Catalunya nit, de 21 a 22 h - 21/10/2026

Tarda d'homenatges a líders del procés. A Terrassa, Lluís Puig ha tornat a trepitjar la seva ciutat després de 9 anys d'exili en una rebuda carregada d'emoció. I a la mateixa hora, a Sant Vicenç dels Horts, l'homenatge era per Oriol Junqueras, també per Raül Romeva. Ara ja tots dos amb la porta oberta a tornar a exercir càrrecs públics. Bona nit, són les 9.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio. A la terrassa, Jordi Corbalan, una comitiva de Junts ha acompanyat Lluís Puig.

Bona nit, rebuda emotiva, Lluís Puig a la seva terrassa natal. L'exconseller s'ha mostrat emocionat per tornar a casa i ha deixat clar que després d'aquests nou anys d'exili no defalleix.

Seguim resilients, seguim volent la llibertat

que el poble català, que no ha defallit mai, vol i aconseguirà. Visca Catalunya!

I a Sant Vicenç dels Horts, David Àngel, la Junqueras ha estat acompanyat de Raúl Romeva, també amnistiat, i Xavier Antic, d'Òmnium. Hola, bona nit.

Doncs sí, Oriol Junqueras ha qualificat l'estat i la seva judicatura de psicòpates pel tracte per l'acarnissament, violència i deshumanització que han dispensat els preus del procés. Abraçada entre l'exconseller d'Exterior, Raúl Romeva, i el president d'Esquerra Republicana, Crits d'Independència, Limna dels Segadors, i fotut de família per cloure aquest acte aquí a Sant Vicenç dels Horts, el bressol també polític del líder republicà.

Estamos en medio de una disputa política. En el 2023 fuimos a elecciones generales y no fue ningún problema. Luego fuimos a las elecciones, las castellanas, las andaluzas, las gallegas, las de Extremadura, las catalanas y no fue ningún problema. Doncs ara sí,

ara sí que tenen un problema. Molts familiars d'exiliats, com el testimoni que sentíem, no podran votar en les eleccions del 29 de novembre. I és que avui el Tribunal Constitucional ha decidit no aixecar la suspensió cautelar que va dictar el Suprem. Hi ha 163.000 persones, familiars d'espanyols exiliats, que no podran votar en aquesta ocasió. La llei de nets l'ha recorregut aquest any Vox, acusant Sánchez de voler manipular el cens electoral. I atenció a aquesta dada, un de cada tres treballadors que fan vaga al conjunt de l'Estat són catalans, tot i que els afiliats a la Seguretat Social del país només representen una cinquena part. Dades que situen, per tant, Catalunya com la comunitat líder en conflictivitat laboral. Les vagues dels sectors de la sanitat i l'educació han disparat el nombre de treballadors que fan vaga i les jornades de feina perdudes.

I parlant de treballar, avui serem a Lleida, en directe, perquè és el dia que els comerços es conxorxen per abaixar la persiana a les 7 de la tarda. Ja fa 10 anys que ho fan amb la idea de promoure un canvi d'horaris en favor de la conciliació. ¿És viable? De fet, parlarem amb una carnissera de vit que ja fa temps que va decidir fer un horari compatible amb la seva vida familiar. I entrarem a la que promet ser l'exposició de l'any. És sobre taurons. Es diu els guardons de l'oceà i està instal·lada al Cosmocaixa. Fa 450 milions d'anys que els taurons existeixen i són imprescindibles per mantenir l'ecosistema marí. Coneixer les diferents espècies i fins i tot observar un exemplar de 4 metres és només una part del que s'hi pot fer. La Montse Poblet ja l'ha visitat avui i ens ho explicarà amb tot detall.

La humillación es lo peor que puedes hacerle a un ser humano, le rompes el espinazo, verdaderamente, y envenena, te envenena. És l'escriptora madrilenya

Rosa Montero que està presentant el seu nou llibre, Un dia en la vida de Clarita, i que recorre les últimes hores laborals d'una dona abans de jubilar-se després de 30 anys sentint-se humiliada i assetjada. L'ha entrevistat la nostra companya Montse Camps i l'escoltarem poc abans de les 10 de la nit. I els esports, avui és el torn del Real Madrid a la Champions. Sergi Andreu, bona nit. Bona nit, què tal, com esteu?

Doncs sí, començarà el partit a les 9 del Bernabéu, de moment amb empate zero. Madrid-Leipzig, avui es complirà aquesta tercera jornada a la Champions. De fet, hi ha un parell de resultats ja definitius. Compta amb la derrota contundent del Manchester United al Camp del Como de Cesc Fabregas, ha perdut per 4-1. I també s'ha acabat l'Illa 2, Galatasaray 4. A banda d'això, Dani Olmo estarà un mes de baixa. El jugador del Barça té una lesió a la doctora esquerra que es va fer ahir en el partit contra el PSG. I deixeu-me explicar també que la Champions FIBA de bàsquet juga el Juventut a casa, a Badalona, davant del Bon, Alemany, i a l'inici del tercer quart perd de dos, 38-40.

I sapiguem què ens espera a les pròximes hores pel que fa al temps. Gemma Puig, bona nit. Bona nit. Doncs mira, després d'una tarda molt tranquil·la, ara tenim algun roixat puntual, no molt intens, però que es pot mantenir encara durant les properes hores cap al nord-est, també fregant la mateixa línia de la costa. Per tant, encara algun roixat. I demà tindrem un dia amb un cel més ennubolat, més núvols, i amb aquesta sensació

de tardor que es mantindrà fins i tot demà, les temperatures quedaran una miqueta més baixes.

I a tocar de les 11, avui que és dimecres, com cada dimecres, descobrirem la portada del diari La Vanguardia de demà, i la punt final avui serà per a l'escriptora i traductora Míriam Cano.

Són les 9 i 6 minuts. Lluís Puig ha tornat avui a la seva ciutat, a Terrassa, després de gairebé 9 anys a l'exili. Hi ha entre aplaudiments i crits de conseller, conseller.

Va ocupar la cartera de cultura i ha entrat a la plaça de l'Ajuntament emocionat i acompanyat d'una delegació de Junts per Catalunya i també del president del Parlament, Josep Rull, i el seu advocat. En un discurs breu, Lluís Puig ha reclamat l'amnistia per a Carles Puigdemont i Toni Comín i ha tillat de desastre la justícia espanyola. A Terrassa hi tenim en Jordi Corbalán amb l'assistència tècnica d'en Xavi Cussó. Bona nit, Jordi. Què tal? Bona nit. Jordi, ha estat una rebuda carregada d'emocions.

Fins demà!

Lluís Puig s'ha dirigit també a la munió de persones que hi havia concentrades i ha parlat d'una doble derrota.

Avui ha perdut. La judicatura espanyola que volen fer política sense presentar-se a les urnes. 1 a 0. Segona derrota. Estat espanyol ha perdut

9 anys en començar a fer el que havia d'haver fet el 27 d'octubre del 2017. Dues derrotes com el campanar del Sant Esprit. I després d'aquests anys d'exili, el conseller ha deixat clar que no s'arronsen. Seguim resilients, seguim volent la llibertat que el poble català, que no ha diferit mai,

vol i aconseguirà. Visca Catalunya!

Demà a la tarda, l'exconseller i diputat de Junts tornarà al Parlament d'on va marxar el 27 d'octubre del 2017. El rebrà el president Rull al capdavant de

la mesa i després s'asseurà el seu escó per seguir el ple. Un escó durant aquests anys d'exili i ha hagut un llaç groc. Gràcies, Jordi.

Doncs mentre això passava a Terrassa, pràcticament a la mateixa hora, a Sant Vicenç dels Horts n'hi ha hagut una altra, una Oriol Junqueras d'homenatge i la resta d'amnistiats ahir pel Suprem. El líder dels republicans ha cridat a continuar amb el pols democràtic contra l'Estat amb el suport, ha dit, d'àmplies majories. David Àngeles, Sant Vicenç dels Horts, bona nit.

Hola, bona nit. Oriol Junqueras, de qualificat de psicòpata de l'Estat i la seva judicatura pel tracte que han dispensat els presos del procés, ha recordat que els van tancar a la presó els dies dels aniversaris dels seus fills i que el van tornar a portar al Suprem justament l'aniversari de la seva filla. El líder republicà ha afegit que continuarà lluitant per derrotar totes les injustícies i que l'Estat ha d'estar disposat a fer servir tota mena d'eines antidemocràtiques.

Som aquí també per tornar-nos a comprometre i a conjurar

en continuar aquesta batalla. I volem tenir al nostre costat molta gent. I vindran temps difícils. I atacaran les nostres escoles, els nostres llocs de feina, els salaris de la nostra gent. I quan ho facis, els únics que estarem allà al davant plantant

cara com ho hem fet sempre, serem nosaltres.

Per la seva banda, l'exconseller d'Exterior Raúl Romeva ha assegurat que aquesta amnistia parcial ens retorna al punt del 2015.

Perquè aquesta amnistia, que no és complerta, no tanca absolutament res. Ens torna al punt de partida l'any 2015, on algunes i alguns de nosaltres vam sacrificar la vida personal, familiar i professional per assumir unes responsabilitats que calia que algú les assumís. Zero retrets, però sobretot convicció personal i col·lectiva que aquesta feina no s'ha acabat.

El seu torn, Xavier Antic, president d'Òmnium Cultural, ha celebrat que, per fi, després de 9 anys de vulneració dels seus drets, de vexacions públiques i 3 anys i mig de presó, avui, per fi, els amnistiats veuen restituït justament, precisament, això, els seus drets.

Gràcies, David Àngela, des de Sant Vicenç dels Horts. Bona nit. Adéu, bona nit. Doncs ara ja és un fet. El Tribunal Constitucional ha tancat la porta al vot dels nacionalitzats per la Llei de Nets a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Ha tombat el recurs del defensor del poble contra la suspensió cautelar que va dictar el Tribunal Suprem la setmana passada. Per tant, manté la prohibició de 163.000 persones a votar. Ha pres la decisió pràcticament per unanimitat. Txell Bellaspí, bona nit. Com ho ha argumentat el Constitucional? Doncs considera que seria prematur pronunciar-se abans que ho faci el Tribunal Suprem quan la via al Tribunal no està esgotada. D'aquesta manera, doncs, refusa el recurs del defensor del poble que demanava deixar sense efecte la suspensió del vot dels nacionalitzats per la Llei de Nets, que és la que reconeix la nacionalitat espanyola, els fills i els nets exiliats per motius polítics, ideològics, de creença o d'orientació sexual. I han votat avui a favor deu magistrats del Constitucional i dos s'hi han pronunciat en contra. I l'origen de tot això, doncs, és una denúncia de Vox i de Justícia Europa del mes de juny en contra d'una instrucció d'aquesta llei que dèiem, aprovada el 2022, que donava per fet que totes les persones que van marxar d'Espanya entre el 36 i el 1955 ho van fer per motius polítics. Van argumentar Vox i Justitia davant del Suprem que aquesta instrucció suposava una barra lliure per obtenir la nacionalitat i el mes de setembre el Tribunal va suspendre cautelarment el dret de vot dels nacionalitzats per la Llei de Nets si no poden demostrar que els seus familiars van fugir per motius polítics. El 12 d'octubre, el Suprem va ratificar aquesta decisió amb les eleccions ja convocades quan va rebutjar el recurs de l'advocacia de l'Estat. I divendres, el defensor del poble va recórrer la suspensió del vot al Constitucional i avui, com dèiem, la seva petició ha quedat en no res. Doncs bé, és un Constitucional, en majoria progressista, per tant, que manté aquest veto, aquesta prohibició de votar per aquestes persones. Com ho han interpretat els partits? Pepe i Vox com una victòria. Santiago Abascal és el líder del partit d'extrema dreta.

¿Hasta qué punto será un fraude lo que ha hecho Pedro Sánchez con los nietos que el Tribunal Constitucional, que le ha respaldado con cosas incomprensibles para los españoles, encuentra en estos momentos dificultades para respaldar a Pedro Sánchez su fraude y su trampa?

A la Moncloa, en canvi, la decisió del Tribunal Constitucional no ha caigut gens bé. Abans que es fes pública, el ministre Ernest Hurtasun ja denunciava que hi ha jutges que prenen drets als ciutadans.

El que vull denunciar és una operació per intentar treure el vot a ciutadans del nostre país que ho són de ple dret, perquè així ho han decidit les Corts Espanyoles i que, per tant, tenen tot el dret a votar.

El govern espanyol encara confia que el Tribunal Suprem els acabi donant la raó, però la decisió que prengui arribarà quasi segur després de les eleccions del 29 de novembre. I això què suposa pels afectats, Txell? Una galleda d'aigua freda. Que el Constitucional els hagi tancat la porta fa pràcticament impossible que 163.000 espanyols que viuen a l'estranger puguin votar a les eleccions del 9-N, tret que acreditin a les oficines consulars, que són descendents d'exiliats pel franquisme. Un supòsit molt difícil de complir, segons Florencia Bassallo, que és basneta d'exiliats i membre del Centre de Descendents Units de Buenos Aires. Normalmente, cuando huyes, no llevas una valija con documentación. Y tampoco hay tiempo para presentarlo en el consulado. El consulado tiene todas las citas, el consulado de Buenos Aires en particular, tiene todas las citas tomadas por el momento hasta septiembre del año que viene. Florencia Basallo també adverteix que hi ha persones com ella que tenen la nacionalitat espanyola perquè són fills de nacionalitzats per la Llei de Nets que no saben si podran votar o no. I és que el consulat, diu, no els ho sap aclarir. Sencillamente el consulado decía si estaba habilitado

a votar o no, pero no hacía mención alguna al desarrollo de este procedimiento judicial.

Doncs hi ha un argentí que no podrà votar en aquestes eleccions espanyoles, però sí que avui ha entrat directament en la cursa electoral i ha estat el president del país, l'ultra Javier Milei, que ha aprofitat un viatge a Madrid per insultar Pedro Sánchez i, tot i que ha demanat fer fora els socialistes a cops de peu, ni el líder del Partit Popular ni el de Vox s'hi han volgut fer finalment la foto. Anem cap a Madrid. Dani Sainz de Aja, bona nit.

Bona nit, Javier Milei ha irromput en la precampanya

amb la motosserra a la mà i s'ha despachat a gust contra Pedro Sánchez. El impresentable dictador de Pedro Sánchez. No voy a ir a ver a un

delincuente ladrón como Pedro Sánchez.

Sacar a los socialistas a patadas. Y también ha tingut per als periodistes. Gente corta intelectualmente y miserables políticos. Quizás, digamos, vale para tu caso.

De vuelta, es microclima de periodistas, digamos, fabuladores, endogámicos, mentirosos, seriales.

El Ministeri d'Exteriors ha condemnat enèrgicament els insults d'Emilei al president espanyol i en un acte electoral Sánchez ha recordat com avui Feijó i Abascal

han marxat lluny de Madrid evitant coincidir amb el mandatari argentí.

¿Pero a quién pretendéis engañar, Alberto y Santiago? Si os tenemos muy calados, si formáis todos la misma peña, Milei, Feijó y Abascal, la de los recortes, el didigeretazo y también la motosierra. El líder de Vox ha reduït

el contacte amb el seu amic Milei a una videotrucada i qui si ha fos en una abraçada ha estat la presidenta madrileña Isabel Díaz Ayuso, com mostren unes imatges sense so distribuïdes pel seu gabinet de premsa.

França s'acosta a la gran mobilització de dissabte amb cada vegada més suports, però també més mesures de seguretat per part del govern. Un dels principals sindicats del país, la CGT, ha decidit afegir-se a les protestes després del fracàs d'una reunió amb el primer ministre Sebastián Le Corneu. Les autoritats de París. Han prohibit per primera vegada per demà manifestacions a punts sensibles de la capital durant tot el dia davant una nova convocatòria dels estudiants. El president de la República, Emmanuel Macron, ha parlat també per primera vegada des dels aldarulls del cap de setmana passat. París, Isabel Gali, bona nit. Bona nit. El sindicat majoritari CGT ha sortit de la reunió amb el primer ministre decebut. Era una oportunitat per negociar retallades menys doloroses en els pressupostos, però també per rebaixar la tensió. Però ha estat tot el contrari, i la CGT s'afegirà a la manifestació de dissabte convocada pels d'armilles grogues i els estudiants. El govern preveu un desplegament policial de màxims per dissabte, i fins aleshores, amb els tocs de queda, n'hi ha d'haver prou, ha dit Emmanuel Macron des de l'Aràbia Saudita.

No cal l'estat d'emergència. Tenim mecanismes a la nostra legislació que permeten als nostres prefectes, en funció de la situació local, imposar tocs de queda i prohibir les reunions. En paral·lel, és clar, les investigacions estan en curs. S'han dictat decisions judicials preliminars i les aplicarem amb la màxima fermesa.

Un Macron molest també amb les crítiques rebudes de mandataris estrangers, com Donald Trump. Torna de la seva gira pel Pròxim Orient amb més barrils de cru per França, potser, però res fa pensar que apaivaguin les protestes convocades. A més, del cap de setmana hi haurà vaga general el 5 de novembre, just després de la tornada de les vacances escolars. Doncs aquestes protestes de França s'han contagiat també a Grècia.

Estudiants i docents han unit a una onada de manifestacions i vagues per reclamar millors condicions laborals i un habitatge digne i s'ha fet una acampada davant el Parlament. Nandu Zanoguera, bona nit. Hola, bona nit. Torna a Sintagma?

No sabem si per tant de temps, però almenys sí que podem dir que els manifestants han tornat a instal·lar tendes a la famosa plaça Sintagma d'Atenes davant del Parlament, que ja va ser escenari d'una acampada permanent durant els anys més durs de la crisi econòmica grega. Avui més de 10.000 persones han sortit als carrers de la capital i altres ciutats amb un missatge clar, empatia total amb França.

A Gràcia com a França hi ha la mateixa necessitat d'educació, de justícia, de cohesió social i d'igualtat. Continua sent una necessitat immensa, solidaritat.

Tothom és avui aquí, en aquesta concentració, amb un mateix lema. Grècia i França, la causa és la mateixa. I la causa és exactament la mateixa, i té un nom, es diu capitalisme.

Doncs si deixem Grècia i ens mirem Portugal, els manifestants desallotjats de les acampades amenacen també de tornar-hi.

Sí, ells se centren sobretot en la crisi de l'habitatge, es reclamen solucions i han acordat tornar a acampar a partir de demà al centre de Lisboa, després que aquestes últimes hores han estat desallotjats amb desenes de detinguts. El president del país ha convocat els partits per abordar la cohesió social arran de totes aquestes protestes.

Gairebé passen ja 20 minuts de les 9 de la nit. Compte amb aquesta dada. Catalunya lidera aquest any la conflictivitat laboral a l'estat espanyol. Les vagues de sanitat i d'educació han disparat el nombre de treballadors que fan vaga i també les jornades de feina perdudes. Segons les dades més actuals del Ministeri de Treball, bona part d'aquest increment. S'explica per la dimensió de les protestes que afecten col·lectius molt grans amb milers de treballadors públics. Núria Jaar, bona nit. Què tal? Bona nit. Ara ho dèiem, un de cada tres treballadors que fan vaga a l'Estat, aquesta és la dada, són catalans, tot i que els afiliats a la Seguretat Social del país només en són una cinquena part. Sí, de gener a agost d'aquest any els treballadors que han fet vaga s'han multiplicat per 17. Han passat d'uns 12.000 treballadors a prop de 205.000 i les jornades laborals perdudes s'han multiplicat per 10. El professor de la Pompeu Fabra, Eusebi Colasneila, aclareix que.

La vaga no crea el conflicte, sinó que habitualment el que fa la vaga és fer visible aquest conflicte en els suports en els que la negociació ordinària no l'ha pogut resoldre.

Això es veu al sector de l'educació, que concentra prop de la meitat dels treballadors que fan vaga, 10 punts més que l'any passat. Des de Comissions Obreres, Enrique Rodríguez Ruiz augura que aquesta conflictivitat encara creixerà més.

Al final hem d'utilitzar l'eina més important que tenim els treballadors i treballadores, que és el dret a la vaga. Per poder obrir espai de negociació allà on la patronal normalment no vol negociar,

Des de Foment del Treball assumeixen l'augment de la conflictivitat, però la directora de Relacions Laborals, Jèssica Aguilar, demana fixar-se en altres indicadors.

Per exemple. Les vagues vinculades a conflictes derivats de processos de negociació col·lectiva han passat a 11 l'any 2025, de gener a juny, a 8 en el mateix període de l'any 2026. Segons el Departament de Treball, fins al juny d'aquest any ja s'han convocat

un centenar de vagues a tot el país.

Vuit minuts i mig i arribarem a dos quarts de deu. A Lleida, un centenar de comerços han avançat avui a les set del vespre l'horari de tancament per afegir-se a la diada per la reforma horària. Reivindiquen uns horaris laborals més conciliadors, així que anem cap a Lleida per a Joan Álvarez.

Els comerciants aposten per adaptar l'horari laboral, no només comercial, als usos de la resta d'Europa. Sentim Judit Tremosa, que regenta una botiga de roba a l'Avinguda de Blondel.

Per reivindicar els horaris europeus, que són els que més s'adequen al nostre ritme circadià, a la nostra conciliació amb la família, a nivell personal i a

nivell de salut, també. Les institucions són els primers que haurien d'apoiar-nos en aquestes coses.

Grans establiments comercials,

com el Zara, al carrer Major, també han abaixat les persianes. Això és el que deien algunes clientes. Sentim la Isabel, la Nur i la Roser.

Jo em sembla molt bé que tanquin a les set, perquè estan en la família i estàs a casa i has de fer coses, i em sembla molt bé i ho apoio.

La iniciativa la impulsa des de fa 10 anys l'associació Slow Shop Lleida. Doncs la presidenta d'aquesta associació és la Merche París que ens està escoltant des de Lleida. Bona nit, Merche. Hola, bona nit. Feu ara 10 anys d'aquesta iniciativa. Quin és el balanç? Sí. Doncs el balanç, la veritat és que cada any és molt bo, és a dir, que s'adhereixen al voltant sempre de 100, 120 comerços, i per tant entenem que és una idea que si es posés sobre la taula, doncs potser tindria bona acollida. No sé si diuen allò d'una flor no fa primavera, o no sé ben bé com va ara el refrany, però en fi. Una flor no fa estiu. Una flor no fa estiu. Ningú s'ha animat a que aquest passi a ser el seu horari definitiu, és a dir, tancar a les 7 del vespre? Clar, el tema és que un dia es pot fer, però si la resta no ho fan tots els dies, doncs és molt arriscat no fer-ho, tenint en compte que hi ha comerços que obren 12 hores seguides, és a dir, hauria de ser com un acord general, i la veritat és que costa. Però, per què no? És a dir, nosaltres, sobretot el petit comerç, estem molta estona al migdia parats, estem al voltant d'unes tres hores, llavors la nostra proposta seria que aquest descans de migdia s'escurcés o començar més aviat al matí. Perquè és que, si no, els petits comerços,

la gent que el regenta, que habitualment és una o dues persones, es passen tot el dia a la lliberia, on sigui, o al comerç. Perquè ara, diguéssim, des de les 7 fins que tanqueu, a quarts de 9, a les 9, a l'hora que sigui, ¿venen realment molts clients d'última hora? A veure, si està obert, la gent ve. I si estiguéssim oberts a les 10 de la nit, la gent també vindria, segur. De fer pedagogia, explicar que la gent que regentem comerços o bé serveis, també tenim família, la conciliació, o fins i tot, no sé, consumir cultura, sortir amb els amics. És que és molt complicat, si no. Ens parlaves que 120 establiments s'hi han adherit aquesta vegada. M'imagino que quan dieu com ha anat, com ho heu vist i això, seria impensable que d'aquest 120 diguéssiu, doncs va, a partir d'ara tanquem a les 7. Quins serien els impediments o què hi trobeu de risc? Seria magnífic, el que passa és que ara per ara és difícil d'aconseguir, sobretot perquè, a part del petit comerç, que segurament es posaríem d'acord, els petits comerciants i petits serveis, Però avui s'han adherit cadenes i franquícies, no sé fins a quin punt estarien disposats. Fer-ho un dia potser sí, però haurien de canviar una mica el plantejament de l'empresa. Que no dic que no sigui possible, perquè si s'adhereixen un dia és que també les treballadores segurament també ho voldrien així.

Clar, treballadors i vosaltres, claríssim, pel que fa als clients, que també són treballadors, recordem-ho d'altres llocs segurament, però pel que fa als clients que venen, ho entenen quan feu aquesta jornada? És a dir, veieu que hi hauria predisposició a dir, doncs, si tanquéssiu la set ja faríem per passar abans i entenen les vostres reivindicacions? Sí, en general sí, perquè probablement hi ha gent que sap que estàs a bar finales 9 i per tant es relaxa i arriba a les 8, però potser a aquest punt anirà a les 5 de la tarda. Aquesta gent, per exemple, que té horaris compactes, que acaben a les 3 de la tarda, per exemple, de 3 a 7 hi ha molt marge. I si no tanquessin tantes hores al migdia, també donaria despeu a gent que al migdia podria. Jo crec que, com a tot, se n'ha de fer pedagogia i explicar el per què. Perquè a vegades ens diuen, no, perquè la productivitat i les hores no va per aquí, sinó que per un tema més de que els comerços puguem guanyar qualitat de vida. Per acabar, no sé si creus que això acabarà passant o si aneu una mica contracorrent. Ho dic perquè també vivim en un moment que hem vist en pocs anys l'eclusió de tots aquests comerços que o bé tanquen molt tard o que directament estan oberts tota la nit.

Ui, anem bastant contracorrent, és cert, però el que és l'associació Slow Shop ja va bastant contracorrent, però ens mantenim fermes amb els nostres valors i penso que aquest obrir sense parar per mi és una autèntica barbaritat, perquè darrere en definitiva el que hi ha és precarització, si no aquella persona que està a les 12 de la nit atenent-nos segurament té un treball molt precari. Doncs és la presidenta de l'associació Slow Shop Lleida, a qui agraïm que ens hagi acompanyat tan tard, perquè aquest programa sí que va tard. Gràcies, Merche, bona nit. Que problema, gràcies. Adeu. Doncs bé, alguns dels dubtes que ara estàveu expressant els té resolts, i ja des de fa temps una xarcuteria de Vic que van decidir reduir l'horari per motius de conciliació laboral i familiar. De fet, ja fa més de 8 anys que ho han començat a tancar a les 7 del vespre, i de fet ara ja hi ha 3 dies que tanquen al migdia. Mercè Solà és propietària de la xarcuteria Solà de Vic. Bona nit, Mercè. Hola, bona nit. Què tal? Molt bé. No sé si senties ara el que ens deien des de Lleida. Explica'ns el vostre cas. Per quines raons vau reduir vosaltres l'horari? Mira, nosaltres som una empresa petita familiar, això que parlava la noia, que als comerços petits ens hem d'espavilar, si no els grans se'ns mengen.

I nosaltres vèiem que a l'última hora de 7 a 8 no hi havia molta afluència de compradors i vèiem que estàvem allà feia moltes hores. Llavors vam estar fent com un petit estudi de si valia la pena o no valia la pena. I vam dir, tu, provem-ho. Reduïm una hora, perquè ens hi posem molt d'hora al matí, i intentem valorar a veure si realment ho fem bé o no. I si no va bé, doncs res, davant de no fer-ho bé, podem tornar a l'inici. I realment ens va funcionar molt. La gent ho va entendre perfectament. No vam trobar pèrdues. O sigui, tot funcionava. Llavors, això ho vam fer el 2018. Va anar fluint, va anar molt bé. Vam començar a tenir el mateix carrer i la plaça major de Vic. Algú que se'ns va començar a adherir a tres o quatre botigues al cap del temps, i llavors estàvem tan contents, perquè teníem temps, teníem vida, i això és que era impensable, perquè nosaltres, com que elaborem, ens hi posem molt d'hora al matí, descansàvem molt poc al migdia i plegàvem a les quarts de nou del vespre, i això era impensable per la família, per tothom. Llavors vam anar veient que podíem una mica més, i vèiem, el que havia passat amb els pares, que no teníem temps per nosaltres, que havien estat uns esclaus de la botiga,

i que teníem fills que no podíem estar per ells, i que si els fills volien continuar amb el negoci, o els deixàvem una mica ben posat, aquest negoci se n'anava, perquè tantes hores era impossible. I vam apostar el 2024 a fer un altre canvi. Vam intentar de dimarts, dimecres i dijous, de 8 a 2. I llavors, les tardes lliures, i llavors el divendres el que vam intentar és, ja que teníem les tres tardes tancades, al migdia no tancar el divendres i recuperar tots aquests clients que plegaven dels seus banquers o les empreses aquestes que no treballen el divendres a la tarda. I venien al migdia quan sortien de les empreses. I amb això hem pogut abastar tot el que no hem fet a les tardes de dimarts, dimecres, dijous, i tot el divendres sencer, de les 8 del matí a les 7 del vespre, i el dissabte també tot el dia obert. I amb això estem supersatisfets perquè ens està anant molt bé, la gent ho ha agafat molt bé, I el personal i nosaltres perfectament estem encantats i molt contents. Perdó, ja acabo. I una cosa, que el comerç nostre, que tenim coses a elaboració pròpia, que tot el que es fa a la botiga i tot el que venem nosaltres no ho poden trobar enlloc més, ens dona un plus. Perquè podem fer això perquè tot el que venem

no ho troben en el lloc més el que deia la senyora de Lleida jo ho he entès molt bé perquè estan envoltats de botigues i cadenes que venen el mateix i llavors és diferent no poden jugar amb això que tu tens un sol producte i la gent et ve pel teu producte. És aquí, jo crec que el problema està aquí. En què vosaltres us podeu diferenciar per aquest producte que teniu que és exclusiu, que és només vostre, no? No pateixis per haver-te allargat perquè en tenim l'entusiasme, perquè has dit una frase molt contundent, que de sobte teníeu vida, no? Teníeu vida i més que no heu guanyat amb aquest canvi d'horari. Per tant, un bon exemple, no se us han ressentit les vendes, heu trobat la manera de com compensar-ho, Per què creus que costa canviar tan horari? Per què fa falta per acabar de creure en aquesta conciliació laboral i familiar a banda d'aquesta cosa, aquest afegit que tu deies, en el cas vostre, aquest producte tan específic que teniu vosaltres a la xarcuteria? Mira, primer de tot, què cal creure? Que tu vulguis viure i treballar les hores que tens obert, treballar-les molt bé i treballar-les de cara al públic i fer-los entendre pedagogia, com deia la senyora de Lleida, i llavors jo crec que el client, si realment t'escolta, ho entén perfectament. I la societat a poc a

poc ha d'anar canviant, perquè, ostres, dels meus pares a nosaltres ha canviat de nosaltres, els nostres fills, que esperem que continuïn, canviarà. I si no hi ha canvis, és que no hi ha futur. Per tant, és això, hem de lluitar cap aquí. Doncs aquest és el clam que fa la Mercè Solà, propietària de la xarcuteria Solà de Vic, amb ja una bona pila d'anys de bona experiència, havent retallat els horaris d'obertura al públic de la xarcuteria. Moltíssimes gràcies, Mercè, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit, bona nit. Pràcticament passen ja cinc minuts de dos quarts de deu de la nit. Fem una pausa per la publicitat i a la tornada us expliquem un nou avenç tecnològic en l'àmbit de la medicina on l'Hospital de Bellvitge ha fet el primer trasplantament de ronyó de donant viu a Europa amb una sola incisió, una cirurgia robòtica.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres. 29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques,

l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica.

La recerca interdisciplinària no està ben valorada.

A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. ¿Quién rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Xavier Serra, Núria Moliner,

Lluís Nacenta, Pep Bou, Mònica Riquich i Elvira Diangani-Ossi.

Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria. I quan vaig fer Art Digital, pensaria que faria Art Digital a pantalla.

Divergents, el podcast de Laura Ferrer Rosada. A l'àvia web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Tornem de la publicitat amb una d'aquelles notícies agradables d'explicar. Fins ara el robot per poder operar a Bellvitge. No, expliquem-la bé, perquè ja m'avançava el que volia dir després. Ens situem a Bellvitge perquè dèiem que té una nova tècnica per fer un transplantament de ronyó de donant viu. Ha estat la primera vegada a Europa que s'ha pogut fer amb cirurgia robòtica i a través d'una sola incisió. És una tècnica pionera que busca reduir el dolor i accelerar la recuperació dels pacients. Toni Fortesa, bona nit. Bona nit. Toni, què canvia respecte a les operacions d'aquest tipus que es feien fins ara?

Doncs mira, fins ara el robot per poder operar havia d'entrar al cos per entre 3 i 5 incisions. Ara n'hi ha prou amb una de sola. Amb aquest tall de 7 centímetres que es fa ara, hi entra un únic braç amb 3 instruments i una càmera de 3D. El doctor Òscar Boisant, cap d'Urologia de Bellvitge, explica els beneficis de la tècnica.

Amb el robot de port únic o single port, tot ho fem a través de la ferida de 7 centímetres. Això vol dir que estalvies aquestes sis ferides per poder introduir els quatre braços del multiport i l'ajudant, amb la qual cosa el que fem és reduir l'agressió, que això condiciona una millor recuperació, una menor necessitat d'analgèsics o de calmants pel dolor.

La diferència sembla clara, però com estava la primera pacient?

Doncs ja està bé, ja està a casa. Es diu Sílvia, va rebre el ronyó del seu marit. Gràcies a aquest transplantament no ha hagut de fer diàlisi i ella mateixa ens explica això, com s'ha recuperat.

Arribar jo en un estat físic molt bo i sortir en un estat físic igual de bo. I sobretot una recuperació que per mi ha sigut assombrosa perquè no m'ho esperava ni molt menys. Recuperar la meva vida normal una vegada a casa.

L'Hospital de Bellvitge, per tant, té potència amb aquest tipus de cirurgia robòtica. Sí, és l'Hospital de l'Estat

que en fa més, de cirurgies robòtiques. Té 6 robots. Aquest any preveu arribar a unes 1.600 operacions amb aquest tipus de cirurgia. I, a més a més, també és el que més transplantaments de ronyó fa i el que més en fa de donar en viu, com aquest cas. Gràcies, Toni.

De ver. Doncs d'aquesta notícia esperançadora, una que no ho és pas, que és de fet preocupant, perquè les Nacions Unides ha advertit que el planeta es podria escalfar 2,8 graus de mitjana abans de finals de segle si es continuà sense reduir els gasos d'efecte hivernacle. Les conclusions de l'acord de París, que l'any 2015 van establir que es limités el sobrescalfament del planeta en un grau i mig, ara ja no són realistes, i per això les Nacions Unides el que demanen és que com a mínim s'actualitzin. Oriol Pujadó, bona nit. Què tal, bona nit. Què proposa ara l'organisme?

Doncs la recepta de l'ONU passa perquè les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle es redueixin un 18% abans del 2030, un 45% el 2035 i un 69% el 2040. Això faria que el sobrescalfament del planeta arribés a 1,7 o 1,8 graus, que serien dues o tres dècimes més del que preveia l'acord de París, que era aquest grau i mig. Inger Andersen, directora executiva del programa de Mediament de l'ONU, fa una crida a reduir les emissions perquè cada fracció de grau adicional agreujarà els impactes del canvi climàtic.

Reduir les emissions ajudarà a mitigar aquests impactes i invertir per preparar-nos davant dels riscos a les zones costaneres, als incendis forestals, les sequeres o les pèrdues de collites és una decisió molt encertada.

Les economies resilients donen més seguretat a les persones.

Segons aquest informe, la transició de combustibles fòssils va massa lenta. El consum mundial de carbó, diú, de petroli i també de gas continua augmentant al món. Marta Torres, experta en canvi climàtic i directora del programa del Clima a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, ha alertat dels efectes devastadors que pot tenir aquest increment en la temperatura a Catalunya.

El clima ha canviat tant que tot el nostre sistema productiu, els nostres camps, els nostres cultius que tenim, no funcionen. Les nostres infraestructures, no només Trensa, però la mateixa capacitat de mantenir l'electricitat, perquè les xarxes no ho aguantarien, com pels sistemes de generació, que no podrien refredar. Són escenaris molt, molt disruptius.

Un d'aquests efectes pot ser que arribi en pocs mesos. L'escalfament del món fa que hi hagi el fenomen del niño molt més sever i podria afectar Catalunya, com deia, al llarg d'aquest any.

Doncs sobre aquesta alerta climàtica hi posa la mirada la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Colell, i col·laboradora també del Catalunya Nit.

Les Nacions Unides ja ho adverteixen. El món superarà el límit d'escalfament global d'un grau i mig estalbert a l'acord de París. I mentre la ciència alerta de les conseqüències, alguns governs continuen qüestionant la crisi climàtica, frenant mesures ambientals o protegint els interessos dels combustibles fòssils. La pregunta és inevitable si sabem què està passant i coneixem les conseqüències per què continuem avançant en la direcció equivocada. Superar aquest llindar significa més onades de calor, sequeres més intenses, més incendis, fenòmens meteorològics extrems com els que hem viscut a Catalunya les darreres setmanes i més pressió sobre els ecosistemes. I ja no són amenaces llunyanes, ja n'estem patint els efectes. Davant d'aquesta realitat, l'ONU planteja un nou objectiu, limitar tant com sigui possible l'escalfament, assolir un màxim de temperatura i aconseguir que a llarg termini torni a baixar. Però això exigeix reduir dràsticament les emissions, abandonar progressivament els combustibles fòssils i accelerar la transició cap a les energies renovables. I aquí és on apareix el problema polític. Mentre els organismes científics reclamen urgència, les decisions d'alguns governs continuen anant en sentit contrari. Negar o minimitzar el problema no fa desaparèixer les emissions, ni atura el termòmetre, ni protegeix la ciutadania dels seus efectes. La inacció també té conseqüències i el cost el paguem entre tots, encara que no tothom tingui la mateixa responsabilitat ni els mateixos recursos per afrontar-ho. Superar el 1,5 graus no vol dir que tot estigui perdut, Cada dècima compta, però tampoc podem convertir aquesta nova advertència en una altra promesa buida. Perquè la crisi climàtica no espera que els governs es posin d'acord. El planeta continua escalfant-se, tant si alguns ho reconeixen com si no. La pregunta final seria aquesta. ¿Quantes advertències més necessitem abans que les paraules es converteixin d'una vegada en decisions?

En aquest sentit, encara hi hem d'afegir una informació més, i és que el govern britànic ha donat llum verda a l'extracció de gas al Mar del Nord. Andy Barnum ho ha justificat per la inestabilitat global per la guerra de l'Iran. Aquesta és la decisió energètica, compte més important del primer ministre des que va arribar al carreg. Això és el mes de juliol.

Hola, bona nit. Pel govern d'Andy Burnham cal prioritzar la seguretat energètica enmig de l'encariment dels preus de l'energia per la guerra a l'Iran. El govern manté l'ambició d'aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, però opta per un enfocament pragmàtic. Com demanava Donald Trump, extrauran gas del jaciment de Jackdaw, situat a uns 240 quilòmetres a l'est d'Averdeen, a Escòcia. Sentim Andy Burnham.

El gas continuarà sent necessari. Si no féssim servir les nostres pròpies reserves, simplement s'importaria d'un altre lloc. Els ingressos que aquesta decisió reportarà la Hisenda Pública ens permetran accelerar el desplegament de les energies renovables.

Els ambientalistes defensen que extreure més hidrocarburs és un pas enrere i ho qualifiquen de traïció.

Una vegada i una altra veiem com els primers ministres trien les patrulleres davant de les persones i és evident que ho fan en el cas de Jack Dove.

Les previsions és que el jaciment augmenti la producció nacional de gas un 6%. A punt d'arribar d'aquí

un minutet a tres quarts d'onze de la nit. Parlem molt de la precampanya electoral aquí a Espanya, però també es preparen eleccions a Israel. Queden pocs dies per les eleccions al Parlament i a partir d'avui descobrirem el perfil dels diferents votants que estan cridats a les urnes per decidir qui serà el seu primer ministre.

I un dels candidats que tenen més possibilitats és Benyamin Netanyahu per la seva reelecció, però, com a primer ministre israelià, depèn en bona part del que decideixin els habitants de l'anella que envolta Tel Aviv, on es concentra el 35% de la població majoritàriament de centre-dreta, un àrea on a les passades eleccions ja es van començar a intuir les esquerdes del Likud. Anem a Pita Tikva, Jordi Brascó, bona nit. Bona nit. Tu has anat a veure una d'aquestes persones que volen superar l'etapa de Netanyahu sense fer un gir dràstic.

El Yaron és un advocat de 58 anys, de classe acomodada, que creu que Israel necessita un canvi, però no un de radical. Continua sent de centre-dreta, simplement creu que el període de Netanyahu ja ha acabat.

Busco un líder que compleixi amb una sèrie de condicions. En primer lloc, que siga un home amb valors. En segon lloc, que pensi a mitjà i llarg termini, i no només en la sua supervidència. Algú que vagi més enllà d'apagar focs. I en tercer lloc, que es compromete a transformar la nostra societat en una de més tolerant i respectuosa.

Soblanit, mesutefet, mexabedet.

La polarització d'Israel ha passat factura, com també les guerres amb l'Iran, a Gaza i al Líban. De fet, dels últims tres anys, al Llerón n'ha passat un, servint com a soldat reservista. Per això busca un canvi. Ara només s'ha de decidir entre Bennett o Eisenkot, dos perfils que no disten tant l'un de l'altre.

Són gent que seguix just valors que considero molt importants, enfortir la democràcia, construir una societat comunitària, invertir en la resiliència nacional a llarg termini. Encara no ha decidit per qui votarem, però són candidats que valen la pena.

L'anella que envolta Tel Aviv concentra més d'un 35% del total de la població d'Israel, i això, en un país on cada vot val el mateix, independentment de la zona, fa que aquesta àrea sigui un dels principals camps de batalla de cara a les eleccions.

Avui també és notícia. Marc Güell.

Passen dos minuts de tres quarts de deu. Notícia de fa poca estona. Nou revés judicial emeta als Estats Units. La matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp ha rebut la multa més elevada de la seva història. Uns 25.000 milions de dòlars, que són més de 21.000 milions d'euros, Carme Montero.

Un jutge de Nou Mèxic als Estats Units ha condemnat la tecnologia que després conjurat popular ha determinat que va enganyar els seus usuaris sobre les seves pràctiques de privacitat i protecció de dades personals. També per la seva gestió d'una aplicació de tercers relacionada amb un escàndol que va permetre a una consultora obtenir sense consentiment les dades de desenes de milions d'usuaris de Facebook. Segons el magistrat, durant més d'una dècada, Facebook va fer promeses falses sobre seguretat i control de dades personals per convèncer els usuaris que havien de compartir-les. L'empresa Meta ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència.

El govern ha rebaixat la llei per limitar la compra especulativa d'habitatge en la proposta a la qual ha tingut accés Catalunya Ràdio. El govern no limita el nombre de vivendes que es poden comprar, però demana que es lloguin per a residència habitual, Alba Barbosa.

El govern i els comuns no es posen d'acord en la manera d'adaptar la norma al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i la líder dels comuns, Jessica Albiach, ha advertit que, si no s'arriba a un acord amb el PSC, el seu grup presentarà el seu propi text al Parlament. Salvador Illa li replica que cal treballar amb rigor jurídic.

Vostès ens estan proposant una espècie d'apanyo que no acaba amb un dels principals problemes que tenim amb l'habitatge, que és l'acaparament de pisos en poques mans. És lo de sempre. Vostès només necessiten la mínima excusa per aturar-se.

I jo, de brindis al sou, no m'agrada fer-ne. Vostè sap que estem treballant amb vostès i amb altres grups per tirar endavant aquest decret. Vostè té el meu compromís de fer-ho. Ara, també vi dic, ho farem amb rigor.

Tot a punt al Cosmo Caixa de Barcelona per obrir l'exposició Taurons, els guardians de l'oceà, que ho té tot per convertir-se en un dels èxits de la temporada. La Montse Poblet ja l'ha vista, l'exposició s'obre al públic demà, però dèiem que Montse, tu ja l'has vista. Què t'han semblat les 10 rèpliques a escala real, compte, de Taurons, que s'anuncien com un dels atractius de la mostra? Doncs la veritat és que impressionen, sobretot les dels taurons més grossos, la del blanc, que fa més de 4 metres de llargada, o la d'una espècie que es va extingir fa 200 milions d'anys i de la qual et trobes només d'entrar una dentadura, que és com una serra radial dissenyada per menjar animals amb closca. Però a part d'aquestes rèpliques, l'exposició conté molta informació sobre les peculiaritats d'aquests animals que, no sé si ho sabeu, però són a la Terra des de fa 450 milions d'anys i han sobreviscut a 5 extincions massives a escala global. Ens n'expliques alguna? Hi ha moltes. Hi ha una espècie de tauró a Groenlàndia que pot viure 400 anys. Tot i que la majoria viuen en aigües salades, n'hi ha que poden fer llargues travesses en aigua dolça, el camús, per exemple, que és capaç de nedar 4.000 quilòmetres des del Golf de Mèxic fins al riu Mississipi. I encara una altra curiositat, tenen 7 sentits i no 5 com nosaltres. Tenen un sistema que detecta vibracions i canvis de pressió, cosa que els ajuda a navegar, i disposen d'uns electroreceptors amb què capten els camps elèctrics dels animals que tenen a prop. Una mena de superpoders, per entendre'ns. Montse, superpoders però que ara no els estan garantint la supervivència, no? Exacte. De les més de 500 espècies de taurons que hi ha al món, una quarta part estan en perill d'extinció i la culpa la tenim bàsicament nosaltres. Els afecta la contaminació de l'oceà i l'escalfament de l'aigua del mar, però sobretot la sobrepesca. Es calcula que cada any es capturen al món uns 100 milions de taurons, entre els quals alguns com el cassó, que tot i estar amenaçat, aquí mateix ens el venen al mercat o adobat als bars i als restaurants. La pràctica més cruel és la captura de taurons per tallar-los les aletes i després retornar-los al mar on moren ofegats. Sense la sopa d'aleta de tauró se'n podrien salvar fins a 73 milions d'exemplars cada any. L'escriptora madrilenya Rosa Montero acaba de publicar Un dia en la vida de Clarita i per això la Montse Camps ha anat a parlar amb l'autora. Rosa Montero, bona nit. Bona nit. La protagonista de la teva novela es diu Clarita, no Clara, és un diminutiu, és tota una declaració d'intencions.

Totalmente, bueno, vino así, ¿sabes? Porque tú no escoges las historias que cuentas, sino que las historias te escogen a ti. Y de hecho, quien me escogió fue este personaje que de repente apareció con el nombre ya y con el diminutivo. Y yo no sabía de ella nada más, que era una mujer de 65 años con un TOC, o sea, con un trastorno obsesivo-compulsivo, rarita, maniática, que se vestía por la mañana y se iba al último día de su trabajo, porque ese día se jubilaba, así que tenía 65 años, y se iba al banco en donde había trabajado 30 años. Y no sabía nada más. Pero ya se presentó con el claritón. Y luego ella misma explica que, claro, que es el diminutivo en el estricto sentido diminutivo,

de disminuirla como persona, ¿no? I a la novela escrius "La humillació és el motor del món". Sí, pues porque creo que realmente debajo de casi

todas las grandes catástrofes hay una persona humillada, gravemente humillada. La humillación es lo peor que puedes hacerle a un ser humano, le rompes el espinazo verdaderamente y envenena, te envenena. Y no digo que sea una justificación, por ejemplo, se han hecho estudios de que los chavales de Estados Unidos que cogen un fusil y se cargan a todos han sufrido acoso escolar. No es una justificación, porque hay gente que ha sufrido acoso escolar y crece convirtiéndose en personas maravillosas. Como por ejemplo, Irina Vallejo ha dicho públicamente que sufrió acoso escolar y es una mujer maravillosa. Pero sí que es muy elocuente que todos hayan sufrido acoso. Implica que el acoso es un ingrediente crítico que unido a otras cosas puede llevar a la depresión. El poder la fa servir com a arma? El poder utiliza la humillación para sentir su dimensión como poder. Y esa especie de guerra de humillaciones es la que termina desembocando en las guerras.

Amb tot clarit aconsegueix no caure en el pou i no transforma el seu dolor en crueltat. Diguem que és una mena d'heroïna i sobretot bona persona és la història d'un renaixement. Totalmente.

Es una historia, es una nueva versión del patito feo, pero lo que pasa es que es una versión un poco punky y rockera, porque en vez de ser un patito feo que se convierte en cisne es más bien una rana que se convierte en tiranosaurios. Entonces es curioso porque el libro fue difícil de escribir porque. Porque va en unos pares estilísticos muy opuestos. Por un lado habla de cosas terribles, como es cómo castiga esta sociedad, el que es divergente, el que aparenta ser un poco distinto, la humillación, el poder que machaca, todas estas cosas. Y por otro lado es, de todos mis libros, el que tiene más humor. Y ella. Efectivamente es un canto a la capacidad, el libro es un canto a la capacidad del ser humano de reinventarse, de renacer de las cenizas más oscuras y más negras y de que cuando creemos que todo se ha acabado y que ya no se puede estar peor, de repente pues somos capaces de volver a crearnos una vida y una vida mejor que la de antes. En aquesta novela has

volgut treure tota l'angoixa que tens per com està anant aquest món.

Totalmente. La verdad es que fue por esto que estás diciendo, porque yo me encontraba y me encuentro, muy preocupada, muy angustiada por esta oscuridad del mundo. Y creo que necesitaba, he llegado a la conclusión, de que la fuerza con la que salió era porque yo necesitaba escribirme una historia que yo me creyera, además. Que demostrara eso, que somos capaces, pese a todo, hasta cuando parece que todo se acaba, empezar de nuevo. ¿Y la inteligencia artificial? Pues esa nos puede llevar a la extinción directamente. O sea, que esa es una de las cosas. A mí que me gusta mucho la ciencia y estudio mucho de esto, pues estoy muy preocupada. La inteligencia artificial fue el tema de mi última novela, de animales difíciles. Y estoy muy preocupada por muchísimas razones y la última, incluso, porque puede llevarnos a la extinción. Geoffrey Hinton, Premio Nobel de Física de 2024, uno de los padres de la inteligencia artificial, por eso le dieron el Nobel, se despidió de Google en 2023 para poder avisarnos de que la inteligencia artificial podía acabar con el ser humano. O sea que ahí estamos. Rosa Montero, moltes gràcies i bona nit.

A ti, moltes gràcies. Bona nit. El muntatge de Certo de la Companhia Brasilera Polifònica amb direcció de Luis Felipe Reis trasllada a escena l'univers de Roberto Bolaño, tot plegat a partir de fragments de la seva obra i les seves memòries, Marta Vives. No vol ser una biografia ni tan sols un recorregut per l'obra de l'escriptor xilè Roberto Bolaño, considerat un dels grans autors llatinoamericans del segle XX, afincat a Catalunya des del 1977 i que va morir només amb 50 anys. Tampoc és una posada en escena de cap de les seves obres, com va fer Rigola fa uns anys, amb el seu 2.666. La proposta que arriba ara, gràcies a Flaix de Tardor, a la Biblioteca de Catalunya, el que vol és endinsar l'espectador en l'inconscient creatiu de l'autor a través dels poemes, els contes, les conferències i les entrevistes que el director del muntatge, Felipe Reis, ha cosit.

És biogràfic, però matisat, evidentment, perquè va molt més enllà de voler explicar la vida o la història de Bolaño. És més aviat una biografia poètica, una excavació, una excavació de l'inconscient poètic de Bolaño. De la consciència artística creativa de Bolaño és molt més que això i que una biografia.

Intens, amb humor i provocador, el Bolaño de Deserto, en la veu i el cos de l'actor Rodrigo Bolzán, proposa una reflexió col·lectiva sobre quin és el paper de l'escriptor i de la creació poètica enmig de la violència del món contemporani. Veniu a pensar-hi fins divendres a la Biblioteca de Catalunya.

Si hi ha núvols que passen vol dir que a propi tenim la Gemma Puig per explicar-nos-ho millor. Gemma, bona nit. Bona nit, doncs sí, aquesta cançó de Lluís Llach que es diu Núvols, perquè demà tindrem un dia amb més núvols. No això vol dir que siguin més inestables, sinó que tindrem aquest cel més ennubolat, fins i tot més tapat cap al Pirineu. De matinada encara hi pot haver algun ruixat entre la selva i el Baix Llobregat, alguna coseta aquesta propera matinada, ben poca cosa, però sí, tindrem aquest cel més ennubolat durant bona part del dia. Potser al matí un pèl més trencats els núvols, després de la tarda més gruixuts, meitat nord, Encara cap a Ponent o al camp de Tarragona hi pot haver algunes clarianes, però aquesta nubolositat també ens portarà aquesta sensació més de tardor. Demà les temperatures quedaran una miqueta més baixes. Doncs es va acostant el temps real de tardor, que ja és el que toca. Exacte. I sense pluges que ens posin els pèls de punta de moment. Gràcies, Gemma. Bona nit.

Bona nit. Esquigali Matauza, río Matauza, casa.

Passen els núvols talment com antics peixins i miren les dors i els ombres d'arquetes sense timor.