Catalunya nit, de 21 a 22 h -20/10/2026

L'amnistia arriba per primer cop als condemnats de la causa principal del procés. El Tribunal Suprem l'ha aplicada avui a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raúl Romeva. L'independentisme ho celebra com una victòria després d'una llarga batalla judicial, però queda pendent una decisió clau, la de l'expresident Carles Puigdemont. L'expectativa és que l'amnistia també se li apliqui en els pròxims dies. Bona nit, soles nou.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

És un dia de celebració després de nou anys de repressió. De nou anys d'una repressió que mai no hauria hagut d'existir, d'una repressió absolutament injusta. Els exconsellers recuperen

tots els seus drets polítics, es podran, per tant, presentar unes eleccions si ho volen, i ocupar càrrecs públics o fer classe a la universitat, com és el cas d'Oriol Junqueras. També se'ls esborren tots els antecedents penals.

El govern espanyol accelera l'aprovació de mesures socials de cara a les eleccions del 29 de novembre. Avui ha aprovat un decret que amplia el dret a la pensió de viuditat a progenitors que no estan casats ni són parella de fet i reforça les ajudes als fills de víctimes de violència masclista i també als afectats per catàstrofes naturals. Per cert, que també el govern espanyol ha anunciat que declararà zona catastròfica les zones afectades pels aiguats d'ahir al País Valencià. Sobre el terreny, Marta García, la destrossa és evident. Sí, carrers plens de fang, branques per terra, parets i murs caiguts. Segurament també per això, avui mateix el president de la Generalitat, Juan Fran Pérez Llork, ha anunciat esta vesprada un primer paquet d'ajudes de 23,5 milions d'euros. Gràcies, Marta. Per cert, que a partir de les 10 justament avui parlarem de l'economia dels governs amb Marc Raguant, economista i col·laboradora del Catalunya Nit, i agafarem d'exemple el que està passant a França, que té un deute del 119% del PIB.

I encara un altre concepte que posarem avui sobre la taula és el de la pobresa laboral. Madrid, Dani Sainz de Aja.

Treballar ja no garanteix no ser pobre i això es dispara quan es paga la factura de l'habitatge. Els més perjudicats són els que paguen lloguer. El nombre de treballadors considerats pobres creix del 8 al 13% i s'enfila al 28 només en el cas dels llogaters a preu de mercat.

Doncs hi afegirem també la mirada del periodista i col·laborador del Catalunya Nit, Jordi Amat.

A França, Ignasi Abad, el govern ha anunciat que reforçarà la seguretat i inclourà patrulles de vigilància militars a cara a la nova manifestació de dissabte.

Sí, el Ministeri de l'Interior, Laurent Núñez, ha anunciat a l'Assemblea Nacional Francesa que aquesta vegada no

passarà com dissabte passat, quan el dispositiu de seguretat es va veure totalment desbordat. Ara recorreran a l'exèrcit amb la Sentinela, una missió de lluita contra el terrorisme que descarregarà pressió als policies i gendarmes que fa tres dies van

fracassar en la seva missió. I mentrestant, també a París, el Parc dels Prínceps acaba de començar el partit de Champions entre el PSG i el Barça. Joan Fito, bona nit.

Bona nit. Primers 30 segons d'aquest partidàs amb la novetat de Marc Bernal. No ha jugat Rodri, descansa avui Rodri. Pensant en el clàssic de diumenge, el seu lloc, Marc Bernal, avui també torna de titular Rafinha.

I atenció perquè una eina d'intel·ligència artificial podria ajudar a avaluar el risc de mort dels pacients amb càncer a partir d'una fotografia de la cara. La recerca és preliminar i encara queda lluny d'aplicar-se als hospitals, però l'objectiu és ajudar els metges a valorar quins tractaments pot tolerar millor cada pacient. A les 10 en parlarem amb Oriol Estrada, que és metge i president de la Comissió d'Intel·ligència Artificial de l'Hospital Germans Trias.

I hem sabut que els Neandertals ja eren a la Cerdanya fa més de 40.000 anys. Se n'han trobat rastres a Olubta, al municipi d'Isòbol, Joaquim Albalate.

Sí, s'han trobat concretament eines de pedra fetes amb una tècnica exclusiva dels Neandertals, i això vol dir que van ser a la Cerdanya. A més, els materials que estan fetes també revelen que aquesta zona ja era aleshores un lloc de pas per travessar els Pirineus.

Hi ha festa a aquesta hora al Palau Sant Jordi de Barcelona. El concert de la icònica banda d'indie rock The Strokes és en marxa. El grup de Nova York, que ha exaurit entrades, presenta el seu últim disc, Reality Awaits, el setè àlbum d'estudi que han publicat.

I també en portada fem un apunt del pronòstic del temps. Gemma Puig, bona nit. Bona nit. Doncs un temps avui més estable. Encara queda alguna gota, però ja la baixa. I de cara aquest dimecres tindrem un dia de tardor, amb un matí més fresc o fins i tot fred cap al Pirineu. I a la tarda, això sí, repetirem algun ruixat que al vespre pot ser localment intens.

I abans d'arribar a les 11 cedirem la punt final d'avui al periodista, escriptor i col·laborador del Catalunya Nit, Daniel Vázquez Sallés.

Gairebé dos anys i mig

després d'això. Votos a favor, 177. Votos en contra, 172. Abstenciones, ninguna. En consecuencia, queda levantado el veto del Senado a la proposición de ley orgánica de referencia y, por tanto, ratificado el texto inicialmente aprobado por el Congreso. No habiendo más asuntos a tratar, se levanta.

Era l'aprovació definitiva de l'amnistia al Congrés. Avui el Suprem ha aplicat la llei per primer cop a condemnats de la causa principal del procés. Són Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i també Raül Romeva. L'independentisme s'ho agafa com una victòria a l'espera que en els pròxims dies l'oblit judicial també s'acabi aplicant a l'expresident Carles Puigdemont. Àlex Giralrobert, Txell Vallespí i Paula Brujats, bona nit. Bona nit. Què tal? Bona nit. Bona nit. Àlex, comencem per tu. Junqueras, Bassa i Romeva han rebut un homenatge aquesta tarda a Barcelona. De fet, han dit unes paraules. Sí, sí, ha estat al pati de la Seu Nacional d'Esquerra, que s'ha omplert de gent que ha ovacionat els amnistiats. El líder dels republicans ha parlat de la fi d'una repressió brutal, ha dit, i innecessària.

Si ho han fet és perquè ens han tingut i ens tenen molta por. I deixeu-me aclarir que fan bé detenir-nos-la, perquè ells odien i menyspreen la democràcia i nosaltres sempre hem sigut els que l'hem defensada i la continuarem defensant.

I ha celebrat que podrà tornar a fer classe a la universitat. Els exconsellers Bassa i Romeva, per la seva banda, han reivindicat la dejudicialització del procés i han avisat que és només un nou punt de partida en el si del conflicte.

Avui podem dir que canvia l'etapa. Ha acabat aquest temps de repressió i tornem

al que havia de ser sempre. La política en mans de la política.

La via repressiva al calaix, i si pot ser, fins i tot, a les cel·les on alguns la volien personificada.

Amb la resolució del Suprem, tots tres tenen via lliure per tornar a presentar-se, si ho volen, a unes eleccions. De fet, acabem de saber fa ben pocs minuts que Junqueras anirà de penúltim a la llista de Barcelona per a les eleccions generals del 29 de novembre, i Raúl Romeva de primer suplent en aquesta mateixa llista de Barcelona. Dolors Barça, però, no hi apareix. A l'acte hi ha assistit la plana major de la direcció republicana, càrrecs electes i també personalitats com l'expresident Pere Aragonès i Joan Tardà. Amb l'absència de Gabriel Rufián, per cert, l'homenatge ha precedit a la reunió en què la formació ha ratificat les llistes per a les generals que se celebraran el 29 de novembre.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que avui el Suprem ha fet justícia, però adverteix, Xell Vallespí, que el conflicte polític continua.

Jordi Turull qualifica la seva amnistia i la dels exconsellers Junqueras, Bassa i també Romeva, com una capitulació del Tribunal Suprem, una esmena a la totalitat a la justícia i la persecució de l'independentisme, i també una victòria rotunda que ha d'impulsar el moviment.

Avui ha quedat acreditat que votar a favor o en contra,

però votar sobre la independència de Catalunya no és cap delicte, ni pot ser mai cap delicte, i per tant és una esmena de totalitat a tots aquells que pel que van fer l'1 d'octubre van voler fer més de justícia que no pas de jutges.

Ara Turull reclama al Tribunal Suprem que no faci més filibusterisme i apliqui ja l'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont i també als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. El secretari general de Junts ja es pot presentar a les eleccions perquè amb l'amnistia ja no està inhabilitat per ocupar càrrecs públics, però malgrat que manté els ideals intactes, diu que per ara això no entra en els seus plans.

Mai ho he pensat en termes personals i per tant, escolta, això és el que menys ara crec que interessa a mi i a tothom, no? I per tant, és que ni he pensat en això.

Set anys després de la condemna del Tribunal Suprem pel procés independentista, Jordi Turull celebra que el conflicte torni al terreny de la política. Avui, per cert, el Tribunal Suprem. També ha amnistiat el president del Parlament, Josep Rull, l'expresidenta Carme Forcadell i l'exconseller Joaquim Forn. El Suprem els permet recuperar tots els seus drets polítics i esborrar també tots els seus antecedents penals. Gràcies, Txell. Doncs bé, tot plegat, reaccions de l'aplicació de l'amnistia per part del Suprem als condemnats pel procés, tot i estar-hi clarament en contra la decisió l'han firmada els magistrats que van jutjar els fets, com ara Manuel Marchena. Muchísimas gracias a todos. Visto para sentencia. Doncs finalment en Claudicat han enterrat el cas entre crítiques ferotges cap al Constitucional per haver-los obligat a amnistiar els consellers de l'1 d'octubre, Paula. Sí, el Suprem acata, però ho fa a contracor. En un escrit duríssim, Manuel Marchena i els seus companys es despatxen a gust contra el Constitucional, li fan un retret darrere l'altre i critiquen que amb una gran diluqüència innecessària, amb epitets sobrants i amb desqualificacions, se'ls hagi ordenat amnistiar la malversació en contra del seu criteri. Durant dos anys i mig, el Suprem s'ha negat a aplicar l'amnistia i reneguen que ara el Constitucional envaeixi les seves funcions dient-los el que han de fer. Tot i la crítica, però, el Suprem no té més remei que catar i avui, forçat, tanca una de les grans carpetes del procés, la dels exconsellers condemnats al judici.

Iniciar las sesiones del juicio oral correspondientes a la causa especial número 20-907 del año 2017.

Però ara queda pendent la carpeta de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, que no van ser jutjats i el seu cas depèn de Pablo Llarena, que també té previst tancar el cas en els propers dies. Serà el punt final d'anys de batalla política i jurídica amb Epicentre al Suprem i amb Manuel Marchena com a protagonista. L'amnistia de tots els líders del procés portarà la seva firma.

Una carpeta que es va tancant a nivell judicial, però que segur que serà també aquest de l'arnistia un dels arguments de campanya. Falten 40 dies per a les eleccions espanyoles i avui al matí de Catalunya Ràdio, Salvador Illa ha fet una crida al vot útil per a Pedro Sánchez per afrontar uns comissis que situa entre la democràcia i la justícia.

El president de la Generalitat veu transcendentals les eleccions el 29 de novembre i les ha definit amb un símil futbolístic.

Jo estic en sentit contrari a ell. Jo en aquests casos dic, quan això va tan en sèrio, el penalti, que el tiri el veterano, no el debutant. Va de tirar el jugador bregat, el que ja porta temps, el que ja. El capità segurament.

Ha demanat que es reflexioni bé quina papereta s'escull i ha criticat el posicionament de Junts sense mencionar-los.

Què vol dir estar al mig? Vostè està amb la democràcia o amb l'autoritarisme? I què farà?

Salvador Illa ha acusat els empresaris de ser incoherents per demanar que s'intervingui el mercat de l'energia, per frenar la pujada dels preus i, a la vegada, criticar mesures com els decrets d'habitatge. Illa té previst reunir-se aquest dijous amb el ministre de Transport, Òscar Puente, al Palau de la Generalitat, per parlar de la crisi de Rodalies.

Gràcies, Alba. Doncs bé, en aquest escenari preelectoral, la Moncloa s'ha marcat com a objectiu, des d'ara fins al 29 de novembre, aprovar cada dimarts un paquet de mesures socials. I ha començat avui mateix, ha donat llum verda al decret que contempla millores socials, com ara el dret a la pensió de viuditat als progenitors que no estan casats ni són parella. De fet, més ajudes per als fills de dones víctimes de violència masclista i també per a afectats per catàstrofes naturals. Mare de Déu.

Un pam d'aigua amb molta força et farà caure eterno.

Un pam d'aigua és suficient per ofegar a una persona. Som molt vulnerables a la voluntat humana.

Una incapacidad temporal especial, que protege especialmente a trabajadores y trabajadoras que vean consecuencias que tengan daños ocasionados por episodios, por ejemplo, como este. Cada setmana, cada dimarts, aquest és l'objectiu de la Moncloa, aprovar un paquet de mesures socials fins al 29 de novembre. Madrid, Laura Estrada, bona nit. Bona nit. Repassem les mesures més destacades aprovades avui. Equiparació dels drets de les famílies amb fills per cobrar la pensió d'abiduitat. Les parelles amb fills en comú tindran reconegut el dret a la pensió d'abiduitat. Només caldrà que acreditin dos anys de convivència immediatament anteriors a la mort d'un d'ells. A partir d'ara, les que van patir la mort de la parella abans de l'entrada en vigor del TECS tindran un any per sol·licitar l'ajuda.

Aument de la prestació per cura de fills amb malalties greus.

Es permetrà als pares que tenen els fills malalts de càncer, per exemple, rebre prestacions de manera alterna o simultània. També s'augmenta la protecció pels menors de progenitors separats i en què un dels adults no paga la manutenció.

Incorporació de dues situacions especials d'incapacitat temporal. D'una banda, les dones amb símptomes

incapacitants arran de la menopausa, i de l'altra, la de dones treballadores que són víctimes de violència de gènere, les lesions de les quals els impedeixen treballar. En tots dos casos, tindran una prestació del 60% de la base reguladora fins al dia 20 de la baixa, i del 75% a partir de les hores. S'apugen les pensions contributives i no contributives per als fills orfes per violència masclista. Els fills de dones assassinades tindran dret a una pensió equivalent al doble del salari mínim interprofessional. Més suport per a persones afectades per catàstrofes. Són mesures dirigides als treballadors per compte d'altri i també pels autònoms. Entre els fets catastròfics també hi entrarien una pandèmia o l'accident de Damuz. A partir d'ara es podrà assimilar aquesta situació a un accident de feina. Doncs aquestes són les mesures que entraran en vigor quan surtin al butlletí oficial de l'Estat i després el govern espanyol tindrà un mes per convalidar-les al Congrés. Laura, però per què arriben ara aquestes mesures? Perquè ara, amb les cors dissolutes, la Moncloa ho té més fàcil per tirar-les endavant. Perquè l'òrgan que mana, que és la Diputació Permanent, el govern i els seus socis tenen majoria sense dependre de Junts. Malgrat això, la ministra de Seguretat Social i portaveu de la Moncloa, Elma Said, defensa que no és electoralisme, que són mesures que fa temps que es treballen. Son medidas que no nacen de la noche a la mañana. Llevamos más de año y medio trabajando y son medidas muy maduras, muy demandadas y por eso, como saben, en esa coherencia de seguir gobernando, llevamos este importante paquete hoy al Consejo de Ministros. ¿Ho ha justificat així a Televisió Espanyola o volen fer abans que entrin en funcions? És a dir, cada dimarts fins al 29 de novembre, ja que després de les eleccions tenen més limitacions per aprovar decrets.

Doncs encara un altre anunci que l'hem sabut fa més poca estona i afecta el col·lectiu dels funcionaris. El govern espanyol garanteix als sindicats que el sou dels empleats públics pujarà un 4,5% a partir de l'1 de gener del 2027. Això sí, no concreta tampoc si ho aprovarà abans o després de les eleccions generals del 29 de novembre. Carme Montero.

La pujada podria arribar fins al 5% i si sumem un 0,5% adicional a l'augment de 2026 en compensació per la desviació de la inflació. Un cop s'ha acabat la reunió de seguiment que hem mantingut aquesta tarda, els sindicats han demanat al Ministeri de Transformació Digital i per a la Funció Pública que el Reial Decret de Llei s'aprovi abans dels comissis. La mesura afectarà més de 3 milions de funcionaris que veuran com se'ls incrementa el salari un 11% entre el 2025 i el 2026. En el marc encara d'aprovar aquest tipus de mesures socials, el Consell de Ministres ha posat sobre la taula 180 milions d'euros per les 5 comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat, i això afecta directament Catalunya, Carme, que rebrà 119 milions del govern espanyol per dedicar justament a això, a polítiques d'habitatge. A què es destinaran concretament aquests diners? Doncs mira, serviran per reduir els preus del lloguer als 271 municipis més problemàtics. Es destinaran a promoure, comprar o rehabilitar habitatges assequibles, adquirir solars per construir-ne més i fer front a impagaments. L'Ajuntament de Lleida també rebrà 3 milions per crear allotjaments universitaris més barats. I la Generalitat també ha ampliat avui els criteris per ajudar els joves que volen marxar de casa. Si són els anomenats préstecs d'emancipació que fins ara es donaven per comprar el primer habitatge, també podran servir per pagar les reformes del pis, com explica la consellera Sílvia Paneque. No només la compra, sinó també la rehabilitació. Això és especialment important en nuclis antics, entorns degradats, potser més rurals, on la compra de l'habitatge és molt assequible. Però requereix d'unes obres de rehabilitació que no estaven finançades, que són molt importants. I una novetat, les ajudes s'estenen a la compra d'habitatges de protecció social, que fins ara han quedat al marge.

És evident que calen mesures urgents perquè aquesta crisi de l'habitatge ha fet disparar la pobresa laboral. A Catalunya hi ha gairebé mig milió de treballadors, treballadors que són pobres un cop han pagat el lloguer o la hipoteca. Ho revela un estudi d'Oxfam Intermont i ens ho explica des de Madrid, en Dani Sainz de Aja. Dani, bona nit. Bona nit.

L'economia ha estat màxim,

l'atur registra la taxa més baixa des de la crisi, però hi ha un fenomen que s'enquista, la pobresa laboral. És a dir, treballar ja no garanteix no ser pobre i això es

dispara quan es paga la factura de l'habitatge. Els més perjudicats són els que paguen lloguer. El nombre de treballadors considerats pobres creix del 8 al 13% i s'enfila al 28 només en el cas dels llogaters a preu de mercat. Ho revela l'informe d'Oxfam i Alejandro García Gil n'és l'autor.

Lo cual evidencia que el mercado del alquiler, sobre todo en las grandes ciudades de Cataluña, está tensionando y ahogando a muchos hogares inquilinos, que a pesar de tener trabajo, de esforzarse y hacer lo que el sistema les ha dicho que tienen que hacer, pues su alquiler se lo lleva todo y se sumen en la pobreza. Catalunya, però també Madrid, són les comunitats on més s'agreuja la pobresa perquè els preus són molt alts i no permet als treballadors estalviar.

És un peix que es mossega la cua i els impedeix accedir a un habitatge en propietat.

No tienen capacidad de ahorro por sus bajos salarios y por su mala situación del alquiler y no pueden comprarse una vivienda que sería la solución para esa precariedad en la que suma el alquiler. Así que es una trampa del alquiler, es un círculo vicioso que hay que romper, hay que parar esa rueda.

Les persones que més pateixen la pobresa laboral són les d'origen migrantes, sobretot dones, amb fills a càrrec i amb feines precàries. Per això, des d'Oxfam, Intermont reclamen millors salaris, ajudes a la criança, però també lloguers indefinits i més habitatge social. Doncs bé, sobre aquest informe, gràcies, Dani. Ara hi posa la mirada el periodista i escriptor i col·laborador del Catalunya Nit, Jordi Amat.

A Espanya hi ha gairebé 3 milions de treballadors que són pobres. És a dir, una part no menor de les persones que treballen, malgrat que cobren un sou per la feina que fan, no poden arribar a cobrir les seves despeses bàsiques a finals de mes. Són dades que s'han conegut gràcies a un nou estudi d'Intermonoxfam, que ha introduït a l'estadística la principal variable de la desigualtat del nostre país. L'habitatge. Singularment, l'habitatge de lloguer. Són 770.000 els treballadors espanyols els que viuen en la pobresa estructural com a conseqüència del preu que paguen per viure al pis on fan la seva vida i encara sembla que n'hagin de donar les gràcies. Aquesta figura del treballador pobre diria que és el subjecte de la crisi de la democràcia que s'estén arreu. No és d'ara, ve de lluny. És una reacció lògica i comprensible. És la reacció a una decepció. Per què no es tracta d'un ciutadà que cregui que el sistema no és bo? De fet, ja li agradaria que funcionés. Simplement sofreix la ruptura del contracte social que garantia estat del benestar a canvi de treball. Potser qui primer va ser víctima d'aquesta crisi va ser el treballador industrial que va perdre la feina quan es va deslocalitzar la fàbrica en la que treballava perquè era més productiu construir un altre país. Ara és l'estudiant francès de secundària qui constata que l'escola ja no pot prometre igualtat i que la feina no equivaldrà a prosperitat. I Europa és a l'epicentre d'aquesta crisi. Si les elites se'n desentenen, les seves societats els ho faran pagar.

¡Telmojolí, telmozorcel! La scène, la scène, la scène.

7 minuts i arribarem a dos quarts de 10. París i altres ciutats franceses es disposen a viure una segona nit consecutiva de tocs de queda per evitar possibles aldarulls com els del cap de setmana passat. El govern ha anunciat que es reforçarà la seguretat i inclourà patrulles de vigilància militars en un desplegament massiu de cara a la nova manifestació que s'ha convocat per dissabte. Tenim un enviat especial a París, és l'Ignasi Abad. Ignasi, bona nit. Hola, bona nit, Manel. Ignasi, ¿com serà aquest nou dispositiu de seguretat per evitar que es repeteixin els incidents greus de dissabte passat?

El primer ministre Le Cornuc ha admès errors avui

en la seguretat del dispositiu per evitar disturbis

de dissabte i davant de l'Assemblea Nacional ha anunciat un reforçament

de cara a la nova protesta d'aquí uns dies, aquest dissabte proper. El ministre de l'Interior, Doran Núñez, ha detallat que s'incorporaran membres de l'exèrcit.

Desplegarem les forces Sentinel en substitució de les forces de seguretat interiors, principalment amb missions de protecció estàtica, per alliberar així policies i gendarmes i que puguin assumir funcions de manteniment de l'ordre públic.

Tot això el dia que s'ha allargat els tocs de queda que van aplicar-se ja ahir en zones de París, Lió,

Nice i Lille i altres ciutats. I a més també s'ha ampliat per aquesta nit a Marsella i a Bordeus.

No sé si ja es va rebaixant la temperatura o si continua la conmoció a París i les ciutats franceses afectades pels saquejos i la crema d'edificis públics i botigues que van veure.

Doncs mira, avui he estat parlant amb diversos comerciants, restauradors i gent de

locals que han estat assaquejats i cremats

o que ho han estat a punt de fer i l'estat de nit dels veïns i comerciants del voltant de la plaça de la República de París és de cert allaujament amb els tocs de queda que estan en vigor. A molts els queda encara la memòria però dels episodis de saquejos i pillatges de dissabte com l'Abdul, que és l'amo d'un restaurant de la zona.

Sí, van entrar, m'ho van robar i destrossar tot, igual que els altres establiments. Tinc sort que no em van cremar el local, però es van endur tot el que tenia el restaurant, tot el menjar, les tauletes tàctils, la caixa registradora, tot ha desaparegut. Com d'altres comerciants i restauradors amb qui Catalunya Ràdio ha parlat, continuen treballant com poden amb l'aia al cor prop el que pugui

passar els pròxims dies. Doncs aquesta és la situació avui. A veure què passa d'aquí a dissabte i al mateix dissabte. Gràcies, Ignasi. Bona nit. Bona nit.

També haurem de veure què és el que passa dissabte a Itàlia, perquè allà s'ha decidit també que es desplegarà l'exèrcit per protegir Milà de més aldarulls, tot i que no tindran poders policials com pretenia el govern de Meloni. El debat sobre la seguretat arran de la violència del cap de setmana ha portat l'executiu de Jorge Meloni a presentar un decret al Consell de Ministres que no ha prosperat del tot. Albert Mañà.

Sí, el president de la República, Sergio Madarella, s'ha oposat a dues de les mesures més polèmiques del text, atorgar poders policials als soldats i permetre la detenció preventiva dels menors durant 24 hores. Les converses durant tot el dia entre el Quirinau i el Palau Kijí han fet de caure aquesta part del text. Ara bé, el govern estudia la possibilitat que en el marc de l'operació Carrers Segurs, els 500 militars que es desplegaran per la capital llombarda facin patrulles conjuntes amb els carabinieri. Des de l'oposició al Partit Democràtic, retreu a Meloni que respongui a les demandes dels joves amb repressió.

I continua també la tensió entre el govern portuguès i els manifestants per un habitatge assequible després que la policia hagi desallotjat de matinada les persones que estaven acampades en protesta al centre de Lisboa i Porto. Avui els acampats tornaran a les places per decidir si tornen a plantar les tendes a l'espai públic. Així ho defensava la seva portaveu.

Això no és un moviment per desestabilitzar res. La inestabilitat la tenim instalada cada dia a casa nostra.

Els manifestants portuguesos, per un habitatge assequible, també plantegen unir-se a la vaga convocada a Espanya l'11 de novembre i fer una vaga general ibèrica.

Tres minuts i arribarem ja a dos quarts de deu de la nit. Al País Valencià, les feines de neteja i reconstrucció van en paral·lel al recompte dels danys provocats per l'última dana. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat avui la declaració de zona catastròfica per als municipis afectats i també ha reclamat un acord de país contra l'emergència climàtica.

Aprobaremos en el Consejo de Ministros la declaración de zona gravemente afectada por una emergencia de protección civil a todos los municipios afectados por esta dana. Y por tanto vamos a poner recursos económicos, vamos a facilitar también la agilización en la contratación pública, como se ha dicho por parte de los alcaldes y alcaldesas, para que se recupere cuanto antes la normalidad por parte de los vecinos y vecinas de estos municipios.

I per la seva part, la Generalitat ha anunciat un primer paquet d'ajudes de 23 milions i mig d'euros que inclou les destinades a famílies afectades i a les segones residències. I en els pròxims dies anunciaran, diuen, les relacionades amb cotxes o negocis. Bé, mentrestant, sobre el terreny, continua, com dèiem, la neteja i la reconstrucció de les zones més afectades. La nostra enviada especial, Marta García, ha estat precisament a Oliva, la zona zero d'aquesta dana. Avui el riu Girona només duia dos o tres palms d'aigua. Normalment està sec, però amb esta dana s'ha desbordat. El seu pas pels pobletes a la Marina Alta ha deixat fang, canyes, branques i parets caligudes. I més fang. Després del confinament, i malgrat que totes les carreteres encara no estan operatives al 100%, este dimarts la maquinaria pesant ha pogut entrar al poble i començar a retirar els mobles inservibles i la runa. I mentrestant, els veïns segueixen netejant. És el cas de Víctor.

L'aigua pel carrer anava per la cintura, més o menys. Nosaltres hem aconseguit treure tot el nostre. El que hem pogut salvar s'ha salvat. La cotxera no hem pogut salvar res. Sí, recòs, mobles d'antics membres de la família, que els guardàvem ahí, i se ho han portat tot. Però bé, ara estic ajudant els veïns, que sí que estan traient coses, i donar l'ajuda que puguem.

El trajecte fins als poblets ja fa intuir la desolació, amb camps de fruiters inundats i cassetes de llauraors fetes malbé. I hem tornat a reviure aquelles imatges de la dana de fa dos anys, gent amb botes d'aigua altes que transita pels carrers carregades amb poals, motxos i graneres. Mentre estan a Oliva, els allotjats seguixen en el pavelló municipal d'Esports, esperant passar una nit més.

Doncs la pluja d'aquesta tardor està posant a prova la capacitat dels ajuntaments per respondre a les emergències climàtiques i minimitzar-ne l'impacte. Per millorar la seva capacitat de resposta a protecció civil, imparteix un curs per donar eines als alcaldes, sobretot de pobles petits, perquè sàpiguen què han de fer davant d'una inundació, però també si es troben amb incendis o altres fenòmens meteorològics extrems. Montse Poblet. Sí,

aquesta és la segona edició del curs. S'oferien 30 places i n'hi ha hagut 70 inscripcions, segurament per la preocupació creixent dels equips municipals pel que estan vivint els seus pobles i ciutats, incendis a l'estiu, i ara pluges cada cop més intenses i violentes. En tres sessions de dues hores cadascuna, els experts de Protecció Civil ensenyen als alcaldes com accedir a la xarxa de comunicacions d'emergència, quins són els millors mecanismes de prevenció o quines són les seves competències quan es troben, per exemple, en una inundació. Entre els alcaldes que

s'han apuntat al curs n'hi ha alguns que ja han viscut en carn pròpia el que és gestionar una emergència d'aquest tipus. Què t'expliquen? Mira,

he parlat amb l'alcalde de Txerta, en Roger Viñó, que va patir els aiguats del 6 d'octubre, i amb Marta Verdejo, l'alcaldessa d'Olivella, al poble del Garraf, on el 26 de setembre va morir un veí arrossegat per l'aigua de la Riera de Vegas. Parlen del desgast que suposa gestionar amb els equips d'ajuntaments petits unes emergències que fa anys passaven de tant en tant i que ara es poden repetir en una setmana de diferència.

La llei en principi és igual per a tots, però els recursos tècnics, personals i econòmics no són els mateixos. És a dir, no pots fer front de la mateixa manera.

Una de les principals motivacions dels alcaldes per participar en el curs és saber exactament què poden fer sense enganxar-se els dits per protegir al màxim la població davant d'un incendi o d'una inundació.

A partir del moment en què s'ha de calar l'alerta, si nosaltres tenim la competència per poder mobilitzar personal o si podem dir, com que hi ha risc, que volem que aquestes persones d'aquesta urbanització puguin quedar confinades. Tenir garanties jurídiques per poder fer aquestes actuacions i que es puguin complir. Jo crec que això és un punt molt important.

Els alcaldes, recordem-ho, són en cas d'emergència la màxima autoritat de protecció civil als seus municipis. Gràcies, Montse. Doncs bé, hem sabut avui que en el cas de Barcelona les pluges de finals de setembre i principis d'octubre suposaran una despesa de 27 milions d'euros a l'Ajuntament. Les infraestructures de la ciutat, diu l'Ajuntament, que van respondre i que van respondre bé. Tot i això, de les 130 incidències registrades, un centenar necessitarà que s'hi faci algun tipus d'actuació. En només quatre dies a Barcelona va ploure, recordem, la meitat de tot el que plou a la ciutat normalment en un any en escura. A petició d'Esquerra, l'atinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha comparegut davant de la Comissió d'Ecologia per explicar com es van gestionar les pluges torrencials de finals de setembre i principis d'octubre que van afectar sobretot els barris de muntanya. Es van mobilitzar 25 equips d'emergència per la neteja de fang i residus, tasca a la qual es van destinar dos milions d'euros. A més, Bonet ha explicat que es posa en marxa un pla de xoc per afrontar aquest centenar d'incidències per a l'ordre d'urgència, al qual es destinaran 20 milions d'euros.

En tenim 16 d'urgentíssimes, com el carrer Llerona, 49, a Nou Barris, amb un vial parcialment descalçat. En tenim 33 d'urgents,

el castell d'Argensola, per exemple, en què hem d'estabilitzar el talús i refer el mur. 18 més són incidències molt necessàries. I, finalment, les 37 restants han estat catalogades com a incidències necessàries. Els altres 5 milions són per accelerar actuacions que ja estaven previstes, com per exemple dues que ja s'han posat en marxa. Una a la torrentera del barri de la Font del Gos, que va acabar amb danys greus, i l'altra al torrent de Can Masdeu, a tocar del barri de Canyelles, on el col·lector es va sobrepassar i l'aigua va inundar la Ronda de Dalt. En aquells quatre dies van caure 280 litres per metre quadrat. Els 15 dipòsits pluvials de Barcelona es van omplir dues vegades i mitja, és a dir, van recollir un milió de metres cúbics d'aigua. Som Trescat. Els temes del moment, les coses del país i les de fora. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández.

I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.

M'agradaria parlar de la política de l'amistat. És el vincle fonamental que manté la convivència.

No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que en la campanya electoral això canviï. Tant de bo més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat triomfiï.

Tot el que passa al Catalunya Migdia. De dues a quatre amb Òscar Fernández.

Clar i català. Els oients dels matiners són els més ben parits. Cada dia quan me llevo no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. Tau? La hòstia.

Que et vaig conèixer, he deixat el tono.

Estic només per tu, de cinc a cinc. A més, m'aixeco amb una alegria. El primer que et poso sempre és Catalunya Ràdio.

Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevia mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí,

Els Matiners, amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució. Aquest programa està fent un canvi, com la vida. Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny. Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Avui també és notícia. Marc Güell.

Passen cinc minuts a dos quarts de deu. Una nena de dos anys està ferida greu després de precipitar-se pel balcó a Lleida. Ha passat aquesta tarda i la criatura ha caigut des d'un primer pis de Lleida Noelia Casellas.

Ha estat poc abans de les 5 de la tarda al carrer de les Corts Catalanes, al barri de Balàfia de Lleida. Per causes que s'investiguen, la nena ha sortit al balcó i s'ha precipitat. Es tracta d'un primer pis, uns 5 metres d'alçada. L'han traslladat en estat greu a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Tot a punt que es tractaria d'un accident, tot i això s'ha agafat declaració a les persones que hi havia a l'interior del pis que serien familiars de la nena. Tot just la setmana passada, un altre infant, en aquest cas un nen de dos anys, va caure des d'un segon pis a Mollerussa. Va quedar ferit crític.

Mentrestant, Salut investiga tres casos més d'anadons presumptament maltractats que el sistema sanitari podria no haver detectat a temps, Toni Fortesa.

El govern assegura que està revisant els protocols de detecció, analitza si el sistema sanitari no va detectar el maltractament a temps o si el procediment previst no va funcionar. Ho ha avançat el periòdico i ho ha confirmat aquesta emissora, la consellera portaveu Sílvia Paneque.

No podem donar informació sobre casos que en aquests moments estan sota investigació. Sí que podem afinar protocols per tal que es puguin activar tots els mecanismes perquè aquests casos primer no es produeixin i en tot cas es puguin detectar de la manera més ràpida possible.

Els casos són tres. Un nadó que va morir al juny al Parc Taulí de Sabadell, un altre atès al Joan XXIII de Tarragona i una nena que va passar dues vegades per Sant Joan de Déu. S'assumen el de la Vall d'Hebron, pel qual Salut ja va multar quatre centres.

El Banc de Sang i Teixits coordina un projecte europeu per investigar un nou tractament contra el mieloma múltiple. És un càncer de sang difícil de curar.

La recerca vol desenvolupar unes cèl·lules capaces de reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses. Es crearan a partir de cèl·lules mare i es podran emmagatzemar per tenir-les disponibles quan calgui. L'objectiu és aconseguir tractaments més ràpids i econòmics que els actuals. La doctora Belén Álvarez, del Banc de Sang i Teixits, és la investigadora principal.

Volem fer una gran producció de cèl·lules i que es pugui fer una producció per molts pacients i, per tant, baixi el preu i estiguin disponibles immediatament. Volem anar a nivell industrial i ja que tenim aquestes eines que podem fer servir amb les deules mare, doncs introduir totes les modificacions que pensem que ho faria més potent. El projecte té un pressupost

de 10 milions d'euros i durarà 5 anys. La investigació acabarà amb un assaig clínic amb 15 pacients a l'Institut Català d'Oncologia.

Més coses, Unió de Pagesos reclama ajudes directes i tira endavant el pla de reconversió varietal per fer front a la crisi dels cítrics a les Terres de l'Ebre. Alcanar, Jordi Barranca.

Una conseqüència més provocada per l'emergència climàtica que ens surt més mal parat és sobretot la mandarina, Carlos Roig Pagès. Ara tenim la clementina,

floreix igual que els cítrics a l'abril. Les primeres clementines poden quallar a l'abril, però al maig, la segona florida, que és la que qualla més d'aquí a la zona, que és la segona flor de Nules, i esta clementina, quan arriba a les primeres calors, a la meitat de maig, primers de juny, l'agarra molt menuda la crema i cau en terra.

Jo crec que està la cosa prou avançada. Això mentre la pluja d'aquests últims dies

salvarà més d'un milió de quilos d'oli d'oliva de la denominació d'origen Garriga. Seguim allà i de Noelia.

Així ho diu el president de la DEO Garrigues, Enric Dalmau, que fa només uns dies preveia una producció de 4 milions de quilos d'oli i ara l'eleva fins a més de 5, i la clau la trobem en l'aigua.

Ha canviat completament, o sigui, és un altre panorama, però el que passa és que tampoc no hem de veure com evoluciona i tot, però el panorama és completament.

Cal tenir en compte que el 70% dels camps de la deogarriga són de secar, per tant, aquesta aigua els era molt necessària.

Els Neandertals van ser a la Cerdanya fa més de 40.000 anys. Unes excavacions a Olopta, al municipi d'Isòbol, han trobat rastres d'aquesta espècie. Olopta, Joaquim Albalate.

Sí, s'han trobat concretament eines de pedra fetes amb una tècnica exclusiva dels Neandertals, i això vol dir que van ser a la Cerdanya. A més, els materials que estan fetes també revelen que aquesta zona ja era aleshores un lloc de pas per travessar els Pirineus. Xavier Mangado és el director de la recerca.

Les eines de pedra, almenys una, està realitzada amb un tipus de pedra que es coneix amb el nom del jaspi del canió. Aleshores sabem que aquest material el van haver de pujar cap a Cerdanya per poder-lo utilitzar. Segurament, si no hi vivien de manera més o menys permanent,

A més d'aquestes eines,

també s'han trobat restes d'animals i d'una llada de foc. Tot plegat s'està analitzant ara per determinar-ne exactament l'antiguitat, que podria arribar als 250.000 anys. A la primavera continuaran les excavacions per anar encara més enrere. I a la Vall d'Aran han

descobert una nova fossa comuna relacionada amb l'operació Reconquesta, la incursió armada dels Maquis l'octubre del 1944, que pretenia derrocar el règim franquista corresponsal a l'Aran, Sofia Cabanes.

Sí, es tracta de la fossa del cementeri de Vilac, on hi ha enterrat un maquis sense identificar. L'autor del treball és l'investigador de Busost, Joan Carles Riera i Socasau.

L'enterrar en Vilac, en cementeri, d'amplir-se, ampliar aquest cementeri, és el que passa aquí, de just, de mur d'ampliació.

L'estudi, encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica, contrasta la informació de tres fosses més de les quals ja se sabia l'existència. Són les d'Esbordes, Viella i Uña. Amb este treball, Riera Socasau descarta que hi puguen haver més fosses en cementeris a l'Aran.

Possiblement ja sonen a muntanyes, sonen ben loc on poden haver enterrat aquells maquis que moriren en els combats d'Unya, que digueu 20 dies de ser a la llum. Però concretament aquests cementeris, jo em sembla que ja no

n'hi queda cap. El treball, de fet, ha permès descartar, per falta de proves, l'existència d'una fossa a Tredós.

De la Crònica del Món, el primer ministre del Canadà, Mark Carney, celebra el rebuig contundent a fer un referèndum per la independència de la província d'Alberta. Era una de les 10 preguntes de la consulta d'ahir i en altres el resultat no va ser tan favorable per Ottawa. Per això el líder canadenc s'ha mostrat obert a fer canvis. Enviat especial a Edmonton, Oriol Serra.

Cap sorpresa a la província més rica del Canadà, on la ciutadania ha rebutjat obrir un procés legal per a convocar un referèndum sobre la independència d'Alberta en un futur. La notícia ha estat celebrada per part del Govern Federal del Canadà, però els independentistes d'Alberta han advertit que això només acaba de començar, tot i haver obtingut tres vegades menys suport que els unionistes. D'altra banda, val a dir que les preguntes que tenen a veure amb augmentar l'autonomia de la regió han estat desfavorables als interessos del primer ministre canadenc, Marc Carni,

i aquelles de caire xenòfob han rebut un gran suport. I Noruega i Finlàndia miren d'estirar els Estats Units cap a les seves posicions en la guerra d'Ucraïna. Les converses a Oslo de l'enviat especial de Trump amb el primer ministre noruec, el president finlandès i el president ucraïnès han estat bones i constructives, en paraules de l'anfitrió Albert.

El líder finlandès també ha destacat els progressos fets en l'última setmana de forma discreta, uns avenços que el noruec Jonas Garestor ha explicat en aquests termes.

Hem acordat que treballar conjuntament és fonamental i que ara hem de continuar molt concentrats a mirar endavant i fer esforços reals per fer avançar el procés diplomàtic en la direcció correcta. Els equips dels Estats Units i d'Europa han fet una feina substancial sobre les qüestions clau juntament amb Ucraïna.

De tornada a Catalunya, Comissions Obreres ha denunciat que Uber Eats va fer treballar els seus repartidors malgrat l'episodio de pluja intensa del 6 d'octubre, Sergi Cubí.

El sindicat ha portat el cas a la Inspecció de Treball de Barcelona i alerta que Oberits va mantenir l'activitat de la seva plantilla en situació d'alerta vermella i taronja. A més, assegura que els fets exposen als repartidors a la pluja intensa, la perillositat del pobiment moll i la reducció de visibilitat. Carlos Sola, responsable del sector del delivery a comissions obreres, reclama a Oberits que compleixi els drets dels treballadors.

Y el sindicat demana explicacions dels fets tan oberits com a les empreses subcontractades.

I una avaria elèctrica de 12 hores ha provocat problemes als serveis de Google Cloud Europa i això ha fet que l'operativa digital de diversos bancs hagi registrat incidències o directament hagi deixat de funcionar, Carme.

El cas més sonat és el de Revolut, on els usuaris no han pogut accedir a l'aplicació o han tingut problemes amb els pagaments i les operacions. La xarxa ISC s'ha omplert de queixes. La companyia nord-americana explica que hi ha hagut una fallada en el sistema elèctric al seu centre de Londres, que presta els serveis al núvol per a l'oest d'Europa. Google Cloud assegura que ja ho ha resolt i dona la incidència per finalitzada.

Som Trescat. Som Trescat. Benvinguts a la renaixença del segle XXI.

¿Pot explicar a la gent que és l'ASMR? Sí. Ui, ara sí que m'estic posant, jo. Va sovint era els tios. No, exacte.

No ho sé, no ho sé, si soc sencera, no sé si són tios, ties. Diria que la majoria que sé que són homes.

Serena. Que mentre jo faig. Ells fan.

I si ens vols veure cada

nit al Canal 33 i a la plataforma 3CAT.

La crisi de l'habitatge

és el centre del debat polític i social. ¿Té solució? ¿Serà determinant a les properes eleccions generals? Bueno, ahora es el momento de que la gente vea y reflexione. Aquest dijous ens respondrà la ministra d'Habitatge en funcions, Isabel Rodríguez.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Passa un minut de tres quarts de deu de la nit, avui estem pendents del futbol.

És la transmissió que estem fent a la TVT d'un partit molt emocionant. Joan Fito, com està anant això? Sí, molt intens.

De moment perd el Barça un minut pel descans. Un a zero ha marcat Due a prop de la mitja hora. Un bon gol de Due, un bon xut de fora a l'àrea que no ha pogut aturar Joan Garcia. Un partit amb moltíssim ritme. El Barça s'ha refet bé del gol, ha tingut una ocasió claríssima Fermín per empatar. Però vaja, és que el PSG és un equipàs, és un tros d'equip, doble campió d'Europa. La mala notícia, s'ha lesionat Dani Olmo. Muscular, veurem què té Dani Olmo i si pot jugar diumenge el Clàssic contra el Madrid, que té pinta que no. I pel PSG han perdut Dembélé, eh? Sí, s'ha lesionat Dembélé al minut 20 de partit. Ha entrat Ferran, que també ha tingut un parell d'ocasions claríssimes per marcar, no ho ha pogut fer, però vaja, el Barça jugant contra un dels seus exjugadors, contra Ferran, que ha entrat per la lesió de Dembélé.

Doncs la TDT que segueix a Catalunya Ràdio i nosaltres que anirem actualitzant el que passi en aquest partit aquí també al Catalunya Nit. Gràcies, Joan.

Fins ara.

En marxa a hores d'ara al Palau Sant Jordi de Barcelona el concert de la icònica banda indie rock de Nova York, The Strokes. Amb entrades exaurides, el grup presenta el seu últim disc, En Reality Awaits, que és el setè àlbum d'estudi que han publicat en directe des del Sant Jordi Valeria Obereda. Bona nit. Hola, bona nit. Com està anant aquest concert? ¿Saps allò que diuen de públic entregat, que canten totes les cançons de principi a fi, que salten sense parar, aixecant els braços? Doncs aquesta és la situació. Parlaríem d'un públic de mitjana edat tirant a jove, i de tot arreu, perquè és l'únic concert que fan a la península, i els fans dels Stroke han decidit viatjar per veure'ls avui aquí. Deien públic tirant a jove. Doncs algun de molt jove,

com un pare i el seu fill de 7 anys. Sentim la conversa.

He traído a mi hijo, Leo, a ver su primer concierto, importante, y nada, a disfrutarlo junto de padre y hijo y a pasarle algo mío.

Cam Leo, ¿tú amb quin esperit vens?

Yo quiero venir a ver el concierto y escuchar este tipo de música en un concierto cerrado y disfrutar.

¿Els has escoltat a casa, els estrocs?

Bueno, sí, vinilo, me encantan los vinilos, solo que él no sabe exactamente, pero escucho mucho. Yo personalmente me he criado en Londres, entonces, bueno, estuve muy implicado en esta parte de música, este tipo de música, y ha marcado mi adolescencia, mi todo, mi parte de mi vida. Y ahora es tu fin. Y ahora mi fin, exactamente, ahora leo.

El líder de la banda, Julián Casablanca, és lluint un abric negre i amb tres pantalles al darrere. Ha fet esclatar el públic quan ja la segona cançó ha sonat, la que estaven esperant, Reptilia, d'una de les més estimades de moment. Poca comunicació, una ola i poca cosa més, però molta música. El que sí que veiem és que el grup Valeria cada vegada agafa més compromís polític. Potser no tant com Manu Chao, però amb el no tan nivell d'implicació com Manu Chao, però sí, crec que això ho podem dir. És una banda que va començar amb un primer disc el 2021, que va ser molt aclamat, el X-Disc It, un treball amb el que. I tots van anomenar que eren els salvadors del rock. A partir d'aquí, amb els següents àlbums, han experimentat, s'han decantat pel pop sintètic o fins i tot van guanyar un Grammy, el millor àlbum de rock, pel seu sisè disc. Ara, amb el setè treball, el que estan presentant aquesta gira, Reality Awaits, han deixat clares les seves tendències polítiques o les idees que volen defensar. Només dos exemples. Amb la seva música independent i a vegades arriscada, És tota una declaració d'intencions i han evidenciat de ple el seu rebutge a Donald Trump. També s'han posicionat a favor de Lula da Silva a les eleccions d'aquest diumenge al Brasil. Gràcies, Valeria. Bona nit. Molt bona nit.

L'univers de Pere Caldés arriba aquest vespre també a la sala petita del TNC en una relectura a càrrec de la companyia Indigest, de Jordi Oriol, que reivindica l'estada de l'escriptor a Mèxic. Ens ho explica la Marta Vives.

Hi ha moltes coses que uneixen la companyia Indigest amb Pere Caldés. Així d'entrada, el poder de la paraula, el deliri de la imaginació, la ironia afilada, el punt d'absurditat i la creació de mons on la llengua ocupa un lloc central. Així l'han volgut reivindicar a Calderada. Una lectura escenificada inclosa dins del Festival Clàssics que enguany dedica la seva vuitena edició a la mentida. I amb la premissa de la mentida, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Laura Obert exposen si és cert que durant els anys d'exili de Caldés a Mèxic, en què l'autor va afirmar que el que escrivia sorgia de l'observació de la realitat, realment va ser així o tot va ser. Una gran mentida, una delícia aquest joc d'indigest que ens entabana i que bé que ho fan, i de bon gust, el TNC. Hem pogut parlar de calders i de mentides amb Jordi Oriol just abans de l'estrena. Jordi Oriol, bona nit. Molt bona nit. Tinc la impressió que l'univers de calders i el d'indigest s'assemblen moltíssim. Em corrobores aquesta impressió?

Sí, la veritat és que sí. Era un match perfecte. Jo crec que, quan ho vam pensar des dels clàssics, els venia aquesta idea. O sigui que. Sí, sí, és un match absolut.

I el que vull que m'expliquis és què hi fa Pere Caldés en un cicle que parla de la mentida.

El Festival Clàssics d'aquest any, que va sobre la mentida, jo crec que quan van pensar en què podien fer, i de forma teatral també, els venia aquesta imatge, aquesta idea de Caldés dels contes i de la fantasia, que deixa anar la imaginació, que evidentment és una part, un extret de la mentida. La mentida es pot veure de molts llocs molt diferents. Nosaltres, des d'Indigest, fem una oda sempre a la mentida perquè realment el teatre per nosaltres no és fer simplement la veritat, posar trossos de veritat en un escenari, sinó al contrari, és poder anar-nos més enllà i poder mostrar una capa més que justament la veritat no ens ho permet, no? I el teatre com que ens permet poder donar noves capes, jugar amb la masca, que l'espectador ja comenci a dubtar, perquè ja té una convenció que sap que tot és mentida el que va veure, que comenci a dubtar si realment és tot mentida o no, o si hi ha alguna cosa de veritat. I llavors, nosaltres hem volgut connectar-ho amb la idea que, i si Caldés va escriure, tota aquesta fantasia que va escriure, va passar d'alguna manera, o es basava en fets reals? I això és el que.

Però de l'època de Mèxic, de la seva època d'exili a Mèxic, això.

Exacte, que és l'època que, d'alguna manera, la gent que es va quedar aquí potser no el va veure i que només amics com Tisner, que estaven al seu voltant, que coneixien. Llavors, també agafem aquesta idea de com va marxar d'aquí, què va viure allà fora i quan va tornar, va tornar amb molts de contes escrits en català que. Que realment tenien una volada que aquí no s'esperava la gent, segurament, i per això va tenir tant èxit.

Crec que el des permet un joc, ara que tu parlaves de jugar del teatre, que és aquest joc de la veritat i de la mentida, des de molts plans, el de l'escriptura, el de la imaginació, el de la història. Us baseu en tots ells per crear aquest artífici?

Sí, bàsicament el que volem és mostrar sobretot l'imaginari que té Caldés, també la poètica o la. O el joc que fa amb la paraula, que és meravellós d'escoltar-lo només o de sentir-lo, perquè llegit és preciós, però quan el llegeixes amb veu alta i intentes donar-li el sentit que tenen els textos, de sobte veus com escrivia aquest home i que realment mou molt la pena poder-lo gaudir. Espero que Caldés no sigui una primera vegada que ens hi enfrontem, indiger, sinó que sigui una de moltes.

Nosaltres també ho esperem. Moltes gràcies, Jordi Oriol. Bona nit. Gràcies, molt bona nit.

I avui ha arrencat una de les cites més importants del món de la moda a Barcelona, la 38a edició de la 080 Barcelona Fashion. Sergi Cubí. La passarel·la ha començat amb la 5a edició del 080 Reborn, una proposta centrada en la moda circular i en la reutilització dels tèxtils per allargar la vida de les peces. Tot plegat s'ha portat a terme el nou espai industrial de la Marina Vela del Port Vell, on fins divendres s'oferiran 26 desfilades. El cartell inclou marques consolidades i emergents com 404 Studio, Custo Barcelona, La Mar o Antonio Aquario. A més, la programació també compta amb activitats paral·leles vinculades a la moda i a la seva dimensió cultural.

The summer sun is fading

as the year grows old And darker days are drawing near The winter winds will be much colder Now you're not here.

Ara ho ha dit, ara ho ha dit, aquest cel de tardor, diríem que va per aquí la cosa. Gemma Puig, bona nit. Bona nit, doncs sí, és una cançó de Justin Hayward que es diu Forever Auto, doncs una miqueta és el que tindrem demà i potser els propers dies. Aquest ambient de tardor que ha anat arribant a poc a poc, Això no vol dir que faci molt fred, però sí que tenim aquests matins frescos o freds fins i tot, i al migdia la temperatura sobretot puja on hi ha una miqueta més de sol, però igualment, per exemple, avui les màximes més altes han quedat als 21-22 graus. Força estabilitat aquest dimecres, fins i tot més que no pas avui, avui encara hem tingut algun ruixat, sobretot al matí, molta estabilitat. A la tarda sí que hi pot haver algun ruixat més i la matinada de dimecres a dijous algun d'aquests ruixats pot ser una mica més intens. Res a veure amb el que hem anat tenint, però sí aquest temps de tardor que té una mica de tot, de fresca, de fred, de sol, però també d'alguna gota. Doncs apuntadíssim tot això per les pròximes hores, una mica de tot. Gràcies, Gemma. Bona nit. Bona nit.

Through autumn's golden gown we used to kick our way You always loved this time of year

Those

fallen leaves lie undisturbed now Cause you're not

here Cause you're not here.