també ha afectat les illes i Catalunya i ha fet de l'àrea del Mediterrani una gran zona d'inestabilitat. A pocs dies del segon aniversari de la Dana del 2024, Marta García, en pobles com Oliva s'han tornat a veure imatges de rescats i gent incomunicada. Hola. Bona nit. Marta. Hola, hola. Bona nit, són les 9.

La dona Adam ja ha passat aquesta tarda i aquest vespre per Catalunya amb molt poques incidències, però això sí, Protecció Civil manté l'alerta fins demà a les 8 del matí. Quina previsió hi ha per a les pròximes hores? Gemma Puig, bona nit. Bona nit. Doncs sí, encara hem d'estar pendents d'aquests roixats que van descarregant. Les tones ho fan amb certa intensitat, van entrant de mar cap a terra i ho continuaran fent encara en les properes hores, com comentàveu, entre la costa, el prelitoral, però també cap a comarques interiors. Per tant, precaució, prudència, aquests avisos que es mantenen activats d'aquestes pluges que encara poden ser torrencials, més de 40 litres per metre quadrat en mitja hora. En aquest Catalunya Nit també hem de ser a París, en la primera nit de toc de queda en algunes ciutats, inclosa les zones de la capital, per frenar els aldarulls dels últims dies. París, Ignasi i Abad, bona nit. Bona nit, la plaça de la República de París, epicentre del vandalisme dissabte a la capital francesa, està completament en les fosques, envoltada de policia, però amb gent encara al carrer, que va aquí ni allà, no obstant. A partir de les 11, és a dir, d'aquí un parell d'hores, aquí ja no ha d'haver-hi ningú, perquè hi ha toc de queda, una mesura que per fer anar tothom a casa, ja que està activada en aquests moments, de moment ja, al centre de Lió, i en 3 o 4 ciutats més del nord del país, per evitar nous aldarulls aquesta nit. Una de les ciutats per les quals passarem també serà Llamotges, d'on ens va arribar ahir la imatge més crua, sens dubte, d'aquestes protestes, l'edifici històric de l'Ajuntament en flames. I serem amb Rosa Talamás. Com has trobat els ànims, Rosa? Bona nit. Doncs moltíssima tristesa i consternació aquí a Llamotges després de, com deies dissabte, els bàndols cremessin aquest ajuntament històric, un edifici de 1882, que va quedar completament calcinat. L'alcalde insisteix que la tragèdia s'hagués pogut evitar, però que no hi havia policia nacional custodiant el consistori. Gràcies, Rosa. Doncs aquests fets de França hi posarem també la mirada del corresponsal diplomàtic de l'avantguàrdia i col·laborador del Catalunya Nit, Xavier Mas de Xaixas. A Barcelona, el sindicat de llogateres i el moviment estudiantil han convertit la Universitat de Barcelona en la casa de la vaga.

Ens preocupa el nostre futur, sobretot el futur que tenim per l'habitatge, que pinta molt malament. No queda com tontos que ens estem esperant que res canviï.

Estem molt preocupades pel nostre futur com a joves a Catalunya. Jo sincerament tinc esperances d'aquesta vaga perquè sento que hi està venint moltes mobilitzacions. Sobretot el que està passant a la plaça Catalunya i al sol a Madrid.

Per part meva he vingut una mica a informar-me, a veure com anirà tot el tema de la vaga, a veure el que està organitzat i explicar una mica com va tot el tema d'això, que ara és la casa de la vaga, per veure què es pot fer, bàsicament.

És un punt de trobada obert a la ciutadania per organitzar l'aturada general prevista per l'11 de novembre. El jutge Llarena ha fet avui un pas més, però encara no el definitiu, per aplicar del tot l'amnistia als exiliats. Laudra Estrada, des de Madrid. Mentre l'amnistia als quatre condemnats, entre els quals Junqueras és imminent, Llarena encara té pendent resoldre un recurs de Puigdemont que haurà d'esperar una mica més. Doncs fins a aquesta ciutat, fins a Madrid, és on té previst viatjar dijous Toni Comín per acatar la Constitució i obtenir així la credencial d'eurodiputat. I també us explicarem que a prop de Barcelona, de l'AP-7 i de zones industrials, amb connexió ferroviària cap al port de Barcelona, avui s'ha inaugurat oficialment l'estació intermodal de la Llagosta. És un punt d'intercanvi on els camions porten contenidors que es carreguen als trens per fer el trajecte llarg. L'objectiu és anar retirant camions de l'AP-7 Joan Garcia.

Aumentar també la quota de transport ferroviari de mercaderies, que a Catalunya és només del 4%. Hem vist una demostració pràctica d'això que dèieu, de com es descarrega un remolc des de dalt d'un tren. Ràpid i pràctic. Quan la terminal estigui plena de rendiment, es veu que cada dia sortint de la llagosta 10 trens. Ara, de moment, en surten 30 a la setmana.

Tu només t'he pogut treure dos òvuls, un amb signes de trècia, l'altre inmadur. Com? El teu cos no està pensant en tenir fills. Primer el cos apaga la reproducció, després es prepara per.

Els actors Bruna Cusi, David Verdaguer i Maria Pujalte protagonitzen una nova sèrie de TV3, In Vitro, una sèrie que explora els dilemes ètics de la reproducció assistida i que ha inaugurat el Festival de Sèries de Barcelona, Serielizados. Abans de les 10 sentirem com ho han viscut dos dels seus protagonistes. El David Verdaguer, que ara sentíem, i la Bruna Coser. I als esports, el Barça ja és a París, on demà s'enfronta el Paris Saint-Germain a les Champions. Roger Nau, bona nit.

Bona nit, els braurenes s'han entrenat aquest vespre al Parc dels Prínceps. Gerard Martín ho ha fet amb normalitat. Dissabte contra el Betis va acabar amb molesties, però en principi demà estarà a punt per jugar. Els qui segur que són baixa són Eric Garcia i Koundé. Hem escoltat també Hans i Fliki Pedri, han reconegut que demà serà un bon test per veure quin és el nivell del Barça contra el vigent bicampeó d'Europa.

I dels esports, però des d'un altre punt de vista, ens en parla també els dilluns Toni Padilla. Com a la regió del golf pèrsic perillen grans esdeveniments esportius per la inestabilitat de la zona. Aquest serà el tema que tocarà avui a partir de les 10. I tindrem el privilegi d'escoltar el periodista i escriptor de no ficció Patrick Radenquif, que investiga el fill de l'oligarca, la mort d'un jove que s'havia inventat una altra vida, i ens transporta a un Londres més enamorat dels diners que no pas de l'ètica. El llibre figura des de fa més de cinc setmanes entre els més venuts, tant en català com en castellà.

I la cirereta final, la punt del dia, avui el farà el periodista del País i col·laborador d'aquest informatiu del Catalunya Nit, el Christian Segura.

9 i 7 minuts, el País Valencià ha desconfinat els 8 municipis on encara es mantenien les restriccions i ha desmobilitzat la unitat militar d'emergències. Els equips de rescat han fet un miler d'intervencions aèries i terrestres i ja no reben trucades d'emergència. Els aiguats han deixat 3 víctimes mortals i registres, atenció, de fins a 700 litres per metre quadrat en poca estona en alguns punts. A Oliva, a la Safó es manté el centre d'acollida dels desallotjats i de coordinació dels equips d'emergència i allà és on hi tenim la nostra companya, la Marta García. Marta, bona nit. Què tal? Bona nit. Doncs mireu, ací precisament s'han habilitat uns 300 llits per acollir tots els afectats. La UME ha arribat a esta zona a primera hora del matí per ajudar en estes tasques de desallotjament i evacuació i segueixen arribant gent ací al Poliesportiu Municipal d'Oliva tot i que ja no arriben alertes ni cridades d'emergència que vagin a rescatar-los. Però, clar, a última hora de la vesprada encara se n'està ben fent. És, per exemple, el cas d'Alejandro, que és un veí de l'urbanització Oliva Nova i que, Alejandro, avui has patit una miqueta.

Casi tengo que dejar a mi perro en casa, porque lo demás, a ver, es material lo que tengo en casa, pero casi me hacen dejar al perro y eso me había dolido. Y un guardia civil de los que nos ha rescatado, pues ha dicho que no, que no podía ser y que tenía que cogerlo, pero los demás decían que no, que solo yo, el niño y mi mujer. ¿Cómo ha sigut el rescate? Pues han venido cuatro guardias civiles, a mi mujer. La han alzado, uno ha alzado también al niño, yo iba con el perro, que el perro estaba casi hundido, y luego nos han llevado a mi mujer en la cabina del tractor y a mí y al perro en la pala.

Doncs Alejandro que estava en sa casa, però altres tot este temporada els ha pillat encara de vacances, com Federico, que just tornava este dijous, d'ací tres dies, a Alacant, a sa casa, però que ara no sap com s'ho farà perquè el cotxe s'ha quedat en el càmping d'on l'han desallotjat.

Nos hemos tenido que marchar porque el agua allá en el bungaló nos llegaba lo que es, o sea, más de metro y medio de agua. Una cosa increíble. Nos íbamos el jueves.

Molta de la gent que també està ací en el Poliesportiu Municipal no passarà realment la nit perquè alguns són veïns del poble que estaven encara en les seues casetes de la mar aprofitant el bon horatge que per tant ara se'n van a cases de familiars o a les cases que tenen en el poble d'Oliva. Malgrat la millora de l'horatge que han descendit els capdals dels rius, Se manté la vista ronja des d'ara, des de les 9 de la nit i fins a les 3 de la matinada per tot el litoral sud d'Alacant. Demà, ja amb la llum del dia i amb tots els veïns ja ubicats, caldrà valorar tota la malesa que este temporal ha fet en esta zona. Doncs sí, perquè la xifra que dèiem de 7-6 litres en alguns punts és realment molt, molt, molt, molt gran. Moltíssimes gràcies, Marta García, en directe, des d'Oliva. Bona nit. Bona nit. A Catalunya també ha plogut durant gairebé tot el dia, però el cert és que l'aigua no ha provocat incidències importants aquesta vegada. Protecció Civil, això sí, mantindrà l'alerta del ple anuncat per la possibilitat de ruixats intensos encara aquestes pròximes hores aquesta nit. Unitat Mòbil, al Departament d'Interior, Xavier Cussó, Montse Poblet. Hola, bona nit. L'episodi encara no s'ha acabat, queda tota la matinada, però de moment no ha provocat cap incidència remarcable. Només un centenar de trucades al 112 i una setantena de sortides dels bombers, bàsicament per caiguda d'arbres i pedres i per acumulacions d'aigua. Sergio Delgado, sots director de Protecció Civil, ho qualifica d'un episodi normal per la tardor, però recomana no baixar la guàrdia mentre continuï plovent.

Una situació de risc pròpia de la tardor i demanem a la ciutadania que no baixi la guàrdia, estigui atenta, procuri evitar desplaçaments si la pluja és forta i evidentment no intentar travessar zones amb acumulació d'aigua i especialment no intentar travessar ni a peu ni en vehicle cursos d'aigua que baixi amb força per poc cabal que tingui.

Durant la nit hi poden haver ruixats intensos al litoral i al prelitoral, però de moment, on han caigut més litres, és a falset, 67 per metre quadrat. Gràcies, Montse. I a les Illes també hi ha hagut registres de rècord a Eivissa o Formentera. El temporal s'ha desplaçat avui cap a Mallorca, però ara el risc ja ha marxat. Tots els alumnes de les Illes tornaran demà a l'escola després d'haver-se quedat avui a casa. Palma, Caterina, Carmany, a Eivissa i Formentera, els equips d'emergències encara hauran de treballar durant hores. Emergències. Ha rebaixat el nivell d'alerta tant a Mallorca com a les pitiguses, tot i que amb aquestes monitoritzades, perquè qualsevol ploguda forta amb la terra banyada com està pot tornar a negar-les. Aquest dimarts, retorn a les classes i continuaran les tasques a Eivissa i Formentera per recuperar la normalitat. La dana ha afectat sobretot el nord d'Eivissa amb inundacions de carrers i torrents desbordats. També hi ha hagut problemes a l'Hospital de Formentera per aquestes aigües torrencials.

Passen 12 minuts de les 9 en punt de la nit.

La convocatòria de la vaga general de l'11 de novembre ja s'ha formalitzat. Avui les associacions de llogateres i els sindicats majoritaris l'han registrat al Ministeri de Treball i demà ho faran al Departament de Treball, aquí a Catalunya. Fan una crida a la participació per habitatges i salaris dignes. Els líders de comissions obreres, Unai Sordo i l'UGT, Pepe Álvarez, l'han desvinculat de l'avançament electoral.

Claro que es política porque apela a políticas públicas. Todas las huelgas generales han sido políticas. Pero no quiere decir que sea una huelga partidista. Quiere decir que apela a políticas públicas.

Esta es una movilización que estaba en marcha mucho antes de que se decidiera que se iban a convocar elecciones.

Bé, ja sabem que a Barcelona la manifestació central serà a dos quarts de sis de la tarda als Jardinets de Gràcia. I avui s'ha fet aquest anunci i també s'ha obert a la ciutadania el centre neuràlgic de preparació d'aquesta vaga. Carme Montero, bona nit. Bona nit. I l'han anomenat Casa de la Vaga. És el nom que el Sindicat de Llogateres i el moviment estudiantil han posat al centre d'operacions des d'on es preparen tasques d'organitzatives de la vaga i també activitats i actuacions artístiques. Carme Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, explica què es podrà fer en aquest punt de trobada.

Aquí hi haurà formacions, tallers, xerrades, reunions, per, bàsicament, assegurar que tothom que vulgui participar en aquesta vaga pot fer-ho.

I aquí va adreçada la iniciativa, Carme. Doncs ho ha dit la Carme Arcarazo, a tothom que vulgui col·laborar en l'organització dels comitès o assemblees o també informar-se sobre els seus drets, treballadors, pensionistes, aquests estudiants tenen clar que cada esforç suma.

Bé, doncs vinc bàsicament a fer una mica de suport per poca cosa que fem. Hi ha una persona més, una mà més i una ajuda més per canviar la vaga general, que és on ens dirigim tots i totes, de moment.

Creiem que són importants les xerrades, una visió potser més cultural. Creiem que és una proposta molt, molt xula, la veritat.

Penso assistir, i tant que sí, i penso en activitats. Estic començant a afiliar-me al sindicat de barri de Poblacer, que és on soc.

Per part meva he vingut una mica a informar-me, a veure com anirà tot el tema de la vaga, a veure el que està organitzat i explicar una mica com va tot el tema d'això, que ara és la casa de la vaga, per veure què es pot fer.

Doncs aquesta casa de la vaga està ubicada al Rectorat de la Universitat de Barcelona.

I a França, les protestes dels estudiants han agafat una altra dimensió, com hem vist aquest cap de setmana, i han causat estralls en diferents punts del país. I per evitar el derull, comencen aquesta nit un degoteig de tocs de queda a diverses ciutats. La plaça de la República de París, el centre de Lió, l'Illa i tres ciutats del nord són les primeres zones afectades anunciades per un govern que s'ha declarat superat per la magnitud de les protestes que n'està analitzant el balanç i fent tot el possible per prevenir-ne més. I és que per dissabte que ve hi ha una nova gran mobilització convocada. Tenim un enviat especial a París, és l'Ignasi Abad. Bona nit, Ignasi. Bona nit, Manel. Com estan anant de moment aquests tocs de queda, Ignasi? Doncs mira, aquí a París comença a les 11 de la nit, ara falten, doncs, una. Parell duretes, gairebé una miqueta menys. Aquí a la plaça de la República, que està pràcticament en les fosques, només alguns fanals, però molt envoltada de policia, però també hi ha gent

passejant en aquests moments, doncs diem que la vida és normal. No es veuen incidents, no hi ha tensió, però una certa expectació sobre el que pot passar. Efectivament, aquest tocs de queda que durant fins a les

6 del matí ja estan actius a ciutats del nord del país, com Lille, Batigny o Douai, a Nice, a Lyon, com deies, i aquí començarà a partir de les 11 de la nit. També a la zona de Léal, on hi ha un gran centre comercial aquí a la capital francesa. És a dir, que el govern vol evitar més destrucció de comerços aquesta nit i les pròximes. Ja veurem si aquest tocte queda només és per avui o dura més dies. A més d'aquesta mesura, A determinades hores de la capital s'han prohibit també cap manifestació a partir de les 8 del vespre. És evident que això val per avui, però també possiblement va de cara en endavant, perquè ja sabem que quan tomba la nit els elements subversius a vegades fan de les seves. Els sindicats, les armilles grogues i els estudiants sembla que estan preparant noves mobilitzacions pels pròxims dies. Hi ha polítics de dreta que estan demanant que es decreti l'estat d'urgència al país. Cosa que el primer ministre Sebastián Le Corrún no ha descartat, però sí que ell mateix ha anunciat aquest matí que hi havia aquests tocs de queda.

He demanat als prefectes que implementin una sèrie

He demanat als prefectes que implementin una sèrie de tocs de queda per aquesta nit, tocs de queda parcials.

Mentrestant, els prefectes mantindran converses no només amb els alcaldes, sinó també amb les cambres de comerç i indústria, perquè l'objectiu d'aquests tocs de queda és la protecció de les persones, però també dels béns, i particularment dels comerços.

Precio sobre el govern. De fet, diversos ministres han entonat el mea culpa, fins i tot presentant la dimissió. Això sí, no ha acabat sent acceptada, Ignasi. Sí, efectivament és el cas del ministre de l'Interior, Laurent Núñez, que ha presentat avui la seva dimissió al president de la República abans que Macron marxés de viatge al Golf Persi, que el president no li ha admès aquesta dimissió, tot i que ahir el discurs que va fer la nació va admetre que hi havia errades dels serveis d'intel·ligència a l'hora de preveure els brots de violència tan greus que hi va haver el cap de setmana i especialment dissabte, i en un moment tan crític

vol que hi hagi un comandament judicial. Sobre les forces de seguretat i que tot estigui centralitzat en la persona que fins ara ha tingut la responsabilitat,

el seu col·lega, Gerard Darmanin, que és el titular de justícia, li ha fet costat al ministre de l'Interior. Menta també reconeix que no s'ha estat a l'alçada del moment.

Ha estat un moment difícil, sens dubte hem fracassat aquest cap de setmana. El mateix ministre de l'Interior ho ha reconegut, però estic content de continuar amb ell per protegir els francesos.

Avui ha estat un dia relativament tranquil, malgrat que traïm a banda aquests tocs de queda, recordem que hi ha més de 2.500 detinguts durant tot el cap de setmana, dels quals 67 ja han passat a presó, hi ha més de 1.000 policies ferits, alguns d'ells han estat crítics, i més de 3.000 comerços destruïts o afectats parcialment pels pandèmies. Hem explicat com un dels col·lectius més afectats ha estat el dels comerciants, que han vist impotents com milers de negocis han estat saquejats. Això ha provocat una reunió inèdita amb les plataformes de venda en línia. Per què? Què és el que ha passat? Sí, aquest és un sector que ha patit i pateix molt les conseqüències del caos d'aquest cap de setmana. Les pèrdues de pillatges i trencadisses de vides, destrucció de locals, s'avaluen en diversos antenats de milions d'euros. Com que hi ha hagut aquests pillatges, el govern ha demanat a les empreses de comerç online, de venda com eBay, Amazon o Vinted, per exemple, per posar uns.

Exemples que prohibeixin la venda o que estiguin molt al tanto de les vendes que es produeixen

en línia de materials o productes que poden haver estat saquejats, robats aquests dies. Parlem de roba, de gadgets electrònics, etc. El ministre de Comerç, Serge Papin, ho ha explicat així.

Són precisament aquestes empreses les que revenen productes que han estat saquejats. Ens reunirem amb elles, ja que poden ser perseguides judicialment, perquè hi ha molts productes que han estat saquejats i que acaben apareixent en plataformes de venda.

Mentrestant, l'oposició política de França carrega contra el govern durament, ha demanat dimissions, i els armilles grogues anuncien noves manifestacions de cara a dissabte, dia 24, i també el que ve el dia 31. El ministre de l'Interior ha de rebre, precisament, el primer ministre de rebre els sindicats demà passat. Seguirem atents a les pròximes hores del que vagi passant aquí a França. Gràcies, Ignasi, bona nit. Bona nit. Una de les ciutats més devastades ha estat Llamotges, això és a l'interior del país. No només hi ha hagut saqueig de comerços i enfrontaments amb les forces de seguretat, sinó que hi hem d'afegir l'incendi a l'edifici històric de l'Ajuntament, una joia arquitectònica que s'ha quedat sense teulada ni tampoc campanar. A Llamotges hi tenim una enviada especial. Rosa Talamás, bona nit. Bona nit, Agnès, com estem? Molt bé. Quin ambient hi heu trobat a Llamotges? Hem trobat un ambient de tristesa i molta consternació. Penseu que, clar, una cosa és cremar comerços, cremar centres comercials, però pels francesos veure com cremava el seu ajuntament, com deies, un ajuntament històric de l'any 1882, va ser un ajuntament que era un palauet d'una persona, d'un veí de Llamotges que va morir sense descendència i va decidir deixar l'edifici al poble perquè fos pel poble.

Doncs veure que aquest edifici històric cremava completament ha deixat molts francesos molt conmocionats. Ells diuen que és un cop molt fora a la República i a tots els francesos i que no entenen que els fets hagin pogut arribar fins aquí. De fet, ahir ja hi va haver una manifestació. Esporàdica una mica que va ser així, que va sortir una mica del no-res arranca que l'alcalde va anar a la plaça de la república i molts càrrecs electes el van acompanyar vestits tots amb la banda francesa, amb la bandera francesa com a banda per demostrar que eren càrrecs electes i milers podríem dir de veïns de Llamotges van voler assistir a aquesta mena de concentració pacífica en contra d'aquest sabotatge i en contra d'aquest incendi que va cremar com dèiem a l'edifici de l'Ajuntament. I avui eren més aviat veïns que volien anar a veure com havia quedat aquella plaça, com havia quedat el centre. I anaves veient la gent que arribava, mirava, feia fotografies, es veies trist, comentaven la jugada amb amics, amb companys de feina, i marxaven completament consternats i tristos de veure la situació que s'està vivint ara mateix a França. A més, l'alcalde de Llamotges està convençut que aquest incendi s'hauria pogut evitar. Exacte, l'alcalde l'hem vist només arribar a les 10 del matí, ja hem vist que ell voltava pel jardí que hi ha davant del que era l'Ajuntament, perquè pràcticament no ha quedat res més que la façana,

i el veies amb el cap cot, el veies trist, el veies molt preocupat. L'hem pogut entrevistar. Ens ha dit que estava completament consternat i que estava també molt enfadat perquè la manifestació es preveia que hi hauria molta gent i que hi podia haver aldarulls com a altres ciutats de França i diu que la Policia Nacional va custodiar la prefectura que està al centre de la ciutat però en un altre punt i que no van posar ningú davant de l'Ajuntament i que els bàndols es van dirigir cap a l'Hotel du Ville, que deia l'alcalde, que és l'Ajuntament, la mairie, i que realment van començar a tirar còctels molotov, van entrar a dintre i com que és un edifici antic fet de fusta a l'interior, es va cremar completament. L'alcalde ha insistit que demanarà ajuts al govern central per poder-lo rehabilitar, com van fer també amb Notre-Dame de París. Si us sembla, escoltem-lo.

Estic molt enfadat perquè això s'hauria pogut evitar. Els manifestants van arribar a l'Ajuntament que no estava protegit per cap policia nacional. Només la policia municipal va lluitar per evitar que entressin. Però es van trobar amb 500 vandals extremadament decidits a incendiar l'edifici, perquè això era premeditat.

Nosaltres durant tot el dia hem vist bombers que seguien treballant perquè encara hi havia brases enceses a dins l'edifici, però també hem vist a la tarda com arribava la policia científica amb els trajos tots blancs que anaven fent fotografies, que investigaven i ara hem sabut que la Fiscalia Antiterrorista estudia investigar l'incendi de l'Ajuntament de Llamotges. Per tant, hi ha indicis que podrien tractar-se, o creu la Fiscalia, i per tant la policia, probablement amb els seus indicis, que podria tractar-se d'un acte terrorista. I amb els veïns, Rosa, també hi has pogut parlar. Com estaven? Els veïns estaven molt consternats, els veïns estaven empipats. Pensa que Llamotges havia estat sempre un feu d'esquerres, si bé és cert que ara Quimana, l'alcalde, que és un noi de 39 anys, des de fa mig any governa i governa és un partit de centre-dreta, però sempre ha sigut un feu de l'esquerra, perquè Llamotges és molt típic, perquè és una fàbrica molt important de porcellana, també tenia cuirs de pell i era molt típica sabates, hi ha una marca de sabates franceses molt important que encara les fabriquen a Llamotges i ha sigut sempre un feu d'esquerres i una zona molt treballadora on s'hi va crear la CGT, la CGT es va crear allà a finals del 1800, al segle XIX i sempre n'han fet bandera d'això i ells insistien que els agrada que la gent protesti, que els agrada que la gent es manifesti, però no amb aquest to, o que no acabi d'aquesta manera. Insistien els veïns que això és un grup molt concret davant dels que s'infiltren les manifestacions, però que ells estan convençudíssims que qui estaven a aquestes manifestacions, de fet, algun dels veïns amb qui hem parlat estaven a les manifestacions, eren manifestacions específiques per denunciar l'estat del benestar que està en perill, diuen, a França. Però estan molt i molt tristos perquè insisteixen que l'Ajuntament, la Casa de la Vila, és de tots, és un atac a la democràcia, un atac a la República Francesa i un atac, deia, a tots els llamotgins i llamotgines, deia una veïna amb qui hem parlat, que li caien, de fet, les llàgrimes.

Necesito visualitzar el desastre. Ja ho veieu, no és el mateix que la tele. Quan ho veus a la vida real és molt impressionant i molt depriment.

El problema és que l'altra part es va infiltrar deliberadament en aquestes manifestacions per produir el resultat que veieu davant vostre i això és impossible.

Llamotges a poc a poc intentarà tornar a la normalitat, una normalitat que costarà molt, perquè les 350 persones que treballaven a l'edifici de l'Ajuntament avui ja no hi han pogut anar. Hem vist tot de treballadors que anaven a la biblioteca municipal, que és l'edifici del costat de l'Ajuntament, però l'alcalde estava mirant com recol·locar tota la gent que treballava en aquest edifici històric, Agnès. Doncs és molt interessant tot el que ens has explicat. Gràcies, Rosa Talamas, en directe des de Llamotges. Bona nit. Bona nit. A Itàlia també, situació convulsa que obligarà a desplegar més militars al carrer per sufocar les protestes dels últims dies en diverses ciutats del nord, com Milà. És una de les mesures que aprovarà demà el govern ultraconservador de Giorgia Meloni després dels saquejos que hi ha hagut durant les mobilitzacions al país contra l'encariment de la vida. Roger Santaló. Sí, segons l'anunci que ha fet el vicepresident d'Ultradet italian Matteo Salvini, hi haurà 500 militars més a la via pública per defensar Milà. El seu partit, la Lliga, també ha plantejat duplicar fins a un màxim de 24 hores els arrestos preventius de persones que poden ser una amenaça per a l'ordre públic, una mesura que el govern

Meloni va aprovar fa tot just mig any. Perdó. De moment es desconeixer quines iniciatives s'aprovaran

finalment, però l'oposició critica que les mesures estan totes vinculades a reforçar la seguretat.

Molt bé, moltes gràcies, Roger. Sobre el que ha dut els joves a les protestes de França i què hi ha al darrere dels aldarulls, hi posa la mirada avui el periodista i col·laborador del Catalunya Nit, Xavier Mas de Xochas.

Els joves han sortit als carrers de França a protestar per tot el que els va malament, que és molt. Les reivindicacions dels joves francesos les comparteixen els joves arreu d'Europa. Els costa molt trobar una feina que els permeti viure. Els ous són tan baixos que no es poden mantenir. I el futur, a més a més, és força inquietant. La intel·ligència artificial està transformant el mercat laboral. Què cal estudiar? Quina professió ens garanteix una feina que no pugui fer una màquina? Ningú ho sap. Els joves de França, sobretot els estudiants, són portaveus del malestar social pel cost de la vida. És un malestar que afecta el gruix de la població. La sensació de desemparament és total davant unes autoritats que no poden apellagar la por, l'ansietat de les classes baixes i mitjanes davant d'un futur marcat per la desigualtat. L'estat francès, com tant d'altres a Europa, no pot fer front a la desigualtat. No sap com redistribuir la riquesa. No té diners per sostenir l'estat de benestar. Les retallades són constants. Només cal veure com estan les escoles i els instituts. La manca de recursos fa que els joves rebin una educació molt pobra. L'estat francès no té diners perquè l'economia no és prou productiva. El model de producció industrial hauria de ser substituït per un model de producció tecnològica. Per Europa això avui és molt difícil. No tenim les empreses tecnològiques que poden fer-nos més productius, és a dir, més rics. La incompetència dels governants és evident a França, però també a altres estats. A l'Espanyol, és clar, amb la crisi de l'habitatge. L'estat fracassa quan no pot sostenir la qualitat de vida de la seva població, quan no pot protegir la propietat privada i quan no pot garantir la seguretat. Els joves francesos han saquejat botigues de luxe i cremat cotxes. Aquesta violència és fruit d'una profunda fractura social, però també d'unes forces policials del tot incompetents. La ultradreta promet llei i ordre, més autoritat i més seguretat. Proposa penes més dures pels joves delinqüents i jutjar com a adults els que hagin fet els 16 anys. L'estat policial, però, no resoldrà el problema de la desigualtat, origen de la violència que ens envolta. Posarà ordre, però no progrés. El progrés no depèn dels policies, sinó dels mestres. No passa per les armes, sinó per les aules.

Catalunya Nit, amb Manel Alías.

Passa un minut i mig de dos quarts de deu. El Tribunal Suprem té previst aplicar a partir d'avui l'amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raúl Romeva. En canvi, la situació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig encara haurà d'esperar uns dies més perquè Llarena es resisteix a resoldre un recurs previ. Això ens porta cap a Madrid. Laura Estrada, bona nit. Hola, bona nit. Què és el que no ha fet encara Llarena? Pablo Llarena encara ha de resoldre un recurs de Carles Puigdemont. Es tracta d'un recurs de reforma i, fins que no es tramiti, no es pot elevar a la sala del Suprem l'arxivament de la causa. I això no es preveu tan immediat com l'amnistia sobre Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Advocats com Jaume Alonso o Quevillas a TV3 ja han carregat contra els tempos del magistrat.

Quan una cosa és molt clara, no cal fer interpretacions, no cal fer descripcions. N'hi ha prou amb saber llegir per entendre què és el que s'ha de fer i fer-ho.

Llarena sí que ha fet un pas aquest dilluns. Quin ha estat exactament? El que sí que ha fet Pablo Llarena ha estat confirmar la retirada de l'ordre de detenció sobre els tres exdirigents a l'exili, que són Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. El magistrat fa aquest pas a conseqüència de la sentència del Constitucional, que va ordenar al Suprem aplicar l'amnistia a Dolors Bassa i que per extensió afecta la resta de condemnats i processats. Llarena reconeix que l'única via possible és aplicar l'amnistia. Això sí, ho fa criticant el Constitucional en la seva interlocutòria. Per tant, aquí podem dir que s'aplicarà l'amnistia de manera més immediata. Doncs es preveu que la decisió sigui ràpida, com dèiem, pels líders independentistes condemnats i processats. Per tant, l'amnistia que sí que ha d'arribar a les pròximes hores és la d'Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva. El seu cas, a banda dels exiliats, va a banda perquè van anar a judici pel procés, se'ls va a condemnar. L'aplicació de l'amnistia també aixecarà la inhabilitació, és a dir, que es podran tornar a presentar a les eleccions si volen optar a càrrecs públics. Gràcies, Laura, en directe des de Madrid pel que fa a la precampanya electoral. Avui el Partit Popular ha tornat a posar el focus en el castellà a les aules en plena precampanya, com dèiem, del 29 de novembre. Un fet que ha tingut una reacció immediata des de diversos estaments. El president de la Generalitat i la majoria de partits catalans ho critiquen i acusen el Partit Popular de voler acabar amb la immersió lingüística. Sense concretar gaire i sense parlar de percentatges, el líder del PP es compromet a donar més pes al castellà a les aules i obre la porta a canviar la realitat lingüística de l'escola catalana. Ho ha fet en la presentació dels seus 12 compromisos per si governa després del 29-N.

La escuela tiene que volver a premiar el esfuerzo con contenidos académicos y no ideológicos, con el castellano garantizado en toda España y las lenguas cooficiales garantizadas en sus respectivos territorios.

Malgrat la falta de concreció, la proposta encés els ànims a Catalunya i el president de la Generalitat Salvaduilla ha deixat clar que amb la llengua no s'hi juga. El català no es toca

i el català és un element de la personalitat, capdau de la personalitat política de Catalunya i un pont i una eina d'entesa com perfectament sabem els que vivim a Catalunya. Perquè, a més a més, el que diuen ho diuen d'ovida i amb una dosi alta d'ignorància.

Esquerra Republicana i Junts veuen els plans del PP com un atac a la immersió lingüística, però mentre que la Secretaria General dels Republicans, Elisenda Alemanya, aprofita el tema per criticar Junts, la Juntaire Míriam Nogueras exigeix més contundència al PSC. Davant dels reaccionaris que amenacen a la nostra llengua, un no pot ser el del mig. El PSC, que disposava de 19 diputats i avui els celebeu, cal exigir-los el mateix, fets i no propaganda. La CUP també reclama al PSC que blindi la immersió lingüística. I l'agitador d'extrema dreta Vito Quiles ha fracassat en el seu intent de fer una xerrada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els Mossos li han impedit l'entrada al campus i ha traslladat l'acte a l'IQEA de Sabadell, d'on ha hagut de sortir Cames, ajudeu-me, perquè un grup d'encapotxats l'ha apedregat. Àlex Giralt, Robert, bona nit. Bona nit, sí, prop d'un miler de manifestants convocats per diverses plataformes antifeixistes s'han concentrat a la plaça cívica de la UAB per impedir la intervenció de Quiles. El fet és que el provocador, sense l'autorització de la universitat, no hi ha aparegut en cap moment, perquè els Mossos l'han identificat en un dels controls que han muntat al perímetre i l'han obligat a fer mitja volta.

Lo primero es pedir perdón, macho, porque nos han interceptado, tío. Es algo que no ha pasado ni cuando vieron prófugos de la justicia por Barcelona.

I això ja ho ha dit des del pàrquing de l'Ikea de Sabadell,

on ha fet una segona convocatòria, un pla B que tampoc no li ha funcionat. Mentre Quiles parlava amb simpatitzants, una colla d'encapotjats ha arribat al recinte, han començat a llançar pedres contra ell i la seva furgoneta. Llavors els guardaespatlles han forçat Quiles a entrar al vehicle i han marxat a tot drap del polígon. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Tot és

possible amb aquest Barça. És hora de connectar amb la TDT, la transmissió d'Antorquemada.

Aquest dimarts a partir de les 8, la TDT del PSG Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

En salut sempre s'ha de mirar cap al futur.

Per això investiguem, promovem la prevenció

i impulsem projectes que ajuden a construir una societat més saludable. Compromesos amb la salut d'avui i de demà. Fundació MGC i MGC Mútua. La Mútua dels Mutualistes. A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Si tries un interior espaiós per viatjar amb tot el confort, el Cupra Terramar Subhibrit et tria a tu.

Descobreix-ne més a cupra.com.

La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm, Cupra i CaixaBank.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Ja fa mesos que funciona, però avui s'ha fet la inauguració oficial i primer balanç de l'estació intermodal de la Llagosta. L'objectiu és que cada vegada circulin menys camions per la P7 i és que en aquesta estació el que es permet és que els camions hi portin els seus contenidors i els carreguin en trens de mercaderies. Ha seguit aquesta presentació els companys Joan Garcia i Xavier Cussó al suport tècnic. Joan, bona nit. Bona nit, Agnès. Què és i com és una terminal intermodal?

Mira, una terminal intermodal vindria a ser com una estació d'enllaç, per dir-ho així planerament. Si fos de viatgers, doncs podria ser una estació d'enllaç d'intercanvi de l'autobús al metro, del tren al metro, però com que estem parlant d'una terminal intermodal de mercaderies, aquesta que hem vist és d'intercanvi del camió al tren. La mercaderia continua, però canvia el mitjà amb el que se la transporta. Us heu d'imaginar com una terminal portuària, perquè hi ha les grues i tot, però en comptes del vaixell, aquí hi ha el tren i hi arriben camions, i els contenidors, els semirremols fins i tot, o sigui, el tràiler, diguéssim, amb rodes i tot, o bé les caixes, doncs les grues els agafen i els pugen al tren, o a l'inversa. N'hem vist una demostració pràctica i ràpida i ha anat molt bé.

I és eficient, molt bé. I en aquest cas, cap on van els trens? I quina capacitat té aquesta estació?

Mira, té 9 vies, l'estació que li permeten operar trens molt llargs, de fins a 740 metres, i una capacitat que, quan estigui a ple rendiment, li han de permetre moure cada dia 10 trens. Ara, de moment, en surten 30 setmanals. Cap als destins que ens ha explicat en Ricard Vendrell, que és el cap de l'oficina d'UPAC, l'empresa suïssa que amb TP Nova explota en la terminal. Ja us ho expliquem nosaltres. Van cap a Andalusia, van cap a Madrid, o cap a, si és el cas d'Europa, cap a Ambers, cap a Duisburg, i aviat, a partir del novembre, cap a Milà. Són vies tan pleiberic com internacional, o sigui que cap a Europa els trens poden sortir tant per Portbouc com per el túnel del Port d'Osona i venir del Port de Barcelona.

I la quota del transport ferroviari de mercaderies a Catalunya és només del 4%. Aquí la clau suposo que és convèncer les empreses que pugin la càrrega al tren.

Sí, els hi hem preguntat com es pot convèncer les empreses que apostin més pel ferrocarril. I ens han donat diverses raons. Primer, una qüestió, ens han dit de qualitat en el transport, també de fiabilitat en el temps. També una qüestió pràctica, en el sentit que falta enxufés pel transport de mercaderies per carretera, però, esclar, sobretot, hi ha un motiu que destaca per sobre de tots, que és l'ambiental. Treure camions per carretera, portar la mercaderia en tren, redueix les emissions de CO2. Jo n'afegiria un altre, que és el que hem pogut veure avui nosaltres mateixos, que és, doncs, Agnès, et diria que una qüestió fins i tot d'imatge. Aquesta terminal intermodal nova, moderna, al costat de la C-17, allà on abans hi havia un descampat que hi havia milers de cotxes, a prop de la P-7, doncs esclar, res a veure amb les antigues instal·lacions que tenim al morrot. Molta més capacitat i molt millor imatge.

Molt bé, gràcies Joan Garcia, que vagi bé, bona nit. Bona nit. I encara parlant d'empreses, quantes d'estrangeres diríeu que n'hi ha a Catalunya? Doncs cada vegada més, de fet s'ha arribat a una xifra rècord, actualment n'hi ha 9.800 i l'increment en els últims 10 anys ha estat del 40% segons un estudi d'acció. Que és l'Agència pel Creixement de les Empreses de la Generalitat. Rafael de Ribot.

Doncs sí, ens acostem a l'objectiu de les 10.000. Per països, a capçal del rànquing, les corporacions instalades aquí, que provenen dels Estats Units, seguides de les d'Alemanya i França. També destaca l'increment d'empreses xineses, que han augmentat la presència en més d'un 30%, en tan sols dos anys. Per sector, l'estudi recull que les indústries estrangeres amb més pes, segons la facturació, són les del sector de l'automoció, l'alimentació i el químic. Davant de 200 executius, salts executius, d'aquestes corporacions reunits a Barcelona, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha posat en valor l'efecte d'aquestes inversions, ha dit, en una economia dinàmica.

3 de cada 10 llocs de treball que tenim a Catalunya són producte de la prosperitat que vostès generen.

Ell ha reconegut que el preu de l'energia, en aquest context, a partir de la guerra primer d'Ucraïna i ara per la guerra a l'Iran, genera inquietud entre els empresaris, els quals ha recriminat una certa falta de coherència, que no sempre estiguin, ha dit, a favor de la llei del mercat.

El president de la Generalitat ha posat en valor davant

els multinacionals precisament que l'aposta principal del seu govern, l'aposta per l'habitatge, també està enfocada a permetre l'arribada de Madura.

Avui també és notícia. Marc Güell.

Un minut i tres quarts de deu. Al Canadà, els residents de la província d'Alberta voten en un multireferèndum si en un futur han de celebrar una consulta vinculant l'independència. Des d'Edmonton, capital d'Alberta, Oriol Serra. Hola, bona nit.

Podríem dir que el referèndum d'Alberta culmina avui perquè la meitat dels electors ja han anat fent ús del que es coneix com a vot avançat els darrers dies. S'espera una gran mobilització del vot unionista per evitar sorpreses, sobretot al voltant de la pregunta sobre si Alberta vol seguir formant part del Canadà o obrir el procés per a un referèndum vinculant sobre la separació d'Alberta. El suport a la independència d'aquesta província canadenca se situa entre el 15 i el 20%. La resta de preguntes, a petició del moviment independentista, el qual té connotacions clarament situades a la dreta populista, semblen dictades per l'administració de Donald Trump. Ho explica a Catalunya Ràdio Ricardo Acuña, director executiu del think tank Parkland Institute vinculat a la Universitat d'Edmonton.

Si tú ves bien las nueve preguntas, las otras preguntas, los temas que se tocan son los mismos temas que tienen en los Estados Unidos, que tiene Maga, que tiene Trump. Que los inmigrantes no están robando los trabajos, que los inmigrantes llegan, reciben todo y no pagan nada, que los inmigrantes traen su crimen.

Els resultats del conjunt del referèndum d'Alberta s'esperen durant els dos propers dies. La pregunta número 10 sobre un futur referèndum independentista serà la primera en escrutar-se i el resultat es podria conèixer aquest dimarts.

Mentrestant, Andorra ha signat avui l'acord d'associació amb la Unió Europea després d'una dècada de negociacions. Andorra la vella, Joaquim Albalate.

Un acord que faria que Andorra entrés al mercat únic europeu de manera esglaonada i adaptada al Principat a canvi de l'adopció de normes comunitàries. És un pas històric, segons el cap de govern, Xavier Spot.

Podrem treballar, residir, estudiar, jubilar-nos a qualsevol país del mercat interior europeu. Per tant, sí, és un acord asimètric, és un acord molt beneficiós per a Andorra i espero que els andorrans i les andorranes el dia que hagin de votar en el proper referèndum això ho tinguin particularment en compte.

Un referèndum encara sense data i en què ara mateix, segons les enquestes, guanyaria el no. Aquest vespre, unes 150 persones s'han concentrat a Andorra per reclamar que la votació es faci de seguida.

Jordi Pujol demana als joves que s'impliquin en la política. L'expresident de la Generalitat ha intervingut aquest vespre en un acte d'homenatge a Lluís Pranafeta, Barcelona, Albert Prat. Què tal, bona nit. Sí, l'expresident ha acaparat l'acte quan al final de tot i des de la primera fila del públic ha agafat el micròfon per elogiar el llegat de qui va ser el seu poder a l'ombra, l'home que va moure els fils per crear Catalunya Ràdio i TV3 o aconseguir, per exemple, que Pujol es reunís amb Joan Pau II, George Bush para o l'emperador del Japó. L'expresident s'ha dirigit als joves que hi havia a la sala per demanar-los que, igual que apren a feta,

no es creïn de braços creuats.

La política té coses bones, coses dolentes. Tots els joves són bons i no tan bons, i alguns de vegades arriben a ser dolents. Però de fet, sense política, política feta per gent, com empresa feta, no es tira endavant.

L'expresident Artur Mas i també els periodistes Vicenç Villatoro, José Antico, Vicenç Sanchís han repassat la trajectòria

de Pranafeta, marcada al final de tot pel cas Pretoria, que el va condemnar, recordem, a gairebé dos anys de presó per corrupció urbanística.

Més coses, l'any passat es van diagnosticar més de 5.600 casos de càncer de mama amb dones a Catalunya Oriol Pujadó.

Segons el Departament de Salut, les dades s'han estabilitzat en els últims 10 anys. El 89% de dones amb càncer de mama sobreviuen 5 anys després del diagnòstic. Un dels efectes secundaris, però, dels tractaments és la disfunció sexual que provoquen. Sònia Servitja és la cap d'oncologia de mama de l'Hospital del Mar.

Hi ha una disminució de la líbido, de les ganes, secedat vaginal que condiciona molèsties en l'acte sexual o inclús en el dia a dia. Hi ha una rigidesa de la musculatura vaginal en la qual pot haver-hi dolor durant la penetració.

I el jutge ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança, per als dos detinguts acusats d'agredir sexualment aquest cap de setmana una dona sense llar al barri de Sant Martí de Barcelona.

Els fets van passar dissabte a la matinada, tocada la Ronda Litoral. Els Mossos van detenir els presumptes autors dels fets poques hores després. Els dos acusats s'han acollit al seu dret a no declarar davant la jutge. Tots dos tenen sis antecedents policials.

Som Trescat. Som Trescat.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Convocatòria d'eleccions, vaga general, aplicació finalment de l'amnistia, però també unes condicions meteorològiques que posen

vides en perill. Els bombers han trobat el cos de la dona arrossegada ahir per la riera de.

Aquest dimarts a dos quarts de nou del matí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, en directe als Estudis de Catalunya Ràdio.

De dilluns a divendres de 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució. Aquest programa està fent un canvi, com la vida. Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny. Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

A tu només t'hem pogut treure dos òvuls, un amb signes de trècia, l'altre immadur.

TV3 estrena aquesta nit In Vitro, producció de Trescat i HBO Max. És una sèrie que explora els dilemes ètics de la reproducció assistida i que a més ha inaugurat aquest vespre els serialitzadors del Festival de Sèries de Barcelona. Amb un repartiment de luxe encapçalat per David Verdaguer i Bruna Cusi. Montse Pujol, de fet, ha pogut parlar amb ells. Marc Creuet, creador de la sèrie, al costat d'Alejandra Guimarà, ha explicat a Catalunya Ràdio que volien explorar els dilemes ètics de la fecundació

In Vitro. Nosaltres no hem volgut posicionar-nos, però sí fer un retrat de tot el possible, que amb sis capítols no et dona temps a fer-ho tot, però sí una mica explorar tots els temes i les preguntes que sorgeixen en aquesta tecnologia que avança tan ràpid i que provoca tants canvis a nivell social.

L'actriu gallega Maria Pujalte, que es posa la pell d'una ginecòloga experta en reproducció assistida, ha dit que només va llegir el primer guió d'In Vitro per tenir molt clar que acceptava el paper que se li proposava. Me gusta que haya series amables, que son inteligentes, que tienen un sentido del humor suave. Que plantean cuestiones serias, pero desde una mirada a ras de las personas. I aquesta és la conversa que hem mantingut amb els dos actors principals de la sèrie. David Verdaguer i Bruna Cusí, molt bona nit. Bona nit. Bona nit. A Invitro us poseu a la pell de dos personatges molt diferents. Tu, David, fas un personatge científic, molt rígid, molt estricte, i en canvi tu, Bruna, també ets molt professional, però més empàtica i més que t'afecten les coses. Expliqueu-me una mica els vostres personatges.

Doncs l'Héctor és un embriòleg boníssim, un 80% de precisió, en certa que flipes, molt bo, però és veritat que li falta la part empàtica, diguéssim que ell està en un laboratori tancat per evitar el contacte humà i quan ha de relacionar-se amb els pacients per explicar que les coses no van prou bé o no tan com voldrien, diguéssim que té l'empatia d'un pneumàtic. Per sort, apareix el personatge de la Bruna i li desterota la rutina del laboratori i també una mica la vida.

Sí, bàsicament la Blanca és una científica i ella treballa en la investigació, en la recerca a la universitat i un dia la truquen d'aquesta clínica de fertilitat a Ginastia per treballar d'embrióloga amb l'Héctor. I per fer de pont amb les pacients, perquè això és una cosa que jo crec que també passa molt a la realitat, que els metges l'assignatura de psicologia no l'han aprovada moltes vegades i realment a vegades per donar certes notícies has de tenir un tacte i una cura que un embriòleg que està tancat en un laboratori no ha de saber-ho fer. Llavors d'alguna forma com ella. Segons la Maria Pujalta, el personatge de la Maria que va ser professora seva, creu que tindrà aquesta cura per parlar amb les pacients i a més a més entenem també que és una científica amb molt talent, doncs la contracten. I el que ens trobem és que justament la Blanca és una noia. Que té molta empatia i això el provoca que moltes vegades lo professional i lo personal a vegades creu una mica els límits i s'implica tant en les pacients i les vol ajudar tant que es passa una mica de frenada. I això la portarà a tenir una sèrie de problemes durant la sèrie. I com creieu que tracta la sèrie, els seus creadors, un tema tan delicat com el de la reproducció assistida?

És una sèrie que dona importància al tema de la fecundació assistida, però també dona importància però treu ferro al mateix temps. Jo crec que amb qualsevol feina ens humanitza. Si t'ha passat alguna cosa aquest matí faràs una entrevista diferent o l'actuació que faré jo aquesta nit o el que li passi a la Bruna.

Crec que evidentment són humans i veus la part de darrere, però no. Crec que és una sèrie que tracta un tema que no s'havia tractat fins ara, necessari, i on tenim molts amics i coneguts que han viscut

experiències semblants a les que surten a la sèrie, però no crec que hi hagi una crítica al.

No, justament jo crec que l'objectiu del Marc i de l'Alejandra era sobretot explicar, o sigui, d'històries diferents dins d'aquest mateix tema, no?, abordar, doncs, Estava més enfocat no tant en nosaltres, els personatges que som embriòlegs, sinó en com poder explicar els tipus d'històries que poden haver entorn de la fertilitat. Una parella lesbiana, uns francesos que venen aquí perquè es veu que Barcelona és un dels llocs més punters en. En reproducció assistida, una dona que ja té 45 anys i li està costant molt quedar-se embrassada, anar explicant com diferents situacions en les que persones de la societat s'hi poden trobar i llavors abordar la situació de la clínica. Amb humor i una mica amb tots els estereotips. També està bé la vostra relació de companys, que tu confies en ell i a vegades teniu algunes diferències i tu li dius en algun moment del capítol, però no estaves amb mi, per què t'has enfadat? Una complicitat bonica entre vosaltres.

Sí, a la vida també, i a la sèrie també, sí, amb la Bruna és un gust veure la Bruna treballar,

i és molt gratificant treballar amb ella, i sí, hi ha molta entesa, i són personatges completament contraris, però per tant completament complementaris a nivell dramàtic.

I no revelarem, no, però sí que hi ha una certa tensió.

Tensió, atracció. Que és el típic, no?, que a la sèrie sempre passa com de, vale, aquests s'acabaran enrotllant, i no és tan evident com sembla. Ja arribaràs, ja arribaràs. Moltes gràcies, David i Bruna. A vosaltres i bona nit.

I encara hi afegim un altre dels actors importants de Catalunya, Miquis Parvé, que afronta el repte d'interpretar el monòleg d'èxit Les coses excepcionals de Duncan Macmillan al Teatre Borràs. Després d'haver robat el cor a milers d'espectadors amb pau roca d'intèrpret, ara aquest text torna a l'escenari en una nova etapa. Marta Vivas. A les coses excepcionals, el protagonista és un nen que s'ha d'encarar amb l'intent de suïcidir de la seva mare i fa una llista de coses excepcionals que acaben sent les més normals. I a partir d'aquí es desplega una comèdia sobre el que estem disposats a fer per les persones que estimem, que traspua llum i humanitat pels quatre cantons, com ha explicat Miki Esparver a Catalunya Ràdio.

Crec que el secret d'aquest text, precisament, és que aquest viatge el fa sense caure en aquest melodrama. I és una obra que apela a l'esperança, que apela a la diversió, que apela a la comunitat, també, no? I a compartir-ho. Per esparver,

l'espectacle ajuda a trencar un tabú.

Està molt bé parlar sobre salut mental,

està molt bé parlar sobre l'entorn, sobre la comunitat, sobre la gent que acompanya, però, sobretot, crec que ara potser el debat s'ha de col·locar en l'accés a aquesta salut mental, perquè crec que ara mateix és una qüestió de privilegi.

És la primera vegada que l'actor s'encara a un monòleg teatral. Ho fa amb aquest text, que implica el públic des del primer moment. Aquesta és una obra que s'ha de fer amb llum de sala. Aquesta és una obra on tothom s'ha de veure la cara. Això no ho direm perquè la gent s'espanti, però posem cinc persones

del públic a fer personatges diferents. La gent del públic intervé dient molts números. És una obra que utilitza l'humor no per fugir del tema, sinó per apropar-s'hi. Les Coses Excepcionals

es va estrenar el 2018 al Club Capitol i des d'aleshores ha voltat per Catalunya i Madrid. Ara arriba al Teatre Borràs a partir del 4 de novembre.

And where have you been, my darling young one?

I've stumbled on the side of twelve misty mountains I've walked

and I've crawled on six crooked highways I've stepped in the middle of seven side forests.

Ens agrada, ens agrada molt aquesta cançó. Em sembla que estem esperant a veure aquest moment. It's a hard rain. I l'ha escollit la Gemma Puig. Gemma, bona nit. Bona nit. Doncs sí, és una cançó de Bob Dylan que es diu A Heart Rains Gonna Fall. Doncs encara tenim unes hores per anar pensant en aquests roixats que poden caure amb intensitat. Durant la tarda ho han anat fent. No ha tingut res a veure l'episodi que hem tingut aquí a casa nostra respecte als efectes i les pluges intenses i extraordinàries del País Valencià. Però sí, anem tenint roixats. Encara n'hi hauran ben bé fins a la matinada i poden ser intensos. Es mantenen activats aquests avisos d'intensitat del Servei Meteorològic de Catalunya, més de 40 litres per metre quadrat en mitja hora, i van descarregant, entrant de mar cap a terra, i afecten punts del litoral, per litoral, però també arriben ben bé fins al Pirineu, Prepirineu. Per tant, encara fins la matinada, precaució, prudència, perquè plou en llocs on durant aquests dies ja han anat plovent, i per tant. Aquesta prudència en aquest sector, rius, rieres, barrancs, el que anem repetint aquests dies. Sí que demà la situació millorarà després d'alguna gota encara de matinada, tindrem més estones de sol i a la tarda hi pot haver algun ruixat molt puntual cap al Pirineu i cap al nord-est. Doncs a veure si se'ns calma una mica la setmana, perquè déu-n'hi-do els dies que portem. Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. La setmana serà més tranquil·la. Després d'aquesta darrera línia d'inestabilitat, tindrem una setmana amb molta més estabilitat. Doncs ens quedem amb aquest missatge final. Gràcies, Gemma. Bona nit. Bona nit.